diumenge, 29 d’octubre del 2023

Retrat antic

Objectiu: a partir d'una fotografia antiga (preferiblement familiar), crear un retrat-objecte (real o fictici) que ajudi a reconstruir la història de la persona retratada.

Mostra dels treballs fets per l'alumnat de 1r de batxillerat de Cultura Audiovisual de l'INS Martí i Franquès, curs 2023-24.


Ariadna: "He escollit la imatge de la meva rebesàvia. Es deia Gracia Sardaña Jurado i va viure aproximadament des de finals de 1800 fins a meitat de 1900. La meva inspiració per fer aquest treball ha sigut la seva passió: cosir i confeccionar roba. 

He escollit fer-ho en una capseta i posar uns objectes amb l'objectiu de crear una possible rèplica del que ella podria haver tingut en la vida real, és a dir, com ella es dedicava a cosir i a més li agradava molt, he volgut enfocar-me en això i vaig pensar en recrear una capseta amb els materials necessaris per cosir i que a la vegada a través d'ells s'expliqui la seva història i experiència. 

1a part, Fotografia:

La primera part d'aquest treball és la fotografia, la qual he col·locat en la tapa de la capseta. Quan estava pensant en què podria fer amb la imatge per intentar donar un missatge clar de qui era ella, em va venir al cap cosir la imatge d'alguna forma que es pogués deduir a què es dedicava. D'aquesta manera vaig cosir la imatge bordejant la seva roba amb un fil daurat. 

2a part, Capseta:

He escollit fer-ho en aquesta capseta de metall perquè de sempre hem guardat el material de cosir en capsetes que trobem per casa com ara capsetes així o de galetes. A més, també té un aspecte vell i encaixa amb la visió que vull donar. 

3a part, Tela cosida amb fil daurat i botons:

Aquests objectes els he escollit precisament per una experiència personal que va viure la meva rebesàvia.  Ella va patir d'Alzheimer i. quan s'alterava, la seva família li donava retalls de tela per a que cosís i d'aquesta manera es relaxava, encara que ella no recordava perquè, però com ho havia fet durant tota la seva vida, li donava tranquil·litat. Dins de la capsa també es troben uns quants botons, un didal i unes tisores petites, i l'única raó és perquè tenen a veure amb tot el relacionat a la costura. 

4a part, Penjoll:

A aquest penjoll li he ficat una imatge del seu marit (el meu rebesavi). Volia afegir un objecte que no estigués relacionat amb la costura per donar més informació personal. Aquest penjoll simbolitza l'amor que tenien i també una forma de recordar-lo perquè va morir bastant jove i és com si fos un record que sempre porta amb ella."




Carla: "En el meu treball he fet servir plàstic i feltre per a crear la mar. Entre el feltre i el plàstic he col·locat la fotografia del meu besavi per representar que està dins del mar, ja que és on més temps passava. També he posat dues estrelles de mar i tres peixos, ja que va tenir dues filles i tres fills. Els peixos estan dins de la xarxa perquè ell es dedicava a la pesca i volia que es veiés el seu ofici. També he posat una caragola que representa a la meva besàvia, ja que és un símbol de feminitat i fertilitat. El cavallet de mar és un cavallet que va pescar ell i que la meva família ha conservat. Els pulmons que hi ha a sobre representen que va morir de càncer de pulmó i estan fets amb una pàgina d'un llibre perquè li agradava molt llegir."



Cèlia: "Aquesta és la meva obra titulada "Avi". El que surt a la fotografia és José García Ortiz. Va néixer el 27 d'agost de 1941 a Los Ventorros de San José, Granada. En aquest mateix poble va ser criat i quan ja va ser una mica més gran va començar a ser pagès. La seva feina era recollir el blat, moure la palla, plantar llavors... Més tard va fer la coneguda “mili” i va ser un dels millors soldats. Va conèixer a la seva dona, Carmen, i van tindre dos fills, José Antonio i Montse. 

A l'obra, la caixa militar on posaven el menjar quan se n'anaven al camp o a diferents llocs representa tots els anys que va estar a la “mili”. La terra representa els anys passats al camp i totes les hores de feina feta sota al sol. Les espigues de blat també representa la seva pagesia i els seus dos fills. La persona retallada és el seu germà gran, la mort del qual va suposar-li una gran pèrdua. I finalment la insígnia, que representa el seu esforç a l'hora de fer les coses i que finalment va guanyar un bon rang."




Edna: "He escollit una fotografia de la meva àvia quan era un bebè, ja que és de les més antigues i la més bonica que he trobat per casa. Per mi, la meva iaia ha sigut molt important i poder representar la seva història m'emociona molt, la veritat. Ella ha tingut una vida plena de pedretes que penso que l'han fet més forta; l'admiro molt, ja que tot i que no ha tingut la vida idíl·lica que es mereix, ha continuat donant-nos tot i no ha deixat perdre el seu màgic somriure. 

Aprofitant això, he volgut fer el treball sobre la seva vida d'ençà que era un bebè (com a la fotografia) fins a actualment, ja que encara és viva. Partint d'aquesta idea, he fet servir un fil de color beix per simular la seva vida. (...) En aquest fil hi ha diferents nusos i llaços els quals representen les diferents coses que li han anat passant. Malgrat els entrebancs, ella continua amb un petit però preciós somriure dia rere dia.

(...) Les culleres enganxades a la part superior del pot representen el seu camí de la rebosteria i hoteleria, que han sigut més de trenta anys. A més, les culleres estan com cremades per reflectir que passa el temps i, tot i haver-les fet servir, segueixen dempeus. He volgut posar la fotografia i fer-ho tot a partir d'un got perquè vull que es recordi que és una foto antiga que està protegida, guardada, exposada, però subjectada per les dues culleres.

El cotó fluix representa la seva ànima i està al centre del pot perquè és d'on "surt" o està guardada la part més intima de la seva vida, per això el coto fluix perquè és tou, blanc, dèbil, delicat, fràgil, però que omple molt i em recorda a l'ànima. Per acabar, a últim moment vaig decidir afegir un petit detall al darrere del pot, és un fragment d'un poema que li va escriure un amic seu que era poeta."


 


 Sheila: "El meu besavi es deia Luis i era mecànic, però volia apuntar-se a l'exèrcit republicà de Catalunya, per això estava a Barcelona el 19 de juliol del 1936. Aquell dia va haver-hi un cop d'estat per part dels Colpistes cap als republicans. El meu besavi es va trobar enmig de tot l'atac només sortir del tren. Va rebre un tret de mort al cap i el van traslladar a l'Hospital de la Sang de Vilafranca del Penedès.

Allà treballava i estudiava la meva besàvia, la Vicenta, que s'encarregava d'identificar els morts i donar el comunicat a les famílies. Quan es va adonar que Luis encara era viu, el van curar i dos mesos després el meu besavi es va apuntar a l'exèrcit republicà de la milícia catalana, on va anar pujant fins a arribar a general d'una patrulla. Vicenta i Luis es van enamorar i aquell mateix any es van casar.

Al 38 va succeir la Batalla de l'Ebre, on li van ordenar a Luis que hi fos per cremar documents militars/polítics de la república catalana i ajudar a exiliar les famílies de les milícies republicanes cap a França. A mig camí, es va retrobar amb la Vicenta i es van exiliar. Luis, que tenia un alt càrrec militar, va haver d'ajudar militarment a França quan va esclatar la II Guerra Mundial, i Vicenta, en canvi, com sabia cosir, ajudava a recobrir els avions.

Quan va acabar la guerra, França no volia tindre conflictes amb Espanya i els hi va dir que, o anaven a reconstruir Alemanya o tornaven cap a Espanya, on al ser presos polítics els matarien. 

La vida dels meus besavis va ser molt dura. Els hi va costar molt tornar a Espanya des d’Alemanya, i quan ja ho havien aconseguit tenien una família de 7 fills, els quals no van reconèixer, a l’igual que el seu matrimoni. La meva besàvia es va acabar especialitzant en cosir cuir per poder mantenir la família, ja que el meu besavi ja no podia més després de les guerres."



Elian: "Aquesta és la meva rebesàvia, que va néixer entre 1850 i 1856. Era d'una família rica i per això he ficat un cofre amb tresors al costat, per relacionar-ho. També he posat una espassa per simbolitzar noblesa.

Hi he ficat una caixeta de música i un fil per cosir perquè em va dir la meva àvia que li agradava cosir, com a la majoria de noies de l'època. I, a més, tocava el piano. Li estan tapant la cara per simbolitzar que aquelles dues coses són les poques dades que tinc sobre ella i la seva vida, i llavors és com que només puc veure això d’ella.

