divendres, 28 de maig de 2021

Projecte interdepartamental: Performance sobre els estils artístics.

Durant el curs 2020-2021, malgrat la situació de semipresencialitat degut a la pandèmia, hem dut a terme un projecte interdisciplinari a 2n de batxillerat que engloba les matèries Arts Escèniques, Anàlisi Musical i Fonaments de les Arts. Es tractava de portar a escena, en petits grups de treball, un moviment artístic dels segles XIX o XX.


Objectius:

- Expressar i comunicar idees de forma efímera sobre l'escenari, partint d'un estil o moviment artístic com a referent.

- Fer servir diferents formes d'expressió, com la música (enregistrada o en directe), l’expressió corporal i/o la dansa, les arts plàstiques (pintura, fotografia, vídeo...), amb l’objectiu de crear una obra d’art total. L’expressió oral no es farà servir, o bé mínimament.

- Planificar la creació i portar-la a escena.


La seqüenciació de les activitats ha estat: 

1. Documentació sobre el context i les obres representatives del període triat, i altres que hi tinguin relació (literàries, plàstiques, musicals...).

2. Exposició oral (posada en comú) del resultat de la documentació i la recerca. Estarà directament relacionada amb el que es veurà a escena. 

3. Creació de l’escaleta (seqüenciació i temporització de l'acció).

4. Creacions plàstiques i musicals (coreografies, atrezzo...).

5. Assajos (a casa i a l'escenari).

6. Estrena i col·loqui posterior. Documentació gràfica de l’estrena amb fotos i/o vídeo.


 Ítems d’avaluació:

-       Interès i rigor en la documentació prèvia i la posada en comú.

-       Adequació de la posada en escena al temps assignat: 10-12 minuts, aprox.     

-       Procés de treball ajustat al calendari previst.

-       Riquesa artística procedent de diferents àmbits (música, expressió corporal, dansa, arts plàstiques...).

-       Capacitat expressiva (emociona, suggereix, utilitza metàfores...) i eficàcia comunicativa (informa, s’entén el missatge, qüestiona...).

 

Modernisme: Samanta, Rita, Martina, Luisa. 

Modernisme. Fotos de l'assaig:




Modernisme. Proves de maquillatge:




Modernisme. Fotos de l'estrena:



Relació de la recerca prèvia sobre Modernisme amb la performance final:

Samanta, Rita, Martina, Luisa: Primerament, cal destacar que la nostra intenció era transportar l’espectador a una atmosfera plena de natura. Les muses representen cada estació de l’any, amb els motius florals i vegetals de cadascuna de les intèrprets, la música poc estrident donava la sensació natural que buscàvem.

Seguidament, la primera escena (on trobem a Martina ballant), es veu com la primavera és qui desperta les altres estacions (ja que és l’estació actual). (...) A més, gràcies al tema d’haver escollit a les muses de Mucha, hem pogut exaltar la figura femenina i la bellesa (una de les principals característiques del modernisme). Per altra banda, hem realitzat una escenografia on les protagonistes estaven opacades per l'obscuritat del temps (període on cada estació ha d’esperar per arribar a brillar en la seva temporada), la qual estava representada amb les màscares de color negre, que a més, donaven un ambient misteriós (per donar la influència de l’art prerafaelita i de tot allò exòtic).  

Si en parlem sobre el fons, veiem com surten diverses imatges de les muses de Mucha (la nostra inspiració per a cada personatge), també, diversos quadres d’artistes com Ramón Casas, Gustav Klimt... Vam pensar que també era important ensenyar orfebreria modernista (com poden ser els fermalls de René Lalique), a més, diversa arquitectura l’època (per exemple: La Casa Batlló de Gaudí o la Casa Tassel de Victor Horta).

(...) Per últim, per crear la cançó, ens vam inspirar en una musa per nosaltres, la lluna. A partir d’ella vam començar a construir una lletra basada en una gran ornamentació adjectival relacionada amb la natura. 

Escaleta Modernisme:



Postimpressionisme: Pau i Sònia. 

Postimpressionisme. Fotos de l'estrena:




Postimpressionisme. Resum de la recerca prèvia:

Pau, Sònia: El Postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX que sorgiren després de l'Impressionisme. És la base dels estils moderns i contemporanis. El crític d'art Roger Eliot Fry va ser el primer a fer servir el terme postimpressionisme per a referir-se a aquest moviment.

