dijous, 5 de novembre del 2020

Accions quotidianes

Proposta: fer una fotografia artística que mostri una acció quotidiana. És un exercici de creació, d'aplicació dels tipus de pla i angles de visió estudiats, i d'anàlisi de la imatge fixa. Cultura Audiovisual II, curs 2020-2021, INS Antoni de Marti i Franquès.




Rocío: "La manera en què ens veu un gat quan baixem les escales. L’angle contrapicat representa l’altura del gat i la raó per la que he triat un pla detall de les cames és més que res per donar misteri i un ventall de possibles significats per la mateixa foto. He escollit una gamma acromàtica perquè, encara que els gats no vegin en blanc i negre, volia apropar-me a la seva visió. Mentre jo veig un gat, un altra persona veu una escena de terror on les cames s’aproximen a fer-nos mal i un altre una acció quotidiana. Crec que, quan més diferents significats pots donar a una imatge, més interessant és."

 


Blanca: "Aquesta noia ha sortit de la dutxa i ara, amb molta calma i tranquil·litat, es prepara per sortir. És el que s'expressa a la imatge: una acció quotidiana però realitzada amb molta tranquil·litat i pau."





Marta: "Aquest és un angle normal i un pla general. Aquest pla s'ha fet amb intenció descriptiva i narrativa. Ens permet enquadrar els objectes del prestatge i poder després destacar-los amb la modificació del color.

El propòsit d'aquesta imatge és mostrar situacions on ens trobem diàriament i no en pensem. Si penséssim en aquesta situació, ens adonaríem de la saturació visual en la qual ens veiem envoltats cada dia (per aquesta raó he decidit exagerar-ho i saturar). Amb això vull mostrar-ho i que es faci consciència que, de tant en tant, ens hem d'allunyar de la rutina i separar-nos de tota aquesta manipulació comercial".

 



Nekane: "Les persones que em coneixen saben que em caracteritza bastant el meu cabell, ja que me'l canvio cada mes, així que la primera idea que vaig tenir era fotografiar-me tenyint-me'l.

Malgrat que m'agradava la primera idea, al final vaig optar per (encara que sí que m'estic tenyint el cabell a les fotos) intentar representar diferents emocions que es poden sentir a l'aigua, així com calma, tranquil·litat, pena o angoixa. Aquesta última és la que he escollit finalment.Ens trobem amb un pla mitjà, encara que sembla estrany per estar del revés, i un angle zenital. El pla mitjà ens dóna una intimitat i proximitat amb la model, sense treure'ns detalls de l'acció que està fent, en aquest lloc, banyar-se, deixant-nos així informació per a acabar d'empatitzar amb ella". 




Eizan: "Es tracta d'un pla mitjà llarg que ens permet fixar-nos en la noia i el que està fent, l'acció quotidiana. És un angle contrapicat, ja que jo em trobava fent la fotografia acotxada.

En aquest cas l'angle contrapicat no representa grandiositat, ja que a la imatge es veu una simple noia fent una acció quotidiana. A l'hora d'escollir un angle, jo volia que aquest fos sorprenent, que en veure la fotografia no pensessis "ah, està esmorzant" i et quedessis amb això. Per això vaig decidir posar la pintura amb l'úter al seu abdomen (a més de com a representació de la meva vida) i vaig decidir utilitzar un angle tan estrany en aquesta situació, per donar un element que et faci pensar "per què?".


Bryan: "El valor connotatiu de la fotografia es basa en un missatge que el fotògraf vol enviar al món: la disfòria de gènere. El personatge representat a la foto és un noi que vol maquillar-se, però mai cap persona li ha ensenyat com perquè és una cosa atribuïda a les noies i, des que va néixer, se li va tractar com una persona de gènere masculí. Els llavis estan pintats, però no estan ben fets i ara intenta posar-se rímel.

Poc a poc anirà descobrint qui és i la manera de transmetre-ho al món.

El filtre sèpia té molt a veure amb el significat de la fotografia: els tons de color que donen un efecte de familiaritat i d'estabilitat. Precisament el personatge és quan s'expressa a sí mateix, quan se sent a casa i en pau, és només en aquests moments quan se sent en un món en sèpia".




Andrea: "El que he volgut representar i expressar amb aquesta fotografia és l’acte quotidià de menjar però amb una peculiaritat visible, i és que el gos també està menjant sobre la taula. El fet d'incloure el gos ha sigut per donar com dinamisme a la fotografia i que no es quedés en una simple foto de jo menjant a taula. La imatge m’expressa família, vincle, unió, ja que el gos és una part de la família i té un lloc a taula".

 


Elena: "La imatge vol mostrar la intimitat d'una parella. Amb la distorsió de les persones, vol transmetre que aquest és un acte no només físic, que té una part sentimental, espiritual i extracorporal que no veiem, però que està allà. També trobem que l'ombra reflecteix aquesta unió, fent que les ombres de les dues noies es converteixin pràcticament en una".

 



Jordi: "El pla és mitja, ja que és on l'acció passa. L'angle de visió és picat, ja que veiem la imatge des d'un punt superior al noi. Tant el pla, l'angle de visió, la il·luminació i la dessaturació dels colors, expressen una sensació d'intimitat. Això concorda amb l'acció de la fotografia, on veiem un noi sol, tancat al lavabo de casa seva, mentre està cantant sense vergonya. Sovint, quan estem sols és quan ens desfoguem dels nostres sentiments i fem desaparèixer la vergonya. Cantar a la dutxa o al lavabo és una cosa faig molt, que m'ajuda a animar-me, i per això ho he volgut capturar en una fotografia".




Maria: "Vaig optar per la ficció. Inspirant-me en la Holly Golightly. el personatge d'Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's. Així doncs vaig recollir-me el cabell amb una tovallola, vaig omplir la banyera d'escuma i vaig començar a fer fotos. A continuació, la que més em va agradar. Aquesta fotografia està feta en un pla mitjà, que s'englobaria dintre de la categoria dels plans narratius, doncs ens permet tant veure les emocions del personatge retratat, com l'entorn en el qual es troba. En aquest cas l'emoció és l'elegància, per una part, i la calma, per una altra. L'entorn és una banyera plena d'escuma. Pel que fa a l'angle, és zenital. Aquest tipus d'angle expressa feblesa i subordinació, doncs l'espectador es troba per sobre del personatge, però en aquest cas es relacionaria més amb la delicadesa femenina."





Luis:
"La meva intenció amb aquesta foto era transmetre l'acció quotidiana de les persones amb ansietat i també de les persones que patim només per la nostra sexualitat. Fer veure a la persona petita (angle picat), perquè té complex de no sentir-se suficient, i ressaltar (amb el color) els mitjons amb la bandera de l'orgull per demostrar a l'espectador que això importa, i que s'ha de tenir en compte, ja que per algun motiu estarà malament i trist. Damunt del noi veiem com hi ha aire, això vol demostrar tot el que té al seu cap donant-li voltes, tot el que ha de soportar al cap.



 
Tot seguit, un exemple de l'anàlisi complet  d'una de les fotografies presentades: "La dolça espera"

Rut: "1. En primer lloc, pel que fa al seu recorregut visual, penso que el primer element en què ens fixem és el manillar de la bicicleta, atès que no només és l'aspecte de la fotografia que vaig decidir enfocar amb més nitidesa per cridar-ne l'atenció, sinó que a la vegada també vaig decidir situar-lo en un dels eixos verticals resultants d'aplicar la llei de terços (Ambdós aspectes seran tractats amb detall posteriorment). Així mateix, com a fotògrafa de la imatge, trobo que en segon lloc l'espectador dirigirà la mirada cap a la roda de la bicicleta, tenint en compte que aquesta té una estreta relació amb el primer element observat, a més que es troba dins de l'enfocament selectiu i també fins i tot en un dels quatre principals punts d'atenció de la regla dels terços.