L’àvia em va explicar que el seu cabell era extravagant, i llavors ho estic assenyalant amb calaveres. Vaig arrugar la foto per simbolitzar que tinc pocs coneixements sobre ella."



 Júlia: "Vaig poder trobar la informació de la vida de la meva besàvia en un llibre d'una exposició d'art que van fer fa poc en un museu de Tarragona. Ella és la Claustre Panadés, va néixer a Tarragona al 1914 i va morir al 2006. Era una dona plena de vitalitat i amb un esperit molt inquiet. Ella estudiava al Taller Escola on aprenien a dibuixar i impartien una formació complementària de música i literatura. Més endavant, va guanyar una beca per passar l'estiu del 1936 a Cornudella. Allà professors i alumnes anaven a pintar al camp i compartien l’art. 

Al cap d’un temps va ser mare de tres fills i va haver d’abandonar la seva passió durant uns anys. Un cop passada aquesta època, a l’any 1970 va tornar a emprendre la seva passió i es va matricular a l’Escola Taller d’Art de Tarragona, acabant així els estudis que havia deixat pendents. Durant aquests anys, i juntament amb amigues pintores, van organitzar un parell d’exposicions.

L’any 1982, amb 68 anys, va decidir fer-se sòcia del Cercle Artístic de Sant Lluc a Barcelona, on acudia un cop per setmana a dibuixar nuus. Per finalitzar, durant els seus últims anys de vida va poder participar en dues exposicions més.

MATERIALS UTILITZATS: La fotografia, Fotografies dels seus i dels meus quadres, Pinzell, Tubo de pintura, Cinta de doble cara, Cola en barra, Tisores, Marc.


SIGNIFICAT DEL MEU RETRAT:

A l’haver de triar la foto i parlant amb la meva àvia, me'n vaig adonar que la meva besàvia i jo érem les úniques persones de la família pintores, donat això, em va semblar molt interessant poder enfocar el treball cap aquest camí.

Amb el meu projecte he volgut representar la relació amb la meva besàvia mitjançant les seves i les meves pintures. D'aquesta manera, he decidit fer com el contrast de les seves flors i els seus bodegons (envoltant la seva foto) dins el quadre que simbolitzen el passat i fora el quadre he enganxat els meus quadres de flors simbolitzant l’ara, l'actualitat.

A part, dins el marc he posat un tub de pintura i un pinzell que crec que seria el que ens uneix a les dues, entre el passat (dins el quadre) i el ara, és a dir el present (fora el quadre)."




Levon: "He recreat una habitació que explica una part de la vida del meu besavi i la seva mare.

Tot va començar el Diumenge Sangnant durant la Unió Soviètica. Els pares de Maria (la mare) estaven molt preocupats així que la van enviar amb la seva cuidadora a baixa Asia, Uzbekistan.

Allí es va casar amb un home, el futur pare de Mikhail (el noi de la foto) però no va dir res del seu passat per no crear conflictes. Eren temps difícils, 1ra Guerra Mundial, fam, revolució...

Van tenir 10 fills però només 2 van sobreviure. Amb la mort de Lenin, va arribar Stalin, el pare de Mikhail treballava molt i guanyava bastants diners.

Un dels seus veïns va dir que el pare de Mikhail parlava malament sobre el govern i, encara que no era veritat, el van agafar i la seva identitat va desaparèixer. Maria es va quedar sola amb 2 fills.

Arriba la 2a Guerra Mundial, Maria només cosia i guanyava poc. Necessitaven menjar. El germà gran va ser enviat a la guerra i va morir allà. 

Maria i Mikhail es van mudar a casa de la dona del germà gran, que els maltractava, els obligava a treballar, els feia fora de casa i més. Maria i Mikhail patien. 

Maria ja no aguantava aquell tractament i va anar a suïcidar-se. Mentre, Mikhail estava fora i no trobava a sa mare, Maria. Va sentir que alguna cosa anava malament i va córrer a dins de la casa,  on va trobar a la seva mare penjada. Ràpidament va tornar a posar la cadira de peu i va salvar la vida a la seva mare. Mikhail va parlar amb la dona del seu germà gran dient-li que la mataria si torna a tractar així a la seva mare. 

Va començar a estudiar a Kokand, Uzbekistan. Després treballava i guanyava bastant, es va mudar amb la seva mare, Maria, i tot anava bé. Treballaven molt, estaven millor els dos.

Així es la historia de Ravenskaya Maria i un dels seus fills Mikhail, el meu besavi."

 

Laia: "El meu iaio és deia Esteve. Va néixer al 21 de Maig  del 1926 i es va morir el 19 de Maig del 2017. Ell sempre va viure a Valls però s'ha de dir que va viatjar per tot arreu, li agradava molt conèixer nous llocs i noves cultures.  

Quan era jove li va toca anar a la "mili" o sigui al servei militar, d'això en tenia moltes anècdotes. És un fet que li va marcar molt durant la seva vida. 

Després va conèixer a la Rosita, la meva iaia i van tenir sis fills, un d'ells era la meva mare, la petita del sis germans. 

Durant la seva vida ha treballat al magatzem que s'ubicava a prop del poble, doncs ell va ser fuster i venia la fusta.

A l'Esteve li agradava molt escoltar i ballar sardanes, quan anava a la seva a casa a visitar-lo sempre el veia cantant, sempre li deia que tenia un talent ocult.   

COM HEM VAIG INSPIRAR? Doncs bona pregunta.

Si hem de ser sincers no tenia cap idea pensada fins dos dies abans de l'entrega del projecte que se'm va encendre la bombeta. 

Vaig pensar en alguna cosa creativa, senzilla però especial. 

Llavors del que més me'n recordava del meu iaio no era del seu ofici o de la seva família, no, del que més me'n recordava era de quan va anar a la "mili". Llavors el projecte m'he inspirat en el servei militar, la guerra, la fam...

EXPLICACIÓ DEL PROCÉS 

En un principi ho anava a fer tot dins d'un marc però la idea no em va acabar de convèncer i vaig buscar un plan B.

El procés és el següent: he agafat una capsa de sabates i l'he modificat, després l'he pintat de color marró per fer veure que és com una mena de capsa de fusta gastada/vella. Després li he enganxat cotó fluix pel voltant de l’interior de la tapa de la capsa, que representa que és neu ja que el meu iaio sempre m'explicava que en època de guerra a l'hivern  es passava molt malament i just a la fotografia que he escollit per exposar es d'hivern i surt la neu, i al mig hi he enganxat la fotografia del meu iaio amb un company seu de la "mili". Vaig anar a recollir sorra i fulles perquè em recorden elements de la guerra i posar-los a l'interior de la capsa. I per últim, i més important, un crostó de pa, perquè el meu iaio més d'un cop m'havia explicat que en temps de guerra hi havia molta fam i no tenien en prou feines per alimentar-se i el que menjaven eren crostons de pa sec, llavors vaig deixar durant dos dies un tros de pa sense tapar perquè es sequés i es tornés dur.

OPINIÓ PERSONAL

Si pogués tenir l'oportunitat de poder-li ensenyar aquest treball al meu iaio Esteve ploraria d'alegria ja que el conec molt bé i sé que s'emocionaria que la seva neta hagi transformat una fotografia en un objecte ple de records i transformar anècdotes i moments bons i dolents en una sola cosa. Molta gent pensarà que el meu treball és molt simple però jo sé que significaria molt pel meu iaio i m'he esforçat i també s'ha de dir que m'ho he passat molt bé fent aquest treball. "

 


Laia S.: "Claridad, o com a ella li agradava, Clara. Va ser una persona poc riallera, més aviat era una persona bastant seriosa i reservada, com el seu pare. Va néixer l'any 1899 a l'antic Reus, on es va criar i va treballar al camp, fins que es va fer mestressa de casa. Es va casar amb una persona que mai va estimar, però la seva família necessitava els calés per sobreviure. Amb aquell home, van tenir 8 fills, dos d'ells no van continuar endavant. Poc més de conèixer als seus nets, va morir sobtadament mentre dormia.

A la composició d'objectes del retrat antic he posat diversos elements relacionats amb aspectes de la Sr. Claridad. Primer de tot, hi ha corda (un nus i trossets dispersats) representa la seva afició a fer nusos i jugar amb les cordes durant el seu temps lliure. Hi ha dos elements que representen lo trencada que estava, les dues fustetes que estan partides per la meitat (representa que tothom la veia com una persona molt seriosa, forta i ferma, però realment estava partida en dos) i l'anell partit per la meitat (representa l'amor trencat que sentia pel seu marit). També, hi ha una branqueta i fulles seques que representen dues coses, el seu amor pel camp i que ella ja no està des de fa molt de temps, i el seu record en la ment de la gent que la va conèixer ja es va assecar. Per últim, tot això està sobre un vidre, per representar lo fràgil que era."

 


Ainhoa: "Les fotografies que he triat són de la barberia del meu besavi. Estava al carrer Toledo, Manzanares, Ciudad Real.

El meu besavi, Pedro Ruiz Hernández, se'n va anar a la guerra amb els republicans als 18 anys. Va lluitar i, abans d'acabar la guerra, va fugir a França. Allí va estar uns anys i després va voler tornar a Espanya perquè hi havia rumors que deien que els deixaven passar a Espanya i no hi hauria cap càstig i quan va tornar i va passar els Pirineus, a Lleida el van agafar pres i va estar a la presó de Saragossa i després se'l van emportar a la presó de València. Cap a l'any 1950 el van alliberar i es va venir a Manzanares i allà es va fer una perruqueria amb el seu soci, la perruqueria va tancar quan es va jubilar."


Ivan: "La imatge que he utilitzat la vaig comprar a un mercat d'antiguitats. Amb aquest retrat antic he volgut representar que antigament la gent de famílies riques, quan un fill moria aviat, el que feien era fer-li fotos per recordar-lo.

Al fons de la capsa es veu una tela blanca la qual representa com si fos la tela de la roba que porten les nenes de la imatge, en el retrat també he ficat una creu per simbolitzar que les nenes estan mortes, també es veu una espelma apagada i desgastada, està apagada per simbolitzar el mateix que la creu i està desgastada per suggerir el pas del temps. Per últim estan les teranyines per mostrar que la imatge és vella."



Lola: "La protagonista del meu retrat antic és la meva àvia. El seu nom és Maria i va néixer a Bràfim l'any 1944. Tota la seva vida ha estat a Bràfim, un poble molt petit i tancat a prop de Valls. Allà, ella es va haver de buscar la vida i va acabar trobant un treball, cosa bastant difícil tenint en compte l'época. El seu treball era fer els acabats de la roba i els seus petits detalls, com cosir botons, cremalleres, petits bordats… Ella ha sigut sempre una persona molt treballadora."




Rayen: "Helena María Jorba Ramírez va nèixer al 1933 a Catalunya, es va casar jove, als 17 anys. Tenia una beu molt bonica i el seu somni era ser cantant, però mai no va a arribar a complir-ho (només va ser la dona del seu home i la mare dels seus fills, ni tan sols treballava). Va morir al 2007 a causa d'alzheimer i un ictus cerebral, sense recordar res.

L'agenda que li fa de marc és on posava cançons: o que havia escoltat, o que havia fet ella. Té roses a la boca que simbolitzen la bellesa de la seva beu, però a la vegada, les roses tenen espines, simbolitzant com no va poder complir el seu somni. 

En realitat la història no és completament verídica. En primer lloc va ser un home (no vaig trobar fotografies d'ell), el qual no va ser cantant perquè no hi veia futur en això. La resta és verídic."



Martina: "Aquesta és la Dolores, va néixer l'any 1948 a Lleida. Els seus pares van morir quan ella tenia divuit anys i les seves germanes 13 i 7. Va cuidar de les seves dues germanes fins que poguessin cuidar-se de forma autònoma. Això va forçar-la a començar a treballar en un taller de costura on es guanyava la vida cosint, ja que era una cosa que sempre se l'hi havia donat bé. 

Durant el seu temps lliure, escrivia en un diari sobre el seu dia a dia, i a poc a poc escriure es va anant convertint en una de les seves grans passions. Va començar a escriure històries per a les seves germanes i aquestes històries van evolucionar en novel·les de fantasia i amor.

Com que es va passar la gran part de la seva joventut cuidant de les seves germanes, no va poder tenir cap relació amorosa, és per això que deixava anar tots els seus sentiments i emocions en els relats que escrivia, tot i això sense haver viscut l'amor romàntic personalment. Malauradament, va morir als 37 anys sense descendència a causa d'un accident de tràfic.

Em vaig passar uns dies pensant com podia representar aquesta persona fins que un dia em va vindre al cap una idea, representar les seves passions: la costura i l'escriptura. Com es pot veure en la fotografia de dalt, es tracta d'un llenç cobert amb paper de diari representant els diaris i històries que escrivia amb un forat al mig. Dins del forat hi ha la seva foto i el que enllaça la foto del llenç és una llana vermella cosida, representant, així, la seva altra passió, cosir."



Davida: "Aquesta foto és protagonitzada pels meus avis, i darrere d'aquesta imatge es pot veure la seva història. Els meus avis es van conèixer a través de les seves famílies, ja que el pare de la meva àvia era amic del pare del meu avi. Les seves famílies tenien terres que cultivaven i a través d'aquesta afició es va veure reflectida la seva relació, i el seu encreuament. El meu avi i la meva àvia es van conèixer quan eren molt joves i d'allà van mantenir la seva relació fins que es van casar. Després d'allò van tindre molts fills, 8 en total, durant el procés van perdre un.

Fa molt de temps el meu avi i la meva àvia van comprar una casa en la qual van començar a criar als seus fills, era una casa molt acollidora per a ells, però temps després va haver-hi algú que la va reclamar, defensant que era de la seva propietat des d'abans que els meus avis s'instal·lessin. Llavors, tot aquest cas el van portar al jutge, i el jutge se'n va negar a donar-li la casa a aquell home. Aquella persona, per venjar-se, va cremar la casa mentre els meus avis i els seus fills estaven fora, per això també he posat la terra per representar com va quedar la casa, a terra, i la fusta per representar parts de la casa."

 


Laura: "La persona que he triat per a realitzar aquesta tasca és la meva besàvia Laura, que va néixer l'any 1898 al Morell. Va treballar en una fàbrica de teixits al poble, i en el seu temps lliure li agradava molt escriure poesia. Sempre deia que li hauria agradat viatjar per tot el món i, quan van posar una televisió a casa, no se'n sabia avenir de totes les coses que podia veure. Per ella, era com viatjar des del sofa de casa, i així ho explicava als seus néts. 

El meu treball ha consistit en pintar i decorar una caixa per a que semblés una tele vella. A dins de la tele hi ha un rotllo de tela gran, on hi ha cosit el retrat. A l'esquerra hi ha tres rotllos de teixits més petits, i a la dreta una llibreta on hi ha escrit un dels seus poemes, per celebrar l'aniversari de la seva amiga Elisa. L'interior de la caixa està pintat com un mapamundi, fent referència a la metàfora que ella sovint utilitzava."


Anxun: "Els Warrens eren una família jueva que vivia a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, en una època marcada per la persecució implacable d'Adolf Hitler i el seu exèrcit. La família estava formada pel patriarca, David Warren, la seva esposa Rachel, i els seus tres fills: Sarah, Diane i Samuel.

Des dels primers signes de persecució cap a la comunitat jueva, els Warrens van intentar mantenir-se fora de perill i protegir els seus fills. David, un comerciant reeixit, va decidir vendre el seu negoci i amagar les seves pertinences més valuoses per evitar ser confiscades per les autoritats nazis. La família vivia amb por constant, sabent que en qualsevol moment podrien ser arrestats o deportats.

Malgrat els desafiaments, els Warrens van trobar suport a la seva comunitat i es van unir a altres jueus en la resistència contra les polítiques antisemites del règim nazi. Van intentar mantenir viva la seva cultura i tradicions en secret, compartint històries i cançons amb els seus fills.

Lamentablement, a mesura que la persecució s'intensificava, la família Warren va ser arrestada per les autoritats nazis. Van ser traslladats a un camp de concentració, on van enfrontar condicions inhumanes, feines forçades i una escassetat d'aliments. Malgrat tot, els Warrens van intentar mantenir la seva esperança.

Tràgicament, com tantes altres víctimes de l'Holocaust, els Warrens no van aconseguir sobreviure als camps de concentració. La família va ser separada i sotmesa a condicions extremadament difícils. David, Rachel, Sarah, Diane i Samuel no van resistir la sobreexplotació continua més l'escassetat alimentària, i van perdre la vida al camp de concentració.

Aquesta és la darrera foto que es va trobar a la casa dels Warren abans de ser acorralats a casa per les forces nazis.

Procediment: Per a fer aquest treball primer vaig intentar buscar fotos de antigues de la meva família però, com no trobava, vaig acabar buscant a Google. Vaig trobar aquesta foto que encaixava perfectament amb el concepte del retrat que volia fer. Per a fer el text i la història d'aquest retrat vaig inspirar-me en Alemanya quan encara estava la dictadura de Hitler i els jueus eren extremadament rebutjats de la societat. Amb les idees clares, em vaig ficar mans a l'obra. El material que vaig necessitar va ser un marc de fotos i cola. Primer vaig cremar un poquet la foto i el marc de fotos, acte seguit vaig trencar el vidre del marc per a després enganxar-lo amb el Super Glue al marc.

 



Dos moments de la posada en comú dels exercicis fets.


L'exposició al vestíbul de l'institut.



 




 

 











dilluns, 17 de juliol del 2023

Explorant el format podcast a Cultura Audiovisual

Aquest curs 2022-2023 hem fet servir el format podcast per a recollir les reflexions finals de curs sobre alguns dels temes tractats a la matèria Cultura Audiovisual. Tot seguit us expliquem l'experiència viscuda amb els alumnes de 2n de batxillerat de l'institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona.


Tot va començar quan la meva exalumna Lucía Medina em va proposar participar en el seu primer podcast de la sèrie "La Veu de la Terra" que tractava sobre els estereotips de bellesa, un tema que durant el curs anterior havíem treballat a classe: https://rctgn.cat/podcast/podcastcity/veus-de-la-terra/laveudelaterra-4-1-cindy-sherman-i-els-estereotips-del-maquillatge/


La Lucía va continuar convidant dones procedents de diferents àmbits culturals per projectar la seva veu, sempre feminista i revolucionària, com es pot comprovar a:


Aquella experiència em va fer conèixer en Luis Blain i les seves ganes d'arribar al jovent a través de la ràdio. Vaig proposar-li no només venir a fer una xerrada a l'institut, sinó també la possibilitat de donar veu als alumnes de segon de batxillerat. Per sort, va accedir gratament i vam tenir l'oportunitat de fer ràdio als estudis de Ràdio Ciutat de Tarragona.


La primera part d'aquesta seqüència didàctica va consistir en preparar un llistat de temes possibles a fi que els alumnes poguessin triar, sempre en relació amb el currículum de Cultura Audiovisual. Vam participar les dues professores de Cultura Audiovisual, Marta Fernández i Eloïsa Valero, així com el mateix Luis Blain. No va ser un simple llistat, sinó que vam incorporar cites, enllaços, bibliografia, orientacions, etc.

Tot seguit el llistat de temes proposats:

Sobre el 1r trimestre:

World Press Photo. L'estètica de l’horror?

La veracitat de les imatges. Les imatges no són la realitat.

Moviment cinematogràfic a triar (o director/a).

Un gènere cinematogràfic a triar (o director/a).

 

Sobre el 2n trimestre:

Podcast contrapublicitari: Causes, conseqüències i possibles solucions al consumisme compulsiu.

Estereotips de bellesa.

Investigar sobre una marca que habitualment consumim (H&M, Mango, Zara, Adidas, Nike, Shein, Amazon, etc.) i qüestionar els seus valors (o desvelar els seus antivalors).

Femvertising: empoderament femení i publicitat.

Com funcionen les cookies.


Sobre el 3r trimestre:

Telebrossa. Anàlisi d’un programa.

Addicció al mòbil. Alternatives?

Identitat digital versus identitat real.

La nostra intimitat a debat. Què mostrem a les xarxes?

Xarxes i autoestima (campanya ESTIMA’T).

El nou "canon de belleza". Els filtres d’Instagram.

Xarxes i ansietat. Entrar en la competició.

Ciberassetjament i possibles solucions.

Ecologia de les imatges. Com sobreviure a la superabundància d’imatges?

El Metavers.

Les fake news.

La TV com a fenomen publicitari.

La manipulació mediàtica.


Tot el curs:

Quin és el nostre paper com a creadors i consumidors d’imatges?

Comencem!!!

L'alumnat va crear grups de treball de fins a 3 persones a fi d'elaborar un podcast d'uns 15 minuts de durada aproximadament, de la manera més professional possible. 

El dia 22 de març va venir Luis Blain i ens va parlar sobre el periodisme en general i sobre la ràdio en particular. 


El dia 29 de març en Luis ve acompanyat de la Lucia Medina i aquest cop la xerrada es centra en com elaborar un podcast. Breument, aquesta 2a xerrada es pot resumir en una sèrie de recomanacions per part dels dos convidats:

- Fer una pluja d'idees inicial sobre possibles temes.

- Triar un format i estil per al podcast.

- Identificar possibles convidats i amfitrions.

- Investigar i recopilar MOLTA informació sobre el tema triat.

- Crear l'esquema i guió.

- Fer proves amb l'equipament i sistema que utilitzaràs per a gravar. Intenta utilitzar espais insonoritzats quan sigui possible.

- Definir des d'un principi el rol de cada integrant del grup.

- Familiaritzar-se amb un únic programari d’edició.

- Definir bé l'estil musical del teu podcast.



Tot seguit una mostra dels podcats fets a casa. Van ser compartits a Youtube segons indicacions d'en Luis.

Inés i Evelyn: "Els telèfons ens escolten?"

Evelyn: "Hem realitzat una recerca d'informació englobant tot el tema de la recopilació de dades i la seguretat a Internet.

Mitjançant anècdotes, cites de llibres i informació estudiada, donem a conèixer com funciona el món de l'anomenat "Big Data" i les cookies, així com també la publicitat misteriosa i l'enregistrament de dades a la xarxa.

També donem consells i advertències respecte a robatori d'informació, virus informàtics, etc.

Més concretament, parlem sobre els assistents virtuals, les condicions de consentiment i privacitat, les cookies, la publicitat misteriosa/personalitzada i els algoritmes del buscador, comentant aquests temes junt amb cites del llibre "El engaño de Google" de Gerald Reishl. 

Hem après molt respecte a la seguretat en les xarxes i al nostre paper com a individu en aquestes, com ens comportem i com hauríem de començar a comportar-nos després de ser conscient dels perills.

Hem compartit el podcast amb diferents amigues i ens han dit que els ha semblat molt interessant i que ara tindran més consciència d'aquesta mena de problemes en la xarxa. Segons elles nostre podcast ha estat amè d'escoltar, així que em sento satisfeta amb el missatge i com l'hem comunicat."

Sofia, Paula i Raquel: "La revolució Almodóvar"


Raquel: "No tenia ni idea de tot el treball que comportava fer un podcast, que no només es seure a parlar amb uns amics, sinó que abans de fer-ho t'has d'informar i fer recerca del que vols parlar per poder mantenir una conversa fluida i amb sentit.

El micròfon que vam utilitzar, me'l va deixar la meva cosina (estudia la carrera de cultura audiovisual), mai havia fet servir un. Llavors, gràcies a aquesta tasca, vaig aprendre a utilitzar-lo. És molt interessant.

A més, l’experiència en general ha estat molt bona, em pogut gaudir una bona estona parlar d'un tema que ens interessat a totes tres. Teníem clara la intenció de poder obrir un debat nosaltres al públic, sobretot amb la intenció de crear pensaments i resposta dels oients. 

 

La majoria de persones que han escoltat el nostre podcast opinen el mateix. Els ha agradat molt  perquè ho senten molt espontani, com si estiguessin tenint una conversa amb els seus amics, i aquesta manera de portar a terme la xerrada permet fer el podcast més dinàmic i entretingut. Encara que sigui casual, no creiem que sigui molt caòtic perquè, encara que sembla improvisat, té una estructura que permet seguir el fil i no perdre l'interés sobre el tema que tractem."


Paula: "Vam fer un pòdcast que vam nomenar: "De Terraceo", ja que ho vam gravar a la meva terrassa mentre berenàvem i comentàvem el tema del que tractaria el podcast. 

El nostre capítol tracta sobre el cineasta espanyol Pedro Almodóvar i com el seu cine va significar un abans i un després per la societat espanyola, creant així una revolució, és per això que l'episodi es titula: "La revolución de Almodóvar". 

Parlem des dels inicis d'Almodóvar i una mica de la seva vida abans de ser famós, què són "las chicas almodóvar", la trama de les pel·lícules, la visibilitat que dona als col·lectius marginats per a l'època (LGTBI, feminista, etc.), els recursos i originalitat que té a nivell de fotografia, moviments de càmera i en general, el seu estil i estètica, entre d'altres."  


Sofia, Paula i Raquel


Evan i Olga: "Podcast casteller"

Evan: "Al principi va ser molt difícil formalitzar la idea. Teníem moltes coses al cap, però l'Olga i jo tenim en comú els castells i per tant ens vam decantar per aquesta opció. Es per això que el món audiovisual dins els castells ens va semblar un tema molt interessant. 

A partir d'aquí vam voler convidar algú professional per a que ens ajudés. Ens vam posar en contacte amb la Lian Subirat, estudiant de Cultura Audiovisual a la Pompeu Fabra i adjunta a l'equip de comunicació de la Colla Jove.

Vam fer un esquema de les preguntes que més ens interessaven i dubtes que teníem sobre aquest món. Un cop teníem una escaleta del que havíem de fer només quedava donar-li al play! Vam fer trucada per Zoom i jo em vaig encarregar de gravar i editar posteriorment el so. Un cop vam començar ens vam sortir una mica del guió sense voler, però no ens vam ni adonar perquè gairebé no estàvem pendents, i es per això que el resultat ha sigut tan espontani. 

La portada del podcast té uns tocs simbòlics. Els colors són lila i vermell que són els colors de les respectives colles castelleres. Aquí teniu el meu podcast casteller, espero que us agradi tant com a mi m'ha agradat fer-lo!"


Mar, Irati i Virgínia: "El gènere distòpic al cinema"


Irati: "En aquest podcast parlem sobre el gènere distòpic, que és un tipus de cinema que parla d'un futur indesitjable. Normalment és un cinema de ciència ficció que busca ser entretingut, però alhora té un gran missatge crític al darrere. Pot criticar tant la tecnologia com diferents tipus de política: el capitalisme, el totalitarisme o les teocràcies. Després posem exemples de diferents pel·lícules del gènere que ens hem vist com pot ser "El corredor del laberinto", "Divergente" o "Los juegos del hambre", pel·lícula en la qual es centra el nostre podcast. També posem l'exemple del videojoc "Cyberpunk 2077" per demostrar que veiem aquest gènere en diferents formats audiovisuals. A partir d'aquí parlem ja de la trilogia de "Los juegos del hambre". Primer fem una sinopsi d'aquestes pel·lícules i fem un petit resum per poder posar-nos en context. Una vegada fet això, fem un petit debat sobre les crítiques principals que fan les pel·lícules i missatges ocults que tenen més significat del que ens imaginem. Per últim, donem les nostres conclusions sobre el tema, com creiem que han afectat aquest tipus de pel·lícules als seus espectadors i si el seu missatge està sent rebut i estem fent coses per canviar el món".

___


Un cop escoltats i avaluats els podcats fets a casa, les professores vam triar 4 per elaborar-se de forma professional a la ràdio, gràcies a la bona rebuda i la dedicació d'en Luis Blain que ens va explicar el funcionament d'un estudi de ràdio i les seves caraterístiques.




Els podcast creats i publicats a Ràdio Ciutat de Tarragona són:

"Comencem", introducció a càrrec de les professores Marta Fernández i Eloïsa Valero:

https://rctgn.cat/podcast/podcastcity/mirada-adolescent/miradaadolescent-4-01-comencem/

"Telebrossa", per Mariona, Laia, Noa i Diana:

https://rctgn.cat/podcast/podcastcity/mirada-adolescent/miradaadolescent-4-02-telebrossa/

"L'autoestima a les xarxes socials", per Irene V. i Irene P.:

https://rctgn.cat/podcast/podcastcity/mirada-adolescent/miradaadolescent-4-03-lautoestima-a-les-xarxes-socials/

"L'addicció digital", per Mar, Andrea i Marta:

https://rctgn.cat/podcast/podcastcity/mirada-adolescent/miradaadolescent-ladiccio-digital/

"Deixem el mòbil", per Pol i Marta:

https://rctgn.cat/podcast/podcastcity/mirada-adolescent/miradaadolescent-4-05-deixem-el-mobil/





FELICITATS A TOTS I TOTES 
PER LA FEINA FETA!!!

I GRÀCIES A RÀDIO CIUTAT DE TARRAGONA
PER LA VOSTRA ACOLLIDA!!!


Bibliografia de les cites incorporades al llistat de temes inicial:

Alfonso, Pilar: De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món, Onada, 2020.

Domínguez, Yolanda: Maldito estereotipo. ¿Así te manipulan los medios y las imágenes!, Penguin RandomHouse, 2021.

Fontcuberta, Joan: El beso de Judas. Fotografía y verdad, Gustavo Gili, 1997.

Fontcuberta, Joan: La fúria de las imágenes. Notas sobre la postfotografía, Galaxia Gutenberg, 2016.

Hill, Paul i Cooper, Thomas: Diálogo con la fotografía, Gustavo Gili, 2001.

Kim, Sangkyun: El Metaverso. Un viaje hacia la tierra digital, Anaya, 2022.

Reischl, Gerald: El engaño Google, Medialive, 2008.

Saborit, Jose: La imagen publicitaria en televisión, Catedra, 1988.

Serrano, Pascual: La comunicación jibarizada. Cómo la tecnología ha cambiado nuestras mentes. Península, 2013.



dimarts, 16 de maig del 2023

Reflexions filosòfiques en vídeo

 Exercici interdepartamental Filosofia - Cultura Audiovisual

INS Antoni de Martí i Franquès, 2n de batxillerat, curs 2022-23.


Objectiu: il·lustrar audiovisualment un text filosòfic de creació pròpia.

  



Aquest és un projecte transversal de final del curs 2022-23 desenvolupat de manera individual. Va començar amb la redacció un text d’unes 20 línies aproximadament basat en un problema filosòfic que podíem reconèixer a les nostres vides. Vam buscar la manera d’aplicar els coneixements adquirits a la matèria Història de la Filosofia a exemples quotidians o bé vam intentar trobar la resposta a una pregunta difícil de resoldre.

El professorat de Filosofia va corregir els textos inicials, tot orientant sobre la manera d’actualitzar la reflexió filosòfica en el nostre context o bé aconsellant l’alumnat sobre la recerca del sistema filosòfic més indicat per abordar la qüestió formulada. Les professores de Cultura Audiovisual hem fet el seguiment del procés de creació audiovisual, des de la conversió del text escrit en veu en off, passant per la pluja d’idees, la sinopsi, l’escaleta (resum del guió literari) i el guió tècnic il·lustrat. Una mostra del resultat es mostra a continuació.


Evelyn: "Filtres"


Evelyn: "En aquest vídeo filosòfic relaciono la teoria del mentider de Kant amb la metàfora que el maquillatge i els filtres són la mentida moderna, perquè ens presentem al món amb una màscara d'aparences falses que no ens defineixen a nosaltres mateixos. Aquestes mentides conformen una societat frívola i consumista, la qual he volgut reflectir amb les seqüències de la roba i la dels "likes". Una societat amb individus mentiders que no actuen sota l'imperatiu categòric, sota el deure, pot arribar a provocar la destrucció del món i atemptar contra les vides, per això les imatges de les catàstrofes. En conclusió, he intentat adaptar aquesta petita part de l'ètica kantiana a la societat actual.

Personalment, fer aquest treball ha estat tot un repte. Abans de començar a pensar el vídeo he hagut d'estudiar i fer una reflexió sobre la teoria ètica de Kant. Treballar de forma individual ha sigut difícil perquè em limito a les meves pròpies idees per a crear-ho tot, i a vegades tenir lliure albir per a crear m'arriba a espantar, però la meva capacitat d'expressió és el que em fa ser una artista després de tot. Fent aquest vídeo també he après que a vegades és millor no donar-li a l'espectador tot fet (que hagi de pensar!).

(...) En general estic bastant orgullosa amb el resultat del meu vídeo i amb tot el que vull comunicar, he après a mostrar una teoria filosòfica bastant complicada en un vídeo de 2 minuts, la qual cosa no és fàcil!"

 

Inés: Què és el moralment correcte?


Inés: "Personalment m'ha agradat molt fer aquesta activitat però no estic del tot satisfeta amb el resultat ja que sento que podria haver quedat millor, però haver-ho fet amb un previ esforç de reflexió i un guió l’he sentit com si realment presentés un curtmetratge de veritat."



Raquel: "The true beauty"

the true beauty from Raquel Gil on Vimeo.

Raquel: "Fa referència al pensament de Plató sobre la bellesa, ell la considerava com una presència al món intangible i la comparava amb la bondat.

Per a transferir aquest missatge a l'audiovisual, vaig decidir fer una comparació entre com veu la bellesa la societat i Plató. 

Començant des del punt de vista de la societat, amb una persona que intenta ser part dels cànons de bellesa imposats a partir de la pressió social (sentint-se insatisfeta o amb un semblant apagat, per sentir-se forçada a complir aquests requisits). Poc a poc aquesta persona es va despullant, tant físicament com metafòricament, durant aquest procés cada vegada es sent més segura de si mateixa, ja que està mostrant com és realment, sense haver de fingir res, aquesta és la part on deixa veure la seva veritable bellesa.

A més, el fet que es mostri una escena, després d'haver-se despullat enterament, mirant un àlbum de fotos amb cada una de les persones com ànimes o essències, és un metàfora per parlar de com la bondat dels altres modifica la teva essència i com et sents, fent d'aquesta manera més fàcil ser bell (la teva ànima)."


Andrea: "La puresa"

 


Andrea: "Aquest vídeo està relacionat amb la filosofia kantiana, sobre realitzar les coses perquè s'han de fer i no pel que ens pugui aportar aquesta acció. També volia fer en el vídeo una menció a l'ajuda i  a que també cal ajudar als altres i treure un somriure sense fer-ho amb cap intenció al darrere. Aquesta part l’he volgut representar amb els meus avis, perquè sempre els he vist unes persones molt pures i s'han ajudat l'un a l'altre sense demanar mai res a canvi.

En conclusió, la realització d'aquest vídeo m'ha servit per indagar més sobre aquest tema, buscant la puresa de les persones i allò sentimental que les fa elles i gaudir de la vida.

En general, n'estic satisfeta del resultat final i cal dir que el lloc on he gravat el meu vídeo és Vilafortuny, on jo crec que es troba la meva essència i la meva puresa."


Paula: "L'amor romàntic"



Paula: "Vaig decidir fer un vídeo "mixedmedia", que consisteix en l'ús de materials d'altres àrees com ara el dibuix o pintura dins d'un treball audiovisual. 

En el meu cas, vaig treballar amb l'stopmotion tant pels vídeos fets a partir de fotos ajuntades en fraccions de segon, com les transicions i els efectes creats amb els dibuixos que vaig fer amb ceres de colors o amb bolígraf. Va estar un procés extremadament lent i llarg però va valer la pena. 

Per a la part del petó (tràveling circular en stopmotion i dibuix amb ceres), vaig haver de tallar el vídeo original per cada 0,1 fraccions de segon, de manera que després imprimia cadascuna d'aquestes captures i les pintava a mà amb ceres, pintura acrílica, aquarel·la i boli. Després les escanejava i les pujava a l'ordinador, on les adjuntava al vídeo i, al fer la unió de totes les fraccions de segon, quedava el resultat final. 

Vaig trigar moltíssimes hores, per l'exemple del petó vaig estar tot un dia, però estic molt molt contenta amb el resultat i per tant, estic satisfeta. 

Espero que gaudiu del vídeo tant com jo!!!!!"


Sofia: "Mentides autèntiques"


Sofia: "Totes les teves accions, cadascuna d'elles des de la més simple i irrellevant, fins a la més destacada i important, ha de ser una possible llei universal per definir el correcte o incorrecte." 

Després de reflexionar sobre allò que és bo, és a dir la bona voluntat, puc afirmar que estic d'acord amb la frase.

Kant presenta l'ètica formal, al contrari de la material, on se cerca una felicitat individual, en la formal s'actua pel deure i el no buscar res a canvi. Relacionem aquesta amb l'imperatiu categòric, i al mateix temps amb la frase amb la qual estic d'acord. Penso que les pròpies accions han de ser com voldries que fossin totes les de persones alienes, és a dir que puguin ser lleis universals.

Qualsevol acció ha de ser pel desig d'una bona voluntat, per tant, allò bo. Però pel que fa a les mentides, segons filòsofs deontòlegs com Immanuel Kant, defensen el no mentir en cap situació, però... i si aquella persona, qui fa de les seves accions lleis universals, realment, s'està mentint a si mateixa? És l'imperatiu categòric una mentida, i, per tant, contradictòria a les afirmacions de Kant? La persona estaria sent totalment el contrari al que se cerca amb l'imperatiu categòric.

Llavors estic d'acord amb les bones accions i la bona voluntat per crear una ètica, però crec també que a la vegada va acompanyat d'una falsa realitat o fals desig, que fa impossible la creació de lleis universals. Un exemple és aquella persona suposadament perfecta en tots els àmbits de la seva vida, on les seves accions podrien ser lleis universals, però trobem que és una mentida en si mateixa, una mentida conseqüencialista, per no enfrontar-se a un mal major com la cerca d'un mateix, i veiem que aquella persona, al·legòrica a l'imperatiu categòric, és totalment el contrari d’aquest."


Evan: "Hola a Déu"



Evan: "La meva experiència realitzant aquest vídeo filosòfic ha sigut molt bona. Primer que tot vaig haver d'escollir el tema, la gent anava MOLT ràpid, a mi em va costar més de decidir-me, sempre tinc moltes coses al cap, a més a més volia que fos un tema nou, un tema que ningú fes, original i curiós. 

Jo de petit sempre he anat a un col·legi concertat catòlic i he rebut una educació cristiana catòlica. És per això que se’m va ocórrer fer alguna cosa relacionada amb Déu. La pregunta que jo em vaig fer va ser: Déu existeix? És una pregunta que ningú pot respondre i tothom la pot defensar a la seva manera. Jo, que soc jove, sóc conscient que estic immers en una societat atea i és per això que em va agradar la idea de defensar que Déu sí que existeix. Vaig preguntar-li a la meva professora de filosofia, l'Eli, i ella em va dir diversos filòsofs que defensaven aquesta idea o que, si més no, s'havien fet preguntes sobre l'existència d'un ésser superior. És en aquest moment, quan vaig començar a cercar la informació. 

Des de Tertulià, Sant Agustí, passant per Tomàs d'Aquino, Descartes, Sant Anselm i jo mateix vam anar confeccionant el meu text filosòfic fent una barreja de teories i frases que ara us explicaré en detall."


Joanna: "Mi dulce hogar"



Joanna: "El bé és la idea suprema i el mal és la ignorància –Plató.

Aquest vídeo filosòfic tracta sobre el conflicte entre el bé i el mal. És un conflicte molt personal i intern que tinc i sentia que realitzar el vídeo sobre això m'alliberaria del pes d'aquesta situació, ja que des de sempre el meu desestressant ha sigut l'art i no podia malbaratar aquesta oportunitat. També sentia que ensenyar això als meus companys i no només amb el meu vídeo, sinó el d'ells, ens uniria una mica més per veure el món intern de tots, és una activitat realment bonica i que ens uneix.

El vídeo comença explicant el nucli del sentiment i com es va desenvolupant, podem veure l'angoixa de la meva veu mentre que la velocitat va augmentant fins que trenca en un silenci i comença la cançó de "ARRANCAMELO" de WOS. Tant l'artista com l'obra van ser summament importants pel meu desenvolupament com a persona i per aquest vídeo, també em vaig inspirar en la cançó d'aquest, anomenada "ALMA DINAMITA".

El començament de "ARRANCAMELO" simbolitza l'acceptació de la situació encara que tinc el debat de si està bé o malament, o simplement aquesta casa em fa sentir que està malament i és aquest geni maligne de Descartes que em tracta d'enganyar els meus sentits.

En el vídeo agraeixo i incorporo les persones que em fan pensar les coses més clarament i no tancar-me tant en el conflicte, com per exemple el meu pare, el meu germà petit, Edgar, Erre, Adam, Elisa o Nathaniel, ell és el meu salvador realment.

Vaig començar a qüestionar-me el significat de CASA i HOGAR i d'això el principi del vídeo. És el vídeo més personal i del que més estic orgullosa perquè sento que és una abraçada a mi mateixa i als meus éssers estimats i estic molt contenta amb el resultat d'aquest."


Irene: Què és l'empatia?


Irene: "Aquest vídeo filosòfic està basat en l'ètica de Kant. Explica la història d'un noi que es desperta pel matí i se li fa l’hora de marxar cap a les seves obligacions, però mentre va en el cotxe el seu cap desconnecta de la realitat i comença a reflexionar sobre la vida, aquest cas sobre què és l'empatia.

Mentalment viatja cap a la platja, ja que és un lloc que per al protagonista reflexa un parèntesi de la seva rutina, un lloc en calma perfecte per deixar-te anar pels teus pensament. Així comença el seu viatge espiritual, sense desconnectar del tot de la seva realitat, per això surt una imatge del cotxe enmig de la seva reflexió. Fins que al final torna a la realitat mentre apaga la música de la ràdio del cotxe.

He volgut fer aquest vídeo perquè una de les preguntes més interessants per a mi és: Què és l'empatia? Sempre que he parlat d'aquest tema, cada persona m'ha respost coses diferents, així que partint de la base de l'ètica de Kant he volgut dedicar aquest vídeo a aquesta pregunta filosòfica.

La raó darrera la història del noi ha sigut un reflex de mi mateixa, ja que jo usualment em quedo pensativa en qualsevol situació en la que em trobi, es una cosa que em passa molt sovint des de sempre i m'agrada reflexionar amb mi mateixa. També la ubicació triada ha sigut perquè per a mi la platja i el mar són uns espais apartats de tot el món, com una mena de refugi."


 Adam: ¿Qué es la belleza?



Adam: "Per a la creació d'aquest vídeo filosòfic vaig començar a pensar quina podria ser la pregunta filosòfica que faria servir i a més s'identifiqués amb mi i pogués ser un vídeo una mica més personal. Primer de tot, quan ja vaig saber quina seria la pregunta, Què és la bellesa?, vaig anar a parlar amb la meva professora de filosofia l'Eli, i li vaig preguntar quins filòsofs em podrien servir per a la creació del meu projecte. Ella em va dir que comencés a buscar què seria la bellesa per a Plató. I això vaig fer, quan ja em vaig llegir un parell de textos vaig escriure el meu, i d'allà vaig treure la veu en off.

Va ser una mica difícil pensar el que volia fer al meu vídeo, però finalment vaig veure tot clar. Per això he volgut començar amb el vídeo totalment en silenci i quasi a les fosques, volia expressar una sensació d'angoixa i allò també m'ho va facilitar la meva habitació, ja que és molt petita i et dóna una mica d'angoixa. Seguidament, a mesura que va avançant el vídeo es va fent d'un color més viu, per donar a entendre aquella sensació que dóna igual com siguis, no has de fer-li cas als estàndard sinó ser com tu ets de veritat."


Laia: "La dependència emocional. Sòcrates."


Laia: "Fer aquest vídeo em va fer molta il·lusió perquè l'anava a dirigir tota sola, per tant, vaig pensar a buscar com a actriu una noia que fes teatre, així s'introduiria millor en el paper. Vaig preguntar-li a l'Elisa i va accedir molt emocionada.

Vaig estar durant tres dies fent el guió il·lustrat. Les dues teníem coses a fer durant la tarda, per tant no teníem la llibertat d'entretenir-nos, ens vam posar a la feina i vam tardar només 1h i mitja en gravar. El resultat m'ha agradat moltíssim.

Vaig escollir aquest tema perquè jo vaig tenir dependència emocional durant 2 anys i de diverses persones, i com que sé que és molt fàcil tenir-la, vaig pensar què millor que fer un vídeo perquè hi hagi gent que s'identifiqui i, a més a més, per les persones que no n'han tingut mai entenguin i vegin com és tenir-la.

Per fer el guió il·lustrat, bàsicament vaig pensar en el que jo feia l'any passat, com eren les meves tardes. I amb el resultat no puc estar més encantada de lo bé que s'entén. De fet, quan vaig acabar d'editar el vídeo i li vaig posar música, em van saltar les llàgrimes."


Alba: "La felicitat"


Alba: "Realitzar aquest vídeo m'ha ajudat a adonar-me que la felicitat és una cosa que podem obtenir a partir de nosaltres mateixos, ja que som nosaltres qui decidim què ens fa feliç i per què.

En el vídeo també es fa referència a com s'ha d'aprendre a viure sense el sentiment constant de felicitat, això es mostra en el procés de cerca, perquè la protagonista no es rendeix i troba la felicitat en el més senzill.

El moment on se superposen dues imatges fa referència a la lluita que moltes persones tenim amb nosaltres mateixes, les diferents veus del nostre cap. Quan la noia mira el cel fa referència a l'esperança. És quan es troba a ella mateixa, en pau i calma.

La camisa també ha simbolitzat l'alliberació i la seguretat. Té un significat subjectiu i en cada escena es pot interpretar de diferent manera, per exemple: quan la protagonista té la camisa mig ficada representa la lluita per sortir del pou de tristesa, pot semblar contradictori, ja que al final del vídeo la noia es torna a mostrar amb la camisa, això es perquè la noia aprèn a viure amb el que té, acceptant que no sempre sentirà la felicitat. (...) També vaig fer ús de la càmera lenta per exemple per empoderar a la protagonista, fent així un final més interessant.

Estic molt contenta amb el resultat que he obtingut, ja que penso que mostro una part dels meus sentiments i pensaments a partir d'una obra audiovisual. Aquest vídeo no només m'ha generat una gran satisfacció sinó que m'ha fet adonar que aquesta assignatura m'ha omplert de nous coneixements i m'ha ajudat a tindre un criteri propi. Sento que aquest vídeo, com a projecte final, mostra la meva evolució al llarg del que ha sigut l'any i això em fa molt feliç, ja que he gaudit molt d'aquesta assignatura i he après coses que em serviran per a un futur."

 

Irene: "La buena voluntad"



Irene: "Aquest vídeo filosòfic tracta sobre la bona voluntat, relacionant-lo amb l’imperatiu categòric de Kant que diu que hem d’actuar amb bona voluntat sempre perquè és el nostre deure, no actuem per aconseguir alguna cosa a canvi sinó que ho fem perquè s’ha de fer i a la vegada vols que aquestes accions siguin una “llei universal” és a dir que creus que tothom hauria d’actuar de la mateixa manera. Això és el que he volgut reflectir en el meu vídeo, que tracta d’unes germanes, Elvira i Mari Carmen.

Elvira pateix una demència que la fa totalment dependent, això li afecta la parla, ja que gairebé no pot comunicar-se i també l’afecta per qualsevol mena d’acció. Ella es comunica sobretot amb la mirada i els somriures. Per aquest motiu és Mari Carmen qui cuida d'ella tots els dies, ella ho fa amb la bona voluntat de saber que ha de cuidar de la seva germana i que ningú li ha imposat fer-ho. Ella està totalment satisfeta i contenta amb el que fa, no és cap càrrega, al contrari. Per aquest motiu, per a ella, saber que el que fa és genuí i que està fent el que s’ha de fer, això la fa més lliure. També es mostra la importància dels animals i de la vida de camp que porten, perquè és essencial en la manera de viure que tenen.

He gaudit molt gravant ja que, al ser un tema tan proper a mi, i amb persones tan importants, he pogut gaudir molt més del procés. Crec que és una oportunitat molt bona per d'endinsar-se més en el món audiovisual, i de poder veure el que hi ha darrere d'una gravació com aquesta: pensar abans els plans, el procés de muntatge i l'edició del vídeo.

També l'estona que vaig estar amb elles el cap de setmana, vam estar reflexionant sobre el tema de la bona voluntat. Volia saber que en pensava la protagonista del vídeo de tot això. Ella em va dir que la seva vida sempre ha estat lligada amb aquest concepte i que l'interessa molt. Abans que la seva germana desenvolupés demència, qui va estar cuidant d'ella des de ben petites va ser l'Elvira. Ella m'explicava lo agraïda que estava amb la seva germana, com l'havia ajudat quan va tenir problemes al passat, amb la família i la parella. Per aquest motiu és que volia mostrar la seva relació, perquè elles són l'exemple d'ajudar-se mútuament sense voler cap satisfacció pròpia a canvi. 

Personalment estic molt contenta amb el resultat, mostra el que jo volia ensenyar d'elles, i per a mi també a sigut un aprenentatge molt gran i molt gratificant."


Exemple d'escaleta utilitzada, "La buena voluntad":




Exemple de guió tècnic il·lustrat utilitzat, "La buena voluntad":




L'estrena dels vídeos finals de curs es fa habitualment a la sala d'actes. És sempre una jornada festiva que desperta molta expectació i aquest cop va comptar amb la presència dels alumnes de 1r de batxillerat artístic (plàstic i escènic) que van demanar prèviament permís als seus respectius professors per tal d'assistir. 




La coavaluació ha consistit en fer una valoració crítica de 3 vídeos dels companys a escollir lliurement, com es pot llegir en els exemples que segueixen.




Alex: "El vídeo d'Evelyn Filtres em va agradar molt, em va sorprendre com va relacionar la filosofia de Kant amb les mentides de l'actualitat, ja que no era cosa fàcil i ho ha aconseguit plasmar molt bé. El vídeo s'entén molt bé, amb l'ús de colors, les metàfores com la del maquillatge, la música, la càmera ràpida... Parla, a part de les mentides, de les xarxes socials, el consumisme i l'autoestima. Són temes molt actuals i que gairebé tothom les ha patit o les pateix. En conclusió crec que ha fet bona feina en aconseguir fer reflexionar a l'espectador sobre com ens mentim amb els filtres i les xarxes socials."

____


Evelyn: "Penso que el vídeo d'Inés Què és el moralment correcte? és interessant perquè des del primer moment li planteja una situació a l'espectador i li fa una pregunta, les respostes de la qual relaciona a partir de les diferents ètiques i morals. Això és un recurs perfecte per a fer que l'espectador estigui molt atent i que reflexioni sobre què és el que faria ell. En l'àmbit tècnic crec que també està bastant bé perquè utilitza diferents enquadraments i usa també el recurs del color per a indicar quan el temps es rebobina, tornant sempre a la pregunta inicial.

Aquest vídeo és una bona forma per a entendre la teoria de Kant de manera pràctica i amb bons exemples que sens dubte se't queden al cap. Això sí, prèviament has d'haver estudiat l'autor per a captar les idees des d'un principi."

____



Inés: “Un vídeo que m'ha semblat molt interessant ha sigut el de Raquel, The True Beauty. El que més m'ha agradat d'aquest treball ha sigut l’edició, ja que és molt original i fa que tot s'entengui molt millor que no pas si no ho hagués fet d'aquesta manera. El context del vídeo també s'entén a la perfecció, podem veure com fa referència a l'ètica platònica i a la importància que té la bellesa interior.”

____



Sara: "La riquesa visual del vídeo de Paula L'amor romàntic és altíssima. La combinació d'imatges en vídeo, on es mostren una gran varietat d'enquadraments, amb el dibuix superposat en aquestes, crea una sensació d'estar veient un videoclip professional. La gran dificultat que ha degut suposar realitzar aquest muntatge es mereix un reconeixement digne. 

Les transicions són originalíssimes i no es fan repetitives. Penso que aquestes aporten el seu punt especial.

Opino que la tria del color és excel·lent. El fet que el vídeo giri en torn els tons neutres i destaqui el potent roig, ens dóna un missatge sobre el contingut del vídeo: l'amor, ja que el vermell està relacionat amb aquest tema. A més, en reduir la gamma cromàtica, crea una homogeneïtat molt agradable a la vista, com també amb la il·luminació no massa intensa, ni tampoc fosca.

Per acabar, parlant del so, dir que la cançó no ha pogut ser més perfecta per a aquest vídeo. Les parts sincronitzades de la lletra amb el que es mostrava a la imatge, demostra una prèvia preparació meticulosa per a poder aconseguir el resultat que finalment s'ha obtingut. El missatge m'ha semblat preciós i romàntic com el títol indica."

____



Evelyn: "El vídeo de la Sofia Mentides autèntiques és un que tenia ganes de comentar perquè tant el seu vídeo com el meu parlen de les mentides però d'una forma una mica diferent, encara que també tenen moltes similituds. 

Sofia sempre fa una gran feina quan té una càmera a les mans, i del seu vídeo el que més m'agrada és el recurs de l'enregistrament i la fotografia. Quan ensenya la pantalla del telèfon amb les fotos que fa el protagonista, sento que és molt estètic i ajuda a reflectir això que explica, com una imatge queda immortalitzada i quan la compartim en les xarxes es crea una mentida. El protagonista no gaudeix els llocs i només vol gaudir d'una bellesa falsa.

Crec que el vídeo és molt suggeridor, sobretot amb la desaparició del noi al final, perquè dona molt a pensar. M'ha agradat veure com hem tractat el tema de les mentides de diferents maneres però vinculant-les amb les xarxes socials, perquè realment són la font més gran de mentides que tenim al nostre voltant. M'ha resultat molt interessant."

____


Noa: "L'Evan ha escollit una temàtica que em sembla molt interessant i alhora complexa com per realitzar un treball artístic però considero que ho ha aconseguit. Em crida l'atenció les diferents textures que es mostren en el vídeo, les teles suaus, l'aigua caient cristal·lina, les roques protuberants... Hola a Déu m'ha semblat un vídeo amb molta sinestèsia i molt suggerent."

____


Adam: "Volia comentar el vídeo de la Joanna Mi dulce hogar perquè encara que no el va posar a classe té un sentiment que et fa tindre un nus a la gola durant tot el vídeo, no sé si és perquè també m'identifico amb el seu missatge o simplement per lo bonic que és, però crec que si un vídeo et fa sentir així té una cosa que val la pena. A més, el fet de com està editat també li dona una sensació de nostàlgia que fa que aquell sentiment encara s'accentuï més."

____


Virgínia: “El vídeo Què és l'empatia? de la Irene tracta un tema que em sembla molt interessant, ja que jo em considero una persona poc empàtica i això a vegades m'espanta. En el seu vídeo ens deixa el missatge ben clar i també ens transmet aquesta sensació de necessitat, on volem que la gent empatitzi a vegades amb nosaltres. Els plans, filtres i la composició del vídeo en general em semblen molt adequats per al tema que ha triat.”

____


Reich: "M'ha interessat molt el tema del vídeo de l'Adam ¿Qué es la belleza? perquè es tracta des d'un punt de vista quotidià i actual.

Audiovisualment, la idea d'utilitzar un projector per projectar el contingut que es veia en el mòbil em sembla espectacular.

El text que acompanya el vídeo m'ha resultat molt bonic, perquè un cop més ens mostra la bellesa de la vida, del dia a dia i la bellesa pura i més sincera.

Ha sigut molt agradable participar en la realització del vídeo, ha sigut una experiència única i que també m'ha fet reflexionar sobre el concepte que hi ha actualment a la societat sobre la bellesa."

____

 


Sofia: "El vídeo de l'Alba La felicitat crec que és plàsticament excel·lent, ha sigut capaç de transmetre sentiments al públic amb les imatges i també amb el color, ja que el fet que sigui en blanc i negre ha fet que el missatge arribi de forma més contundent. Del vídeo, el que més destaca són les transicions, totes tenen una relació amb allò que es vol expressar, i a més totes tenen una plasticitat molt creativa, sobretot els encadenaments, que de la forma que ha ajuntat els plans creen imatges surrealistes molt expressives. A més, com al final canvia del blanc i negre al color, em sembla molt expressiu i coherent.

A nivell de so, crec que ha escollit una cançó molt bona i a més ha pogut donar-li importància a la veu en off i que aquesta s'escolti bé tenint música darrere."

____




Paula: "El vídeo de la Irene La bona voluntat sobre la filosofia de Kant em va agradar moltíssim. Sento que va ser capaç de captar una història real i propera a ella de manera que ens la va fer arribar a tots, provocant així les nostres emocions. Va fer ús d'una estètica que aparentment és senzilla, però que darrere està molt pensada, tant els moviments de càmera com els colors que utilitzava, plans, angles, etc. La veu en off va ser preciosa i comunicava molt bé el missatge a l'espectador. Va donar peu a la reflexió i va transmetre una gran sensibilitat com cap altre."

Reflexions finals compartides amb el professorat del departament de Filosofia el dia 27 de juny 2023:

Durant el curs anterior ja es va fer l’exercici de creació de vídeos filosòfics per primer cop però el resultat estètic va prevaldre per damunt de la reflexió filosòfica: http://fervisible.blogspot.com/2022/06/video-filosofic.html

És per això que durant el curs 2022-23 la implicació del professorat del departament de Filosofia ha consistit en guiar de diferents maneres el discurs implícit en cada vídeo creat com, per exemple, fent l’acompanyament en la pluja d’idees inicial, corregint els textos escrits i refent-los conjuntament, donant indicacions sobre possibles relacions entre les idees filosòfiques formulades per l’alumnat i alguns pensadors estudiats a classe, obrint el diàleg a partir del text inicial, etc. Resoldre per escrit l’exercici 3 dels models d’exàmens PAU ha resultat inspirador en alguns casos.

L’avaluació del text escrit, en el cas de la matèria d’Història de la Filosofia, ha comptabilitzat com un exercici més del 3r trimestre o bé ha servit per arrodonir la nota a l’alça en alguns casos. En el cas de Cultura Audiovisual ha tingut el valor del 30% de la nota final del 3r trimestre per tractar-se del projecte final de curs.

L’estrena dels vídeos s’ha fet a classe de Cultura Audiovisual. A classe de Història de la Filosofia s’ha projectat algun dels vídeos i s’ha fet el comentari en grup. 

El professorat del departament de Filosofia considera que la proposta de crear un vídeo filosòfic pot ser una eina educativa excel·lent. A partir d’aquesta experiència es considera la possibilitat de treballar-ho a 1r de batxillerat per aprofundir en els temes curriculars de Filosofia com l’antropologia, la política, el coneixements de la realitat, l’estètica, etc. Una altra opció seria desenvolupar aquesta situació d’aprenentatge amb l’optativa de 4t d’ESO. Els vídeos es podrien projectar per Sant Jordi en la sala d’actes de l’institut per a un públic  general, ja siguin alumnes d’ESO o batxillerat.