El Postimpressionisme va donar pas a la indagació en els llenguatges plàstics i tècniques pictòriques. Entre algunes d'aquestes tècniques i recursos destaquem:

-El puntillisme, que compon formes mitjançant l'aplicació de milers de punts, un al costat de l'altre. 

-Tendència a la geometrització de les formes mitjançant la seva reducció a elements bàsics.

-Zones de color pla, sense preocupació pel volum de les figures.

-Supressió de la profunditat espacial en la majoria dels casos.

-Ús de pinzellades gruixudes i taques.

 

 Expressionisme Alemany: Bryan, Ana, Ariadna, Naiara. 

Expressionisme Alemany. Fotos de l'assaig:






Expressionisme Alemany. Fotos de l'estrena:





Expressionsime Alemany. Resum de la recerca prèvia:

Bryan, Ana, Ariadna, Naiara: Context històric (principis del s.XX, 1933): Origen de la 1ª Guerra Mundial. Sorgeix a Alemanya. Derrota d’Alemanya a la 1ª GM. Tractat de Versalles: humiliació a Alemanya. Crisi econòmica occidental. Crisi moral. Hitler puja al poder (1933) i oprimeix aquest moviment (recolza el cinema realista).

Característiques del moviment: Angoixa i rebuig a la societat decadent del moment. Reinterpretació de la realitat deformant-la. Anteposa la intuïció i el simbolisme (subjectivitat) a la raó. Decepció amb el present i esperança en el futur.

Cinema expressionista alemany: El cinema expressionista alemany va ser un moviment cinematogràfic amb una clara influència de la pintura expressionista. Aquest moviment va significar un abans i un després per a la història del cinema, inspirant de manera decisiva a gèneres com el cinema negre o el cinema de terror. En els seus films muts s'altera el punt de vista, donant lloc a deformacions de la realitat amb un ús especial de la llum, les ombres, els decorats gòtics, l'escenografia i l'ús de la diagonal que crea inestabilitat.

Música expressionista alemanya: L’expressionisme musical rebutja les tècniques clàssiques i arriba a la dissonància. Acostuma a tenir un to pessimista perquè creu que la representació de la por, també es troba al cor. Vol transmetre sentiments sense cap element que l’idealitzi.

Poesia expressionista alemanya: Els poetes de l'expressionisme alemany es caracteritzen per mostrar la seva angoixa davant el món. El seu estil és concís, profund. Es poden veure les esquerdes de l'ésser humà i del llenguatge. Aquests poetes corresponen a l'època d'entre-guerres.

 Escaleta Expressionisme Alemany:




Dadà i Surrealisme: Elena, Paula, Noèlia. 

Dadà i Surrealisme. Fotos de l'estrena:




Resum de la recerca prèvia sobre Dadà i Surrealisme: 

Elena, Paula, Noèlia: Descobriment de les teories del psicoanalista Sigmund Freud. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar el sorgiment d'una nova generació d’intel·lectuals que estava en contra del conflicte bèl·lic. Motivats pel seu rebuig a la guerra, aquest grup d’artistes i escriptors van fundar un moviment artístic i literari que expressava el seu desacord i decepció envers el món que els envoltava. Aquest nou corrent el van anomenar Dadà.

Característiques Dadaisme: Caràcter antiartístic i antiliterari. Enfront de l'horror de la guerra, la cerca de la bellesa i la idea d'un art per a complaure els sentits van perdre sentit. Importància de la intencionalitat per sobre del resultat artístic. Caràcter provocador i irònic per trencar amb el concepte d’art anterior.

El Surrealisme comença l'any 1924 a París amb la publicació del Manifest Surrealista d’André Breton, qui estimava que la situació històrica de postguerra exigia un art nou que busqués el més profund de l’ésser humà per a comprendre a l’home i la dona completament.

Característiques Surrealisme: Desvinculació del món racional. Importància de l’inconscient. Interès pels somnis i la seva interpretació.

 

 Expressionisme Abstracte: Lau, Arcadi, Alejandro, Michio. 

Expressionisme Abstracte. Fotos de l'assaig:






Expressionisme Abstracte. Fotos de l'estrena:



Expressionisme Abstracte. Resum de la recerca prèvia:

Lau, Arcadi, Alejandro, Michio: L'expressionisme abstracte va ser un moviment pictòric posterior a la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust. Després dels terribles esdeveniments, va continuar un període d'incertesa i de qüestionament de la moral humana. L'artista, descoratjat pel seu context polític i social, es refugia en el seu interior. (...)  Les condemnes de l’art abstracte realitzades pels governs totalitaris sorgits a Europa durant el període d’entreguerres, les persecucions de "l’art degenerat" dutes a terme pels nazis, o la imposició del "realisme socialista" a l’URSS”, contribuïren, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, a que les democràcies parlamentàries donessin suport als artistes més avantguardistes. 

Molts d’aquests artistes s’havien refugiat als EUA durant la guerra, i molts s’hi van establir definitivament. Nova York havia substituït a París com a capital artística, i els expressionistes abstractes van agafar el testimoni de l'avantguarda. El país necessitava un art propi que liderés l'art occidental. L'Expressionisme Abstracte es considera el primer moviment genuïnament estatunidenc. 

La característica més important d’aquests treballs fou que ja no representaven res que pogués reconèixer-se a primera vista. La seva contemplació requeria noves formes de visió i imaginació sobre la vida a través de les obres. Es valora també la materialitat del quadre i es converteix el procés artístic gairebé en un ritu religiós. (...) Més o menys com la música d'un dels màxims representants del moviment jazzístic que li agradava a Pollock: el músic Charlie Parker, que amb el seu saxofon també feia degotar notes musicals increïbles, improvisant delirants i hipnòtiques melodies i ritmes.

Escaleta Expressionisme Abstracte:


Sobre Expressionisme Abstracte, valoracions personals: 

Arcadi: He tingut emocions o moments que he estat molt a gust i m'he sentit molt bé amb mi mateix i amb els altres. (...) Del món he après un art més profund que en aquest cas era l'Expressionisme Abstracte, i ja que s'ha situat en temps de guerra doncs hem pogut expressar que passava al món en aquells temps i m'ha ajudat a conèixer millor la història del món des d'un aspecte artístic.

Miquel: He aprés que les guerres afecten molt a tothom, deixant greus estralls. Que l'art es mou al mateix ritme que els fets històrics.


Pop Art: Bea, Nidia, Anna.

Pop Art. Fotos de l'estrena: 




Escaleta Pop Art:


Sobre el Pop Art, valoracions personals:

Bea: He après que a l'art hi ha una crítica molt gran davant la societat capitalista i que comparteixo l'opinió amb això. L'art és capaç de canviar el món i amb ell les persones que vivim en ell.

Nidia: He après que el Pop Art es troba en coses modernes, que mai ha estat una cosa que s'ha tancat en el seu temps i que s'estén fins a nosaltres sense que ens adonem.


Minimalisme: Andrea, Sílvia.

Minimalisme. Fotos de l'assaig:


 Minimalisme. Fotos de l'estrena:





Resum de la recerca prèvia sobre Minimalisme:

Andrea, Sílvia: L'art minimalista és un corrent artístic contemporàni sorgit als Estats Units durant la dècada dels anys 60. Té com a tendència reduir les seves obres al fonamental, utilitzant només els elements mínims i bàsics. No només es redueix a la pintura i a la música, sinó també a l'escultura, el disseny, l'arquitectura i el mobiliari, per exemple. Avui dia és comú trobar tendències minimalistes, fins i tot en la decoració de cases i d'espais interiors, com les habitacions, la cuina o els mobles.

L'art minimalista s'ha vist influenciat per tradicions orientals com la japonesa, tendents a la reducció d'elements i a l'economia de recursos, etc.

Característiques de l’art minimalista: Abstracció total. Màxima senzillesa.  L'escultura va ser un camp artístic molt destacat, utilitzant formes geomètriques simples. Els escultors minimalistes encarregaven les seves obres a industrials sense participar en el procés.

Escaleta Minimalisme:


Art d'acció: Clara, Andrea, Berta, Aïna.

Art d'acció. Fotos de l'assaig:



Art d'acció. Fotos de l'estrena:





Escaleta Art d'Acció:


Relació de la recerca prèvia sobre Art d'acció amb la performance final: 

Clara, Andrea, Berta, Aïna: El moviment que vam escollir nosaltres és l’art d’acció que pertany a les segones avantguardes. El que destaca d’aquest moviment és el fet que l’art no és considerat com una cosa material que es pugui comprar, vendre o exposar, sinó que és una acció humana en la qual es vol reivindicar alguna cosa.

Per començar, en la performance, hem projectat un vídeo, en el vídeo hem volgut reflectir la història de l’art d’acció, és per això que s'anaven veien els diferents happenings mentre els anys s’anaven projectant i avançant, hem usat aquesta eina com aprenentatge per el públic i perquè es puguin informar de com ha anat avançant tota la història. A classe també hem estat comentant diferents happenings que també es poden anar observant en el vídeo.

Després comença el que vindria a ser el desenvolupament de l’acció. Com que nosaltres el que hem decidit reivindicar és el fet que ens estem carregant el mar a través de la contaminació, i per això necessitem prendre consciència per tal d’actuar, ja que realment la solució es troba a les nostres mans, vam decidir estructurar l’escenari en: la part central on es situa el projector que va reflectint imatges del mar, i dues de les intèrprets que representen el mar ballant contemporani. Als laterals trobem les altres dues intèrprets que representen l'ésser humà mentre canten la cançó “Una altra manera de viure”, que està relacionada amb tot el tema de la contaminació marina. Quan arribem al punt culminant de la cançó, les dues ballarines incorporen plàstics representant la contaminació, i finalment les dues noies que representen l'ésser humà les acaben lligant amb els plàstics. D’aquesta manera assolim el nostre objectiu de denúncia, com en l’art d’acció.

Ja per acabar, hem volgut que el públic participés, anant a ajudar a les ballarines, que representen la natura, de manera que les deslliguessin dels plàstic i així també el públic sentir que forma part de l’espectacle. L’art d’acció vol reivindicar i a la vegada oferir una solució, és per això que vam escollir aquest final.

Hem pogut aprendre que l’art d’acció necessita ser contemplat per notar la presencia del públic i que sobretot depèn molt de la participació i sensibilitat de l’espectador. El públic és qui dóna en part el sentit a la performance, perquè és ell qui ha de comprendre el missatge, és ell al que la performance li ha de marcar un abans i un després a la seva vida, perquè a partir d’aquesta, ha d’haver reflexionat sobre la denúncia i ha d’actuar. 


Sobre l'art d'acció en general, valoracions personals:

Clara: Com la nostra activitat tracta sobre denunciar la contaminació al mar, això m’ha ajudat a obrir els ulls i començar a ser més conscient sobre aquesta situació i també he après que la cultura és segura i, encara que estiguem vivint una situació difícil, hem pogut portar aquestes performance endavant. De l’art d’acció he après que és un art on el públic és fonamental, he après que l’art d’acció tracta de reivindicar un tema d’actualitat i gràcies a ell s’han normalitzat molts temes en el passat que abans eren tabús i ara són completament normal, com per exemple la sida.

Andrea G.Gràcies a aquesta performance he après a entendre el moviment artístic, i a més he assolit una visió de l’art completament diferent de la que tenia abans. (...) I el fet que després la volgués tornar a repetir, m’ha demostrat que vull viure de l’art i per l’art. He tingut el millor grup que podria haver tingut, crec que ens hem complementat de la millor manera possible i el que he après d’elles és que, no només hi ha una visió vàlida del món, sinó que aquest està format de visions subjectives que hem de tenir en compte i a més hem d’escoltar per tal de créixer com a persones. Per tant, he après que el treball en equip és clau per tot, perquè tots els sentiments i pensaments es fusionen en un sol.

Encara que no ens estem adonant, poc a poc estem portant el món al no-res, com per exemple amb la contaminació del mar. No som gens conscients del que està passant al nostre voltant per culpa nostra, i crec que gràcies a l’art ho podem comprendre molt millor, és a dir, amb les performances he après que el món va molt més enllà de la nostra visió, i que l’hauríem d’escoltar més freqüentment per tal de justificar els nostres errors, i millorar la nostra societat.

Berta: "He après que amb companyia i força de voluntat es poden canviar moltes coses, i el poder que té l’art per fer reflexionar i remoure idees, sentiments i emocions. Si tots aportéssim el nostre granet de sorra, és possible una vida millor i sana. El món esta ple de coses boniques i persones meravelloses, i s’ha de cultivar la felicitat per portar un estil de vida diferent, ambientat en l’amor conjunt.

El poder que té l’art per canviar les formes de pensar de la gent és increïble, la capacitat de cultivar i fomentar la sensibilitat emotiva de les persones, crec que és un pas més per a millorar el món, ja que es relaciona amb el pensament del tracte tant amb un mateix com amb els altres". 


Valoracions finals sobre les performances:

Andrea C.: El fet d'haver fet les performances sobre els moviments artístics, m’ha fet despertar un cert interès en algun d’ells que pensava que no tenia. He après a veure, escoltar i valorar. 

Pau: "És sorprenent com preparar una performance, sobre un moviment artístic pot fer descobrir-te a tu mateix. Però així ha sigut, crear i buscar informació del moviment, a l'hora de la veritat ha servit per aprendre-ho i realment veure que l'art pictòric m'interessa bastant més del que em semblava en un inici.

Gràcies a les performances dels meus companys he guanyat coneixements sobre la resta de moviments avantguardistes d'una manera més sana que estudiant d'un llibre fins a les 3 del matí. (...) He trobat una manera molt més educativa i pràctica de representar els moviments artístics perquè els alumnes els visquin en la seva pròpia pell per dir-ho d'alguna manera.

Jo he après molt de l'art, totes les característiques de les diferents avantguardes les he après bàsicament recordant les performances dels meus companys i no llegint d'un llibre de text. Així que bàsicament es podria dir que he après molt de les avantguardes artístiques en general, i ja no tan sols de la meva".

Andrea G.Crec que sobretot les performances, al ser un acte humà, és com que ens arriben molt més a dins, i per tant ens identifiquem i ens emocionem molt més amb l’art, perquè té una sensibilitat que altres coses no tenen, és molt especial. Per tant, sense art la vida no tindria sentit, perquè encara que no ho veiem, és el que ens manté vius, fins i tot quan no ens queden motius per continuar, com hem vist en els diferents contexts històrics dels moviments artístics.


Valoracions personals finals sobre l'art en general:

Ana: El món ha estat sotmès a moltes guerres, dolor i sang. L'art ha estat capaç de sobrepassat el dolor i ha arribat fins a nosaltres.

Laura: He après que l’art és més del que veiem amb els propis ulls, està en contant moviment, és una terapia i molt més que una imatge. Uneix cors, passions i persones.

Samanta: Encara que l’art tingui unes característiques fixades pel temps, cada persona li dona el seu punt de vista, perquè tant en la nostra performance com en la dels altres, es veu un període artístic, però també es veu com som nosaltres, la nostra sensibilitat, la nostra connexió i empatia 

Paula: He après a respectar tots els moviments artístics perquè tots tenen alguna cosa que comunicar al món. Del món he après que no té perquè tenir sentit. L'art m'ha ajudat a obrir la meva ment i a valorar coses que abans ignorava.

Bryan: L'art abstracte serveix per explicar coses extremadament complexes, i posar-hi 1000 colors pot representar el conjunt de moltíssimes coses, de manera caòtica i desordenada. Segurament, aquella cosa tan complexa, seria inexpressable amb l'art clàssic.

Anna: He après a no jutjar amb ulls academicistes (tot i que inconscientment a vegades encara ho faig). Per molt que no segueixi les normes academicistes, una obra d'art pot transmetre el mateix (o fins i tot més) que una que sí que les segueixi.

___

L'experiència educativa s'explica a l'article "La performance en el aula. Experiencia transversal de aprendizaje", escrit per Cèlia Descarrega, Annaïs Calabuig i Eloïsa Valero, i publicat per la revista "Eufonía". A continuació compartim les primeres pàgines:




L'article complet el trobareu a la revista de música "Eufonía" núm. 89 (Graó): https://www.grao.com/es/producto/la-performance-en-el-aula-eu089142479







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada