Comencem fent un guió tècnic il·lustrat sobre una escena de la pel·lícula "Rebeca", del director Alfred Hitchcock. Ho fem tots junts a classe, dibuixant pla per pla, indicant els moviments de càmera, tipus de pla, angles de visió, il·luminació, so, etc. Aquesta serà la manera de començar a treballar la nostra escena, fent primer el guió tècnic il·lustrat.
A continuació, una mostra de les recreacions d'escenes cinematogràfiques fetes per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018.
Escena original de la pel·lícula "Amore e rabbia", de Jean-Luc Godard (1969):
Recreació de l'escena per Aitana, Magali:
Aitana: "Vam triar aquesta escena perquè ens agradava molt la fotografia i com estava muntada. Com que són plans detalls, pensàvem que seria molt més fàcil. No obstant, ens va costar més del que ens pensàvem. El pla que ens va costar més va ser el del tocadiscs, ja que cap de les dues en teníem un, així que vaig agafar un disc de vinil (que estava trencat) i el vaig anar rodant, il·luminant-lo amb un focus per aconseguir el mateix efecte de llum. Estem molt orgulloses del resultat final, a més que ens ho hem passat molt bé".
Escena original de la pel·lícula de Xavier Dolan "J'ai tué ma mere" (2009):
Recreació de l'escena per Julieta, Júlia T., Júlia C. i Albert:
Albert: "Un dia, pensant i pensant amb quina pel·lícula ens podríem basar, vaig arribar a la conclusió que el millor seria escollir un film de Xavier Dolan (director i actor canadenc) ja que és un dels meus "ídols" i totes i cada una de les seves pel·lícules m'agraden.
Un dels motius pel que vam escollir l'escena és pel seu
dinamisme, també s’alterna la càmera ràpida i lenta. A més a més, és una escena
molt bonica pel seu contingut sentimental.
Filmar ha estat molt divertit, i la veritat és que no se'ns
va fer gens pesat. Tanmateix, no va ser fàcil, sobretot pel material que
necessitàvem i el fet de buscar i trobar una localització adient per a poder
pintar lliurement, sense fer una destrossa".
Júlia T.: "El fet de gravar amb pintura va fer que
acabéssim tots xops i bruts per aquesta. Tot haver-hi rentat la nostra roba, la
pintura no ha sortit d'ella i també vam embrutar els nostres mòbils.
Hem aprés a treballar en grup, a conèixer-nos com a companys
de treball, a manifestar les nostres mancances i virtuts a l'hora de treballar,
a entendre'ns i posar-nos al lloc dels altres, a descobrir la dificultat i
procés que porta darrere tan sols la creació d'una escena
cinematogràfica".
Escena original de la pel·lícula "Pulp Fiction" de Quentin Tarantino (1995):
Recreació de l'escena per Dana, Judit i Cristina:
Dana: "Vam escollir aquesta pel·lícula perquè a les tres ens sembla molt bona, igual que pràcticament totes les pel·lícules del mateix director. La tria d'aquesta escena en concret va ser perquè és una de les més conegudes de la pel·lícula. Ens va semblar un repte ja que els plans eren interessants, a més del tràveling lateral del principi.
Per a fer l'escena vam trigar 3 dies. Un el vam utilitzar
per a gravar totes les parts on surt el John Travolta al bany, i els altres dos
per a fer les parts de la Uma Thurman.
Durant el rodatge, ens vam trobar amb algunes dificultats,
però que les vam poder resoldre fàcilment. Per exemple: A la pel·lícula apareix
una columna, cosa que a la nostra casa no hi ha. Per tant, vam agafar la catifa
del terra, la vam enrotllar i la va posar verticalment, per a que simulés la
columna.
Per a fer el tràveling, vam posar una capsa de les que tenen
rodes sobre un moble, amb la càmera posada allà. En el moment de gravar això,
em vaig adonar del que costa fer un tràveling."
Escena original, seguida de l'escena recreada, de la pel·lícula "El club de los cinco" de John Hugues (1985), treball fet per Laura i Laia:
Laura: "El dia de la gravació vam tenir petites dificultats amb els actors perquè no paraven de riure, o no feien els gestos que havien de fer. Seguidament vam gravar les escenes en solitari de cadascun dels tres.
En general, vam tenir problemes amb l'enquadrament, amb la
continuïtat i sobre tot amb la localització, perquè la il·luminació ens va canviar i també perquè com no érem els únics a la biblioteca, molts cops
s'escoltaven les tecles dels ordinadors. També va ser un problema el timbre de
l'escola, ja que sempre sonava quan estàvem gravant, i molts cops, l'escena ens
havia quedat perfecta".
Laia: "També li vam donar molta importància a l’atrezzo. Fins i tot, vam buscar brics de llet i de suc semblants als originals, també vam comprar moltes Coca-Coles, el sushi... i ens vam trencar el cap buscant bosses de paper marrons, però no les vam trobar.
Al principi semblava que fos una escena força fàcil però no
ho va ser ja que té molts plans de poquíssima durada, el que implicava gravar tots els plans d'una
persona d'una tongada i després passar a un pla diferent. Això va ser força
difícil perquè no gravàvem seguint l'ordre de plans de la pel·lícula.
Fent aquest rodatge m'he emportat una molt bona experiència
ja que a mi m'agradaria estudiar cinema i he pogut veure que dirigir actors no és fàcil perquè s'han de repetir moltes vegades les
preses i s'ha d'estar bastant atent als errors de continuïtat.
En resum ha sigut una experiència molt agradable i
m'agradaria que féssim més coses d'aquestes en un futur."
Escena recreada, seguida de l'escena original de la pel·lícula "Amélie", del director Jean- Pierre Jeunet (2001). Treball fet per Laura i Andrea:
Andrea: "Vam demanar-li a la nostra amiga Alice que representés a Amélie pels seus dots interpretatius, i per el semblança física que té amb l’actriu.
El que més difícil va ser fou trobar una fotocopiadora,
perquè no havia manera d’aconseguir una que mínimament es semblés i almenys poder
fer el pla sencer que feien a la peli, però al final vam haver d’utilitzar la
de l’institut que, amablement, ens va deixar el conserge i fer un pla més curt.
Per la resta, va ser una dificultat moure tots els mobles perquè es semblés l’escena
el màxim possible.
Personalment milloraria la il·luminació d’algunes escenes, però
estic satisfeta amb el resultat i he gaudit de l’experiència ja que, treballar
amb la Laura i la Alice ha sigut fàcil, i hem après molt d’aquest treball".
A l’escena on Amèlie mulla el paper en té, vam haver de fer
servir un munt de té vermell i com que, encara així no quedava suficientment
vermell, vam afegir colorant alimentari. Les dues últimes escenes les vam gravar
amb una escala, per tant una es va pujar a dalt de tot i l’altre aguantava l’escala,
ja que no era gaire segura. Pels crèdits se’ns va acudir imitar els d’Amèlie.
La major dificultat va ser a l’hora d’editar, ja que ens hi
vam estar molta estona, havíem de ficar filtres de color a totes les escenes,
ficar a càmera ràpida la primera escena, fer coincidir imatge i so, etc.
Estic molt contenta amb el resultat, malgrat que les
habitacions no s’assemblen gaire a les d’Amèlie, l’Alice ho ha fet molt bé i
m’ho he passat molt bé fent aquest treball amb l’Andrea."
Escena inicial (original) de la pel·lícula de Quentin Tarantino "Reservoir Dogs" (1992):
Recreació de l'escena inicial de "Reservoir Dogs" per Arnau i Mateu:
Mateu: "Vam triar aquesta escena perquè ens va semblar una part molt icònica d'una peli que ens agrada molt i ens va semblar que seria bona idea imitar-ho i que no seria gaire difícil. Vam tindre dificultats sobretot en enquadrar els plans i que la càmera no es mogués".
Arnau: "Vam tenir algunes dificultats com, per exemple, poder trobar 8 persones que poguessin quedar el mateix dia per realitzar l'escena i també gravar alguns tràvelings horitzontals. (...) Estic bastant content dels actors ja que, tot i no tenir experiència, ho van fer força bé i estic content amb el resultat final perquè crec que l'escena és bastant semblant, tot i que no igual".
Escena original de la sèrie "Skins" de Bryan Elsey i Jamie Brittain (2007):
Escena recreada per Maria i Max:
Maria: "Recordé una de mis series favoritas de toda mi adolescencia, Skins. Esa serie está grabada de una forma que me encanta, y el tema que trata es aún mejor.
Por mi parte he
de decir que me agobié mucho antes y después de grabarla. El lugar donde
grabamos (un bosque) no era una localización complicada, y el vestuario tampoco
era imposible de encontrar. A pesar de todo, como soy tan perfeccionista, no
paré hasta encontrar un camisón parecido al que usa Effy. En el hospital no
iban a darnos una bata, así que pregunté a mi abuela si tenía algo parecido, y
finalmente mi madre encontró una camisa de mi bisabuela en el cajón. Realmente
no se parecen, pero era la mejor opción entre el resto de ropa que había
pensado ponerme. Las vendas en las muñecas no causaron ningún problema, solo
que se me despegaban de vez en cuando mientras grabábamos. En un principio
quería aparecer descalza en el vídeo, como Effy hace. Pero cuando me descalcé y
pise el suelo lleno de hojas, ramas y piedras decidí que no hacía falta sufrir
tanto. Aunque, al caminar de rodillas por el suelo también me hice daño y aún
conservo algunas heridas en las piernas. A pesar de todo, creo que valió la
pena sufrir un poco para el resultado.
Sinceramente, no
estoy muy orgullosa del resultado del vídeo. La iluminación del día podrían
haber sido nubes (de hecho a las 9 de la mañana el cielo estaba tapado, por eso
decidimos grabar ese día. Luego despejó y salió el sol, tuvimos mala suerte).
También me habría gustado mejorar el vestuario y el pelo; me arrepiento de no
haber comprado una peluca del mismo color que el pelo de Effy, pero bueno.
En general no
estuvo tan mal, pero prefiero los trabajos más creativos en que yo cree la idea
y no haya de recrear otra, ya que es muy difícil meterse en la cabeza de otro
director, de la actriz, etc. Por cierto, actuar me costó muchísimo, soy
malísima en esto y por eso prefiero estar detrás de las cámaras."
Parlant d’estrès, aquí entra l’edició per amargar-nos
una mica més la existència :))). Sabia que seria complicat, ja que la majoria de
plans tenen una durada de 1 o 2 segons. Tot i així ens en vam ensortir.
He de dir que el resultat és positiu, però no tan
satisfactori com em podia agradar. Tan la Maria com jo som gent una mica
perfeccionista, i hi ha diferents detalls que fan que no estiguem del tot
satisfets amb el resultat; però, per damunt d’això, valoro l’esforç que hi hem
dedicat, i estic content tant del resultat de l’edició, com de la boníssima
actuació de la Maria, així que el balanç és positiu".
Escena original de la pel·lícula "En busca de la felicidad", del director Gabriele Muccino (2017), i recreació de Laia i Anna:
Anna: "Tot i haver estat un procés ple de complicacions, valoro molt positivament l'experiència d'haver recreat una de les escenes més emotives d'aquesta pel·lícula, que em va marcar tant quan era més petita.
El procés de post-producció va ser bastant laboriós.
Tots els efectes de so i els diàlegs estan gravats posteriorment i si pares
l'orella, el "vale" que respon la nena és la meva pròpia veu però una
mica més aguda, perquè quan vaig gravar no la tenia amb mi. Els efectes de so
del parc són agafats d'un banc de sons sense copyright i els de la bossa i els
talons també són propis."
La gravació va començar amb moltes complicacions ja que
teníem tres parelles d'actors (pare i fill) amb qui podíem comptar, però a
l'últim moment ens van fallar tots. Finalment, vam tenir la idea de fer la
versió de l'escena amb mare i filla i, com no teníem més temps per buscar
actors, el personatge de la mare el va fer l'Anna i vam aconseguir trobar una
nena que actués com a filla.
Estic contenta amb el resultat final de la recreació de
l'escena, i m'ha animat per a realitzar més projectes d'aquest tipus tan aviat com pugui. Poc a poc, aniré millorant els aspectes i detalls més complicats a
l'hora de gravar i editar un vídeo".
Exemples de guions tècnics il·lustrats fets a partir de l'anàlisi de les escenes originals:
A continuació, una mostra del mateix exercici fet durant el curs 2018-2019 per l'alumnat de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, Cultura Audiovisual II:
Escena original, seguida de l'escena recreada, de la pel·lícula "Insidious", del director James Wan (2010), recreació de Roger i Miquel:
A continuació, una mostra del mateix exercici fet durant el curs 2018-2019 per l'alumnat de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, Cultura Audiovisual II:
Escena original, seguida de l'escena recreada, de la pel·lícula "Insidious", del director James Wan (2010), recreació de Roger i Miquel:
Roger: "Per enregistrar aquesta escena era necessari un espai gran i fosc. Vam anar a les coves del Llorito, a prop de Tarragona. Aquestes tenen un alt sostre i un ampli espai, que ens aniria perfecte per la gravació.
Per aconseguir la foscor absoluta, s'hi havia d'anar de
nit, i és el que vam fer. En arribar a les coves, la paranoia ens havia
consumit, i a l’entrar, vam confondre una roca amb una persona estirada
d'esquenes. Després de quasi abandonar el lloc, vam entrar en raó i vam endinsar-nos
amb compte, adonant-nos que no hi havia ningú. Bé, de fet sí que hi havia algú,
una rata o ratpenat el so del qual ens va acompanyar durant tot el rodatge.
Quant al fum, a l'escena original n'hi ha molt a l'ambient,
cosa que també vam recrear. Al principi ho vam fer amb un cigarret electrònic,
però se'ns va acabar el líquid que necessita per funcionar i, a partir d'aquell
moment, vam haver d'utilitzar cigarrets normals o pols del terra, la qual es
pot apreciar vagament, per exemple, al primer pla de la recreació.
Una dada curiosa sobre l’escena original és que hi ha un
error de continuïtat bastant gran. El Josh, durant un pla (minut 00:34) passa
d'agafar el fanal amb la ma esquerra a agafar-lo amb la dreta. Error del que
ens vam adonar i vam decidir copiar-lo a propòsit per mantenir la fidelitat.
Ja per acabar, personalment penso que ens ha quedat una bona
recreació, sobretot tenint en compte que és el primer treball d'aquest tipus
que fem. Tinc moltes ganes de progressar i de cada cop ser capaç de crear
material més professional."
Escena original de la pel·lícula "Mamma mia" dirigida per Phyllida Lloyd (2008):
Escena recreada per Joana, Víctor, Marc i Andrea:
A l'hora de fer de càmera em vaig adonar que era bastant
difícil, perquè imitar a la perfecció tots els moviments de càmera respectant
el tipus de pla i angle de visió era força rigorós. Per aquesta raó, el paper
de càmera ens ho vam repartir entre el Marc Ventosa i jo.
Finalment va arribar la tasca de la que em sento més orgullós: el muntatge de l'escena. Calculo
que vaig estar aproximadament 8 hores fins a aconseguir el resultat final.
Personalment estic molt content amb el resultat. Sí
que és veritat que el ràcord d'il·luminació es trenca en algunes ocasions,
però això no ho vam poder solucionar degut al temps que feia, i sobre la
similitud tècnica, és cert que hi ha una escena suprimida, però crec que
d'aquesta manera fins i tot queda millor que l'original.
El grup de treball va ser una passada, va haver molt bon ambient durant tot el rodatge. Agraeixo aquest treball, ja
que l'he vist com una oportunitat per ampliar els meus coneixements sobre
edició i muntatge de recursos multimèdia, cosa que en un futur em serà profitós".
Curtmetratge original: "Almas gemelas" dirigit per Alex Vallejo (2014)
Recreació del curtmetratge per Pol i Helena:
Pol: "Tres minuts de vídeo muntat poden ser perfectament tres dies
de gravació i això és una cosa que desconeixia totalment. Saber-ho, m'ha fet
veure la gran dificultat i dies de gravació i muntatge que hi ha darrere totes
aquelles pel·lícules que he mirat fins ara sense ser-hi conscient. A partir
d'aquest moment, crec que ho veuré tot amb uns altres ulls, apreciaré cada
moviment de càmera i potser, fins i tot oblidaré l'argument de la pel·lícula
per centrar-me només en com s'ha hagut de fer.
Les dificultats amb les que ens vam topar a l'hora
d'intentar imitar el millor possible aquest curt van ser moltes, tals com ara:
-La continuïtat o ràcord, tant de moviment, de mirades,
d'enquadrament, de posada en escena, de situació, d’il·luminació, etc.
-La impossibilitat de controlar el temps, la llum natural,
gent del carrer, i fins i tot, el transport públic.
-Els moviments de càmera difícils (com ara tràveling,
panoràmiques...), sense un equip professional de gravació.
-Haver de realitzar cada pla dos cops (amb la dificultat que
cada un comporta) per a aconseguir aquest muntatge en paral·lel característic
del curtmetratge. Això volia dir haver de canviar constantment de lloc la
posició de la càmera i, a la vegada, el decorat per a que no s'assemblés l'un a
l'altre.
-També va suposar un problema important editar-ho ja que vam
haver de quadrar cada pla de manera que, amb l’àudio original, pogués coincidir
la frase final del noi amb el moviment dels llavis de l'actor (en aquest cas, jo).
El resultat ha estat satisfactori i espero poder fer-ne
d'altres per a seguir aprenent d'aquest gran món que fins ara quasi
desconeixia."
Escena original de la pel·lícula "Mommy", del director Xavier Dolan (2014),
seguida de la recreació feta per Júlia, Albert, Núria, Roger i Anna:
Núria: "Vam triar aquesta escena de la pel·lícula Mommy perquè, en
primer lloc, només necessitàvem un actor. En segon lloc, perquè ens semblaven
interessants i variats els angles de visió que presenta i perquè té molts
primers plans. Per últim, perquè vam pensar que els moviments de càmera eren
perfectament assolibles per nosaltres.
El principal problema que ens vam trobar va ser la il·luminació.
No ens pensàvem que seria tan difícil d'aconseguir una il·luminació igual de
càlida que a l'escena original. Amb la llum natural que entrava per la porta de
la terrassa no en teníem prou i vam haver d'utilitzar focus i làmpades, i
editar-ho en la post-producció.
Un altre problema ha estat el ràcord
en una presa en què el noi està estirat i puja la mirada. Aquesta presa queda
més fosca que les altres perquè la vam gravar quan era de nit. A l'hora de fer
l'edició ens en vam adonar i ja era massa tard per canviar-ho. Tot i així,
l'Albert va intentar solucionar-ho en la post-producció.
Finalment, amb aquest treball he après a treballar en grup
per crear vídeos, i a entendre'ns i posar-nos d'acord. M'he adonat de les
dificultats que comporta tot el procés de fer una escena, sobretot en
recrear-ne una que ja existeix. A part d'això, ha estat divertit veure tot el
procés de creació i n'he gaudit molt."
El dia 2 de juny de 2019 anem al CosmoCaixa a buscar el Premi de Batxillerat del Concurs el CAC a l'escola:
https://www.educac.cat/premis-cac-lescola/edicions-anteriors/xvi-premis-cac-lescola
El dia 2 de juny de 2019 anem al CosmoCaixa a buscar el Premi de Batxillerat del Concurs el CAC a l'escola:
https://www.educac.cat/premis-cac-lescola/edicions-anteriors/xvi-premis-cac-lescola
Moltes felicitats a tots i a totes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada