dimarts, 7 de gener del 2014

REVOLUCIÓ D'IDEES

Exercicis de reflexió plàstica sobre diferents qüestions socials que afecten a la nostra vida i als nostres comportaments socials, primer de batxillerat, tècniques d'expressió i cultura audiovisual, institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2013/2014.

El nostre referent més immediat: Mirall Lifestyle. 

El projecte DISPLAY a Tarragona, amb les intervencions plàstiques de Mirall Lifestyle:



Mirall Lifestyle crea dibuixos per incrementar l’autoconeixement i l’acció conscient, tant dels individus com de la societat. 





 Pots veure més dibuixos de Mirall LifeStyle a: https://www.facebook.com/miralllifestylenow



Objectius específics del projecte educatiu "REVOLUCIÓ D'IDEES":

Reflexionar sobre diferents qüestions socials que afecten a la nostra vida.
Fer servir l’expressió graficoplàstica per comunicar idees pròpies. 
Establir vincles entre l’art més actual i el treball de classe, descobrint l’expressió artística com a experiència de vida.


Trobada de Pere Isern amb l'alumnat de primer de batxillerat
de tècniques d'expressió i cultura audiovisual, desembre 2013:



Breu resum de la xerrada d'en Pere:
A l’inici de la xerrada, en Pere diu als alumnes que ells són els joves pel canvi. De bon començament, els diu que són socialment molt importants perquè estan aquí per canviar el món, que el món té uns patrons caducats, pensats pels altres, i que ja és hora que els joves pensin un món nou.

Parla també de l’art. Creu que ara toca parlar de les coses invisibles, dels pensaments i les emocions. Creu fermament que la comunicació visual és capaç de produir canvis en la societat i que amb aquesta xerrada posarà una petita llavor en tots nosaltres que donarà el seu fruit. Fa referència a Kandinsdy i la seva piràmide social en la qual l’artista se situa justament en la cúspide, com a pensador, un pensador al qual li preocupa més l’ànima o l’essència de la persona que no pas el pensament material.

Durant el col·loqui final, en parlem sobre la moda, la publicitat, l'obsessió per la imatge personal... Sobre l’escola i les situacions d’ensenyament i aprenentatge, Pere creu que el tema clau de treball a l’escola hauria de ser allò que ens fa vibrar. Jo mateixa pregunto en veu alta què podríem fer perquè les classes no siguin avorrides. L’Ana diu que fer-les més participatives. La Laura diu que hem de deixar que l’alumne s’expressi. Mar diu que quan un profe es posa a nivell de l’alumne és una bona classe, que podem aprendre tots uns dels altres. L’Ana diu que cal valorar l’esforç del profe, el seu entusiasme, que et prepari coses, sortides… David vol saber si els dibuixos d’en Pere són consells, però Pere li contesta que és una tendència. Agust opina que el moviment before-now és cíclic, universal i canvia segons l’època. 


Altres referents compartits a classe abans de començar a treballar:

Mr. Wonderful
Banksy


Alguns dels primers esbossos elaborats per l'alumnat, després del col·loqui amb el Pere:

Esbossos de Verònica, Agustí i Xavi


Treballant amb retoladors sobre paper i també amb l'ordinador:





Alguns treballs definitius:

David


David fent un dels seus dibuixos a la pissarra


Laura


Un recull dels dibuixos fets per l'alumnat:



La posada en comú:





Una part de l'alumnat implicat en el projecte:



L'exposició dels dibuixos a l'institut, gener 2014:






El nostre grup de Facebook, espai virtual de comunicació entre alumnes, professores i Pere:





Algunes de les respostes més interessants
de les entrevistes fetes als espectadors de l'exposició:

1.   Quin dibuix t’agrada més? Per què?  
1.1.        El dibuix que m’ha agradat més és el dels nois que estan a la classe i el professor pregunta i respon el noi que la resposta no és correcta, i el noi que té la resposta correcta no la diu perquè no confia en ell mateix. M’agrada perquè et dona una lliçó molt bona, has de confiar en tu mateix sempre, perquè si no ho fas tu, no ho farà ningú. M’agrada l'exposició perquè els dibuixos tenen gran part de veritat i de realitat al mateix cop, i està expressat amb molta senzillesa (Alex, 20 anys).
1.2.        Todos aquellos que tienen mejores calificaciones son destacados sobre aquellos que obtienen una nota mediocre, de manera que se asume que sólo los primeros serán capaces de triunfar en la vida (alumna de 2n de batxillerat).
1.3.        El que més m’agrada és “Error de fàbrica”, perquè crec que es dóna molt el fet de creure descarrilat aquell que té una sensibilitat diferent (16 anys, alumna de 1r de batxillerat).
1.4.        El del mòbil de 50 euros i el mòbil de 500 euros. Perquè estic d’acord en que qualsevol telèfon mòbil, sigui de la marca que sigui, tingui el prestigi que tingui, i valgui el que valgui, serveix per fer la seva principal tasca: trucar. La resta d’utilitats són només capritxos  (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
1.5.        “The wanted” , perquè avui en dia l’amor és una cosa que costa de trobar  (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.6.        El de les tisores tallant la imaginació, perquè és una gran veritat (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.7.        El del govern on surt un xoriço, perquè diu la veritat  (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.8.        A mi m’agrada el de “Why not?” , perquè estic farta dels estereotips  (17 anys, alumna de 4t d’ESO).
1.9.        A mi m’agraden tots el dibuixos, ja que representen com és la societat en aquest moment i fan una crítica molt directa. Heu fet un bon treball, nois! (17 anys, alumna del batxillerat científic).
1.10.     M’agraden tots, però especialment amb el que em sento més identificat és amb aquest en el que es veu un nen i unes tisores que li estan retallant la imaginació, perquè és un tema molt actual, i és el que ens està passant. M’agraden molt, us podríeu animar i posar cartells per Tarragona, jajaja, alguns són molt interessants (15 anys, alumne de 3r d’ESO).
1.11.     La veritat és que m’agraden tots perquè tots estan fets a consciència de la societat d’avui, però m’agrada molt aquest que surt una televisió i una espiral, com que la televisió ens menja el cap, sí, sí, és molt interessant (dona que feia una xerrada).

2.   Hi ha algun dibuix amb el que no estàs d’acord? Per què?
2.1.        Em semblen tots correctes. Però potser els hi falta ser mes crítics, transmetre més (alumna de batxillerat d’un altre centre, amiga d’alumna).
2.2.        Estic d'acord amb tots, veig que tots tenen una relació certa amb el jovent d'avui en dia (Neus, 14 anys, amiga d’alumne de l’institut).
2.4.        Con "Dinero, Salud y Amor". Porque creo que primero debería ser el amor, la salud y por último, el dinero (alumna de 4t d’ESO).
2.5.        Sí, el de “Tipical Spanish”, perquè és una generalització amb la que no estic d’acord, ja que no a tots els homes els agrada el futbol, ni a totes les dones “Sálvame” (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
2.6.        El de les persones que tenen tatxat el cor i hi ha una que és “error de fàbrica”, perquè la gent sent i pensa però sempre hi ha l’”error de fàbrica” que no sent i no pensa (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
2.7.        Sí, perquè no fumi algú, ha d’estar feliç? (16 anys, alumna).
2.8.        No, perquè tots estan clavats a la realitat del nostre món (16 anys, alumne).

3.   Coneixes el treball de Mirall Lifestyle a Tarragona? Què et sembla?
(molta gent entrevistada no el coneix)
3.1.        L’he vist, i em sembla una bona manera d’obrir els ulls i despertar el món (19 anys, germana alumna).
3.2.        Sí, i trobo que fa una feina molt interessant. Cada dia em creuo amb (mínim) dues de les plaques on hi són els seus dibuixos, i m’agraden molt (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
3.3.        Opino que l’art més divulgatiu és aquell que és simple, però amb un rerefons que et fa pensar. I penso que, gràcies a això, les seves crítiques de la societat s’han divulgat tan fàcilment (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
3.4.        Sí, molt bé, m’agraden molt els seus dibuixos i a vegades et ratlles (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
3.5.        No, només de l’institut (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
3.6.        Sí, són molt curiosos i et fan pensar (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
3.7.        No, però sembla graciós (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
3.8.        Sí ho conec, he de reconèixer que m’agrada moltíssim. Em sembla una bona manera de connectar amb la gent, tots els temes que tracta tenen a veure amb els comportaments de la societat, cadascun dels seus treballs transmet un missatge important on sovint l’amor està molt present. Crec que és una manera de l’autor de transmetre idees, per fer-ne una societat millor (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
3.9.        Sí que el conec i la veritat és que m’agrada molt, esta molt bé que algú intenti conscienciar a la gent d’una manera diferent (17 anys, alumna del batxillerat científic).
3.10.     Sí l’havia vist, però creia que era un grafitti, no sabia que era famós (alumna de 2n d’ESO).

4.   Creus que l’art pot canviar el món?
4.1.        Jo crec que el art sí que pot canviar el món, ja que és una manera d'arribar a la gent des d’un altre punt de vista, ja que l'art pot moure una gran quantitat de persones per algun fet, com per exemple l'artista Spencer Tunick que retrata a més d’un centenar de gent despullada (Alex, 20 anys).
4.2.        Considero que se le da demasiada importancia al arte. Sólo hay que ver el dinero que mueve, pero esta cantidad de dinero que genera me parece, hasta cierto punto, normal, ya que el arte no lo tienen todos. No se fabrica en masa. Pero lo dicho, el arte tiene demasiada importancia y no tiene una gran utilidad práctica en la vida. Debería tratarse como un mero pasatiempo (anònim).
4.3.        Podría cambiar la mente de algunos, pero no de todos (alumno de 4t d’ESO).
4.4.        Sí, más que nada el cine (alumna de 2n de batxillerat).
4.5.        Sí. Porque si conciencias a la gente, podrías influenciar para que cometan buenos actos (alumna de 4t d’ESO).
4.6.        Crec que l’art pot brindar-nos l’oportunitat de veure el món des d’una òptica diferent, i, eventualment, fer-nos canviar d’opinió o fer que ens parem a reflexionar sobre un tema (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
4.7.        No, no crec que l’art pugui canviar el món sencer perquè l’art existeix des dels inicis d’aquest planeta i, si no l’ha fet canviar des d’aleshores, no crec que ho pugui fer d’ara en endavant.
Però això no treu que cregui que pugui canviar diferents sectors de la societat concrets. A mi, per exemple, m’ha canviat i em canvia constantment. És un estil de vida amb milers de vessants i racons. És una revolució contínua, un estil de vida més positiu.
En definitiva, crec que l’art pot canviar persones, però no el món sencer, perquè cadascú les seves particularitats i la seva manera d’interpretar-lo (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
4.8.        Sí, perquè pot expressar amb total llibertat l’opinió de les persones i els seus sentiments (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.9.        Sí, perquè és una manera senzilla i original de comunicar-se amb el món (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.10.     Sí, sí que ho crec, perquè obre la ment a tothom i és una manera d’expressar-se (17 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.11.     El millor seria que sí, però malauradament no crec que sigui així (15 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.12.     Sí, són maneres de veure les coses i ens ensenya maneres de fer-ho (16 anys, alumna de 4t d’ESO).
4.13.     Sí, l'art vinculat a l'acció social, pot generar impactes en l'entorn. Genera reflexió sobre hàbits i formes de vida, augmenta habilitats i estimula sentiments de pertinença i arrelament. Pot canviar la vida de les persones i contribuir al seu desenvolupament humà (17 anys, alumna de 2n de batxillerat).
4.14.     Sí, però és molt difícil, perquè tampoc la gent té intenció de fer-ho (16 anys, alumna)
4.15.     Sí, és clar. L’art pot fer canviar les persones i el món, si t’arriba al cor. 16 anys, alumne.

Valoració personal de l'alumnat implicat en el projecte:

Esther

Que hem aprés...
 Sobre Pere i Mirall Lifestyle:
“Gràcies a questa experiencia he aprés que, amb dibuixos senzills, però amb un gran missatge, es pot fer pensar a una persona” Montse.
“El fet de transmetre un missatge tan ampli, amb un dibuix molt simple, és una paradoxa brutal” Mariona.
“Fue un poco chocante cuando explicó por qué había dejado la publicidad, ya que yo tenía la idea de trabajar en ello. Explicó que se basaba mucho en engañar a las personas con el fin de vender. Aunque en parte ya lo sabía, no creí que hacía llegar a tal punto como para dejarlo” Olek.
“Amb la seva història, vaig aprendre que no sempre el millor és el més llest, que de vegades el més estrany, amb un pensament propi, és el que veritablement té alguna cosa a fer i a dir” Laura.
“A la vida, com a l’art, has de fer el que t’ompli, i no amollar-te al socialment imposat, ja que, fins i tot en un món que presumeix de lliberal i modern com l’art, encara queden molts retrògrades i gent antiquada que no s’ha adonat que estem al segle XXI” Agustí.
 L’autor ha de pensar i després ha d’expressar, dóna igual la senzillesa o no, la gent pot rebre el missatge i rebent-lo, dia a dia, aquest s’implanta en la ment, el poder de l’art és increïble, realment” (anònim).
 “Todavía hay gente luchando para cambiar el mundo y la manera de pensar de la gente, hecho que no mucha gente se atreve a hacer, no todo el mundo está dispuesto a ir a contracorriente” Verònica.
“Si a tu t’agrada l’obra que has fet, l’has feta bé. S’ha de confiar en un mateix i estar orgullós de la teva feina” Esther.

Sobre els dibuixos fets:
“No ha sigut el típic treball del cole que et manen i el fas sense ganes, sinó que ha sigut un treball on la teva opinió és el més important” Berta.
És un bon treball per manifestar-te i desfogar-te” Loli.
Ens ha ajudat a pensar sobre el que passa al nostre voltant Mireia.
“Hem sigut molt creatius” David.
“Hem pogut fer veritables obres d’art en minuts” Laura.
Aquest treball m’ha ajudat a valorar molt més l’art i el món d’una manera més crítica Samira.
Aquests treballs, a tots, ens ha obert la ment” Verònica.

Sobre les entrevistes:
“He visto que hay mucha gente que piensa con el corazón, y eso me alegra, me hace pensar que sigue habiendo personas sensibles, a pesar de todo.” Olek

Sobre el poder transformador de l’art:
Segurament hem fet que almenys persones del nostre institut obrissin una mica els ulls i s’adonessin del que està passat i que no pot seguir així” David.
“L’art pot començar una revolució i, entre tots, canviar el món” Diana.
“L’art necessita radicalitzar-se perquè els temps avancen i l’art, com la resta del món, s’ha de moure i tornar a impactar, perquè el que sorprenia fa molts anys, ara ja no. Igual que fa milions d’anys sorprenia que es pogués fer foc amb dues pedres, ara sabem que és normal i ningú s’emociona amb això” Agustí.
“L’art pot fer que moltíssima gent pensi diferent, i això em sembla molt bé, però els qui manen ja han estat manipulats anteriorment pels seus predecessors, ja sigui per la publicitat, campanyes electorals, estudis que limiten la llibertat d’expressió fins que aquesta desaparegui de l’individu, etc.” Raül.
“El arte sí que puede cambiar el mundo. Si conmigo pudo, con el resto también” Olek.


Abans de recollir l'exposició, fem venir el Pere a l'institut i li regalem un recull dels dibuixos fets amb una nota d'agraïment. 








 Alguns dibuixos de l'alumnat publicats a la contraportada de la revista de l'institut,
FULL RAShttp://issuu.com/fullras/docs/full_ras_4


Alguns dibuixos de Mirall Lifestyle publicats a la revista d'art i pensament contemporani ARTIGA:



Gràcies, Pere!


El dia 22 de març de 2014, compartim la nostra experiència en el 2n Congrés Híbrid entre Arts, Ciències i educació, Universitat de Lleida.






Article al Diari de Tarragona en relació al projecte DISPLAY, 28/9/2014:



Els dibuixos de Pere Isern a la pantalla de La Tabacalera, novembre-desembre 2014, Tarragona



El 15 de novembre de 2014 tornem a compartir l'experiència educativa "Revolució d'idees" al MACBA, a la "XXII TROBADA DE PLÀSTICA. Educació artística, per a què?" organitzada per l'ICE de la UB. En aquesta ocasió, repartim el catàleg Before Now a tots els participants de les jornades: http://www.visual-lab.info/sites/default/files/bloc/before_nowweb.pdf



El resum de la ponència el trobareu en el .pdf de la següent publicació digital de l'ICE de la UB:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada