diumenge, 25 de febrer de 2018

48 hores sense mòbil (i algunes repercussions pedagògiques)


Prenc la (difícil) decisió de proposar un exercici nou: fer passar dos dies sense mòbil al meu alumnat. Abans de comunicar-ho a classe, demano permís a la direcció del centre. Els explico que serà un exercici voluntari i que guardarem els mòbils a la caixa forta, per evitar desaparicions. 

Preparo llibretetes petites com a substitut del mòbil. Els nois i les noies encara no ho saben. Faig un monotip d'una fulla d'arbre o arbust en la primera pàgina de cadascuna, de forma que totes les llibretes esdevenen úniques i ara són diferents, com ells i elles. Les deixo assecar per portar-les el dia següent a classe. L'objectiu d'estampar una fulla no és decoratiu, sinó una espècie de metàfora visual que convida a connectar amb la vida.



Quan arriba l'hora de deixar els mòbils, ho fa aproximadament la meitat dels estudiants. Seguim un protocol: emboliquen els mòbils en un full de paper on escrivim el nom i posem una goma elàstica, tot seguit signem en un llistat de classe conforme ho hem deixat i ho introdueim en una capsa de sabates. 48 hores més tard tornarem a signar conforme el recuperem. Una de les meves alumnes m'acompanya a deixar la capsa dins de la caixa forta de l'institut.

És a partir d'aquest moment que reparteixo les llibretetes. Només dono una consigna: la portaran a la butxaca on habitualment porten el telèfon mòbil i la faran servir quan trobin en falta el dispositiu. No explico de quina manera l'han de fer servir, cadascú ho farà lliurement.


Després de 48 hores sense mòbil, fem una taula rodona per parlar del que ha passat. Canviem la distribució de les taules perquè és un dia especial i tots hem de dir la nostra. Hem dividit la classe en dos grups: els que desconfien de les pantalles (mòbil inclós) i els que confien. Durant la classe veiem que no és fàcil posicionar-se a favor o en contra, ja que veiem aspectes tan positius com negatius. 


Enregistrem el so de la conversa dels dos grups-classes de cultura audiovisual i, de la transcripció feta, seleccionem alguns dels comentaris després de 48 hores sense mòbil:

- Cristina: "L'únic que m'ha molestat ha sigut a l'hora de mirar l'hora (riuen tots perquè s'identifiquen) ha sigut molest però a part m'he adonat que el treia molt per a res. Altres coses: he trobat a faltar la música i llegir."
- Cinta: "Per mi ha sigut llibertat, perquè amb el mòbil sembla que ho hagis de controlar tot: a veure l'hora, a veure si m'ha parlat algú... (...) He trobat a faltar la música, jo vaig a qualsevol lloc i necessito com la banda sonora (rialles), he estat més descansada sense tenir la noció del temps i sense controlar-ho tot tant."
- Alba: "He anat a dormir més aviat, perquè normalment em quedo fins a les tantes amb el mòbil. També vaig preocupar als meus pares perquè, al sortir d'anglés d'extraescolars, no vaig tornar cap a casa i no vaig pensar que no havia avisat."
- Dana: "Últimament estava dormint molt poc, com 5 hores al dia, i ara he dormit 8 hores".
- Judith: "Jo he notat com un canvi d'actitut, abans arribava a casa i estava amb el mòbil, en canvi ara arribo a casa i faig coses (rialles)".
- Cristina: "Les tecnologies no són el problema, el problema som nosaltres (...) si ens passem de la ratlla, al final ens perjudiquen".
- Cinta: "Estàs anul·lat, estàs només pel mòbil".
- Magalí: "Yo era muy pro-móvil, pero a medida que he ido haciendo este ejercicio ha sido como que he cogido desconfianza porque no me parece bien que seamos tan dependientes".
- Cinta: "Un mòbil és molt útil, però s'ha de saber quan utilitzar-ho i quan estar amb les persones. Aquest és el problema que tenim, que susbtituïm una pantalla per una persona, però amb el mòbil no sentim realment a les persones (...) Gràcies al mòbil ens podem comunicar i podem dir: vale, sí, quedem, i si vols immortalitzar aquell moment doncs fas una foto, però no quedar per fer-nos una foto i penjar-la a la xarxa".
- Cristina: "Les meves àvies súpercontentes que jo fes l'exercici, però elles també es pasen tota la tarda veient Sálvame! (...) A la meva mare no li va fer gràcia perquè no tenia forma de comunicar-se amb mi, ella de vegades està al sofà amb el mòbil, la tablet i la tele, i jo li dic que no és normal."
- Alba: "Als meus pares els ha agradat l'exercici perquè reconec que estic molt amb el mòbil; quan vaig anar a buscar el meu germà al cole vaig parlar amb ell, en lloc d'escoltar música".
- Aitana: "Ahir vaig encendre el foc (feia molt de temps que no ho feia) i la meva mare estava amb el mòbil i jo: mama, mama! i pasava una mica de mi. Em vaig sentir una mica més humana".
- Anna: "Potser sí que és problema del mòbil (...) penso en coses que m'ha explicat el meu pare que feia ell quan era jove i és tan diferent al que fem avui en dia! Quan quedaven amb amics anaven a fer excursions de dues hores pel bosc, era com més real. Ara pots parlar més amb els amics però no estàs amb ells, et pots sentir més sol".
- Cristina: "Estar sense el mòbil m'ha augmentat la creativitat. Com que no tenia càmera de fotos, he dibuixat molt."
- Alba: "Pensava que se'm passaria lent el temps però se m'ha passat ràpid perquè he trobat altres coses a fer, en plan: sortir de casa".
- Óscar: "Estoy a favor (de las pantallas), pero también le estamos dando muy mal uso. La realidad virtual y todo eso es un mundo que no existe. A mi los videouegos me han hecho mucho daño. Yo empecé en el bachillerato tecnològico y, a partir del segundo trimestre, estuve muy viciado a un videojuego y ahora estoy repitiendo, pero invertir en tecnologia es el proceso evolutivo de la sociedad humana."
- Aitana: "Para mi "evolución" es ser conscientes del daño que le estamos haciendo al planeta. Si unos aliens ahora mismo viniesen a la Tierra, dirían "vaya mierda, estan súper NO evolucionados", nos estamos cargando el planeta".
-      - Laia: "Jo estic a favor perquè les pantalles donen feina a  molta gent (...) per exemple els Youtubers no tindrien treball o el cinema també requereix pantalles... Crec que, tot i que s’ha de fer servir amb mesura, això també aporta felicitat. A mi m’agrada molt editar vídeos, si no tingués ordinador, no ho podria fer".
-      - Cristina: "Hi ha aplicacions que fomenten molt la creativitat i pots donar-te a conèixer. (...) Jo jugo molt a videojocs, però mai he sentit ansietat per voler jugar més (“et saps controlar”, diu Cinta) , si s’han creat realitats alternatives, per què serà? Hi ha gent que en veritat no vol viure la vida que està vivint en aquest moment perquè no li agrada la societat que hi ha avui en dia. Poso un exemple: gent afectada per bullying, que contínuament està vivint situacions dolentes en la seva vida, potser pensen que és millor aïllar-se de la gent i potser conèixer altra gent que està sentint el mateix que ella en el món virtual."
-      - Cinta: "Però si eliminéssim el bullying, ja no necessitaríem això".
-      - Aitana: "Ens autoenganyem, perquè diem: “jo, quan estic fent alguna cosa, no faig servir el mòbil” però la vibració i el soroll que fa... o: “fa molt de temps que no l’he mirat, vaig a veure els missatges”. Els nostres pares també ho fan. Jo crec que el que hauríem de fer és educar a les persones, des de molt petites (...) crec que, com ha sortit ara, no ens hem adonat de les coses negatives (...) encara que ens pensem que el fem servir de manera adequada, no és veritat.  Hauríem de convidar a que tot el món fes aquest experiment (deixar el mòbil) durant un dia, dos dies o jo què sé".
-      - Alba: "Jo li vaig dir a un amic que fiem l’exercici aquest i em va dir és que els de l’artístic esteu penjats".
-      - Óscar: "Los artistas también pueden fomentar su creatividad con ese mundo virtual".
-     -  Aitana: "Yo creo que no, que lo que hace es cortar la imaginación. A veces quiero hacer un dibujo que no haya hecho nadie y no puedo, me cuesta mucho, porque estamos tan rodeados de imágenes que te cuesta mucho crear una cosa original. Tendemos mucho a copiar una imagen, pero a la vez te inspiran, claro".
-      - Anna: "Últimament m’adono que no ens sorprenem amb res, estem tan rodejats d’imatges de molta qualitat que quan veiem alguna cosa nova, no ens sorprenem".
-      - Cinta: "Jo crec que aquest debat podria ser sobre drogues o sobre dependència emocional cap a una persona i diríem coses molt semblants. Som fràgils i tendim a aferrar-nos a moltes coses".
-      - Judith: "Jo crec que la natura és la clau de moltes coses. Si connectes amb la natura t’oblides de tota la resta."
-      - Cinta: "Els mòbils són capaços d’omplir un buit emocional. És molt trist." 
Amanda: "Jo m’he sentit més lliure (sense mòbil) perquè si el tinc em sento controlada, tothom ha de saber el que estic fent." 
____

- Júlia: "Últimament em feia mal el cap i aquest dos dies he estat molt més tranquil·la i relaxada".
- María: "Me aburrí un poco. Si mis padres  estaban fuera y mi hermana estaba con el móvil, yo estaba en casa y no sabía con quién hablar. (…) Hacía tiempo que no dibujaba porque no tenía tiempo y fue algo que me gustó y ayer, a mi me gusta mucho jugar a juegos de mesa, igual hacía un año que no jugaba con mis padres y ayer jugamos y nos los pasamos muy bien. (…) El móvil te da muchas cosas pero te hace que pierdas muchas".
- Núria: "He fet altres coses que no acostumo a fer. Per exemple, vaig tocar el piano y a vegades no ho faig perquè estic amb el mòbil i no em dona temps. M’he adonat que (el mòbil) no és necessari."
- Júlia: "Com que no tenia mòbil, no podia mirar l’hora i he estat més tranquil·la".
- Andrea: "Jo no l’he deixat però he intentat utilitzar-lo el menys possible i m’he adonat que quan m’arribaven missatges o qualsevol cosa, em molestava. Ja no era una eina, sinó una molèstia. No el vaig deixar (el mòbil) però m’hauria agradat."
- Andy: "Yo lo tengo en silencio las 24 horas al día. Suelo responder con 3 ó 4 horas de retraso a la gente.  (…) Me he agobiado porque normalmente me como mucho la cabeza y, si tengo el móvil, se lo puedo explicar a alguien y me puede dar una respuesta y me puedo quedar mucho más tranquilo. 
- María: "Muchas veces parece que no estás solo (delante de una pantalla). (…) Delante de Youtube te puedes pasar ahí… vamos!"
- Núria: "Jo estic totalment en contra que avui en dia els nens petits de 3 anys saben utilitzar el mòbil i em xoca molt perquè nosaltres jugàvem a coses."
- Júlia: "Si estic llegint, estic fent una cosa que em serveix. En canvi, si estic amb un mòbil..."
- Viqui: "A mi m’encanta llegir (...). Tenir una aplicació per poder llegir en el mòbil m’ha ajudat molt."
- Andy: "És un instrument que pot servir al poder per manipular-nos".
- Max: "Que la pantalla sea algo bueno o malo depende de la persona".
- Núria: "M’he adonat que, mentre passes temps amb el mòbil, oblides allò que tens al teu voltant que és físic."
- Andrea: "Les converses amb ma mare sempre són que critica les coses que faig (... ) de vegades és millor la companyia del mòbil que no una persona que tens al costat que només et critica."
- Maria: "A mí me da vergüenza decirlo, pero he estado más nerviosa. Yo lo sé que tengo dependencia y adicción al móvil. (…) Si nadie lo tuviera sería más fácil, pero si todo el mundo lo tiene…"
- Andrea: "Molta gent que conec online sí que tinc pensat conèixer-la algun dia, però sí ells no poden o jo no puc..."
- Miquel: "La pantalla te da inmunidad."
- Viqui: "Solamente ver que esa persona te está mirando y va estar escuchando todo lo que dices, a mí eso me pone de los nervios. A veces pienso: mejor se lo digo por móvil."
- Maria: "Si te pasas el día escribiendo (a través del móvil), al día siguiente, cuando ves a la persona piensas: qué le digo? "
____

De forma voluntària, alguns estudiants comparteixen amb mi la llibreteta que els ha acompanyat durant aquest dos dies. Veig que l'ús ha estat divers: alguns l'han fet servir de quadern d'esbossos, altres com a diari personal i altres han recollit per escrit les seves reflexions sobre els últims temes tractats a classe com el qüestionament dels mitjans i la nostra adicció a les pantalles.

Alba ha fet servir la llibreteta com a llibre d'artista

Cristina l'ha utilitzat com a diari personal

Núria explica la seva experiència positiva de viure sense mòbil


Cinta arriba a plantejar-se qüestions fonamentals sobre la seva vida i la relació amb els altres 

Laia reconeix que no pot viure sense el mòbil

Alguns comentaris extrets de les llibretes: 

María B.: “En el patio he metido la mano en el bolsillo de mi chaqueta en busca de mi móvil y lo que he encontrado ha sido una libreta y un boli. ¿Ahora esto es “mi vida”?    

Hacía mucho que no dibujaba… Ya no me acordaba… Lo retomaré siempre que pueda. He conseguido olvidarme del móvil mientras dibujaba… Ahora que he acabado iré a cenar y luego seguiré estudiando… La noche es lo que más miedo me da… Veo unos cuantos vídeos en Yotutube antes de dormir siempre…”

-      “El 2º día por la tarde no escribí porque estuve hablando con mi familia! Y jugando al parchís con ellos. Hacía mucho tiempo que no nos uníamos así. ¿Será por culpa del móvil?”

-      “Ahora que tengo el móvil, he olvidado la libreta y a mi familia”.

Núria M.: “He perdut un mòbil i he guanyat una vida real”.

Albert:  "He perdut el compte dels cops que, inconscientment, he allargat el braç obert la mà per tocar/agafar “el mòbil” i en comptes de mòbil he trobat aquesta llibreteta. M’he sorprès vegada rere vegada. He pensat, en algunes ocasions, que l’havia perdut”.
____

Com que estem estudiant a classe els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, Internet) i les xarxes socials ho són, durant els dies següents reflexionem sobre quina és la nostra identitat digital. Per fer-ho, partim d'una pauta d'anàlisi proposada en el web EduCAC, però la transformem una mica per aconseguir ser més conscients de l'educació en valors i també en antivalors que generem a les xarxes sense adonar-nos.


Quan recullo les respostes, me n'adono de les ganes d'explicar-se que té el meu alumnat, ja que l'espai que jo els havia donat és molt reduit en comparació a les respostes, tan llargues i amb lletra extremadament petita! Aquest exemple viscut em serveix per reflexionar (per enèsima vegada) sobre la necessitat que els nois i les noies tenen d'expressar-se i quins pocs espais i moments per fer-ho els hi oferim els/les docents. 





El buidat de les respostes em fa preveure que la propera classe provocarà un gran debat i així és. A priori, pocs volen reconèixer la responsabilitat que tots tenim sobre els missatges que difonem a través de la xarxa. En vermell indico algunes anotacions per tal de conduir el diàleg. 



Algunes respostes a les preguntes: "De què t'ha servit fer aquest exercici? i Quin ús interessant podem fer de les xarxes?

Andrea: "Me ha servido para darme cuenta de que las redes sociales se han convertido mayoritariamente en un escaparate superficial, frívolo y narcisista con el que construimos una fachada ante los demás de una mejor imagen de nosotros mismos.

¿Creamos una identidad digital en base a nuestra identidad real o creamos nuestra identidad real basándola y ajustándola a nuestra identidad digital?

A partir de ahora creo que analizaré más detenidamente el contenido que cuelgo en mis redes sociales e intentaré hacer un buen uso de ellas, como podría ser un uso artístico o reivindicativo que deje un buen impacto y un buen mensaje sobre los demás y sobre mí misma."

Candela: "Me ha servido para darme cuenta de que mi identidad digital no coincide con mi identidad real, ya que en la identidad digital soy una persona más fría y distante e intento gustarle a la gente, por eso he decidido eliminar todas mis redes sociales y siento que vivo mejor sin ellas ya que no tengo que fingir ser alguien más".

Laia: "Tot i que penso que faig bon ús, crec que després de realitzar aquesta tasca de reflexió utilitzaré el meu Instagram per transmetre valors més socials i que jo cregui que poden donar un impacte positiu. Per exemple, quan vam haver de fer el treball del consumisme vaig penjar la fotografia del cartell al meu perfil i va obtenir respostes molt bones de gent que es sentia identificada. Això em va fer sentit bé, perquè havia causat una reflexió entre els meus seguidors i crec que hauria de fer-ho més sovint."


Laura: "A classe hem analitzat les últimes 5 fotos que hem penjat a Instagram, aquest exercici m’ha fet sentir una mica incòmoda ja que m’he adonat que no reflexiono abans de penjar una foto, no penso en el missatge que puc estar donant, i m’ha fet veure que la meva identitat digital no crec que tingui gaire a veure amb la real, amb com sóc jo de veritat.

A partir d’ara intentaré reflexionar abans de penjar una fotografía, tot el que comparteixi al meu perfil vull que sigui sincer, vull compartir bons missatges i deixar de preocupar-me per quants likes tindrà una foto. Aquests likes no són reals, i jo vull que la meva identitat digital es correspongui amb qui realment sóc."

Mateu: "A plataformes com Facebook, Snapchat o Instagram es puja informació totalment irrellevant i innecessària. Moltes d'aquestes xarxes fan que estiguem contínuament pendents de coses que fan els altres (amics o desconeguts) durant el dia i realment no estiguem pendents de la nostra vida i de la gent que ens envolta. A més, moltes vegades ens fan baixar la moral, a mi personalment a vegades em fan sentir trist o sol, vec coses que fan els altres i lo bé que s'ho passen i em sento malament per no viure el mateix jo. Però realment les persones gairebé només penjen la seva part positiva i interessant de la vida. Crec que, abans de pujar qualsevol cosa a les xarxes, ens hauríem de plantejar si realment pot aportar alguna cosa a algú o simplement ho fem per sentir-nos més "guais" o importants".
__________

Volem completar les reflexions sobre la nostra relació amb les pantalles i la nostra identitat digital amb un exercici d'aproximació a la natura i, per portar-ho a terme, comptem amb la col·laboració de l'artista Sergi Quiñonero, que ens proposa el següent projecte:






El dia que anem a la platja fa sol, però també fa vent. Tot i així, treballem de valent. Comencem per una breu sessió de ioga, relaxació i meditació dirigida per la professora Leo Sanchís. La imitem per fer la salutació al sol i alguns estiraments. Tot seguit ens demana centrar-nos en un sol sentit (la oïda, l'olfacte, el tacte...) i estar atents durant 5 minuts. És asombrós com cadascú busca un lloc on estar tranquil i meditar una estona. No és fins que Leo no torna a parlar quan deixen de fer-ho.





Seguidament, ens organitzem en grups de treball i fem el que ens ha explicat el Sergi Quiñonero: pasem el nostre dibuix d'un motiu natural a escala sobre la sorra, ja sigui en forma d'alt relleu o relleu enfonsat. Alguns grups recullen materials que troben a la platja per completar el disseny.









  



Reportatge sobre l'experiència del grup format per Judith, Albert, Cristina, Dana, Aitana i Júlia:



Reportatge del grup format per l'Anna, L'Ariadna i la Magalí:

Land Art | Som Natura from Anna Lara on Vimeo.


Reportatge del grup format per Laia, Marta, Alba, Laura, Andrea: 





Algunes creacions optatives de l'alumnat sobre el tema "Soc Natura":



Irene, Quique i Laura



Laia



Laia, Candela i Óscar








divendres, 16 de febrer de 2018

Projecte de centre: Memòria històrica. Cultura Audiovisual.

TESTIMONIS DE LA MEMÒRIA

Proposem un exercici que formarà part del projecte de centre del curs 2017-2018 de l'Institut Antoni de Martí i Franquès sobre la Memòria Històrica del període de temps comprés entre la Segona República i el final del franquisme.

Amb els alumnes de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat volem fer un documental. Ens organitzarem per grups de treball de manera que cada grup elaborarà un capítol del documental col·lectiu. Comptarem amb l'assessorament de la documentalista Maria Roig, gràcies a la concessió d'un Ajut Pont de la URV per a projectes educatius.


Durant la primera sessió de classe amb la Maria, el dia 14/12, ella es presenta amb una foto de la seva família i ens explica com va a arribar a interessar-se pels documentals. Maria: "Soc el resultat de les meves experiències i de la casualitat però, sobretot, dels meus avantpassats".

La Maria ens explica també la diferència entre un reportatge i un documental. El reportatge és periodístic, immediat, caduc. Altrament, el documental és cinematogràfic, personal, creatiu, atemporal. Ens posa alguns exemples com "Bucarest, la memòria perduda" d'Albert Solé i també l'entrevista a l'autor en el programa Sense Ficció.

Parlem també sobre la memòria dels objectes, que són com a talismans que et transporten a una història llunyana. De fet, la Maria obre una capseta plena d'objectes de la seva memòria personal i els col·loca sobre la taula, explicant-los.

Ens parla, finalment, d'alguns documentals en els quals ha treballat com el titulat "Memòries", de Francesco Corsi o "Cinc batalles". Abans de marxar, fem una pluja d'idees ràpida per temptejar quins temes ens poden interessar sobre el període a treballar: la Guerra Civil espanyola i la postguerra fins l'acabament del franquisme. En aquesta primera pluja d'idees surten temes com: els traumes psicològics, les cicatrius, la música de l'època... Maria ens recomana fer una petita fitxa abans de començar el nostre documental indicant el tema, la hipòtesi, la idea dramàtica, el punt de vista, l'audiència a la que va dirigit i els objectius.






Segona sessió de classe (sense la Maria), dia 19 de gener:

Mirem el documental "Cinc batalles", en el qual la Maria ha participat com a guionista. L'atenció i el silenci de l'alumnat és absolut. La Cristina, protagonista del documental, ha aconseguit captivar-nos des dels primers minuts i ens ha fet emocionar.

Sinopsi: Cristina neix fa vint-i-tres anys amb dos problemes greus de salut: obesitat mòrbida i artritis reumàtica juvenil. Torna a néixer quan tenia 13 anys, després d'una intervenció quirúrgica de reducció d'estòmac. Cristina porta el seu cos marcat, i la seva vida, marcada pel seu cos. Les seves cinc enormes cicatrius als braços, cames i abdomen parlen per ella, sense que ella pogués parlar. Però ara ella vol fotografiar cada cicatriu del seu cos, explorar-la, definir-la, entendre-la i sentir-la. Vol retratar la seva vida a través del seu cos, com ha estat fent el seu cos amb ella, fins ara. Vol entendre el seu cos, dir-li que s’ha reconciliat amb ell, que ara se sent dona, amb cos de dona.


Després de comentar oralment els aspectes del documental que més ens han agradat, tant sobre el contingut tractat com sobre els paràmetres audiovisuals emprats, omplim la fitxa que la Maria ens ha recomanat com a activitat prèvia a la realització d'un documental, d'aquesta manera aprenem a fer el primer pas que haurem d'aplicar més endavant al nostre propi projecte:


Tercera sessió de classe (sense la Maria), dia 24 de gener:

Explico alguns conceptes apresos en el taller de documental impartit per Joan González en el marc del Festival Memorimage de Reus durant el primer trimestre del curs.


Tot seguit, ens reunim en petits grups de treball i fem una pluja d'idees per acabar de concretar el tema que més ens pot interessar desenvolupar en forma de documental. Alguns temes proposats són: la fam, els jocs dels infants, l'estètica de la dona en aquella època, les dones lluitadores que havien de treure endavant la seva familia elles soles, la correspondència, la televisió, la censura... Poso l'exemple de l'escena final de la pel·lícula "Cinema Paradiso", la mirem i ens preguntem perquè Alfredo li devia fer aquell regal tan peculiar a Salvatore després de morir: algú diu que perquè fos valent fent cinema. El mateix penso jo, i perquè l'estimava:




Quarta sessió de classe (2ª amb la Maria), dia 25 de gener:


Amb la Maria a classe, anem dresgranant les idees per a convertir-les en projectes. Carol, per exemple, proposa treballar a partir del diari del seu besavi, soldat a la Guerra Civil espanyola. Maria diu que la veu en off podria recrear la veu del besavi, a través de les frases del diari. També aconsella la recerca d'imatges antigues i també actuals que parlin sobre el tema i ens recomana visitar els arxius històrics de Tarragona o, fins i tot, consultar "Tarragona antiga" a Facebook, on podem trobar les imatges catalogades per temàtica. Fem la fitxa d'aquesta idea i pensem també en el possible guió.