Ja en tercer lloc, personalment diria que l'espectador se centra llavors en analitzar tot allò que la poca profunditat de camp no permet distingir amb claredat. Penso que després un observa la figura de l'home que inclina el cap mirant en direcció a l'arbre (el meu pare), donat que espontàniament vaig decidir situar-lo a ell també seguint la llei dels terços, per així remarcar la rellevància del seu paper en la fotografia. Finalment, qui visualitzi la imatge pararà atenció en el nen que l'acompanya (el meu germà) i en altres detalls de la fotografia com la figuera, les espigues i l'herba o els núvols.

2. Ara tractant ja la part de la composició, cal destacar fonamentalment el compliment de la llei de terços, que s'ha mencionat breument en l'apartat de recorregut visual. Si dividim la fotografia en nou parts iguals, veurem que, tant el manillar de la bicicleta com en especial la roda, es troben situats en un dels eixos verticals que permeten cridar més l'atenció. A més, en la roda també hi trobem un dels quatre punts principals d'atenció resultants d'aplicar la llei dels terços, igual que succeeix amb el cas de l'home, que no només és a l'altra línia vertical sinó que també té el cos situat en un dels altres quatre punts d'atenció. Per aquest motiu, doncs, també és un element que adopta un rellevant paper en la imatge. En referència a la posició de l'home, podríem esmentar també que s'ha deixat una mica d'aire en la direcció cap a la qual mira, complint així la norma general; de la mateixa manera, també se n'ha deixat a la part superior de la fotografia. Tractant els plans de profunditat, personalment en distingiria dos de principals: un primer que seria a l'alçada de la bicicleta i un segon que es trobaria a l'alçada de l'home i el nen del fons (tot i que algun espectador també podria considerar aquest últim personatge com un tercer pla de profunditat). Així doncs, és destacable l'enfocament selectiu que es fa de la bicicleta i sobretot del manillar (comentat en l'ordre de lectura) perquè és l'aspecte de la imatge que de debò es veu amb total nitidesa, a diferència de les herbes del camp i les dues persones, que les observem borroses a causa de la poca profunditat de camp. Per a mi, aquesta composició meva té un cert punt de dinamisme perquè, malgrat estar quieta la bici, el seu manillar ens presenta una clara línia diagonal, que va acompanyada d'altres com les de la roda, el fre o fins i tot la línia diagonal suggerida per la inclinació del cap de l'home. En aquest cas particular, el fet que miri cap a l'arbre i potser encara més enllà (en certa manera s'utilitza el fora de camp) és una mostra evident que es tracta d'una composició oberta i centrífuga: li provoca a l'espectador una sensació que l'escena, el paisatge, continua fora dels elements enquadrats. Per finalitzar amb aquesta part del comentari, la fotografia és una composició equilibrada, donat que els elements importants estan repartits entre les bandes esquerra i dreta de la imatge.

3. Quant a la valoració dels colors, vaig decidir utilitza una gamma acromàtica a l'hora de fer la fotografia perquè, per a mi, aquesta era la millor opció no només per tal de transmetre millor el missatge de la fotografia, sinó també per a destacar la bellesa del moment amb el contrast de tons neutres. En aquest sentit, com a fotògrafa de la imatge, també m'agradaria destacar un aspecte rellevant per a mi a l'hora de mostrar la bellesa de les accions quotidianes senzilles com la retratada: la il·luminació. En la fotografia, la llum prové del lateral esquerre i, més concretament, des del fons d'aquesta banda, que és on es trobava el sol ponent-se en aquells instants. Aquesta particularitat pot ser observada a la imatge a través del reflex de llum del manillar o fins i tot una mica fixant-nos en els núvols del fons.

