Durant el curs 2025-26 rebem l'encàrrec per part de la direcció de l'INS Antoni de Martí i Franquès de crear una pintura mural en homenatge a Joan Giné Masdeu (Falset,1950 - Tarragona, 2025), el nostre director des de l’any 1996 fins al 2015. La sala que havia de recollir la pintura és un aula polivalent on es fan les xerrades amb convidats externs, reunions del claustre de professors o celebracions diverses.
Plantegem el
repte als alumnes de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (2n de batxillerat),
ja que el currículum de la matèria contempla les tècniques en tota la seva
diversitat, incloent-hi la pintura mural, ja sigui mitjançant projectes
personals com col·lectius.
Comencem fent recerca sobre la vida i l’obra d’en Joan Giné, llegim una sel·lecció de poemes seus i seleccionem paraules clau de la seva personalitat com: educació, literatura, cinema, fotografia, vídeo... Fem una primera pluja d’idees mitjançant esbossos en format DIN A4 i seguidament passem a escala i a color l'esbós triat sobre 2 làmines DIN A3 disposades horitzontalment, amb tècnica lliure i paper adequat a la tècnica emprada. Aquesta primera part del projecte la fem de forma individual o bé en parelles.
A continuació, moments de la creació d'esbossos i del dibuix a escala del disseny final:
XinYan i Berta: “Aquest mural és un resum de la vida del
Joan fet amb dibuixos. Al centre hi ha el seu retrat amb una càmera de fotos,
que era la seva gran afició. Tot el disseny està travessat per una tira de
pel·lícula que serveix per "lligar" diferents moments: hi ha una
pilota de bàsquet (el seu esport), una ploma (perquè escrivia) i moltes frases
i poemes que ell mateix va crear. El fons de colors verds i grocs representa
les vinyes i el camp, que era el paisatge que més estimava i on passava el seu
temps”.
Laura i Sara: “Vam partir de la idea de
contar una història amb un missatge de fons, inspirant-nos en alguns murals d’en
Diego Rivera, com per exemple Detroit
Industry Murals, que representen obrers treballant a les fàbriques de Ford.
A partir d’aquesta referència, vam decidir explicar, en la nostra obra, la
història d’en Joan Giné. Amb aquest concepte, a l’hora de pensar com
representar-la se’ns va ocórrer plasmar les seves aficions i destacar fets característics
de la seva vida. Així, vam utilitzar una càmera com a element central,
simbolitzant la seva passió per la fotografia. D’aquesta càmera en surt una
cinta de cinema, que representa el “rodatge” de la seva vida i fa referència al
seu amor pel cinema. A través d’aquesta cinta, vam destacar tres aspectes
representatius d’ell: en primer lloc, el seu paper com a entrenador de bàsquet;
en segon lloc, la seva tasca com a professor de literatura, on apareix com a
exemple un poema seu titulat Pensament situat al centre per simbolitzar els molts anys dedicats a l’ensenyament; i
finalment, ell mateix continuant el poema a la pissarra. Per endinsar-nos
encara més en la seva època, vam optar per un estil animat, amb un contrast
entre colors i tons neutres per cridar l’atenció, encara que el color més
destacat és el groc del seu nom i al voltant de la seva figura, per la seva
saturació i pel contrast amb els tons freds. Ell surt com a figura principal
fotografiant la seva pròpia vida. També vam intentar reflectir la influència
del seu temps mitjançant elements representatius, tant personals com d’època,
com per exemple el barret. La intenció ha estat, d’una manera dinàmica i
creativa, plasmar el millor possible qui era Joan Giné a partir de la informació
obtinguda, aconseguint una representació clara però alhora expressiva."
Andrea i Ona: “A la
nostra recerca hem destacat elements clau que defineixen la seva vida:
l’educació, el cinema/fotografia, literatura i l’esport escolar. Aquestes idees
s'han convertit en els objectes simbòlics que floten en la composició que hem
dissenyat com a mural per la Sala Giné. A la part esquerra inferior hem
representat una línia de turons verds amb arbres que simbolitzen els
"masos" i el terreny de Falset (després de llegir el seu poema Els masos de Falset). El pendent del terreny fa referència
directa al títol del poema, l'esforç i la bellesa de l'ascens. Hem inclòs una
silueta negra que representa la figura d'en Joan Giné. Està col·locada de
manera que sembla observar o caminar pel seu llegat. El cel blau no és buit,
està creuat per esteles o núvols en forma d'espiral que contenen els seus
interessos, com la ploma, que simbolitza la seva passió per l'escriptura i la
literatura; la càmera, que representa el seu vessant de cineasta, fotògraf i
amant de la imatge; i la pilota de bàsquet, que recorda el seu impuls a les
activitats de l'institut, un element clau sota la seva direcció. Volem que la
Sala Giné transmeti una sensació de pau i moviment. El contrast entre el verd
vibrant de la terra i el blau del cel genera una atmosfera de llibertat. La
intenció és que qualsevol alumne que miri el mural pugui identificar que la
cultura (el cinema, les lletres) i l'esport son interessos comuns amb en Joan,
així recordant-lo a través de temes també presents a la nostra vida.”
Marta: “Per fer la
meva proposta m’he inspirat principalment en el poema de Joan Giné Un nocturn de Gautier. L’he triat perquè
si bé és molt descriptiu, donava lloc a certa imaginació per l’aspecte fantasiós
del text. Així, he aprofitat la personificació de la lluna de la que parla el
poeta i li he donat el paper de guia en l’educació. Aquesta, tal com faria un
mestre amb els seus alumnes, guia a aquells perduts, tant a la mar com al camí
de la vida. Per aquest motiu, he afegit l’element del pescador (que en una
versió més gran podria ser un petit Joan Giné) com aquell alumne que intenta
pescar el coneixement i a qui ajuden els educadors (la lluna, que recull un
llibre). Pel que fa als aspectes formals, m’he inspirat en l’estil de la
pel·lícula La cançó del mar per
mostrar un Joan Giné més poètic i allunyar-lo de la imatge seriosa que
suposa un càrrec directiu. En conclusió, he volgut apropar la seva obra i vida
de forma amigable a les noves generacions que segurament no en van conèixer
res.”
Sebastià: “El meu disseny es
basa en uns “caligraffiti” del seu nom, i dibuixos representatius d’ell. He
decidit aquest estil i elements per a poder mantenir-ho senzill però bonic al
mateix temps. Aquesta composició ajuda a fixar la vista de l’espectador, sense
deixar cap lloc buit. El caligrafitti amb aquest color daurat ressalta bastant, encara que tingui molt menys pes visual que els elements centrals. Els elements
tenen uns colors bastant vistosos que criden l’atenció. A més, segueixen una
composició diagonal que es desprèn de la càmera des d’una punta cap a l’altra,
donant una sensació dinàmica i cridanera, ja que contrasta amb el fons blanc.
També la mida dels elements ajuden a l’hora de distribuir el treball per grups,
ja que son susceptibles de treballar-se independentment i no perdria la
coherència. Finalment, els elements els he escollit referint-me a aspectes de
la seva vida com pot ser la literatura.”
.jpg)
UN NOCTURN DE GAUTIER
La lluna amb les mans obertes
Ha deixat caure a l’atzar
El seu gran ventall de varetes
Damunt del blau tapís del mar.
Per retrobar-lo ella s’inclina
I abaixa son braç argentat;
El ventall, de l’ona joguina,
Defaig sa mà i és emportat
A l’abís amarg per tornar-te'l
Lluna, un capbussó vull fer
Si tu vols baixar amb mi i prendre’l,
Jo al cel amb tu remuntaré.
Alumnat i professorat implicat en la realització del mural, poc abans d'acabar-lo:
Vídeo time lapse que recull el procés de creació, editat pel nostre alumne en pràctiques del màster del professorat Jordi Tortosa Guinovart:
