Durant el curs
2025-26 rebem l'encàrrec per part de la direcció de l'INS Antoni de Martí
i Franquès de crear una pintura mural en homenatge a Joan Giné Masdeu (Falset,1950 - Tarragona, 2025), el
nostre director des de l’any 1996 fins al 2015. La sala que
havia de recollir la pintura és un aula polivalent on es fan les
xerrades amb convidats externs, reunions del claustre de professors o
celebracions diverses.
Plantegem el
repte als alumnes de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (2n de batxillerat),
ja que el currículum de la matèria contempla les tècniques en tota la seva
diversitat, incloent-hi la pintura mural, ja sigui mitjançant projectes
personals com col·lectius.
Comencem fent
recerca sobre la vida i l’obra d’en Joan Giné, llegim una sel·lecció de poemes seus i
seleccionem paraules clau de la seva personalitat com: educació, literatura, cinema,
fotografia, vídeo... Fem una primera pluja d’idees mitjançant esbossos en format
DIN A4 i seguidament passem a escala i a color l'esbós triat sobre 2 làmines DIN A3 disposades horitzontalment, amb tècnica lliure i paper adequat a la
tècnica emprada. Aquesta primera part del projecte la fem de forma individual o bé
en parelles.
A continuació, moments de la creació d'esbossos i del dibuix a escala del disseny final:
Tot seguit l'alumnat explica com va sorgir la inspiració inicial i el procés de creació seguit:
XinYan i Berta: “Aquest mural és un resum de la vida del
Joan fet amb dibuixos. Al centre hi ha el seu retrat amb una càmera de fotos,
que era la seva gran afició. Tot el disseny està travessat per una tira de
pel·lícula que serveix per "lligar" diferents moments: hi ha una
pilota de bàsquet (el seu esport), una ploma (perquè escrivia) i moltes frases
i poemes que ell mateix va crear. El fons de colors verds i grocs representa
les vinyes i el camp, que era el paisatge que més estimava i on passava el seu
temps”.
Laura i Sara: “Vam partir de la idea de
contar una història amb un missatge de fons, inspirant-nos en alguns murals d’en
Diego Rivera, com per exemple Detroit
Industry Murals, que representen obrers treballant a les fàbriques de Ford.
A partir d’aquesta referència, vam decidir explicar, en la nostra obra, la
història d’en Joan Giné. Amb aquest concepte, a l’hora de pensar com
representar-la se’ns va ocórrer plasmar les seves aficions i destacar fets característics
de la seva vida. Així, vam utilitzar una càmera com a element central,
simbolitzant la seva passió per la fotografia. D’aquesta càmera en surt una
cinta de cinema, que representa el “rodatge” de la seva vida i fa referència al
seu amor pel cinema. A través d’aquesta cinta, vam destacar tres aspectes
representatius d’ell: en primer lloc, el seu paper com a entrenador de bàsquet;
en segon lloc, la seva tasca com a professor de literatura, on apareix com a
exemple un poema seu titulat Pensament situat al centre per simbolitzar els molts anys dedicats a l’ensenyament; i
finalment, ell mateix continuant el poema a la pissarra. Per endinsar-nos
encara més en la seva època, vam optar per un estil animat, amb un contrast
entre colors i tons neutres per cridar l’atenció, encara que el color més
destacat és el groc del seu nom i al voltant de la seva figura, per la seva
saturació i pel contrast amb els tons freds. Ell surt com a figura principal
fotografiant la seva pròpia vida. També vam intentar reflectir la influència
del seu temps mitjançant elements representatius, tant personals com d’època,
com per exemple el barret. La intenció ha estat, d’una manera dinàmica i
creativa, plasmar el millor possible qui era Joan Giné a partir de la informació
obtinguda, aconseguint una representació clara però alhora expressiva."
Andrea i Ona: “A la
nostra recerca hem destacat elements clau que defineixen la seva vida:
l’educació, el cinema/fotografia, literatura i l’esport escolar. Aquestes idees
s'han convertit en els objectes simbòlics que floten en la composició que hem
dissenyat com a mural per la Sala Giné. A la part esquerra inferior hem
representat una línia de turons verds amb arbres que simbolitzen els
"masos" i el terreny de Falset (després de llegir el seu poema Els masos de Falset). El pendent del terreny fa referència
directa al títol del poema, l'esforç i la bellesa de l'ascens. Hem inclòs una
silueta negra que representa la figura d'en Joan Giné. Està col·locada de
manera que sembla observar o caminar pel seu llegat. El cel blau no és buit,
està creuat per esteles o núvols en forma d'espiral que contenen els seus
interessos, com la ploma, que simbolitza la seva passió per l'escriptura i la
literatura; la càmera, que representa el seu vessant de cineasta, fotògraf i
amant de la imatge; i la pilota de bàsquet, que recorda el seu impuls a les
activitats de l'institut, un element clau sota la seva direcció. Volem que la
Sala Giné transmeti una sensació de pau i moviment. El contrast entre el verd
vibrant de la terra i el blau del cel genera una atmosfera de llibertat. La
intenció és que qualsevol alumne que miri el mural pugui identificar que la
cultura (el cinema, les lletres) i l'esport son interessos comuns amb en Joan,
així recordant-lo a través de temes també presents a la nostra vida.”
Marta: “Per fer la
meva proposta m’he inspirat principalment en el poema de Joan Giné Un nocturn de Gautier. L’he triat perquè
si bé és molt descriptiu, donava lloc a certa imaginació per l’aspecte fantasiós
del text. Així, he aprofitat la personificació de la lluna de la que parla el
poeta i li he donat el paper de guia en l’educació. Aquesta, tal com faria un
mestre amb els seus alumnes, guia a aquells perduts, tant a la mar com al camí
de la vida. Per aquest motiu, he afegit l’element del pescador (que en una
versió més gran podria ser un petit Joan Giné) com aquell alumne que intenta
pescar el coneixement i a qui ajuden els educadors (la lluna, que recull un
llibre). Pel que fa als aspectes formals, m’he inspirat en l’estil de la
pel·lícula La cançó del mar per
mostrar un Joan Giné més poètic i allunyar-lo de la imatge seriosa que
suposa un càrrec directiu. En conclusió, he volgut apropar la seva obra i vida
de forma amigable a les noves generacions que segurament no en van conèixer
res.”
Sebastià: “El meu disseny es
basa en uns “caligraffiti” del seu nom, i dibuixos representatius d’ell. He
decidit aquest estil i elements per a poder mantenir-ho senzill però bonic al
mateix temps. Aquesta composició ajuda a fixar la vista de l’espectador, sense
deixar cap lloc buit. El caligrafitti amb aquest color daurat ressalta bastant, encara que tingui molt menys pes visual que els elements centrals. Els elements
tenen uns colors bastant vistosos que criden l’atenció. A més, segueixen una
composició diagonal que es desprèn de la càmera des d’una punta cap a l’altra,
donant una sensació dinàmica i cridanera, ja que contrasta amb el fons blanc.
També la mida dels elements ajuden a l’hora de distribuir el treball per grups,
ja que son susceptibles de treballar-se independentment i no perdria la
coherència. Finalment, els elements els he escollit referint-me a aspectes de
la seva vida com pot ser la literatura.”
Exemple de la posada en comú del disseny creat davant de tot el grup-classe:
Un cop posats en comú tots els treballs fets a escala, votem entre tots i totes el disseny guanyador, que resulta ser una il·lustració de la Marta Sabaté inspirada en el següent poema escrit pel Joan Giné:
UN NOCTURN DE GAUTIER
La lluna amb les mans obertes
Ha deixat caure a l’atzar
El seu gran ventall de varetes
Damunt del blau tapís del mar.
Per retrobar-lo ella s’inclina
I abaixa son braç argentat;
El ventall, de l’ona joguina,
Defaig sa mà i és emportat
A l’abís amarg per tornar-te'l
Lluna, un capbussó vull fer
Si tu vols baixar amb mi i prendre’l,
Jo al cel amb tu remuntaré.
El primer que fem a continuació és fotografiar el disseny de la Marta i projectar-lo sobre el mur (prèviament pintat de blanc) a fi de repassar els contorns amb grafit. Enfosquim la sala amb paper d'embalar per aconseguit la foscor adequada.
A continuació, fotografies del procés de creació, organitzat en 4 sessions de treball amb uns 15 alumnes per sessió mentre la resta estava a classe seguint amb la programació.
Marta Sabaté, autora del disseny guanyador, fent els retocs finals del mural:
Alumnat i professorat implicat en la realització del mural, poc abans d'acabar-lo:
Vídeo time lapse que recull el procés de creació, editat pel nostre alumne en pràctiques del màster del professorat Jordi Tortosa Guinovart:
Moments de la inauguració del mural amb la projecció del time lapse, la lectura de poemes d'en Joan Giné a càrrec d'alumnes de Tècniques d'Expressió Graficoplàstica creadors del mural, ball de Sara Zuluaga i pintura en directe per Sebas Valerio ambdós inspirats en el poema d'en Joan titulat Pensament, lectura de l'article escrit pel Jordi Tortosa sobre la vessant poètica d'en Joan i unes paraules en record seu per part del exprofessor de Filosofia Josep Mª Duch:
Projecció del Time Lapse
Lectura de poemes a càrrec dels alumnes creadors
Pintura en directe i dansa inspirats en el poema Pensament
Lectura de l'article escrit per Jordi Tortosa, disponible a:
A finals del curs 2023-24 l'Institut Antoni de Martí i Franquès va guanyar el Premi Baldiri "Arts i llengua" per un projecte educatiu sobre Montserrat Abelló titulat "Endinsa't al cor de les paraules". Durant el curs curs 2024-25 seguim treballant plàsticament a partir de la poesia en clau de dona, aquest cop afegint altres poetes referents com Maria Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera.
