Treballant el tema de la publicitat i la contrapublicitat amb l'alumnat de Cultura Audiovisual de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2020-2021.
"Eau de Mandarine", per Jaume i Enric:
(...)Vam acabar donant-li un toc de paròdia hiperbolitzant els anuncis en el que les persones són molt felices i la seva vida es mou a càmera lenta per tal de donar-li també una part d'humor a la història, i crec que vam encertar molt aquesta decisió".
"Hipermordor", per Ariadna, Bryan i Ana:
Ariadna: "Es tracta d'una paròdia del típic anunci publicitari d'un supermercat, que en aquest cas és fictici com podeu veure en el títol del blog. L'objectiu principal és fer riure als espectadors i que passin una bona estona mirant-ho (...) Personalment la meva experiència és molt positiva en tots els aspectes. Vaig ser en la majoria dels casos la que filmava i això m'ha ajudat per aprendre i per adonar-me'n que no és gens fàcil, però que val la pena. M'ha servit també per veure que és molt bonic treballar amb gent que té les mateixes inquietuds que tu i que cadascú pot aportar el seu granet de sorra. En conclusió diré que estic molt orgullosa del treball que hem fet i espero que sigui d'aquells projectes que per molt de temps que passi no s'obliden mai."
"Gràcies", per Gemma, Anna, Montse, Jordi:
Jordi: "El nostre grup vam decidir fer un espot de conscienciació pel canvi climàtic. La Terra ens ha estat cuidant durant anys. Cada petit record de la nostra memòria ve donat amb alguna part d’aquesta. També és la que ens ha proporcionat poder gaudir del que o qui estimem i, per això l’hem de cuidar.
Aquest treball és una oda a la Terra. (...) Durant els nostres 17 anys de vida ens hem adonat que aquesta és tot el que tenim i no li agraïm prou tot el que ens aporta. Al sentir aquesta connexió amb la naturalesa, hem volgut transmetre-ho amb aquest text acompanyat d’una dansa i diferents plans del que a nosaltres ens aporta felicitat en la Terra i pel que li agraïm que ens cuidi a nosaltres i als éssers vius que estimem també, per deixar-nos estimar tant sense complexes ni cadenes. Amb el vídeo volem transmetre aquest amor per la terra i per la vida i així, d’alguna manera arribar a la consciència d’altres persones.
El treball de grup ha estat fantàstic. Cadascú ha aportat el seu gra d'arena i hem tingut una bona organització. També hem volgut aplicar diferents recursos apresos durant aquest any, com la semblança de formes i les metàfores audiovisuals.
El vídeo va acompanyat d'una peça a piano tocada per Montse Alzamora, la coreografia de Gemma Jiménez i un poema, el protagonista del vídeo, d'Anna Sánchez".
Poema:
Voldria donar-te les gràcies
pel tendre interior de les figues madures
per la seva pell suau i fàcil de desfer.
Donar-te les gràcies pels arbres centenaris
i el fred que glaça els dits.
Pels casquets de bala que es tornen penjolls
pel respirar del meu gat
i el saber que sempre, sempre hi haurà algú més despert.
Gràcies pel somriure de l’àvia
per l’olor de sal del mar
i les abraçades que mai no duren massa.
Pel breu moment de connexió entre dos estranys que llegeixen el mateix llibre
i la noia que toca el piano cada nit al pis de dalt.
Voldria donar-te les gràcies pels pianos
i les mans que els saben tocar
Pels qui riuen massa fort
i els qui corren
i pels qui ballen.
Gràcies per la gespa humida sota peus decalços
pels seus ulls
i les seves mans
i les seves galtes
que no hi serien si no fos per tu.
Voldria donar-te les gràcies.
Per fer-me crèixer
i al meu fill
i al fill del meu fill
i a la meva mare
i a la mare de la meva mare.
Pero també soc ells
i també soc tu
Perquè tu ets nosaltres
perquè sense tu
no som res
sense tu
no som.
Gràcies.
Anna Sánchez
(...) L'edició va ser difícil, ja que volíem utilitzar un muntatge analític per reflectir l'estrès que sentia la protagonista i per fer-ho vam haver de gravar molts plans i fer molts talls. Per a donar aquest efecte, també vam afegir-hi una música no diegètica amb un tempo molt ràpid."
EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:
Es veuen els crèdits inicials sobre els arbres i el cel.
EXT. CAMP D'OLIVERES - DIA, ASSOLELLAT:
Figura central corre lleugerament entre les oliveres amb una capa etèria onejant.
EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:
La figura acaricia la els arbusts mentre passa pel costat. Para un moment i mira a l'horitzó, amb intriga. Amb els peus nuus, abandona la capa i camina per la platja amb les ones acariciant la seva pell.
EXT. MAR - DIA, ASSOLELLAT:
Segueix avançant i s'endinsa al mar, sense dubtar ni un sol moment. El mar s'esvera, la figura s'acotxa i recull una mandarina que han portat les ones.
EXT. PLATJA - DIA, ASSOLELLAT:
La figura pela la mandarina i l'esclafa, deixant caure el suc entre els seus dits. La mà surt de l'enquadrament i retorna amb una ampolla de perfum.
EXT. BOSC - DIA, ASSOLELLAT:
La figura s'asseu sobre un arbre i es perfuma amb l'ampolla.
EXT. SOBRE LA CAPA DE LA FIGURA - DIA, OMBRES DURES DELS ARBRES:
Es veu l'ampolla amb il·luminació natural i també filtrada (blau, verd, vermell). El nom del producte apareix en text sobre l'ampolla.
_____
|
C O N S U M I S M E |
||
|
CAUSES
|
CONSEQÜÈNCIES
|
SOLUCIONS
|
|
Publicitat Merchandising Mitjans de comunicació Moda Rebaixes Nadal Sant Valentí Influencers Instagram Estereotips Pressió social Addició Enveja Neurones mirall Vanitat Avarícia Egoisme Capitalisme Globalització Obsolescència programada Economia lineal Falta de consciència
col·lectiva Associar el bens amb l'èxit o la felicitat Baixa autoestima Buit emocional Inseguretat Falta de reflexió Tabús |
Consum compulsiu Comprar coses innecessàries Acumular coses a casa Deutes Empobriment Falsa felicitat Ansietat Falta de valors Buit existencial Bullying Sobreexplotació dels recursos naturals Explotació laboral Explotació infantil Sobreproducció Poder dels monopolis Desigualtat social Materialisme Frivolitat Hipocresia Residus Contaminació
|
Contrapublicitat Publicitat de
sensibilització Activisme social Conscienciació social Sensibilitat medioambiental Ètica Mirada crítica Consum responsable Comprar el que necessitem Autocontrol Valorar el que tenim Autoestima Teràpia psicològica Compra de productes locals Compartir Intercanviar Reutilitzar Reciclar Reparar Economia circular Educació Minimalisme Energies renovables Productes ecològics Comerç just Deixar de viure per
treballar Trencar estereotips Natura Art Parlar obertament dels tabús |
C O N T R A P U B L I C I T A T
Blanca: "Aquesta imatge mostra una nena que sembla estar contenta exteriorment perquè ha anat a comprar, però la imatge de la dreta representa la mateixa nena però per dins està trista i angoixada (realitat) perquè els problemes socials, familiars, mentals... no s'esvaeixen per anar a comprar. (...) Com a societat tenim molt interioritzada l'estafa de la felicitat i estem conformes amb aquest sistema capitalista i consumista.
Amb aquesta imatge critico, però també animo a que la gent sigui crítica i comenci a reflexionar perquè ja sabem que ens enganyen, però resulta que no hi ha un gran moviment que digui que hem de canviar aquesta gran farsa, és a dir que la societat s'ha tornat conformista. Així que crec que això ha de començar amb la reflexió personal de cadascú."
Des d'un inici vaig decidir tractar un tema molt rellevant i de gran afectació al medi ambient i a la biodiversitat: les conseqüències per a la fauna animal que tenen (i tindran) els residus generats per la nostra societat capitalista i totalment irrespectuosa del segle XXI. Sovint es parla d'un període de 10 anys com a data màxima per revertir la situació del planeta. Així doncs, vaig decidir prendre aquesta data com a referència (ENCARA QUE EN PUGUIN SER MENYS) i, a partir d'aquí, establir un contrast gran amb la realitat del 2021 que podien conèixer els receptors de la fotografia.
(...) Vaig optar per il·lustrar la meva idea amb un dels aspectes que relacionen els humans i els animals i que, dia rere dia, veiem en les nostres vides sense prestar-hi gran atenció: la moda basada en teixits animals, el que es coneix arreu del món com l'animal print. A través d'aquesta moda, les persones imitem els cossos animals, les seves pells o ungles, etc. Els fotomuntatges pretenen, doncs, imaginar com serà aquesta moda d'aquí a deu anys, quan tots els animals, a destacar els marítims, s'estiguin morint i extingint a causa de residus com el plàstic: per lògica, per tant, hauríem de vestir-nos també tots combinant els teixits animals amb tot de residus.
Amb els comentaris rebuts, he aconseguit l'objectiu i això m'omple molt tant acadèmicament com personalment. (...) Fins i tot s'ha creat debat entre les persones que reflexionaven sobre les imatges!".
Veiem com la model porta tres jaquetes: una de pota de gall, l'altre negra i per últim una de vermella. Encara així, la model vol més. Veu que arriba l'hivern i creu que no té jaquetes i, per tant, està pensant en comprar-ne més. Precisament dels colors que ja té, una negra i una altra vermella".
Enric: "El meu objectiu és retratar els anuncis de menjar brossa com l'empresa de menjar ràpid del McDonald's. Tinc la intenció de fer un cartell de menjar ràpid que s'assembli a un anunci de tabac dels anys cinquanta, imitant una estètica clàssica dels anuncis de l'empresa de cigarretes de Marlboro. Tota la meva estètica estaria inspirada amb el moviment grunge i punk de la dècada dels noranta, amb un ús decadent però intrigant a l'hora.
El meu objectiu ha sigut utilitzar les mítiques patates del McDonald's i encaixar-les en una capsa de cigarretes que representaria l'embolcall de les patates fregides per a fer una metàfora de l'addicció que genera el menjar ràpid."
(...) El que volia aconseguir amb aquesta imatge era conscienciar a la gent i també a mi sobre el perill de gastar-nos els diners innecessàriament en uns pantalons que realment no necessitem, perquè d'aquesta manera, amb aquests capritxos podem acabar amb el nostre planeta i també el bé més premiat d'aquest, l'aigua. Realment uns texans no tenen el valor que té l'aigua, sense aquesta, no podríem viure, i comprant de manera cega sense saber d'on ve la nostra roba ni l'impacte que produeix, acabarem amb ella abans del previst. El consumisme és un hàbit que tenim molt interioritzat, i a vegades es necessitem dosis de realitat per poder abandonar aquesta "addicció" a les compres i despertar per intentar salvar els recursos del planeta que ara es mantenen".
Montse: "Així és la societat d'avui en dia: ens deixem enganyar per la publicitat i acabem comprant, comprant i comprant... És un joc que mai s'acaba. A més a més, no és només que comprem coses innecessàries perquè ens agradin, de vegades simplement comprem la marca, el prestigi. Però... és el prestigi de la marca equivalent a un comerç just?
Buscant idees i notícies per a fer un anunci cotrapublicitari em vaig adonar de la quantitat de marques de roba que es fan servir de l'explotació laboral per a després vendre'ns aquesta nova línia de roba tan moderna. Crec que parlo per tots quan dic que des de fa temps sabíem que algunes marques com ara Zara, H&M, Pull&Bear... s'aprofitaven d'aquestes condicions de treball pèssimes en la creació dels seus productes.
El que em va sorprendre van ser marques de més prestigi internacional com ara Victoria's Secret o Lacoste, entre d'altres. Així doncs vaig intentar buscar la manera de jugar amb els seus logos, que són més importat que el producte en sí sense la marca, de manera que reflectís el que realment significa: explotació laboral per a un consumisme innecessari.
(...) El cocodril del logotip que s'està empassant una persona: tant podem ser nosaltres com la vida d'aquelles persones que treballen amb condicions precàries nit i dia sigui en el lloc que sigui.
De veritat estàs disposat a pagar aquest cost?"
Rocío: "I el nostre món... a quin preu? Estem cegats per un món materialista i superficial que ens fa perdre la autoestima i ens ofereix una falsa satisfacció en el consumisme. Sabem el preu d'aquella bossa que tant ens agrada, sabem el preu de aquell cotxe que hem vist d'oferta, com també sabem el preu del nou model de mòbil que sortirà, però som conscients de les greus conseqüències que té per al nostre planeta el consumisme?
Aquesta foto expressa la trist història d'una societat cegada que va assassinar la mare terra per rodones d'or i papers pintats amb números. Amb tot això he après que està en la teva mà ser part del problema o mirar-ho des de fora i començar a actuar."
Paula: "El missatge que vull transmetre amb aquesta imatge es que tothom té imperfeccions. (...) Amb aquest anunci contrapublicitari vull denunciar els estereotips que ens fan creure que tenir arrugues, imperfeccions, taques... no és estètic
També vull criticar l'excessiva manipulació dels anuncis i imatges utilitzades per a publicitar cremes. Des del meu punt de vista, la gran majoria d'aquest anuncis abusen del Photoshop. (...) Així doncs, les promeses de les marques són falses i poca gent s'adona d’aquest fet."
Nekane: "Volia fer un GIF amb diferents fotografies de parts del cos humà que segons la publicitat serien "imperfectes" (així com les estries o l'acne), i posar a sobre "PELL". Aquest últim detall és el que uneix totes les fotografies, donant a entendre que la pell és pell, no tota és igual i no per això és imperfecta; només la fa diferent i única. Estem acostumats a veure gent de plàstic a revistes o a la televisió, donant a entendre que la pell ha de ser tota uniforme i no tenir ni una marca, estigmatitzant les estries o la cel·lulitis, i volia aportar el meu granet de sorra per demostrar que els cossos reals tenen marques, i no és dolent, és natural."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada