FEM ECO, connectant el gènere i el medi ambient

Projecte ecofeminista desenvolupat per l'alumnat de Moviments culturals i artístics (2n de batxillerat) durant el curs 2024-25 amb la col·laboració de la Fundació Akwaba: https://femecoguia1.fundacioakwaba.cat/ 

Què són els ecofeminismes?

Els ecofeminismes formen un corrent teòric, una proposta política, un(s) moviment(s) social(s) i una proposta vital que destaca la connexió entre la dominació, l'explotació i la degradació de la Terra i la naturalesa no humana, i l'opressió de les dones i altres grups socials (pobles originaris, persones racialitzades, LGTBI, entre d'altres). Els sistemes de dominació responsables d'aquesta subordinació són el sistema capitalista i l'heteropatriarcat.

L'enfocament que tenen en comú els ecofeminismes és posar la vida al centre en lloc del capital, per respectar els processos de la natura i per assegurar unes condicions de vida adequades i desitjades, ambientalment sostenibles, definides de manera democràtica i que assegurin l'equitat entre sectors poblacionals.

Font: portal web de l'Observatori del Deute en la Globalització.

Kate Raworth, Quadre Espai Segur i Just per a la societat

Sessió 1, dia 5/2: Connexions economia i vida.

Comencem tots drets en rotllana, diem el nostre nom i com ens trobem avui. Molts alumnes manifesten que estan cansats o nerviosos per l’examen de filosofia que tindran després.

Ens organitzem en 6 grups de treball d’uns 5 ó 6 alumnes per grup. La primera dinàmica consisteix en ordenar a terra unes targetes escrites amb diferents ocupacions, seguint uns ítems diferents per a cada grup.

Les ordenacions possibles consisteixen en: quines ocupacions o activitats contaminen més, quines enriqueixen més als que les fan, o quines són les més necessàries per a la vida. Un cop comprovada l’ordenació de les targetes pels diferents grups s’observa que, malauradament, el sistema està invertit: el que interessa a la societat és fer diners, tot i que les conseqüències siguin nefastes per a la vida.

L’última reordenació de les targetes consisteix en distingir quines de les ocupacions o activitats són realitzades habitualment per dones i quines per homes. Es posa de relleu que les activitats més relacionades amb les dones són les menys contaminants i fonamentals per a la vida, mentre que les realitzades en general pels homes tenen a veure amb el poder econòmic. Es debat a classe si aquest resultat obtingut és degut a l’estereotip de gènere que tenim inculcat o bé si estem en un procés de canvi  i comencem poc a poc a intercanviar alguns rols de gènere.

Reflexions de l’alumnat al final de la sessió:

-        - Els treballs amb més benefici econòmic i més contaminants per al planeta sovint solen ser realitzats per homes, mentre que els treballs més precaris són els que afecten menys al mediambient i són realitzats per dones.

-          - El desig d’obtenir diners és major que el de viure amb dignitat

-          - L’explotació comença des del minut zero (quan naixem).

-          - Encara que avui en dia l’ambient laboral estigui una mica més estabilitzat, segueix patint algunes injustícies. Hem de seguir lluitant per la igualtat.

-          - Un bon sou no significa una bona vida.

-          - Les dones estem infravalorades, s’ha de visibilitzar el seu treball.

Sessió 2, dia 11/2: Artivisme i comunicació transformadora.

Comencem en gran grup cercant en veu alta una possible definició d‘artivisme (ART + ACTIVISME) i constatem que comporta la voluntat de generar canvis socials a través de l’art. Seguidament veiem alguns exemples procedents de l’art i l’educació artística que van en aquesta direcció.

Tot seguit ens organitzem en 6 grups (tal i com vam fer el 1r dia) i, com si d’un world cafè es tractés, escrivim els pros i contres de les 6 tipologies artístiques que podríem fer servir per expressar-nos: performance, arts plàstiques, instal·lació artística, pancarta, sèrie fotogràfica i vídeo.

Sessió 3, dia 19/2: Ecodependència i interdependència; relats feministes i teatre imatge.

La Paula comença presentant la Fundació Akwaba que educa per a la justícia global. Explica que les relacions locals tenen una repercussió en les relacions globals i que els cicles naturals no entenen de fronteres. La fundació es centra en el dret a la no discriminació i el dret al mediambient sa.

Torna a sortir un dels temes del primer dia: la societat capitalista dóna més valor als diners i a la competència que no a la cooperació. Per posar de relleu els conceptes d’interdependència i ecodependència fem la dinàmica de la marioneta, en parelles o trios i per torns, de manera que algú de nosaltres sempre acaba sent titella i fent el que decideixen els altres.

Seguidament es reparteixen textos ecofeministes i es llegeixen en grups de 4 aproximadament. Tracten de problemàtiques mediambientals arreu del món i de les lluites de la gent del lloc per defensar el territori. Un cop llegits, un membre de cada grup explica en veu alta el contingut del text. El final de la sessió consistia en fer “teatre imatge” per representar visualment i de forma simbòlica el contingut de cada text. No ens dóna temps i ho deixem per a la propera sessió.

Exemple de relat comentat a classe:

El creixement industrial a la ciutat de Tarragona ha augmentat els usos del riu Francolí al llarg dels anys, que han acabat provocant que els entorns del riu ja no siguin un entorn agradable perquè el veïnat en pugui gaudir. La petroquímica de Tarragona va suposar un abans i un després en la transformació del riu, ja que a poc a poc es van anar construint canonades per a transportar productes químics, entre d’altres elements. El conjunt de totes aquestes transformacions van provocar que l’entorn es convertís en un espai industrial, on els veïns i la fauna autòctona es van veure desplaçats per la indústria creixent de la ciutat.

El riu Francolí també es veu afectat pels abocaments d’aigües no tractades i residus. Una altra de les necessitats del riu és millorar la seva situació quant al cabal, especialment en alguns trams concrets d’aquest i a les èpoques de l’any en les que les pluges són molt escasses. Els aqüífers podrien solucionar la falta d’aigua del riu sinó fos per la seva pròpia sobreexplotació.

La ciutadania de Tarragona, així com les organitzacions ecologistes de la zona, reivindiquen el deure de l’Ajuntament de protegir i preservar l’entorn del riu engegant un procés de renaturalització que posi en el centre les necessitats ecològiques de la ciutat per sobre de les industrials.

Aquesta naturalització de la zona verda de la ciutat suposaria una millora per la fauna que habita al riu i en la qualitat de vida de la població humana de la ciutat.

Actors: Empresaris d’empreses contaminants, Personal de l’Ajuntament de Tarragona, Persones d’entitats ecologistes, Ciutadanes de Tarragona, Riu Francolí, Fauna del riu...

Font:https://directa.cat/la-renaturalitzacio-del-riu-francoli/

Sessió 4, dia 25/2: Una mirada introspectiva. Cos-territori.

Ens trobem al gimnàs, un espai diàfan adequat per als exercicis d’aquesta sessió. Comencem en rotllana repassant els conceptes treballats el dia anterior: interdependència i ecodependència.

Seguim amb l’exercici del teatre-imatge, una dinàmica semblant al teatre de l’oprimit que s’inspira en les teories pedagògiques de Paulo Freire. Es tracta de representar visualment (sense paraules) un dels textos llegits i comentats el dia anterior, concretament el que tracta sobre el Cinturó Verd de Kenya. Un grup d’alumnes surten voluntaris a escenificar la problemàtica de la deforestació per a l’enriquiment d’una minoria i la conseqüent degradació del mediambient. La Paula i l’Aleix, guies de la sessió d’avui, pregunten quina alternativa de canvi que afavoreixi la vida de les persones i de la natura d'aquell lloc hi pot haver. Els alumnes intenten representar l’apoderament de les dones reunides en el Consell Nacional de les dones rurals de Kenya (NCWK) donant l’esquena als líders i empresaris del pais.

Alumnes fent el teatre-imatge

Espectadors/es del teatre-imatge

El següent exercici és individual i es fa en silenci, amb ceres i sobre un full DIN A3 a partir d’una lectura en veu alta. Aquest segon exercici funciona molt millor que el primer perquè s’implica tothom des de l’escolta, la concentració i l’expressió personal. L'objectiu d'aquest dibuix a partir d'una silueta humana és establir una relació entre el propi cos i el territori que habitem.

Resum, a mode d’exemple, del text llegit:

RELACIÓ COS – TERRITORI

Situem el nostre cos en el territori que habitem. A quin país està casa nostra? A quina província, comarca? Vivim en un poble o en una ciutat? Quin és el clima que acostuma a fer on vivim?

A l’estiu, si fa calor, com sentim la calor en el nostre cos? Com està el meu estat d’ànim? Si la temperatura és molt alta, ens agrada banyar-nos? El nostre territori té platges o rius per banyar-nos? Com és la sorra de les nostres platges? Ens agrada caminar descalces? Hi viuen peixos, crancs, insectes i altres animalets a les platges?

I durant la tardor? Com és la tardor en el nostre poble o ciutat? Quin és el clima durant la tardor? Plou molt, poc o gens? Anys enrere, plovia més o menys que ara? Quin és el meu estat d’ànim quan plou? On el situaria dintre del meu cos? Quina sensació em dona l’olor de terra mullada? I l’olor d’asfalt mullat? Quin m’agrada més? Baixen les temperatures? Hi ha les mateixes hores de Sol? Com afecta això al meu cos? Tinc fred? De quina forma, amb quin color ho puc expressar?

Durant l’hivern, quin clima hi ha? Quantes hores de sol hi ha? Què veiem en el nostre poble/ciutat? Hi ha molts animals i persones, o no n’hi ha tants? Quin és el meu estat d’ànim a l’hivern? Si fa fred, quin és el meu refugi? És casa meva, és l'institut, és casa de les meves àvies i avis? Què és casa per mi? On la situaria en el meu cos, amb quina forma i quins colors?

Donem pas a la primavera. És una estació de transició. Quins canvis identifiquem? Canvia el clima? I les pluges, plou molt, una mica o gens? Com ens sentim amb aquest canvi, quines emocions ens genera? Notem que tenim més energia o menys que durant l’hivern? En els camins que fem habitualment veiem insectes, animalons? I les plantes, han crescut? Quina emoció ens genera la presència de tots aquests colors, olors, animals i flors? Si en el nostre poble/ciutat hi ha asfalt, que ens genera la falta de plantes, arbres i animals de formes i colors diferents? De quina forma, amb quins colors ho voldríem expressar? 

Sessió 5, dia 27/2: Visita al Riu Francolí amb Ecologistes en Acció.

Anem al riu Francolí acompanyats per la Paula i dos membres d’Ecologistes en acció. Tractem alguns temes incòmodes com la falta d’aigua en el cabdal del riu, la presència de gran quantitat de canyes (espècies invasores) arrossegades pel riu durant l’última inundació, la presència de tovalloletes humides i altres residus provinents dels embornalls propers.

La falta d’aigua es deu a diferents raons com, per exemple, a la canalització en línia recta del cabdal del riu (en lloc de mantenir la forma sinuosa natural) o a la utilització de l’aigua del riu per algunes empreses locals. La presència de canyes frena el cicle vital de les anguiles, que queden atrapades i moren. La depuradora només té la capacitat de purificar la meitat de l’aigua consumida pels habitants de la ciutat i l’altra meitat arriba al riu o al mar. Tot i així, ens informen que està aprovat el projecte de renaturalització del riu Francolí que millorarà la situació d’aquest ecosistema.

Tanquem la sessió fent 10 preguntes que s’han de contestar per grups, aixecant una cartolina vermella si la resposta és NO, o bé una cartolina verda si la resposta és SÍ. D’aquesta manera fem recapitulació de tots els temes tractats en aquesta sortida al riu.

Sessió 6, dia 12/3:  Ecodependència i interdependència; Composicions artístiques.

Dediquem la sessió a crear amb objectes una metàfora visual sobre els diferents conceptes que hem anat emprant durant les sessions de treball: ecodependència, interdependència, cures, vulnerabilitat, etc. Ho fem en petits grups de treball i sobre una cartolina.

Un cop acabades les composicions, les compartim oralment amb el gran grup demostrant que hem entès el concepte a representar i hem buscat la metàfora adient per comunicar-ho.

Una mostra dels exercicis fets:

Vulnerabilitat

Vulnerabilitat

Ecodependència

Interdependència

Interdependència

Cures

___________

El dia 18 de març posem en comú a classe el projecte d'artivisme que ha pensat cada petit grup de treball seguint aquest guió: títol, objectius, referents, metodologia, material necessari, lloc, durada i aspectes a valorar.

A continuació, el projecte guanyador de la nostra classe:

Títol: Vida i Vulnerabilitat.

Membres del grup: Valentino, Erik i Raül.

Objectius: Conscienciar a la gent sobre els problemes que causen les mesures que ha pres l’ajuntament al nostre riu i que han afectat seriosament a l’entorn d’aquest causant l’aparició d’espècies invasores, com ara la canya, havent deixat que aquest problema s’hagi allargat més d’una dècada.

Referents: Sergi Quiñonero (Barcelona, 1968), Michelangelo Pistoletto (Biella, 1933), Basurama (Col·lectiu espanyol, 2001).

 Metodologia:

●     Recollida de residus: Farem una sortida al riu per recollir la brossa que trobem.

●    Selecció i classificació: Un grup buscarà els materials naturals (pedres) i un altre buscarà materials artificials (residus).

● Construcció de l’obra: Crearem la paraula "VIDA" amb pedres i "VULNERABILITAT" amb residus.

●     Documentació: Fotografies i vídeos del procés per mostrar l’abans i el després.

●     Reflexió escrita: Cada membre compartirà la seva experiència i conclusions sobre l’impacte de la contaminació.

●  Exposició i difusió: Compartirem el projecte amb la comunitat educativa i xarxes socials per ampliar el seu impacte.

Material necessari:

●     Bosses i guants per recollir la brossa.

●     Pedres i residus diversos trobats al riu.

●     Mòbils o càmeres per documentar el procés.

●     Dron per fotografiar l’obra final i els autors.

Lloc:

Riu Francolí (Tarragona)

Es valora:

●     L’impacte visual i conceptual de l’obra.

●     La quantitat de residus retirats del riu.

●     La reflexió crítica i la capacitat de sensibilització del projecte.

●     La difusió del missatge a través de les imatges i la documentació.

●     La durada de la realització de l’obra (1h aprox.)

●     Qüestionari Online.

(entrada en construcció, aviat es publicarà el resultat de l'artivisme)

Els 4 elements a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica

Durant el 1r trimestre del curs 2024-25 i part del 2n hem treballat a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (2n de batxillerat) "Els 4 Elements" amb diferents tècniques, instruments i materials, i també des de diferents punts de vista. A continuació s'explica la seqüenciació didàctica seguida pels alumnes de L'INS Antoni de Martí i Franquès.

Vam començar a partir de les fotografies de Sebastiao Salgado de la sèrie "Gènesis" que es van convertir en els nostres referents per a treballar el dibuix amb bolígraf en format DIN A4: https://culturainquieta.com/arte/fotografia/el-fotografo-sebastiao-salgado-documenta-en-genesis-su-amor-por-el-planeta-tierra/

A continuació es pot veure una mostra dels dibuixos fets a partir de l'observació de les fotografies de Sebastiao Salgado, interpretant les textures visuals dels diferents elements de la natura amb textures gràfiques creades amb bolígraf per l'alumnat:

Ariadna

Joel

Arnau

Cristian

Maria

Samuel

Seguidament vam utilitzar primer les tècniques seques (carbonet, sanguina, pastels) i més endavant les tècniques a l'aigua (aquarel·la i tinta xinesa) per a representar alguns elements naturals que vam portar directament a classe o bé per a interpretar fotografies de grans artistes que han treballat "Els 4 Elements" com, per exemple:

TERRA: Beth Moon, Lee Backer o Michael Kenna (arbres) i Yann Arthus-Bertrand (fotografia aèria de paisatges naturals).

FOC: Kari Greer i Pedro Armestre (incendis) o el Diables de Tarragona: https://diablesdetarragona.cat/fototeca/

AIGUA: Maria Svarbova, Maite Vieta o Elina Brotherus (figura humana en relació amb l'element Aigua).

AIRE: Claire Droppert o Mitch Dobrowner (núvols) i Xavi Bou (vol dels ocells).

A continuació una mostra dels treballs fets amb tècniques seques:

Rayen

Núria

També vam fer servir les tècniques seques per a practicar a l'aire lliure i dibuixar del natural:

Tot seguit una mostra dels treballs fets a classe amb tècniques a l'aigua (tinta xinesa i aquarel·la):

Ariadna

Maria

Maria

Rayen

Camila

Ruth

Per acabar amb la pràctica de tècniques seques i humides, hem creat un personatge mitològic en relació a l'element que més ens representa. A continuació una mostra dels personatges creats:

Joel: "Aquesta bèstia de gran tamany habita en altiplans (zones muntanyoses molt altes) on reina sent el major depredador de la zona. Aquest ésser és territorial i mostra grandesa. El seu nom es "Black wing" (Ala negra) i està fet amb la intenció de mostrar la pròpia por de les altures."

 

Levon: "Nom:  Krolik. Característiques físiques: Te un cos humà amb un cap de conill, sempre va vestit formal.

Característiques psicològiques: És un conill ric que es guanya la vida venent bolets, té un caràcter tranquil i és amable quan li parles, encara que a ell no li agrada tant començar la conversa.

Lloc on viu: Viu en el bosc ´Taiga´ localitzat a Rússia, viu sol.

Activitats diàries: Passejar pel bosc, trobar-se amb els amics, anar a la ciutat a vendre bolets i apreciar cada dia."

Maria: "Nom: Nora. Característiques físiques: És una personificació d’un cavallet de mar, amb colors verds, taronges i roses. Porta els cabells llargs, amb colors verds. Porta com una mena de tiara representant poder. Té els ulls tancats i una expressivitat facial de tranquil·litat. Les seves orelles són com aletes. 

Característiques psicològiques: És tranquil·la i té molta autoestima, s'estima igual que estima i connecta amb el mar. Creu en el poder de la gent i éssers marins (sempre intenta ajudar perquè la gent trobi el seu potencial). És intel·ligent i sap escoltar, li agrada connectar amb la gent i sentir els sentiments dels altres. És una gran nadadora, campiona de velocitat. 

Viu al mar, mai es queda en un mateix lloc, va viatjant per conèixer el món. El seu lloc preferit és l'oceà atlàntic."

Mònica: "Aquesta és Brisa. El seu nom significa aire suau. El que hem va agradar d'aquest nom és que significa totalment l'oposat del que ella simbolitza. Brisa prové de Torvelion, un univers on es creen tots tipus d'huracans. 

Físicament, ella es un ésser meitat humà meitat huracà, te els ulls blancs i te dos tentacles carregats d'energia que produeixen flama i tempestats. Encara que pugui fer una mica de por, Brisa es un ésser molt lluitador, que li fascina conèixer nous éssers i persones. El seu propòsit vital es la neteja dels rius i mantenir la regulació del mar, encara que també té debilitats, com que quan s'enfada causa una tempestat i un huracà demolidor."

Ariadna: "Nom: Erynn (d’origen celta, significa "de la terra"). Característiques físiques: El seu tors és humà, però la part inferior del cos recorda la d’un cérvol, amb un pelatge de tons marrons i taronja brillant. Les seves banyes s’assemblen a branques esveltes que li donen un aire majestuós i connectat amb la natura. Porta el cabell llarg fins a la cintura, amb reflexos marró rogenc que brillen al sol. A vegades, hi posa flors o fulles que recull del bosc. Els seus ulls són grans i transmeten serenor, amb tons de verd o mel que recorden a les fulles. Les seves orelles són allargades, semblants a les d’un elf. 

Característiques psicològiques: És serena i pacient. Està molt connectada amb el món natural. És empàtica i comprensiva: pot entendre els sentiments dels altres, ja siguin animals o éssers humans. És intel·ligent i creativa: és molt observadora i sap trobar solucions als problemes mitjançant el seu coneixement del món natural. És molt àgil i astuta.  

Viu en un bosc encantat, lluny de la civilització. El seu lloc preferit és un gran roure mil·lenari al centre del bosc.

Arnau: "Aquesta criatura representa les coses que m'alberguen del meu antic jo, ja siguin els braços esquelètics pel problema que vaig tenir amb el menjar, com el meu problema a les cames, fins a la meva manera de sobrepensar tot mostrat com unes grans banyes. Està fet sense color perquè em semblava més romàntic i misteriós."

Davida: "S’anomena Agustu, viu al bosc, i és un ésser molt solitari i una mica violent. No li agrada cridar l'atenció, li agrada la pau i la tranquil·litat, el seu espai segur és ell mateix. És un ésser físicament immòbil quan està molt abstret, però si li molesten molt pot tornar-se bastant agressiu i sortir de la seva immobilitat. La seva fortalesa és que és molt silenciós, i la seva debilitat la poca paciència que pot arribar a tenir. La seva intenció és millorar el seu aspecte violent i pacient."

Gabriel: "Es diu Azkhalion, l’he volgut representar poderós. Viu al Jardí de l’Eternitat, un lloc màgic ple de flors de lotus i llacs brillants. Té un cos musculós amb colors verdosos i marronosos, banyes verdoses grans per mostrar el poder i valentia i una cabellera de plantes. Utilitza una xarxa feta de plantes com a armes.

He escollit el nom Azkhalion perquè sona fort i misteriós, ideal per a un personatge vinculat a la natura. El nom dóna una sensació de poder i connecta amb la idea d’un guardià mític que protegeix el seu món natural.

Azkhalion és valent i decidit, però sovint se sent sol a causa de la seva responsabilitat com a guardià. Està molt connectat amb la natura i pot controlar les plantes, però també pateix si la terra es fa malbé. Necessita estar al jardí per mantenir la seva força i es debilita si s’allunya massa.

La seva missió és protegir el Lotus Etern, una flor màgica que manté l’equilibri entre la vida i la mort. Azkhalion busca redimir-se d’un passat egoista i trobar sentit a la seva vida protegint allò que és pur i sagrat."

Rayen: "Nom: Gana, Hunger. Característiques: Es un centpeus humà fet únicament per foc, a excepció del cor fet de carbó, just a l'inici del seu tronc, destruint-lo és l'única forma de matar-lo.

És molt veloç i té molta potència a l’estar fet de foc. Habita en boscos frondosos i quan passa corrents (amb els seus braços, en comptes de peus) va cremant l'herba i els contorns dels arbres. No els destrueix, només deixa un rastre negre com el carbó (no provoca incendis, només ho faria d'estar-se bastant estona quiet, per aquest motiu sempre està en moviment). 

Està contínuament devorant, ja que sempre té una sensació insaciable de gana. Menja de tot, ja siguin coses mortes o vives i, quan veu que no ha deixat quasi bé res en un bosc, passa a un altre, com un paràsit, per tant no viu a cap lloc concret.

Història: Abans de ser així, va ser la persona més avariciosa del món (ningú sap si va ser home o dona) i va fer actes molts dolents cegat per les seves insaciables ganes de més. 

Al morir el seu cos humà, va ser castigat convertint-se en això, un ésser en continu sofriment que no para de sentir gana. 

En aquest estat quasi no conservava la seva humanitat, però sí una mica, per aquest motiu en adonar-se que cremava en quedar-se en un lloc quiet va començar a córrer fent-lo cada cop de forma més ràpida i al final ni tan sols recordava per què corria. 

Finalment va morir a mans d'un caçador que, des de lluny, creia que era una fada, va tenir la sort de disparar-li al cor i, en fer-lo, tot el seu cos va desaparèixer deixant únicament el cor de carbó amb la bala incrustada."

____

Vam continuar dibuixant i pintant la música, amb la intenció d'arribar fins a l'abstracció. Vam establir la relació element-tècnica, de manera que la Terra i el Foc els vam treballar amb tècniques seques i l'Aigua i l'Aire amb tècniques humides. El professor de música de l'institut, en Juli Garola, ens va aconsellar en la tria de les composicions musicals, que van ser les següents:

TERRA: "The Planets - Mars" de Gustav Holst: https://www.youtube.com/watch?v=cXOanvv4plU

"Adagio d'Albinoni" de Tomaso Albinoni: https://www.youtube.com/watch?v=MolfQ8w_WQs

AIGUA: “Aquari” de Camille Saint-Saëns (part del Carnaval dels animals) : https://www.youtube.com/watch?v=YVpl-RNzdE4

"Water Music - Suite en Fa major" de Georg Friedrich Händel: https://www.youtube.com/watch?v=nXe0tV9Bw6M

AIRE: "Les quatre estacions - Estiu (3er moviment)" de l'Antonio Vivaldi: https://www.youtube.com/watch?v=8jjWcvA7l1E

"Peer Gynt Suite - Matinada" d'Edvard Grieg: https://www.youtube.com/watch?v=-rh8gMvzPw0

FOC: "El amor bruixot - Dança del foc" de Manuel de Falla: https://www.youtube.com/watch?v=2ZMoR2CELbw

Carmina Burana – “O Fortuna" versió de Carl Orff: https://www.youtube.com/watch?v=GXFSK0ogeg4

Vam començar treballant individualment i, més endavant de forma col·laborativa, en petits grups de treball, com es veu a les fotografies:

Per acabar, vam pintar la música en gran format (2 metres per 1) en grups de 4 ó 5 persones sobre paper d'embalar i fent servir pintura acrílica.

L'exposició de les obres fetes a l'Institut:

L'últim treball d'aquesta situació d'aprenentatge ha estat la creació d'una obra d'art d'acció fent servir el nostre cos per transmetre un missatge sobre l'element en qüestió i la natura en general. A continuació una mostra dels treballs fets:

Laura, Georgina i Davida: Els incendis forestals són un greu problema al nostre territori, ja que cremen hectàrees de boscos cada estiu, posant en perill la vida i la llar d’animals i persones. Amb la nostra acció de dansa, hem volgut interpretar un bosc i com aquest és cremat. Per crear aquesta representació, hem hagut d'escollir una música adequada al missatge, escollir roba adequada a la temàtica, en aquest cas hem fet ús dels colors groc i vermell, per fer referència a l'element foc. I per representar al bosc, s'ha hagut d'utilitzar una vestimenta amb els colors verds i marrons. Hem hagut de crear una sèrie de passos a l'hora d'elaborar el ball, per a que es pogués transmetre la idea principal de la performance, que són els incendis forestals.

Carla, Cèlia: "Futur"

Carla, Cèlia: La intenció del nostre treball és representar que la brossa que nosaltres tirem és la que ens acaba matant, però per culpa nostra. Per això, vam decidir fer servir brossa que vam trobar a un espai lliure natural, per demostrar que és real que hi ha massa brossa fora. Per representar aquesta relació directa entre “l’assassinat” i la gent que contamina el medi ambient, hem decidit fer un happening en el qual els nostres propis companys siguin els que creïn  aquesta escena del crim, rodejant a una de nosaltres amb la brossa recol·lectada. També utilitzem el color negre per l’atrezzo com a símbol de protesta i dol. 

Gabriel i Claire: "Futur incert"

Gabriel i Claire: Aquest treball es relaciona amb una problemàtica mediambiental actual: la desaparició progressiva d'ecosistemes a causa del canvi climàtic i l'impacte humà. L'avenç de la desertització, la pujada del nivell del mar i la degradació dels espais naturals esdevenen una metàfora visual en aquesta obra, on el cos, inicialment visible i ple de vida, acaba cobert i esborrat per la sorra, igual que la natura està sent soterrada per les accions humanes i els fenomens extrems.

Levon: "El so de la sequera"

Levon: 'EL SO DE SEQUERA' és una de les meves primeres obres Performance. Està dedicada al riu Francolí de la ciutat Tarragona, ja que fa temps que molt de riu no hi ha. El que presento és una cançó del gènere de música ambiental inspirat en Aphex Twin i Have A Nice Life. Espero que hagi pogut manifestar el que em fa sentir la lenta desaparició d'aquest riu. A més que m'encanta passejar per allí però últimament no em surt gaudir dels sons de l'aigua perquè com ja he dit, cada dia hi ha menys. Parlant dels sons d'aigua, els que escolteu en la cançó son sons autèntics del riu Francolí.

 

Ruth, Joel, Arnau: Aquesta acció artística mostra el procés de presa de consciència sobre la contaminació i la responsabilitat humana en la degradació del medi ambient. Al principi, la persona està plenament connectada amb el riu, vivint en harmonia i sense percebre cap amenaça. A mesura que avança la seqüència, comença a notar la presència de les fàbriques i els seus efectes contaminants. La seva percepció de l'entorn es transforma, passant de la innocència a la inquietud, fins a sentir culpa i impotència. Un cop es descobreix la magnitud del problema, ja no es pot ignorar, i la relació amb el riu queda marcada per la contaminació i la responsabilitat humana.

Cristian i Nicolàs: En aquesta performance, l'artista se sotmet a un procés de transformació física i simbòlica, utilitzant el seu propi cos per a evidenciar la violència que hi ha en la indústria de la moda de luxe. Hermes, Louis Vuitton i altres grans marques de moda han convertit la pell en símbol d'estatus, amagant el rastre de violència que hi ha darrere de cada peça. En aquesta performance revertim el procés: en lloc de treure la pell a d'un ésser viu, és el propi artista és qui es converteix en l'animal, deixant enrere la seva identitat per a empatitzar amb el patiment d'aquells animals.

Aquesta performace denúncia el salvatgisme de la indústria del luxe i reivindica la necessitat d'alternatives responsables: la segona mà, la reutilització conscient, l'ús de pells sintètiques que no impliquin el sacrifici d'éssers vius ni la deterioració de l'ecosistema.

Els elements utilitzats: Decolorant capil·lar, tint marró i tint negre. Localització: Parc de Sant Rafael. Temps: Per a fer aquesta performance hem estat un total de 4h.

 

Ivan, Maria i Mònica: Nosaltres hem fet l'art d'acció amb sobre el patiment de la natura per culpa de la contaminació de l’empresa Repsol en ambients naturals.  La localització que hem utilitat ha sigut el riu Francolí, i la roba la vam fer nosaltres a mà. El que volíem representar és com la natura intenta escapar d'aquesta contaminació tan perjudicial per al medi ambient. La roba la vam fer pegant flors a un sostenidor i uns pantalons amb silicona.

______

L'exposició explicada pel mateix alumnat el dia de Portes Obertes de batxillerat, 19 de març de 2025:

Article sobre "Els 4 elements" escrit per l'alumnat i publicat a la revista digital de l'institut "La Gaseta del Martí": https://lagasetadelmarti.wordpress.com/2025/03/17/els-4-elements-a-tecniques-dexpressio-graficoplastica/

PRESENTACIÓ

Alguna vegada us heu parat a pensar com es crea l’art? O quins materials són idonis per a realitzar-lo? Si n’hi ha alguna pauta o guia a seguir? Si l’autor té una intenció o pinta sense pensar? Avui us vinc a parlar de la nova exposició dels alumnes de 2n G artístic del Martí i Franquès. Us endinsaré en una petita part d’aquest món. Us atreviu? (Edna)

DIBUIX A PARTIR DE FOTOGRAFIES I TAMBÉ DEL NATURAL

El primer que vam fer va ser un dibuix a bolígraf Bic a partir de fotografies en blanc i negre de Sebastiao Salgado. Vam fer una còpia realista treballant amb diverses textures gràfiques. (Laura)

També vam pintar objectes físics en relació amb els elements (peixos, cranis…). Aquest apartat ha sigut molt interessant, una etapa de creació contínua i d’experimentació de diverses tècniques. Unes hores de classe molt desestressants de les altres classes. (Rayen)

Vam portar a classe fulles, branques, petxines, pinyes… Un dia fins i tot ens vam apropar fins el riu Francolí per tal de dibuixar enmig de la natura. (Laura)

LES TÈCNIQUES EMPRADES

Doncs bé, en aquesta expo hem treballat d’una banda les tècniques seques (sanguina, carbonet, pastels, grafit…). A través d’aquestes es poden veure textures difuminades o rugoses, traços firmes i àgils o més detallats i meticulosos. S’han volgut imitar espais, situacions, atmosferes, objectes… D’altra banda hem fet servir les tècniques aquoses com l’aquarel·la o la tinta xinesa. Amb aquestes últimes hem buscat fluïdesa, l’objectiu era deixar-se emportar per les pinzellades infinites on es barregen l’aigua amb el colors i amb el propi paper de base, que ha se ser l’adequat. (Edna)

PINTAR LA MÚSICA

El Juli Garola, professor de música de l’institut, va col·laborar triant música relaciona amb els diferents elements i vam fer una espècies de sinestèsia entre la música, els colors, les línies i els materials utilitzats. Van quedar resultats molt xulos. (Georgina)

El que més m’ha agradat del que hem treballat a classe és dibuixar a partir de la música. Em va agradar sobretot com connectàvem la música i el dibuix. En tots els treballs vam fer 1 individual, 1 en parelles i fins i tot 1 tota la taula (format 2 metres x 1). Els treballs conjunts em van agradar molt perquè tots fèiem les nostres idees però sempre aconseguíem una harmonia. Va ser meravellós. (Maria)

Els nostres dibuixos estaven plens de corbes, cercles, figures, formes i colors. Va ser curiós veure que tothom sent la música de forma diferent, tot i que adornar-nos que tots els dibuixos seguien un patró depenent de l’element al que ens recordava també va ser molt interessant. (Carla)

ÉSSER MITOLÒGIC

Una activitat que ens va ajudar a conèixer-nos una mica més a través dels elements va ser la creació d’un ésser mitològic basta en un dels 4 elements. Havies d’escollir l’element amb el qual et podies sentir identificat i crear un personatge en el que et veiessis reflectit. A continuació havies de triar una tècnica que representés l’element (per exemple, aigua/aquarel·la) i plasmar-ho en el suport adequat. (Davida)

ART D’ACCIÓ

Finalment estem preparant art d’acció per representar una problemàtica mediambiental on cadascú pot explorar l’àmbit que li agradi i expressar-se amb el cos. Una experiència molt interessant que, si ningú no t’ho diu de fer-ho, no ho provaries! (Rayen)

COMIAT

Gràcies a aquestes experiències amb diversos materials vaig aprendre a simplificar formes, em va ajudar a no estressar-me, ja que fèiem 2 dibuixos per hora o fins i tot 3. Em va servir per esbrinar com és el meu estil i personalitat en el dibuix. El realisme per mi no és suficient per a expressar els 4 elements. (Laraine)

Esperem que tingueu les mateixes ganes de veure art com nosaltres de crear-lo! (Laia)