Comencem a treballar!
El 1r exercici del curs a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (el diagnòstic inicial de 2n de batxillerat) ha estat el d'il·lustrar un poema amb tècnica i format lliures. Aquí en teniu alguns exemples de creacions de l'alumnat:
Carla il·lustra el poema "Cicles i trànsit" de Laia Noguera
Carla: "Per representar
aquest poema he decidit fer una fotografia, ja que és una tècnica que m'agrada
molt. Penso que el meu treball és prou simbòlic, ja que he col·locat diversos
elements que representen el missatge que dóna el poema. Per mostrar la
menstruació, he fet servir cordills vermells amb boletes i perles que
representen la vida, igual que les flors. Podem dir que la vida representada
als cordills, dóna vida a les flors. He decidit que les cames estiguin nues i
que la localització sigui a l'exterior, ja que el poema parla de la dona i la
connexió amb la natura. Vaig escollir també una hora del dia en què el cel es
veu de tons liles i roses, que penso que són colors que es poden relacionar amb
la feminitat. No he volgut editar els colors ni passar la foto a blanc i negre,
ja que penso que la foto tal com és expressa exactament el que vull dir."
CICLES I TRÀNSITS, Laia Noguera
Un cicle més i menstruo de
nou.
He demanat que la sang em netegi.
M’he fos amb la terra:
les arrels són molt fondes.
M’he fos amb el cel
i el vol és alt i il·limitat.
Que cada vegada que menstruo
em faig més clara i refinada.
Potser encara apartes la mirada
quan explico que em pertoca
perdre sang.
Però cada vegada que sents la
paraula
algun indret de tu respira més
profund.
I no hi fa res: bé saps que ets
viu
precisament perquè menstruo.
______
Júlia il·lustra el poema "Dona havia de ser" de Laia Noguera
Júlia: "La meva obra es titula "Ofegada per etiquetes". He
volgut representar el cos d'una dona idealitzada que està ofegada tant
metafòricament com literalment (a l'aigua) per les etiquetes que el món ens
imposa dia a dia. La meva intenció al fer aquesta fotografia era
representar la sensació d'ofec que moltes dones encara ara poden sentir al ser
jutjades/etiquetades/acusades per persones del seu entorn. Per fer-ho
vaig utilitzar tots els adjectius que diu el poema. Estic contenta del
resultat ja que crec que representa molt bé el missatge que he volgut donar des
d'un principi en relació amb el que jo vaig entendre del poema."
DONA HAVIA DE SER, Laia Noguera
Projecte, princesa, preciosa,
objecte, primmirada, possessió,
salvadora, redemptora, cuidadora,
ploramiques, complicada, figaflor,
personatge secundari, tia bona,
somiatruites, amargada, tu què saps,
dèbil, desvalguda, bruixa, cosa,
prostituta, serventa, escarràs,
barjaula, mala dona, amistançada,
peluda, incoherent, emocional,
casadora, costelleta, gata maula,
voluptuosa, senyoreta, propietat,
harpia, fresca, nimfa, mal follada,
tigressa, pardala, vestal,
fadrina, matrona, bagassa,
eixorca, sirena, lleial,
feble, delicada, consentida,
bon partit, da sposare, sexual,
infantil, diabòlica, egoista,
traïdora, malvada, incapaç,
útil, temorenca, complidora,
procreadora, conilla, quin tipàs,
pecadora, estreta, fada, premi, tonta,
calladeta estàs més guapa, femme fatal,
bleda, histeritzada, mosca morta,
menstruadora, amateur, t’has engreixat,
impura, invisible, sota l’ombra,
abnegada, perduda, dependent,
nimfòmana, coqueta, mala peça,
melosa, incomprensible, complaent,
escòria, dama, frígida, donzella,
pitxer de flors, tu treu les bones notes,
que les dones ―ja ho sabem― no som iguals,
tu somriu i demostra que ets molt bona,
tu sigues innocent i triomfaràs.
______
Ariadna il·lustra el mateixa poema de Laia Noguera "Dona havia de ser"
Ariadna: "Aquest poema està
format per un munt d'etiquetes o adjectius despectius cap a la dona, per tant
jo ho he representat a través d'una seqüència fotogràfica on al principi surt
una noia somrient i al llarg de les fotografies se li van escrivint aquests
adjectius al cos. A més, també van apareixent algunes "ferides", la
seva expressió de la cara també es va entristint. Amb això he volgut mostrar
d'una forma bastant "violenta" i literal la forma en què aquests
comentaris i etiquetes se'ns queden marcades a la pell i ens acaben afectant i
definint com la resta de gent ens veurà."
______
Ivan il·lustra el poema "Mare" de Laia Noguera
Ivan: "He fet aquesta foto en blanc i negre
perquè el que més destaqui sigui la llàgrima, que representa tot el dolor que
sent ella. En blanc i negre es nota més la tristesa, mostrant a una mare esgotada
per tot el patiment que ha passat. Per últim he decidit ficar a la meva mare
per així donar-li més sentiment."
MARE, Laia Noguera
Mare,
perdona’m per cada ganivetada que t’hem
clavat,
per cada vegada que t’hem violat,
per cada vegada que t’hem insultat,
que t’hem fet callar,
que t’hem perseguit,
que t’hem controlat,
que t’hem lapidat,
que t’hem convertit en una esclava,
que t’hem dit que ets la deshonra de la
família,
que no t’hem deixat fer el teu camí,
que hem ignorat les teves malalties,
que hem fet els possibles per evitar que
sabessis qui ets
i prenguessis possessió de tu mateixa.
Mare,
perdona’m, si us plau.
Teníem tanta por de perdre’ns en el teu amor
que no podíem sinó fer-lo miques.
______
Laia il·lustra el poema "La sintaxi.
Els papers temàtics. La semàntica” de Laia Noguera
Laia: "He escollit la
tècnica de la fotografia perquè és amb la que més m'hi sento còmoda. I el que més
m'agrada és disfressar-me o disfressar els altres. Una cosa que vaig aprendre
l'any passat d'una fotògrafa molt reconeguda, Cindy Sherman, és que pots
disfressar-te tu mateix representant a una altra persona. Però aquest cop
he volgut fer que els protagonistes de la foto siguin algú altre.
A la foto podem
veure a un home agafant amb una mà el micròfon i amb l'altra mà a la seva dona.
En canvi, al seu costat trobem una dona amb una postura com d'inferioritat, amb
una cinta adhesiva enganxada a la boca.
El que vull
representar amb aquesta fotografia és que l'home és superior a la dona i té el
poder, i la dona no té dret a parlar o alçar-se i és inferior a l'home."
LA SINTAXI, ELS
PAPERS TEMÀTICS, LA SEMÀNTICA, Laia Noguera
Si ell col·labora
en les feines de la casa,
vol dir que ella
s’encarrega de les feines de la casa.
Si ella necessita
el seu espai,
vol dir que ell
ocupa tot l’espai.
Si ell comprèn
les necessitats d’ella i s’hi adapta,
vol dir que ella
ha perdut el nord dels seus propis interessos.
Si ella li alça
la veu,
vol dir que ell
és l’únic que té veu.
Si ella calla i
consent,
vol dir que ell
calla i decideix.
Si ella és
complicada i es queixa per foteses,
vol dir que ell
no la veu, però li explica que és magnànim.
Si ell és a dalt,
és evident:
vol dir que ella
és a baix.
Però ella mor a
mans de la seva parella
quan ell
assassina la seva parella.
______
Laura il·lustra el poema "No hem parlat de res" de Montserrat Abelló
Laura: "El
poema parla de dues persones que seuen una davant de l’altra i no es diuen res,
perquè no els fa falta. Aquesta situació m’ha fet pensar en dos vells amics que
es retroben després de molts anys i que no els cal dir res perquè la seva
relació s’ha quedat parada en el temps, igual que fa tants anys. Per això
l’obra és una tassa de cafè, d’on sobresurt el cafè amb les paraules del poema".
NO HEM PARLAT DE RES, Montserrat Abelló
No hem parlat de
res,
ens hem assegut
mirant-nos.
La primavera era
un espai somort
vora un estiu
que tot just
començava.
No hem parlat de
res.
La maduresa
dels nostres
esguards
era ben plena
de paraules.
______
Arnau il·lustra el poema "Sento com goteja la por" de Montserrat Abelló
Arnau: "Aquest poema
representa que la por no existeix si estem junts, mostrant-ho en el dibuix com
paraigües units sota la pluja, sense deixar que ningú es mulli.
Des del meu punt
de vista, el que he intentat fer ha estat traspassar l'obra de l'autora mostrant que, encara que ens mulléssim de la por, no cal que ens espantem
tampoc."
SENTO COM GOTEJA LA POR, Montserrat Abelló
Sento com goteja
la por,
cau lenta
damunt els
paraigües.
Drets, a la
plaça,
uns als costats
dels altres,
cridem i ajuntem
les mans.
Després, restem
silenciosos.
Com elles, com
ells, amido
la meva pròpia
feblesa.
______
Mònica il·lustra el poema "Vine et vull veure" de Montserrat Abelló
Mònica: "El poema parla de
com l'autora vol que una persona es mostri tal i com és, sense amagar-se, que el record
que ella tenia de la persona ja no hi és perquè mai l'havia conegut realment.
Jo he decidit fer unes fotografies de coses que són importants i que formen
gran part de la vida de una persona molt important per a mi, per arribar a
poder conèixer a la persona mes enllà del que ella vol mostrar".
VINE ET VULL
VEURE, Montserrat Abelló
Vine, et vull
veure
davant meu.
No com pretenies
sinó tal com ets.
Ja res no desfarà
aquesta imatge
perfeta,
que ha quedat
clavada
en mi.
I d’allò que tant
volies que fos,
ja no me’n queda
ni
el més lleu
record.
I ara se’m fa més
dolça
la certesa que
aquell altre tenir-te
a prop a
contracor.
______
Gabriel il·lustra el poema "Ens movem entre somnis" de Montserrat Abelló
Gabriel: "El poema de Montserrat Abelló ens parla de viure en
un món de somnis, buscant una nova tendresa. Bàsicament vol mostrar un
sentiment de calor o afecte. Això ho he relacionat amb la imatge perquè també
ens mostra una escena surrealista, com si fos un somni, ja que a mi m’agrada
molt l’edició digital sobre el Surrealisme. També veiem una persona asseguda
sola, com si estigués pensativa o buscant alguna cosa important. També hi ha un
rellotge que es desfà, que simbolitza el pas del temps o la idea que en els somnis
el temps no té importància.
A la part
inferior de la imatge veiem un bosc que representa el viatge interior o la
recerca que menciona el poema. També hi ha una cara amb un ull que observa, com
si fos una reflexió sobre els sentiments o els pensaments que hi puguin haver
més profunds. Tant el poema com la imatge parla sobre la recerca d’alguna cosa
especial dins del món dels somnis, com la tendresa que menciona Abelló.
Així, la imatge
mostra el tema del poema, ja que tots dos mostren un món irreal on es busca un
nou sentiment o connexió."
ENS MOVEM ENTRE SOMNIS, Montserrat Abelló
Ens movem
entre somnis
a la recerca
d’una nova
tendresa.
______
Encàustica amb l'Eugeni Fabregat
A l'inici del 2n trimestre seguim il·lustrant poemes, en aquest cas sobre Els 4 elements. Vam convidar l'artista Eugeni Fabregat a venir a classe per treballar amb ell
la tècnica de l'encàustica. La nostra inspiració visual va ser la sèrie
d'obres de Helen Ward titulada "Vistes urbanes"https://www.helenwardartist.com/urban-glimpse-1
Ens preparem donant una capa d'imprimació amb Gesso sobre fusta de 5 mil·límetres per a preparar el suport. Continuem fent esbossos amb tinta xinesa sobre foli i passant-los després sobre paper d'arròs.
Els dies 29 i 30 de gener (2025) ve l'artista convidat a l'institut i fem encàustica amb ell. L'Eugeni Fabregat porta els materials necessaris: cera d'abelles i parafina, un fogonet amb termòstat i pinzells de tipus paletina. Els alumnes que volen superposar dos dibuixos fan primer una capa de cera sobre la fusta, afegeixen el primer dibuix i s'ajuden d'una paletina (o espàtula) per aconseguir que el paper d'arròs es fixi sobre la fusta. Seguidament superposen una altra capa de cera i el segon dibuix, tornant a fer servir la paletina. Amb un assecador de cabell acceleren l'assecat de la cera. La superposició dels dos fulls de paper d'arròs provoca dos plans de profunditat, veient-se més nítid el dibuix del damunt i menys intens el de darrere.
El segon dia que ve a classe l'Eugeni Fabregat acabem de col·locar sobre les fustes els dibuixos fets sobre paper d'arròs que quedaven per cobrir amb una capa de cera d'abelles i parafina (aquesta última per donar més resistència al material) i seguim experimentant creant poemes tridimensionals. Ho fem manipulant primer els poemes impresos sobre paper (amb retolador permanent, tinta xinesa, grafit...) i submergint-los després en cera calenta per aconseguir una consistència del paper que fins i tot s'adapta a la forma que li vulguem donar. És com una petita escultura de cera.
L'artista porta algunes de les seves obres a classe i ens explica el seu procés de treball i com ha arribat fins a l'abstracció. Per acabar, ens acomiadem d'ell fent-nos una fotografia de grup, mostrant la nostra encàustica sobre fusta a la mà.
