Chris Calero Llerins: "Aigua, font d'inspiració"
Treball de recerca de batxillerat sobre fotografia aquàtica
Treball de recerca de batxillerat sobre fotografia aquàtica
Chris: "Aconseguir que puguis sentir una sensació de pau i de música sense so, només amb la imatge, el moviment, els colors i la llum. (...) És complicat moure't sota l'aigua, aguantar la respiració en tot moment, i moure't al voltant de la model sense molestar-la."
Alguns fotògrafs aquàtics recercats:
Bruce Mozert, Tomohide Ikeya, Zena Holloway, Ilse Moore i Elena Kalis.
Tomohide Ikeya:
Montse Grau Roca: "Som natura"
Treball de recerca de batxillerat que utilitza la fotografia artística per a reflexionar
sobre la relació entre l'ésser humà i la natura
Treball de recerca de batxillerat que utilitza la fotografia artística per a reflexionar
sobre la relació entre l'ésser humà i la natura
Alguns fotògrafs que relacionen el cos humà amb la natura:
Elina Brotherus, Rafael Minkkinen, Ellen Kooi i Alex Stoddard.
Elina Brotherus: http://www.elinabrotherus.com/photography/index.php
Alex Stoddard: http://alexstoddard.4ormat.com/
Marina Vidal Calvet: "La màgia del retrat" - "United States"
Treball de recerca de batxillerat que aprofundeix en el retrat fotogràfic de reportatge
Treball de recerca de batxillerat que aprofundeix en el retrat fotogràfic de reportatge
Marina Vidal Calvet: "La màgia del retrat" - "Addiccions"
Treball de recerca de batxillerat que aprofundeix en el retrat fotogràfic de caire simbòlic i social
Marina: "Durant aquests mesos he descobert que, per ser un bon fotògraf, s’ha de disparar amb l’ànima; s’ha de ser intel·ligent, ràpid, insensat, descarat. (...) Sobre el retrat, m’he adonat que no només es basa en una sola cara, com sembla a simple vista, sinó que darrere de cada persona s’hi amaga un missatge. A més, la imatge sempre diu més del fotògraf que del fotografiat. (...) De les meves sessions fotogràfiques n’he après que, abans de realitzar-ne una, s’ha de triar un tema i, a partir d’aquí, tenir una idea sobre com desenvolupar-lo. Hi ha un munt de maneres diferents d’enfocar el tema del retrat: tot depèn del que vulguis representar i dels recursos que tinguis".
Alguns fotògrafs retratistes recercats: Henri Cartier-Bresson, Philippe Halsman, Richard Avedon, Cindy Sherman i Pierre Gonnord.
Ricahrd Avedon: http://www.richardavedon.com/#mi=1&pt=0&pi=3&p=-1&a=-1&at=-1
Clara Polo: "A través del mirall"
Treball de recerca de batxillerat que reflexiona sobre l'ús del mirall (i els reflexes en general) en la fotografia
Treball de recerca de batxillerat que reflexiona sobre l'ús del mirall (i els reflexes en general) en la fotografia
Clara: " En el cas de la Vivian Maier, el mirall és un símbol del pas del temps i del transcórrer de la seva vida. (...) La Francesca Woodman, penso que utilitzava el mirall amb finalitats introspectives i d’autoconeixença. (...) Brassaï i Helmut Newton, l’utilitzaven per a poder incloure en la fotografia aquells elements que, sense ell, quedarien fora de camp per limitacions físiques, donant així una perspectiva més àmplia de l’escena a retratar. Per a Helmut Newton el mirall és, a més, un símbol de l’orgull i la vanitat humanes: és a través seu que mostra la bellesa i la sensualitat de les seves models, des de diferents perspectives. (...) En el cas d’André Kertész, el mirall és sinònim d’una visió inèdita i, a vegades, distorsionada, de la realitat. (...) Per a en Duane Michals, el mirall era un mitjà per autoconèixer-se, però també per mostrar la vanitat humana, el pas del temps (com en la fotografia Balthus i Setsuko) i per crear metàfores visuals (com és el cas d’El Mirall de l’Alícia). (...) Per a mi, el mirall simbolitza moltes coses. És, en molts casos, una manera de deixar constància de moments viscuts, així com del pas del temps en la meva persona. No obstant, en d’altres casos l’utilitzo per oferir a l’espectador una visió més àmplia de l’escena retratada, i, en menys casos, per crear metàfores o poemes visuals. (...) He desenvolupat una capacitat d’anàlisi d'imatges molt més àmplia i profunda que la que tenia anteriorment. Això m’ha permès ser més crítica amb totes les imatges que m’envolten i apreciar millor la feina que fan els artistes abans de fer una fotografia, així com a plantejar les meves pròpies fotografies abans de fer-les."
Més fotografies de Clara Polo Sabat a: http://www.flickr.com/photos/clarapolo/
Alguns fotògrafs recercats en relació amb els miralls: André Kertész, Vivian Maier, Francesca Woodman, Brassaï, Helmut Newton i Duane Michals.
André Kertész: http://www.ecbloguer.com/visionfotografica/?p=1850
Vivian Maier: http://www.vivianmaier.com/
Duane Michals: http://bombsite.com/issues/20/articles/923
Anàlisi
d’una fotografia de Vivian Maier, per Clara Polo Sabat
Exemple d'anàlisi d'imatges a partir de la simplificació de la pauta de la Universitat Jaume I de Castelló: http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php
1. VINCLE DEL NIVELL CONTEXTUAL
DADES
GENERALS
TÍTOL: Autoretrat
AUTOR/A: Vivian Maier
NACIONALITAT: Estatunidenca
ANY: Febrer del 1955
PROCEDÈNCIA DE LA IMATGE: Col·lecció personal de l’autora,
publicada al morir per John Maloof, http://vivianmaier.de/
GÈNERE: Autoretrat o fotoreportatge
PARÀMETRES
TÈCNICS
B/N o COLOR: B/N
FORMAT: Quadrat
CÀMERA: Rolleiflex
SUPORT: Paper fotogràfic
OBJECTIU: Normal
FETS
BIOGRÀFICS RELLEVANTS:
Nascuda l’1 de febrer del 1926 a
Nova York (EEUU), de mare francesa i pare australià, Vivian Dorothea Maier va
ser una fotògrafa amateur de paisatges urbans que va passar la seva infància
entre França i Estats Units. Va treballar de cangur durant uns quaranta anys a
Chicago, i molts detalls de la seva vida es desconeixen, donat que la seva obra
fotogràfica fou donada a conèixer després de la seva mort, el 21 d’abril del
2009, quan John Maloof (un historiador i col·leccionista de Chicago) va
adquirir en una subhasta alguns mobles que contenien uns 100.000 negatius de
fotos (unes 20.000 o 30.000 de les quals encara estaven per revelar) fetes per
la Vivian entre els anys 50 i els anys 90, i que es trobaven en un traster que
ella tenia llogat. Com que havia deixat de pagar el seu lloguer, se li van
requisar les pertinences que hi tenia guardades i s’havien posat en subhasta. A
l’estudiar a fons les fotografies, va trobar el seu nom escrit i va buscar més
informació sobre ella, per finalment descobrir que només dos dies abans que ell
comprés els seus mobles a la subhasta, Vivian Maier havia mort.
És per això que no va poder
recollir gaire informació sobre ella. Tot i així, se sap que cap a l’any 1930
el pare de Vivian la va abandonar a ella i a la seva mare per motius
desconeguts, fet després del qual ambdues conviurien amb la fotògrafa
surrealista Jeanne J. Bertrand i que probablement despertaria l’interès de
Vivian en la fotografia.
Se sap també que col·leccionava
objectes (com ara diaris) i que a vegades gravava en cintes converses que tenia
amb la gent que fotografiava. Les famílies per les quals va treballar l’han
descrit com una persona distant i directa. Quan no treballava, diuen que es
dedicava a recórrer els carrers amb la seva càmera. El desembre de 2008 va
relliscar al gel i es va donar un cop al cap, sense aconseguir recuperar-se del
tot. Així, va morir quatre mesos després a l’edat de 83 anys.
COMENTARIS
CRÍTICS SOBRE L’AUTOR/A:
“Era una poetessa de l’ombra
(...) Tot el rebombori generat al voltant d’aquesta troballa [la de les seves
fotografies] em va apropar a ella, però després, quan vaig començar a conèixer
a fons la seva obra, vaig sentir una atracció enorme: una cangur que en les
seves estones lliures havia construït un món paral·lel totalment secret i
ocult. Gravava sons del carrer, feia fotografies i filmava en Super 8. I ho
feia amb una modernitat absoluta. Era una avantguardista”, Anne Morin (extret
del diari El País, 21 d’abril del 2013)
2. NIVELL MORFOLÒGIC
DESCRIPCIÓ
DEL MOTIU FOTOGRÀFIC
Aquesta imatge se situa en un
espai urbà. Al fons d’aquesta es poden veure
uns edificis i l’accés soterrani a un d’ells, a la dreta, per on està
sortint al carrer una persona. En primer pla veiem una part d’un camió de
càrrega sobre el qual un home hi està pujant un mirall rectangular de cos
sencer. En el mirall s’hi veu reflectida la Vivian Maier, somrient, amb la
càmera a l’alçada del pit. Totes les persones que apareixen en la imatge van
abrigades.
ELEMENTS
MORFOLÒGICS
PUNT: En aquesta imatge es distingeixen tres
punts d’atenció principals. El primer se situa al centre geomètric de la
fotografia, on es troba la figura de la Vivian Maier reflectida al mirall i el
cap de l’home que aguanta el mirall.
En segon
lloc, a la part inferior a la dreta de la imatge, es troba un altre punt
d’atenció. Està conformat per la figura d’una persona que puja pel que sembla
una baixada que dóna a l’entrada de l’edifici.
El tercer
punt d’atenció es troba aproximadament al centre esquerra de la imatge. Està
conformat pels pleca de la roba rugosa que està sobre el camió. És un punt
d’atenció perquè és visualment dens, i això fa que ens hi fixem.
LÍNIA: Tot i que n’hi ha diverses, faré
especial menció només a les que considero més importants. En primer lloc tenim
dues línies verticals que vénen marcades per les cantonades dels edificis, al
terç vertical dret de la imatge. Hi ha una línia vertical que ve marcada per la
figura de la Vivian Maier i l’home que subjecta el mirall, i dues més que vénen
marcades per les vores del mirall mateix, ja que contrasten amb el fons, que és
més fosc que la imatge que reflecteix.
PLA/PLANS – ESPAI: Es distingeixen tres plans principals en la
imatge. El primer està conformat pel fons dels edificis. El segon, per l’home,
el camió i el mirall, i, finalment, el tercer correspon a la imatge reflectida
en el mirall (la banda oposada del carrer amb la Vivian Maier, que tot i que
apareguin pròxims a la figura de l’home, estan espacialment separats del segon
pla). La imatge se situa en un carrer de Chicago, és un espai urbà i obert.
ESCALA: Donada la distància a la que es troba Vivian del mirall, la
seva figura apareix exageradament petita en comparació amb l’home que subjecta
el mirall. La figura de la persona que puja per la rampa o les escales de
l’edifici, al fons de la imatge, apareix inclús més petita perquè es troba en
una posició molt més llunyana respecte de la Vivian amb el mirall. A més, els
edificis semblem immensos.
FORMA: Les formes rectes dels edificis, les seves finestres i del
mirall contrasten amb les formes orgàniques de la gent que hi apareix i les
formes més arrodonides i deixades dels plecs de la seva roba i dels teixits del
camió.
TEXTURA: S’aprecia amb gran detall la textura de la roba de l’home
i dels teixits del seu camió. Per altra banda, també es pot observar prou
nítidament la textura de la façana dels edificis, de totxanes, i la del
paviment rugós del carrer.
NITIDESA DE LA IMATGE: No tota la imatge apareix nítida i ben
enfocada. L’home i el seu camió apareixen perfectament enfocats, però tant la
imatge reflectida en el mirall com els edificis del fons apareixen lleugerament
desenfocats.
IL·LUMINACIÓ: Per tractar-se d’un espai obert i urbà, i donada
l’espontaneïtat de la fotografia, és evident que la il·luminació d’aquesta
imatge és natural. Si ens fixem en les ombres de la roba de l’home i dels
edificis, i el fet que Vivian Maier no està coberta per cap ombra, podem intuir
que la llum ve de la part superior dreta de la imatge.
CONTRAST: La fotografia presenta major contrast en el pla de l’home
i el camió i en el del reflex del mirall.
TONALITAT / B/N-COLOR: La fotografia està feta en blanc i negre,
donades les limitacions tècniques del moment.
3. NIVELL COMPOSITIU
SISTEMA
SINTÀCTIC O COMPOSITIU
RITME: Els únics elements que es repeteixen en aquesta imatge són
els edificis i les seves finestres, així com les estaques de fusta clavades al
terra, a la dreta de la imatge.
DISTRIBUCIÓ DE PESOS: El pes visual de la imatge recau en els dos
primers terços verticals. Aquesta és la
zona més densa visualment i on hi apareixen els principals elements d’interès
de la fotografia.
LLEI DELS TERÇOS: Dos dels punts d’atenció no coincideixen amb els
terços de la imatge. És el cas del punt conformat per la figura de Vivian i
l’home, que se situa en el centre geomètric de la fotografia, i els plecs dels
teixits del camió, que es troben una mica més a l’esquerra d’aquest. Només un
punt d’atenció, el de la figura d’una persona que ascendeix per la rampa de
l’edifici, coincideix amb un dels terços visuals verticals.
ESTATICITAT / DINAMISME: És una imatge dinàmica i espontània.
L’acció que transcorre en ella (com l’home carrega el mirall en el camió) és
contínua, així com la de la figura de la persona que puja per la rampa de la
dreta. D’altra banda, tot i que la Vivian aparegui en una actitud estàtica, la
continuïtat de l’acció de l’home, que és qui la condiciona, ens fa pensar que
just després de fer la foto ja no continuaria quieta.
RECORREGUT VISUAL: El primer motiu que reclama la nostra atenció és
la figura de la Vivian i després examinem l’home i la seva roba. A continuació
mirem els teixits del camió i just després la nostra vista recau sobre la
figura de la persona que puja per la rampa.
POSE/INSTANTÀNIA: Es tracta d’una instantània. Podem deduir-ho per
l’actitud informal i espontània de la gent que hi apareix i del context en què
es troben. A més a més, sabem que Vivian es dedicava a fer fotografies urbanes
de ciutats com Chicago, fet que ens dóna una raó més de pes per creure que
aquesta és una situació que fou capaç de captar de manera espontània en una de
les seves caminades per la ciutat.
ESPAI DE
LA REPRESENTACIÓ
CAMP / FORA DE CAMP: Tot objecte d’interès es troba dins del camp
visual. Queden fora de camp elements com la resta del camió de càrrega i la
continuació dels edificis i del carrer.
OBERT/TANCAT O INTERIOR/EXTERIOR: La imatge fou captada en un espai
urbà obert, i, per tant exterior. Es tracta d’un carrer de Chicago.
POSADA EN ESCENA: No està treballada: és a dir, mostra les coses
tal i com estaven en aquell moment, sense cap preparació prèvia. El camió de
transport porta uns quants teixits arrugats i desgastats sobre els quals l’home
hi posarà el mirall en el qual es reflexa la Vivian.
TEMPS DE
LA REPRESENTACIÓ
CONSIDERACIONS SUBJECTIVES SOBRE EL TEMPS REPRESENTAT: Aquesta
situació es podria haver donat en qualsevol lloc i en qualsevol moment històric
a partir de l’aparició de les màquines de retratar. No hi ha cap element en
particular que la faci pertànyer a un període cronològic en concret, tot i que
la manera de vestir de la gent que hi apareix (tot i que no sigui exageradament
antiquada) ens podria portar a pensar que la fotografia fou presa fa bastants
anys, probablement al voltant dels anys 50 o 60.
SEQÜENCIALITAT / NARRATIVITAT: És una imatge narrativa donada la
continuïtat de l’acció. Es tracta d’una sola fotografia que capta l’acció de
l’home que va carregant objectes al seu camió: està fent la seva feina i té la
seva pròpia vida. Paral·lelament, la Vivian també segueix la seva rutina i es
dedica a retratar aquest moment. Cadascú narra en certa manera la seva
història.
4. NIVELL ENUNCIATIU
ARTICULACIÓ
DEL PUNT DE VISTA
PUNT DE VISTA FÍSIC: A primer cop d’ull, sembla més aviat frontal,
tot i que si observem bé la imatge podem veure que és lleugerament contrapicat
a jutjar per la posició en què la Vivian subjecta la càmera.
ACTITUT DELS PERSONATGES: La Vivian mira somrient a la càmera des
del seu reflex. L’home està fent una acció quotidiana per a ell: carrega
objectes sobre el camió amb el qual els transporta.
QUALIFICADORS: La imatge desprèn una sensació de quotidianitat i
franquesa. Tots els personatges es troben fent coses que fan habitualment i la
seva actitud ens ho transmet.
VEROSSIMILITUT: Es tracta d’una situació que no és inèdita en sí
mateixa. El que és inèdit en la imatge és el fet que la Vivian hagi sigut capaç
de captar el seu reflex en “l’instant decisiu” al que es referia Henri
Cartier-Bresson. La situació en què ha estat presa és completament versemblant.
MIRADES DELS PERSONATGES: Només podem apreciar la mirada de la
Vivian, que mira somrient la càmera. Té una mirada franca i tranquil·la.
INTERPRETACIÓ GLOBAL DEL TEXT FOTOGRÀFIC: Tota la imatge desprèn
una sensació de rutina i quotidianitat. És una imatge sorprenent pel fet que la
Vivian fos capaç de captar-la amb tanta picardia i reflex en “l’instant
decisiu” del qual ens parlava el fotògraf reporter Henri Cartier-Bresson:
aquell instant que, per molt que intentem repetir, no es tornarà a donar mai
exactament igual. Cal destacar el mèrit que té la fotògrafa per haver-la sabut
enquadrar tan bé inclús quan no tenia una visualització prèvia de com ho estava
fent, i es guiava únicament per la seva pràctica i pel seu instint.
Anàlisi fet per Clara Polo Sabat
Treballs de recerca de batxillerat a l'exposició "FENT RECERCA", Sala Jove Kesse, febrer 2014.
