dimecres, 15 de desembre de 2021

Treballant a la manera dels enunciats PAU. Fonaments de les Arts II.

Mostra d'exercicis fets per l'alumnat de segon de batxillerat (grup escènic-plàstic) de l'institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2021-22.


Desenvolupeu, individualment, a partir del referent triat, una nova representació que reculli les característiques del moviment al qual pertany l’obra.

Elaboreu, concretament una d'aquestes opcions:

1. Un croquis, a escollir entre: pintura, disseny d’objecte, escultura, disseny gràfic o d’indumentària, instaŀlació, performance, escenografia o espai habitable.

2. O bé, dibuixeu un guió gràfic d’aquesta nova representació. Els tipus de representació entre els quals podeu escollir són: producció audiovisual, videojoc, videoart, art en xarxa (net art) o còmic.

Feu l’exercici utilitzant qualsevol tècnica seca en un espai DIN A3. L'obra de referència us pot servir d'inspiració, però no es pot copiar. Tingueu en compte les observacions següents:

— La interpretació de les imatges és lliure. Es valorarà la capacitat imaginativa per a transformar una imatge a partir de les característiques del moviment artístic i de l’obra o l’autor/a que heu triat com a referent. 

— Cal posar una atenció especial a mantenir les característiques formals del moviment al qual pertany l’obra de referència.

— Es valorarà la voluntat de combinar text amb ideogrames, grafismes o microdibuixos a l’hora de desenvolupar la proposta. Podeu fer intervenir qualsevol altre element en la vostra representació.



Autora: Aroa. Projecte d'escenografia.
Referent: Caspar David Friedrich, "Cementiri d'un monestir sota la neu" (1818), ROMANTICISME.




Autora: Ester. Projecte d'escenografia.
Referent: Théodore Géricault, "El rai de la medusa" (1819), ROMANTICISME.




Autora: Michelle. Projecte de performance.
Referent: Théodore Géricault, "El rai de la medusa" (1819), ROMANTICISME.



Autora: Laura D. Disseny de dos punts de llibre.
Referent: quadres de John Everett Millais. PRERAFAELISME.




Autora: Laura R. Disseny d'un objecte.
Referent: Édouard Manet, REALISME-IMPRESSIONISME.



Autora: Estivaliz. Disseny d'indumentària.
Referent: Claude Monet, "El passeig" (1871), IMPRESSIONISME.




Autora: Nerea. Disseny d'indumentària.
Referent: Claude Monet, "El parlament de Londres" (1903), IMPRESSIONISME.




Autor: Cesc. Disseny d'un objecte.
Referent: Paul Cézanne, "Els jugadors de cartes" (1894-95), POSTIMPRESSIONISME.






 




dilluns, 8 de novembre de 2021

Retrat, autoretrat, selfie. Una mirada crítica a les xarxes socials.


"El selfie és una eina subversiva (...) Cada cop que puges un retrat teu a una xarxa social, estàs decidint entre reforçar els estereotips que ens limiten o combatre'ls proposant noves perspectives (...) també els nostres likes poden ser una eina de transformació massiva (...) La nostra activitat a les xarxes és una de les poques eines de poder que tenim, juntament amb el nostre vot i les nostres decisions de consum. Fem-la servir."  Yolanda Domínguez, "Maldito estereotipo"



Tenim la sort que durant el 1r trimestre del curs 2021-2022, podem convidar la fotògrafa i docent de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona, Sílvia Itúrria. Amb ella encetem tot un procés de treball amb els següents objectius: 

Objectiu general: Fer servir el telèfon mòbil com a eina d'autoconeixement, autorepresentació, expressió i comunicació.

Objectius:

- Diferenciar entre retrat, autoretrat i selfie

- Prendre consciència que les imatges són realitats construïdes.

- Explorar la pròpia identitat en relació a la identitat digital que mostrem al món.

- Extreure conclusions sobre els beneficis i els riscos de compartir la nostra identitat a les xarxes socials.

- Crear retrats i autoretrats amb consciència i compartir-los, si es vol, a les xarxes.

Fer un vídeo que expliqui les conclusions finals.


El primer exercici que ens proposa la Sílvia el dia 7/10/2021 és fer fotografies a l'estil de Richard Avedon en la seva sèrie "In the American West": https://oscarenfotos.com/2016/12/11/in-the-american-west-de-richard-avedon-la-serie-completa-comentada/. Fem 3 retrats de cadascun: un amb expressió seriosa, un altre el més espontània possible i el tercer amb un objecte que ens caracteritza. Sortim al pati a fer-les:







El dia següent, comentem a classe una fotografia de Marilyn Monroe que Richard Avedon va fer i que es considera un dels retrats més emblemàtics de la història de la fotografia. En ell es mostra l'actriu, no com una icona sexual de l'època (com era representada habitualment en els mitjans de comunicació), sinó com una dóna fràgil, en tota la seva vunerabilitat.

Richard Avedon, retrat de Marilyn Monroe, 1957

Comentem també el retrat del papa Innocenci X pintat per Diego Velázquez. Quan el va veure acabat, el papa va dir al pintor: "massa real" (troppo vero), ja que Velázquez havia aconseguit reflexar fins i tot els aspectes ocults de la seva personalitat.

Diego Velázquez, retrat del papa Innocenci X, 1650

Una mostra del resultat dels retrats fets al pati, a la manera de Richard Avedon, exercici 1:

Carolina retrata la Júlia

Asha retrata l'Edgar

Maria retrata la Nomín

Nomín retrata la Maria

Annaïs retrata la Vinyet

Júlia retrata l'Àlex

Mònica retrata la Irene


Carlota retrata la Violeta



Muntem l'exposició amb una selecció dels retrats fets al passadís d'entrada a l'institut:






Dies més tard mostro a classe la campanya publicitària de Calvin Klein inspirada en la sèrie "In the American West" de Richard Avedon. Davant la pregunta si creuen que és encertada o no, els alumnes discrepen: alguns creuen que sí, ja que posa en valor les fotografies de referència o perquè el producete es dirigeix a tot tipus de persones, D'altres creuen que no és encertada, ja que la campanya vol transmetre autenticitat i ho fa a través de posats de diferents models, en lloc de amb fotos de qualsevol persona del carrer.




El segon exercici que ens proposa la Sílvia el dia 21/10/2021 té com a referent l'obra de l'Elina Brotherus i la importància de l'espai, l'atrezzo, la llum i el color en els seus autoretrats: http://www.elinabrotherus.com/photography. L'Elina fa servir el disparador a distància i a classe surt el dubte de si un autoretrat te l'has de fer tu o si te'l pot fer una altra persona. Constatem finalment que sí pot fer-lo una altra persona, però tu l'has d'haver creat primer en la teva imaginació i preparar el que faci falta abans de demanar-li a algú que t'ho faci.

La fotògrafa Sílvia Itúrria explicant l'obra de l'Elina Brotherus


La Sílvia comentant els retrats fets al pati a la manera de Richard Avedon

Dies més tard, fem alguna prova projectant diferents paisatges sobre el nostre cos amb el projector de classe, per veure el diàleg que s'estableix entre el fons i la figura. Són només esbossos abans de fer l'exercici 2.




Una mostra de les fotografies fetes a l'estil de l'Elina Brotherus, exercici 2:










L'exercici 3 l'explico jo perquè la Sílvia no pot venir. El nostre referent és la fotògrafa Cindy Sherman. És famosa per l'ús del maquillatge, disfresses, accessoris i pròtesis per crear fotografies plenes de significat. Inventa personatges ficticis interpretats sempre per ella mateixa, es fotografia en situacions imaginàries amb la intenció de qüestionar els rols de la dona en la societat i la imatge arquetípica d'aquesta en el nostre imaginari colectiu: https://www.alejandradeargos.com/index.php/es/completas/32-artistas/409-cindy-sherman-biografia-obras-y-exposiciones


També paso durant la classe l'exemple de publicitat de Dolce Gabbana inspirat en la sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman. Constatem diferències amb l'obra de la Cindy ja que, en la campanya publicitària, més que qüestionar el paper de la dona, es reafirma com a objecte de desig.



Una mostra de les fotografies fetes a l'estil de la Cindy Sherman, exercici 3:

Ariadna: "Sobretot m'he inspirat amb les fotos que Cindy Sherman va fer transmitent el seu pensament feminista. Vaig disfressar-me com a la meva àvia quan era pagesa, representant com ella feia, a les dones del camp i el seu dur treball. (...) He mirat cap a la càmera, a diferència de les fotos de la Cindy, ja que volia mostrar l'empoderament de les dones".



Aroa: "Vaig decidir disfressar-me com els personatges de la sèrie "La casa de papel". Els personatges s'anomenen a ells mateixos com "la resistència", ja que davant les injustícies ells actuen contra el sistema. (...) Vaig escollir la disfressa per la força que podia tenir el missatge que volia transmetre a partir de l'angle nadir, la superioritat."


Carolina: "M'he inspirat amb un paper que em representa a mi com a persona. He utilitzat la "aesthetic" de la pel·lícula Midsommar (2019) i he intentat representar-ho amb un toc naturalista en aquesta fotografia."



Ester: "El meu autoretrat ha sigut una representació de la hipocresia. He decidit maquillar-me plorant i amagant aquest sentiment darrere d'una màscara maquillada. (...)  Quan no estic bé d'ànim, em maquillo per sentir-me millor amb mi mateixa i amagar aquest sentiment de malestar."




Irene: "M’he caracteritzat d’elf ja que sento que la connexió amb la natura i l'esperit d’aventura són trets que em caracteritzen força bé, i he volgut reflexar-los tots en un mateix personatge."




Lydia: "Volia transmetre la confusió i incomoditat que a vegades sentim quan ens trobem fora de lloc, quan no entres amb es estàndars o els cànons que imposen, no només la societat en general, també els petits grups d'amics que t'exclouen per "x" motiu. Això ho he volgut representar amb un vestit de casament i un maquillatge que no lliga. I també amb la mirada perduda, trista i cansada, que és l'últim que esperes veure a una novia."




Maria: "He fet una seqüència de quatre fotografies on s'il·lustra el procés que molts de nosaltres travessem, en el qual intentem alterar la nostra identitat per convertir-nos el qui la gent espera que siguem. En algun punt de la nostra vida, molts intentem ocultar i canviar els aspectes de la nostra identitat que ens fan sentir vulnerables, imperfectes o diferents i ens anem modificant per transformar-nos en el que "hauríem de ser". Així, ens acabem perdent a nosaltres mateixos en el procés i arriba un punt en el qual ja ni ens reconeixem. (...) Aquestes imatges han estat inspirades també per la famosa escena de la pel·lícula "I, Tonya" on veiem el caos emocional de la protagonista i el seu desig de ser percebuda com a perfecta a través de la seva manera de maquillar-se i de practicar el somriure forçat davant el mirall. Enllaç a l'escena: https://youtu.be/FHhTm7y_OOw "







Michelle: "En aquest autoretrat no vull deixar indiferent a ningú. Estem immersos dins d'una societat, en la qual hi ha massa que desitjar. Les xarxes socials influeixen negativament a les persones, a la seva essència, perquè el que fa és mostrar i oferir uns cànons de bellesa i estereotips que, si no els segueixes, no ets ningú. Així doncs la utilització dels colors ha sigut bàsicament per fer referència els nostres sentiments i emocions que es fusionen amb el fons pixelat, el qual fa referència metafòricament a la gent que està immersa en les xarxes socials i no en el món real. Ara bé, vaig a retocar les celles i els llavis per burlar-me d'aquests cànons de bellesa que no són gens naturals."



Clàudia: "Absorció"



Maria: "
El meu alter ego serien els nens que van haver de fugir o estar amagats durant la Segona Guerra Mundial. Jo m’he inspirat en Ana Frank, qui va haver-se d’amagar durant uns anys a una casa d’Amsterdam. Ana es va refugiar en escriure tot el que li succeïa o tot el que pensava i opinava."

De forma voluntària, exposem alguns d'aquests retrats a les vitrines del vestíbul de l'institut. L'exposició mostra les fotografies emmarcades acompanyades d'un objecte que s'ha triat amb la intenció de potenciar el missatge. El marc vol destacar cada imatge i fer-la present.





___

El dia 11/11/2021 amb la Sílvia fem el balanç dels dos últims treballs fetsSobre l'exercici a la manera d'Elina Brotherus, veiem que les fotografies són bastant repetitives. En alguns casos aporten informació sobre la persona autoretratada, però en la majoria es centren en mostrar el lloc triat. Totes les fotografies tenen cura del color, la composició, el ritme, les textures, però només en alguns casos s'ha experimentat amb l'expresivitat del cos o la utilització d'algun element representatiu com un paraigües, un gos, o una vestimenta determinada. Plàsticament totes les imatges són belles i ben construïdes, però falta deslligar-se del referent i explorar possibilitats més enllà de la figura-fons.

Sobre l'exercici fet a la manera de Cindy Sherman constatem que els resultats són molt més interessants. Cadascú ha resolt fotogràficament tot el que tenia ganes de dir a través d'una disfressa i l'atrezzo. Entre els temes tractats està la revindicació feminista, la hipocresia social, l'addicció a les tecnologies, el sotmetiment als cànons de bellesa, la identitat sexual, els lligams que s'autoimposem, la manca de llibertat, etc. Tothom ha elaborat amb cura una imatge que comuniqués de la millor manera possible el missatge. L'expressivitat del cos i de la cara, el vestuari, el maquillatge, els petits detalls de l'atrezzo, la utilització del color, la il·luminació, els angles de visió... tot un ventall d'estratègies s'han posat en marxa per expressar i no deixar ningú indiferent

 

L'Abril explicant la seva fotografia a la Sílvia i a la resta de companys/es.


Le Mar explicant la seva fotografia a la Sílvia i a la resta de companys/es.

Dia 18/11/2021: el quart i últim exercici creatiu individual sobre la identitat abans del vídeo final (en petits grups de treball) és sobre un referent cultural lliure, cadascú podrà triar el seu. La Sílvia Itúrria tria un fotògraf que es dedica a la seqüència fotogràfica, Duane Michals (https://clavoardiendo-magazine.com/mundofoto/panorama/duane-michals-hombre-fotografio-pensamiento/), però el nostre referent pot provenir de qualsevol àmbit: la pintura, el cinema, les arts escèniques, etc.

Per explicar aquest últim exercici d'imatge fixa, hem triat Duane Michals perquè considerem que la seqüència fotogràfica pot ser la baula que falta just abans del pas final: la creació audiovisual. A l'igual que Michals explica petites històries amb una gran reflexió existencial subjacent, el projecte acabarà amb un vídeo que recollirà les nostres conclusions finals.

La Sílvia comença explicant la diferència entre una sèrie i una seqüència. La sèrie ja la vam treballar amb el nostre primer referent, Richard Avedon, fent 3 fotos de retrat. També és una sèrie fotogràfica la nostra exposició al passadís de l'entrada a l'institut, tot i que estigui feta per persones diferents. A continuació, qui vulgui inspirar-se en Duane Michals, explicarà una petita història amb fotografies ordenades en el temps. Cadascú pensarà el tema d'aquesta breu narració visual.

Mentre observem les seqüències fotogràfiques de Michals, ens sorprenem per la seva visió del món, molt poètica i filosòfica. Afegeix textos escrits a les seves fotografies en blanc i negre. Es fa preguntes sobre la realitat, el temps, la memòria, la mort, la por... de manera simbòlica, fins i tot surrealista.


Per continuar, la Sílvia mostra un segon referent: Gilbert Garcín (http://www.gilbert-garcin.com/index.htm), que s'autoretrata en móns fantàstics de forma poètica i molt narrativa. L'autor no fa servir programes de retoc d'imatges, sinó recursos propis de la fotografia analògica, com el fotomuntatge manual, o el retoc amb dibuix i pintura.

Deixem ben clar que aquest últim exercici creatiu és per passar-s'ho bé i treballar des de les preferències personals i el perfil específic de cadascú. Per posar un exemple de referent de l'alumnat, Nerea surt i ens explica una fotògrafa que segueix per Instagram, Lilya Kunitskaya, i per què li agrada (https://www.instagram.com/photo.destruction/?hl=es).



Al dia següent poso jo mateixa un altre possible referent aparentment més fàcil, però no menys interessant: la Sabine Koe. Ella es dedica a fotografiar el seu dia a dia, com si d'un diari íntim es tractés: http://www.sabinekoe.info/Sabine_Koe/Sabine_Koe.html. Les seves fotografies de la vida quotidiana tenen un gran contingut poètic que s'expressa a través del desenfocament, el fora de camp, el tractament del color... Els alumnes sembla que es tranquil·litzen i han entès millor el que han de fer. Són lliures de triar el seu propi referent amb la intenció de gaudir al màxim de la proposta.

A continuació, una mostra del resultat d'aquest quart exercici de creació sobre el referent triat lliurement:



Nomín, sèrie fotogràfica

Nomín: "M'he inspirat en la Sanja Ivekovic, una fotogràfa coneguda per abordar qüestions com la identitat femenina, els mitjans de comunicació, el consumisme i les lluites polítiques.

La seva sèrie "Paper Women" consisteix en il·lustracions de diverses revistes femenines que Sanja Iveković va alterar o espatllar d'alguna manera per així criticar els mitjans de comunicació i la manera en que manipulen el cos de la dona.

L'he triat perquè em sembla molt original i m'agrada molt la seva crítica a la superficialitat. L'agressió física a les il·lustracions aconsegueix crear una sensació d'inquietud, de tal manera que transmet la idea que la seducció d'aquestes fotografies resideix en la seva qualitat com a superfície, revelant la seva naturalesa deshumanitzant i merament superficial."






Mar, llibre manuscrit il·lustrat amb fotografies

Mar: "Quan a classe ens van dir que el pròxim treball seria d'un referent cultural lliure, ràpidament em va vindre la imatge d'un poema de Maria Mercè Marçal al cap. Amb ànsies vaig buscar la manera de representar les paraules mitjançant fotografies, i, quan vaig trobar-la, amb moltíssima il·lusió, vaig decidir que havia de protagonitzar-ho: el meu llit. Un llit que ha viscut mil i una aventures, m'ha vist plorar, riure, cantar, llegir, fer l'amor... un espai on la seguretat sempre és present.

Quan escollia els poemes, les persones em venien al cap: la mama, aquella que em dona suport en tot el que faig, que m'estima com ningú ho fa i que sap el que em passa amb un sol esguard; els avis, qui m'han ensenyat a estimar: l'avi, qui em fa riure quan explica algun d'aquells acudits que no tenen ni cap ni peus, la güela qui m'ha inculcat aquesta passió cap a l'art i les ànsies de crear. L'Ari, una persona d'aquelles que es diuen "especials", les que et transporten felicitat i coneixen fins a l'últim racó del teu cos i ànima. I jo... qui, a la pell, té ferides que només els que m'envolten han sabut curar.

En tenir clar qui hi havia de ser present, un matí de dissabte vaig fotografiar, un a un, els poemes. Els vaig fer entrar dins la meva habitació i els vaig llegir el que els pertocava; després els vaig demanar que m'expliquessin el que els feien sentir. Arribats a un punt en comú entre la seva representació i la meva, els vaig demanar que s'estiressin al llit per tal de mostrar les sensacions que els recorrien pel cos i, posterior a demanar-los algun que d'altre canvi de posició, vaig captar el moment.

A l'haver imprès les fotografies, vaig enganxar-les amb les respectives obres de Maria Mercè Marçal. El projecte final tracta a les fotografies com si l'escriptora les hagués utilitzat d'inspiració. És per això que els poemes estan escrits amb una lletra ràpida i desigual, ja que, això mostra la manera en què veig l'esborrany d'un llibre de poesies.

(...) En la foto en la qual em trobo en solitud, les llàgrimes negres que cauen dels meus ulls, acaben a la llibreta oberta dels meus peus. Amb aquest símbol vull mostrar com, les llàgrimes, els patiments, més ben dit, els sentiments en general, fan que l'art sigui possible".

 


Júlia, sèrie fotogràfica

Júlia: "Peter Lindbergh va ser un fotògraf de moda i director de cinema alemany. Va trencar motlles establerts i va canviar per sempre la fotografia de moda. Va advocar per un nou cànon de bellesa natural, sense retocs, molt allunyada de la imatge de 'femmes fatales', de deesses inabastables. "La bellesa és tenir el coratge de ser un mateix", deia Peter Lindbergh.

Li interessava ressaltar a les seves fotografies la personalitat, l'ànima, la sensibilitat, la individualitat de les dones que les fa úniques. Va trobar autenticitat a la imperfecció. «Hi ha aquesta demolidora religió de la perfecció absoluta i la joventut com les eines més importants per definir les dones i crec que és inacceptable que a la nostra època la bellesa s'hagi de definir per interessos comercials», es lamentava.

Peter Lindbergh és un referent que tinc sempre present. És el meu fotograf preferit tant per les seves fotografies com per la seva personalitat. (...) La bellesa parla de la individualitat, el coratge de ser tu mateix i la teva pròpia sensibilitat, aquesta és la meva definició de dona avui."





Abril, composicions fotogràfiques

Abril: "M'he inspirat en un poema molt sensual que em recorda a una persona en especial."


"Hay en tu nuca 

una conexión

mortal

que hace de mí

el felino

de tus sueños

(...)

Y ya no se

si son tus manos

o mi boca

tus dedos

o mi lengua

quienes buscan

en el otro

el placer

que sienten."




 Annaïs, seqüència fotogràfica

Annaïs: "Em vaig decantar per l'àmbit literari realizant una seqüència fotogràfica a partir d'un poema de Benji Verdes anomenat "Quiérete" extret del seu llibre "Te he vuelto a escribir".

El motiu pel qual vaig optar per aquest poema entre tots els altres va ser l'important missatge que conté i el gran significat que té per mi, ja que m'ha ajudat molt a reflexionar sobre l'estima que tinc cap a mi mateixa.


"Quiérete"

No busques la felicidad en los demás si no eres capaz de encontrarla en ti mismo. Vive. Sangra. Cáete. Lame tus propias heridas. Quiérete como nadie te ha querido. Sé el amor de tu vida. Aprende a reírte de ti y contigo mismo. Aprende a no necesitar. A no depender. A llorar sin esperar que nadie te seque las lágrimas. A bailar sin que nadie te tienda la mano para hacerlo juntos.

Entiende que eres la única persona que estará siempre contigo. Y sigue queriéndote como nadie te ha querido. Porque entonces estarás listo para que los demás te den su felicidad y su amor. Entonces podrás dar y recibir. Pero si no te quieres, te aceptas y te respeto solo, todo se romperá cuando venga alguien y te haga reír, querer i encontrar la felicidad. Porque esa felicidad, ese, amor, serán suyos y por mucho que te los dé, no se sostienen si tú no eres capaz de quererte tanto como para darle tu amor.

Así que lámete las heridas y aprende a quererte, y solo entonces, comparte." Benji Verdes





Mònica, sèrie fotogràfica

Mònica: "Volia inspirar-me en les fotografies de la meva mare. A la vegada, vaig implementar la tècnica de la il·lustració sobre la fotografia per a donar-li un toc més autèntic i fantasiós a les imatges que vaig fer. Aquí podeu observar les referències que vaig utilitzar, totes extretes del seu Instragram (https://www.instagram.com/mocastellanophotos/).

El primer tret que vaig observar en la seva fotografia va ser la importància que li dóna a la figura femenina, que normalment està envoltada d'elements naturals o d'una absència de fons. A més, fa més que tot retrat i autoretrats, i per aquesta raó vaig decidir fer una sèrie fotogràfica d'autoretrats.

Com a temàtica per fer aquesta sèrie vaig inspirar-me en el que s'anomena "triada fosca" en la psicologia analítica, que no és més que un grup que es refereix als trets de personalitat del narcisisme, el maquiavel·lisme i la psicopatia.

A més, com a personatges que protagonitzaran aquesta sèrie vaig inspirar-me també en els arquetips de personalitat que explica Carl Jung, específicament en l'arquetip d'ombra (que són tots aquells desigs i impulsos que la persona rebutja per por a ser jutjat per la societat) i l'arquetip de persona (que és aquella imatge que es crea l'individu de cara a la societat, tot allò que està bé als ulls del que l'envolta)."



Maria, fotomuntatge

Maria: "Vaig pensar a escollir la meva cantant preferida, Phoebe Bridgers, però no sabia com aplicar-ho per fer una fotografia, així que em vaig inspirar en les portades dels seus discs i singles.

Així, és evident que el tret característic de les fotografies d'Angela Deane és l'aparició de fantasmes. Aquestes pertanyen a la sèrie "Ghost Photographs" (2012-2019), on tapa totes les figures humanes dibuixant un vestit de fantasma a sobre, així ho explica l'artista: "Veig els records com a fantasmes, fantasmes que viatgen amb nosaltres com a experiències passades- instants de les nostres vides".

A partir d'aquesta informació, jo he decidit fer una fotografia on sortís la meva jo del present visitant un record. Per aconseguir-ho he demanat ajuda a la meva cosina petita Sofia, que ha fet de mi de petita, i hem anat al jardí de la casa del poble. He triat representar tots els records que tinc collint fruits a l'hortet amb el meu avi (encara que ell no surt a la imatge).

Primer hem fet la fotografia que tenia pensada: jo de petita (la Sofia) recollint llimones, i jo actualment recordant el moment. Aleshores he eliminat la figura de la Sofia editant la foto. Després he tornat a afegir la Sofia però fent-la semitransparent, perquè sembli un fantasma. Finalment, he retocat els colors perquè sembli una imatge antiga i nostàlgica. També he afegit la frase "And my cheeks are growing tired from turning red and faking smiles" amb una tipografia semblant a la que s'utilitza a les portades de Phoebe Bridgers. Aquest és un lyric de la cantant que encapsula perfectament la sensació d'anar allunyant-se del nostre nen petit interior i de perdre la mirada innocent i alegre del món.

La meva intenció amb aquesta imatge era reflectir justament aquesta sensació d'adonar-te que has madurat i ja has perdut l'energia i il·lusió de ser petit, i també representar la sensació agredolça que ens envaeix quan pensem en la nostra infantesa".


Coincidint amb el treball a casa sobre el referent lliure, seguim a classe amb el currículum de la matèria Cultura Audiovisual II i també dediquem un dia a omplir una fitxa d'anàlisi sobre la nostra identitat digital.




A continuació dos exemples de respostes a la fitxa sobre la identitat digital personal:

_____


Fem un buidat de respostes sobre la fitxa d'anàlisi de la nostra identitat digital i obtenim aquest resultat:


Organitzem llavors una "taula rodona" amb cada grup-classe sobre les qüestions que han provocat les respostes. A continuació, alguns moments de la conversa:




De les converses sorgides durant les taules rodones (i enregistrades en àudio) en faig un resum i el penjo al moodle de la matèria a fi que l'alumnat tingui accés abans de fer el guió audiovisual del vídeo final.

El dia 16 de desembre ve la Sílvia a classe per comentar el resultat del treball de creació sobre el referent lliure i  també per donar els últims consells abans de la realització del vídeo final.







(Continuarà...)

_____

Aquesta seqüència didàctica s'ha portat a terme dins del projecte educatiu L'artista va a l'escola: https://lartistavaalescola.wordpress.com/ i gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.