Exercici interdepartamental Filosofia - Cultura Audiovisual,
INS Antoni de Martí i Franquès, 2n de batxillerat, curs 2022-23.
Objectiu: il·lustrar audiovisualment un text filosòfic de creació pròpia.
Aquest és un projecte transversal de final del curs 2022-23 desenvolupat de manera individual. Va començar amb la redacció un text d’unes 20 línies aproximadament basat en el pensament d’un dels filòsofs estudiats a classe de Filosofia: Plató, Descartes, Kant... Vam buscar la manera d’aplicar-ho a les nostres vides amb exemples quotidians o intentant trobar la resposta a una pregunta difícil de resoldre.
El professorat de Filosofia va corregir els textos inicials, tot orientant sobre la manera d’actualitzar la reflexió filosòfica en el nostre context o bé aconsellant l’alumnat sobre la recerca del filòsof més indicat per abordar la qüestió formulada. Les professores de Cultura Audiovisual hem fet el seguiment del procés de creació audiovisual, des de la conversió del text escrit en veu en off, passant per la pluja d’idees, la sinopsi, l’escaleta (resum del guió literari) i el guió tècnic il·lustrat. Una mostra dels resultat es mostra a continuació.
Evelyn: "Filtres"
Evelyn: "En aquest vídeo
filosòfic relaciono la teoria del mentider de Kant amb la metàfora que el
maquillatge i els filtres són la mentida moderna, perquè ens presentem al món
amb una màscara d'aparences falses que no ens defineixen a nosaltres mateixos.
Aquestes mentides conformen una societat frívola i consumista, la qual he
volgut reflectir amb les seqüències de la roba i la dels "likes". Una
societat amb individus mentiders que no actuen sota l'imperatiu categòric, sota
el deure, pot arribar a provocar la destrucció del món i atemptar contra les
vides, per això les imatges de les catàstrofes. En conclusió, he intentat
adaptar aquesta petita part de l'ètica kantiana a la societat actual.
Personalment, fer
aquest treball ha estat tot un repte. Abans de començar a pensar el vídeo he
hagut d'estudiar i fer una reflexió sobre la teoria ètica de Kant. Treballar de
forma individual ha sigut difícil perquè em limito a les meves pròpies idees
per a crear-ho tot, i a vegades tenir lliure albir per a crear m'arriba a
espantar, però la meva capacitat d'expressió és el que em fa ser una artista
després de tot. Fent aquest vídeo també he après que a vegades és millor no
donar-li a l'espectador tot fet (que hagi de pensar!).
(...) En general
estic bastant orgullosa amb el resultat del meu vídeo i amb tot el que vull
comunicar, he après a mostrar una teoria filosòfica bastant complicada en un
vídeo de 2 minuts, la qual cosa no és fàcil!"
the true beauty from Raquel Gil on Vimeo.
Raquel: "Fa referència al pensament de Plató sobre la bellesa, ell la considerava com una presència al món intangible i la comparava amb la bondat.
Per a transferir aquest missatge a l'audiovisual, vaig decidir fer una comparació entre com veu
la bellesa la societat i Plató.
Començant des del
punt de vista de la societat, amb una persona que intenta ser part dels cànons
de bellesa imposats a partir de la pressió social (sentint-se insatisfeta o amb
un semblant apagat, per sentir-se forçada a complir aquests requisits). Poc a
poc aquesta persona es va despullant, tant físicament com metafòricament,
durant aquest procés cada vegada es sent més segura de si mateixa, ja que està mostrant com és realment, sense haver de fingir res, aquesta és la part on deixa
veure la seva veritable bellesa.
A més, el fet que
es mostri una escena, després d'haver-se despullat enterament, mirant un àlbum
de fotos amb cada una de les persones com ànimes o essències, és un metàfora
per parlar de com la bondat dels altres modifica la teva essència i com et
sents, fent d'aquesta manera més fàcil ser bell (la teva ànima)."
Andrea: "La puresa"
En conclusió, la
realització d'aquest vídeo m'ha servit per indagar més sobre aquest tema, buscant la
puresa de les persones i allò sentimental que les fa elles i gaudir de la vida.
En general,
n'estic satisfeta del resultat final i cal dir que el lloc on he gravat el meu vídeo
és Vilafortuny, on jo crec que es troba
la meva essència i la meva puresa."
Paula: "L'amor romàntic"
En el meu cas, vaig treballar amb l'stopmotion tant pels vídeos fets a partir de fotos ajuntades en fraccions de segon, com les transicions i els efectes creats amb els dibuixos que vaig fer amb ceres de colors o amb bolígraf. Va estar un procés extremadament lent i llarg però va valer la pena.
Per a la part del
petó (tràveling circular en stopmotion i dibuix amb ceres), vaig haver de
tallar el vídeo original per cada 0,1 fraccions de segon, de manera que després
imprimia cadascuna d'aquestes captures i les pintava a mà amb ceres, pintura
acrílica, aquarel·la i boli. Després les escanejava i les pujava a l'ordinador,
on les adjuntava al vídeo i, al fer la unió de totes les fraccions de segon,
quedava el resultat final.
Vaig trigar
moltíssimes hores, per l'exemple del petó vaig estar tot un dia, però estic
molt molt contenta amb el resultat i per tant, estic satisfeta.
Espero que gaudiu
del vídeo tant com jo!!!!!"
Sofia: "Mentides autèntiques"
Sofia: "Totes les teves accions, cadascuna d'elles des de la més simple i irrellevant, fins a la més destacada i important, ha de ser una possible llei universal per definir el correcte o incorrecte."
Després de
reflexionar sobre allò que és bo, és a dir la bona voluntat, puc afirmar que
estic d'acord amb la frase.
Kant presenta
l'ètica formal, al contrari de la material, on se cerca una felicitat
individual, en la formal s'actua pel deure i el no buscar res a canvi.
Relacionem aquesta amb l'imperatiu categòric, i al mateix temps amb la frase
amb la qual estic d'acord. Penso que les pròpies accions han de ser com
voldries que fossin totes les de persones alienes, és a dir que puguin ser
lleis universals.
Qualsevol acció
ha de ser pel desig d'una bona voluntat, per tant, allò bo. Però pel que fa a
les mentides, segons filòsofs deontòlegs com Immanuel Kant, defensen el no
mentir en cap situació, però... i si aquella persona, qui fa de les seves accions
lleis universals, realment, s'està mentint a si mateixa? És l'imperatiu
categòric una mentida, i, per tant, contradictòria a les afirmacions de Kant?
La persona estaria sent totalment el contrari al que se cerca amb l'imperatiu
categòric.
Llavors estic
d'acord amb les bones accions i la bona voluntat per crear una ètica, però crec
també que a la vegada va acompanyat d'una falsa realitat o fals desig, que fa
impossible la creació de lleis universals. Un exemple és aquella persona
suposadament perfecta en tots els àmbits de la seva vida, on les seves accions
podrien ser lleis universals, però trobem que és una mentida en si mateixa, una
mentida conseqüencialista, per no enfrontar-se a un mal major com la cerca d'un
mateix, i veiem que aquella persona, al·legòrica a l'imperatiu categòric, és
totalment el contrari d’aquest."
Evan: "Hola a Déu"
Jo de petit
sempre he anat a un col·legi concertat catòlic i he rebut una educació
cristiana catòlica. És per això que se’m va ocórrer fer alguna cosa relacionada
amb Déu. La pregunta que jo em vaig fer va ser: Déu existeix? És una pregunta
que ningú pot respondre i tothom la pot defensar a la seva manera. Jo, que soc
jove, sóc conscient que estic immers en una societat atea i és per això que em
va agradar la idea de defensar que Déu sí que existeix. Vaig preguntar-li a la
meva professora de filosofia, l'Eli, i ella em va dir diversos filòsofs que
defensaven aquesta idea o que, si més no, s'havien fet preguntes sobre l'existència
d'un ésser superior. És en aquest moment, quan vaig començar a cercar la informació.
Des de Tertulià,
Sant Agustí, passant per Tomàs d'Aquino, Descartes, Sant Anselm i jo mateix vam
anar confeccionant el meu text filosòfic fent una barreja de teories i frases
que ara us explicaré en detall."
Joanna: "Mi dulce hogar"
Aquest vídeo filosòfic tracta sobre el conflicte entre el bé i el mal. És un conflicte molt personal i intern que tinc i sentia que realitzar el vídeo sobre això m'alliberaria del pes d'aquesta situació, ja que des de sempre el meu desestressant ha sigut l'art i no podia malbaratar aquesta oportunitat. També sentia que ensenyar això als meus companys i no només amb el meu vídeo, sinó el d'ells, ens uniria una mica més per veure el món intern de tots, és una activitat realment bonica i que ens uneix.
El vídeo comença
explicant el nucli del sentiment i com es va desenvolupant, podem veure
l'angoixa de la meva veu mentre que la velocitat va augmentant fins que trenca
en un silenci i comença la cançó de "ARRANCAMELO" de WOS. Tant
l'artista com l'obra van ser summament importants pel meu desenvolupament com a
persona i per aquest vídeo, també em vaig inspirar en la cançó d'aquest,
anomenada "ALMA DINAMITA".
El començament de
"ARRANCAMELO" simbolitza l'acceptació de la situació encara que tinc
el debat de si està bé o malament, o simplement aquesta casa em fa sentir que
està malament i és aquest geni maligne de Descartes que em tracta d'enganyar
els meus sentits.
En el vídeo
agraeixo i incorporo les persones que em fan pensar les coses més clarament i
no tancar-me tant en el conflicte, com per exemple el meu pare, el meu germà
petit, Edgar, Erre, Adam, Elisa o Nathaniel, ell és el meu salvador realment.
Vaig començar a
qüestionar-me el significat de CASA i HOGAR i d'això el principi del vídeo. És
el vídeo més personal i del que més estic orgullosa perquè sento que és una
abraçada a mi mateixa i als meus éssers estimats i estic molt contenta amb el
resultat d'aquest."
Irene: Què és l'empatia?
Mentalment viatja
cap a la platja, ja que és un lloc que per al protagonista reflexa un parèntesi
de la seva rutina, un lloc en calma perfecte per deixar-te anar pels teus
pensament. Així comença el seu viatge espiritual, sense desconnectar del tot de
la seva realitat, per això surt una imatge del cotxe enmig de la seva reflexió.
Fins que al final torna a la realitat mentre apaga la música de la ràdio del
cotxe.
He volgut fer
aquest vídeo perquè una de les preguntes més interessants per a mi és: Què és
l'empatia? Sempre que he parlat d'aquest tema, cada persona m'ha respost coses
diferents, així que partint de la base de l'ètica de Kant he volgut dedicar
aquest vídeo a aquesta pregunta filosòfica.
La raó darrera la
història del noi ha sigut un reflex de mi mateixa, ja que jo usualment em
quedo pensativa en qualsevol situació en la que em trobi, es una cosa que em passa
molt sovint des de sempre i m'agrada reflexionar amb mi mateixa. També la
ubicació triada ha sigut perquè per a mi la platja i el mar són uns espais
apartats de tot el món, com una mena de refugi."
Va ser una mica
difícil pensar el que volia fer al meu vídeo, però finalment vaig veure tot
clar. Per això he volgut començar amb el vídeo totalment en silenci i quasi a
les fosques, volia expressar una sensació d'angoixa i allò també m'ho va facilitar la
meva habitació, ja que és molt petita i et dóna una mica d'angoixa.
Seguidament, a mesura que va avançant el vídeo es va fent d'un color més viu,
per donar a entendre aquella sensació que dóna igual com siguis, no has de
fer-li cas als estàndard sinó ser com tu ets de veritat."
Laia: "La dependència emocional. Sòcrates."
Vaig estar durant
tres dies fent el guió il·lustrat. Les dues teníem coses a fer durant la tarda,
per tant no teníem la llibertat d'entretenir-nos, ens vam posar a la feina i
vam tardar només 1h i mitja en gravar. El resultat m'ha agradat moltíssim.
Vaig escollir
aquest tema perquè jo vaig tenir dependència emocional durant 2 anys
i de diverses persones, i com que sé que és molt fàcil tenir-la, vaig pensar què millor
que fer un vídeo perquè hi hagi gent que s'identifiqui i, a més a més, per les
persones que no n'han tingut mai entenguin i vegin com és tenir-la.
La felicitat from Alba Planas on Vimeo.
En el vídeo també
es fa referència a com s'ha d'aprendre a viure sense el sentiment constant de
felicitat, això es mostra en el procés de cerca, perquè la protagonista no es
rendeix i troba la felicitat en el més senzill.
El moment on se
superposen dues imatges fa referència a la lluita que moltes persones tenim amb
nosaltres mateixes, les diferents veus del nostre cap. Quan la noia mira el cel
fa referència a l'esperança. És quan es troba a ella mateixa, en pau i calma.
La camisa també
ha simbolitzat l'alliberació i la seguretat. Té un significat subjectiu i en
cada escena es pot interpretar de diferent manera, per exemple: quan la
protagonista té la camisa mig ficada representa la lluita per sortir del pou de
tristesa, pot semblar contradictori, ja que al final del vídeo la noia es torna
a mostrar amb la camisa, això es perquè la noia aprèn a viure amb el que té,
acceptant que no sempre sentirà la felicitat. (...) També vaig fer ús de
la càmera lenta per exemple per empoderar a la protagonista, fent així un final
més interessant.
Estic molt contenta amb el resultat que he obtingut, ja que penso que
mostro una part dels meus sentiments i pensaments a partir d'una obra
audiovisual. Aquest vídeo no només m'ha generat una gran satisfacció sinó que
m'ha fet adonar que aquesta assignatura m'ha omplert de nous coneixements i
m'ha ajudat a tindre un criteri propi. Sento que aquest vídeo, com a projecte
final, mostra la meva evolució al llarg del que ha sigut l'any i això em fa
molt feliç, ja que he gaudit molt d'aquesta assignatura i he après coses que em
serviran per a un futur."
Elvira pateix una demència que la fa totalment dependent, això li afecta la parla, ja que gairebé no pot comunicar-se i també l’afecta per qualsevol mena d’acció. Ella es comunica sobretot amb la mirada i els somriures. Per aquest motiu és Mari Carmen qui cuida d'ella tots els dies, ella ho fa amb la bona voluntat de saber que ha de cuidar de la seva germana i que ningú li ha imposat fer-ho. Ella està totalment satisfeta i contenta amb el que fa, no és cap càrrega, al contrari. Per aquest motiu, per a ella, saber que el que fa és genuí i que està fent el que s’ha de fer, això la fa més lliure. També es mostra la importància dels animals i de la vida de camp que porten, perquè és essencial en la manera de viure que tenen.
He gaudit molt
gravant ja que, al ser un tema tan proper a mi, i amb persones tan importants,
he pogut gaudir molt més del procés. Crec que és una oportunitat molt bona per
d'endinsar-se més en el món audiovisual, i de poder veure el que hi ha darrere
d'una gravació com aquesta: pensar abans els plans, el procés de muntatge i
l'edició del vídeo.
També l'estona
que vaig estar amb elles el cap de setmana, vam estar reflexionant sobre el
tema de la bona voluntat. Volia saber que en pensava la protagonista del vídeo
de tot això. Ella em va dir que la seva vida sempre ha estat lligada amb aquest
concepte i que l'interessa molt. Abans que la seva germana desenvolupés
demència, qui va estar cuidant d'ella des de ben petites va ser l'Elvira. Ella m'explicava
lo agraïda que estava amb la seva germana, com l'havia ajudat quan va tenir problemes al
passat, amb la família i la parella. Per aquest motiu és que volia mostrar la
seva relació, perquè elles són l'exemple d'ajudar-se mútuament sense voler
cap satisfacció pròpia a canvi.
Personalment estic molt contenta amb el resultat, mostra el que jo volia ensenyar d'elles, i per a mi també a sigut un aprenentatge molt gran i molt gratificant."
Evelyn: "Penso que
el vídeo d'Inés Què és el moralment correcte? és interessant perquè des del primer moment li planteja una
situació a l'espectador i li fa una pregunta, les respostes de la qual
relaciona a partir de les diferents ètiques i morals. Això és un recurs
perfecte per a fer que l'espectador estigui molt atent i que reflexioni sobre
què és el que faria ell. En l'àmbit tècnic crec que també està bastant bé
perquè utilitza diferents enquadraments i usa també el recurs del color per a
indicar quan el temps es rebobina, tornant sempre a la pregunta inicial.
Aquest vídeo és
una bona forma per a entendre la teoria de Kant de manera pràctica i amb bons
exemples que sens dubte se't queden al cap. Això sí, prèviament has d'haver
estudiat l'autor per a captar les idees des d'un principi."
Inés: “Un vídeo
que m'ha semblat molt interessant ha sigut el de Raquel, The
True Beauty. El que més m'ha agradat d'aquest treball ha sigut l’edició,
ja que és molt original i fa que tot s'entengui molt millor que no pas si no ho
hagués fet d'aquesta manera. El context del vídeo també s'entén a la perfecció,
podem veure com fa referència a l'ètica platònica i a la importància que té la
bellesa interior.”
Sara: "La riquesa visual del vídeo de Paula L'amor romàntic és altíssima. La combinació d'imatges en
vídeo, on es mostren una gran varietat d'enquadraments, amb el dibuix
superposat en aquestes, crea una sensació d'estar veient un videoclip
professional. La gran dificultat que ha degut suposar realitzar aquest
muntatge es mereix un reconeixement digne.
Les transicions
són originalíssimes i no es fan repetitives. Penso que aquestes aporten el seu
punt especial.
Opino que la tria
del color és excel·lent. El fet que el vídeo giri en torn els tons neutres i
destaqui el potent roig, ens dóna un missatge sobre el contingut del vídeo:
l'amor, ja que el vermell està relacionat amb aquest tema. A més, en reduir la
gamma cromàtica, crea una homogeneïtat molt agradable a la vista, com també amb la il·luminació no massa intensa, ni
tampoc fosca.
Per acabar, parlant del so, dir que la cançó no ha pogut ser més perfecta per a aquest vídeo. Les parts sincronitzades de la lletra amb el que es mostrava a la imatge, demostra una prèvia preparació meticulosa per a poder aconseguir el resultat que finalment s'ha obtingut. El missatge m'ha semblat preciós i romàntic com el títol indica."
Evelyn: "El vídeo de la Sofia Mentides autèntiques és un que tenia ganes de comentar perquè tant el seu vídeo com el meu parlen de les mentides però d'una forma una mica diferent, encara que també tenen moltes similituds.
Sofia sempre fa una gran feina quan té una càmera a les
mans, i del seu vídeo el que més m'agrada és el recurs de l'enregistrament i la
fotografia. Quan ensenya la pantalla del telèfon amb les fotos que fa el
protagonista, sento que és molt estètic i ajuda a reflectir això que
explica, com una imatge queda immortalitzada i quan la compartim en les xarxes
es crea una mentida. El protagonista no
gaudeix els llocs i només vol gaudir d'una bellesa falsa.
Crec que el vídeo
és molt suggeridor, sobretot amb la desaparició del noi al final, perquè dona
molt a pensar. M'ha agradat veure com hem tractat el tema de les mentides de
diferents maneres però vinculant-les amb les xarxes socials, perquè realment
són la font més gran de mentides que tenim al nostre voltant. M'ha resultat
molt interessant."
Noa: "L'Evan ha escollit una temàtica que em sembla molt interessant i alhora complexa com per realitzar un treball artístic però considero que ho ha aconseguit. Em crida l'atenció les diferents textures que es mostren en el vídeo, les teles suaus, l'aigua caient cristal·lina, les roques protuberants... Hola a Déu m'ha semblat un vídeo amb molta sinestèsia i molt suggerent."
Adam: "Volia comentar el vídeo de la Joanna Mi dulce hogar perquè encara que no el va posar a
classe té un sentiment que et fa tindre un nus a la gola durant tot el vídeo,
no sé si és perquè també m'identifico amb el seu missatge o simplement per lo
bonic que és, però crec que si un vídeo et fa sentir així té una cosa que val
la pena. A més, el fet de com està editat també li dona una sensació de
nostàlgia que fa que aquell sentiment encara s'accentuï més."
Virgínia: “El vídeo Què és l'empatia? de la Irene tracta un tema que em sembla molt interessant, ja que jo em considero
una persona poc empàtica i això a vegades m'espanta. En el seu vídeo ens deixa
el missatge ben clar i també ens transmet aquesta sensació de necessitat, on
volem que la gent empatitzi a vegades amb nosaltres. Els plans, filtres i la
composició del vídeo en general em semblen molt adequats per al tema que ha
triat.”
Reich: "M'ha interessat molt el tema del vídeo de l'Adam ¿Qué es la belleza? perquè es tracta des d'un punt de vista quotidià i actual.
Audiovisualment,
la idea d'utilitzar un projector per projectar el contingut que es veia en el
mòbil em sembla espectacular.
El text que
acompanya el vídeo m'ha resultat molt bonic, perquè un cop més ens mostra la
bellesa de la vida, del dia a dia i la bellesa pura i més sincera.
Ha sigut molt
agradable participar en la realització del vídeo, ha sigut una experiència
única i que també m'ha fet reflexionar sobre el concepte que hi ha actualment a la
societat sobre la bellesa."
Sofia: "El vídeo de l'Alba La felicitat crec que és plàsticament excel·lent, ha sigut capaç de transmetre sentiments al públic amb les imatges i també amb el color, ja que el fet que sigui en blanc i negre ha fet que el missatge arribi de forma més contundent. Del vídeo, el que més destaca són les transicions, totes tenen una relació amb allò que es vol expressar, i a més totes tenen una plasticitat molt creativa, sobretot els encadenaments, que de la forma que ha ajuntat els plans creen imatges surrealistes molt expressives. A més, com al final canvia del blanc i negre al color, em sembla molt expressiu i coherent.
A nivell de so, crec que ha escollit una cançó molt bona i a més ha pogut donar-li importància a la veu en off i que aquesta s'escolti bé tenint música darrere."
Paula: "El vídeo de la Irene La bona voluntat sobre la filosofia de Kant em va agradar moltíssim. Sento que va ser capaç de captar una història real i propera a ella de manera que ens la va fer arribar a tots, provocant així les nostres emocions. Va fer ús d'una estètica que aparentment és senzilla, però que darrere està molt pensada, tant els moviments de càmera com els colors que utilitzava, plans, angles, etc. La veu en off va ser preciosa i comunicava molt bé el missatge a l'espectador. Va donar peu a la reflexió i va transmetre una gran sensibilitat com cap altre."