4. Ja pel que respecta a les textures, fonamentalment s'hi poden apreciar les de les parts de la bici. Observant la fotografia, es podria qualificar la del manillar com a rugosa i la de la roda com a molt irregular i amb una mena de punxes. D'altra banda, es podrien deduir les textures dels elements que no han estat enfocats selectivament, tot i que la opinió en quant a aquestes seria encara més personal i dependria més de la lectura individual que fes cadascú de la fotografia. Les espigues i herbes, per exemple, podrien considerar-se aspres o seques, mentre que de la roba de l'home i del nen es podria dir que és llisa o suau.

5. En referència als tipus de pla i d'angle, cal remarcar que es tracta, al meu parer, d'un pla general. Tot i que sí que és cert que podem observar la bicicleta des de molt a prop, la fotografia a més a més és capaç de traslladar al visualitzador informació descriptiva sobre l'acció que s'està desenvolupant i els elements que conformen aquesta acció. Per tant, penso que es podria considerar que, en aquest cas, el pla general té un valor exclusivament descriptiu; i és que ni tan sols podem observar amb nitidesa els rostres de les dues persones, de manera que penso que no tindria del tot un valor expressiu. Respecte a l'angle, es tracta d'un contrapicat. En ser jo qui va fotografia l'escena, tinc la sort de poder explicar la posició exacta en què es va situar el fotògraf, és a dir jo: agenollada a terra, vaig posicionar la càmera força per sota del manillar de la bicicleta, de tal manera que intuïtivament vaig aconseguir així donar-li aquest aire de superioritat i la importància que mereixia en la fotografia.

Un cop fet el comentari formal, trobo oportú explicar què representa per a mi aquesta imatge quotidiana i per què he decidit anomenar-la així, més enllà de les suposicions individuals que puguin fer-se els espectadors basant-se en allò que els suggereix a ells la fotografia. Durant els dies d'estiu i, ara ja amb l'arribada de la tardor, només els caps de setmana acostumo a anar en bici al bosc a la tarda o al vespre, amb el meu pare i el meu germà. Abans de tornar cap a casa, sovint ens acostem a unes figueres que hi ha en una zona del bosc i, mentre el meu pare i el meu germà cullen les figues, jo els observo guardant les bicicletes des de més lluny. És en aquests moments d'estar esperant que tornin cap a on sóc jo (moments en què normalment ja s'està ponent el sol i la il·luminació és ideal) en els quals gaudeixo molt del paisatge natural i valoro més l'esport a l'aire lliure i la companyia de la meva família. Per aquest motiu vaig trobar necessari fotografiar l'escena i remarcar en la seva composició els elements concrets que he decidit destacar. Per aquest motiu la fotografia té el nom de "La dolça espera": es tracta d'una estona quotidiana agradable, inspiradora, dolça, en què curiosament estic esperant a què els meus familiars portin un fruit que també ho és molt, de dolç."

 







dilluns, 18 de maig del 2020

Instantànies durant el confinament



Quan el curs resulta interromput per un confinament sobtat que canvia d'un dia per l'altre la vida a les aules per un "acompanyament virtual", cal trobar maneres de reinventar la matèria i relacionar-la amb el món. Hem aprofitat els continguts de lectura i creació d'imatges, propis del currículum de Cultura Audiovisual, per comunicar el que hem sentit aquest dies. Els peus de foto s'han resumit per destacar sobretot la part que posa en relació el que volem expressar amb els paràmetres estudiats.

Mostra de les fotografies fetes per l'alumnat de segon de batxillerat de Cultura Audiovisual II durant el període de confinament, del 13/3 al 8/5 de 2020. El nostre referent: el projecte "Límits" de l'estudi Perdomo (Tarragona): https://estudioperdomo.com/limits



Mar: "Es comença la lectura de la imatge mirant la noia del centre de la fotografia, ja que és l'element que ressalta i contrasta amb el seu voltant. És l'únic element que està enfocat, podem apreciar la part superior del cos de la figura i l'acció que està fent. Ens adonem que està escoltant música, transportant-nos a un moment calmat. Seguidament passem a observar l'espai que l'envolta per tal de saber on es troba. Ens adonem que es troba entre una figura geomètrica realitzada amb llibres. Aquest fet pot fer pensar que es troba tancada, i que ella intenta sortir d'aquesta realitat mitjançant la música. També serveix per contextualitzar i podem entendre que es troba a la seva habitació. El blanc i negre respon a una imatge més misteriosa o de tristesa, fent que l'espectador pugui sentir soledat, tendresa o calma amb la noia. (...) El tipus de pla utilitzat és mitjà. És un pla narratiu  ja que s'interessa per la reacció del personatge davant d'una realitat. Permet a l'espectador empatitzar i sentir el que la noia sent, sentint així frustració per estar tancada però trobant alhora una manera d'alliberament  i d'evasió. Pel que fa a l'angle de visió utilitzat, és normal. Aquesta posició fa que l'espectador es senti com si fos ell qui realitza la fotografia. Finalment, cal ressaltar la posició de la càmera, ja que es troba en un lloc inusual, fent així que la imatge sigui més creativa."




Zazu: "La imatge és un primer pla del meu gat en els meus braços, l'angle és un picat molt agut, quasi zenital. Jo estava estirada i se'm va arraulir com si fos un nen petit, el vaig agafar en braços i li vaig fer la foto. Es sol dir que els gats noten quan els humans no es troben bé i suposo que va venir a fer-me companyia perquè em notava decaiguda. Vull simbolitzar amb aquesta fotografia la part més trista del confinament: la soledat, l'enyorança i la desmotivació. Tots trobem a faltar les persones que estimem, només em fa companyia un animal. Era dins del llit perquè em faltaven forces per aixecar-me i sortir. Hi ha gent que ho porta bastant bé això d'estar tancat a casa, però d'altres no ens hi acostumem i la sensació claustrofòbica augmenta amb cada dia. La fotografia mostra un sentiment dolç i amarg, però tot i la tristesa del moment, és un vot d'esperança a que tot acabarà algun dia i ens podrem abraçar."




Alba: "Aquesta imatge representa els dies que la família ens hem de coordinar per a que els meus avis tinguin la compra. (...) L’ordre de lectura comença als barrots, ja que és l’element més proper i a més no ens deixa veure l’espai completament. Després veiem a la persona que es troba darrere d’un dels barrots. (...) És un pla general, ja que la intenció de la fotografia és mostrar una situació, la qual s’està vivint avui dia. Per tant, és necessari un pla ample on mostrar els diferents elements que conformen l’escena. I per altra banda, l’angle aberrant s’ha utilitzat per representar la inestabilitat de la situació, així com l’efecte negatiu que ha tingut sobre les nostres vides."




Ivan: "La imatge està feta de tal manera que se li dona protagonisme tant al noi d’esquena com al seu reflex, deixant un buit entre el mirall i el noi per poder veure el reflex d’aquest. (...) L’angle utilitzat es normal per tal de fer que l’espectador empatitzi millor amb el noi. Aquesta foto és molt expressiva, ja que representa a moltes persones que viuen la mateixa experiència, que és el confinament. Com es pot veure, el seu rostre representa tristor i desesperació, ja que ara mateix tots estem igual i volem escapar d’aquesta situació que tots estem vivint. Altre element que expressa és el fet que es miri al mirall ja que pot representar que ara tots estem tancats dintre de les nostres cases a l'igual que els nostres reflexes als miralls i el fet que la imatge estigui en blanc i negre fa que expressi encara més aquesta tristor."




Lian: "El primer que ens atrau l'atenció de la fotografia és l'arbre invertit que queda reflectit en el toll d'aigua. (...) Els colors són naturals, no tenen cap filtre. Els colors estan poc saturats naturalment, l'arbre és verd, però al xocar amb l'aigua perd color, el mateix passa amb el cel. (...) La fotografia és un pla detall, per a que no apareguin elements de distracció irrellevants. Com està feta i la disposició dels elements em provoquen profunditat, introspecció i tranquil·litat."





Andrea: "L'horitzó està baix, per tant és una clara senyal que la importància de la fotografia és el cel. Els colors d'aquesta fotografia són freds, sent una gama de morats. A més els colors són saturats. També la il·luminació és de clau baixa. La textura que es pot destacar és l'esponjositat que en els núvols. És un pla general del cel amb un angle de visió contrapicat. Aquell dia feia molt de vent, per tant els núvols passaven més ràpids o més lents segons la seva altura, però no s'aturaven. Això simbolitza el pas del temps i que és impossible aturar-lo, per tant no hem de malgastar-lo."




Ares: "Pati de llums que veig des de la taula de la meva habitació on faig feina. (...) El pla utilitzat en aquesta fotografia és un pla general, i l'angle és normal. El fet que sigui un angle normal, ens permet que les línies verticals siguin paral·leles. (...) El valor expressiu aconseguit amb aquest angle i pla, és una vista d'una arquitectura perfecta, amb les seves línies precises, però d'un paisatge inanimat, que no varia, i és sempre igual. Però entremig de tanta monotonia, s'observa un trosset de cel reflectit en el vidre de la finestra superior, que ens regala aquesta esperança necessària de llibertat."




Laura: "No podem veure el que ella està veient, això ens crea una certa intriga, podem crear les nostres pròpies conclusions a partir de l'expressivitat facial. (...) Aquesta fotografia la trobem en blanc i negre, se li han afegit unes motes per donar la sensació d'una imatge antiga, com qui veu la fotografia anys després d'un fet puntual en la història que ja va passar. (...) La fotografia consta d'un pla mitjà i l'angle contrapicat. El que pretenia transmetre amb la imatge era la situació actual i crear expectació de no saber el que hi ha fora de camp, és a dir: el que passarà en un futur. En segon lloc, trobem l'entorn en el qual es troba, està abocada a la finestra que pretén transmetre el tancament emocional en el qual es troba. Tot això ho volia mostrar amb un angle lleugerament contrapicat, ja que indica força en la persona i és que, tot i les circumstàncies incertes, tots podrem afrontar aquesta situació."




Andrea: "La fotografia està composta per uns cubs i fulles. Un cop hem donat una primera ullada, després ens fixem en els detalls com els daus que hi ha dins dels cubs, tots tenen en número 4, i pel que fa a les fulles, ens fixem que és material d'un curs acadèmic, concretament 2n de BAT, perquè una de les matèries és història, amb el temari que s'ensenya en aquest curs. (...) El pla que compon aquesta imatge és un pla detall per la seva proximitat. Al fer un pla de tan a prop el fotògraf destaca els elements que vol per a què l'espectador s'hi fixi. L'angle de visió és zenital i sembla que sigui un joc de taula." 




Marina: "Iniciem la lectura de la imatge observant que aquesta imatge té poca profunditat de camp (hi ha un enfocament selectiu)  fent que ens centrem en primer la granota que és el pla que és troba més a prop de nosaltres, i seguidament en flor que ja es comença a desenfocar. (...) Si apliquem la llei dels terços podem dir que coincideix un del eixos amb la granota, fent així destacar a la granota. (...) El tipus de pla utilitzat és el detall, en aquest cas volem destacar a la granota i les flors. L'angle de visió es normal , encara que a l'enquadrar vaig ficar el mòbil una mica contrapicat per donar-li importància i superioritat a la granota, i a les flors que l’envolten, també ho vaig fer perquè poguéssim veure les flors, les llums i el cel."




Alba: La composició d'aquesta fotografia es (...) totalment estàtica, ja que predomina sobretot la verticalitat.  (...) Hi ha dos plans de profunditat diferents: el primer son els llençols els quals es veuen més a prop de l'objectiu de la càmera, el segon és tota la resta, com ara la paret, la qual està més llunyana i té un angle normal.  El que he volgut expressar amb aquesta fotografia és la calma que em dona el llit i la meva habitació, com si fos una espècie de refugi on estic segura. A més, amb el detall de les ombres de la finestra, la sensació i el sentiment que em desperta a part de serenitat,  és l'ànsia de llibertat, de voler sortir a fora en una mena de “tant a prop i a la vegada tant lluny...”




Anna: "En aquesta fotografia, tal i com podem veure, hi predomina la gamma de colors pastel. (...) Gràcies a la potència de la llum que hi entra, podem esbrinar que fa un dia assoleiat. Podriem pensar que és un dia primaveral. (...) El pla emprat en aquesta fotografia és un pla detall. Aquest pla es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge. Ens deixa veure les papallones perfectament, podem veure la seva forma exacta. L’angle aplicat però, és un contrapicat. Aquest angle normalment serveix per expressar poder; i en aquesta imatge, el que vull expressar és que, tot i estar confinats degut a la situació actual, i estar tancats a casa com sembla que estiguin aquestes papallones en una habitació, nosaltres som més forts i més valents que aquest virus, tenim vitalitat i quan tot això passi, sortirem d’aquí més preparats que mai."





Meri: "En aquesta fotografia no es pot parlar molt de valoració cromàtica ja que al ser en blanc i negre, la fotografia és acromàtica. Tot i així hi ha molts contrastos entre blancs, grisos i negres. Aquests contrastos donen un aire més nostàlgic a la fotografia.  S’hi poden apreciar bastants textures diferents, gràcies a l'efecte HDR. (...) Totes aquestes textures donen un aire més rústic i casolà a la fotografia. (...) El pla sencer i l’angle normal s’ha utilitzat per posar en situació la fotografia. L’escenari es pot veure que és la paret interior d’un racó de casa amb un fanal com a decoració. A l'estar confinats s’ha volgut fer una fotografia que mostrés el que es sent. Gràcies a l’angle normal es pot apreciar l’expressió del gat i la seva postura espitjant la porta per voler sortir. El gat tancant al fanal simbolitza com moltes persones es senten durant el confinament, es senten sense llibertat amb ganes de sortir al carrer i de tornar a la normalitat."



Maria: "La cara de la dona coincideix amb un punt d'atenció principal de la llei dels terços. És una composició dinàmica, per la línia diagonal de la finestra i els moviments de la dona amb els braços. Es tracta d'una fotografia en blanc i negre, per tant, gamma acromàtica. Aquesta fotografia la il·luminació és en clau alta, ja que predomina la llum. Això transmet a la imatge una sensació de frescor i netedat. (...) El tipus de pla d'aquesta imatge és un pla mig curt, ja que podem veure la figura de la persona fins al pit, envoltada per aire a baix i al costat dret, aquest pla li dóna una funció principalment expressiva a la imatge, però també podria ser narrativa, ja que veiem l'acció que duu a terme el personatge. L'angle utilitzat en aquesta imatge és un contrapicat que crea la sensació d'estar observant la persona des de baix de la finestra. Aquesta imatge és una fotografia casual que expressa quotidianitat, el dia a dia d'aquests dies dins de casa, però tot i això, també ens transmet alegria en la seva expressió facial. Un nou dia de bon matí."



Andrea: "El blau és un color que aporta clama i de vegades tristesa, ja que a pesar de la saturació dels colors i la suposada alegria que aquestos atorguen, la fotografia és una imatge trista realment. Seguit del blau, l'altre color que destaca és el groc ataronjat de la llum del sol i dels maons dels edificis. Aquest color ens transmet al igual que el blau calma i calidesa, cal comentar que son complementaris, fet que atorga més qualitat e ingeni a la fotografia. (...) El valor expressiu de la fotografia l’apreciem sobretot en la cara del personatge retratat (jo). La mirada de temor que sobrepassa l’objectiu i ens mira fixament, ens pot donar informació, junt amb el títol de la imatge de la situació en la que es troba aquesta. Una situació de voler escapar, per aquest motiu es troba a la terrassa, ja que és un lloc on es pot respirar lliurement i es pot veure el carrer. Les sabates a terra poden simbolitzar el fet de no poder escapar d’allà, per tant et fas a la idea i t’acomodes en el lloc on et toca, a casa."




Per últim, compartim íntegre el comentari fet per Pablo sobre la seva fotografia. És un exemple del que es demana als examens PAU: 1.L’ordre de lectura i els recorreguts visuals. 2.L’estructura dels elements que componen la imatge. 3.La valoració cromàtica. 4.Textures. 5.En un mínim de cent cinquanta paraules, identifiqueu el tipus de pla i l’angle utilitzats en la fotografia i expliqueu-ne el valor expressiu. 

Pablo: "Aquesta és una fotografia presa des de la finestra de meva habitació en l'ocàs. La posició de la càmera és contrapicada perquè el focus d'atenció és el cel mateix en ple ocàs, i no els edificis. Es tracta d'un gran pla general, perquè volia transmetre la grandiositat del cel respecte a la ciutat. 

Pel que fa al recorregut visual, el primer element en què ens fixem és la palmera, que a l'estar a contrallum ressalta sobre el cel i adquireix pes visual. També destaca perquè és propera a l'espectador i alhora la seva silueta és complexa. Després observem els últims raigs de sol, d'un color taronja intents, que està situat al costat de la palmera. Seguidament ens fixem en la silueta dels edficis, que també contrasten per estar al contrallum. Després mirem el cel i per últim, el tendal, que es troba al contrallum en la zona superior. Podem dir que el recorregut visual és ascendent. 

La profunditat està marcada per 4 plans. El tendal (està a contrallum), la palmera, els edificis i el cel. Tanmateix, això es distingeix per les proporcions perquè no hi ha un desenfocament respecte ens allunyem. Pel que fa a la composició de la imatge, es tracta d'una fotografia dinàmica, perquè els edificis i el tendal generen dues diagonals, són dos punts de fuga que ens marquen la direcció de la mirada cap a la zona dreta de la imatge (on es troba la palmera i la posta de sol). La palmera segueix la llei dels terços, i està situada en la intersecció entre el terç vertical i horitzontal. No és una composició simètrica ni estàtica.

Respecte a la gama cromàtica, s'observa clarament l'acromaticitat de la palmera, els edificis i el tendal, que semblen més espais negatius sobre el cel. Al ser un ocàs, hi ha una barreja entre tons freds i càlids. En la zona inferior dreta predominen els tons ataronjats perquè reben la llum solar directament. Els núvols també tenen aquests tons càlids, entre taronja i rosat. En canvi, la zona superior del cel, més allunyada de la llum solar, té colors blavosos. La transició entre aquests tons és molt progressiva.

Amb aquesta imatge he volgut representar una cosa molt bonica que m'ha passat durant aquest confinament. Estar a casa tot el dia m'ha permès observar molt el meu entorn, i m'ha fet apreciar coses que abans passaven totalment desapercebudes per a mí, com aquest ocàs. He estat llargues estones mirant com el pas del temps fluia a través del cel. Sempre cal extreure optimisme d'aquelles situacions estressants i difícls. En aquest cas, m'ha permès observar la bellesa del capvespre."


La iniciativa a les xarxes de l'institut Antoni de Martí i Franquès: https://www.instagram.com/p/B_-Hav-h4zG/