Aquest curs 2022-2023 hem fet servir el format podcast per a recollir les reflexions finals de curs sobre alguns dels temes tractats a la matèria Cultura Audiovisual. Tot seguit us expliquem l'experiència viscuda amb els alumnes de 2n de batxillerat de l'institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona.
La Lucía va continuar convidant dones procedents de diferents àmbits culturals per projectar la seva veu, sempre feminista i revolucionària, com es pot comprovar a:
Aquella experiència em va fer conèixer en Luis Blain i les seves ganes d'arribar al jovent a través de la ràdio. Vaig proposar-li no només venir a fer una xerrada a l'institut, sinó també la possibilitat de donar veu als alumnes de segon de batxillerat. Per sort, va accedir gratament i vam tenir l'oportunitat de fer ràdio als estudis de Ràdio Ciutat de Tarragona.
La primera part d'aquesta seqüència didàctica va consistir en preparar un llistat de temes possibles a fi que els alumnes poguessin triar, sempre en relació amb el currículum de Cultura Audiovisual. Vam participar les dues professores de Cultura Audiovisual, Marta Fernández i Eloïsa Valero, així com el mateix Luis Blain. No va ser un simple llistat, sinó que vam incorporar cites, enllaços, bibliografia, orientacions, etc.
Tot seguit el llistat de temes proposats:
Sobre el 1r trimestre:
World Press Photo. L'estètica de
l’horror?
La veracitat de les imatges. Les imatges no
són la realitat.
Moviment cinematogràfic a triar (o
director/a).
Un gènere cinematogràfic a triar (o
director/a).
Sobre el 2n trimestre:
Podcast contrapublicitari: Causes,
conseqüències i possibles solucions al consumisme compulsiu.
Estereotips de bellesa.
Investigar sobre una marca que habitualment
consumim (H&M, Mango, Zara, Adidas, Nike, Shein, Amazon, etc.) i qüestionar
els seus valors (o desvelar els seus antivalors).
Femvertising: empoderament femení i
publicitat.
Com funcionen les cookies.
Sobre el 3r trimestre:
Telebrossa. Anàlisi d’un programa.
Addicció al mòbil. Alternatives?
Identitat digital versus identitat real.
La nostra intimitat a debat. Què mostrem a les
xarxes?
Xarxes i autoestima (campanya ESTIMA’T).
El
nou "canon de belleza". Els filtres d’Instagram.
Xarxes i ansietat. Entrar en la competició.
Ciberassetjament i possibles solucions.
Ecologia de les imatges. Com sobreviure a la
superabundància d’imatges?
El Metavers.
Les fake news.
La TV
com a fenomen publicitari.
La manipulació mediàtica.
Tot el curs:
Quin és el nostre paper com a creadors i
consumidors d’imatges?
Comencem!!!
L'alumnat va crear grups de treball de fins a 3 persones a fi d'elaborar un podcast d'uns 15 minuts de durada aproximadament, de la manera més professional possible.
El dia 22 de març va venir Luis Blain i ens va parlar sobre el periodisme en general i sobre la ràdio en particular.
El dia 29 de març en Luis ve acompanyat de la Lucia Medina i aquest cop la xerrada es centra en com elaborar un podcast. Breument, aquesta 2a xerrada
es pot resumir en una sèrie de recomanacions per part dels dos convidats:
- Fer una pluja d'idees inicial sobre possibles temes.
- Triar un format
i estil per al podcast.
- Identificar
possibles convidats i amfitrions.
- Investigar i
recopilar MOLTA informació sobre el tema triat.
- Crear l'esquema
i guió.
- Fer proves amb
l'equipament i sistema que utilitzaràs per a gravar. Intenta utilitzar espais
insonoritzats quan sigui possible.
- Definir des
d'un principi el rol de cada integrant del grup.
- Familiaritzar-se
amb un únic programari d’edició.
- Definir bé
l'estil musical del teu podcast.
Tot seguit una mostra dels podcats fets a casa. Van ser compartits a Youtube segons indicacions d'en Luis.
Inés i Evelyn: "Els telèfons ens escolten?"
Evelyn:"Hem realitzat una
recerca d'informació englobant tot el tema de la recopilació de dades i la
seguretat a Internet.
Mitjançant
anècdotes, cites de llibres i informació estudiada, donem a conèixer com funciona el món de l'anomenat "Big Data" i les cookies,
així com també la publicitat misteriosa i l'enregistrament de dades a la xarxa.
També donem
consells i advertències respecte a robatori d'informació, virus informàtics,
etc.
Més concretament,
parlem sobre els assistents virtuals, les condicions de consentiment i
privacitat, les cookies, la publicitat misteriosa/personalitzada i els
algoritmes del buscador, comentant aquests temes junt amb cites del llibre
"El engaño de Google" de Gerald Reishl.
Hem après molt
respecte a la seguretat en les xarxes i al nostre paper com a individu en
aquestes, com ens comportem i com hauríem de començar a comportar-nos després
de ser conscient dels perills.
Hem compartit el podcast amb diferents amigues i ens han dit que els ha semblat molt interessant
i que ara tindran més consciència d'aquesta mena de problemes en la xarxa.
Segons elles nostre podcast ha estat amè d'escoltar, així
que em sento satisfeta amb el missatge i com l'hem comunicat."
Sofia, Paula i Raquel: "La revolució Almodóvar"
Raquel: "No tenia ni idea de tot el treball que
comportava fer un podcast, que no només es seure a parlar amb uns amics, sinó
que abans de fer-ho t'has d'informar i fer recerca del que vols parlar per
poder mantenir una conversa fluida i amb sentit.
El micròfon que vam utilitzar, me'l va deixar la meva
cosina (estudia la carrera de cultura audiovisual), mai havia fet servir un.
Llavors, gràcies a aquesta tasca, vaig aprendre a utilitzar-lo. És molt
interessant.
A més, l’experiència en general ha estat molt bona, em
pogut gaudir una bona estona parlar d'un tema que ens interessat a totes tres. Teníem clara la intenció de poder obrir un debat nosaltres al públic,
sobretot amb la intenció de crear pensaments i resposta dels oients.
La majoria de persones que han escoltat el
nostre podcast opinen el mateix. Els ha agradat molt perquè ho senten molt espontani, com si
estiguessin tenint una conversa amb els seus amics, i aquesta manera de portar
a terme la xerrada permet fer el podcast més dinàmic i entretingut. Encara que
sigui casual, no creiem que sigui molt caòtic perquè, encara que sembla improvisat,
té una estructura que permet seguir el fil i no perdre l'interés sobre el tema
que tractem."
Paula: "Vam fer un
pòdcast que vam nomenar: "De Terraceo", ja que ho vam gravar a la
meva terrassa mentre berenàvem i comentàvem el tema del que tractaria el podcast.
El nostre capítol
tracta sobre el cineasta espanyol Pedro Almodóvar i com el seu cine va
significar un abans i un després per la societat espanyola, creant així una
revolució, és per això que l'episodi es titula: "La revolución de
Almodóvar".
Parlem des dels
inicis d'Almodóvar i una mica de la seva vida abans de ser famós, què són
"las chicas almodóvar", la trama de les pel·lícules, la visibilitat
que dona als col·lectius marginats per a l'època (LGTBI, feminista, etc.), els
recursos i originalitat que té a nivell de fotografia, moviments de càmera i en
general, el seu estil i estètica, entre d'altres."
Sofia, Paula i Raquel
Evan i Olga: "Podcast casteller"
Evan: "Al principi va
ser molt difícil formalitzar la idea. Teníem moltes coses al cap, però l'Olga i
jo tenim en comú els castells i per tant ens vam decantar per aquesta opció. Es
per això que el món audiovisual dins els castells ens va semblar un tema molt
interessant.
A partir d'aquí
vam voler convidar algú professional per a que ens ajudés. Ens vam posar en
contacte amb la Lian Subirat, estudiant de Cultura Audiovisual a la Pompeu
Fabra i adjunta a l'equip de comunicació de la Colla Jove.
Vam fer un
esquema de les preguntes que més ens interessaven i dubtes que teníem sobre aquest
món. Un cop teníem una escaleta del que havíem de fer només quedava donar-li al
play! Vam fer trucada per Zoom i jo em vaig encarregar de gravar i editar
posteriorment el so. Un cop vam començar ens vam sortir una mica del guió sense
voler, però no ens vam ni adonar perquè gairebé no estàvem pendents, i es per
això que el resultat ha sigut tan espontani.
La portada del
podcast té uns tocs simbòlics. Els colors són lila i vermell que són els colors
de les respectives colles castelleres. Aquí teniu el meu podcast
casteller, espero que us agradi tant com a mi m'ha agradat fer-lo!"
Mar, Irati i Virgínia: "El gènere distòpic al cinema"
Irati: "En aquest podcast
parlem sobre el gènere distòpic, que és un tipus de cinema que parla d'un
futur indesitjable. Normalment és un cinema de ciència ficció que busca ser
entretingut, però alhora té un gran missatge crític al darrere. Pot criticar
tant la tecnologia com diferents tipus de política: el capitalisme, el
totalitarisme o les teocràcies. Després posem exemples de diferents
pel·lícules del gènere que ens hem vist com pot ser "El corredor del
laberinto", "Divergente" o "Los juegos del hambre",
pel·lícula en la qual es centra el nostre podcast. També posem l'exemple del
videojoc "Cyberpunk 2077" per demostrar que veiem aquest gènere en
diferents formats audiovisuals. A partir d'aquí parlem ja de la trilogia
de "Los juegos del hambre". Primer fem una sinopsi d'aquestes
pel·lícules i fem un petit resum per poder posar-nos en context. Una vegada fet
això, fem un petit debat sobre les crítiques principals que fan les pel·lícules
i missatges ocults que tenen més significat del que ens imaginem. Per
últim, donem les nostres conclusions sobre el tema, com creiem que han afectat
aquest tipus de pel·lícules als seus espectadors i si el seu missatge està sent
rebut i estem fent coses per canviar el món".
___
Un cop escoltats i avaluats els podcats fets a casa, les professores vam triar 4 per elaborar-se de forma professional a la ràdio, gràcies a la bona rebuda i la dedicació d'en Luis Blain que ens va explicar el funcionament d'un estudi de ràdio i les seves caraterístiques.
Els podcast creats i publicats a Ràdio Ciutat de Tarragona són:
"Comencem", introducció a càrrec de les professores Marta Fernández i Eloïsa Valero:
Exercici interdepartamentalFilosofia -
Cultura Audiovisual,
INS Antoni de Martí i Franquès, 2n de batxillerat, curs 2022-23.
Objectiu: il·lustrar audiovisualment un text filosòfic de creació pròpia.
Aquest és un projecte transversal de final del curs 2022-23 desenvolupat de manera individual. Va començar amb la redacció un text d’unes 20 línies aproximadament basat en un problema filosòfic que podíem reconèixer a les nostres vides. Vam buscar la manera d’aplicar els coneixements adquirits a la matèria Història de la Filosofia a exemples quotidians o bé vam intentar trobar la resposta a una pregunta difícil de resoldre.
El professorat de Filosofia va corregir els textos inicials, tot orientant sobre la manera d’actualitzar la reflexió filosòfica en el nostre context o bé aconsellant l’alumnat sobre la recerca del sistema filosòfic més indicat per abordar la qüestió formulada. Les professores de Cultura Audiovisual hem fet el seguiment del procés de creació audiovisual, des de la conversió del text escrit en veu en off, passant per la pluja d’idees, la sinopsi, l’escaleta (resum del guió literari) i el guió tècnic il·lustrat. Una mostra del resultat es mostra a continuació.
Evelyn: "Filtres"
Evelyn: "En aquest vídeo
filosòfic relaciono la teoria del mentider de Kant amb la metàfora que el
maquillatge i els filtres són la mentida moderna, perquè ens presentem al món
amb una màscara d'aparences falses que no ens defineixen a nosaltres mateixos.
Aquestes mentides conformen una societat frívola i consumista, la qual he
volgut reflectir amb les seqüències de la roba i la dels "likes". Una
societat amb individus mentiders que no actuen sota l'imperatiu categòric, sota
el deure, pot arribar a provocar la destrucció del món i atemptar contra les
vides, per això les imatges de les catàstrofes. En conclusió, he intentat
adaptar aquesta petita part de l'ètica kantiana a la societat actual.
Personalment, fer
aquest treball ha estat tot un repte. Abans de començar a pensar el vídeo he
hagut d'estudiar i fer una reflexió sobre la teoria ètica de Kant. Treballar de
forma individual ha sigut difícil perquè em limito a les meves pròpies idees
per a crear-ho tot, i a vegades tenir lliure albir per a crear m'arriba a
espantar, però la meva capacitat d'expressió és el que em fa ser una artista
després de tot. Fent aquest vídeo també he après que a vegades és millor no
donar-li a l'espectador tot fet (que hagi de pensar!).
(...) En general
estic bastant orgullosa amb el resultat del meu vídeo i amb tot el que vull
comunicar, he après a mostrar una teoria filosòfica bastant complicada en un
vídeo de 2 minuts, la qual cosa no és fàcil!"
Inés: Què és el moralment correcte?
Inés: "Personalment m'ha
agradat molt fer aquesta activitat però no estic del tot satisfeta amb el resultat
ja que sento que podria haver quedat millor, però haver-ho fet amb un previ
esforç de reflexió i un guió l’he sentit com si realment presentés un
curtmetratge de veritat."
Raquel: "Fa referència al
pensament de Plató sobre la bellesa, ell la considerava com una presència al món intangible i la comparava amb la bondat.
Per a transferir aquest missatge a l'audiovisual, vaig decidir fer una comparació entre com veu
la bellesa la societat i Plató.
Començant des del
punt de vista de la societat, amb una persona que intenta ser part dels cànons
de bellesa imposats a partir de la pressió social (sentint-se insatisfeta o amb
un semblant apagat, per sentir-se forçada a complir aquests requisits). Poc a
poc aquesta persona es va despullant, tant físicament com metafòricament,
durant aquest procés cada vegada es sent més segura de si mateixa, ja que està mostrant com és realment, sense haver de fingir res, aquesta és la part on deixa
veure la seva veritable bellesa.
A més, el fet que
es mostri una escena, després d'haver-se despullat enterament, mirant un àlbum
de fotos amb cada una de les persones com ànimes o essències, és un metàfora
per parlar de com la bondat dels altres modifica la teva essència i com et
sents, fent d'aquesta manera més fàcil ser bell (la teva ànima)."
Andrea: "La puresa"
Andrea: "Aquest vídeo està
relacionat amb la filosofia kantiana, sobre realitzar les coses perquè s'han de
fer i no pel que ens pugui aportar aquesta acció. També volia fer en el vídeo
una menció a l'ajuda i a que també cal ajudar als altres i treure un
somriure sense fer-ho amb cap intenció al darrere. Aquesta part l’he volgut
representar amb els meus avis, perquè sempre els he vist unes persones molt
pures i s'han ajudat l'un a l'altre sense demanar mai res a canvi.
En conclusió, la
realització d'aquest vídeo m'ha servit per indagar més sobre aquest tema, buscant la
puresa de les persones i allò sentimental que les fa elles i gaudir de la vida.
En general,
n'estic satisfeta del resultat final i cal dir que el lloc on he gravat el meu vídeo
és Vilafortuny, on jo crec que es troba
la meva essència i la meva puresa."
Paula: "L'amor romàntic"
Paula: "Vaig decidir fer
un vídeo "mixedmedia", que consisteix en l'ús de materials d'altres
àrees com ara el dibuix o pintura dins d'un treball audiovisual.
En el meu cas,
vaig treballar amb l'stopmotion tant pels vídeos fets a partir de fotos
ajuntades en fraccions de segon, com les transicions i els efectes creats amb
els dibuixos que vaig fer amb ceres de colors o amb bolígraf. Va estar un
procés extremadament lent i llarg però va valer la pena.
Per a la part del
petó (tràveling circular en stopmotion i dibuix amb ceres), vaig haver de
tallar el vídeo original per cada 0,1 fraccions de segon, de manera que després
imprimia cadascuna d'aquestes captures i les pintava a mà amb ceres, pintura
acrílica, aquarel·la i boli. Després les escanejava i les pujava a l'ordinador,
on les adjuntava al vídeo i, al fer la unió de totes les fraccions de segon,
quedava el resultat final.
Vaig trigar
moltíssimes hores, per l'exemple del petó vaig estar tot un dia, però estic
molt molt contenta amb el resultat i per tant, estic satisfeta.
Espero que gaudiu
del vídeo tant com jo!!!!!"
Sofia: "Mentides autèntiques"
Sofia:"Totes les
teves accions, cadascuna d'elles des de la més simple i irrellevant, fins a la
més destacada i important, ha de ser una possible llei universal per definir el
correcte o incorrecte."
Després de
reflexionar sobre allò que és bo, és a dir la bona voluntat, puc afirmar que
estic d'acord amb la frase.
Kant presenta
l'ètica formal, al contrari de la material, on se cerca una felicitat
individual, en la formal s'actua pel deure i el no buscar res a canvi.
Relacionem aquesta amb l'imperatiu categòric, i al mateix temps amb la frase
amb la qual estic d'acord. Penso que les pròpies accions han de ser com
voldries que fossin totes les de persones alienes, és a dir que puguin ser
lleis universals.
Qualsevol acció
ha de ser pel desig d'una bona voluntat, per tant, allò bo. Però pel que fa a
les mentides, segons filòsofs deontòlegs com Immanuel Kant, defensen el no
mentir en cap situació, però... i si aquella persona, qui fa de les seves accions
lleis universals, realment, s'està mentint a si mateixa? És l'imperatiu
categòric una mentida, i, per tant, contradictòria a les afirmacions de Kant?
La persona estaria sent totalment el contrari al que se cerca amb l'imperatiu
categòric.
Llavors estic
d'acord amb les bones accions i la bona voluntat per crear una ètica, però crec
també que a la vegada va acompanyat d'una falsa realitat o fals desig, que fa
impossible la creació de lleis universals. Un exemple és aquella persona
suposadament perfecta en tots els àmbits de la seva vida, on les seves accions
podrien ser lleis universals, però trobem que és una mentida en si mateixa, una
mentida conseqüencialista, per no enfrontar-se a un mal major com la cerca d'un
mateix, i veiem que aquella persona, al·legòrica a l'imperatiu categòric, és
totalment el contrari d’aquest."
Evan: "Hola a Déu"
Evan: "La meva
experiència realitzant aquest vídeo filosòfic ha sigut molt bona. Primer que
tot vaig haver d'escollir el tema, la gent anava MOLT ràpid, a mi em va costar
més de decidir-me, sempre tinc moltes coses al cap, a més a més volia que fos
un tema nou, un tema que ningú fes, original i curiós.
Jo de petit
sempre he anat a un col·legi concertat catòlic i he rebut una educació
cristiana catòlica. És per això que se’m va ocórrer fer alguna cosa relacionada
amb Déu. La pregunta que jo em vaig fer va ser: Déu existeix? És una pregunta
que ningú pot respondre i tothom la pot defensar a la seva manera. Jo, que soc
jove, sóc conscient que estic immers en una societat atea i és per això que em
va agradar la idea de defensar que Déu sí que existeix. Vaig preguntar-li a la
meva professora de filosofia, l'Eli, i ella em va dir diversos filòsofs que
defensaven aquesta idea o que, si més no, s'havien fet preguntes sobre l'existència
d'un ésser superior. És en aquest moment, quan vaig començar a cercar la informació.
Des de Tertulià,
Sant Agustí, passant per Tomàs d'Aquino, Descartes, Sant Anselm i jo mateix vam
anar confeccionant el meu text filosòfic fent una barreja de teories i frases
que ara us explicaré en detall."
Joanna: "Mi dulce hogar"
Joanna: "El bé és la idea
suprema i el mal és la ignorància –Plató.
Aquest vídeo filosòfic tracta sobre el
conflicte entre el bé i el mal. És un conflicte
molt personal i intern que tinc i sentia que realitzar el vídeo sobre això
m'alliberaria del pes d'aquesta situació, ja que des de sempre el meu
desestressant ha sigut l'art i no podia malbaratar aquesta oportunitat. També
sentia que ensenyar això als meus companys i no només amb el meu vídeo, sinó el
d'ells, ens uniria una mica més per veure el món intern de tots, és una
activitat realment bonica i que ens uneix.
El vídeo comença
explicant el nucli del sentiment i com es va desenvolupant, podem veure
l'angoixa de la meva veu mentre que la velocitat va augmentant fins que trenca
en un silenci i comença la cançó de "ARRANCAMELO" de WOS. Tant
l'artista com l'obra van ser summament importants pel meu desenvolupament com a
persona i per aquest vídeo, també em vaig inspirar en la cançó d'aquest,
anomenada "ALMA DINAMITA".
El començament de
"ARRANCAMELO" simbolitza l'acceptació de la situació encara que tinc
el debat de si està bé o malament, o simplement aquesta casa em fa sentir que
està malament i és aquest geni maligne de Descartes que em tracta d'enganyar
els meus sentits.
En el vídeo
agraeixo i incorporo les persones que em fan pensar les coses més clarament i
no tancar-me tant en el conflicte, com per exemple el meu pare, el meu germà
petit, Edgar, Erre, Adam, Elisa o Nathaniel, ell és el meu salvador realment.
Vaig començar a
qüestionar-me el significat de CASA i HOGAR i d'això el principi del vídeo. És
el vídeo més personal i del que més estic orgullosa perquè sento que és una
abraçada a mi mateixa i als meus éssers estimats i estic molt contenta amb el
resultat d'aquest."
Irene: Què és l'empatia?
Irene: "Aquest vídeo
filosòfic està basat en l'ètica de Kant. Explica la història d'un noi que es
desperta pel matí i se li fa l’hora de marxar cap a les seves obligacions, però
mentre va en el cotxe el seu cap desconnecta de la realitat i comença a
reflexionar sobre la vida, aquest cas sobre què és l'empatia.
Mentalment viatja
cap a la platja, ja que és un lloc que per al protagonista reflexa un parèntesi
de la seva rutina, un lloc en calma perfecte per deixar-te anar pels teus
pensament. Així comença el seu viatge espiritual, sense desconnectar del tot de
la seva realitat, per això surt una imatge del cotxe enmig de la seva reflexió.
Fins que al final torna a la realitat mentre apaga la música de la ràdio del
cotxe.
He volgut fer
aquest vídeo perquè una de les preguntes més interessants per a mi és: Què és
l'empatia? Sempre que he parlat d'aquest tema, cada persona m'ha respost coses
diferents, així que partint de la base de l'ètica de Kant he volgut dedicar
aquest vídeo a aquesta pregunta filosòfica.
La raó darrera la
història del noi ha sigut un reflex de mi mateixa, ja que jo usualment em
quedo pensativa en qualsevol situació en la que em trobi, es una cosa que em passa
molt sovint des de sempre i m'agrada reflexionar amb mi mateixa. També la
ubicació triada ha sigut perquè per a mi la platja i el mar són uns espais
apartats de tot el món, com una mena de refugi."
Adam: ¿Qué es la belleza?
Adam: "Per a la creació
d'aquest vídeo filosòfic vaig començar a pensar quina podria ser la pregunta
filosòfica que faria servir i a més s'identifiqués amb mi i pogués ser un vídeo
una mica més personal. Primer de tot, quan ja vaig saber quina seria la
pregunta, Què és la bellesa?, vaig anar a parlar amb la meva professora de
filosofia l'Eli, i li vaig preguntar quins filòsofs em podrien servir per a la
creació del meu projecte. Ella em va dir que comencés a buscar què seria la
bellesa per a Plató. I això vaig fer, quan ja em vaig llegir un parell de
textos vaig escriure el meu, i d'allà vaig treure la veu en off.
Va ser una mica
difícil pensar el que volia fer al meu vídeo, però finalment vaig veure tot
clar. Per això he volgut començar amb el vídeo totalment en silenci i quasi a
les fosques, volia expressar una sensació d'angoixa i allò també m'ho va facilitar la
meva habitació, ja que és molt petita i et dóna una mica d'angoixa.
Seguidament, a mesura que va avançant el vídeo es va fent d'un color més viu,
per donar a entendre aquella sensació que dóna igual com siguis, no has de
fer-li cas als estàndard sinó ser com tu ets de veritat."
Laia: "La dependència emocional. Sòcrates."
Laia: "Fer aquest vídeo
em va fer molta il·lusió perquè l'anava a dirigir tota sola, per tant, vaig
pensar a buscar com a actriu una noia que fes teatre, així s'introduiria millor
en el paper. Vaig preguntar-li a l'Elisa i va accedir molt emocionada.
Vaig estar durant
tres dies fent el guió il·lustrat. Les dues teníem coses a fer durant la tarda,
per tant no teníem la llibertat d'entretenir-nos, ens vam posar a la feina i
vam tardar només 1h i mitja en gravar. El resultat m'ha agradat moltíssim.
Vaig escollir
aquest tema perquè jo vaig tenir dependència emocional durant 2 anys
i de diverses persones, i com que sé que és molt fàcil tenir-la, vaig pensar què millor
que fer un vídeo perquè hi hagi gent que s'identifiqui i, a més a més, per les
persones que no n'han tingut mai entenguin i vegin com és tenir-la.
Per fer el guió il·lustrat, bàsicament vaig pensar en
el que jo feia l'any passat, com eren les meves tardes. I amb el resultat no
puc estar més encantada de lo bé que s'entén. De fet, quan vaig
acabar d'editar el vídeo i li vaig posar música, em van saltar les llàgrimes."
Alba: "Realitzar aquest
vídeo m'ha ajudat a adonar-me que la felicitat és una cosa que podem obtenir a
partir de nosaltres mateixos, ja que som nosaltres qui decidim què ens fa feliç
i per què.
En el vídeo també
es fa referència a com s'ha d'aprendre a viure sense el sentiment constant de
felicitat, això es mostra en el procés de cerca, perquè la protagonista no es
rendeix i troba la felicitat en el més senzill.
El moment on se
superposen dues imatges fa referència a la lluita que moltes persones tenim amb
nosaltres mateixes, les diferents veus del nostre cap. Quan la noia mira el cel
fa referència a l'esperança. És quan es troba a ella mateixa, en pau i calma.
La camisa també
ha simbolitzat l'alliberació i la seguretat. Té un significat subjectiu i en
cada escena es pot interpretar de diferent manera, per exemple: quan la
protagonista té la camisa mig ficada representa la lluita per sortir del pou de
tristesa, pot semblar contradictori, ja que al final del vídeo la noia es torna
a mostrar amb la camisa, això es perquè la noia aprèn a viure amb el que té,
acceptant que no sempre sentirà la felicitat. (...) També vaig fer ús de
la càmera lenta per exemple per empoderar a la protagonista, fent així un final
més interessant.
Estic molt contenta amb el resultat que he obtingut, ja que penso que
mostro una part dels meus sentiments i pensaments a partir d'una obra
audiovisual. Aquest vídeo no només m'ha generat una gran satisfacció sinó que
m'ha fet adonar que aquesta assignatura m'ha omplert de nous coneixements i
m'ha ajudat a tindre un criteri propi. Sento que aquest vídeo, com a projecte
final, mostra la meva evolució al llarg del que ha sigut l'any i això em fa
molt feliç, ja que he gaudit molt d'aquesta assignatura i he après coses que em
serviran per a un futur."
Irene: "La buena voluntad"
Irene: "Aquest vídeo filosòfic tracta sobre la bona voluntat,
relacionant-lo amb l’imperatiu categòric de Kant que diu que hem d’actuar amb
bona voluntat sempre perquè és el nostre deure, no actuem per aconseguir alguna
cosa a canvi sinó que ho fem perquè s’ha de fer i a la vegada vols que aquestes
accions siguin una “llei universal” és a dir que creus que tothom hauria
d’actuar de la mateixa manera. Això és el que he volgut reflectir en el meu
vídeo, que tracta d’unes germanes, Elvira i Mari Carmen.
Elvira pateix una demència que la fa totalment dependent,
això li afecta la parla, ja que gairebé no pot comunicar-se i també l’afecta per
qualsevol mena d’acció. Ella es comunica sobretot amb la mirada i els
somriures. Per aquest motiu és Mari Carmen qui cuida d'ella tots els dies, ella
ho fa amb la bona voluntat de saber que ha de cuidar de la seva germana i que
ningú li ha imposat fer-ho. Ella està totalment satisfeta i contenta amb el que
fa, no és cap càrrega, al contrari. Per aquest motiu, per a ella, saber que el
que fa és genuí i que està fent el que s’ha de fer, això la fa més lliure.
També es mostra la importància dels animals i de la vida de camp que porten,
perquè és essencial en la manera de viure que tenen.
He gaudit molt
gravant ja que, al ser un tema tan proper a mi, i amb persones tan importants,
he pogut gaudir molt més del procés. Crec que és una oportunitat molt bona per
d'endinsar-se més en el món audiovisual, i de poder veure el que hi ha darrere
d'una gravació com aquesta: pensar abans els plans, el procés de muntatge i
l'edició del vídeo.
També l'estona
que vaig estar amb elles el cap de setmana, vam estar reflexionant sobre el
tema de la bona voluntat. Volia saber que en pensava la protagonista del vídeo
de tot això. Ella em va dir que la seva vida sempre ha estat lligada amb aquest
concepte i que l'interessa molt. Abans que la seva germana desenvolupés
demència, qui va estar cuidant d'ella des de ben petites va ser l'Elvira. Ella m'explicava
lo agraïda que estava amb la seva germana, com l'havia ajudat quan va tenir problemes al
passat, amb la família i la parella. Per aquest motiu és que volia mostrar la
seva relació, perquè elles són l'exemple d'ajudar-se mútuament sense voler
cap satisfacció pròpia a canvi.
Personalment
estic molt contenta amb el resultat, mostra el que jo volia ensenyar d'elles, i
per a mi també a sigut un aprenentatge molt gran i molt gratificant."
Exemple d'escaleta utilitzada, "La buena voluntad":
Exemple de guió tècnic il·lustrat utilitzat, "La buena voluntad":
L'estrena dels vídeos finals de curs es fa habitualment a la sala d'actes. És sempre una jornada festiva que desperta molta expectació i aquest cop va comptar amb la presència dels alumnes de 1r de batxillerat artístic (plàstic i escènic) que van demanar prèviament permís als seus respectius professors per tal d'assistir.
La coavaluació ha
consistit en fer una valoració crítica de 3 vídeos dels companys a escollir lliurement,
com es pot llegir en els exemples que segueixen.
Alex: "El vídeo
d'Evelyn Filtres em va agradar molt, em va sorprendre com va
relacionar la filosofia de Kant amb les mentides de l'actualitat, ja que no era
cosa fàcil i ho ha aconseguit plasmar molt bé. El vídeo s'entén molt bé, amb
l'ús de colors, les metàfores com la del maquillatge, la música, la càmera ràpida...
Parla, a part de les mentides, de les xarxes socials, el consumisme i
l'autoestima. Són temes molt actuals i que gairebé tothom les ha patit o les
pateix. En conclusió crec que ha fet bona feina en aconseguir fer reflexionar a
l'espectador sobre com ens mentim amb els filtres i les xarxes socials."
____
Evelyn: "Penso que
el vídeo d'Inés Què és el moralment correcte? és interessant perquè des del primer moment li planteja una
situació a l'espectador i li fa una pregunta, les respostes de la qual
relaciona a partir de les diferents ètiques i morals. Això és un recurs
perfecte per a fer que l'espectador estigui molt atent i que reflexioni sobre
què és el que faria ell. En l'àmbit tècnic crec que també està bastant bé
perquè utilitza diferents enquadraments i usa també el recurs del color per a
indicar quan el temps es rebobina, tornant sempre a la pregunta inicial.
Aquest vídeo és
una bona forma per a entendre la teoria de Kant de manera pràctica i amb bons
exemples que sens dubte se't queden al cap. Això sí, prèviament has d'haver
estudiat l'autor per a captar les idees des d'un principi."
____
Inés: “Un vídeo
que m'ha semblat molt interessant ha sigut el de Raquel, The
True Beauty. El que més m'ha agradat d'aquest treball ha sigut l’edició,
ja que és molt original i fa que tot s'entengui molt millor que no pas si no ho
hagués fet d'aquesta manera. El context del vídeo també s'entén a la perfecció,
podem veure com fa referència a l'ètica platònica i a la importància que té la
bellesa interior.”
____
Sara: "La riquesa visual del vídeo de Paula L'amor romàntic és altíssima. La combinació d'imatges en
vídeo, on es mostren una gran varietat d'enquadraments, amb el dibuix
superposat en aquestes, crea una sensació d'estar veient un videoclip
professional. La gran dificultat que ha degut suposar realitzar aquest
muntatge es mereix un reconeixement digne.
Les transicions
són originalíssimes i no es fan repetitives. Penso que aquestes aporten el seu
punt especial.
Opino que la tria
del color és excel·lent. El fet que el vídeo giri en torn els tons neutres i
destaqui el potent roig, ens dóna un missatge sobre el contingut del vídeo:
l'amor, ja que el vermell està relacionat amb aquest tema. A més, en reduir la
gamma cromàtica, crea una homogeneïtat molt agradable a la vista, com també amb la il·luminació no massa intensa, ni
tampoc fosca.
Per acabar,
parlant del so, dir que la cançó no ha pogut ser més perfecta per a aquest
vídeo. Les parts sincronitzades de la lletra amb el que es mostrava a la
imatge, demostra una prèvia preparació meticulosa per a poder aconseguir el
resultat que finalment s'ha obtingut. El missatge m'ha semblat preciós i
romàntic com el títol indica."
____
Evelyn: "El vídeo de la
Sofia Mentides autèntiques és un que tenia ganes de comentar perquè tant el seu vídeo com el meu parlen
de les mentides però d'una forma una mica diferent, encara que també tenen
moltes similituds.
Sofia sempre fa una gran feina quan té una càmera a les
mans, i del seu vídeo el que més m'agrada és el recurs de l'enregistrament i la
fotografia. Quan ensenya la pantalla del telèfon amb les fotos que fa el
protagonista, sento que és molt estètic i ajuda a reflectir això que
explica, com una imatge queda immortalitzada i quan la compartim en les xarxes
es crea una mentida. El protagonista no
gaudeix els llocs i només vol gaudir d'una bellesa falsa.
Crec que el vídeo
és molt suggeridor, sobretot amb la desaparició del noi al final, perquè dona
molt a pensar. M'ha agradat veure com hem tractat el tema de les mentides de
diferents maneres però vinculant-les amb les xarxes socials, perquè realment
són la font més gran de mentides que tenim al nostre voltant. M'ha resultat
molt interessant."
____
Noa: "L'Evan ha
escollit una temàtica que em sembla molt interessant i alhora complexa com per
realitzar un treball artístic però considero que ho ha aconseguit. Em crida
l'atenció les diferents textures que es mostren en el vídeo, les teles suaus,
l'aigua caient cristal·lina, les roques protuberants... Hola a Déu m'ha semblat un vídeo
amb molta sinestèsia i molt suggerent."
____
Adam: "Volia comentar el vídeo de la Joanna Mi dulce hogar perquè encara que no el va posar a
classe té un sentiment que et fa tindre un nus a la gola durant tot el vídeo,
no sé si és perquè també m'identifico amb el seu missatge o simplement per lo
bonic que és, però crec que si un vídeo et fa sentir així té una cosa que val
la pena. A més, el fet de com està editat també li dona una sensació de
nostàlgia que fa que aquell sentiment encara s'accentuï més."
____
Virgínia: “El vídeo Què és l'empatia? de la Irene tracta un tema que em sembla molt interessant, ja que jo em considero
una persona poc empàtica i això a vegades m'espanta. En el seu vídeo ens deixa
el missatge ben clar i també ens transmet aquesta sensació de necessitat, on
volem que la gent empatitzi a vegades amb nosaltres. Els plans, filtres i la
composició del vídeo en general em semblen molt adequats per al tema que ha
triat.”
____
Reich: "M'ha interessat molt el tema del vídeo de l'Adam ¿Qué es la belleza? perquè es tracta des d'un punt de vista quotidià i
actual.
Audiovisualment,
la idea d'utilitzar un projector per projectar el contingut que es veia en el
mòbil em sembla espectacular.
El text que
acompanya el vídeo m'ha resultat molt bonic, perquè un cop més ens mostra la
bellesa de la vida, del dia a dia i la bellesa pura i més sincera.
Ha sigut molt
agradable participar en la realització del vídeo, ha sigut una experiència
única i que també m'ha fet reflexionar sobre el concepte que hi ha actualment a la
societat sobre la bellesa."
____
Sofia: "El vídeo de l'Alba La felicitat crec que és plàsticament excel·lent, ha sigut capaç de transmetre sentiments al públic amb les imatges i també amb el color, ja que el fet que sigui en blanc i negre ha fet que el missatge arribi de forma més contundent. Del vídeo, el que més destaca són les transicions, totes tenen una relació amb allò que es vol expressar, i a més totes tenen una plasticitat molt creativa, sobretot els encadenaments, que de la forma que ha ajuntat els plans creen imatges surrealistes molt expressives. A més, com al final canvia del blanc i negre al color, em sembla molt expressiu i coherent.
A nivell de so, crec que ha escollit una cançó molt bona i a més ha pogut donar-li importància a la veu en off i que aquesta s'escolti bé tenint música darrere."
____
Paula: "El vídeo de la Irene La bona voluntat sobre la filosofia de Kant em va agradar moltíssim. Sento que va ser capaç
de captar una història real i propera a ella de manera que ens la va fer
arribar a tots, provocant així les nostres emocions. Va fer ús d'una estètica
que aparentment és senzilla, però que darrere està molt pensada, tant els
moviments de càmera com els colors que utilitzava, plans, angles, etc. La veu
en off va ser preciosa i comunicava molt bé el missatge a l'espectador. Va
donar peu a la reflexió i va transmetre una gran sensibilitat com cap altre."
Reflexions finals compartides amb el professorat del departament de Filosofia el dia 27 de juny 2023:
És per això que durant el curs 2022-23 la implicació del professorat del departament de Filosofia ha consistit en guiar de diferents maneres el discurs implícit en cada vídeo creat com, per exemple, fent l’acompanyament en la pluja d’idees inicial, corregint els textos escrits i refent-los conjuntament, donant indicacions sobre possibles relacions entre les idees filosòfiques formulades per l’alumnat i alguns pensadors estudiats a classe, obrint el diàleg a partir del text inicial, etc. Resoldre per escrit l’exercici 3 dels models d’exàmens PAU ha resultat inspirador en alguns casos.
L’avaluació del text escrit, en el cas de la matèria d’Història de la Filosofia, ha comptabilitzat com un exercici més del 3r trimestre o bé ha servit per arrodonir la nota a l’alça en alguns casos. En el cas de Cultura Audiovisual ha tingut el valor del 30% de la nota final del 3r trimestre per tractar-se del projecte final de curs.
L’estrena dels vídeos s’ha fet a classe de Cultura Audiovisual. A classe de Història de la Filosofia s’ha projectat algun dels vídeos i s’ha fet el comentari en grup.
El professorat del departament de Filosofia considera que la proposta de crear un vídeo filosòfic pot ser una eina educativa excel·lent. A partir d’aquesta experiència es considera la possibilitat de treballar-ho a 1r de batxillerat per aprofundir en els temes curriculars de Filosofia com l’antropologia, la política, el coneixements de la realitat, l’estètica, etc. Una altra opció seria desenvolupar aquesta situació d’aprenentatge amb l’optativa de 4t d’ESO. Els vídeos es podrien projectar per Sant Jordi en la sala d’actes de l’institut per a un públic general, ja siguin alumnes d’ESO o batxillerat.
.jpg)
