Projecte ecofeminista desenvolupat per l'alumnat de Moviments culturals i artístics (2n de batxillerat) durant el curs 2024-25 amb la col·laboració de la Fundació Akwaba: https://femecoguia1.fundacioakwaba.cat/
Què són els ecofeminismes?
Els ecofeminismes formen un corrent teòric, una proposta política, un(s) moviment(s) social(s) i una proposta vital que destaca la connexió entre la dominació, l'explotació i la degradació de la Terra i la naturalesa no humana, i l'opressió de les dones i altres grups socials (pobles originaris, persones racialitzades, LGTBI, entre d'altres). Els sistemes de dominació responsables d'aquesta subordinació són el sistema capitalista i l'heteropatriarcat.
L'enfocament que tenen en comú els ecofeminismes és posar la vida al centre en lloc del capital, per respectar els processos de la natura i per assegurar unes condicions de vida adequades i desitjades, ambientalment sostenibles, definides de manera democràtica i que assegurin l'equitat entre sectors poblacionals.
Font: portal web de l'Observatori del Deute en la Globalització.
Sessió 1, dia 5/2: Connexions economia i vida.
Comencem tots
drets en rotllana, diem el nostre nom i com ens trobem avui. Molts alumnes manifesten
que estan cansats o nerviosos per l’examen de filosofia que tindran després.
Ens organitzem en
6 grups de treball d’uns 5 ó 6 alumnes per grup. La primera dinàmica consisteix
en ordenar a terra unes targetes escrites amb diferents ocupacions, seguint
uns ítems diferents per a cada grup.
Les ordenacions possibles
consisteixen en: quines ocupacions o activitats contaminen més, quines enriqueixen
més als que les fan, o quines són les més necessàries per a la vida. Un cop
comprovada l’ordenació de les targetes pels diferents grups s’observa que,
malauradament, el sistema està invertit: el que interessa a la societat és fer
diners, tot i que les conseqüències siguin nefastes per a la vida.
L’última
reordenació de les targetes consisteix en distingir quines de les ocupacions o
activitats són realitzades habitualment per dones i quines per homes. Es posa
de relleu que les activitats més relacionades amb les dones són les menys
contaminants i fonamentals per a la vida, mentre que les realitzades en general pels
homes tenen a veure amb el poder econòmic. Es debat a classe si aquest resultat
obtingut és degut a l’estereotip de gènere que tenim inculcat o bé si estem en un
procés de canvi i comencem poc a poc a intercanviar
alguns rols de gènere.
Reflexions de
l’alumnat al final de la sessió:
- - Els treballs
amb més benefici econòmic i més contaminants per al planeta sovint solen ser
realitzats per homes, mentre que els treballs més precaris són els que afecten
menys al mediambient i són realitzats per dones.
- - El desig
d’obtenir diners és major que el de viure amb dignitat
- - L’explotació
comença des del minut zero (quan naixem).
- - Encara
que avui en dia l’ambient laboral estigui una mica més estabilitzat, segueix
patint algunes injustícies. Hem de seguir lluitant per la igualtat.
- - Un
bon sou no significa una bona vida.
- - Les
dones estem infravalorades, s’ha de visibilitzar el seu treball.
Tot seguit ens organitzem
en 6 grups (tal i com vam fer el 1r dia) i, com si d’un world cafè es tractés, escrivim els pros i contres de les 6
tipologies artístiques que podríem fer servir per expressar-nos: performance,
arts plàstiques, instal·lació artística, pancarta, sèrie fotogràfica i vídeo.
Torna a
sortir un dels temes del primer dia: la societat capitalista dóna més valor als
diners i a la competència que no a la cooperació. Per posar de relleu els conceptes
d’interdependència i ecodependència fem la dinàmica de la marioneta, en
parelles o trios i per torns, de manera que algú de nosaltres sempre acaba sent
titella i fent el que decideixen els altres.
.jpg)
Seguidament es reparteixen textos ecofeministes i es llegeixen en grups de 4 aproximadament. Tracten de problemàtiques mediambientals arreu del món i de les lluites de la gent del lloc per defensar el territori. Un cop llegits, un membre de cada grup explica en veu alta el contingut del text. El final de la sessió consistia en fer “teatre imatge” per representar visualment i de forma simbòlica el contingut de cada text. No ens dóna temps i ho deixem per a la propera sessió.
Exemple de relat comentat a classe:
El
creixement industrial a la ciutat de Tarragona ha augmentat els usos del riu
Francolí al llarg dels anys, que han acabat provocant que els entorns del riu
ja no siguin un entorn agradable perquè el veïnat en pugui gaudir. La
petroquímica de Tarragona va suposar un abans i un després en la transformació
del riu, ja que a poc a poc es van anar construint canonades per a transportar
productes químics, entre d’altres elements. El conjunt de totes aquestes
transformacions van provocar que l’entorn es convertís en un espai industrial,
on els veïns i la fauna autòctona es van veure desplaçats per la indústria
creixent de la ciutat.
El riu Francolí també es veu afectat pels abocaments
d’aigües no tractades i residus. Una altra de les necessitats del riu és
millorar la seva situació quant al cabal, especialment en alguns trams concrets
d’aquest i a les èpoques de l’any en les que les pluges són molt escasses. Els
aqüífers podrien solucionar la falta d’aigua del riu sinó fos per la seva
pròpia sobreexplotació.
La ciutadania de Tarragona, així com les
organitzacions ecologistes de la zona, reivindiquen el deure de l’Ajuntament de
protegir i preservar l’entorn del riu engegant un procés de renaturalització
que posi en el centre les necessitats ecològiques de la ciutat per sobre de
les industrials.
Aquesta naturalització de la zona verda de la ciutat
suposaria una millora per la fauna que habita al riu i en la qualitat de vida
de la població humana de la ciutat.
Actors: Empresaris d’empreses
contaminants, Personal de l’Ajuntament de Tarragona, Persones d’entitats
ecologistes, Ciutadanes de Tarragona, Riu Francolí, Fauna del
riu...
Font:https://directa.cat/la-renaturalitzacio-del-riu-francoli/
El
següent exercici és individual i es fa en silenci, amb ceres i sobre un full DIN
A3 a partir d’una lectura en veu alta. Aquest segon exercici funciona molt millor
que el primer perquè s’implica tothom des de l’escolta, la concentració i l’expressió
personal.
Resum, a mode d’exemple, del text llegit:
RELACIÓ COS – TERRITORI
Situem el nostre
cos en el territori que habitem. A quin país està casa nostra? A quina província,
comarca? Vivim en un poble o en una ciutat? Quin és el clima que acostuma a fer
on vivim?
A l’estiu, si fa
calor, com sentim la calor en el nostre cos? Com està el meu estat d’ànim? Si la temperatura és molt
alta, ens agrada banyar-nos? El nostre territori té platges o rius per
banyar-nos? Com és la sorra de les nostres platges? Ens agrada caminar
descalces? Hi viuen peixos, crancs, insectes i altres animalets a les platges?
I durant la
tardor? Com és la tardor en el nostre poble o ciutat? Quin és el clima durant
la tardor? Plou molt, poc o gens? Anys enrere, plovia més o menys que ara? Quin és el meu estat d’ànim
quan plou? On el situaria dintre del meu cos? Quina sensació em dona l’olor de
terra mullada? I l’olor d’asfalt mullat? Quin m’agrada més? Baixen les
temperatures? Hi ha les mateixes hores de Sol? Com afecta això al meu cos? Tinc
fred? De quina forma, amb quin color ho puc expressar?
Durant l’hivern,
quin clima hi ha? Quantes hores de sol hi ha? Què veiem en el nostre
poble/ciutat? Hi ha molts animals i persones, o no n’hi ha tants? Quin és el
meu estat d’ànim a l’hivern? Si fa fred, quin és el meu refugi? És casa meva, és l'institut, és casa de les meves àvies i avis? Què és casa per mi? On la situaria en el meu cos, amb quina forma i quins colors?
Donem
pas a la primavera. És una estació de transició.
Quins canvis identifiquem? Canvia el clima? I les pluges,
plou molt, una mica o gens? Com ens sentim amb aquest canvi, quines emocions
ens genera? Notem que tenim més energia o menys que durant l’hivern? En els
camins que fem habitualment veiem insectes,
animalons? I les plantes, han crescut? Quina emoció ens genera la presència de
tots aquests colors, olors, animals i flors? Si en el nostre poble/ciutat hi ha
asfalt, que ens genera la falta de plantes, arbres i animals de formes i
colors diferents? De quina forma, amb quins colors ho voldríem expressar?
Sessió 5, dia 27/2: Visita al Riu Francolí amb Ecologistes en Acció.
Anem al
riu Francolí acompanyats per la Paula i dos membres d’Ecologistes en acció.
Tractem alguns temes incòmodes com la falta d’aigua en el cabdal del riu, la
presència de gran quantitat de canyes (espècies invasores) arrossegades pel riu
durant l’última inundació, la presència de tovalloletes humides i altres
residus provinents dels embornalls propers.
La falta
d’aigua es deu a diferents raons com, per exemple, a la canalització en línia recta
del cabdal del riu (en lloc de mantenir la forma sinuosa natural) o a la
utilització de l’aigua del riu per algunes empreses locals. La presència de
canyes frena el cicle vital de les anguiles, que queden atrapades i moren. La
depuradora només té la capacitat de purificar la meitat de l’aigua consumida
pels habitants de la ciutat i l’altra meitat arriba al riu o al mar. Tot i
així, ens informen que està aprovat el projecte de renaturalització del riu
Francolí que millorarà la situació d’aquest ecosistema.
Sessió 6, dia 12/3: Ecodependència i interdependència; Composicions artístiques.
Dediquem la sessió a crear amb objectes una metàfora visual sobre els diferents conceptes que hem anat emprant durant les sessions de treball: ecodependència, interdependència, cures, vulnerabilitat, etc. Ho fem en petits grups de treball i sobre una cartolina.
.jpg)
Un cop acabades les composicions, les compartim oralment amb el gran grup demostrant que hem entès el concepte a representar i hem buscat la metàfora adient per comunicar-ho.
Títol: Vida i Vulnerabilitat.
Membres del grup: Valentino, Erik i Raül.
Objectius: Conscienciar a la gent sobre els problemes que causen les mesures que ha pres l’ajuntament al nostre riu i que han afectat seriosament a l’entorn d’aquest causant l’aparició d’espècies invasores, com ara la canya, havent deixat que aquest problema s’hagi allargat més d’una dècada.
Referents: Sergi Quiñonero (Barcelona, 1968), Michelangelo Pistoletto (Biella, 1933), Basurama (Col·lectiu espanyol, 2001).
Metodologia:
● Recollida de residus: Farem una sortida al riu per recollir la brossa que
trobem.
● Selecció i classificació: Un grup buscarà els materials naturals (pedres) i
un altre buscarà materials artificials (residus).
● Construcció de l’obra: Crearem la paraula "VIDA" amb pedres i
"VULNERABILITAT" amb residus.
● Documentació: Fotografies i vídeos del procés per mostrar l’abans i el
després.
● Reflexió escrita: Cada membre compartirà la seva experiència i conclusions
sobre l’impacte de la contaminació.
● Exposició i difusió: Compartirem el projecte amb la comunitat educativa i
xarxes socials per ampliar el seu impacte.
Material necessari:
● Bosses i guants per recollir la brossa.
● Pedres i residus diversos trobats al riu.
● Mòbils o càmeres per documentar el procés.
● Dron per fotografiar l’obra final i els autors.
Lloc:
Riu Francolí (Tarragona)
Es valora:
● L’impacte visual i conceptual de l’obra.
● La quantitat de residus retirats del riu.
● La reflexió crítica i la capacitat de sensibilització del projecte.
● La difusió del missatge a través de les imatges i la documentació.
● La durada de la realització de l’obra (1h aprox.)
●
Qüestionari Online.
El dia 11 d'abril, el Sergi entra a classe amb una maleta a la mà, com si vingués de fer un llarg viatge. Camina lentament i en silenci; ho fa en diferents direccions i entre les taules dels alumnes, que el miren expectants. Deixa la maleta a terra, enmig de l’aula i demana a una alumna llegir el text de l’etiqueta incorporada en veu alta.
Tot seguit obre la
maleta. Conté un munt de cartutxos de bala, procedents dels trets dels caçadors.
És un material que donarà pas a l’acció titulada “Atenció: La Mora” portada a
terme l’any 2012 per l’artista i un total de 50 voluntaris.
L’acció consistia
en recollir escombraries del Bosc de la Marquesa, i de les platges
de Calabecs i Cala Fonda, i amb el material recollit escriure la
paraula PAISATGE, que vol recordar allò que l’home aporta a l’espai
natural. L’acció poètica reivindicava l’excepcionalitat d’un espai protegit
únic al nostre territori: la Punta de La Móra, i es volia reclamar l’atenció de
l’opinió i administració públiques sobre la importància de la seva conservació.
Entre els quilos de brosa, cal destacar el gran nombre de cartutxos retirats al vedat de caça, llaunes, nombroses deixalles dels pescadors de canya, i fins i tot un carro de la compra del Mercadona. Es pretenia així generar consciència sobre la importància de la conservació d’aquest Espai d’Interès Natural i que forma part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea: https://diaridigital.tarragona21.com/una-cinquantena-de-persones-reivindiquen-el-paisatge-de-la-mora/
L’art s’apropava així a la vida quotidiana i a tots els ciutadans, actuant com un instrument de consciència que amplia el nostre saber i gaudi sobre el territori. De la mateixa manera que nosaltres volem actuar sobre el riu Francolí de la mà de la Fundació Akwaba.
Tot seguit, el
Sergi ens explica altres obres seves relacionades amb el land art,
la performance o la poesia, emmarcades plenament en l’ecologisme i la
conservació de la natura.
Un cop acabada la trobada a classe, l’artista i la docent ens apropem al riu per triar un lloc possible per a fer la nostra acció final. El Sergi prepara una possible recreació de l’obra, que es mostra a continuació.
Reflexions finals de l'alumnat a partir de preguntes pensades pel grup-classe:
Quins tipus de residus vas trobar a la llera del riu Francolí?
Valentino: A la llera del riu Francolí vam
trobar des de residus com tovalloletes, fins a residus tèxtils com mitjons o
fins i tot un parell de samarretes, també burilles que la gent abocava a les
plantes del riu sense cura de les possibles conseqüències.
Elisabeth: Principalment
plàstics com ampolles de diferents mides, roba trencada, tovalloles, compreses,
bosses de plàstic, cartró, entre altres residus que no vam poder classificar
degut a la seva descomposició i els vam anomenar "altres residus".
Alexandra: Em
vaig trobar tota mena de residus des de tovalloles seques, compreses, bosses de
plàstic, roba trencada, molt de cartró entre d’altres. En definitiva, residus
urbans sòlids.
Com et vas sentir abans, durant i
després de fer l’obra RISC?
Valentino: Abans del projecte pensava que
no sortiria bé i que seria una pèrdua de temps. Quan estàvem recollint els
residus, la veritat, vaig sentir que això podria funcionar. Em sentia sorprès
per la quantitat de residus que vam trobar i com és de seriosa realment la
situació al riu. Després de la realització del projecte del meu grup, vaig sentir-me
satisfet amb els resultats i vaig adonar-me que el problema del riu no és un
problema qualsevol i que s'ha d'actuar com més aviat millor.
Elisabeth: Abans de fer el projecte no sabia
de què parlava, tenia una idea de com seria l'activitat, però va ser més del
que m'esperava. Durant l'activitat vaig estar recollint la brossa i al·lucinava
de la gran quantitat que vam poder treure estant allà només tres hores. Ara,
desprès d'haver fet el projecte, em sento millor amb mi mateixa i ara conec la
contaminació que pateix el nostre riu.
Marc: Abans
tenia curiositat, perquè mai havia fet una cosa semblant. Durant el projecte
vaig esforçar-me en treure tots els residus possibles. Després em vaig sentir
satisfet pel resultat i la meva acció.
Quin sentit ha tingut per a tu
fer aquesta acció col·lectiva?
Valentino: Per mi, la realització d'aquest
projecte ha significat una manera de tornar-me a vincular amb la natura i amb
els problemes que el canvi climàtic li està generant. Aquest projecte ha sigut
una demostració total que el treball en equip i la paciència poden fer que
molta més gent se senti identificada amb aquesta qüestió mediambiental
mitjançant la difusió d'aquesta acció.
Alexandra: Ha tingut tot el sentit del món
des de la meva perspectiva ja que després de les hores dedicades als tallers
Ecofeministes i Ecologistes en acció volíem fer visible el risc que pateix la
natura, i que sovint és invisible o no se li dóna la suficient atenció.
Lucas: Sentir més a prop el que és ser
“artista” i generar sentiments respecte a allò ecològic.
Ha canviat la teva percepció
sobre la relació Natura i Art després del projecte? Justifica la teva resposta
Valentino: Realment sí. La vinculació entre
l'art i la natura no s'ha de buscar, potser és aquest el problema que tenim amb
la detecció de fenòmens com aquest, no visibilitzem allò que és invisible i ens
basem en la cerca intensiva d'una cosa que es deixa veure quan realment la
tenim al davant i quan li donem motius perquè es deixi veure. Per tant, penso
que sí, que la meva percepció de la connexió entre la natura i l'art ha canviat
en el sentit que ara detecto amb més facilitat aquest contacte entre els dos
conceptes.
Alexandra: Sí, totalment, ja que abans de
fer el projecte pensava que no hi havia cap relació entre la Natura i l'Art més
que la forçada per l'artista per fer-se l'interessant. Però, després de fer el
projecte he entès que la natura no és sinó una forma i una eina per representar
l'art.
Lucas: Sí,
ara sé que hi ha mil maneres diferents de contribuir al medi ambient a banda de
llençar les escombraries en diferents contenidors, es pot arribar a fer canvis
grans i significatius.
Què creus que han aportat
Ecologistes en Acció i l’artista Sergi Quiñonero al nostre projecte?
Valentino: Han aportat tant coneixements
com una ajuda molt important per la realització del nostre projecte, totalment
necessària i sense la qual el projecte hagués sigut més una obra amateur que no
pas una obra professional com la que vam realitzar.
Alexandra: Els
ecologistes en acció ens van donar bosses i guants per poder recollir la brossa
i el Sergi Quiñonero ens va dotar de la seva experiència per fer el projecte.
Núria: Han aportat tenir referents de
gent que dedica la seva vida a la terra i l'art, i ens han aportat molta
inspiració i conscienciació.
Podem afirmar que la nostra creació és art? Justifica
la teva resposta
Arlet: Sí.
Des del meu punt de vista, qualsevol creació que parteixi de les emocions i els
pensaments i les transformi i que, a més, tingui l’objectiu de ser considerat
art, és digne de ser reconegut d'aquesta manera. Per tant, la nostra acció, que
volia impactar en la societat d'un mode creatiu i visual, i que partia del
sentiment de la necessitat de socórrer el medi ambient, també ha de ser vista
com una obra d'art.
Ona: Jo
crec que aquesta obra és art pel fet que et fa pensar i reflexionar. Et fa
prendre consciència i potser canviar alguns dels teus hàbits. Per molt que no
sigui una pintura sobre un paper, jo crec que és art.
Núria: Sí,
el fet d’haver pensat l'obra i fer-la amb les nostres pròpies mans fa que sigui
art. Sobretot el fet d'haver-la planificat i pensar com podia ajudar al medi
ambient o transmetre alguna cosa, considero que és art.
Una obra d’art perd valor pel fet
de ser efímera? Justifica la teva resposta
Valentino: No, sempre que l'obra hagi sigut
capturada amb fotografies. Penso que les obres efímeres no existeixen, cadascú
recorda allò que li impacta i no per aquest motiu les obres menys recordades
són efímeres, cada obra té un impacte diferent en cada persona.
Arlet: Per una part, perd
valor pel fet de desaparèixer perquè no té la mateixa capacitat d'arribar a
tantes persones i, per tant, no genera un impacte igual que un obra permanent.
D'altra banda, però, actualment amb la fotografia i l'expansió de les xarxes
socials és cert que poden arribar a un públic igual o molt major que una obra
no captada. En conclusió, considero que les tecnologies han provocat que el
valor de les obres artivistes no radiqui en la durada d'aquestes.
Ona: Al ser una obra en
la natura i ser suau, es efímera. Però com que avui en dia podem fer imatges i
que l’obra, per molt que ja no estigui, es pot seguir veient, crec que no perd
valor.
Quan s’estudia art és important
passar a l’acció? Justifica la teva resposta
Arlet: Potser no és imprescindible, però
sí enriquidor per aquells que vulguin apropar-se a l'art. L'acció, paper i
vivència dels artistes es pot entendre i empatitzar amb només llegir els
escrits i els llibres de text, però sempre s’entendrà millor a partir dels
propis ulls i de la nostra experiència.
Ona: Crec que no sempre és important,
però sí majoritàriament. Com, per exemple en el nostre cas, si no haguéssim
realitzat l’acció, no hagués tingut sentit l’obra en si.
Luana: Sí, perquè fent art s'aprèn molt
millor i es viu l'experiència de forma real.
De quina manera creus que la
nostra obra pot promoure la reflexió de la gent?
Arlet: La nostra obra pertany al moviment
artivista ecofeminista. El seu objectiu principal és impactar i conscienciar.
En agrupar aquella gran quantitat de brossa en un mateix espai i en un entorn
contrastant, que és la natura, les persones poden amb facilitat reflexionar
sobre les conseqüències de l'acció humana sobre el medi.
Ona: Doncs
una opció podria ser en el canvi dels seus hàbits. Per exemple, al veure la quantitat
de tovalloletes que hi havien al costat del riu, doncs potser intenten tindre
més cura del que fan amb les tovalloletes a casa. Crec que és una obra que es
fàcil d'entendre i per prendre consciència.
Núria: El fet
que la nostra paraula molt gran RISC està feta amb brossa fa reflexionar sobre la
contaminació i els residus que s'acaben perdent al riu quan tirem la cadena o
quan anem caminant i tirem una ampolla. El fet de ser una paraula feta amb
residus fa pensar.
Quines de les nostres accions
quotidianes poden afavorir l’equilibri mediambiental?
Valentino: L'abocament de residus a
contenidors de reciclatge ben separats, no llençar tovalloletes al vàter, no
utilitzar fast-fashion, etc.
Elisabeth: Reciclar
les nostres deixalles, i ajudar més d'un cop en accions com la que vam fer amb
la recollida de brossa al riu.
Arlet: Consumir productes de proximitat i
d'empreses compromeses amb valors de respecte ecològic. Fer un consum
responsable en quant a les quantitats i les necessitats, en especial en el
sector tèxtil. Denunciar les empreses maltractadores del medi i els drets humans.
________
La notícia als diferents mitjans de comunicació:
