dimarts, 26 de desembre del 2017

Publicitat-Consumisme-Art

Exercicis sobre consumisme (les seves causes, conseqüències i solucions), proposats a classe de Cultura Audiovisual durant l'estudi de la publicitat televisiva, radiofònica i per Internet.

Comencem fent un mapa conceptual sobre el tema, en petits grups de treball, fent una pluja d'idees sobre les possibles causes, conseqüències i solucions del consumisme:




Alguns resultats:







Compartim a classe exemples d'artistes que han treballat el tema de la publicitat, el consumisme i les seves repercusions com: Richard Hamilton, Barbara Kruger, Dan Perjovschi, Silvie Fleury, Daniel Canogar, Maurizio Cattelan, Chris Jordan, Banksy, Basurama, etc. O bé prenem com a referents el treball d’activistes contrapublicitaris com BLF, Adbusters, Proyecto Squatters, Consume hasta morir, etc.

Continuem fent alguns exercicis amb tot el grup-classe per exemplificar possibilitats de creació, com aquesta sèrie fotogràfica amb alumnes voluntaris que trien per Internet les imatges que volen projectar-se al damunt i la postura del cos que millor s'adeqüa a la idea que volen expressar:











Seguim amb un altre exercici, fet a l'aula d'informàtica per tot el grup-classe, on fem parlar les/els models de les revistes de moda, afegint una bafarada amb un text inventat. Desenvolupem aquesta proposta a partir de l'exemple de creació contrapublicitària "Yo también hago caca" de Amparito.

Dani

Andy

Eric

Marina

Andrea

Albert

Núria

Sergi

Victoria


Júlia

Per últim, una mostra dels treballs fets per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018. Els estudiants, organitzats en petits grups de treball, han pogut triar lliurement la tècnica que millor s'adaptés a les seves intencions comunicatives i han valorat també l'impacte de la seva creació, ja que han pres el rol d'activistes socials:


Marina S., Maria V. i Maria B. (performance): "Dinero para comprar más, o razones para dejarlo"

Maria S.: "A la Maria B. se li va acudir fer una acció al carrer. Va proposar seure al davant del Parc Central, «ben vestida», maquillada i envoltada de bosses de la compra. Vam posar al davant seu un cartell que deia: «Dinero para comprar más o Razones para dejarlo».

Vam gravar diferents plans d’ella i la gent passant. Per altra banda, preguntàvem a la gent el que opinaven sobre el consumisme, l’addicció a les compres i ho vam gravar en àudio. Aquí escric algunes de les respostes que més em van agradar o sorprendre:

- “Compramos demasiado sin razón. Tú eres quien eres, no te define lo que llevas puesto.
- No es malo el consumismo, pero sí consumir en exceso, pero mientras puedas y quieras... ¿Qué más da?
- Se consume innecesariamente, no nos conformamos con nada, todo nos parece poco.
- Consume acorde a tus necesidades.
- Si es adicta a consumir, es problema suyo. Que compre la gente, que el dinero se mueva.
- Nos venden mentiras. Nunca llegamos a ver lo que hay detrás de todo lo que compramos. El consumismo es una obsesión que no nos beneficia.
- El consumismo es un pez que se muerde la cola.
- Consumir te quita tiempo de estar con la gente que quieres. Ve un día al parque con tus padres o amigos, eso ya es un regalo, les estás dando tu tiempo.

Conclusió:
Pel que vaig veure i escoltar, puc dir que la societat està relativament conscienciada sobre el consumisme i els problemes que aquest comporta, que vindrien a ser l’explotació laboral de persones, la contaminació, la sobreproducció, etc. A més, som conscients de solucions que podriem aplicar, com reciclar i comprar menys; el veritable problema i el que a mi em preocupa és que sembla que ens doni igual, o que creguem que el problema no és nostre! A la Terra hi vivim tots i, si el planeta està morint, és per culpa nostra. Sembla que no hi vulguem posar solucions, som uns hipòcrites dient que el consumisme no és bo, però anant a comprar a les rebaixes o al Black Friday pel simple fet que els preus estan rebaixats! Però si es mentida... I és que és això, ens venen mentides i ens eduquen per a que ens les creguem. On quedarà l’originalitat quan tots siguem iguals? Som com titelles, fan amb nosaltres el que volen i, si no fem alguna cosa, potser en uns anys ja serà massa tard."



Júlia i Julieta (vídeo): "I la felicitat, també l’has comprat?" 

Júlia: "Actualment el consumisme s’està incrementant moltíssim; massa. La gent està cada cop més obsessionada en comprar coses materials amb una vida limitada (obsolescència programada). No em queixo pas de que la gent compri, sinó que compri massa. Crec que comprar d’una forma exagerada crea una necessitat, una infelicitat que no podem arribar a controlar i que va consumint la nostra societat poc a poc. Cada cop hi ha més gent amb I-phones al carrer i menys gent parlant, comunicant-se naturalment amb les persones del seu voltant, les persones reals i no les coses fictícies com ara jocs fàcilment descarregats de l’anomenat Play Store del mòbil. Ens crea una necessitat, una dependència cap a aquest sistema que la majoria de la gent no sap controlar i, de fet, ni tan sols es para a pensar que potser tot és un engany programat i ben pensat per unes persones que, igual que el consumisme, tan sols pensen en elles mateixes i en quants milions de diners rebran per vendre tal producte. Ens enganyen, ens fan pensar que comprar, comprar i comprar és l’única solució a tots els nostres problemes, quan realment és el contrari. Comprant contínuament no fem més que fer-nos mal a nosaltres mateixos i a la nostra societat, la qual cada dia està més controlada i així esdevé més superficial.

D’aquí ve la nostra frase “I la felicitat, també l’has comprat?”. Et farà feliç estar amb els teus amics, anar de viatge, passar l’estona amb la teva família i amb la gent que t’estima, o senzillament estant sol a casa, amb tu mateix sense la necessitat de dependre de ningú, ni de res. Cada persona és un món, però cal que aquest món sigui envaït per un engany tan gran com és el consumisme?

A continuació, adjunto el link de la pàgina on està publicat el vídeo que la Julieta i jo hem creat, juntament alguns comentaris que hem rebut"


Júlia: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram:

- "Hem d'obrir els ulls i ignorar les falses ànsies de comprar i consumir que ens crea la societat".
- "La felicitat no es pot comprar. Ve de dins d'un mateix. Nosaltres serem els únics que podrem fer-nos feliços, així com també lliures".
- "La publicitat ens crea inseguretats i insatisfaccions i ens dóna com a única solució consumir. En comptes de fer-nos veure com de privilegiats que som pel fet de tenir el que tenim i aprendre a valorar-nos a nosaltres mateixos".
- "Més amor i menys consumisme!".

Julieta: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram (visualitzacions totals: 469):

- "A mi me lleva a una clara conclusión: la sociedad ahora no prioriza lo que realmente importa".
- "La frase es muy impactante, hace que reflexiones sobre que la felicidad que te produce comprar no es felicidad, sólo insatisfacción y apariencia".
- "En los primeros segundos incluso parece un anuncio navideño, pero la frase da un chute de realidad y es ahí cuando te paras a pensar. Estamos tan acostumbrados al consumismo que hasta nos parece algo natural pero hay cosas más allá (como la felicidad) que son difíciles de conseguir en la sociedad actual".



Núria M. i Núria R. (fotografia): "La nostra idea va ser representar l'opressió del consumisme sobre les persones en forma de metàfora. Volíem mostrar d'alguna manera com el consumisme ens atrapa i ens anul·la com a lliures pensadors i crítics. Se'ns va acudir d'enrotllar-me a mi amb paper blanc i, a sobre, escriure-hi les causes del consumisme i posar-me un pegat a la boca on hi digués "consumisme". Després la Núria em va fer fotos. A l'hora d'editar, les vam posar en blanc i negre per transmetre més dramatisme. 

Posteriorment vam compartir les fotografies a l'Instagram i el resultat va ser 80 likes i 12 comentaris. Des del meu punt de vista, crec que malauradament el consumisme ens atrapa i ens fa callar i la societat el que fa és acceptar aquesta submissió. Però també crec que la solució està a les nostres mans, que podem alliberar-nos, dir prou i reconstruir un món lliure amb criteri propi on no importin tant els diners i més l'amor propi i cap als altres. L'únic que ens falta és la decisió, la voluntat i la valentia. Aquest esperit positiu el vam voler representar també creant un gif.





Per últim, m'agradaria afegir una valoració personal sobre els treballs dels meus companys. Puc dir que veient les propostes dels altres he reflexionat sobre el tema del consumisme, les seves causes, les conseqüències que comporta i les solucions que estan a les nostres mans per a canviar-ho. També penso que és molt necessari que fem l'exercici de reflexionar i posar en dubte allò que ens imposen ja que pot ser que no tot sigui correcte".






Laia, Laura i Alba (cartell i adhesius): "Volem que la gent interpreti el fet que el consumisme ens cega i que qualsevol persona podria ser aquesta noia que ha estat influenciada pel consumisme i ara està patint les conseqüències. Aquest cartell el vam distribuir a través d'una enquesta que vàrem passar pels nostres contactes de Whatsapp. La van respondre 77 persones.

Trobo que amb aquest treball hem pogut trobar una manera de fer pensar a la gent sobre el consumisme i el què comporta. També va haver gent que ens va felicitar per dur a terme un treball d'aquest tipus, cosa que ens va fer sentir molt bé.

M'ha agradat portar a terme aquest treball perquè trobo que fer projectes així al final crearan un impacte en la societat, per molt petit que sigui, i així podem informar la gent de tot el què passa en el mont de la publicitat i el consumisme."

Enquesta feta per Laia, Laura i Alba: "Vam crear un formulari Google. Vam compartir l'enllaç a través del Whatsapp i vam procedir al buidat automàtic del resultats. Les respostes més interessants són aquestes:

SAPS QUÈ ES EL CONSUMISME?: Sí (42), No (2).
- L'acció de comprar bens que no són estrictament necessaris.
- És un tipus d'ideologia basada en el consum.

QUÈ CREUS QUE DÓNA PAS AL CONSUMISME: 
- El capitalisme.
- La publicitat, que et crea una necessitat inexistent.
- Les falses expectatives i el desig de posseïr coses.
- L'enveja, les modes, les rebaixes.
- La falta d'identitat i d'autoestima.
- La "falsa necessitat" de tenir i no pensar en el que realment aporta la felicitat.

EN CONEIXES ALGUNES CONSEQÜÈNCIES? No (6).
- La alienació, l'explotació humana i de recursos.
- La contaminació i el canvi climàtic.
- No tens diners per seguir comprant.

TÉ ALGUNA SOLUCIÓ?
- S'hauria d'establir una consciència col·lectiva que advertís sobre els perills de la compra abusiva.
- Pensar si realment ens fa falta una cosa abans de comprar-la.
- Anar al psicòleg.
- Educació i consciència. Empatia i solidaritat amb el tercer món. Experiments socials com aquest treball que fa que et qüestionis la teva manera de viure.
- Tornar a l'essència. Materialment només necessitem un sostre i un plat a taula. El que realment és imprescindible és estar amb les persones que estimem.
- Evidentment tot té solució, però posar remei al consumisme significaria treure el poder (tant econòmic com polític) d'aquells que el tenen. Per tant, és una solució pràcticament utòpica, ja que la nostra societat funciona pel capital i pels poderosos que el mouen. Aquests líders manipulen la societat per tal que consumeixi i que els beneficiaris siguin ells.

QUÈ CREUS QUE REPRESENTA AQUESTA IMATGE? (la del cartell i els adhesius creats)
- Que al final les compres poden acabar amb tu.
- Psicològicament, després de comprar, primer em sentiré bé i després malament.
- Només cal veure el món en què vivim. Voler, voler, voler... Competir per qui ho té tot... i com que "tot" mai s'acaba: tenir més. Conseqüència? BUIDOR ABSOLUTA.
- Que el fet de comprar masses coses et torna esclau.

FINALMENT, CREUS QUE TENS UNA MENTALITAT CONSUMISTA? Sí (47%), No (53%).




Andrea i Laura (videoart): “Basta de sentir que no somos suficientes, basta de callar, basta de hacernos daño a nosotrxs mismxs y a lxs demás, basta de no pensar, de hablar pero no actuar, basta de críticas, basta de tener miedo, basta de fingir. Basta de contribuir a este sistema que nos hace sentir que no valemos y nos hace creer que consumiendo nuestra vida será mejor.

Empecemos a actuar en vez de decir, empecemos a cuestionar, a dudar, a actuar, a vivir, a errar y ser imperfectxs. Empecemos a querer a lxs demás, nuestrxs amigxs, familiares, al planeta pero sobre todo a nostrxs mismos.

Hoy en día muchas empresas  para poder vender su producto recurren a hacer sentirnos mal con nuestro físico, nos imponen unos cánones que tenemos que seguir para ser perfectos, nos hacen sentir que no seremos nadie si no compramos lo que nos están vendiendo, nos hacen crear una dependencia hacia su producto. Propongo que nos paremos a reflexionar, todxs somos diferentes, todxs tenemos cosas buenas y cosas malas, y eso es lo bonito, ser único, ser especial,  poder ser tu mismx, con o sin maquillar, con o sin ropa de marca, eso da igual, pero ser tú y quererte por lo que eres".

La idea surgió porque al pensar en lo que causa el consumismo y la publicidad nos dimos cuenta de las inseguridades que nos generan tan sólo para vender productos como, por ejemplo, el maquillaje. Nos hacen creer que sin él no somos nada, lo que crea una dependencia muy grande.

Hemos creado este video para decirle a todo el mundo que la belleza reside en ser tú mismo y en quererte tal y como eres. Al publicarlo en las redes sociales hemos obtenido comentarios como estos:

- Ens hem d’estimar tal i com som i estar-ne orgullosos; l’autoestima i l’acceptació són clau per a ser lliure i no sentir-te lligat a cap moda, pensament, o missatge que tant la publicitat com la societat mateixa ens llença.

- Desde hace siglos a las mujeres se nos han impuesto modelos de belleza a seguir y todos esos modelos eran para el agrado del hombre. Nunca se nos ha dicho vístete como tú te veas guapa o maquíllate como te gustes”.









Albert i Júlia (fotomuntatges): "El consum irresponsable s’ha convertit en un estil de vida ideal i admirat pels nostres contemporanis, per tu, i per mi! La febre boja del consumisme és una malaltia que hem de  superar... però SÍ, tenim la cura i és la imaginació, la creativitat i el criteri propi.

Totes les imatges són extretes d’internet. Són comparacions, fotografies que s’emmirallen entre sí. Ens hem basat en artistes com, per exemple, la #barbarakruger

La majoria de les paraules que hem escrit a sobre, tenen un to irònic. Amb elles fem clara i evident la irracionalitat que ens comporta ser consumidors compulsius."

Marina, Amanda, Cinta (adhesius): "Hemos tratado de fomentar el vegetarianismo. En la imagen aparece el cubo de pollo de la cadena KFC con piernas y brazos de humanos simulando las extremidades de los animales. Colgamos estas pegatinas por la ciudad de Tarragona y otras las dimos a alumnos de nuestro instituto y les pedimos su opinión. Elegimos el formato pegatina porque es de fácil difusión y así podrían llevarlas con ellos. Estas son algunas de las frases que dijeron:

María: ''No sabes ni lo que comes en el Kentucky''
Adrian: ''No comas animales''
Jorge: ''Si te comes un pollo es como si te comieras una persona''
Maria José: ''Les dones es poden consumir''
Herme: ''Ús sexual de les dones en la publicitat''
Encarna: ''Dones que demanen ajuda, independentment de la seva condició''
Jean-Marc: ''Sexualització de la publicitat''

Con este trabajo hemos llegado a la conclusión de que es muy poco probable concienciar a todos de no comer carne ya que está muy normalizado y la gente lo ve como algo habitual". 





Max i Maria (fotografia i performance): "Con estas fotografías queríamos reflejar la hipocresía de la mayoría de personas que dicen tener una mente crítica pero siguen expresando asco al ver unos órganos de animales, cuando realmente son lo mismo que la carne cocinada.

El consumismo, y el hecho de querer conseguir dinero como sea, ha llegado a límites como testar productos en animales. Productos cotidianos que, seguramente, todos aquellos que están desinformados tengan en casa: marcas de maquillaje, de cuidados del cabello, de tabaco, etc. Se ha de dejar de ver al animal como un ser inferior al ser humano, tal vez entonces esta crueldad llegará a su fin."

  


Laia (fotomuntatge i body painting): "He decidit centrar-me en mostrar una de les conseqüències d'aquest, ja que sempre m'ha preocupat bastant el tema. El concepte que he volgut mostrar és la contaminació.

He escollit aquest tema ja que sempre he valorat molt la natura, el planeta en el que vivim, i al qual cada vegada estem perjudicant més. Amb aquest projecte he volgut conscienciar a la gent d'aquesta situació que va empitjorant dia a dia, i a la qual contribuïm cadascun de nosaltres.

El missatge sobre el que volen fer reflexionar aquestes imatges és el següent: la gent consumeix il·limitadament sense pensar en les conseqüències que això comporta, com més es consumeix més es produeix, com més es produeix més es contamina, i contaminant l'aire ens contaminem a nosaltres mateixos. El consumisme excessiu no és més que un mètode d'autodestrucció i insatisfacció; mai és suficient i, al final, l'únic que aconsegueix és causar-nos més problemes a nosaltres i al món en que vivim.

A Instagram he demanat que la gent opini sobre aquest tema. Totes les persones que han comentat pensen que hauríem de cuidar més de la natura i pensar més en les conseqüències del consumisme a l'hora de comprar alguna cosa que no sigui imprescindible. A més, han sorgit temes relacionats amb aquest, com les persones asmàtiques, a les quals afecta més estar en un entorn amb l'aire contaminat, o un estudi recent que relaciona l'augment de la contaminació amb l'augment d'atacs de cor.

Un exemple dels comentaris que ha deixat la gent respecte al treball són els següents: “Creo que la contaminación ha llegado a un punto imparable y cada día que pasa crece más... nos está devolviendo todo el daño que le hemos hecho poco a poco... y para arreglarlo deberíamos colaborar cada uno aunque sea poco”.

M'ha agradat molt fer aquest treball i, sobretot, m'he sentit bé en saber que he fet alguna obra per col·laborar en la conscienciació de la societat sobre la contaminació, i per recordar-ho a les persones que ja es preocupen pel tema".


Aitana (gif): "Un dia, passejant amb l'Anna, va comentar que li feia molta ràbia que posessin les llums tan d'hora només per a fer comprar a la gent. A nosaltres se'ns va encendre la bombeta, i se'ns va ocórrer fer un gif d'unes llums de nadal on es veiés com les empreses s'han apropiat del concepte de Nadal per a explotar-lo al màxim.

(...) Quan ja havíem fet les fotografies, vam editar-les amb un programa que es diu Pickmonkey, i a cada fotografia vam posar una part de la frase "christmas is coming buy your family hapiness" que la traducció al català seria " el nadal ja està aquí, compra la felicitat de la teva família".

Finalment vam entrar a una web on pots crear gifs i vam ordenar les imatges tal com ho havíem pensat. Vam repetir la paraula "buy" diverses vegades ja que volíem recalcar que les empreses juguen amb els nostres sentiments per a crear-nos la necessitat de comprar per Nadal.

Com que volíem que el gif tingués una certa repercussió mediàtica, el vam pujar al meu Instagram. Aquests són alguns dels comentaris que van deixar amigues i amics, meves i meus:



Magalí: "Este gif lo hemos creado Aitana y yo con la intención de hacer una crítica al consumismo excesivo que hay durante las navidades.

Se nos ocurrió modificar luces de Navidad de Tarragona para que digan exactamente eso que inconscientemente transmiten: que compremos más, más y más, ya que de eso se trata la navidad ¿no? de a ver quién regala el mejor regalo y quién recibe más, convirtiendo algo que podría ser tan bonito en otra excusa más para fomentar el consumismo."

L'exposició, al vestíbul de l'institut:



Aquesta i d'altres experiències de comunicació audiovisual es van compartir en el Congrés de Pedagogia "Una altra vida a la xarxa. Els nostres alumnes hi són", el dia 15 de març de 2018, a l'Institut d'Estudis Catalans:



L'experiència pedagògica es recull, juntament amb altres propostes didàctiques, al número 14 de la Revista Catalana de Pedagogia (2018):

Enllaç a l'article "Comunicació, art i educació":


Per últim, exemple d'anàlisi d'un espot publicitari fet per Laia i Marta:

Sinopsi: el següent espot publicitari mostra un protagonista amb uns ideals de bellesa masculins, amb fama i poder, que aconsegueix un trofeu que representa la colònia que s'anuncia i, gràcies a aquest trofeu, aconsegueix unes noies que també segueixen un ideal de bellesa estereotipat. La colònia anunciada s'anomena Invictus, de Paco Rabanne.


BRIEFING

Empresa anunciant: Puig (Paco Rabanne).
Producte: una colònia per a home.
Característiques: el preu és de 60€ aproximadament (depenent de la capacitat de l'envàs), l'envàs té forma de copa, és atractiu a la vista, i com a beneficis aporta una bona fragància per al consumidor. L'empresa obté uns beneficis elevats, ja que el consumidor paga per la marca.
Competència: qualsevol colònia treta al mercat per una marca de prestigi és competència per a aquesta. Per exemple, les colònies de Jean Paul Gaultier, i de Dolce and Gabbana. Un avantatge del producte Invictus és que els seus espots publicitaris són molt atractius als ulls del consumidor.
Mercat: el mercat real d'aquest producte inclou totes les persones que vegin l'anunci i els cridi l'atenció el producte i els ideals que transmet. El mercat potencial inclou tots els homes del mercat real que es puguin permetre comprar el producte.
Consumidor: el consumidor és un home, i pot tenir diferents característiques amb motivacions de compra diferents: pot no tenir les característiques físiques ideals del protagonista de l'espot i per això voler comprar la colònia per a triomfar, pot tenir aquestes característiques i voler comprar la colònia perquè s'hi sent identificat, o pot voler comprar la colònia simplement perquè li agrada l’olor. El consumidor té un estil de vida de classe mitjana, que es pot permetre comprar-se una colònia a aquest preu.
Objectiu de màrqueting: vendre la colònia Invictus (la major quantitat d'unitats possible del producte).
Objectiu de la publicitat: fer que el consumidor cregui que realment necessita la colònia per a ser com el protagonista de l'espot, és a dir, ser un triomfador. I, en el cas de tenir les característiques d'aquest, fer que s'hi senti identificat.
Públic objectiu: aquest espot s'adreça a una població masculina jove, que es preocupa de cuidar el seu físic, la seva imatge, d'una edat entre uns 18 i 40 anys.
Pressupost: una unitat del producte té un cost de 60€ aproximadament. Segons el volum de l'envàs de la colònia, el preu pot variar uns 10€ amunt o avall.

ANÀLISI FORMAL

Color: els colors estan molt poc saturats i amb un filtre blau.
Il·luminació: clau baixa, il·luminació artificial (dels focus i els flash de les càmeres). Il·luminació que ve de tots els angles, en especial lateral per marcar la musculatura.
Vestuari: el protagonista porta pantalons negres i no porta samarreta, els fotògrafs van vestits de negre, els dos gegants van vestits com déus grecs, de negre, i les dones van vestides com deesses gregues, de blanc.
Maquillatge: el protagonista porta dues línies molt suaus a cada banda de la cara (com línies de guerra, representant que és un triomfador).
Atrezzo: càmeres dels fotògrafs, bastó i copa.
Escenaris: apareixen dos escenaris: al principi de l'espot un estadi (exterior) i després, al final uns vestidors de l'estadi (interior).
Planificació: els plans són curts (d'entre 1 i 3 segons, aproximadament).
Moviments de càmera: hi ha tràvelings d'apropament i d'allunyament, càmera fixa, i una petita panoràmica vertical ascendent.
Angles de visió: el primer pla és picat, i els següents plans són normals i contrapicats (per donar sensació de grandesa al protagonista).
Transicions: totes les transicions són talls en sec.
Muntatge: analític (els plans són molt curts, duren entre un i tres segons, és molt dinàmic).
So: Hi ha efectes de so: flash de les càmeres i gent cridant. Hi ha música: la cançó "Power" de Kanye West. I hi ha una veu en off que diu l'eslògan del producte.
Durada total de l'anunci: 45 segons.

ANÀLISI DEL CONTINGUT

Eslògan: "Fragance for men".
Missatge: Si et compres aquesta colònia seràs un campió i aconseguiràs totes les noies que vulguis.
Figures retòriques emprades: Hipèrbole: apareix una noia com una deessa gegant, i dos déus grecs gegants. Comparació: la forma de la copa guanyada s'identifica amb la forma de l'envàs de la colònia.
Estereotips que mostra l'anunci: Es mostren els estereotips de bellesa de la societat actual en el protagonista i en les noies. Apareixen "dones florero" que són el premi del protagonista campió. Es transmet el següent missatge estereotipat: si olores bé, aconseguiràs totes les noies guapes.
Altres missatges encoberts: l'espot vol fer creure al consumidor que si et compres la colònia, oloraràs bé i aconseguiràs tot el que vulguis (fama, noies...). També apareixen mostres de masclisme amb les noies que s'utilitzen com a trofeu, com a objecte.


El dia de l'examen, analitzem l'espot de Volkswagen Cross Up, però només desemvolupem alguns ítems de la pauta utilitzada a classe. El resultat és aquest:




BRIEFING
Empresa anunciant: Volkswagen 
Producte: Cross Up
Consumidor: Aquest anunci va dirigit especialment a gent jove (20-40 anys), Gent precipitada, de decisions ràpides, aventurera i que valora els petits detalls de la vida (Albert). Potser també enfocat a un perfil de gent que li agradi conduir, per això fica la distància que pot arribar a recòrrer (Jordi).
Objectiu de màrqueting: L'empresa vol informar sobre el seu nou model de cotxe. Vol seduir al comprador mostrant-li la gran capacitat del dipòsit i vol associar-se al valor de durabilitat dient que omplint una sola vegada el dipòsit de benzina ja podràs anar tranquil, que només hauràs de parar si és estrictament necessari (Marina). 
Estratègia de la publicitat: A través de l'exageració agafen un fet, com anar al lavabo, que pot arribar a ser còmic, exageren les reaccions de la gent creant així un context que fa que l'espectador presti atenció (Irene). Provoca curiositat ja que al principi sembla que no sigui un anunci de cotxe. Com que és a camera lenta, crea més tensió encara per descobrir quin serà el producte anunciat (Maria).

ANÀLISI FORMAL
Color: La majoria dels colors utilitzats tenen un filtre pastel i poc saturat, menys quan ensenyen el cotxe. Saturen el color vermell del producte per centrar la vista de l'espectador en el cotxe (Laura).
Escenaris: Són llocs on es pot parar quan fem un viatge: gasolineres, cafeteries de carretera, un espai enmig de la antura, etc. (Anna).
Planificació: S'utilitzen grans plans generals i plans generals per localitzar els personatges. També utilitzen molt els primers plans per a que l'espectador es fixi en els cares dels personatges i noti que necessiten anar al lavabo. També utilitzen plans detall per ensenyar el que estan fent els personatges secundaris mentre observen els principals (laura).
Angles de visió: Els angles són normals majoritàriament i hi ha algun lleuger picat i contrapicat, per exemple quan surten el nen i el pare, per donar l'efecte que un mira l'altre (Laia).

ANÀLISI DEL CONTINGUT
Eslògan: "Fins a 1000 km amb un tanc. Tu necessites parar. El teu cotxe no".
Figures retòriques emprades: Comparacions dels diferents personatges i situacions. També es compara la capacitat d'aguantar que té una persona sense anar al lavabo i la supercapacitat del cotxe d'aguantar sense haver de repostar (Maria). Hipérbole, s'exageren les situacions i sentiments dels personatges (Núria). 
Estereotips que mostra l'anunci: Els nois poden pixar a qualsevol lloc, com en la natura, i les dones no perquè està mal vist (Candela). Home cavallerós amb la dona (quan es treu la gorra) i la diferència de gènere per anar al bany que trenca una de les protagonistes (Andy). Apareixen rols determinats: la dona cambrera, l'homer camioner, les dones que s'espanten quan veuen un escàndol (Andrea). L'estereotip que les dones són fines i delicades es trenca quan entren les dues dones corrents al lavabo (Max).
Altres missatges encoberts: La necessitat que tenim d'anar sempre tan ràpid que no tenim temps ni d'anar al lavabo (Laura). Un bany d'home és igual que un bany de dona (Andy). La relació pare-fill s'ha de mantenir fidel (Marc).

















diumenge, 10 de desembre del 2017

Tornar a mirar amb altres ulls. Recreant escenes de pel·lícules.

Exercici que proposa la tria i l'anàlisi d'una escena cinematogràfica per després tornar-la a filmar i editar.



Comencem fent un guió tècnic il·lustrat sobre una escena de la pel·lícula "Rebeca", del director Alfred Hitchcock. Ho fem tots junts a classe, dibuixant pla per pla, indicant els moviments de càmera, tipus de pla, angles de visió, il·luminació, so, etc. Aquesta serà la manera de començar a treballar la nostra escena, fent primer el guió tècnic il·lustrat.

A continuació, una mostra de les recreacions d'escenes cinematogràfiques fetes per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018.


Escena original de la pel·lícula "Amore e rabbia", de Jean-Luc Godard (1969):




Recreació de l'escena per Aitana, Magali:




Aitana: "Vam triar aquesta escena perquè ens agradava molt la fotografia i com estava muntada. Com que són plans detalls, pensàvem que seria molt més fàcil. No obstant, ens va costar més del que ens pensàvem. El pla que ens va costar més va ser el del tocadiscs, ja que cap de les dues en teníem un, així que vaig agafar un disc de vinil (que estava trencat) i el vaig anar rodant, il·luminant-lo amb un focus per aconseguir el mateix efecte de llum. Estem molt orgulloses del resultat final, a més que ens ho hem passat molt bé".


Escena original de la pel·lícula de Xavier Dolan "J'ai tué ma mere" (2009):




Recreació de l'escena per Julieta, Júlia T., Júlia C. i Albert:


Albert: "Un dia, pensant i pensant amb quina pel·lícula ens podríem basar, vaig arribar a la conclusió que el millor seria escollir un film de Xavier Dolan (director i actor canadenc) ja que és un dels meus "ídols" i totes i cada una de les seves pel·lícules m'agraden.

Un dels motius pel que vam escollir l'escena és pel seu dinamisme, també s’alterna la càmera ràpida i lenta. A més a més, és una escena molt bonica pel seu contingut sentimental.

Filmar ha estat molt divertit, i la veritat és que no se'ns va fer gens pesat. Tanmateix, no va ser fàcil, sobretot pel material que necessitàvem i el fet de buscar i trobar una localització adient per a poder pintar lliurement, sense fer una destrossa".

Júlia T.: "El fet de gravar amb pintura va fer que acabéssim tots xops i bruts per aquesta. Tot haver-hi rentat la nostra roba, la pintura no ha sortit d'ella i també vam embrutar els nostres mòbils.

Hem aprés a treballar en grup, a conèixer-nos com a companys de treball, a manifestar les nostres mancances i virtuts a l'hora de treballar, a entendre'ns i posar-nos al lloc dels altres, a descobrir la dificultat i procés que porta darrere tan sols la creació d'una escena cinematogràfica".




 Escena original de la pel·lícula "Pulp Fiction" de Quentin Tarantino (1995):



Recreació de l'escena per Dana, Judit i Cristina:




Dana: "Vam escollir aquesta pel·lícula perquè a les tres ens sembla molt bona, igual que pràcticament totes les pel·lícules del mateix director. La tria d'aquesta escena en concret va ser perquè és una de les més conegudes de la pel·lícula. Ens va semblar un repte ja que els plans eren interessants, a més del tràveling lateral del principi.

Per a fer l'escena vam trigar 3 dies. Un el vam utilitzar per a gravar totes les parts on surt el John Travolta al bany, i els altres dos per a fer les parts de la Uma Thurman.

Durant el rodatge, ens vam trobar amb algunes dificultats, però que les vam poder resoldre fàcilment. Per exemple: A la pel·lícula apareix una columna, cosa que a la nostra casa no hi ha. Per tant, vam agafar la catifa del terra, la vam enrotllar i la va posar verticalment, per a que simulés la columna.

Per a fer el tràveling, vam posar una capsa de les que tenen rodes sobre un moble, amb la càmera posada allà. En el moment de gravar això, em vaig adonar del que costa fer un tràveling."

Cristina: "Aquest projecte m'ha agradat moltíssim, ha sigut una experiència molt grata i divertida, ajudant a la Maria i al Raul a que estiguessin còmodes i relaxats durant l'actuació, i pensant idees per a substituir alguns elements de l'escena. He après un munt de coses noves, passant-ho genial amb la Judit i la Dana".


Escena original, seguida de l'escena recreada, de la pel·lícula "El club de los cinco" de John Hugues (1985), treball fet per Laura i Laia:




Laura: "El dia de la gravació vam tenir petites dificultats amb els actors perquè no paraven de riure, o no feien els gestos que havien de fer. Seguidament vam gravar les escenes en solitari de cadascun dels tres.

En general, vam tenir problemes amb l'enquadrament, amb la continuïtat i sobre tot amb la localització, perquè la il·luminació ens va canviar i també perquè com no érem els únics a la biblioteca, molts cops s'escoltaven les tecles dels ordinadors. També va ser un problema el timbre de l'escola, ja que sempre sonava quan estàvem gravant, i molts cops, l'escena ens havia quedat perfecta".

Laia: "També li vam donar molta importància a l’atrezzo. Fins i tot, vam buscar brics de llet i de suc semblants als originals, també vam comprar moltes Coca-Coles, el sushi... i ens vam trencar el cap buscant bosses de paper marrons, però no les vam trobar.

Al principi semblava que fos una escena força fàcil però no ho va ser ja que té molts plans de poquíssima durada,  el que implicava gravar tots els plans d'una persona d'una tongada i després passar a un pla diferent. Això va ser força difícil perquè no gravàvem seguint l'ordre de plans de la pel·lícula.

Fent aquest rodatge m'he emportat una molt bona experiència ja que a mi m'agradaria estudiar cinema i he pogut veure que dirigir actors no és fàcil perquè s'han de repetir moltes vegades les preses i s'ha d'estar bastant atent als errors de continuïtat.

En resum ha sigut una experiència molt agradable i m'agradaria que féssim més coses d'aquestes en un futur."


Escena recreada, seguida de l'escena original de la pel·lícula "Amélie", del director Jean- Pierre Jeunet (2001). Treball fet per Laura i Andrea:



Andrea: "Vam demanar-li a la nostra amiga Alice que representés a Amélie pels seus dots interpretatius, i per el semblança física que té amb l’actriu.

El que més difícil va ser fou trobar una fotocopiadora, perquè no havia manera d’aconseguir una que mínimament es semblés i almenys poder fer el pla sencer que feien a la peli, però al final vam haver d’utilitzar la de l’institut que, amablement, ens va deixar el conserge i fer un pla més curt. Per la resta, va ser una dificultat moure tots els mobles perquè es semblés l’escena el màxim possible.

Personalment milloraria la il·luminació d’algunes escenes, però estic satisfeta amb el resultat i he gaudit de l’experiència ja que, treballar amb la Laura i la Alice ha sigut fàcil, i hem après molt d’aquest treball".

Laura: "La dificultat que vam tenir va ser que l ‘Alice va haver d’estar-se una bona estona retallant i enganxant papers sense riure i sense parar, per a després, muntar-ho tot en càmera ràpida.

A l’escena on Amèlie mulla el paper en té, vam haver de fer servir un munt de té vermell i com que, encara així no quedava suficientment vermell, vam afegir colorant alimentari. Les dues últimes escenes les vam gravar amb una escala, per tant una es va pujar a dalt de tot i l’altre aguantava l’escala, ja que no era gaire segura. Pels crèdits se’ns va acudir imitar els d’Amèlie.

La major dificultat va ser a l’hora d’editar, ja que ens hi vam estar molta estona, havíem de ficar filtres de color a totes les escenes, ficar a càmera ràpida la primera escena, fer coincidir imatge i so, etc.

Estic molt contenta amb el resultat, malgrat que les habitacions no s’assemblen gaire a les d’Amèlie, l’Alice ho ha fet molt bé i m’ho he passat molt bé fent aquest treball amb l’Andrea."


Escena inicial (original) de la pel·lícula de Quentin Tarantino "Reservoir Dogs" (1992):



Recreació de l'escena inicial de "Reservoir Dogs" per Arnau i Mateu:




Mateu: "Vam triar aquesta escena perquè ens va semblar una part molt icònica d'una peli que ens agrada molt i ens va semblar que seria bona idea imitar-ho i que no seria gaire difícil.  Vam tindre dificultats sobretot en enquadrar els plans i que la càmera no es mogués".

Arnau: "Vam tenir algunes dificultats com, per exemple, poder trobar 8 persones que poguessin quedar el mateix dia per realitzar l'escena i també gravar alguns tràvelings horitzontals. (...) Estic bastant content dels actors ja que, tot i no tenir experiència, ho van fer força bé i estic content amb el resultat final perquè crec que l'escena és bastant semblant, tot i que no igual".


Escena original de la sèrie "Skins" de Bryan Elsey i Jamie Brittain (2007):




Escena recreada per Maria i Max:



Maria: "Recordé una de mis series favoritas de toda mi adolescencia, Skins. Esa serie está grabada de una forma que me encanta, y el tema que trata es aún mejor.

Por mi parte he de decir que me agobié mucho antes y después de grabarla. El lugar donde grabamos (un bosque) no era una localización complicada, y el vestuario tampoco era imposible de encontrar. A pesar de todo, como soy tan perfeccionista, no paré hasta encontrar un camisón parecido al que usa Effy. En el hospital no iban a darnos una bata, así que pregunté a mi abuela si tenía algo parecido, y finalmente mi madre encontró una camisa de mi bisabuela en el cajón. Realmente no se parecen, pero era la mejor opción entre el resto de ropa que había pensado ponerme. Las vendas en las muñecas no causaron ningún problema, solo que se me despegaban de vez en cuando mientras grabábamos. En un principio quería aparecer descalza en el vídeo, como Effy hace. Pero cuando me descalcé y pise el suelo lleno de hojas, ramas y piedras decidí que no hacía falta sufrir tanto. Aunque, al caminar de rodillas por el suelo también me hice daño y aún conservo algunas heridas en las piernas. A pesar de todo, creo que valió la pena sufrir un poco para el resultado.

Sinceramente, no estoy muy orgullosa del resultado del vídeo. La iluminación del día podrían haber sido nubes (de hecho a las 9 de la mañana el cielo estaba tapado, por eso decidimos grabar ese día. Luego despejó y salió el sol, tuvimos mala suerte). También me habría gustado mejorar el vestuario y el pelo; me arrepiento de no haber comprado una peluca del mismo color que el pelo de Effy, pero bueno.

En general no estuvo tan mal, pero prefiero los trabajos más creativos en que yo cree la idea y no haya de recrear otra, ya que es muy difícil meterse en la cabeza de otro director, de la actriz, etc. Por cierto, actuar me costó muchísimo, soy malísima en esto y por eso prefiero estar detrás de las cámaras."

Max: "Jo em vaig encarregar de la part de gravar l’escena i del muntatge. Quant a la gravació, he de dir que tenia alguna complicació tècnica, ja que la càmera es troba en constant moviment, i al no disposar d’un steadycam, el moviment es notava molt en alguna seqüència. Tot i així, no es pot dir que fos impossible de gravar, però sí una mica estressant.

Parlant d’estrès, aquí entra l’edició per amargar-nos una mica més la existència :))). Sabia que seria complicat, ja que la majoria de plans tenen una durada de 1 o 2 segons. Tot i així ens en vam ensortir.
He de dir que el resultat és positiu, però no tan satisfactori com em podia agradar. Tan la Maria com jo som gent una mica perfeccionista, i hi ha diferents detalls que fan que no estiguem del tot satisfets amb el resultat; però, per damunt d’això, valoro l’esforç que hi hem dedicat, i estic content tant del resultat de l’edició, com de la boníssima actuació de la Maria, així que el balanç és positiu".


Escena original de la pel·lícula  "En busca de la felicidad", del director Gabriele Muccino (2017), i recreació de Laia i Anna:



Anna: "Tot i haver estat un procés ple de complicacions, valoro molt positivament l'experiència d'haver recreat una de les escenes més emotives d'aquesta pel·lícula, que em va marcar tant quan era més petita.

El procés de post-producció va ser bastant laboriós. Tots els efectes de so i els diàlegs estan gravats posteriorment i si pares l'orella, el "vale" que respon la nena és la meva pròpia veu però una mica més aguda, perquè quan vaig gravar no la tenia amb mi. Els efectes de so del parc són agafats d'un banc de sons sense copyright i els de la bossa i els talons també són propis."

Laia: "Aquesta escena recordava a l'Anna la seva infantesa i, per a mi, era important el missatge i l’emoció que transmet. Per tant, era la opció perfecta per a les dues.

La gravació va començar amb moltes complicacions ja que teníem tres parelles d'actors (pare i fill) amb qui podíem comptar, però a l'últim moment ens van fallar tots. Finalment, vam tenir la idea de fer la versió de l'escena amb mare i filla i, com no teníem més temps per buscar actors, el personatge de la mare el va fer l'Anna i vam aconseguir trobar una nena que actués com a filla.

Estic contenta amb el resultat final de la recreació de l'escena, i m'ha animat per a realitzar més projectes d'aquest tipus tan aviat com pugui. Poc a poc, aniré millorant els aspectes i detalls més complicats a l'hora de gravar i editar un vídeo".

Exemples de guions tècnics il·lustrats fets a partir de l'anàlisi de les escenes originals:









A continuació, una mostra del mateix exercici fet durant el curs 2018-2019 per l'alumnat de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, Cultura Audiovisual II:

Escena original, seguida de l'escena recreada, de la pel·lícula "Insidious", del director James Wan (2010), recreació de Roger i Miquel:



Roger: "Per enregistrar aquesta escena era necessari un espai gran i fosc. Vam anar a les coves del Llorito, a prop de Tarragona. Aquestes tenen un alt sostre i un ampli espai, que ens aniria perfecte per la gravació.

Per aconseguir la foscor absoluta, s'hi havia d'anar de nit, i és el que vam fer. En arribar a les coves, la paranoia ens havia consumit, i a l’entrar, vam confondre una roca amb una persona estirada d'esquenes. Després de quasi abandonar el lloc, vam entrar en raó i vam endinsar-nos amb compte, adonant-nos que no hi havia ningú. Bé, de fet sí que hi havia algú, una rata o ratpenat el so del qual ens va acompanyar durant tot el rodatge.

Quant al fum, a l'escena original n'hi ha molt a l'ambient, cosa que també vam recrear. Al principi ho vam fer amb un cigarret electrònic, però se'ns va acabar el líquid que necessita per funcionar i, a partir d'aquell moment, vam haver d'utilitzar cigarrets normals o pols del terra, la qual es pot apreciar vagament, per exemple, al primer pla de la recreació.

Una dada curiosa sobre l’escena original és que hi ha un error de continuïtat bastant gran. El Josh, durant un pla (minut 00:34) passa d'agafar el fanal amb la ma esquerra a agafar-lo amb la dreta. Error del que ens vam adonar i vam decidir copiar-lo a propòsit per mantenir la fidelitat.

Ja per acabar, personalment penso que ens ha quedat una bona recreació, sobretot tenint en compte que és el primer treball d'aquest tipus que fem. Tinc moltes ganes de progressar i de cada cop ser capaç de crear material més professional."



Escena original de la pel·lícula "Mamma mia" dirigida per Phyllida Lloyd (2008):



Escena recreada per Joana, Víctor, Marc i Andrea:



Víctor: "Jo vaig fer una mica de càmera i una mica de script, però el meu rol principal era el de muntar el vídeo.

A l'hora de fer de càmera em vaig adonar que era bastant difícil, perquè imitar a la perfecció tots els moviments de càmera respectant el tipus de pla i angle de visió era força rigorós. Per aquesta raó, el paper de càmera ens ho vam repartir entre el Marc Ventosa i jo. 

Finalment va arribar la tasca de la que em sento més orgullós: el muntatge de l'escena. Calculo que vaig estar aproximadament 8 hores fins a aconseguir el resultat  final. 

Personalment estic molt content amb el resultat. Sí que és veritat que el ràcord d'il·luminació es trenca en algunes ocasions, però això no ho vam poder solucionar degut al temps que feia, i sobre la similitud tècnica, és cert que hi ha una escena suprimida, però crec que d'aquesta manera fins i tot queda millor que l'original.

El grup de treball va ser una passada, va haver molt bon ambient durant tot el rodatge. Agraeixo aquest treball, ja que l'he vist com una oportunitat per ampliar els meus coneixements sobre edició i muntatge de recursos multimèdia, cosa que en un futur em serà profitós".


Curtmetratge original: "Almas gemelas" dirigit per Alex Vallejo (2014) 




Recreació del curtmetratge per Pol i Helena:



Pol: "Tres minuts de vídeo muntat poden ser perfectament tres dies de gravació i això és una cosa que desconeixia totalment. Saber-ho, m'ha fet veure la gran dificultat i dies de gravació i muntatge que hi ha darrere totes aquelles pel·lícules que he mirat fins ara sense ser-hi conscient. A partir d'aquest moment, crec que ho veuré tot amb uns altres ulls, apreciaré cada moviment de càmera i potser, fins i tot oblidaré l'argument de la pel·lícula per centrar-me només en com s'ha hagut de fer.

Les dificultats amb les que ens vam topar a l'hora d'intentar imitar el millor possible aquest curt van ser moltes, tals com ara:

-La continuïtat o ràcord, tant de moviment, de mirades, d'enquadrament, de posada en escena, de situació, d’il·luminació, etc.
-La impossibilitat de controlar el temps, la llum natural, gent del carrer, i fins i tot, el transport públic.
-Els moviments de càmera difícils (com ara tràveling, panoràmiques...), sense un equip professional de gravació.
-Haver de realitzar cada pla dos cops (amb la dificultat que cada un comporta) per a aconseguir aquest muntatge en paral·lel característic del curtmetratge. Això volia dir haver de canviar constantment de lloc la posició de la càmera i, a la vegada, el decorat per a que no s'assemblés l'un a l'altre.
-També va suposar un problema important editar-ho ja que vam haver de quadrar cada pla de manera que, amb l’àudio original, pogués coincidir la frase final del noi amb el moviment dels llavis de l'actor (en aquest cas, jo).

El resultat ha estat satisfactori i espero poder fer-ne d'altres per a seguir aprenent d'aquest gran món que fins ara quasi desconeixia."

Escena original de la pel·lícula "Mommy", del director Xavier Dolan (2014),  
seguida de la recreació feta per Júlia, Albert, Núria, Roger i Anna:




Núria: "Vam triar aquesta escena de la pel·lícula Mommy perquè, en primer lloc, només necessitàvem un actor. En segon lloc, perquè ens semblaven interessants i variats els angles de visió que presenta i perquè té molts primers plans. Per últim, perquè vam pensar que els moviments de càmera eren perfectament assolibles per nosaltres.

El principal problema que ens vam trobar va ser la il·luminació. No ens pensàvem que seria tan difícil d'aconseguir una il·luminació igual de càlida que a l'escena original. Amb la llum natural que entrava per la porta de la terrassa no en teníem prou i vam haver d'utilitzar focus i làmpades, i editar-ho en la post-producció.

Un altre problema ha estat el ràcord en una presa en què el noi està estirat i puja la mirada. Aquesta presa queda més fosca que les altres perquè la vam gravar quan era de nit. A l'hora de fer l'edició ens en vam adonar i ja era massa tard per canviar-ho. Tot i així, l'Albert va intentar solucionar-ho en la post-producció.

Finalment, amb aquest treball he après a treballar en grup per crear vídeos, i a entendre'ns i posar-nos d'acord. M'he adonat de les dificultats que comporta tot el procés de fer una escena, sobretot en recrear-ne una que ja existeix. A part d'això, ha estat divertit veure tot el procés de creació i n'he gaudit molt."


El dia 2 de juny de 2019 anem al CosmoCaixa a buscar el Premi de Batxillerat del Concurs el CAC a l'escola:
https://www.educac.cat/premis-cac-lescola/edicions-anteriors/xvi-premis-cac-lescola




Moltes felicitats a tots i a totes!