De la publicitat a la contrapublicitat

Treballant el tema de la publicitat i la contrapublicitat amb l'alumnat de Cultura Audiovisual de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2020-2021.

"Eau de Mandarine", per Jaume i Enric:

Enric: "La nostra idea principal era fer un anunci de perfum que volgués captivar, seduir i principalment emocionar a l'espectador. Per això vam tindre la idea de gravar-ho en un espai idíl·lic i molt natural. (...) Vam tindre molta sort que aquell dia feia una llum molt bona i l'anunci va quedar amb una lluminositat forta i a la vegada molt romàntica. (...) Vam utilitzar una sinestèsia en el moment que la mandarina espremuda es converteix en un pot de perfum. També destaquem que en aquella escena no vam utilitzar cap tall ni cap emmascarament, ja que és completament seguida, simplement vam posar la càmera ràpida en el moment que les mans no estaven en escena, creant la sensació que el canvi ha sigut instantani."

"Libera tus enredos", per Aina, Andrea, Berta:

Andrea: "M'ha agradat molt treballar amb aquest grup, perquè independentment que portaven el guió tècnic a les gravacions per seguir una pauta, mentre estàvem allí, cadascuna anava aportant suggeriments que finalment hem inclòs en la versió final de l'espot, i també hem experimentat amb la càmera lenta, les transicions i en definitiva el muntatge.

(...)Vam acabar donant-li un toc de paròdia hiperbolitzant els anuncis en el que les persones són molt felices i la seva vida es mou a càmera lenta per tal de donar-li també una part d'humor a la història, i crec que vam encertar molt aquesta decisió".

"Hipermordor", per Ariadna, Bryan i Ana:

Ariadna: "Es tracta d'una paròdia del típic anunci publicitari d'un supermercat, que en aquest cas és fictici com podeu veure en el títol del blog. L'objectiu principal és fer riure als espectadors i que passin una bona estona mirant-ho (...) Personalment la meva experiència és molt positiva en tots els aspectes. Vaig ser en la majoria dels casos la que filmava i això m'ha ajudat per aprendre i per adonar-me'n que no és gens fàcil, però que val la pena. M'ha servit també per veure que és molt bonic treballar amb gent que té les mateixes inquietuds que tu i que cadascú pot aportar el seu granet de sorra. En conclusió diré que estic molt orgullosa del treball que hem fet i espero que sigui d'aquells projectes que per molt de temps que passi no s'obliden mai."

"Gràcies", per Gemma, Anna, Montse, Jordi:

Jordi: "El nostre grup vam decidir fer un espot de conscienciació pel canvi climàtic. La Terra ens ha estat cuidant durant anys. Cada petit record de la nostra memòria ve donat amb alguna part d’aquesta. També és la que ens ha proporcionat poder gaudir del que o qui estimem i, per això l’hem de cuidar.

Aquest treball és una oda a la Terra. (...) Durant els nostres 17 anys de vida ens hem adonat que aquesta és tot el que tenim i no li agraïm prou tot el que ens aporta. Al sentir aquesta connexió amb la naturalesa, hem volgut transmetre-ho amb aquest text acompanyat d’una dansa i diferents plans del que a nosaltres ens aporta felicitat en la Terra i pel que li agraïm que ens cuidi a nosaltres i als éssers vius que estimem també, per deixar-nos estimar tant sense complexes ni cadenes. Amb el vídeo volem transmetre aquest amor per la terra i per la vida i així, d’alguna manera arribar a la consciència d’altres persones.

El treball de grup ha estat fantàstic. Cadascú ha aportat el seu gra d'arena i hem tingut una bona organització. També hem volgut aplicar diferents recursos apresos durant aquest any, com la semblança de formes i les metàfores audiovisuals.

El vídeo va acompanyat d'una peça a piano tocada per Montse Alzamora, la coreografia de Gemma Jiménez i un poema, el protagonista del vídeo, d'Anna Sánchez".

Poema:

Voldria donar-te les gràcies

pel tendre interior de les figues madures

per la seva pell suau i fàcil de desfer.

Donar-te les gràcies pels arbres centenaris

i el fred que glaça els dits.

Pels casquets de bala que es tornen penjolls

pel respirar del meu gat

i el saber que sempre, sempre hi haurà algú més despert.

Gràcies pel somriure de l’àvia

per l’olor de sal del mar

i les abraçades que mai no duren massa.

Pel breu moment de connexió entre dos estranys que llegeixen el mateix llibre

i la noia que toca el piano cada nit al pis de dalt.

Voldria donar-te les gràcies pels pianos

i les mans que els saben tocar

Pels qui riuen massa fort

i els qui corren

i pels qui ballen.

Gràcies per la gespa humida sota peus decalços

pels seus ulls

i les seves mans

i les seves galtes

que no hi serien si no fos per tu.

Voldria donar-te les gràcies.

Per fer-me crèixer

i al meu fill

i al fill del meu fill

i a la meva mare

i a la mare de la meva mare.

Pero també soc ells

i també soc tu

Perquè tu ets nosaltres

perquè sense tu

no som res

sense tu

no som.

Gràcies.

Anna Sánchez

"Nespresso", per Maria, Laia, Clara:

Maria: "Vam voler que el nostre target tingués característiques afins a nosaltres, ja que així ens hi podríem adreçar més fàcilment. Per tant, vam decidir fer un anunci dirigit als estudiants.

(...) L'edició va ser difícil, ja que volíem utilitzar un muntatge analític per reflectir l'estrès que sentia la protagonista i per fer-ho vam haver de gravar molts plans i fer molts talls. Per a donar aquest efecte, també vam afegir-hi una música no diegètica amb un tempo molt ràpid."

Exemple d'escaleta: "Eau de Mandarine":

EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:

                Es veuen els crèdits inicials sobre els arbres i el cel.

EXT. CAMP D'OLIVERES - DIA, ASSOLELLAT:

Figura central corre lleugerament entre les oliveres amb una capa etèria onejant.

EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:

                La figura acaricia la els arbusts mentre passa pel costat. Para un moment i mira a l'horitzó, amb intriga. Amb els peus nuus, abandona la capa i camina per la platja amb les ones acariciant la seva pell.

EXT. MAR - DIA, ASSOLELLAT:

                Segueix avançant i s'endinsa al mar, sense dubtar ni un sol moment. El mar s'esvera, la figura s'acotxa i recull una mandarina que han portat les ones.

EXT. PLATJA - DIA, ASSOLELLAT:

                La figura pela la mandarina i l'esclafa, deixant caure el suc entre els seus dits. La mà surt de l'enquadrament i retorna amb una ampolla de perfum.

EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:

                La figura s'asseu sobre un arbre i es perfuma amb l'ampolla.

EXT. SOBRE LA CAPA DE LA FIGURA - DIA, OMBRES DURES DELS ARBRES:

                Es veu l'ampolla amb il·luminació natural i també filtrada (blau, verd, vermell). El nom del producte apareix en text sobre l'ampolla.

_____

C   O   N   S   U   M   I   S   M   E
CAUSES	CONSEQÜÈNCIES	SOLUCIONS
Publicitat Merchandising Mitjans de comunicació Moda Rebaixes Nadal Sant Valentí Influencers Instagram Estereotips Pressió social Addició Enveja Neurones mirall Vanitat Avarícia Egoisme Capitalisme Globalització Obsolescència programada Economia lineal Falta de consciència col·lectiva Associar el bens amb l'èxit o la felicitat Baixa autoestima Buit emocional Inseguretat Falta de reflexió Tabús	Consum compulsiu Comprar coses innecessàries Acumular coses a casa Deutes Empobriment Falsa felicitat Ansietat Falta de valors Buit existencial Bullying Sobreexplotació dels recursos naturals Explotació laboral Explotació infantil Sobreproducció Poder dels monopolis Desigualtat social Materialisme Frivolitat Hipocresia Residus Contaminació	Contrapublicitat Publicitat de sensibilització Activisme social Conscienciació social Sensibilitat medioambiental Ètica Mirada crítica Consum responsable Comprar el que necessitem Autocontrol Valorar el que tenim Autoestima Teràpia psicològica Compra de productes locals Compartir Intercanviar Reutilitzar Reciclar Reparar Economia circular Educació Minimalisme Energies renovables Productes ecològics Comerç just Deixar de viure per treballar Trencar estereotips Natura Art Parlar obertament dels tabús

C O N T R A P U B L I C I T A T 

Després de l'anàlisi i la creació d'espots, seguim amb el tema de la contrapublicitat. Ens posicionem en aquest esquema creat conjuntament a classe (consumisme: causes, conseqüències i solucions) i elaborem una imatge contrapublicitària. Voluntàriament la compartim a les xarxes socials per tal de valorar l'acollida del missatge a transmetre.

Blanca: "Aquesta imatge mostra una nena que sembla estar contenta exteriorment perquè ha anat a comprar, però la imatge de la dreta representa la mateixa nena però per dins està trista i angoixada (realitat) perquè els problemes socials, familiars, mentals... no s'esvaeixen per anar a comprar. (...) Com a societat tenim molt interioritzada l'estafa de la felicitat i estem conformes amb aquest sistema capitalista i consumista.

Amb aquesta imatge critico, però també animo a que la gent sigui crítica i comenci a reflexionar perquè ja sabem que ens enganyen, però resulta que no hi ha un gran moviment que digui que hem de canviar aquesta gran farsa, és a dir que la societat s'ha tornat conformista. Així que crec que això ha de començar amb la reflexió personal de cadascú."

Rut: "El treball de contrapublicitat ha estat un dels més interessants de tot el curs perquè, no només s'ha quedat en un treball fet a classe que he gaudit molt realitzant, sinó que ha transcendit més enllà i penso que ha aconseguit transmetre un missatge clar als seus receptors.

Des d'un inici vaig decidir tractar un tema molt rellevant i de gran afectació al medi ambient i a la biodiversitat: les conseqüències per a la fauna animal que tenen (i tindran) els residus generats per la nostra societat capitalista i totalment irrespectuosa del segle XXI. Sovint es parla d'un període de 10 anys com a data màxima per revertir la situació del planeta. Així doncs, vaig decidir prendre aquesta data com a referència (ENCARA QUE EN PUGUIN SER MENYS) i, a partir d'aquí, establir un contrast gran amb la realitat del 2021 que podien conèixer els receptors de la fotografia.

(...) Vaig optar per il·lustrar la meva idea amb un dels aspectes que relacionen els humans i els animals i que, dia rere dia, veiem en les nostres vides sense prestar-hi gran atenció: la moda basada en teixits animals, el que es coneix arreu del món com l'animal print. A través d'aquesta moda, les persones imitem els cossos animals, les seves pells o ungles, etc. Els fotomuntatges pretenen, doncs, imaginar com serà aquesta moda d'aquí a deu anys, quan tots els animals, a destacar els marítims, s'estiguin morint i extingint a causa de residus com el plàstic: per lògica, per tant, hauríem de vestir-nos també tots combinant els teixits animals amb tot de residus.

Amb els comentaris rebuts, he aconseguit l'objectiu i això m'omple molt tant acadèmicament com personalment. (...) Fins i tot s'ha creat debat entre les persones que reflexionaven sobre les imatges!".

 

  

Dúnia i Marta: "Es treballa una de les conseqüències del consumisme. Volíem transmetre el fet que, si consumim en excés, per molt que ens facin rebaixes a vegades surt més car perquè es multipliquen els residus. A més a més volíem fer-ho amb un aire de pintura prerafaelita, semblant a l'Ofèlia de Millais."

Andrea: "La meva creació té a veure amb el consumisme que hi ha a la nostra societat, degut a que som egoistes i poc conformistes i sempre volem més i més.

Veiem com la model porta tres jaquetes: una de pota de gall, l'altre negra i per últim una de vermella. Encara així, la model vol més. Veu que arriba l'hivern i creu que no té jaquetes i, per tant, està pensant en comprar-ne més. Precisament dels colors que ja té, una negra i una altra vermella".

 

Jordi: "Sota el lema "Som el que mengem, mengem el que llencem" s'ha creat una campanya de contra publicitat imitant els cartells dels grans supermercats i cadenes de menjar ràpid. Aquestes es posen l'etiqueta de "bio" o "productes naturals" quan tot està envoltat de plàstic, residus que acaben en espais naturals, i els quals els animals confonen amb menjar. Aquesta roda es tanca, i s'ha demostrat que part dels aliments que consumim contenen microplàstics. El gran culpable d'aquest fet és la societat consumista i la producció en massa, la qual contamina i afecta el medi ambient, fent que l'emergència climàtica sigui inevitable. Aquest projecte està pensat amb la finalitat de conscienciar a la gent."

Bryan: "La intenció és que ens adonem que aquestes conseqüències són majoritàriament responsabilitat nostra, i que el producte que nosaltres triem, acaba provocant uns fets en nosaltres mateixos i en tothom."

Enric: "El meu objectiu és retratar els anuncis de menjar brossa com l'empresa de menjar ràpid del McDonald's. Tinc la intenció de fer un cartell de menjar ràpid que s'assembli a un anunci de tabac dels anys cinquanta, imitant una estètica clàssica dels anuncis de l'empresa de cigarretes de Marlboro. Tota la meva estètica estaria inspirada amb el moviment grunge i punk de la dècada dels noranta, amb un ús decadent però intrigant a l'hora.

El meu objectiu ha sigut utilitzar les mítiques patates del McDonald's i encaixar-les en una capsa de cigarretes que representaria l'embolcall de les patates fregides per a fer una metàfora de l'addicció que genera el menjar ràpid."

 

 

Andrea: "En aquesta imatge podem veure com una màquina d'aigua està generant uns texans a partir de l'aigua que extreu de la Terra. Amb aquest exercici volia denunciar la sobreexplotació de recursos materials que genera el consumisme, ja que només per fabricar uns texans es gasten entre 2.130 i 3.078 litres d'aigua. Segons la investigació realitzada per l'Observatori de l'Aigua de la Fundació Botin, aquestes dades alerten sobre el gran impacte que el sector tèxtil té en els recursos hídrics del planeta.

(...) El que volia aconseguir amb aquesta imatge era conscienciar a la gent i també a mi sobre el perill de gastar-nos els diners innecessàriament en uns pantalons que realment no necessitem, perquè d'aquesta manera, amb aquests capritxos podem acabar amb el nostre planeta i també el bé més premiat d'aquest, l'aigua. Realment uns texans no tenen el valor que té l'aigua, sense aquesta, no podríem viure, i comprant de manera cega sense saber d'on ve la nostra roba ni l'impacte que produeix, acabarem amb ella abans del previst. El consumisme és un hàbit que tenim molt interioritzat, i a vegades es necessitem dosis de realitat per poder abandonar aquesta "addicció" a les compres i despertar per intentar salvar els recursos del planeta que ara es mantenen".

 

Núria: "Aquesta imatge fa una crítica al consumisme, sense saber les conseqüències que podria tenir. I després mostra una solució que seria reciclar o reutilitzar un peça de roba vella per a poder convertiria en moderna o donar-li una altra utilitat."

Montse: "Així és la societat d'avui en dia: ens deixem enganyar per la publicitat i acabem comprant, comprant i comprant... És un joc que mai s'acaba. A més a més, no és només que comprem coses innecessàries perquè ens agradin, de vegades simplement comprem la marca, el prestigi. Però... és el prestigi de la marca equivalent a un comerç just?

Buscant idees i notícies per a fer un anunci cotrapublicitari em vaig adonar de la quantitat de marques de roba que es fan servir de l'explotació laboral per a després vendre'ns aquesta nova línia de roba tan moderna. Crec que parlo per tots quan dic que des de fa temps sabíem que algunes marques com ara Zara, H&M, Pull&Bear... s'aprofitaven d'aquestes condicions de treball pèssimes en la creació dels seus productes.

El que em va sorprendre van ser marques de més prestigi internacional com ara Victoria's Secret o Lacoste, entre d'altres. Així doncs vaig intentar buscar la manera de jugar amb els seus logos, que són més importat que el producte en sí sense la marca, de manera que reflectís el que realment significa: explotació laboral per a un consumisme innecessari.

(...) El cocodril del logotip que s'està empassant una persona: tant podem ser nosaltres com la vida d'aquelles persones que treballen amb condicions precàries nit i dia sigui en el lloc que sigui.

De veritat estàs disposat a pagar aquest cost?"

Rocío: "I el nostre món... a quin preu? Estem cegats per un món materialista i superficial que ens fa perdre la autoestima i ens ofereix una falsa satisfacció en el consumisme. Sabem el preu d'aquella bossa que tant ens agrada, sabem el preu de aquell cotxe que hem vist d'oferta, com també sabem el preu del nou model de mòbil que sortirà, però som conscients de les greus conseqüències que té per al nostre planeta el consumisme?

Aquesta foto expressa la trist història d'una societat cegada que va assassinar la mare terra per rodones d'or i papers pintats amb números. Amb tot això he après que està en la teva mà ser part del problema o mirar-ho des de fora i començar a actuar."

 

Paula: "El missatge que vull transmetre amb aquesta imatge es que tothom té imperfeccions. (...) Amb aquest anunci contrapublicitari vull denunciar els estereotips que ens fan creure que tenir arrugues, imperfeccions, taques... no és estètic

També vull criticar l'excessiva manipulació dels anuncis i imatges utilitzades per a publicitar cremes. Des del meu punt de vista, la gran majoria d'aquest anuncis abusen del Photoshop. (...) Així doncs, les promeses de les marques són falses i poca gent s'adona d’aquest fet."

Nekane: "Volia fer un GIF amb diferents fotografies de parts del cos humà que segons la publicitat serien "imperfectes" (així com les estries o l'acne), i posar a sobre "PELL". Aquest últim detall és el que uneix totes les fotografies, donant a entendre que la pell és pell, no tota és igual i no per això és imperfecta; només la fa diferent i única. Estem acostumats a veure gent de plàstic a revistes o a la televisió, donant a entendre que la pell ha de ser tota uniforme i no tenir ni una marca, estigmatitzant les estries o la cel·lulitis, i volia aportar el meu granet de sorra per demostrar que els cossos reals tenen marques, i no és dolent, és natural."

 

 

Publicitat-Consumisme-Art

Exercicis sobre consumisme (les seves causes, conseqüències i solucions), proposats a classe de Cultura Audiovisual durant l'estudi de la publicitat televisiva, radiofònica i per Internet.

Comencem fent un mapa conceptual sobre el tema, en petits grups de treball, fent una pluja d'idees sobre les possibles causes, conseqüències i solucions del consumisme:

Alguns resultats:

Compartim a classe exemples d'artistes que han treballat el tema de la publicitat, el consumisme i les seves repercusions com: Richard Hamilton, Barbara Kruger, Dan Perjovschi, Silvie Fleury, Daniel Canogar, Maurizio Cattelan, Chris Jordan, Banksy, Basurama, etc. O bé prenem com a referents el treball d’activistes contrapublicitaris com BLF, Adbusters, Proyecto Squatters, Consume hasta morir, etc.

Continuem fent alguns exercicis amb tot el grup-classe per exemplificar possibilitats de creació, com aquesta sèrie fotogràfica amb alumnes voluntaris que trien per Internet les imatges que volen projectar-se al damunt i la postura del cos que millor s'adeqüa a la idea que volen expressar:

Seguim amb un altre exercici, fet a l'aula d'informàtica per tot el grup-classe, on fem parlar les/els models de les revistes de moda, afegint una bafarada amb un text inventat. Desenvolupem aquesta proposta a partir de l'exemple de creació contrapublicitària "Yo también hago caca" de Amparito.

Dani

Andy

Eric

Marina

Andrea

Albert

Núria

Sergi

Victoria

Júlia

Per últim, una mostra dels treballs fets per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018. Els estudiants, organitzats en petits grups de treball, han pogut triar lliurement la tècnica que millor s'adaptés a les seves intencions comunicatives i han valorat també l'impacte de la seva creació, ja que han pres el rol d'activistes socials:

Marina S., Maria V. i Maria B. (performance): "Dinero para comprar más, o razones para dejarlo"

Maria S.: "A la Maria B. se li va acudir fer una acció al carrer. Va proposar seure al davant del Parc Central, «ben vestida», maquillada i envoltada de bosses de la compra. Vam posar al davant seu un cartell que deia: «Dinero para comprar más o Razones para dejarlo».

Vam gravar diferents plans d’ella i la gent passant. Per altra banda, preguntàvem a la gent el que opinaven sobre el consumisme, l’addicció a les compres i ho vam gravar en àudio. Aquí escric algunes de les respostes que més em van agradar o sorprendre:

- “Compramos demasiado sin razón. Tú eres quien eres, no te define lo que llevas puesto.

- No es malo el consumismo, pero sí consumir en exceso, pero mientras puedas y quieras... ¿Qué más da?

- Se consume innecesariamente, no nos conformamos con nada, todo nos parece poco.

- Consume acorde a tus necesidades.

- Si es adicta a consumir, es problema suyo. Que compre la gente, que el dinero se mueva.

- Nos venden mentiras. Nunca llegamos a ver lo que hay detrás de todo lo que compramos. El consumismo es una obsesión que no nos beneficia.

- El consumismo es un pez que se muerde la cola.

- Consumir te quita tiempo de estar con la gente que quieres. Ve un día al parque con tus padres o amigos, eso ya es un regalo, les estás dando tu tiempo.

Conclusió:

Pel que vaig veure i escoltar, puc dir que la societat està relativament conscienciada sobre el consumisme i els problemes que aquest comporta, que vindrien a ser l’explotació laboral de persones, la contaminació, la sobreproducció, etc. A més, som conscients de solucions que podriem aplicar, com reciclar i comprar menys; el veritable problema i el que a mi em preocupa és que sembla que ens doni igual, o que creguem que el problema no és nostre! A la Terra hi vivim tots i, si el planeta està morint, és per culpa nostra. Sembla que no hi vulguem posar solucions, som uns hipòcrites dient que el consumisme no és bo, però anant a comprar a les rebaixes o al Black Friday pel simple fet que els preus estan rebaixats! Però si es mentida... I és que és això, ens venen mentides i ens eduquen per a que ens les creguem. On quedarà l’originalitat quan tots siguem iguals? Som com titelles, fan amb nosaltres el que volen i, si no fem alguna cosa, potser en uns anys ja serà massa tard."

Júlia i Julieta (vídeo): "I la felicitat, també l’has comprat?" 

Júlia: "Actualment el consumisme s’està incrementant moltíssim; massa. La gent està cada cop més obsessionada en comprar coses materials amb una vida limitada (obsolescència programada). No em queixo pas de que la gent compri, sinó que compri massa. Crec que comprar d’una forma exagerada crea una necessitat, una infelicitat que no podem arribar a controlar i que va consumint la nostra societat poc a poc. Cada cop hi ha més gent amb I-phones al carrer i menys gent parlant, comunicant-se naturalment amb les persones del seu voltant, les persones reals i no les coses fictícies com ara jocs fàcilment descarregats de l’anomenat Play Store del mòbil. Ens crea una necessitat, una dependència cap a aquest sistema que la majoria de la gent no sap controlar i, de fet, ni tan sols es para a pensar que potser tot és un engany programat i ben pensat per unes persones que, igual que el consumisme, tan sols pensen en elles mateixes i en quants milions de diners rebran per vendre tal producte. Ens enganyen, ens fan pensar que comprar, comprar i comprar és l’única solució a tots els nostres problemes, quan realment és el contrari. Comprant contínuament no fem més que fer-nos mal a nosaltres mateixos i a la nostra societat, la qual cada dia està més controlada i així esdevé més superficial.

D’aquí ve la nostra frase “I la felicitat, també l’has comprat?”. Et farà feliç estar amb els teus amics, anar de viatge, passar l’estona amb la teva família i amb la gent que t’estima, o senzillament estant sol a casa, amb tu mateix sense la necessitat de dependre de ningú, ni de res. Cada persona és un món, però cal que aquest món sigui envaït per un engany tan gran com és el consumisme?

A continuació, adjunto el link de la pàgina on està publicat el vídeo que la Julieta i jo hem creat, juntament alguns comentaris que hem rebut"

El vídeo penjat al meu instagram: http://ink361.com/app/users/ig-751904649/juliaacaixal/photos/1658962556957441863_751904649

Júlia: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram:

- "Hem d'obrir els ulls i ignorar les falses ànsies de comprar i consumir que ens crea la societat".
- "La felicitat no es pot comprar. Ve de dins d'un mateix. Nosaltres serem els únics que podrem fer-nos feliços, així com també lliures".
- "La publicitat ens crea inseguretats i insatisfaccions i ens dóna com a única solució consumir. En comptes de fer-nos veure com de privilegiats que som pel fet de tenir el que tenim i aprendre a valorar-nos a nosaltres mateixos".
- "Més amor i menys consumisme!".

Julieta: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram (visualitzacions totals: 469):

- "A mi me lleva a una clara conclusión: la sociedad ahora no prioriza lo que realmente importa".
- "La frase es muy impactante, hace que reflexiones sobre que la felicidad que te produce comprar no es felicidad, sólo insatisfacción y apariencia".
- "En los primeros segundos incluso parece un anuncio navideño, pero la frase da un chute de realidad y es ahí cuando te paras a pensar. Estamos tan acostumbrados al consumismo que hasta nos parece algo natural pero hay cosas más allá (como la felicidad) que son difíciles de conseguir en la sociedad actual".

Núria M. i Núria R. (fotografia): "La nostra idea va ser representar l'opressió del consumisme sobre les persones en forma de metàfora. Volíem mostrar d'alguna manera com el consumisme ens atrapa i ens anul·la com a lliures pensadors i crítics. Se'ns va acudir d'enrotllar-me a mi amb paper blanc i, a sobre, escriure-hi les causes del consumisme i posar-me un pegat a la boca on hi digués "consumisme". Després la Núria em va fer fotos. A l'hora d'editar, les vam posar en blanc i negre per transmetre més dramatisme. 

Posteriorment vam compartir les fotografies a l'Instagram i el resultat va ser 80 likes i 12 comentaris. Des del meu punt de vista, crec que malauradament el consumisme ens atrapa i ens fa callar i la societat el que fa és acceptar aquesta submissió. Però també crec que la solució està a les nostres mans, que podem alliberar-nos, dir prou i reconstruir un món lliure amb criteri propi on no importin tant els diners i més l'amor propi i cap als altres. L'únic que ens falta és la decisió, la voluntat i la valentia. Aquest esperit positiu el vam voler representar també creant un gif.

Per últim, m'agradaria afegir una valoració personal sobre els treballs dels meus companys. Puc dir que veient les propostes dels altres he reflexionat sobre el tema del consumisme, les seves causes, les conseqüències que comporta i les solucions que estan a les nostres mans per a canviar-ho. També penso que és molt necessari que fem l'exercici de reflexionar i posar en dubte allò que ens imposen ja que pot ser que no tot sigui correcte".

Laia, Laura i Alba (cartell i adhesius): "Volem que la gent interpreti el fet que el consumisme ens cega i que qualsevol persona podria ser aquesta noia que ha estat influenciada pel consumisme i ara està patint les conseqüències. Aquest cartell el vam distribuir a través d'una enquesta que vàrem passar pels nostres contactes de Whatsapp. La van respondre 77 persones.

Trobo que amb aquest treball hem pogut trobar una manera de fer pensar a la gent sobre el consumisme i el què comporta. També va haver gent que ens va felicitar per dur a terme un treball d'aquest tipus, cosa que ens va fer sentir molt bé.

M'ha agradat portar a terme aquest treball perquè trobo que fer projectes així al final crearan un impacte en la societat, per molt petit que sigui, i així podem informar la gent de tot el què passa en el mont de la publicitat i el consumisme."

Enquesta feta per Laia, Laura i Alba: "Vam crear un formulari Google. Vam compartir l'enllaç a través del Whatsapp i vam procedir al buidat automàtic del resultats. Les respostes més interessants són aquestes:

SAPS QUÈ ES EL CONSUMISME?: Sí (42), No (2).
- L'acció de comprar bens que no són estrictament necessaris.
- És un tipus d'ideologia basada en el consum.

QUÈ CREUS QUE DÓNA PAS AL CONSUMISME: 
- El capitalisme.
- La publicitat, que et crea una necessitat inexistent.
- Les falses expectatives i el desig de posseïr coses.
- L'enveja, les modes, les rebaixes.
- La falta d'identitat i d'autoestima.
- La "falsa necessitat" de tenir i no pensar en el que realment aporta la felicitat.

EN CONEIXES ALGUNES CONSEQÜÈNCIES? No (6).
- La alienació, l'explotació humana i de recursos.
- La contaminació i el canvi climàtic.
- No tens diners per seguir comprant.

TÉ ALGUNA SOLUCIÓ?
- S'hauria d'establir una consciència col·lectiva que advertís sobre els perills de la compra abusiva.
- Pensar si realment ens fa falta una cosa abans de comprar-la.
- Anar al psicòleg.
- Educació i consciència. Empatia i solidaritat amb el tercer món. Experiments socials com aquest treball que fa que et qüestionis la teva manera de viure.
- Tornar a l'essència. Materialment només necessitem un sostre i un plat a taula. El que realment és imprescindible és estar amb les persones que estimem.
- Evidentment tot té solució, però posar remei al consumisme significaria treure el poder (tant econòmic com polític) d'aquells que el tenen. Per tant, és una solució pràcticament utòpica, ja que la nostra societat funciona pel capital i pels poderosos que el mouen. Aquests líders manipulen la societat per tal que consumeixi i que els beneficiaris siguin ells.

