dilluns, 17 de febrer del 2014

TREBALLS DE RECERCA DE BATXILLERAT

Treballs de FOTOGRAFIA, institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2013-2014


Chris Calero Llerins: "Aigua, font d'inspiració"
Treball de recerca de batxillerat sobre fotografia aquàtica






Chris: "Aconseguir que puguis sentir una sensació de pau i de música sense so, només amb la imatge, el moviment, els colors i la llum. (...) És complicat moure't sota l'aigua, aguantar la respiració en tot moment, i moure't al voltant de la model sense molestar-la."


Alguns fotògrafs aquàtics recercats: 
Bruce Mozert, Tomohide Ikeya, Zena Holloway, Ilse Moore i Elena Kalis.

Bruce Mozert: http://mozertstudio.com/


Tomohide Ikeya:

Montse Grau Roca: "Som natura"
Treball de recerca de batxillerat que utilitza la fotografia artística per a reflexionar
 sobre la relació entre l'ésser humà i la natura











Montse: "El fet d'introduir el cos humà, no és més que per completar la mateixa natura, però mitjançant una figura que pot arribar a transmetre molts estats d'ànim sense dir ni una sola paraula. (...) Vaig haver de triar parts del cos que fossin suggerents i que fessin que el pes entre la figura humana i el paisatge es repartís. Una altra forma d'aconseguir-ho era posant el cos d'esquena. (...) La llum influeix molt en el resultat de la imatge. En un principi, vaig haver de canviar l'hora de la sessió fotogràfica, ja que no podia aconseguir els resultats desitjats. (...) La llum influïa també en la creació de textures: gràcies a ella podia fer més expressiva la imatge".


Més fotografies de Montse Grau Roca a: http://www.flickr.com/photos/mgrau/sets/72157637761344773/



Alguns fotògrafs que relacionen el cos humà amb la natura: 
Elina Brotherus, Rafael Minkkinen, Ellen Kooi i Alex Stoddard.





Marina Vidal Calvet: "La màgia del retrat" - "United States"
Treball de recerca de batxillerat que aprofundeix en el retrat fotogràfic de reportatge





Marina Vidal Calvet: "La màgia del retrat" - "Addiccions"
Treball de recerca de batxillerat que aprofundeix en el retrat fotogràfic de caire simbòlic i social







Marina: "Durant aquests mesos he descobert que, per ser un bon fotògraf, s’ha de disparar amb l’ànima; s’ha de ser intel·ligent, ràpid, insensat, descarat. (...) Sobre el retrat, m’he adonat que no només es basa en una sola cara, com sembla a simple vista, sinó que darrere de cada persona s’hi amaga un missatge. A més, la imatge sempre diu més del fotògraf que del fotografiat. (...) De les meves sessions fotogràfiques n’he après que, abans de realitzar-ne una, s’ha de triar un tema i, a partir d’aquí, tenir una idea sobre com desenvolupar-lo. Hi ha un munt de maneres diferents d’enfocar el tema del retrat: tot depèn del que vulguis representar i dels recursos que tinguis".



           Més fotografies de Marina Vidal Calvet a: http://mvidalcalvet.wix.com/portfolio





Alguns fotògrafs retratistes recercats: Henri Cartier-Bresson, Philippe Halsman, Richard Avedon, Cindy Sherman i Pierre Gonnord.


Henri Cartier-Bresson: http://www.henricartierbresson.org/



Philippe Halsman: http://philippehalsman.com/home/





Cindy Sherman: http://www.cindysherman.com/



Pierre Gonnord: http://www.amfa.es/pierre-gonnord-velazquez-de-la-fotografia/

Clara Polo: "A través del mirall"
Treball de recerca de batxillerat que reflexiona sobre l'ús del mirall (i els reflexes en general) en la fotografia








Clara: " En el cas de la Vivian Maier, el mirall és un símbol del pas del temps i del transcórrer de la seva vida. (...) La Francesca Woodman, penso que utilitzava el mirall amb finalitats introspectives i d’autoconeixença. (...) Brassaï i Helmut Newton, l’utilitzaven per a poder incloure en la fotografia aquells elements que, sense ell, quedarien fora de camp per limitacions físiques, donant així una perspectiva més àmplia de l’escena a retratar. Per a Helmut Newton el mirall és, a més, un símbol de l’orgull i la vanitat humanes: és a través seu que mostra la bellesa i la sensualitat de les seves models, des de diferents perspectives. (...) En el cas d’André Kertész, el mirall és sinònim d’una visió inèdita i, a vegades, distorsionada, de la realitat. (...) Per a en Duane Michals, el mirall era un mitjà per autoconèixer-se, però també per mostrar la vanitat humana, el pas del temps (com en la fotografia Balthus i Setsuko) i per crear metàfores visuals (com és el cas d’El Mirall de l’Alícia). (...) Per a mi, el mirall simbolitza moltes coses. És, en molts casos, una manera de deixar constància de moments viscuts, així com del pas del temps en la meva persona. No obstant, en d’altres casos l’utilitzo per oferir a l’espectador una visió més àmplia de l’escena retratada, i, en menys casos, per crear metàfores o poemes visuals. (...) He desenvolupat una capacitat d’anàlisi d'imatges molt més àmplia i profunda que la que tenia anteriorment. Això m’ha permès ser més crítica amb totes les imatges que m’envolten i apreciar millor la feina que fan els artistes abans de fer una fotografia, així com a plantejar les meves pròpies fotografies abans de fer-les."


Més fotografies de Clara Polo Sabat a: http://www.flickr.com/photos/clarapolo/




Alguns fotògrafs recercats en relació amb els miralls: André Kertész, Vivian Maier, Francesca Woodman, Brassaï, Helmut Newton i Duane Michals.








Anàlisi d’una fotografia de Vivian Maier, per Clara Polo Sabat

Exemple d'anàlisi d'imatges a partir de la simplificació de la pauta de la Universitat Jaume I de Castelló: http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php


1. VINCLE DEL NIVELL CONTEXTUAL

DADES GENERALS
TÍTOL: Autoretrat
AUTOR/A: Vivian Maier
NACIONALITAT: Estatunidenca
ANY: Febrer del 1955
PROCEDÈNCIA DE LA IMATGE: Col·lecció personal de l’autora, publicada al morir per John Maloof, http://vivianmaier.de/
GÈNERE: Autoretrat o fotoreportatge

PARÀMETRES TÈCNICS
B/N o COLOR: B/N
FORMAT: Quadrat
CÀMERA: Rolleiflex
SUPORT: Paper fotogràfic
OBJECTIU: Normal

FETS BIOGRÀFICS RELLEVANTS:
Nascuda l’1 de febrer del 1926 a Nova York (EEUU), de mare francesa i pare australià, Vivian Dorothea Maier va ser una fotògrafa amateur de paisatges urbans que va passar la seva infància entre França i Estats Units. Va treballar de cangur durant uns quaranta anys a Chicago, i molts detalls de la seva vida es desconeixen, donat que la seva obra fotogràfica fou donada a conèixer després de la seva mort, el 21 d’abril del 2009, quan John Maloof (un historiador i col·leccionista de Chicago) va adquirir en una subhasta alguns mobles que contenien uns 100.000 negatius de fotos (unes 20.000 o 30.000 de les quals encara estaven per revelar) fetes per la Vivian entre els anys 50 i els anys 90, i que es trobaven en un traster que ella tenia llogat. Com que havia deixat de pagar el seu lloguer, se li van requisar les pertinences que hi tenia guardades i s’havien posat en subhasta. A l’estudiar a fons les fotografies, va trobar el seu nom escrit i va buscar més informació sobre ella, per finalment descobrir que només dos dies abans que ell comprés els seus mobles a la subhasta, Vivian Maier havia mort.
És per això que no va poder recollir gaire informació sobre ella. Tot i així, se sap que cap a l’any 1930 el pare de Vivian la va abandonar a ella i a la seva mare per motius desconeguts, fet després del qual ambdues conviurien amb la fotògrafa surrealista Jeanne J. Bertrand i que probablement despertaria l’interès de Vivian en la fotografia.
Se sap també que col·leccionava objectes (com ara diaris) i que a vegades gravava en cintes converses que tenia amb la gent que fotografiava. Les famílies per les quals va treballar l’han descrit com una persona distant i directa. Quan no treballava, diuen que es dedicava a recórrer els carrers amb la seva càmera. El desembre de 2008 va relliscar al gel i es va donar un cop al cap, sense aconseguir recuperar-se del tot. Així, va morir quatre mesos després a l’edat de 83 anys.

COMENTARIS CRÍTICS SOBRE L’AUTOR/A:
“Era una poetessa de l’ombra (...) Tot el rebombori generat al voltant d’aquesta troballa [la de les seves fotografies] em va apropar a ella, però després, quan vaig començar a conèixer a fons la seva obra, vaig sentir una atracció enorme: una cangur que en les seves estones lliures havia construït un món paral·lel totalment secret i ocult. Gravava sons del carrer, feia fotografies i filmava en Super 8. I ho feia amb una modernitat absoluta. Era una avantguardista”, Anne Morin (extret del diari El País, 21 d’abril del 2013)

2. NIVELL MORFOLÒGIC

DESCRIPCIÓ DEL MOTIU FOTOGRÀFIC
Aquesta imatge se situa en un espai urbà. Al fons d’aquesta es poden veure  uns edificis i l’accés soterrani a un d’ells, a la dreta, per on està sortint al carrer una persona. En primer pla veiem una part d’un camió de càrrega sobre el qual un home hi està pujant un mirall rectangular de cos sencer. En el mirall s’hi veu reflectida la Vivian Maier, somrient, amb la càmera a l’alçada del pit. Totes les persones que apareixen en la imatge van abrigades.

ELEMENTS MORFOLÒGICS
PUNT: En aquesta imatge es distingeixen tres punts d’atenció principals. El primer se situa al centre geomètric de la fotografia, on es troba la figura de la Vivian Maier reflectida al mirall i el cap de l’home que aguanta el mirall.
En segon lloc, a la part inferior a la dreta de la imatge, es troba un altre punt d’atenció. Està conformat per la figura d’una persona que puja pel que sembla una baixada que dóna a l’entrada de l’edifici.
El tercer punt d’atenció es troba aproximadament al centre esquerra de la imatge. Està conformat pels pleca de la roba rugosa que està sobre el camió. És un punt d’atenció perquè és visualment dens, i això fa que ens hi fixem.

LÍNIA: Tot i que n’hi ha diverses, faré especial menció només a les que considero més importants. En primer lloc tenim dues línies verticals que vénen marcades per les cantonades dels edificis, al terç vertical dret de la imatge. Hi ha una línia vertical que ve marcada per la figura de la Vivian Maier i l’home que subjecta el mirall, i dues més que vénen marcades per les vores del mirall mateix, ja que contrasten amb el fons, que és més fosc que la imatge que reflecteix.

PLA/PLANS – ESPAI: Es distingeixen tres plans principals en la imatge. El primer està conformat pel fons dels edificis. El segon, per l’home, el camió i el mirall, i, finalment, el tercer correspon a la imatge reflectida en el mirall (la banda oposada del carrer amb la Vivian Maier, que tot i que apareguin pròxims a la figura de l’home, estan espacialment separats del segon pla). La imatge se situa en un carrer de Chicago, és un espai urbà i obert.

ESCALA: Donada la distància a la que es troba Vivian del mirall, la seva figura apareix exageradament petita en comparació amb l’home que subjecta el mirall. La figura de la persona que puja per la rampa o les escales de l’edifici, al fons de la imatge, apareix inclús més petita perquè es troba en una posició molt més llunyana respecte de la Vivian amb el mirall. A més, els edificis semblem immensos.

FORMA: Les formes rectes dels edificis, les seves finestres i del mirall contrasten amb les formes orgàniques de la gent que hi apareix i les formes més arrodonides i deixades dels plecs de la seva roba i dels teixits del camió.

TEXTURA: S’aprecia amb gran detall la textura de la roba de l’home i dels teixits del seu camió. Per altra banda, també es pot observar prou nítidament la textura de la façana dels edificis, de totxanes, i la del paviment rugós del carrer.

NITIDESA DE LA IMATGE: No tota la imatge apareix nítida i ben enfocada. L’home i el seu camió apareixen perfectament enfocats, però tant la imatge reflectida en el mirall com els edificis del fons apareixen lleugerament desenfocats.

IL·LUMINACIÓ: Per tractar-se d’un espai obert i urbà, i donada l’espontaneïtat de la fotografia, és evident que la il·luminació d’aquesta imatge és natural. Si ens fixem en les ombres de la roba de l’home i dels edificis, i el fet que Vivian Maier no està coberta per cap ombra, podem intuir que la llum ve de la part superior dreta de la imatge.

CONTRAST: La fotografia presenta major contrast en el pla de l’home i el camió i en el del reflex del mirall.

TONALITAT / B/N-COLOR: La fotografia està feta en blanc i negre, donades les limitacions tècniques del moment.

3. NIVELL COMPOSITIU

SISTEMA SINTÀCTIC O COMPOSITIU
RITME: Els únics elements que es repeteixen en aquesta imatge són els edificis i les seves finestres, així com les estaques de fusta clavades al terra, a la dreta de la imatge.

DISTRIBUCIÓ DE PESOS: El pes visual de la imatge recau en els dos primers terços verticals.  Aquesta és la zona més densa visualment i on hi apareixen els principals elements d’interès de la fotografia.

LLEI DELS TERÇOS: Dos dels punts d’atenció no coincideixen amb els terços de la imatge. És el cas del punt conformat per la figura de Vivian i l’home, que se situa en el centre geomètric de la fotografia, i els plecs dels teixits del camió, que es troben una mica més a l’esquerra d’aquest. Només un punt d’atenció, el de la figura d’una persona que ascendeix per la rampa de l’edifici, coincideix amb un dels terços visuals verticals.

ESTATICITAT / DINAMISME: És una imatge dinàmica i espontània. L’acció que transcorre en ella (com l’home carrega el mirall en el camió) és contínua, així com la de la figura de la persona que puja per la rampa de la dreta. D’altra banda, tot i que la Vivian aparegui en una actitud estàtica, la continuïtat de l’acció de l’home, que és qui la condiciona, ens fa pensar que just després de fer la foto ja no continuaria quieta.

RECORREGUT VISUAL: El primer motiu que reclama la nostra atenció és la figura de la Vivian i després examinem l’home i la seva roba. A continuació mirem els teixits del camió i just després la nostra vista recau sobre la figura de la persona que puja per la rampa.

POSE/INSTANTÀNIA: Es tracta d’una instantània. Podem deduir-ho per l’actitud informal i espontània de la gent que hi apareix i del context en què es troben. A més a més, sabem que Vivian es dedicava a fer fotografies urbanes de ciutats com Chicago, fet que ens dóna una raó més de pes per creure que aquesta és una situació que fou capaç de captar de manera espontània en una de les seves caminades per la ciutat.

ESPAI DE LA REPRESENTACIÓ
CAMP / FORA DE CAMP: Tot objecte d’interès es troba dins del camp visual. Queden fora de camp elements com la resta del camió de càrrega i la continuació dels edificis i del carrer.

OBERT/TANCAT O INTERIOR/EXTERIOR: La imatge fou captada en un espai urbà obert, i, per tant exterior. Es tracta d’un carrer de Chicago.

POSADA EN ESCENA: No està treballada: és a dir, mostra les coses tal i com estaven en aquell moment, sense cap preparació prèvia. El camió de transport porta uns quants teixits arrugats i desgastats sobre els quals l’home hi posarà el mirall en el qual es reflexa la Vivian.

TEMPS DE LA REPRESENTACIÓ
CONSIDERACIONS SUBJECTIVES SOBRE EL TEMPS REPRESENTAT: Aquesta situació es podria haver donat en qualsevol lloc i en qualsevol moment històric a partir de l’aparició de les màquines de retratar. No hi ha cap element en particular que la faci pertànyer a un període cronològic en concret, tot i que la manera de vestir de la gent que hi apareix (tot i que no sigui exageradament antiquada) ens podria portar a pensar que la fotografia fou presa fa bastants anys, probablement al voltant dels anys 50 o 60.

SEQÜENCIALITAT / NARRATIVITAT: És una imatge narrativa donada la continuïtat de l’acció. Es tracta d’una sola fotografia que capta l’acció de l’home que va carregant objectes al seu camió: està fent la seva feina i té la seva pròpia vida. Paral·lelament, la Vivian també segueix la seva rutina i es dedica a retratar aquest moment. Cadascú narra en certa manera la seva història.

4. NIVELL ENUNCIATIU

ARTICULACIÓ DEL PUNT DE VISTA
PUNT DE VISTA FÍSIC: A primer cop d’ull, sembla més aviat frontal, tot i que si observem bé la imatge podem veure que és lleugerament contrapicat a jutjar per la posició en què la Vivian subjecta la càmera.

ACTITUT DELS PERSONATGES: La Vivian mira somrient a la càmera des del seu reflex. L’home està fent una acció quotidiana per a ell: carrega objectes sobre el camió amb el qual els transporta.

QUALIFICADORS: La imatge desprèn una sensació de quotidianitat i franquesa. Tots els personatges es troben fent coses que fan habitualment i la seva actitud ens ho transmet.

VEROSSIMILITUT: Es tracta d’una situació que no és inèdita en sí mateixa. El que és inèdit en la imatge és el fet que la Vivian hagi sigut capaç de captar el seu reflex en “l’instant decisiu” al que es referia Henri Cartier-Bresson. La situació en què ha estat presa és completament versemblant.

MIRADES DELS PERSONATGES: Només podem apreciar la mirada de la Vivian, que mira somrient la càmera. Té una mirada franca i tranquil·la.

INTERPRETACIÓ GLOBAL DEL TEXT FOTOGRÀFIC: Tota la imatge desprèn una sensació de rutina i quotidianitat. És una imatge sorprenent pel fet que la Vivian fos capaç de captar-la amb tanta picardia i reflex en “l’instant decisiu” del qual ens parlava el fotògraf reporter Henri Cartier-Bresson: aquell instant que, per molt que intentem repetir, no es tornarà a donar mai exactament igual. Cal destacar el mèrit que té la fotògrafa per haver-la sabut enquadrar tan bé inclús quan no tenia una visualització prèvia de com ho estava fent, i es guiava únicament per la seva pràctica i pel seu instint.


Anàlisi fet per Clara Polo Sabat


Treballs de recerca de batxillerat a l'exposició "FENT RECERCA", Sala Jove Kesse, febrer 2014.