Durant el curs 2020-2021 hem creat videoart com a projecte final del tercer trimestre de Cultura Audiovisual II (segon de batxillerat). Aquí teniu una mostra de les peces creades a partir de poemes de Montserrat Abelló, poeta tarragonina que dóna nom a la biblioteca del nostre institut, Antoni de Martí i Franquès.
Bryan: "Les paraules se m'entortolliguen a les mans"
Bryan: "El poema parla sobre què li fan sentir a l'autora les paraules quan escriu, nombrant molts exemples de fonts de "plaer", però molt variades entre sí. Això va provocar que me'n recordés de la cançó principal de "El castillo ambulante", una pel·lícula anime de la qual no faré tant d'èmfasi com ho faré amb la cançó. Aquesta sempre ha tingut un efecte increïblement hipnòtic per mi, fent-me sentir emocions contràries i contrastants, però totes a la vegada. El meu objectiu, per tant, es convertí en transmetre al meu públic totes aquestes sensacions.
(...) Vaig voler fer que hi hagués un "aura" de color que expliqués les emocions en directe, i, per això, necessitava animació, i aquesta és la raó per la que vaig utilitzar la tècnica del stop motion (més específicament, pixil·lació). També té molt a veure amb el nom del vídeo: Light Black, ja que significa "Negre clar".
Rut: "Tulipes"
Rut: "Fent aquest vídeo he recordat molts els moviments cinematogràfics que hem estudiat i, salvant molt les distàncies, he recordat el moviment surrealista i el curtmetratge "Un gos andalús" pensant la idea del vídeo. Poder haver traslladat a la pantalla un poema d'una gran escriptora com la Montserrat Abelló que, a més a més, va dedicat a una altra de les grans com és Maria Mercè Marçal, ha estat un exercici interesantíssim de fer!
(...) L'artista Celeste Arias té una versió musicada del poema que, no només m'ha ajudat a inspirar-me per fer el vídeo i presentar-lo d'una manera més interessant i força original, sinó que sobretot m'ha permès buscar un ritme a seguir en la mostra de diferents realitats una darrere l'altra.
Prefereixo no comentar res sobre el què s'amaga darrere les metàfores del vídeo. Crec que és un aspecte important a tenir sempre en compte. Així l'espectador té molta més llibertat de pensament i no es veu limitat per les voluntats inicials de l'artista en fer les seves creacions!"
Núria: "Cadascú ha de tenir..."
Nuria Maruri Tovar- 2 BAT G cadascú ha de tenir from Nuria on Vimeo.
Núria: "Vull transmetre el que pot sentir una persona, la sensació de perdre un ésser estimat, a partir d’un malson. A partir del poema de Montserrat Abelló "Cadascú ha de tenir”.
Maria: "Memòria de tu i de mi"
Maria: "El poema "Memòria de tu i de mi" de la Montserrat Abelló em va cridar molt l'atenció ja que tractava temes que hem discutit a la classe de cultura audiovisual (principalment la falsedat de les imatges i els mitjans de comunicació, i la creativitat i desconnexió del mont digital com a sortida del nihilisme).
Segons llegia el poema, se m'acudien símbols que podia incorporar al videoart per expressar el que tenia en ment, i un cop tenia una idea més o menys clara vaig començar a gravar. Tot i que vaig utilitzar moltes tècniques diferents, el procés de filmació no va ser gaire llarg in en menys d'una setmana ja tenia tos els plans que necessitava. Ara només calia posar-los en ordre, afegir-hi música i, és clar, llegir el poema. Durant l'edició em vaig adonar que, tot i que el meu missatge s'entenia a la perfecció, calia alguna cosa que fes de fil narratiu i cohesiones tot el vídeo. Així vaig decidir donar-li un final cíclic i acabar com havia començat.
Estic molt satisfeta pel meu treball ja que aquest m'ha permès sintetitzar tots
els coneixements audiovisuals que he adquirit en aquesta assignatura i alhora
expressar-me tal com soc."
Ariadna Khorsandi: "Trasbalsada"
“Em desperto trasbalsada
en un dia massa espès de sol
Les plantes del balcó
de tan quietes semblen mortes
i el pensament se m’hi clava
allí, entre els barrots.
I m’he de pessigar ben fort
per saber si encara hi sóc
o si, sense adonar-me’n,
també m’he mort.”
Montserrat Abelló (1918 - 2014)
Laura: "Contra el caire del temps"
(...) Si hagués d'escollir alguna animació de les que he fet em quedaria definitivament amb la que represento els cossos que els pobles vençuts han deixat. Literalment vaig estar casi una tarda sencera per fer només aquella part però ha valgut la pena".
Montse: "Epicur"
Montse: SINOPSI
"Ara se m’ha presentat una oportunitat, he agafat un tren cap al poc que vull. Hi ha un viatge, un camí, una espera… però… un cop arriba el tren al seu destí... para. Comença tot de nou. Els cossos tímids, la introspecció d’un mateix i de l’altre, el compartir els sentiments purs, nous. La felicitat d’Epicur. Trobem allò que volem i fem nostre el moment. Ara només queden els nostres cossos sols, els nostres sentiments lligats l’un amb l’altre, amb la vida i la natura. El moment, més enllà del que vindrà, del que podrà o no podrà esdevenir, més enllà del destí i la mort."
I ser feliç com Epicur
amb el poc que vull
al meu abast.
I, en no esperar
ja res d'un més enllà,
no tenir por de la vida
ni de la mort.
Fragment d'un poema de
la Montserrat Abelló
Montse: PROCÉS DE TREBALL I EXPERIÈNCIA VISCUDA
_________________
També hem creat peces de videoart inspirades en textos de creació propis, com els que veureu tot seguit.
Jordi: "La felicitat"
Poema:
T'he buscat per tots els indrets possibles,
m'he perdut dins dels meus pensaments,
sense saber on et trobaria,
sense trobar-me a mi mateix.
Cada cop em feia més dèbil,
com la flama que perd contra la foscor,
i amb un somriure fals i amarg
que amagava les pors més profundes.
Era jo, el que em feia mal en buscar-te,
sense creure en mi, ni en tu,
sense veure que la solució a tot
estava realment davant nostre.
Però he crescut, i he après
que arribaràs al teu moment,
i que només és ell, el temps,
serà capaç de curar totes les ferides.
Que són els petits moments els que realment importen,
aquells instants, felicitat en petites dosis,
que perduren per sempre.
Jordi A. O.
Enric: "Plorant al tren"
Referències cinematogràfiques:
Enric: "Es tracta d'un vídeo amb una forta influència del moviment cinematogràfic francès Nouvelle Vague (nova onada). Recordem que la Nouvelle vague va ser un corrent cinematogràfic protagonitzat per un nou grup de cineastes francesos dels finals de la dècada de 1950 que pretenien trencar amb el cinema avorrit i comercial de l'època i refrescar-lo amb nous temes com la creació d'obres cinematogràfiques basades en la llibertat d'expressió i la llibertat tècnica. En el meu vídeo referencio a François Truffaut o Jean-Luc Godard a través de plans que recorden als seus films.
El meu objectiu des del principi era crear una obra visual que no tinguis cap significat més del de crear una fantasia onírica i imaginativa. (...) He utilitzat un muntatge altern que, com podem veure, no és una seqüència cronològica, sinó un conjunt d'escenes atemporals intercalades.
Anna: "Inefable"
Anna: "La confusió de la vida es barreja amb l’amor i la fascinació per aquesta quan algú es submergeix en preguntes sense resposta".
Nídia: "Para mí"
Nídia: Cançó original: To Myself - Sori (MIXNINE). Traducció a l'anglès: colorcodedlyrics.com
Traducció al castellà: pròpia. Instrumental pròpia.
Candela: "My mind"
Poema:
Mente tóxica
Llevo conmigo un arma de
doble filo
Me ha curado de los
peores males
Y me ha hundido en las
peores tristezas
Admirable es su rareza
Es capaz de empujarme al
vacío
O no soltarme nunca la
mano
A veces escucharla es en
vano
¿Cómo lo hace?
¿Por qué?
¿Por qué ahora?
¿Por qué a mí?
Querida mente
Necesito un descanso de
ti
Dúnia: "El meu cos és una gàbia"
Dúnia: "En aquest videoart es plasmen grans inseguretats i pors que constantment tinc i que és impossible resoldre-les de cop, però amb temps és molt probable que aconsegueixi trobar-me bé perquè rendir-se no és una opció.
Tenia molt clar des del primer moment que volia una il·luminació completament diferent, així que vaig aprofitar la làmpada LED i li vaig posar el color que crec que encaixa millor amb mi.
(...) Que l'habitació fos tan petita tenia certa part simbòlica perquè provoca angoixa i claustrofòbia i una 2a gàbia. Hi ha molts plans curts perquè són els que expressen millor, sobretot els de detall que, a més a més, permeten mantenir l'atenció en allò que vols mostrar i només allò.
També per aquest últim projecte he aprés a usar l'after effects. Va ser molt interessant aprendre a usar un programa nou que no fos de dibuix, perquè sempre estic fent coses d'imatge fixa i llavors aquest primer contacte amb l'animació em va agradar.
Per trobar la música no em va costar massa, per aquest projecte vaig decidir no triar música clàssica sinó fragments de diverses cançons d'ara."
Miquel: "Tiempo, homicida cruel"
Miquel: "En aquest videoart he volgut parlar d'una de les meves majors pors, el pas del temps. Un fet del que no ens adonem i mai para.
Aquest vídeo, tot i parlar del pas del temps, que és constant, transmet una sensació similar a com si el temps estigués aturat. És a dir, amb aquest projecte he aconseguit aturar la meva por per uns segons.
