La Mare Terra a Tècniques d'expressió graficoplàstica

Durant el 2n trimestre del curs 2023-24, hem treballat el tema de la Mare Terra a 2n de batxillerat. Vam començar comentant a classe alguns referents proposats per la professora com les estatuetes femenines paleolítiques i neolítiques, pintures de Frida Kahlo o Remedios Varo, accions artístiques enmig de la natura de l'Ana Mendieta o la Fina Miralles, escultures i instal·lacions de Giuseppe Penone, fotografies de Rafael Minkkinen, Riita Ikonen i Karoline Hjorth, fins arribar a artistes propers com Sergi Quiñonero, Nil Nebot o Isabel Rodríguez.

Obres de Remedios Varo, Riita Ikonen i Karoline Hjorth

Vam continuar posant en comú la recerca elaborada per l'alumnat en relació als seus propis referents artístics sobre el tema. Alguns dels referents de l’alumnat van ser: la creació d’Adam de Miguel Àngel, l’Ofèlia de John Everett Millais, l'obra d'artistes com Ana Mendieta i Anya Gallaccio, la deesa del mar que apareix a la pel·lícula “Ponyo” de l'Studio Ghibli, o l’esperit de la Natura de la pel·lícula “La princesa Mononoke”.

Alguns referents de l'alumnat procedents de pel·lícules de l'Studio Ghibli

Vam tenir la sort que al Tinglado número 1 del Port de Tarragona, l'escultora Natàlia Ferré tenia l'exposició "Lo fruit" oberta al públic. La vam anar a veure i, a més, la mateixa artista ens va fer de guia.

Article escrit per l'alumna Helena López a propòsit de la visita a l'exposició, publicat a La Gaseta del Martí, la revista digital de l'institut Antoni de Martí i Franquès:

https://lagasetadelmarti.wordpress.com/2024/03/04/la-mare-terra/

Fragment de l'article: "L’exposició “Lo fruit” de Natàlia Ferré és una experiència que et fa reflexionar sobre la Mare Terra i el poder que dóna la maternitat. L’exposició és un túnel del temps on l’autora ens guia fins als punts de inflexió que ha tingut la figura femenina i materna en la història. 

Començant pel Neolític, ens mostra la seva tècnica escultòrica amb diferents cossos que recorden a la famosa venus de Willendorf. La següent sala fa un salt en el temps i ens transporta a l’antiga Grècia, amb el seus mites i deesses i, un cop més, les seves escultures de les deesses Afrodita, Demeter i Persèfone deixen l’espectador bocabadat pel seu encant. Cal recalcar el joc interactiu que es proposa a l’espectador per demanar un desig a Afrodita. La última sala, la més impactant per alguns, ens duu al Renaixement; només entrar es pot apreciar el conjunt escultòric principal que recorda a la Pietat del famós escultor renaixentista Miquel Àngel, on es mostra una mare amb la seva filla morta, volent dir que tota mare es pot considerar una Mare Terra." 

Vam continuar a classe dibuixant esbossos preparatoris abans de començar a pintar. També vam fer un llistat de materials necessaris per afegir a la pintura (tremp polímer): fulles, branques, sorra, petxines, tela, etc. Els suports utilitzats els vam anar a buscar al magatzem de l'institut, on vam trobar fustes i cartrons; també vam fer servir teles sobre bastidor reaprofitades. A continuació, exemples dels esbossos preparatoris.

Durant el procés de creació, vam haver de sortir a pintar al passadís de l'aula, ja que els formats grans dels diferents suports reciclats requerien espais de treball més enllà de les taules habituals.

Les obres resultants les vam exposar a la biblioteca de l'institut i vam aprofitar per posar-les en comú oralment. Algunes d'elles s'han incorporat de forma permanent a aquest espai.

L'article escrit per la Lucia Gallego sobre aquesta experiència educativa a La Gaseta del Martí fa balanç del treball fet: https://lagasetadelmarti.wordpress.com/2024/04/23/mare-terra/

Fragment de l'article: "La finalitat d’aquest treball va ser única: utilitzar materials poc convencionals com la sorra o la pols de marbre per crear una sèrie d’obres on poguessin destacar-se unes textures i relleus força interessants. En lloc d’utilitzar pintures comercials com podria ser l’acrílic, els alumnes vam tenir l’oportunitat d’elaborar les nostres pròpies barreges a partir de làtex i de pigments en pols (tremp polímer).

El resultat va ser una impressionant col·lecció d’obres d’art on, no només s’honra a la deessa mare en la seva diversitat, sinó que també destaca la connexió entre l’art i la natura. Algunes de les interpretacions dels alumnes van des d’idees feministes fins a denúncies en contra de la contaminació marina."

Tremp d'ou

L'exercici que s'explica a continuació s'emmarca en la matèria Tècniques d'Expressió Graficoplàstica de 2n de batxillerat. S'ha desenvolupat a l'INS Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2023-24.

Ens hem inspirat en els retrats quatrecentistes italians:

 Retrats de dones joves: Mestre de la Nativitat de Castello (1450); 

Paolo Uccello (1450); Antonio del Pollaiolo (1460-65); Antonio del Pollaiolo (1460-65). 

Piero della Francesca, Díptic dels Ducs d'Urbino.

Retrat de Federico da Montefeltro i Battista Sforza (1465), tremp sobre fusta.

Sandro Boticelli, Retrats de Simoneta Vespucci (1475-80), tremp sobre fusta

L'objectiu de l'exercici era pintar un retrat o autoretrat sobre fusta amb la tècnica del tremp d’ou, tal i com feien els pintors quatrecentistes. El fons el faríem amb pa d'or a la manera dels retaules gòtics. Vam començar fent una sessió de retrat fotogràfic al petit plató de l'institut. Alguns alumnes van preferir fer-se les fotografies a casa i d'altres van aprofitar l'exercici per retratar els seus personatges preferits.

Retrat fotogràfic de Lucia fet a l'institut i resultat final del retrat pintat per Carlos amb tremp d'ou i daurat amb pa d'or sobre fusta. 

Retrat fotogràfic de Gloria fet a casa seva i resultat final del seu autoretrat pintat amb tremp d'ou i daurat amb pa d'or sobre fusta.

Retrat fotogràfic de Sunghoon, el personatge triat per Glòria per a fer el seu tremp d'ou i daurat amb pa d'or sobre fusta.

El procés de treball seguit el narra Lucia, d'aquesta manera: 

Lucia: "El primer pas va ser preparar la fotografia que utilitzaríem de referència per al treball. En teoria s’havia de fer un autoretrat, però jo vaig voler fer el retrat del Carlos i ell em faria a mi. Una vegada preparat l’esbós, vaig preparar el suport. Donat que el suport és de fusta, s’havia d’imprimar amb Gesso al damunt perquè la fusta no xuclés la pintura i deixés el pigment desprotegit.

El següent pas després de posar-li el guix a la fusta era passar l’esbós al suport. Després d’això vaig fer unes quantes capes en color verd per fer les ombres inicials. Per fer aquestes primeres capes la pintura la vam preparar de la següent forma:  

-Separem la clara del rovell de l’ou i descartem la clara.

-Eixuguem el rovell amb les mans i trenquem la membrana que el protegeix.

-La membrana es llença i al rovell li afegim la mateixa quantitat d’aigua destil·lada.

-Posem els pigments a la paleta i els hidratem amb aigua.

-Utilitzem l’ou d’aglutinant.

Una vegada preparada la pintura podem començar a pintar les capes verdes abans mencionades. Per fer el color verd s’ajunten el color groc, negre i blanc.

 

A les següents capes s’afegeixen dues gotetes d’oli de lli a l’ou per protegir la pintura i que no caigui. I ja es pot començar a afegir més capes de color. Les zones clares es deixen per al final i es comença pintant els colors obscurs.  

Jo vaig decidir fer les ombres de tonalitats blaves, ja que m’agradava la sensació de fred que dóna i vaig pensar que, amb la calidesa del daurat al fons, quedaria molt interessant. Per acabar, l’últim pas es daurar el fons. El primer va ser posar el vernís “Mixtion” perquè el pa d’or s’enganxés a la fusta, després de deixar-lo assecar durant un dia sencer, amb un pinzell tou vaig treure tot l’excés d’or. Com van quedar alguns forats, vaig repetir el procés en les parts que no s’havien daurat bé i quan ja ho vaig tenir tot al meu gust li vaig ficar el vernís final.

 

Amb el vernís ficat ja només mancava envellir el daurat, donat que no m’acabava de convèncer tan brillant. Li vaig fer una capa de betum de Judea i ja estava llest."

Retrat d'en Carlos acabat i pintat per Lucia.

Últims consells per treballar la tècnica del tremp d'ou: fes servir pinzells fins i pinta capes primes, sense empastar. No passis dues vegades seguides pel mateix lloc; si vols repassar, has d’esperar una estona. Renta sempre el pinzell per canviar de color. 

Alguns moments de treball a classe:

Procés de treball seguit per l'Abril:

La posada en comú prèvia:

La posada en comú final:

Més informació sobre el retrat quatrecentista: https://www.aparences.net/es/arte-y-mecenazgo/el-retrato-en-el-renacimiento-italiano/el-retrato-de-perfil-en-el-siglo-xv/#google_vignette

Videotutorial sobre la tècnica del tremp d'ou: https://www.youtube.com/watch?v=S1X56KhrO0U

"Is this desire?" Expressant amb el cos

Durant el 1r trimestre del curs 2023-24 hem treballat el tema del cos humà a Tècniques d'expressió graficoplàstica (2n de batxillerat) amb la gran sort d'haver pogut visitar l'exposició de la Susanna Inglada titulada "Is this desire?" al centre d'art de Tarragona: https://medol.cat/activitats/susanna-inglada-is-this-desire/

L'artista Jordi Abelló ens va acompanyar durant la visita i, abans de marxar, va proposar als alumnes una activitat en la qual van demostrar el que es podia arribar a expressar i comunicar amb els seus propis cossos, amb petites performances improvitzades:

La Susanna Inglada dibuixa ocupant l'espai expositiu, com si d'una instal·lació es tractés. És per això que, un cop a l'institut, ens vam organitzar en petits grups de treball per crear una obra tridimensional que comuniqués, a través del dibuix de la figura humana, un tema del nostre interès. A continuació us compartim una selecció d'aquestes creacions:

Abril G., Ariadna, Abril V., Noa: "A través de la mirada"

Abril G., Ariadna, Abril V., Noa: "Aquesta obra anomenada vol mostrar la realitat que pateixen algunes persones al seu dia a dia. A través d’una capsa amb miralls trencats i tres persones distorsionades , volem representar com poc a poc els problemes et van consumint fins a acabar totalment trencat.

Aquesta representació l'hem fet amb tres dibuixos a doble cara, l'exterior, que representa la realitat, com veiem nosaltres a la persona, i l'altra, la que mira al mirall, que representa com es veu o sent la mateixa persona."

Glòria, Cristina, Carmen, Carlos: "La presó dels judicis"

Glòria, Cristina, Carmen, Carlos: "L'obra representa el sentiment de ser jutjat, el "què diran?" De vegades és capaç de controlar-nos més del que creiem. Hem de ser capaços de trencar les cordes que ens estrenyen per així alliberar-nos de la gàbia que ens tanca en nosaltres mateixos."

Lucia, Helena, Laia: "Crit inaudible"

Lucia, Helena, Laia: "Aquesta obra representa el nostre crit davant la pressió de la societat materialista la qual ens llença a nosaltres com a persones per obligar-nos a assolir cert nivell adquisitiu."

 Rubén, Valeria, Luiza, Carol, Anna: "El teu amor o el de l'altre"

Rubén, Valeria, Luiza, Carol, Anna: "Aquesta obra ens parla sobre la dependència emocional. En observar-la es pot veure com les persones i les parts humanes tracten de buscar el cor, donant a entendre que sentim la necessitat de trobar l'afecte dels altres. Algunes figures es poden veure que són diferents, i algunes tenen diferents maneres de prendre la dependència emocional. Per exemple, la dona que té només té una boca a la cara representa les persones que només busquen el sexe en l'amor. També una persona amb dos caps que representa la toxicitat de les parelles. I altres que tracten d'escapar de la dependència emocional però estan atrapats."

Gorka, Victòria, Àlex, Pepe, Ame: "Transmutació cos-ànima"

Gorka, Victòria, Àlex, Pepe, Ame: "Aquesta obra busca una representació i visibilització de la comunitat LGBT centrant-se en un dels seus temes com ho és el procés de transformació d’ algú Trans. 

El tema principal d’aquest treball és el procés de transició de les persones trans. A través d’un muntatge de cinc dibuixos volem explicar aquest procés, fent-ho a doble cara per a representar tant a les dones trans com als homes trans.

En relació amb l'estil i colors escollits, hem volgut representar visualment una transició a través de diversos símbols i colors triats metòdicament. Al principi i al final, els colors són gairebé invisibles, utilitzant de manera suau el blau, blanc i el rosa. Aquests són recurrents a tota l'obra, ja que són els colors de la bandera trans. Aquest principi subtil representa un món on la persona està perduda, i no veu el color perquè no sap per què és com és. Al final, la pau i calma en haver culminat la transició deixa que el color es torni suau. La tensió i el color s'acumulen al mig: la part més intensa tant en una transició, com el punt on inicialment s'ha de dirigir la mirada. Per això hem utilitzat una gran varietat de pastels. 

En utilitzar diferents estils utilitzem una clara metàfora visual: la diversitat d'experiències. Cada persona és diferent i, per tant, cada pas del camí és interpretat per cada membre del grup amb el seu estil més propi."

Alba, Nayara: "Les mans deixen rastre"

Alba, Nayara: "El nostre treball consisteix a fer un happening a classe. Les persones participants hauran de dibuixar mans amb tècniques seques als papers que hem portat i, una vegada dibuixades, els papers els posarem a forma de manta per sobre del cos de nosaltres dues. 

La intenció del missatge que volem transmetre és l'abús sexual i com aquest marca a les víctimes i que, per molt que el temps passi, es queden tocades psicològicament."

_______

Després de la posada en comú a classe, vam exposar els exercicis fets a l'entrada de la biblioteca de l'institut: https://lagasetadelmarti.wordpress.com/2023/12/01/is-this-desire/

Fotografies de l'exposició:

Com que la paperera de l'exposició va començar a utilitzar-se com a tal pels alumnes que entraven a la biblioteca, el conserge de l'institut va tenir la idea d'afegir un cartell per tal de reivindicar-la com a obra d'art. Hem cregut important afegir-la a la memòria d'aquesta activitat educativa per la seva vinculació amb l'obra de René Magritte "Això no és una pipa" i pel gest que suposa en defensa de les arts.

Molt bona feina, artistes!

Institut Antoni de Martí i Franquès