EMOCIÓ - ABSTRACCIÓ

Per entendre la pintura matèrica i l'abstracció ens endinsem a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (2n de batx.) en el món de les emocions. Seguidament la seqüenciació de les activitats fetes amb alumnes de l'INS Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2025-26. 

Dia 6/2/2026: Mapa d'emocions.

Ens trobem al gimnàs de l'institut i cadascú agafa una màrfega. Ens disposem en semicercle per fer uns estiraments i una petita relaxació a fi de concentrar-nos per a l'exercici que vindrà a continuació: hem de connectar amb les nostres emocions i representar-les amb formes i colors sobre una silueta humana.

Aquesta és la seqüència seguida per connectar i representar les nostres emocions:

Porta la teva consciència a un record de la teva infantesa. Observa aquesta sensació que no és només una sensació física, sinó que també és una sensació emocional. Pren-te el temps d’observar com es manifesta al teu cos. On es situa? De quin color és? Com es mou dintre teu? Fes una inhalació profunda, exhales per la boca i obres els ulls. Gira’t de cap per avall i ves al teu dibuix a plasmar el que has sentit.

No hi ha pressa, dedica-hi el temps que consideris. Quan acabis, estira’t i tornes a tancar els ulls. Fes respiracions profundes, inhala pel nas i exhala per la boca, relaxant-te i deixant anar aquesta sensació.

Ara porta la teva consciència a un moment on hagis sentit tristesa. On la sents? Com es mou dins del teu cos? De quin color és? Quina forma té? Observa el patró de moviment d’aquesta sensació sentida al teu cos. Inhales i exhales profundament. Torna al teu dibuix.

Quan acabis, torna a estirar-te. Respira profundament. Inhala pel nas i exhala per la boca, deixant anar aquesta sensació. Ja no es fa present.

Ara porta la teva consciència a un moment de ràbia. En quin lloc del teu cos es mou i es fixa aquesta ràbia? De quin color és? Quina forma té? Inhala i exhala profund. Torna al dibuix i representa-ho. Com es veu aquesta sensació al teu cos?

Torna a estirar-te sobre la màrfega sense pressa. Respira profundament, inhala pel nas i exhala per la boca, deixa anar aquesta sensació. Ja no es fa present.

Ara porta la teva ment a un moment alegre de la teva vida. Com sents aquesta felicitat a través del teu cos? Percep tota la informació que porta, dedica el temps que necessitis per notar-la. Exhala completament, inhala profund, imagina l’alegria al teu cos. Com es veu? Com es mou? De quin color és? Expressa-ho al dibuix.

Comentem finalment el resultat de tot plegat per comprovar que hem pintat emocions, aspectes no visibles de la nostra vida, i hem començat a apropar-nos d'aquesta manera a l'abstracció.

Dia 10/2/2026: Pintar la música.

El següent exercici que fem per deixar fluir el traç de manera abstracta és pintar la música (sinestèsia), seguint l'exemple de Wassily Kandinsky. El fem amb aquarel·la, a partir del que ens suggereix la música clàssica que escoltem a classe.

Ainhoa

Andrea

Berta

Laura

Sebastià

XinYan

Dia 12/2/2026: Maite Serna, artista multidisciplinària especialitzada en arteteràpia.

Dies més tard ens visita l'artista Maite Serna i treballem amb ella la pintura matèrica a partir dels seus processos creatius personals, fent servir sorra barrejada amb làtex i pigments en pols, així com altres materials diversos que han portat els alumnes com, per exemple, petits objectes o fragments de roba.

El dia següent dediquem una sessió més de classe, per acabar les obres començades durant la visita de la Maite. A continuació, una mostra de les obres abstractes resultants comentades pels propis autors/es:

XinYan: "Sento que aquesta peça és com un trosset del meu interior que necessitava sortir. Amb el fons vaig voler pintar la sensació de calma, com un cel o un mar una mica vell i desgastat, usant aquests tons blaus i terra que es van esborrant. Però, de cop i volta, apareix aquest nus vermell i enredat al centre: és com una explosió de vida, un sentiment molt fort o fins i tot un dolor que no es pot callar i que té cos propi. Amb l’obra he volgut expressar aquell moment en què, encara que tot sembli tranquil o buit al teu voltant, per dins tens una cosa viva, intensa i una mica caòtica que batega amb molta força i et recorda que ets aquí.

He utilitzat una barreja de cola i diferents pigments de colors per realitzar el fons, que ha sigut escampada amb una targeta i les meves pròpies mans; pel nus he fet servir llana pintada de vermell i al final he esquitxat vermell amb els meus dits per donar aquesta sensació d’explosió. Té un petit detall enganxat, que és un cercle de fusta petit, per indicar d’on sorgeix aquella cosa viva".

Zoe: "L’objectiu d’aquesta activitat per a mi ha estat explorar les emocions a través de la pintura matèrica, utilitzant l’abstracció i la pintura per plasmar de forma tangible el que de vegades no sabem anomenar. 

En el meu cas he estat treballant sobre la importància d’acceptar el malestar o els inconvenients com a part essencial de la vida. El fons blanc representa el punt de partida, la innocència. Un estat inicial del qual partim i que tard o d’hora serà interromput. És aquí on els inconvenients ocorren, com a fets imprevisibles i incontrolables. Aquests estan representats en l’obra en forma de traços enfadats i neguitosos en tons blaus i marrons.

Sobre aquest concepte he treballat l’obra, tractant de plasmar el sentiment del descontrol i el caos com a part inevitable de l'existència. 

L’obra final està treballada sobre fusta amb Gesso. Posteriorment, he treballat els traços utilitzant pigment i barrejant-lo amb làtex, de vegades també s’ha incorporat sorra de platja per a fer de la pintura un medi més espès. Per a treballar l’expressivitat del traç, he fet servir una targeta antiga i amb aquesta he treballat diverses textures i moviments que representaven el sentiment treballat."

Sara, "La meva estrella": "Per aconseguir el resultat final vaig fer servir pigments (blau, blanc i groc), làtex i pa d'or. La paleta de colors són els colors que em venen al cap quan penso en el cel i en el meu avi. Durant el procés vaig deixar fluir el sentiment de nostàlgia i la lluita entre tristesa i alegria, jugant amb el pigment més diluït i més pastós. L'ús del pa d'or és per donar-li més pes visual a l'esquerra i així aplicar la llei dels terços, donant-li equilibri a la composició."

Ainhoa: "Personalment aquesta feina i la de pintar amb música els nostres sentiments m'ha costat una mica fer-los perquè no m'ha agradat recordar el meu passat, però alhora ha estat com deixar anar aquells mals moments."

Berta: "Per començar vaig preparar una base de cartró donant-li una capa de Gesso. Quan es va assecar, vaig començar a pintar amb materials com làtex, sorra, vidres, etc. El meu treball va ser principalment promogut per les ganes d'experimentar amb els materials i fer un quadre que no necessités precisió ni pensament previ.  

El que volia representar era la dificultat personal que tinc per racionalitzar els meus pensaments i ordenar-los quan ni entenc el que passa a dins, cosa que es veu reflectida al quadre pel sentiment de angoixa o pèrdua per no saber exactament on mirar."

Ona: "El que he volgut representar amb la meva obra ha sigut el sentiment de tristesa i de sobrepensar una situació moltes vegades sense fi. Això ho he volgut fer amb el color blau per a representar la tristesa, el qual està considerat el color d’aquesta emoció per a moltes persones, i amb l’espiral de la cantonada inferior esquerra, representant una espiral quan sobrepensem. 

De materials he utilitzat pigments (en aquest cas només de color blau), latex, sorra de platja i purpurina daurada. Vaig escampar la pintura amb una espàtula de metall, i l’espiral (en la qual he utilitzat la tècnica del grattage) l’he fet amb una agulla."

Laura: "Després de preparar el cartró, el meu primer pas va ser estendre una capa de làtex i sorra de platja, després vaig posar gotes de pigment lila amb làtex molt aigualit i vaig anar movent el cartró per a que la pintura es desplacés (amb la tècnica del dripping o regalimat). Finalment vaig enganxar amb làtex les diferents petxines i pedres.

La sorra, les petxines i les pedres representen els meus records de la infantesa i les taques de pintura representen que aquest records ja no són tan bonics."

 

Andrea, "La impotència de l'adéu": "L'objectiu principal d'aquest exercici ha estat connectar amb les meves pròpies emocions i aprendre a expressar-les a través de la pintura matèrica. Per a mi, aquest treball ha estat un procés molt personal on he volgut reflectir un sentiment d'impotència: el fet de veure patir un ésser estimat (persona o animal) i saber que s'apropa el seu final sense que puguis fer res per evitar-ho. M'he inspirat en experiències familiars i, sobretot, en la mort sobtada de la meva gata de la infància, a qui vaig acompanyar en els seus últims minuts al veterinari. L'obra intenta capturar aquella fredor i l'angúnia d'aquell moment.

Vaig preparar el suport d'A3 (cartró) amb una base de cola blanca per donar-li resistència. Vaig utilitzar uns pinzells gruixuts, una targeta vella per escampar el làtex barrejat amb sorra de platja i pigments, buscant crear una textura rugosa que transmetés dificultat i dolor. A més, vaig deixar un forat sense pintar a la part superior del quadre amb la petxina, i vaig pintar aquesta mateixa amb làtex i pigment perquè quedés la superfície de la petxina marcada. Vaig afegir una "llàgrima" amb pigment i una mica d'aigua a la part inferior de la silueta, i vaig enganxar amb el làtex unes boletes i estrelles per polseres a diferents punts de la "taca" fosca del costat dret.

Com a impressió final, aquesta obra m'ha permès treure fora una angoixa que tenia guardada. Crec que el resultat final reflecteix bé el contrast entre la duresa de la situació i la fragilitat de la vida."

Marta: "En aquest treball he emprat la pintura matèrica per arribar a expressar els meus sentiments. Vaig plantejar les meves obres com un estudi tant de les tècniques com de mi mateixa, una introspecció. Per començar, vaig utilitzar dues capes de Gesso per fer la imprimació del suport rígid. Després vaig utilitzar una tècnica aquosa, és a dir, diluïda en aigua: el tremp polímer amb làtex com aglutinant. Per fer-ho he combinat pigments amb el vinil, tot i que també he fet servir sorra i sal per aportar textura i gesso per donar-li estructura. També he utilitzat el làtex per enganxar diferents elements.

L’obra final és un tríptic sobre el meu procés creatiu. Comença amb una falta d'inspiració, amb una harmonia per temperatura freda que recorda a la monotonia de cada dia. Tot i que tot pot semblar sense sentit, les idees sorgeixen com bombolles d’un refresc, poc a poc, i aquestes es fan més riques quan surto de la presó mental que suposa una vida mil·limetrada. Els colors brillen descontroladament de forma harmoniosa però al final acabo en una saturació mental. L’art, que anteriorment era alliberador, fa ressaltar les meves mancances com a artista quan he passat prou temps explorant-lo. Així, és trenca l’harmonia, les línies passen a ser violentes i els colors, més apagats."

 

Finalment fem una mostra del resultat a la cantina de l'institut:

Emocions i abstraccions a la cantina!