(...) Finalment vull fer esment als símbols personals que hi ha al vídeo:
A la prestatgeria del primer fotograma s'hi veu un rellotge, el qual era del meu avi, juntament amb una rosa seca, la qual em va regalar la meva àvia el dia del funeral de l'avi. (...) El cascavell que surt en un pla detall, és molt important per a mi perquè són el meu símbol personal i, aquest en concret, era del meu avi i el porto sempre penjat al coll.
Les roses son la meva flor preferida i, a més, la meva àvia es diu Rosa i l'estimo molt. El castell de cartes representen els moments importants de la vida, com per exemple aquest curs, el qual ja s'acaba i sé que tota la gent que he conegut, i que ara estimo, i els moments especials que hem viscut junts, es transformaran en simples records.
L'escena on estic a terra representa la impotència i la por que em causa el no poder parar el temps, el no poder quedar-me per sempre en un moment concret de la meva vida. Les cartes representen cadascun dels meus records, quasi perduts i fent-me patir.
Finalment, es veu un metrònom, el qual faig servir quan componc cançons i una foto en la que surto jo amb 5 anys, juntament amb el meu gos, que es deia Rex i era com un germà per a mi i que, per desgràcia, va morir fa 3 anys.
Per acabar, faig menció a la peça musical que sona durant el vídeo, la qual és la caixa de música de "For a few Dollars more", composta per Ennio Morricone per al film de Sergio Leone, pertanyent al gènere del Spaghetti Western, la qual és una de les meves pel·lícules preferides."
______
Sinopsi: La Maria es triba ofegada per la rapidesa del past del temps i la soledat en l’era de la informació, però troba una solució: la creativitat.
Escaleta:
INT – HABITACIÓ – NIT: La Maria escriu “Memòria de tu i de mi” a una llibreta.
INT – HABITACIÓ – DIA: La Maria mira pensativa per la finestra.
INT – HABITACIÓ – DIA: La Maria tatxa els dies d’un calendari i en trenca una pàgina.
EXT – TERRAT – DIA: La Maria balla descalça.
INT – HABITACIÓ – NIT: La Maria cau al llit i es posa a plorar.
INT – SALA D’ESTAR – DIA: La Maria es veu plorant al televisor. Gira el cap en busca d’ajuda i veu els seus pares llegint una revista i un diari.
INT – HABITACIÓ – DIA: Retalls de diferents cares s’ajunten a la d’una model.
EXT – TERRAT – DIA: Revista cremant-se.
INT – HABITACIÓ – DIA: La Maria obre una llibreta plena de fotografies, les agafa i comença a mirar-les.
INT – HABITACIÓ – NIT: La Maria escriu “Memòria de tu i de mi” a una llibreta.
Guió tècnic il·lustrat:
Resum de la xerrada del videoartista Nacho Mayals a l'Institut Antoni de Martí i Franquès, 25/3/2021:
-Entre els seus referents estan els poemes visuals i els poemes objecte de Joan Brossa.
-Treu inspiració de qualsevol element del seu voltant (una notícia, un graffiti...).
-Tot i que de vegades fa servir guió, sovint es deixa portar per la improvisació (en produccions audiovisuals breus).
-Considera que el 51% d’un vídeo és el so (música, veu, efectes de so).
-Treu sons de Free Sound: https://freesound.org/ i de Yotube audio library:
https://www.youtube.com/channel/UCHae4C99XJORB7Iog62wqvw
-Remasteriza música online per transformar-la segons les seves necessitats.
-Explica que, sense benefici econòmic, podem fer servir música i imatges d’altres, sempre que apareguin als crèdits.
- Amb el programa Adobe After Effects fa els seus videocollages, treballa amb capes d’imatges fixes i en moviment.
-Té una base de dades amb clips de vídeo gravats per ell i ordenats per temes (aigua, aire, foc...) que li serveixen com la paleta de colors d’un pintor.
-Quan enquadra ho fa a través del visor, no mirant la pantalla, ja que es concentra més.
-Quan fa servir la tècnica de l’stop-motion fa servir 15 ó 16 fotos per segon.
-Li agrada treballar sota pressió.
El seu showreel (currículum visual) es pot veure a: https://vimeo.com/169671161
____
El dia 18/11/2021, durant una jornada cultural dedicada a la poeta Montserrat Abelló, es comparteixen alguns del vídeos creats amb el públic assistent a la Biblioteca del nostre Institut:
https://espaiabello.wordpress.com/2021/12/10/1a-jornada-espai-abello/
______
El dia 17 de juny de 2022 rebem el XIX Premi EduCAC de la mà de la consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya Laura Pinyol, per aquest projecte educatiu de transferència de llenguatges: poesia - audiovisuals. Recull el premi la Rut Nolla en representació de tot l'alumnat participant: https://www.diarimes.com/es/noticias/tarragona/2022/06/28/imatges_que_son_paraula_poeta_124339_1091.html
Felicitats a tots i totes per la feina feta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada