Exercicis sobre consumisme (les seves causes, conseqüències i solucions), proposats a classe de Cultura Audiovisual durant l'estudi de la publicitat televisiva, radiofònica i per Internet.
Comencem fent un mapa conceptual sobre el tema, en petits grups de treball, fent una pluja d'idees sobre les possibles causes, conseqüències i solucions del consumisme:
Alguns resultats:
Continuem fent alguns exercicis amb tot el grup-classe per exemplificar possibilitats de creació, com aquesta sèrie fotogràfica amb alumnes voluntaris que trien per Internet les imatges que volen projectar-se al damunt i la postura del cos que millor s'adeqüa a la idea que volen expressar:
Seguim amb un altre exercici, fet a l'aula d'informàtica per tot el grup-classe, on fem parlar les/els models de les revistes de moda, afegint una bafarada amb un text inventat. Desenvolupem aquesta proposta a partir de l'exemple de creació contrapublicitària "Yo también hago caca" de Amparito.
Dani
Andy
Eric
Marina
Andrea
Albert
Núria
Sergi
Victoria
Júlia
Per últim, una mostra dels treballs fets per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018. Els estudiants, organitzats en petits grups de treball, han pogut triar lliurement la tècnica que millor s'adaptés a les seves intencions comunicatives i han valorat també l'impacte de la seva creació, ja que han pres el rol d'activistes socials:
Marina S., Maria V. i Maria B. (performance): "Dinero para comprar más, o razones para dejarlo"
Maria S.: "A la Maria B. se li va acudir fer una acció al carrer. Va proposar seure
al davant del Parc Central, «ben vestida», maquillada i envoltada de bosses de
la compra. Vam posar al davant seu un cartell que deia: «Dinero para
comprar más o Razones para dejarlo».
Vam gravar diferents plans d’ella i la gent passant. Per
altra banda, preguntàvem a la gent el que opinaven sobre el consumisme, l’addicció
a les compres i ho vam gravar en àudio. Aquí escric algunes de les respostes que
més em van agradar o sorprendre:
- “Compramos
demasiado sin razón. Tú eres quien eres, no te define lo que llevas puesto.
- No es malo el
consumismo, pero sí consumir en exceso, pero mientras puedas y quieras... ¿Qué
más da?
- Se consume innecesariamente,
no nos conformamos con nada, todo nos parece poco.
- Consume acorde a
tus necesidades.
- Si es adicta a
consumir, es problema suyo. Que compre la gente, que el dinero se mueva.
- Nos venden
mentiras. Nunca llegamos a ver lo que hay detrás de todo lo que compramos. El
consumismo es una obsesión que no nos beneficia.
- El consumismo es
un pez que se muerde la cola.
- Consumir te quita
tiempo de estar con la gente que quieres. Ve un día al parque con tus padres o
amigos, eso ya es un regalo, les estás dando tu tiempo.
Conclusió:
Pel que vaig veure i escoltar, puc dir que la societat està
relativament conscienciada sobre el consumisme i els problemes que aquest
comporta, que vindrien a ser l’explotació laboral de persones, la contaminació,
la sobreproducció, etc. A més, som conscients de solucions que podriem aplicar,
com reciclar i comprar menys; el veritable problema i el que a mi em preocupa
és que sembla que ens doni igual, o que creguem que el problema no és nostre! A
la Terra hi vivim tots i, si el planeta està morint, és per culpa nostra.
Sembla que no hi vulguem posar solucions, som uns hipòcrites dient que el
consumisme no és bo, però anant a comprar a les rebaixes o al Black Friday pel
simple fet que els preus estan rebaixats! Però si es mentida... I és que és
això, ens venen mentides i ens eduquen per a que ens les creguem. On quedarà
l’originalitat quan tots siguem iguals? Som com titelles, fan amb nosaltres el
que volen i, si no fem alguna cosa, potser en uns anys ja serà massa tard."
Júlia i Julieta (vídeo): "I la felicitat, també l’has comprat?"
Júlia: "Actualment el consumisme s’està incrementant moltíssim;
massa. La gent està cada cop més obsessionada en comprar coses materials amb
una vida limitada (obsolescència programada). No em queixo pas de que la gent
compri, sinó que compri massa. Crec que comprar d’una forma exagerada crea una
necessitat, una infelicitat que no podem arribar a controlar i que va consumint
la nostra societat poc a poc. Cada cop hi ha més gent amb I-phones al carrer i
menys gent parlant, comunicant-se naturalment amb les persones del seu voltant,
les persones reals i no les coses fictícies com ara jocs fàcilment descarregats
de l’anomenat Play Store del mòbil. Ens crea una necessitat, una dependència
cap a aquest sistema que la majoria de la gent no sap controlar i, de fet, ni
tan sols es para a pensar que potser tot és un engany programat i ben pensat
per unes persones que, igual que el consumisme, tan sols pensen en elles
mateixes i en quants milions de diners rebran per vendre tal producte. Ens
enganyen, ens fan pensar que comprar, comprar i comprar és l’única solució a
tots els nostres problemes, quan realment és el contrari. Comprant contínuament
no fem més que fer-nos mal a nosaltres mateixos i a la nostra societat, la qual
cada dia està més controlada i així esdevé més superficial.
D’aquí ve la nostra frase “I la felicitat, també l’has
comprat?”. Et farà feliç estar amb els teus amics, anar de viatge, passar
l’estona amb la teva família i amb la gent que t’estima, o senzillament estant
sol a casa, amb tu mateix sense la necessitat de dependre de ningú, ni de res.
Cada persona és un món, però cal que aquest món sigui envaït per un engany tan
gran com és el consumisme?
A continuació, adjunto el link de la pàgina on està publicat
el vídeo que la Julieta i jo hem creat, juntament alguns comentaris que hem rebut"
El vídeo penjat al meu instagram: http://ink361.com/app/users/ig-751904649/juliaacaixal/photos/1658962556957441863_751904649
Júlia: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram:
- "Hem d'obrir els ulls i ignorar les falses ànsies de comprar i consumir que ens crea la societat".
- "La felicitat no es pot comprar. Ve de dins d'un mateix. Nosaltres serem els únics que podrem fer-nos feliços, així com també lliures".
- "La publicitat ens crea inseguretats i insatisfaccions i ens dóna com a única solució consumir. En comptes de fer-nos veure com de privilegiats que som pel fet de tenir el que tenim i aprendre a valorar-nos a nosaltres mateixos".
- "Més amor i menys consumisme!".
Julieta: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram (visualitzacions totals: 469):
- "A mi me lleva a una clara conclusión: la sociedad ahora no prioriza lo que realmente importa".
- "La frase es muy impactante, hace que reflexiones sobre que la felicidad que te produce comprar no es felicidad, sólo insatisfacción y apariencia".
- "En los primeros segundos incluso parece un anuncio navideño, pero la frase da un chute de realidad y es ahí cuando te paras a pensar. Estamos tan acostumbrados al consumismo que hasta nos parece algo natural pero hay cosas más allá (como la felicidad) que son difíciles de conseguir en la sociedad actual".
Núria M. i Núria R. (fotografia): "La nostra idea va ser representar l'opressió del consumisme
sobre les persones en forma de metàfora. Volíem mostrar d'alguna manera com el
consumisme ens atrapa i ens anul·la com a lliures pensadors i crítics. Se'ns va
acudir d'enrotllar-me a mi amb paper blanc i, a sobre, escriure-hi les causes del
consumisme i posar-me un pegat a la boca on hi digués "consumisme".
Després la Núria em va fer fotos. A l'hora d'editar, les vam posar en blanc i
negre per transmetre més dramatisme.
Posteriorment vam compartir les fotografies a l'Instagram i
el resultat va ser 80 likes i 12 comentaris. Des del meu punt de vista, crec
que malauradament el consumisme ens atrapa i ens fa callar i la
societat el que fa és acceptar aquesta submissió. Però també crec que la
solució està a les nostres mans, que podem alliberar-nos, dir prou i
reconstruir un món lliure amb criteri propi on no importin tant els diners i
més l'amor propi i cap als altres. L'únic que ens falta és la decisió, la
voluntat i la valentia. Aquest esperit positiu el vam voler representar també
creant un gif.
Per últim, m'agradaria afegir una valoració personal sobre
els treballs dels meus companys. Puc dir que veient les propostes dels altres
he reflexionat sobre el tema del consumisme, les seves causes, les
conseqüències que comporta i les solucions que estan a les nostres mans per a
canviar-ho. També penso que és molt necessari que fem l'exercici de reflexionar
i posar en dubte allò que ens imposen ja que pot ser que no tot sigui correcte".
Laia, Laura i Alba (cartell i adhesius): "Volem que la gent interpreti el fet que el consumisme ens
cega i que qualsevol persona podria ser aquesta noia que ha estat influenciada
pel consumisme i ara està patint les conseqüències. Aquest cartell el vam distribuir a través d'una enquesta que
vàrem passar pels nostres contactes de Whatsapp. La van respondre 77 persones.
Trobo que amb aquest treball hem pogut trobar una manera de
fer pensar a la gent sobre el consumisme i el què comporta. També va haver gent
que ens va felicitar per dur a terme un treball d'aquest tipus, cosa que ens va
fer sentir molt bé.
M'ha agradat portar a terme aquest treball perquè trobo que
fer projectes així al final crearan un impacte en la societat, per molt petit
que sigui, i així podem informar la gent de tot el què passa en el mont de la
publicitat i el consumisme."
Enquesta feta per Laia, Laura i Alba: "Vam crear un formulari Google. Vam compartir l'enllaç a través del Whatsapp i vam procedir al buidat automàtic del resultats. Les respostes més interessants són aquestes:
SAPS QUÈ ES EL CONSUMISME?: Sí (42), No (2).
- L'acció de comprar bens que no són estrictament necessaris.
- És un tipus d'ideologia basada en el consum.
QUÈ CREUS QUE DÓNA PAS AL CONSUMISME:
- El capitalisme.
- La publicitat, que et crea una necessitat inexistent.
- Les falses expectatives i el desig de posseïr coses.
- L'enveja, les modes, les rebaixes.
- La falta d'identitat i d'autoestima.
- La "falsa necessitat" de tenir i no pensar en el que realment aporta la felicitat.
EN CONEIXES ALGUNES CONSEQÜÈNCIES? No (6).
- La alienació, l'explotació humana i de recursos.
- La contaminació i el canvi climàtic.
- No tens diners per seguir comprant.
TÉ ALGUNA SOLUCIÓ?
- S'hauria d'establir una consciència col·lectiva que advertís sobre els perills de la compra abusiva.
- Pensar si realment ens fa falta una cosa abans de comprar-la.
- Anar al psicòleg.
- Educació i consciència. Empatia i solidaritat amb el tercer món. Experiments socials com aquest treball que fa que et qüestionis la teva manera de viure.
- Tornar a l'essència. Materialment només necessitem un sostre i un plat a taula. El que realment és imprescindible és estar amb les persones que estimem.
- Evidentment tot té solució, però posar remei al consumisme significaria treure el poder (tant econòmic com polític) d'aquells que el tenen. Per tant, és una solució pràcticament utòpica, ja que la nostra societat funciona pel capital i pels poderosos que el mouen. Aquests líders manipulen la societat per tal que consumeixi i que els beneficiaris siguin ells.
QUÈ CREUS QUE REPRESENTA AQUESTA IMATGE? (la del cartell i els adhesius creats)
- Que al final les compres poden acabar amb tu.
- Psicològicament, després de comprar, primer em sentiré bé i després malament.
- Només cal veure el món en què vivim. Voler, voler, voler... Competir per qui ho té tot... i com que "tot" mai s'acaba: tenir més. Conseqüència? BUIDOR ABSOLUTA.
- Que el fet de comprar masses coses et torna esclau.
FINALMENT, CREUS QUE TENS UNA MENTALITAT CONSUMISTA? Sí (47%), No (53%).
Enquesta feta per Laia, Laura i Alba: "Vam crear un formulari Google. Vam compartir l'enllaç a través del Whatsapp i vam procedir al buidat automàtic del resultats. Les respostes més interessants són aquestes:
SAPS QUÈ ES EL CONSUMISME?: Sí (42), No (2).
- L'acció de comprar bens que no són estrictament necessaris.
- És un tipus d'ideologia basada en el consum.
QUÈ CREUS QUE DÓNA PAS AL CONSUMISME:
- El capitalisme.
- La publicitat, que et crea una necessitat inexistent.
- Les falses expectatives i el desig de posseïr coses.
- L'enveja, les modes, les rebaixes.
- La falta d'identitat i d'autoestima.
- La "falsa necessitat" de tenir i no pensar en el que realment aporta la felicitat.
EN CONEIXES ALGUNES CONSEQÜÈNCIES? No (6).
- La alienació, l'explotació humana i de recursos.
- La contaminació i el canvi climàtic.
- No tens diners per seguir comprant.
TÉ ALGUNA SOLUCIÓ?
- S'hauria d'establir una consciència col·lectiva que advertís sobre els perills de la compra abusiva.
- Pensar si realment ens fa falta una cosa abans de comprar-la.
- Anar al psicòleg.
- Educació i consciència. Empatia i solidaritat amb el tercer món. Experiments socials com aquest treball que fa que et qüestionis la teva manera de viure.
- Tornar a l'essència. Materialment només necessitem un sostre i un plat a taula. El que realment és imprescindible és estar amb les persones que estimem.
- Evidentment tot té solució, però posar remei al consumisme significaria treure el poder (tant econòmic com polític) d'aquells que el tenen. Per tant, és una solució pràcticament utòpica, ja que la nostra societat funciona pel capital i pels poderosos que el mouen. Aquests líders manipulen la societat per tal que consumeixi i que els beneficiaris siguin ells.
QUÈ CREUS QUE REPRESENTA AQUESTA IMATGE? (la del cartell i els adhesius creats)
- Que al final les compres poden acabar amb tu.
- Psicològicament, després de comprar, primer em sentiré bé i després malament.
- Només cal veure el món en què vivim. Voler, voler, voler... Competir per qui ho té tot... i com que "tot" mai s'acaba: tenir més. Conseqüència? BUIDOR ABSOLUTA.
- Que el fet de comprar masses coses et torna esclau.
FINALMENT, CREUS QUE TENS UNA MENTALITAT CONSUMISTA? Sí (47%), No (53%).
Andrea i Laura (videoart): “Basta de sentir
que no somos suficientes, basta de callar, basta de hacernos daño a nosotrxs
mismxs y a lxs demás, basta de no pensar, de hablar pero no actuar, basta de
críticas, basta de tener miedo, basta de fingir. Basta de contribuir a este
sistema que nos hace sentir que no valemos y nos hace creer que consumiendo
nuestra vida será mejor.
Empecemos a
actuar en vez de decir, empecemos a cuestionar, a dudar, a actuar, a vivir, a
errar y ser imperfectxs. Empecemos a querer a lxs demás, nuestrxs amigxs,
familiares, al planeta pero sobre todo a nostrxs mismos.
Hoy en día muchas
empresas para poder vender su producto
recurren a hacer sentirnos mal con nuestro físico, nos imponen unos cánones que
tenemos que seguir para ser perfectos, nos hacen sentir que no seremos nadie si
no compramos lo que nos están vendiendo, nos hacen crear una dependencia hacia
su producto. Propongo que nos paremos a reflexionar, todxs somos diferentes,
todxs tenemos cosas buenas y cosas malas, y eso es lo bonito, ser único, ser
especial, poder ser tu mismx, con o sin
maquillar, con o sin ropa de marca, eso da igual, pero ser tú y quererte por lo
que eres".
La idea surgió
porque al pensar en lo que causa el consumismo y la publicidad nos dimos cuenta
de las inseguridades que nos generan tan sólo para vender productos como, por
ejemplo, el maquillaje. Nos hacen creer que sin él no somos nada, lo que crea
una dependencia muy grande.
Hemos creado este
video para decirle a todo el mundo que la belleza reside en ser tú mismo y en
quererte tal y como eres. Al publicarlo en las redes sociales hemos obtenido
comentarios como estos:
- Ens hem d’estimar tal i com som i estar-ne orgullosos;
l’autoestima i l’acceptació són clau per a ser lliure i no sentir-te lligat a
cap moda, pensament, o missatge que tant la publicitat com la societat mateixa
ens llença.
- Desde hace
siglos a las mujeres se nos han impuesto modelos de belleza a seguir y todos
esos modelos eran para el agrado del hombre. Nunca se nos ha dicho vístete como
tú te veas guapa o maquíllate como te gustes”.
Albert i Júlia (fotomuntatges): "El consum irresponsable s’ha convertit en un estil de vida
ideal i admirat pels nostres contemporanis, per tu, i per mi! La febre boja del
consumisme és una malaltia que hem de
superar... però SÍ, tenim la cura i és la imaginació, la creativitat i
el criteri propi.
Totes les imatges són extretes d’internet. Són comparacions,
fotografies que s’emmirallen entre sí. Ens hem basat en artistes com, per
exemple, la #barbarakruger
La majoria de les paraules que hem escrit a sobre, tenen un
to irònic. Amb elles fem clara i evident la irracionalitat que ens comporta ser
consumidors compulsius."
Marina, Amanda, Cinta (adhesius): "Hemos tratado de
fomentar el vegetarianismo. En la imagen aparece el cubo de pollo de la cadena
KFC con piernas y brazos de humanos simulando las extremidades de los animales.
Colgamos estas pegatinas por la ciudad de Tarragona y otras las dimos a alumnos
de nuestro instituto y les pedimos su opinión. Elegimos el formato pegatina
porque es de fácil difusión y así podrían llevarlas con ellos. Estas son
algunas de las frases que dijeron:
María: ''No sabes
ni lo que comes en el Kentucky''
Adrian: ''No
comas animales''
Jorge: ''Si te
comes un pollo es como si te comieras una persona''
Maria José: ''Les
dones es poden consumir''
Herme: ''Ús
sexual de les dones en la publicitat''
Encarna: ''Dones
que demanen ajuda, independentment de la seva condició''
Jean-Marc:
''Sexualització de la publicitat''
Con este trabajo
hemos llegado a la conclusión de que es muy poco probable concienciar a todos
de no comer carne ya que está muy normalizado y la gente lo ve como algo
habitual".
Max i Maria (fotografia i performance): "Con estas
fotografías queríamos reflejar la hipocresía de la mayoría de personas que
dicen tener una mente crítica pero siguen expresando asco al ver unos órganos
de animales, cuando realmente son lo mismo que la carne cocinada.
El consumismo, y
el hecho de querer conseguir dinero como sea, ha llegado a límites como testar
productos en animales. Productos cotidianos que, seguramente, todos aquellos
que están desinformados tengan en casa: marcas de maquillaje, de cuidados del cabello,
de tabaco, etc. Se ha de dejar de
ver al animal como un ser inferior al ser humano, tal vez entonces esta
crueldad llegará a su fin."
He escollit aquest tema ja que sempre he valorat molt la
natura, el planeta en el que vivim, i al qual cada vegada estem perjudicant
més. Amb aquest projecte he volgut conscienciar a la gent d'aquesta situació
que va empitjorant dia a dia, i a la qual contribuïm cadascun de nosaltres.
El missatge sobre el que volen fer reflexionar aquestes
imatges és el següent: la gent consumeix il·limitadament sense pensar en les
conseqüències que això comporta, com més es consumeix més es produeix, com més
es produeix més es contamina, i contaminant l'aire ens contaminem a nosaltres
mateixos. El consumisme excessiu no és més que un mètode d'autodestrucció i
insatisfacció; mai és suficient i, al final, l'únic que aconsegueix és
causar-nos més problemes a nosaltres i al món en que vivim.
A Instagram he demanat que la gent opini sobre aquest tema.
Totes les persones que han comentat pensen que hauríem de cuidar més de la
natura i pensar més en les conseqüències del consumisme a l'hora de comprar
alguna cosa que no sigui imprescindible. A més, han sorgit temes relacionats
amb aquest, com les persones asmàtiques, a les quals afecta més estar en un
entorn amb l'aire contaminat, o un estudi recent que relaciona l'augment de la
contaminació amb l'augment d'atacs de cor.
Un exemple dels comentaris que ha deixat la gent respecte al
treball són els següents: “Creo que
la contaminación ha llegado a un punto imparable y cada día que pasa crece
más... nos está devolviendo todo el daño que le hemos hecho poco a poco... y
para arreglarlo deberíamos colaborar cada uno aunque sea poco”.
M'ha agradat molt fer aquest treball i, sobretot, m'he
sentit bé en saber que he fet alguna obra per col·laborar en la conscienciació
de la societat sobre la contaminació, i per recordar-ho a les persones que ja
es preocupen pel tema".
Aitana (gif): "Un dia, passejant amb l'Anna, va comentar que li feia molta ràbia que posessin les llums tan d'hora només per a fer comprar a la gent. A nosaltres se'ns va encendre la bombeta, i se'ns va ocórrer fer un gif d'unes llums de nadal on es veiés com les empreses s'han apropiat del concepte de Nadal per a explotar-lo al màxim.
Magalí: "Este gif lo hemos creado Aitana y yo con la intención de hacer una crítica
al consumismo excesivo que hay durante las navidades.
Se nos ocurrió modificar luces de Navidad de Tarragona para que digan exactamente eso que inconscientemente transmiten: que compremos más, más y más, ya que de eso se trata la navidad ¿no? de a ver quién regala el mejor regalo y quién recibe más, convirtiendo algo que podría ser tan bonito en otra excusa más para fomentar el consumismo."
L'exposició, al vestíbul de l'institut:
Aitana (gif): "Un dia, passejant amb l'Anna, va comentar que li feia molta ràbia que posessin les llums tan d'hora només per a fer comprar a la gent. A nosaltres se'ns va encendre la bombeta, i se'ns va ocórrer fer un gif d'unes llums de nadal on es veiés com les empreses s'han apropiat del concepte de Nadal per a explotar-lo al màxim.
(...) Quan ja havíem fet les
fotografies, vam editar-les amb un programa que es diu Pickmonkey, i a cada
fotografia vam posar una part de la frase "christmas is coming buy your
family hapiness" que la traducció al català seria " el nadal ja està
aquí, compra la felicitat de la teva família".
Finalment vam entrar a una web on
pots crear gifs i vam ordenar les imatges tal com ho havíem pensat. Vam repetir
la paraula "buy" diverses vegades ja que volíem recalcar que les
empreses juguen amb els nostres sentiments per a crear-nos la necessitat de
comprar per Nadal.
Com que volíem que el gif tingués
una certa repercussió mediàtica, el vam pujar al meu Instagram. Aquests són
alguns dels comentaris que van deixar amigues i amics, meves i meus:
Se nos ocurrió modificar luces de Navidad de Tarragona para que digan exactamente eso que inconscientemente transmiten: que compremos más, más y más, ya que de eso se trata la navidad ¿no? de a ver quién regala el mejor regalo y quién recibe más, convirtiendo algo que podría ser tan bonito en otra excusa más para fomentar el consumismo."
L'exposició, al vestíbul de l'institut:
Aquesta i d'altres experiències de comunicació audiovisual es van compartir en el Congrés de Pedagogia "Una altra vida a la xarxa. Els nostres alumnes hi són", el dia 15 de març de 2018, a l'Institut d'Estudis Catalans:
L'experiència pedagògica es recull, juntament amb altres propostes didàctiques, al número 14 de la Revista Catalana de Pedagogia (2018):
Enllaç a l'article "Comunicació, art i educació":
Per últim, exemple d'anàlisi d'un espot publicitari fet per Laia i Marta:
Sinopsi: el següent espot publicitari mostra un protagonista amb
uns ideals de bellesa masculins, amb fama i poder, que aconsegueix un trofeu
que representa la colònia que s'anuncia i, gràcies a aquest trofeu, aconsegueix
unes noies que també segueixen un ideal de bellesa estereotipat. La colònia anunciada
s'anomena Invictus, de Paco Rabanne.
BRIEFING
Empresa anunciant: Puig
(Paco Rabanne).
Producte: una colònia per
a home.
Característiques: el preu
és de 60€ aproximadament (depenent de la capacitat de l'envàs), l'envàs té
forma de copa, és atractiu a la vista, i com a beneficis aporta una bona
fragància per al consumidor. L'empresa obté uns beneficis elevats, ja que el
consumidor paga per la marca.
Competència: qualsevol
colònia treta al mercat per una marca de prestigi és competència per a aquesta.
Per exemple, les colònies de Jean Paul Gaultier, i de Dolce and Gabbana. Un
avantatge del producte Invictus és que els seus espots publicitaris són molt
atractius als ulls del consumidor.
Mercat: el mercat real
d'aquest producte inclou totes les persones que vegin l'anunci i els cridi
l'atenció el producte i els ideals que transmet. El mercat potencial inclou
tots els homes del mercat real que es puguin permetre comprar el producte.
Consumidor: el consumidor
és un home, i pot tenir diferents característiques amb motivacions de compra
diferents: pot no tenir les característiques físiques ideals del protagonista
de l'espot i per això voler comprar la colònia per a triomfar, pot tenir
aquestes característiques i voler comprar la colònia perquè s'hi sent
identificat, o pot voler comprar la colònia simplement perquè li agrada l’olor.
El consumidor té un estil de vida de classe mitjana, que es pot permetre comprar-se
una colònia a aquest preu.
Objectiu de màrqueting:
vendre la colònia Invictus (la major quantitat d'unitats possible del
producte).
Objectiu de la publicitat:
fer que el consumidor cregui que realment necessita la colònia per a ser com el
protagonista de l'espot, és a dir, ser un triomfador. I, en el cas de tenir les
característiques d'aquest, fer que s'hi senti identificat.
Públic objectiu: aquest
espot s'adreça a una població masculina jove, que es preocupa de cuidar el seu
físic, la seva imatge, d'una edat entre uns 18 i 40 anys.
Pressupost: una unitat del
producte té un cost de 60€ aproximadament. Segons el volum de l'envàs de la
colònia, el preu pot variar uns 10€ amunt o avall.
ANÀLISI FORMAL
Color: els colors estan
molt poc saturats i amb un filtre blau.
Il·luminació: clau baixa,
il·luminació artificial (dels focus i els flash de les càmeres). Il·luminació
que ve de tots els angles, en especial lateral per marcar la musculatura.
Vestuari: el protagonista
porta pantalons negres i no porta samarreta, els fotògrafs van vestits de
negre, els dos gegants van vestits com déus grecs, de negre, i les dones van
vestides com deesses gregues, de blanc.
Maquillatge: el
protagonista porta dues línies molt suaus a cada banda de la cara (com línies
de guerra, representant que és un triomfador).
Atrezzo: càmeres dels
fotògrafs, bastó i copa.
Escenaris: apareixen dos
escenaris: al principi de l'espot un estadi (exterior) i després, al final uns
vestidors de l'estadi (interior).
Planificació: els plans
són curts (d'entre 1 i 3 segons, aproximadament).
Moviments de càmera: hi ha
tràvelings d'apropament i d'allunyament, càmera fixa, i una petita panoràmica
vertical ascendent.
Angles de visió: el primer
pla és picat, i els següents plans són normals i contrapicats (per donar
sensació de grandesa al protagonista).
Transicions: totes les
transicions són talls en sec.
Muntatge: analític (els
plans són molt curts, duren entre un i tres segons, és molt dinàmic).
So: Hi ha efectes de so:
flash de les càmeres i gent cridant. Hi ha música: la cançó "Power"
de Kanye West. I hi ha una veu en off que diu l'eslògan del producte.
Durada total de l'anunci:
45 segons.
ANÀLISI DEL CONTINGUT
Eslògan: "Fragance
for men".
Missatge: Si et compres
aquesta colònia seràs un campió i aconseguiràs totes les noies que vulguis.
Figures retòriques emprades:
Hipèrbole: apareix una noia com una deessa gegant, i dos déus grecs gegants. Comparació:
la forma de la copa guanyada s'identifica amb la forma de l'envàs de la
colònia.
Estereotips que mostra
l'anunci: Es mostren els estereotips de bellesa de la societat actual en el
protagonista i en les noies. Apareixen "dones florero" que són el
premi del protagonista campió. Es transmet el següent missatge estereotipat: si
olores bé, aconseguiràs totes les noies guapes.
Altres missatges encoberts:
l'espot vol fer creure al consumidor que si et compres la colònia, oloraràs bé
i aconseguiràs tot el que vulguis (fama, noies...). També apareixen mostres de
masclisme amb les noies que s'utilitzen com a trofeu, com a objecte.
El dia de l'examen, analitzem l'espot de Volkswagen Cross Up, però només desemvolupem alguns ítems de la pauta utilitzada a classe. El resultat és aquest:
BRIEFING
Empresa anunciant: Volkswagen
Producte: Cross Up
Consumidor: Aquest anunci va dirigit especialment a gent jove (20-40 anys), Gent precipitada, de decisions ràpides, aventurera i que valora els petits detalls de la vida (Albert). Potser també enfocat a un perfil de gent que li agradi conduir, per això fica la distància que pot arribar a recòrrer (Jordi).
Objectiu de màrqueting: L'empresa vol informar sobre el seu nou model de cotxe. Vol seduir al comprador mostrant-li la gran capacitat del dipòsit i vol associar-se al valor de durabilitat dient que omplint una sola vegada el dipòsit de benzina ja podràs anar tranquil, que només hauràs de parar si és estrictament necessari (Marina).
Estratègia de la publicitat: A través de l'exageració agafen un fet, com anar al lavabo, que pot arribar a ser còmic, exageren les reaccions de la gent creant així un context que fa que l'espectador presti atenció (Irene). Provoca curiositat ja que al principi sembla que no sigui un anunci de cotxe. Com que és a camera lenta, crea més tensió encara per descobrir quin serà el producte anunciat (Maria).
ANÀLISI FORMAL
Color: La majoria dels colors utilitzats tenen un filtre pastel i poc saturat, menys quan ensenyen el cotxe. Saturen el color vermell del producte per centrar la vista de l'espectador en el cotxe (Laura).
Color: La majoria dels colors utilitzats tenen un filtre pastel i poc saturat, menys quan ensenyen el cotxe. Saturen el color vermell del producte per centrar la vista de l'espectador en el cotxe (Laura).
Escenaris: Són llocs on es pot parar quan fem un viatge: gasolineres, cafeteries de carretera, un espai enmig de la antura, etc. (Anna).
Planificació: S'utilitzen grans plans generals i plans generals per localitzar els personatges. També utilitzen molt els primers plans per a que l'espectador es fixi en els cares dels personatges i noti que necessiten anar al lavabo. També utilitzen plans detall per ensenyar el que estan fent els personatges secundaris mentre observen els principals (laura).
Angles de visió: Els angles són normals majoritàriament i hi ha algun lleuger picat i contrapicat, per exemple quan surten el nen i el pare, per donar l'efecte que un mira l'altre (Laia).
ANÀLISI DEL CONTINGUT
Eslògan: "Fins a 1000 km amb un tanc. Tu necessites parar. El teu cotxe no".
Figures retòriques emprades: Comparacions dels diferents personatges i situacions. També es compara la capacitat d'aguantar que té una persona sense anar al lavabo i la supercapacitat del cotxe d'aguantar sense haver de repostar (Maria). Hipérbole, s'exageren les situacions i sentiments dels personatges (Núria).
Estereotips que mostra l'anunci: Els nois poden pixar a qualsevol lloc, com en la natura, i les dones no perquè està mal vist (Candela). Home cavallerós amb la dona (quan es treu la gorra) i la diferència de gènere per anar al bany que trenca una de les protagonistes (Andy). Apareixen rols determinats: la dona cambrera, l'homer camioner, les dones que s'espanten quan veuen un escàndol (Andrea). L'estereotip que les dones són fines i delicades es trenca quan entren les dues dones corrents al lavabo (Max).
Altres missatges encoberts: La necessitat que tenim d'anar sempre tan ràpid que no tenim temps ni d'anar al lavabo (Laura). Un bany d'home és igual que un bany de dona (Andy). La relació pare-fill s'ha de mantenir fidel (Marc).