QUÈ CREUS QUE REPRESENTA AQUESTA IMATGE? (la del cartell i els adhesius creats)
- Que al final les compres poden acabar amb tu.
- Psicològicament, després de comprar, primer em sentiré bé i després malament.
- Només cal veure el món en què vivim. Voler, voler, voler... Competir per qui ho té tot... i com que "tot" mai s'acaba: tenir més. Conseqüència? BUIDOR ABSOLUTA.
- Que el fet de comprar masses coses et torna esclau.

FINALMENT, CREUS QUE TENS UNA MENTALITAT CONSUMISTA? Sí (47%), No (53%).

Andrea i Laura (videoart): “Basta de sentir que no somos suficientes, basta de callar, basta de hacernos daño a nosotrxs mismxs y a lxs demás, basta de no pensar, de hablar pero no actuar, basta de críticas, basta de tener miedo, basta de fingir. Basta de contribuir a este sistema que nos hace sentir que no valemos y nos hace creer que consumiendo nuestra vida será mejor.

Empecemos a actuar en vez de decir, empecemos a cuestionar, a dudar, a actuar, a vivir, a errar y ser imperfectxs. Empecemos a querer a lxs demás, nuestrxs amigxs, familiares, al planeta pero sobre todo a nostrxs mismos.

Hoy en día muchas empresas  para poder vender su producto recurren a hacer sentirnos mal con nuestro físico, nos imponen unos cánones que tenemos que seguir para ser perfectos, nos hacen sentir que no seremos nadie si no compramos lo que nos están vendiendo, nos hacen crear una dependencia hacia su producto. Propongo que nos paremos a reflexionar, todxs somos diferentes, todxs tenemos cosas buenas y cosas malas, y eso es lo bonito, ser único, ser especial,  poder ser tu mismx, con o sin maquillar, con o sin ropa de marca, eso da igual, pero ser tú y quererte por lo que eres".

La idea surgió porque al pensar en lo que causa el consumismo y la publicidad nos dimos cuenta de las inseguridades que nos generan tan sólo para vender productos como, por ejemplo, el maquillaje. Nos hacen creer que sin él no somos nada, lo que crea una dependencia muy grande.

Hemos creado este video para decirle a todo el mundo que la belleza reside en ser tú mismo y en quererte tal y como eres. Al publicarlo en las redes sociales hemos obtenido comentarios como estos:

- Ens hem d’estimar tal i com som i estar-ne orgullosos; l’autoestima i l’acceptació són clau per a ser lliure i no sentir-te lligat a cap moda, pensament, o missatge que tant la publicitat com la societat mateixa ens llença.

- Desde hace siglos a las mujeres se nos han impuesto modelos de belleza a seguir y todos esos modelos eran para el agrado del hombre. Nunca se nos ha dicho vístete como tú te veas guapa o maquíllate como te gustes”.

Albert i Júlia (fotomuntatges): "El consum irresponsable s’ha convertit en un estil de vida ideal i admirat pels nostres contemporanis, per tu, i per mi! La febre boja del consumisme és una malaltia que hem de  superar... però SÍ, tenim la cura i és la imaginació, la creativitat i el criteri propi.

Totes les imatges són extretes d’internet. Són comparacions, fotografies que s’emmirallen entre sí. Ens hem basat en artistes com, per exemple, la #barbarakruger

La majoria de les paraules que hem escrit a sobre, tenen un to irònic. Amb elles fem clara i evident la irracionalitat que ens comporta ser consumidors compulsius."

Marina, Amanda, Cinta (adhesius): "Hemos tratado de fomentar el vegetarianismo. En la imagen aparece el cubo de pollo de la cadena KFC con piernas y brazos de humanos simulando las extremidades de los animales. Colgamos estas pegatinas por la ciudad de Tarragona y otras las dimos a alumnos de nuestro instituto y les pedimos su opinión. Elegimos el formato pegatina porque es de fácil difusión y así podrían llevarlas con ellos. Estas son algunas de las frases que dijeron:

María: ''No sabes ni lo que comes en el Kentucky''

Adrian: ''No comas animales''

Jorge: ''Si te comes un pollo es como si te comieras una persona''

Maria José: ''Les dones es poden consumir''

Herme: ''Ús sexual de les dones en la publicitat''

Encarna: ''Dones que demanen ajuda, independentment de la seva condició''

Jean-Marc: ''Sexualització de la publicitat''

Con este trabajo hemos llegado a la conclusión de que es muy poco probable concienciar a todos de no comer carne ya que está muy normalizado y la gente lo ve como algo habitual". 

Max i Maria (fotografia i performance): "Con estas fotografías queríamos reflejar la hipocresía de la mayoría de personas que dicen tener una mente crítica pero siguen expresando asco al ver unos órganos de animales, cuando realmente son lo mismo que la carne cocinada.

El consumismo, y el hecho de querer conseguir dinero como sea, ha llegado a límites como testar productos en animales. Productos cotidianos que, seguramente, todos aquellos que están desinformados tengan en casa: marcas de maquillaje, de cuidados del cabello, de tabaco, etc. Se ha de dejar de ver al animal como un ser inferior al ser humano, tal vez entonces esta crueldad llegará a su fin."

  

Laia (fotomuntatge i body painting): "He decidit centrar-me en mostrar una de les conseqüències d'aquest, ja que sempre m'ha preocupat bastant el tema. El concepte que he volgut mostrar és la contaminació.

He escollit aquest tema ja que sempre he valorat molt la natura, el planeta en el que vivim, i al qual cada vegada estem perjudicant més. Amb aquest projecte he volgut conscienciar a la gent d'aquesta situació que va empitjorant dia a dia, i a la qual contribuïm cadascun de nosaltres.

El missatge sobre el que volen fer reflexionar aquestes imatges és el següent: la gent consumeix il·limitadament sense pensar en les conseqüències que això comporta, com més es consumeix més es produeix, com més es produeix més es contamina, i contaminant l'aire ens contaminem a nosaltres mateixos. El consumisme excessiu no és més que un mètode d'autodestrucció i insatisfacció; mai és suficient i, al final, l'únic que aconsegueix és causar-nos més problemes a nosaltres i al món en que vivim.

A Instagram he demanat que la gent opini sobre aquest tema. Totes les persones que han comentat pensen que hauríem de cuidar més de la natura i pensar més en les conseqüències del consumisme a l'hora de comprar alguna cosa que no sigui imprescindible. A més, han sorgit temes relacionats amb aquest, com les persones asmàtiques, a les quals afecta més estar en un entorn amb l'aire contaminat, o un estudi recent que relaciona l'augment de la contaminació amb l'augment d'atacs de cor.

Un exemple dels comentaris que ha deixat la gent respecte al treball són els següents: “Creo que la contaminación ha llegado a un punto imparable y cada día que pasa crece más... nos está devolviendo todo el daño que le hemos hecho poco a poco... y para arreglarlo deberíamos colaborar cada uno aunque sea poco”.

M'ha agradat molt fer aquest treball i, sobretot, m'he sentit bé en saber que he fet alguna obra per col·laborar en la conscienciació de la societat sobre la contaminació, i per recordar-ho a les persones que ja es preocupen pel tema".

Aitana (gif): "Un dia, passejant amb l'Anna, va comentar que li feia molta ràbia que posessin les llums tan d'hora només per a fer comprar a la gent. A nosaltres se'ns va encendre la bombeta, i se'ns va ocórrer fer un gif d'unes llums de nadal on es veiés com les empreses s'han apropiat del concepte de Nadal per a explotar-lo al màxim.

(...) Quan ja havíem fet les fotografies, vam editar-les amb un programa que es diu Pickmonkey, i a cada fotografia vam posar una part de la frase "christmas is coming buy your family hapiness" que la traducció al català seria " el nadal ja està aquí, compra la felicitat de la teva família".

Finalment vam entrar a una web on pots crear gifs i vam ordenar les imatges tal com ho havíem pensat. Vam repetir la paraula "buy" diverses vegades ja que volíem recalcar que les empreses juguen amb els nostres sentiments per a crear-nos la necessitat de comprar per Nadal.

Com que volíem que el gif tingués una certa repercussió mediàtica, el vam pujar al meu Instagram. Aquests són alguns dels comentaris que van deixar amigues i amics, meves i meus:

Magalí: "Este gif lo hemos creado Aitana y yo con la intención de hacer una crítica al consumismo excesivo que hay durante las navidades.

Se nos ocurrió modificar luces de Navidad de Tarragona para que digan exactamente eso que inconscientemente transmiten: que compremos más, más y más, ya que de eso se trata la navidad ¿no? de a ver quién regala el mejor regalo y quién recibe más, convirtiendo algo que podría ser tan bonito en otra excusa más para fomentar el consumismo."

L'exposició, al vestíbul de l'institut:

Aquesta i d'altres experiències de comunicació audiovisual es van compartir en el Congrés de Pedagogia "Una altra vida a la xarxa. Els nostres alumnes hi són", el dia 15 de març de 2018, a l'Institut d'Estudis Catalans:

L'experiència pedagògica es recull, juntament amb altres propostes didàctiques, al número 14 de la Revista Catalana de Pedagogia (2018):

 http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/issue/view/9741/showToc

Enllaç a l'article "Comunicació, art i educació":

 http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/144985/143611

Per últim, exemple d'anàlisi d'un espot publicitari fet per Laia i Marta:

Sinopsi: el següent espot publicitari mostra un protagonista amb uns ideals de bellesa masculins, amb fama i poder, que aconsegueix un trofeu que representa la colònia que s'anuncia i, gràcies a aquest trofeu, aconsegueix unes noies que també segueixen un ideal de bellesa estereotipat. La colònia anunciada s'anomena Invictus, de Paco Rabanne.

BRIEFING

Empresa anunciant: Puig (Paco Rabanne).

Producte: una colònia per a home.

Característiques: el preu és de 60€ aproximadament (depenent de la capacitat de l'envàs), l'envàs té forma de copa, és atractiu a la vista, i com a beneficis aporta una bona fragància per al consumidor. L'empresa obté uns beneficis elevats, ja que el consumidor paga per la marca.

Competència: qualsevol colònia treta al mercat per una marca de prestigi és competència per a aquesta. Per exemple, les colònies de Jean Paul Gaultier, i de Dolce and Gabbana. Un avantatge del producte Invictus és que els seus espots publicitaris són molt atractius als ulls del consumidor.

Mercat: el mercat real d'aquest producte inclou totes les persones que vegin l'anunci i els cridi l'atenció el producte i els ideals que transmet. El mercat potencial inclou tots els homes del mercat real que es puguin permetre comprar el producte.

Consumidor: el consumidor és un home, i pot tenir diferents característiques amb motivacions de compra diferents: pot no tenir les característiques físiques ideals del protagonista de l'espot i per això voler comprar la colònia per a triomfar, pot tenir aquestes característiques i voler comprar la colònia perquè s'hi sent identificat, o pot voler comprar la colònia simplement perquè li agrada l’olor. El consumidor té un estil de vida de classe mitjana, que es pot permetre comprar-se una colònia a aquest preu.

Objectiu de màrqueting: vendre la colònia Invictus (la major quantitat d'unitats possible del producte).

Objectiu de la publicitat: fer que el consumidor cregui que realment necessita la colònia per a ser com el protagonista de l'espot, és a dir, ser un triomfador. I, en el cas de tenir les característiques d'aquest, fer que s'hi senti identificat.

Públic objectiu: aquest espot s'adreça a una població masculina jove, que es preocupa de cuidar el seu físic, la seva imatge, d'una edat entre uns 18 i 40 anys.

Pressupost: una unitat del producte té un cost de 60€ aproximadament. Segons el volum de l'envàs de la colònia, el preu pot variar uns 10€ amunt o avall.

ANÀLISI FORMAL

Color: els colors estan molt poc saturats i amb un filtre blau.

Il·luminació: clau baixa, il·luminació artificial (dels focus i els flash de les càmeres). Il·luminació que ve de tots els angles, en especial lateral per marcar la musculatura.

Vestuari: el protagonista porta pantalons negres i no porta samarreta, els fotògrafs van vestits de negre, els dos gegants van vestits com déus grecs, de negre, i les dones van vestides com deesses gregues, de blanc.

Maquillatge: el protagonista porta dues línies molt suaus a cada banda de la cara (com línies de guerra, representant que és un triomfador).

Atrezzo: càmeres dels fotògrafs, bastó i copa.

Escenaris: apareixen dos escenaris: al principi de l'espot un estadi (exterior) i després, al final uns vestidors de l'estadi (interior).

Planificació: els plans són curts (d'entre 1 i 3 segons, aproximadament).

Moviments de càmera: hi ha tràvelings d'apropament i d'allunyament, càmera fixa, i una petita panoràmica vertical ascendent.

Angles de visió: el primer pla és picat, i els següents plans són normals i contrapicats (per donar sensació de grandesa al protagonista).

Transicions: totes les transicions són talls en sec.

Muntatge: analític (els plans són molt curts, duren entre un i tres segons, és molt dinàmic).

So: Hi ha efectes de so: flash de les càmeres i gent cridant. Hi ha música: la cançó "Power" de Kanye West. I hi ha una veu en off que diu l'eslògan del producte.

Durada total de l'anunci: 45 segons.

ANÀLISI DEL CONTINGUT

Eslògan: "Fragance for men".

Missatge: Si et compres aquesta colònia seràs un campió i aconseguiràs totes les noies que vulguis.

Figures retòriques emprades: Hipèrbole: apareix una noia com una deessa gegant, i dos déus grecs gegants. Comparació: la forma de la copa guanyada s'identifica amb la forma de l'envàs de la colònia.

Estereotips que mostra l'anunci: Es mostren els estereotips de bellesa de la societat actual en el protagonista i en les noies. Apareixen "dones florero" que són el premi del protagonista campió. Es transmet el següent missatge estereotipat: si olores bé, aconseguiràs totes les noies guapes.

Altres missatges encoberts: l'espot vol fer creure al consumidor que si et compres la colònia, oloraràs bé i aconseguiràs tot el que vulguis (fama, noies...). També apareixen mostres de masclisme amb les noies que s'utilitzen com a trofeu, com a objecte.

El dia de l'examen, analitzem l'espot de Volkswagen Cross Up, però només desemvolupem alguns ítems de la pauta utilitzada a classe. El resultat és aquest:

BRIEFING

Empresa anunciant: Volkswagen 

Producte: Cross Up

Consumidor: Aquest anunci va dirigit especialment a gent jove (20-40 anys), Gent precipitada, de decisions ràpides, aventurera i que valora els petits detalls de la vida (Albert). Potser també enfocat a un perfil de gent que li agradi conduir, per això fica la distància que pot arribar a recòrrer (Jordi).

Objectiu de màrqueting: L'empresa vol informar sobre el seu nou model de cotxe. Vol seduir al comprador mostrant-li la gran capacitat del dipòsit i vol associar-se al valor de durabilitat dient que omplint una sola vegada el dipòsit de benzina ja podràs anar tranquil, que només hauràs de parar si és estrictament necessari (Marina). 

Estratègia de la publicitat: A través de l'exageració agafen un fet, com anar al lavabo, que pot arribar a ser còmic, exageren les reaccions de la gent creant així un context que fa que l'espectador presti atenció (Irene). Provoca curiositat ja que al principi sembla que no sigui un anunci de cotxe. Com que és a camera lenta, crea més tensió encara per descobrir quin serà el producte anunciat (Maria).

ANÀLISI FORMAL
Color: La majoria dels colors utilitzats tenen un filtre pastel i poc saturat, menys quan ensenyen el cotxe. Saturen el color vermell del producte per centrar la vista de l'espectador en el cotxe (Laura).

Escenaris: Són llocs on es pot parar quan fem un viatge: gasolineres, cafeteries de carretera, un espai enmig de la antura, etc. (Anna).

Planificació: S'utilitzen grans plans generals i plans generals per localitzar els personatges. També utilitzen molt els primers plans per a que l'espectador es fixi en els cares dels personatges i noti que necessiten anar al lavabo. També utilitzen plans detall per ensenyar el que estan fent els personatges secundaris mentre observen els principals (laura).

Angles de visió: Els angles són normals majoritàriament i hi ha algun lleuger picat i contrapicat, per exemple quan surten el nen i el pare, per donar l'efecte que un mira l'altre (Laia).

ANÀLISI DEL CONTINGUT

Eslògan: "Fins a 1000 km amb un tanc. Tu necessites parar. El teu cotxe no".

Figures retòriques emprades: Comparacions dels diferents personatges i situacions. També es compara la capacitat d'aguantar que té una persona sense anar al lavabo i la supercapacitat del cotxe d'aguantar sense haver de repostar (Maria). Hipérbole, s'exageren les situacions i sentiments dels personatges (Núria). 

Estereotips que mostra l'anunci: Els nois poden pixar a qualsevol lloc, com en la natura, i les dones no perquè està mal vist (Candela). Home cavallerós amb la dona (quan es treu la gorra) i la diferència de gènere per anar al bany que trenca una de les protagonistes (Andy). Apareixen rols determinats: la dona cambrera, l'homer camioner, les dones que s'espanten quan veuen un escàndol (Andrea). L'estereotip que les dones són fines i delicades es trenca quan entren les dues dones corrents al lavabo (Max).

Altres missatges encoberts: La necessitat que tenim d'anar sempre tan ràpid que no tenim temps ni d'anar al lavabo (Laura). Un bany d'home és igual que un bany de dona (Andy). La relació pare-fill s'ha de mantenir fidel (Marc).