dilluns, 8 de novembre de 2021

Retrat, autoretrat, selfie. Una mirada crítica a les xarxes socials.


"El selfie és una eina subversiva (...) Cada cop que puges un retrat teu a una xarxa social, estàs decidint entre reforçar els estereotips que ens limiten o combatre'ls proposant noves perspectives (...) també els nostres likes poden ser una eina de transformació massiva (...) La nostra activitat a les xarxes és una de les poques eines de poder que tenim, juntament amb el nostre vot i les nostres decisions de consum. Fem-la servir."  Yolanda Domínguez, "Maldito estereotipo"



Tenim la sort que durant el 1r trimestre del curs 2021-2022, podem convidar la fotògrafa i docent de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona, Sílvia Itúrria. Amb ella encetem tot un procés de treball amb els següents objectius: 

Objectiu general: Fer servir el telèfon mòbil com a eina d'autoconeixement, autorepresentació, expressió i comunicació.

Objectius:

- Diferenciar entre retrat, autoretrat i selfie

- Prendre consciència que les imatges són realitats construïdes.

- Explorar la pròpia identitat en relació a la identitat digital que mostrem al món.

- Extreure conclusions sobre els beneficis i els riscos de compartir la nostra identitat a les xarxes socials.

- Crear retrats i autoretrats amb consciència i compartir-los, si es vol, a les xarxes.

Fer un vídeo que expliqui les conclusions finals.


El primer exercici que ens proposa la Sílvia el dia 7/10/2021 és fer fotografies a l'estil de Richard Avedon en la seva sèrie "In the American West": https://oscarenfotos.com/2016/12/11/in-the-american-west-de-richard-avedon-la-serie-completa-comentada/. Fem 3 retrats de cadascun: un amb expressió seriosa, un altre el més espontània possible i el tercer amb un objecte que ens caracteritza. Sortim al pati a fer-les:







El dia següent, comentem a classe una fotografia de Marilyn Monroe que Richard Avedon va fer i que es considera un dels retrats més emblemàtics de la història de la fotografia. En ell es mostra l'actriu, no com una icona sexual de l'època (com era representada habitualment en els mitjans de comunicació), sinó com una dóna fràgil, en tota la seva vunerabilitat.

Richard Avedon, retrat de Marilyn Monroe, 1957

Comentem també el retrat del papa Innocenci X pintat per Diego Velázquez. Quan el va veure acabat, el papa va dir al pintor: "massa real" (troppo vero), ja que Velázquez havia aconseguit reflexar fins i tot els aspectes ocults de la seva personalitat.

Diego Velázquez, retrat del papa Innocenci X, 1650

Una mostra del resultat dels retrats fets al pati, a la manera de Richard Avedon, exercici 1:

Carolina retrata la Júlia

Asha retrata l'Edgar

Maria retrata la Nomín

Nomín retrata la Maria

Annaïs retrata la Vinyet

Júlia retrata l'Àlex

Mònica retrata la Irene


Carlota retrata la Violeta



Muntem l'exposició amb una selecció dels retrats fets al passadís d'entrada a l'institut:






Dies més tard mostro a classe la campanya publicitària de Calvin Klein inspirada en la sèrie "In the American West" de Richard Avedon. Davant la pregunta si creuen que és encertada o no, els alumnes discrepen: alguns creuen que sí, ja que posa en valor les fotografies de referència o perquè el producete es dirigeix a tot tipus de persones, D'altres creuen que no és encertada, ja que la campanya vol transmetre autenticitat i ho fa a través de posats de diferents models, en lloc de amb fotos de qualsevol persona del carrer.




El segon exercici que ens proposa la Sílvia el dia 21/10/2021 té com a referent l'obra de l'Elina Brotherus i la importància de l'espai, l'atrezzo, la llum i el color en els seus autoretrats: http://www.elinabrotherus.com/photography. L'Elina fa servir el disparador a distància i a classe surt el dubte de si un autoretrat te l'has de fer tu o si te'l pot fer una altra persona. Constatem finalment que sí pot fer-lo una altra persona, però tu l'has d'haver creat primer en la teva imaginació i preparar el que faci falta abans de demanar-li a algú que t'ho faci.

La fotògrafa Sílvia Itúrria explicant l'obra de l'Elina Brotherus


La Sílvia comentant els retrats fets al pati a la manera de Richard Avedon

Dies més tard, fem alguna prova projectant diferents paisatges sobre el nostre cos amb el projector de classe, per veure el diàleg que s'estableix entre el fons i la figura. Són només esbossos abans de fer l'exercici 2.




Una mostra de les fotografies fetes a l'estil de l'Elina Brotherus, exercici 2:










L'exercici 3 l'explico jo perquè la Sílvia no pot venir. El nostre referent és la fotògrafa Cindy Sherman. És famosa per l'ús del maquillatge, disfresses, accessoris i pròtesis per crear fotografies plenes de significat. Inventa personatges ficticis interpretats sempre per ella mateixa, es fotografia en situacions imaginàries amb la intenció de qüestionar els rols de la dona en la societat i la imatge arquetípica d'aquesta en el nostre imaginari colectiu: https://www.alejandradeargos.com/index.php/es/completas/32-artistas/409-cindy-sherman-biografia-obras-y-exposiciones


També paso durant la classe l'exemple de publicitat de Dolce Gabbana inspirat en la sèrie Untitled Film Stills de Cindy Sherman. Constatem diferències amb l'obra de la Cindy ja que, en la campanya publicitària, més que qüestionar el paper de la dona, es reafirma com a objecte de desig.



Una mostra de les fotografies fetes a l'estil de la Cindy Sherman, exercici 3:

Ariadna: "Sobretot m'he inspirat amb les fotos que Cindy Sherman va fer transmitent el seu pensament feminista. Vaig disfressar-me com a la meva àvia quan era pagesa, representant com ella feia, a les dones del camp i el seu dur treball. (...) He mirat cap a la càmera, a diferència de les fotos de la Cindy, ja que volia mostrar l'empoderament de les dones".



Aroa: "Vaig decidir disfressar-me com els personatges de la sèrie "La casa de papel". Els personatges s'anomenen a ells mateixos com "la resistència", ja que davant les injustícies ells actuen contra el sistema. (...) Vaig escollir la disfressa per la força que podia tenir el missatge que volia transmetre a partir de l'angle nadir, la superioritat."


Carolina: "M'he inspirat amb un paper que em representa a mi com a persona. He utilitzat la "aesthetic" de la pel·lícula Midsommar (2019) i he intentat representar-ho amb un toc naturalista en aquesta fotografia."



Ester: "El meu autoretrat ha sigut una representació de la hipocresia. He decidit maquillar-me plorant i amagant aquest sentiment darrere d'una màscara maquillada. (...)  Quan no estic bé d'ànim, em maquillo per sentir-me millor amb mi mateixa i amagar aquest sentiment de malestar."




Irene: "M’he caracteritzat d’elf ja que sento que la connexió amb la natura i l'esperit d’aventura són trets que em caracteritzen força bé, i he volgut reflexar-los tots en un mateix personatge."




Lydia: "Volia transmetre la confusió i incomoditat que a vegades sentim quan ens trobem fora de lloc, quan no entres amb es estàndars o els cànons que imposen, no només la societat en general, també els petits grups d'amics que t'exclouen per "x" motiu. Això ho he volgut representar amb un vestit de casament i un maquillatge que no lliga. I també amb la mirada perduda, trista i cansada, que és l'últim que esperes veure a una novia."




Maria: "He fet una seqüència de quatre fotografies on s'il·lustra el procés que molts de nosaltres travessem, en el qual intentem alterar la nostra identitat per convertir-nos el qui la gent espera que siguem. En algun punt de la nostra vida, molts intentem ocultar i canviar els aspectes de la nostra identitat que ens fan sentir vulnerables, imperfectes o diferents i ens anem modificant per transformar-nos en el que "hauríem de ser". Així, ens acabem perdent a nosaltres mateixos en el procés i arriba un punt en el qual ja ni ens reconeixem. (...) Aquestes imatges han estat inspirades també per la famosa escena de la pel·lícula "I, Tonya" on veiem el caos emocional de la protagonista i el seu desig de ser percebuda com a perfecta a través de la seva manera de maquillar-se i de practicar el somriure forçat davant el mirall. Enllaç a l'escena: https://youtu.be/FHhTm7y_OOw "







Michelle: "En aquest autoretrat no vull deixar indiferent a ningú. Estem immersos dins d'una societat, en la qual hi ha massa que desitjar. Les xarxes socials influeixen negativament a les persones, a la seva essència, perquè el que fa és mostrar i oferir uns cànons de bellesa i estereotips que, si no els segueixes, no ets ningú. Així doncs la utilització dels colors ha sigut bàsicament per fer referència els nostres sentiments i emocions que es fusionen amb el fons pixelat, el qual fa referència metafòricament a la gent que està immersa en les xarxes socials i no en el món real. Ara bé, vaig a retocar les celles i els llavis per burlar-me d'aquests cànons de bellesa que no són gens naturals."



Clàudia: "Absorció"



Maria: "
El meu alter ego serien els nens que van haver de fugir o estar amagats durant la Segona Guerra Mundial. Jo m’he inspirat en Ana Frank, qui va haver-se d’amagar durant uns anys a una casa d’Amsterdam. Ana es va refugiar en escriure tot el que li succeïa o tot el que pensava i opinava."

___

El dia 11/11/2021 amb la Sílvia fem el balanç dels dos últims treballs fetsSobre l'exercici a la manera d'Elina Brotherus, veiem que les fotografies són bastant repetitives. En alguns casos aporten informació sobre la persona autoretratada, però en la majoria es centren en mostrar el lloc triat. Totes les fotografies tenen cura del color, la composició, el ritme, les textures, però només en alguns casos s'ha experimentat amb l'expresivitat del cos o la utilització d'algun element representatiu com un paraigües, un gos, o una vestimenta determinada. Plàsticament totes les imatges són belles i ben construïdes, però falta deslligar-se del referent i explorar possibilitats més enllà de la figura-fons.

Sobre l'exercici fet a la manera de Cindy Sherman constatem que els resultats són molt més interessants. Cadascú ha resolt fotogràficament tot el que tenia ganes de dir a través d'una disfressa i l'atrezzo. Entre els temes tractats està la revindicació feminista, la hipocresia social, l'addicció a les tecnologies, el sotmetiment als cànons de bellesa, la identitat sexual, els lligams que s'autoimposem, la manca de llibertat, etc. Tothom ha elaborat amb cura una imatge que comuniqués de la millor manera possible el missatge. L'expressivitat del cos i de la cara, el vestuari, el maquillatge, els petits detalls de l'atrezzo, la utilització del color, la il·luminació, els angles de visió... tot un ventall d'estratègies s'han posat en marxa per expressar i no deixar ningú indiferent. 

 

L'Abril explicant la seva fotografia a la Sílvia i a la resta de companys/es.


Le Mar explicant la seva fotografia a la Sílvia i a la resta de companys/es.

Dia 18/11/2021: el quart i últim exercici creatiu individual sobre la identitat abans del vídeo final (en petits grups de treball) és sobre un referent cultural lliure, cadascú podrà triar el seu. La Sílvia Itúrria tria un fotògraf que es dedica a la seqüència fotogràfica, Duane Michals (https://clavoardiendo-magazine.com/mundofoto/panorama/duane-michals-hombre-fotografio-pensamiento/), però el nostre referent pot provenir de qualsevol àmbit: la pintura, el cinema, les arts escèniques, etc.

Per explicar aquest últim exercici d'imatge fixa, hem triat Duane Michals perquè considerem que la seqüència fotogràfica pot ser la baula que falta just abans del pas final: la creació audiovisual. A l'igual que Michals explica petites històries amb una gran reflexió existencial subjacent, el projecte acabarà amb un vídeo que recollirà les nostres conclusions finals.

La Sílvia comença explicant la diferència entre una sèrie i una seqüència. La sèrie ja la vam treballar amb el nostre primer referent, Richard Avedon, fent 3 fotos de retrat. També és una sèrie fotogràfica la nostra exposició al passadís de l'entrada a l'institut, tot i que estigui feta per persones diferents. A continuació, qui vulgui inspirar-se en Duane Michals, explicarà una petita història amb fotografies ordenades en el temps. Cadascú pensarà el tema d'aquesta breu narració visual.

Mentre observem les seqüències fotogràfiques de Michals, ens sorprenem per la seva visió del món, molt poètica i filosòfica. Afegeix textos escrits a les seves fotografies en blanc i negre. Es fa preguntes sobre la realitat, el temps, la memòria, la mort, la por... de manera simbòlica, fins i tot surrealista.


Per continuar, la Sílvia mostra un segon referent: Gilbert Garcín (http://www.gilbert-garcin.com/index.htm), que s'autoretrata en móns fantàstics de forma poètica i molt narrativa. L'autor no fa servir programes de retoc d'imatges, sinó recursos propis de la fotografia analògica, com el fotomuntatge manual, o el retoc amb dibuix i pintura.

Deixem ben clar que aquest últim exercici creatiu és per passar-s'ho bé i treballar des de les preferències personals i el perfil específic de cadascú. Per posar un exemple de referent de l'alumnat, Nerea surt i ens explica una fotògrafa que segueix per Instagram, Lilya Kunitskaya, i per què li agrada (https://www.instagram.com/photo.destruction/?hl=es).



Al dia següent poso jo mateixa un altre possible referent aparentment més fàcil, però no menys interessant: la Sabine Koe. Ella es dedica a fotografiar el seu dia a dia, com si d'un diari íntim es tractés: http://www.sabinekoe.info/Sabine_Koe/Sabine_Koe.html. Les seves fotografies de la vida quotidiana tenen un gran contingut poètic que s'expressa a través del desenfocament, el fora de camp, el tractament del color... Els alumnes sembla que es tranquil·litzen i han entès millor el que han de fer. Són lliures de triar el seu propi referent amb la intenció de gaudir al màxim de la proposta.

Mentre treballem a casa sobre l'últim referent a triar lliurement, seguim a classe amb el currículum de la matèria Cultura Audiovisual II i també dediquem un dia a omplir una fitxa d'anàlisi sobre la nostra identitat digital.




A continuació dos exemples de respostes a la fitxa sobre la identitat digital personal:

_____



(Continuarà...)

_____