dimecres, 12 d’agost del 2026

Pintura mural en homenatge a en Joan Giné


Durant el curs 2025-26 rebem l'encàrrec per part de la direcció de l'INS Antoni de Martí i Franquès de crear una pintura mural en homenatge a Joan Giné Masdeu (Falset,1950 - Tarragona, 2025), el nostre director des de l’any 1996 fins al 2015. La sala que havia de recollir la pintura és un aula polivalent on es fan les xerrades amb convidats externs, reunions del claustre de professors o celebracions diverses. 

Plantegem el repte als alumnes de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (2n de batxillerat), ja que el currículum de la matèria contempla les tècniques en tota la seva diversitat, incloent-hi la pintura mural, ja sigui mitjançant projectes personals com col·lectius.

Comencem fent recerca sobre la vida i l’obra d’en Joan Giné, llegim una sel·lecció de poemes seus i seleccionem paraules clau de la seva personalitat com: educació, literatura, cinema, fotografia, vídeo... Fem una primera pluja d’idees mitjançant esbossos en format DIN A4 i seguidament passem a escala i a color l'esbós triat sobre 2 làmines DIN A3 disposades horitzontalment, amb tècnica lliure i paper adequat a la tècnica emprada. Aquesta primera part del projecte la fem de forma individual o bé en parelles.

A continuació, moments de la creació d'esbossos i del dibuix a escala del disseny final:




Tot seguit l'alumnat explica com va sorgir la inspiració inicial i el procés de creació seguit:

XinYan i Berta: Aquest mural és un resum de la vida del Joan fet amb dibuixos. Al centre hi ha el seu retrat amb una càmera de fotos, que era la seva gran afició. Tot el disseny està travessat per una tira de pel·lícula que serveix per "lligar" diferents moments: hi ha una pilota de bàsquet (el seu esport), una ploma (perquè escrivia) i moltes frases i poemes que ell mateix va crear. El fons de colors verds i grocs representa les vinyes i el camp, que era el paisatge que més estimava i on passava el seu temps”.

 


Laura i Sara: “Vam partir de la idea de contar una història amb un missatge de fons, inspirant-nos en alguns murals d’en Diego Rivera, com per exemple Detroit Industry Murals, que representen obrers treballant a les fàbriques de Ford. A partir d’aquesta referència, vam decidir explicar, en la nostra obra, la història d’en Joan Giné. Amb aquest concepte, a l’hora de pensar com representar-la se’ns va ocórrer plasmar les seves aficions i destacar fets característics de la seva vida. Així, vam utilitzar una càmera com a element central, simbolitzant la seva passió per la fotografia. D’aquesta càmera en surt una cinta de cinema, que representa el “rodatge” de la seva vida i fa referència al seu amor pel cinema. A través d’aquesta cinta, vam destacar tres aspectes representatius d’ell: en primer lloc, el seu paper com a entrenador de bàsquet; en segon lloc, la seva tasca com a professor de literatura, on apareix com a exemple un poema seu titulat Pensament situat al centre per simbolitzar els molts anys dedicats a l’ensenyament; i finalment, ell mateix continuant el poema a la pissarra. Per endinsar-nos encara més en la seva època, vam optar per un estil animat, amb un contrast entre colors i tons neutres per cridar l’atenció, encara que el color més destacat és el groc del seu nom i al voltant de la seva figura, per la seva saturació i pel contrast amb els tons freds. Ell surt com a figura principal fotografiant la seva pròpia vida. També vam intentar reflectir la influència del seu temps mitjançant elements representatius, tant personals com d’època, com per exemple el barret. La intenció ha estat, d’una manera dinàmica i creativa, plasmar el millor possible qui era Joan Giné a partir de la informació obtinguda, aconseguint una representació clara però alhora expressiva."

 


Andrea i Ona: “A la nostra recerca hem destacat elements clau que defineixen la seva vida: l’educació, el cinema/fotografia, literatura i l’esport escolar. Aquestes idees s'han convertit en els objectes simbòlics que floten en la composició que hem dissenyat com a mural per la Sala Giné. A la part esquerra inferior hem representat una línia de turons verds amb arbres que simbolitzen els "masos" i el terreny de Falset (després de llegir el seu poema Els masos de Falset). El pendent del terreny fa referència directa al títol del poema, l'esforç i la bellesa de l'ascens. Hem inclòs una silueta negra que representa la figura d'en Joan Giné. Està col·locada de manera que sembla observar o caminar pel seu llegat. El cel blau no és buit, està creuat per esteles o núvols en forma d'espiral que contenen els seus interessos, com la ploma, que simbolitza la seva passió per l'escriptura i la literatura; la càmera, que representa el seu vessant de cineasta, fotògraf i amant de la imatge; i la pilota de bàsquet, que recorda el seu impuls a les activitats de l'institut, un element clau sota la seva direcció. Volem que la Sala Giné transmeti una sensació de pau i moviment. El contrast entre el verd vibrant de la terra i el blau del cel genera una atmosfera de llibertat. La intenció és que qualsevol alumne que miri el mural pugui identificar que la cultura (el cinema, les lletres) i l'esport son interessos comuns amb en Joan, així recordant-lo a través de temes també presents a la nostra vida.”


Marta: “Per fer la meva proposta m’he inspirat principalment en el poema de Joan Giné Un nocturn de Gautier. L’he triat perquè si bé és molt descriptiu, donava lloc a certa imaginació per l’aspecte fantasiós del text. Així, he aprofitat la personificació de la lluna de la que parla el poeta i li he donat el paper de guia en l’educació. Aquesta, tal com faria un mestre amb els seus alumnes, guia a aquells perduts, tant a la mar com al camí de la vida. Per aquest motiu, he afegit l’element del pescador (que en una versió més gran podria ser un petit Joan Giné) com aquell alumne que intenta pescar el coneixement i a qui ajuden els educadors (la lluna, que recull un llibre). Pel que fa als aspectes formals, m’he inspirat en l’estil de la pel·lícula La cançó del mar per mostrar un Joan Giné més poètic i allunyar-lo de la imatge seriosa que suposa un càrrec directiu. En conclusió, he volgut apropar la seva obra i vida de forma amigable a les noves generacions que segurament no en van conèixer res.”

 


 

Sebastià: “El meu disseny es basa en uns “caligraffiti” del seu nom, i dibuixos representatius d’ell. He decidit aquest estil i elements per a poder mantenir-ho senzill però bonic al mateix temps. Aquesta composició ajuda a fixar la vista de l’espectador, sense deixar cap lloc buit. El caligrafitti amb aquest color daurat ressalta bastant, encara que tingui molt menys pes visual que els elements centrals. Els elements tenen uns colors bastant vistosos que criden l’atenció. A més, segueixen una composició diagonal que es desprèn de la càmera des d’una punta cap a l’altra, donant una sensació dinàmica i cridanera, ja que contrasta amb el fons blanc. També la mida dels elements ajuden a l’hora de distribuir el treball per grups, ja que son susceptibles de treballar-se independentment i no perdria la coherència. Finalment, els elements els he escollit referint-me a aspectes de la seva vida com pot ser la literatura.”




Exemple de la posada en comú del disseny creat davant de tot el grup-classe:




Un cop posats en comú tots els treballs fets a escala, votem entre tots i totes el disseny guanyador, que resulta ser una il·lustració de la Marta Sabaté inspirada en el següent poema escrit pel Joan Giné:

UN NOCTURN DE GAUTIER 

La lluna amb les mans obertes

Ha deixat caure a l’atzar

El seu gran ventall de varetes

Damunt del blau tapís del mar.

Per retrobar-lo ella s’inclina

I abaixa son braç argentat;

El ventall, de l’ona joguina,

Defaig sa mà i és emportat

 A l’abís amarg per tornar-te'l

Lluna, un capbussó vull fer

Si tu vols baixar amb mi i prendre’l,

Jo al cel amb tu remuntaré.

 

 

El primer que fem a continuació és fotografiar el disseny de la Marta i projectar-lo sobre el mur (prèviament pintat de blanc) a fi de repassar els contorns amb grafit. Enfosquim la sala amb paper d'embalar per aconseguit la foscor adequada.



A continuació, fotografies del procés de creació, organitzat en 4 sessions de treball amb uns 15 alumnes per sessió mentre la resta estava a classe seguint amb la programació. 




Marta Sabaté, autora del disseny guanyador, fent els retocs finals del mural:


Alumnat i professorat implicat en la realització del mural, poc abans d'acabar-lo:


Vídeo time lapse que recull el procés de creació, editat pel nostre alumne en pràctiques del màster del professorat Jordi Tortosa Guinovart:



Moments de la inauguració del mural amb la projecció del time lapse, la lectura de poemes d'en Joan Giné a càrrec d'alumnes de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica creadors del mural, ball de Sara Zuluaga i pintura en directe per Sebas Valerio ambdós inspirats en el poema d'en Joan titulat Pensament, lectura de l'article escrit pel Jordi Tortosa sobre la vessant poètica d'en Joan i unes paraules en record seu per part del exprofessor de Filosofia Josep Mª Duch:

Projecció del Time Lapse



Lectura de poemes a càrrec dels alumnes creadors


Pintura en directe i dansa inspirats en el poema Pensament


Lectura de l'article escrit per Jordi Tortosa, disponible a: 


Paraules sobre Joan Giné per part de l'exprofessor Josep Mª Duch, disponible a:


Paraules d'agraïment pronunciades per la filla del nostre antic director 


Per concloure la celebració, compartim un piscolabis amb alumnat, professorat, familiars d'en Joan Giné i exprofessors/es de l'institut:



Gràcies a tots i totes per la feina feta, per l'assistència a la inauguració,
 i a gaudir del mural durant molts anys!








dissabte, 23 de maig del 2026

ART per a la VIDA

 


Discurs pronunciat durant la graduació de 2n de batxillerat
de l'Institut Antoni de Martí i Franquès
Palau Firal i de Congressos de Tarragona, curs 2025-26

Bona tarda a tothom. Soc Eloïsa, em jubilo aquest final de curs, per això aprofito per dirigir-vos unes paraules de comiat que espero us serveixin per transitar el camí que a partir d’avui començareu. Molts no em coneixeu perquè la meva docència s’ha inscrit en l’àmbit artístic, però avui us comparteixo a tots i totes part del que he aprés a través de l’art.




1. Comencem amb Antoni Tàpies, pintor informalista català, que amb aquest assemblage juga amb els objectes com van fer abans que ell els artistes dadà i els surrealistes. En una carta als infants lectors i lectores de la revista Cavall Fort escriu sobre una vella cadira explicant que no és només el que veiem, és també: 

"les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriada... Tot, tot participa de la vida i té la seva importància! Fins i tot la més vella cadira porta dintre seu la força inicial d’aquelles sabes que pujaven de la terra, allà als boscos, i que encara serviran per donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar"

En Tàpies és capaç de veure l’origen de l’univers en una  cadira. Miro la cadira d’en Tàpies i m’emociono perquè em suggereix les estones que va descansar i reflexionar quan tenia tuberculosi, fet que el va portar a dedicar-se a l’art de per vida. Veig el seu treball diari a l’estudi del pintor: el caos, l’esperança, la reconciliació. Veig la seva ànima concentrada en aquesta cadira. Tàpies ens ensenya a veure més enllà, a descobrir la màgia del quotidià.



2. L’artista conceptual francesa Sophie Calle, entrevista durant dos anys persones invidents de naixement per preguntar-los què és la bellesa. Cada obra d’aquesta sèrie està formada pel retrat en blanc i negre de la persona entrevistada, el text que explica el seu concepte de bellesa i les fotografies de Sophie que intenten captar fotogràficament la resposta (sense aconseguir-ho). 

A classe sovint algú diu que els invidents ho tenen difícil per saber què és la bellesa, però la Sophie Calle s’encarrega de donar-nos a conèixer les múltiples dimensions d’aquest concepte. És important tenir-lo en compte quan vivim en una societat que destaca l’aspecte visible de la bellesa per sobre altres dimensions com la intel·ligència, la dedicació o el compromís.



3. Com jugaries aquesta partida d’escacs? Totes les peces són blanques! Qui guanya? Qui perd? Ningú i tots. Yoko Ono, artista conceptual i d’acció japonesa, ens convida a mirar-nos com a iguals, tot i que la societat ens anima a competir i ser els millors, els més guapos, els més llestos, els més poderosos. 

A classe hem parlat algun cop sobre l’èxit, ja que molts dels artistes que hem estudiat van ser incompresos en el seu moment. Però ells sabien que el camí a seguir havia de ser coherent amb el concepte d’art que volien desenvolupar. Tant és així que, tot i ser incompresos, els hem estudiat a l’aula! És per això que una de les conclusions a les que hem arribat, és que l’èxit personal està en la coherència amb un mateix i en la capacitat de cadascú per seguir el seu camí amb entusiasme, independentment del què diran.

Potser la Yoko ens convida a col·laborar en lloc de competir per superar els entrebancs de la vida. Com diu el que va ser el seu marit, John Lenon: “La pau no és una cosa que desitges; és una cosa que fas, que ets i que regales”.




4. L'artista sèrbia Marina Abramovic, autoanomenada "l'àvia de la performance", va viure 3 mesos en el MOMA mirant als ulls a la gent durant 8 hores al dia. Hi havia llargues cues per seure davant la Marina i mirar-la als ulls. Hi havia gent que feia cua dia rere dia per tornar a repetir l’experiència. Com és possible això? 

Tan acostumats que estem a no parar de fer coses, estressar-nos, mirar el mòbil, anar a corre-cuita...! La Marina, per contra, seu 8 hores a contemplar els ulls d’un altre. I la gent que comparteix la seva acció plora, riu, torna, s’emmiralla, comença a entendre qui és i perquè està allí. Potser el missatge d’aquesta obra és connectar, dedicar-nos temps, abraçar-nos, fer-nos petons, retrobar-nos al cap i a la fi.



5. Barbara Kruger, artista conceptual postmoderna nord-americana, fa servir la contrapublicitat en aquesta obra per subvertir els eslògans publicitaris. Ella qüestiona el consumisme, però també els rols de poder, els estereotips... i reflexiona sobre la capacitat del llenguatge i de les imatges per crear la percepció que tenim del món. 

Jo us convido, com la Barbara, a qüestionar els pilars de la nostra societat capitalista i patriarcal, però fins i tot a posar en dubte el nostre propi pensament. No creguis tot el que penses, sobretot cuida’t, sigues amable amb tu i escolta el teu cor.


 


6. Esther Ferrer és una artista donostiarra mutidisciplinar que va ser guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques l’any 2008. En aquesta acció anima el públic a caminar deixant una marca amb cinta adhesiva al terra.  

L’obra “Es fa camí en caminar” ens convida a donar el primer pas cap als nostres somnis perquè es facin realitat, ens mou a superar la immobilitat de la por, a provar-ho encara que ens surti malament. Potser ens sorprendrem a nosaltres mateixos. Ho hem d’intentar!



7. Yoko Ono té una instal·lació artítica inspirada en l’art japonès anomenat "Kintsugi". Es basa en restaurar peces de ceràmica trencades mitjançant cola i pols d’or, plata o platí. En lloc d’ocultar la restauració, es ressalta, remarcant la bellesa de la història de l’objecte.  

Aquesta idea ens convida a ser resilients, abraçar la imperfecció, valorar el pas del temps i trobar la bellesa en la superació de les adversitats de la nostra vida.



8. Fina Miralles, artista catalana ecofeminista multidisciplinar, es cobreix de palla fent una acció i ens recorda que el cos humà és natura i no es pot concebre separat d’ella: alguna cosa haurem de menjar, de beure i de respirar...!  

No és casual que sigui Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2025, ja que actualment tendim a separar-nos de la natura en lloc de reconèixer la nostra interdependència. La natura té el ritme lent que necessitem per defugir l’estrès i ens aporta l’energia vital que ens fa tirar endavant.  

Com diu un poema de la Montserrat Abelló: “Plantar sobre la terra els peus/ ja no tenir por/ sentir com puja la saba amunt, amunt/ créixer com un arbre/ a la seva ombra aixoplugar algú que se senti sol, sola/ com tu, com jo.”



9. Acabem amb Paul Klee, artista plàstic i professor de l’escola alemanya d’arquitectura i disseny Bauhaus. Deia que l’art fa visible l’invisible 

He triat aquest grattage de Paul Klee perquè espero de tot cor que tots vosaltres trobeu el vostre "Ikigai", allò que us fa fluir, que us fa sentir-vos com un peix dins l’aigua.  

L’Ikigai combina 4 aspectes:

La teva passió: les activitats que gaudeixes i fas sense esforç.

El teu talent: les teves habilitats naturals o talents desenvolupats.

La teva missió: el que pots aportar al teu entorn immediat i a la societat.

La teva professió: que puguis viure del que t’agrada fer.  

En el meu cas, he trobat el meu Ikigai amb tots vosaltres perquè he sigut feliç fent classe i compartint experiències a l’institut Antoni de Martí i Franquès. Molta sort, nois i noies, i endavant!


Discurs dedicat especialment als meus alumnes

de Fonaments artístics, grups G i H





Que l'art sempre us acompanyi!

Juny 2026














dimarts, 28 d’abril del 2026

EMOCIÓ - ABSTRACCIÓ

Per entendre la pintura matèrica i l'abstracció ens endinsem a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (2n de batx.) en el món de les emocions. Seguidament la seqüenciació de les activitats fetes amb alumnes de l'INS Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2025-26. 

Dia 6/2/2026: Mapa d'emocions.

Ens trobem al gimnàs de l'institut i cadascú agafa una màrfega. Ens disposem en semicercle per fer uns estiraments i una petita relaxació a fi de concentrar-nos per a l'exercici que vindrà a continuació: hem de connectar amb les nostres emocions i representar-les amb formes i colors sobre una silueta humana.










Aquesta és la seqüència seguida per connectar i representar les nostres emocions:

Porta la teva consciència a un record de la teva infantesa. Observa aquesta sensació que no és només una sensació física, sinó que també és una sensació emocional. Pren-te el temps d’observar com es manifesta al teu cos. On es situa? De quin color és? Com es mou dintre teu? Fes una inhalació profunda, exhales per la boca i obres els ulls. Gira’t de cap per avall i ves al teu dibuix a plasmar el que has sentit.

No hi ha pressa, dedica-hi el temps que consideris. Quan acabis, estira’t i tornes a tancar els ulls. Fes respiracions profundes, inhala pel nas i exhala per la boca, relaxant-te i deixant anar aquesta sensació.

Ara porta la teva consciència a un moment on hagis sentit tristesa. On la sents? Com es mou dins del teu cos? De quin color és? Quina forma té? Observa el patró de moviment d’aquesta sensació sentida al teu cos. Inhales i exhales profundament. Torna al teu dibuix.

Quan acabis, torna a estirar-te. Respira profundament. Inhala pel nas i exhala per la boca, deixant anar aquesta sensació. Ja no es fa present.

Ara porta la teva consciència a un moment de ràbia. En quin lloc del teu cos es mou i es fixa aquesta ràbia? De quin color és? Quina forma té? Inhala i exhala profund. Torna al dibuix i representa-ho. Com es veu aquesta sensació al teu cos?

Torna a estirar-te sobre la màrfega sense pressa. Respira profundament, inhala pel nas i exhala per la boca, deixa anar aquesta sensació. Ja no es fa present.

Ara porta la teva ment a un moment alegre de la teva vida. Com sents aquesta felicitat a través del teu cos? Percep tota la informació que porta, dedica el temps que necessitis per notar-la. Exhala completament, inhala profund, imagina l’alegria al teu cos. Com es veu? Com es mou? De quin color és? Expressa-ho al dibuix.


Comentem finalment el resultat de tot plegat per comprovar que hem pintat emocions, aspectes no visibles de la nostra vida, i hem començat a apropar-nos d'aquesta manera a l'abstracció.

Dia 10/2/2026: Pintar la música.

El següent exercici que fem per deixar fluir el traç de manera abstracta és pintar la música (sinestèsia), seguint l'exemple de Wassily Kandinsky. El fem amb aquarel·la, a partir del que ens suggereix la música clàssica que escoltem a classe.




Ainhoa

Andrea

Berta

Laura

Sebastià

XinYan


Dia 12/2/2026: Maite Serna, artista multidisciplinària especialitzada en arteteràpia.

Dies més tard ens visita l'artista Maite Serna i treballem amb ella la pintura matèrica a partir dels seus processos creatius personals, fent servir sorra barrejada amb làtex i pigments en pols, així com altres materials diversos que han portat els alumnes com, per exemple, petits objectes o fragments de roba.






El dia següent dediquem una sessió més de classe, per acabar les obres començades durant la visita de la Maite. A continuació, una mostra de les obres abstractes resultants comentades pels propis autors/es:



XinYan: "Sento que aquesta peça és com un trosset del meu interior que necessitava sortir. Amb el fons vaig voler pintar la sensació de calma, com un cel o un mar una mica vell i desgastat, usant aquests tons blaus i terra que es van esborrant. Però, de cop i volta, apareix aquest nus vermell i enredat al centre: és com una explosió de vida, un sentiment molt fort o fins i tot un dolor que no es pot callar i que té cos propi. Amb l’obra he volgut expressar aquell moment en què, encara que tot sembli tranquil o buit al teu voltant, per dins tens una cosa viva, intensa i una mica caòtica que batega amb molta força i et recorda que ets aquí.

He utilitzat una barreja de cola i diferents pigments de colors per realitzar el fons, que ha sigut escampada amb una targeta i les meves pròpies mans; pel nus he fet servir llana pintada de vermell i al final he esquitxat vermell amb els meus dits per donar aquesta sensació d’explosió. Té un petit detall enganxat, que és un cercle de fusta petit, per indicar d’on sorgeix aquella cosa viva".



Zoe: "L’objectiu d’aquesta activitat per a mi ha estat explorar les emocions a través de la pintura matèrica, utilitzant l’abstracció i la pintura per plasmar de forma tangible el que de vegades no sabem anomenar. 

En el meu cas he estat treballant sobre la importància d’acceptar el malestar o els inconvenients com a part essencial de la vida. El fons blanc representa el punt de partida, la innocència. Un estat inicial del qual partim i que tard o d’hora serà interromput. És aquí on els inconvenients ocorren, com a fets imprevisibles i incontrolables. Aquests estan representats en l’obra en forma de traços enfadats i neguitosos en tons blaus i marrons.

Sobre aquest concepte he treballat l’obra, tractant de plasmar el sentiment del descontrol i el caos com a part inevitable de l'existència. 

L’obra final està treballada sobre fusta amb Gesso. Posteriorment, he treballat els traços utilitzant pigment i barrejant-lo amb làtex, de vegades també s’ha incorporat sorra de platja per a fer de la pintura un medi més espès. Per a treballar l’expressivitat del traç, he fet servir una targeta antiga i amb aquesta he treballat diverses textures i moviments que representaven el sentiment treballat."



Sara, "La meva estrella": "Per aconseguir el resultat final vaig fer servir pigments (blau, blanc i groc), làtex i pa d'or. La paleta de colors són els colors que em venen al cap quan penso en el cel i en el meu avi. Durant el procés vaig deixar fluir el sentiment de nostàlgia i la lluita entre tristesa i alegria, jugant amb el pigment més diluït i més pastós. L'ús del pa d'or és per donar-li més pes visual a l'esquerra i així aplicar la llei dels terços, donant-li equilibri a la composició."



Ainhoa: "Personalment aquesta feina i la de pintar amb música els nostres sentiments m'ha costat una mica fer-los perquè no m'ha agradat recordar el meu passat, però alhora ha estat com deixar anar aquells mals moments."


Berta: "Per començar vaig preparar una base de cartró donant-li una capa de Gesso. Quan es va assecar, vaig començar a pintar amb materials com làtex, sorra, vidres, etc. El meu treball va ser principalment promogut per les ganes d'experimentar amb els materials i fer un quadre que no necessités precisió ni pensament previ.  

El que volia representar era la dificultat personal que tinc per racionalitzar els meus pensaments i ordenar-los quan ni entenc el que passa a dins, cosa que es veu reflectida al quadre pel sentiment de angoixa o pèrdua per no saber exactament on mirar."



Ona: "El que he volgut representar amb la meva obra ha sigut el sentiment de tristesa i de sobrepensar una situació moltes vegades sense fi. Això ho he volgut fer amb el color blau per a representar la tristesa, el qual està considerat el color d’aquesta emoció per a moltes persones, i amb l’espiral de la cantonada inferior esquerra, representant una espiral quan sobrepensem. 

De materials he utilitzat pigments (en aquest cas només de color blau), latex, sorra de platja i purpurina daurada. Vaig escampar la pintura amb una espàtula de metall, i l’espiral (en la qual he utilitzat la tècnica del grattage) l’he fet amb una agulla."



Laura: "Després de preparar el cartró, el meu primer pas va ser estendre una capa de làtex i sorra de platja, després vaig posar gotes de pigment lila amb làtex molt aigualit i vaig anar movent el cartró per a que la pintura es desplacés (amb la tècnica del dripping o regalimat). Finalment vaig enganxar amb làtex les diferents petxines i pedres.

La sorra, les petxines i les pedres representen els meus records de la infantesa i les taques de pintura representen que aquest records ja no són tan bonics."

 


Andrea, "La impotència de l'adéu": "L'objectiu principal d'aquest exercici ha estat connectar amb les meves pròpies emocions i aprendre a expressar-les a través de la pintura matèrica. Per a mi, aquest treball ha estat un procés molt personal on he volgut reflectir un sentiment d'impotència: el fet de veure patir un ésser estimat (persona o animal) i saber que s'apropa el seu final sense que puguis fer res per evitar-ho. M'he inspirat en experiències familiars i, sobretot, en la mort sobtada de la meva gata de la infància, a qui vaig acompanyar en els seus últims minuts al veterinari. L'obra intenta capturar aquella fredor i l'angúnia d'aquell moment.

Vaig preparar el suport d'A3 (cartró) amb una base de cola blanca per donar-li resistència. Vaig utilitzar uns pinzells gruixuts, una targeta vella per escampar el làtex barrejat amb sorra de platja i pigments, buscant crear una textura rugosa que transmetés dificultat i dolor. A més, vaig deixar un forat sense pintar a la part superior del quadre amb la petxina, i vaig pintar aquesta mateixa amb làtex i pigment perquè quedés la superfície de la petxina marcada. Vaig afegir una "llàgrima" amb pigment i una mica d'aigua a la part inferior de la silueta, i vaig enganxar amb el làtex unes boletes i estrelles per polseres a diferents punts de la "taca" fosca del costat dret.

Com a impressió final, aquesta obra m'ha permès treure fora una angoixa que tenia guardada. Crec que el resultat final reflecteix bé el contrast entre la duresa de la situació i la fragilitat de la vida."



Marta: "En aquest treball he emprat la pintura matèrica per arribar a expressar els meus sentiments. Vaig plantejar les meves obres com un estudi tant de les tècniques com de mi mateixa, una introspecció. Per començar, vaig utilitzar dues capes de Gesso per fer la imprimació del suport rígid. Després vaig utilitzar una tècnica aquosa, és a dir, diluïda en aigua: el tremp polímer amb làtex com aglutinant. Per fer-ho he combinat pigments amb el vinil, tot i que també he fet servir sorra i sal per aportar textura i gesso per donar-li estructura. També he utilitzat el làtex per enganxar diferents elements.

L’obra final és un tríptic sobre el meu procés creatiu. Comença amb una falta d'inspiració, amb una harmonia per temperatura freda que recorda a la monotonia de cada dia. Tot i que tot pot semblar sense sentit, les idees sorgeixen com bombolles d’un refresc, poc a poc, i aquestes es fan més riques quan surto de la presó mental que suposa una vida mil·limetrada. Els colors brillen descontroladament de forma harmoniosa però al final acabo en una saturació mental. L’art, que anteriorment era alliberador, fa ressaltar les meves mancances com a artista quan he passat prou temps explorant-lo. Així, és trenca l’harmonia, les línies passen a ser violentes i els colors, més apagats."

 

Finalment fem una mostra del resultat a la cantina de l'institut:






Emocions i abstraccions a la cantina!