Els poemes que hem treballat amb l'Eugeni Fabregat van en relació amb els 4 elements, tema que ens ha ocupat tot el primer trimestre de Tècniques d'Expressió i part del segon. Són els que es poden llegir a continuació:
MONTSERRAT ABELLÓ (TERRA)
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA (FOC)
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
MONTSERRAT ABELLÓ
(AIRE)
El vent damunt la pell,
entre els cabells, dins
la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes,
i pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.
CINTA MULET (AIGUA)
I encara hi ha gent que es tanca a la cuina
i no volen saber que dos rius d’aigua dolça
es puguin trobar i anar avall, ensems,
sortejant rocs i joncs, que plantats als
vorals,
van cenyint el llit de vaivens
com onades.
I encara no entenc que hi hagi gent
que no vulgui salmons al riu,
peix corcat de tendresa,
perquè el brogit dels seus bots, transcendint
cascades,
riu amunt,
aixeca polseguera…
de gotes, que
flueixen a l’aire,
netes, com el coratge en una lluita a mort,
per arribar al cim inaccessible que raja
aigua verge,
que es beguda d’esperits, que com el salmó,
coneixen d’antuvi el secret
de mirar clar.
Alguns testimonis de l'alumnat sobre la tècnica de l'encàustica i la visita de l'Eugeni Fabregat:
Laia J.: Del que ens va explicar l’Eugeni Fabregat, em va cridar molt l’atenció com treballa amb materials tan particulars com la cera i el paper d’arròs. No només per la tècnica en si, que és molt diferent del que estem acostumats, sinó també per la manera com utilitza aquests materials per expressar emocions, sensacions… I de la passió i delicadesa amb que ho fa. També vaig aprendre que no cal fer obres molt realistes perquè tinguin sentit o impacte. Ell crea amb molta llibertat i fa servir elements molt personals, i això m’ha ajudat a veure que l’art pot ser molt més íntim i que cada detall pot tenir un significat. El seu procés artístic també m’ha fet pensar que val la pena experimentar més i no tenir por de provar tècniques noves.
Levon: He aprés que realment l’art no te lleis i no importa el
que et diguin, tu ets l’artista i fas el TEU art. Cap persona et pot dir si ho
fas bé o malament, mentre t’ajudi a tu mentalment, serveixi de teràpia, t’ajudi
a expressar-te i et quedis satisfet amb les teves creacions, fes el que
vulguis.
Gabriel: Vaig aprendre que ell treballa molt amb
la idea de la solitud, de la introspecció, i que li dóna molta importància a la
textura i als materials. Em va agradar molt veure com utilitza la cera
(encàustica). Em va guiar molt durant el procés i això em va ajudar a
experimentar sense por.
Ariadna: Eugeni Fabregat em va semblar un artista genial,
amb molta experiència en la tècnica de l’encàustica. Les seves obres eren molt
interessants i originals. Ens va donar trucs i consells que van ser clau per
entendre millor la tècnica i aconseguir millors resultats. Sense la seva ajuda,
segurament les nostres obres haurien estat molt diferents.
Samuel: He descobert una manera molt lliure i expressiva
de crear. El seu ús dels materials i com experimenta m’ha ajudat a obrir la
ment i perdre la por a provar coses noves.
Júlia: Amb l’Eugeni Fabregat he descobert tot el món de
l’encàustica que no sabia ni que existia i ha sigut un gran descobriment ja que
és una tècnica molt interessant. També, veient les seves obres, vaig adonar-me
de totes les combinacions que feia ell amb la encàustica en les seves obres i
vaig poder veure que tot i que no ho sembla és una tècnica molt extensa.
Laia S.: L’Eugeni Fabregat és un artista que domina molt
bé l’encàustica, i a classe ho va demostrar. Aquest domini és fruit de la
pràctica constant i de l’amor que sent per l’art. El que vaig aprendre amb ell
és que, per arribar a dominar una tècnica i ser realment creatius, cal
dedicar-hi moltes hores i aprendre dels errors. Les seves obres eren diferents
del que estem acostumats a veure: molt gruixudes, però també molt interessants
de treballar.
El projecte transversal que estem desenvolupant explicat per Cèlia i Eira al canal de Youtube de la Fundació Carulla
_____
Pintura mural amb la col·laboració de l'Escola d'Art
Durant el 3r trimestre del curs seguim il·lustrant poesia catalana aquest cop fent pintura mural en col·laboració amb alumnes i professors de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona, grup d'Arts Aplicades al Mur.
Dia 5/3: els alumnes de l'Escola d'Art venen a l'institut Antoni de Martí i Franquès a rebre l'encàrrec. Els expliquem quines són les poetes (Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera) i quins són els poemes que hem il·lustrat a classe de Tècniques d'expressió graficoplàstica i Dibuix artístic. Els mostrem també les nostres il·lustracions. Tot seguit els acompanyem a veure la paret a pintar de 70 metres de llargada per 1'60 metres d'alçada!
Dia 12/3: els alumnes de l'Escola d'Art tornen a venir a l'institut a mostrar-nos les seves propostes artístiques fetes a partir dels nostres dibuixos i la lectura dels poemes. Ens expliquen també la manera de confeccionar les plantilles que necessitarem per traslladar els dibuixos sobre el mur.
Dia 19/3: En 8 grups de treball (un per cada poema) consensuem quins seran els dissenys finals que pintarem a la paret i comencem a confeccionar les plantilles. En cada grup hi ha alumnes de l'institut i també de l'Escola d'Art.
Dies 26 i 31/3: Acabem de confeccionar les plantilles i comencem a marcar i pintar la paret, sempre amb la col·laboració dels alumnes del grup d'Arts aplicades al mur de l'Escola d'Art.
Dia 2/4: Els alumnes de l'Escola d'art venen per ajudar-nos a acabar de pintar el mural del pati i comencem molt il·lusionats, però al cap d'un parell d'hores hem de desistir degut a la pluja. Recollim i continuarem el proper dimecres.
Dia 9/4: Continuem pintant la paret del pati de l'institut, aquest cop sense interrupció de la pluja!
Càpsula de vídeo creada per l'Alba, alumna de 1r de batxillerat, a la matèria Cultura Audiovisual a propòsit de la pintura mural:
Videoclip creat per Queralt, alumna de l'Escola d'Art, sobre l'experiència viscuda al mur:
_____
Alguns testimonis de l'alumnat sobre l'experiència de la pintura mural:
- Què has aprés
de treballar en grup (amb companys de classe i de l’Escola d’art)?
Ariadna:Fer una
pintura mural al nostre institut ha estat tot un repte, sobretot pel fet de
treballar en grup amb companyes d’una altra escola que no coneixíem prèviament.
Tot i això, puc dir que estic molt satisfeta amb com ha funcionat el nostre
equip. Ens vam saber coordinar molt bé, vam repartir-nos la feina de manera
equitativa i, a més, vam aprendre molt gràcies als coneixements i experiència
de les noies de l’Escola d’Art, que estudien pintura mural.
Valentina: Crec
que el treball en grup facilita molt el procés, perquè el fa més amè i més
fàcil de portar. Treballar amb altres persones et permet compartir idees,
repartir tasques i rebre ajuda en tot moment. Moltes vegades, els mateixos
companys són els que més t’ajuden. A més, col·laborar és molt motivador.
Laia S.:Treballar en grup amb companys de classe i de l’Escola d’Art m’ha ajudat a
aprendre a escoltar altres punts de vista, a repartir tasques i a valorar la
importància del treball col·laboratiu. He entès que cada persona pot aportar
idees diferents que enriqueixen el resultat final i que, si treballem en equip,
es pot arribar més lluny que si ho fem sols.
- Què has aprés
de dibuixar i pintar en grans dimensions?
Valentina: He
après que pintar en grans dimensions no és tan complicat com sembla al
principi. El que pot resultar més complex és preparar les plantilles i prendre
bé les mides, ja que cal concentrar-se molt. Però un cop tens tot això fet , el
procés de pintar en gran es fa molt més fàcil i molt agradable.
Laia S.: Dibuixar
i pintar en grans dimensions m’ha ensenyat a tenir una visió més global de
l’obra. He après a gestionar millor l’espai, a treballar amb més llibertat i a
planificar millor els detalls per tal que tot tingui coherència. A més, em
permet expressar-me de manera més impactant, ja que el format gran fa que cada
línia, cada color, tingui molta més força.
Georgina: Pintar
en gran m’ha fet perdre la por al blanc, a equivocar-me. T’obliga a pensar en
l’espai i a fer servir el cos d’una altra manera. És molt físic i intens, però
també molt alliberador.
- Què opines de
com ha quedat la paret sencera?
Levon:
M’agrada molt i em sembla millor i més estètic de com estava abans. També m’agradaria
haver deixat un fragment lliure per tothom, per qualsevol alumne de tot l’institut,
per ficar el que vulguis per sempre.
Julia:M’agrada
molt com ha quedat la paret sencera. Crec que s’hi pot veure una continuïtat i
a més, el fet de que cada fragment sigui de color negre més un altre color dona
molta simplicitat, cosa que fa que els dibuixos siguin clars i fàcils de veure
de lluny. (...) Jo des de petita quan passava per l’institut i veia tots els
graffitis que hi havien li deia a la meva mare que quan fos gran i anés a
aquest institut m’agradaria poder pintar algun dia alguna de les parets del
pati. I finalment, ho he aconseguit i ara cada cop que passi per l’institut
recordaré aquest moment.
Gabriel: Crec que
ha quedat brutal. És impressionant veure com tants estils i mans diferents
poden unir-se per crear una obra tan gran i significativa. Cada fragment
reflecteix una sensibilitat diferent, però alhora tots junts formen una sola
veu visual. Ha estat un projecte molt potent, tant a nivell artístic com
emocional. El blanc i negre es veu per tot el mural i per seccions apareixen
diferents colors que ressalten i donen força al missatge.
______
L'exposició a l'Espai Jove Kesse
Per últim, mostrem una part de tot el recorregut fet sobre POESIA i ART a l'Espai Jove Kesse de Tarragona. Tot seguit fotografies del muntatge de l'exposició, amb l'ajuda de l'Eugeni Fabregat:
El cartell de l'exposició, amb la il·lustració de l'Ariadna:
La inauguració de l'exposició, amb l'actuació dels alumnes d'arts escèniques:
El dia de Sant Jordi 2025 la paret es converteix en una mini ruta literària i els alumnes, acompanyats dels seus professors, visiten la paret per llegir els poemes il·lustrats en veu alta.
Gabriel: He après
que puc connectar molt amb el que sento i transformar-ho en art. A vegades em
costa posar en paraules el que penso, però amb els materials i les tècniques
adequades, trobo maneres de comunicar-me que em sorprenen. També he après a
confiar més en el meu procés creatiu, a no jutjar tant el que faig i a valorar
el camí, no només el resultat final.
Cèlia: He après
que encara que no vulgui fer alguna cosa perquè mai la he fet i em faci una
mica de por fer-la malament, s’ha de fer. No passa res si ho fas malament ja
que aprendràs alguna cosa i guanyaràs experiències noves.
Laia S.: He descobert que sóc una persona
constant, creativa i amb capacitat per adaptar-me a diferents tècniques i
materials. M’he adonat que gaudeixo explorant idees, treballant en equip i
superant reptes. També he
après que els errors formen part de l’aprenentatge i que, amb esforç, puc
aconseguir resultats dels quals sentir-me orgullosa.
Què has aprés dels altres?
Gabriel: He après
que cadascú té una manera molt personal de treballar i de veure el món. Mirant
les obres dels meus companys he descobert emocions, pensaments i estils que
m’han inspirat molt. També he après que compartir idees, dubtes i processos fa
que creixem més com a grup i que ens enriquim mútuament.
Laia S.: Dels meus companys he après a adaptar-me, a escoltar
diferents punts de vista i a valorar maneres de treballar molt diverses.
Cadascú té una manera única d’expressar-se i això m’ha ajudat a obrir la ment i
a veure el món des d’altres perspectives. De l’Eugeni Fabregat, he après la
importància de la constància, la passió per l’art i el valor de dominar una
tècnica a base de pràctica. En general, aquest procés m’ha ensenyat que
compartir experiències amb altres persones enriqueix molt tant el procés
creatiu com el personal.
Què has aprés del món?
Gabriel: He entès
que l’art pot ser una forma molt potent de connectar amb els altres, de parlar
de temes com la solitud o la identitat d’una manera sincera i directa. I que
fins i tot les coses més petites poden tenir un significat molt gran si les
mires amb ulls creatius.
Maria: He après
que el món està ple d'injustícies que es poden denunciar a través de l’art. I
que l’art pot ser una eina poderosa de transformació i consciència.
Gisela: He aprés que si els artistes no ens defensem els uns als altres,
l’art acaba sent una competició i no un mitjà d’expressió i creativitat. El món
sovint ens impulsa a comparar-nos, a buscar l’èxit individual per sobre del
col·lectiu. Però he aprés que l’art és el suport conjunt entre els humans,
sense aquest respecte ningú s’atreviria a fer art. Quan aprenem dels altres i
compartim sense por és quan avancem com artistes i com a persones.
Ruth: A través de l’art he après que és una
forma poderosa d’expressar sentiments, pensaments i idees que poden ser
difícils de comunicar amb paraules. L’art em permet connectar amb altres
persones de manera emocional i comprendre millor les seves experiències. També
he descobert que l’art no només és una eina creativa, sinó també una manera de
reflexionar sobre el món, les seves injustícies i la seva bellesa.
Laia J.: He après que l’art és una eina molt poderosa per entendre i
expressar el món que ens envolta. A través dels exercicis, m’he adonat que la
poesia i l’art poden parlar de temes molt profunds, com les emocions, les
injustícies…. També he vist que malgrat que cadascú viu la realitat d’una
manera diferent, l’art ens pot connectar i fer reflexionar sobre coses que a
vegades no sabem com posar en paraules.
Enhorabona a tots i totes per la feina feta!
La crònica redactada pels alumnes de Comunicació Digital de 1r de batxillerat de l'institut:
.jpg)
.jpg)
%20(1).png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