Un altre tema proposat per l'alumnat és l'estètica de les dones, ja que una de les àvies és costurera. Aquest grup vol recrear a l'actualitat els pentinats i la forma de vestir de les besàvies. Ens sembla una molt bona idea que pot introduir-se amb una entrevista a l'àvia.

Un altre tema és el servei militar ("la mili") durant el franquisme. Comptem amb l'avi del Miquel, el Justo, per a fer-li una entrevista. Podem fer-li les mateixes preguntes que han sorgit avui a classe: feien la mili els homosexuals? per exemple.

Un altre tema és l'educació. En aquest cas, la Maria ens aconsella incloure millor dues entrevistes, per articular la veu de dos persones i així despertar interés de l'espectador. Ens incita a buscar objectes antics sobre el tema, a part d'aconseguir imatges d'arxiu.

Un altre tema d'interés són els jocs dels infants en aquella època. Els jocs antics es podrien comparar amb els jocs actuals i qüestionar, mitjançant el documental, quines són les repercussions dels diferents jocs en la nostra vida.

La Maria també ens recomana distribuir-nos, en cada grup de treball, els diferents rols d'un equip audiovisual: GUIÓ (estructura, ordenació de les idees), PRODUCCIÓ (roba, perruqueria...), DOCUMENTALISTA (recerca als arxius), DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA (tipus de pla, angles de visió, il·luminació...), SO (micros, drets d'autor de la música...), MUNTATGE (edició final del documental).

Cinquena sessió de classe (3ª amb la Maria), dia 16 de febrer:

En aquesta sessió de treball, l'alumnat hauria d'haver començat la recerca sobre el tema escollit, però pocs grups ho han fet. El tema de la moda femenina de l'època comença a definir-se gràcies a les fotografies que els membres del grup han trobat a casa seva. El diari del besavi de la Carol, ja ha estat fotocopiat i llegit a quatre bandes, de manera que s'han resaltat les parts més interessants. Aquests són dos exemples de com ha avançat la recerca prèvia.



La Maria ha preparat una nova presentació de diapositives i ens explica que no és imprescindible ser 100% verídics, sinó que importa sobretot el missatge a transmetre. Ens mostra un exemple de fotografia que va ser preparada per Robert Capa per expressar la precarietat de la vida de les persones en temps de la Guerra Civil Española. La zona era militar i, per tant, havia estat desallotjada, raó per la qual es pensa que Robert Capa va portar els civils fins allà i els va fotografiar. Gràcies a aquesta fotografia, algunes associacions com el "Socorro rojo" es van mobilitzar i van ajudar a la població.

Més informació a: https://www.elespanol.com/cultura/patrimonio/20170620/225228006_0.html





Maria aconsella la transcripció de les entrevistes que farem per detectar després les parts que volem ilustrar audiovisualment. Ens diu que demanem als entrevistats respostes concretes i clares per estalviar-nos així una feina feixuga de transcripcions molt llargues. Ens recomana fer un pla de rodatge en dos únics dies per economitzar temps i esforç i, per últim, fer una escaleta amb dos columnes: imatge i so.

Dedicim dedicar una hora de classe pròximament per elaborar les preguntes a fer als entrevistats (que hauran de plantejar-se amb una INTENCIÓ) i també ens intentarem ajudar-nos uns als altres a través d'un fòrum del moodle creat especialment per al projecte de memòria històrica.


La presentació de la Maria del dia 16 de febrer:




Durant els dies següents l'alumnat fa recerca sobre el tema triat. Alguns d'ells visiten l'Arxiu Provincial de Tarragona, o bé consulten enllaços a Internet, proporcionats per la Maria Roig o suggerits a l'entorn educatiu EduCAC:

Fons lliures de dret: https://archive.org

Facebook Tarragona Antiga: https://www.facebook.com/tarragonantiga

Arxiu municipal de la ciutat de Tarragona, Tabacalera:





Fent recerca a l'Arxiu provincial de Tarragona

Seguim avançant en el projecte: corregim a classe les preguntes que volem formular als diferents entrevistats per dirigir-les concretament als continguts que volem explicar. Més endavant corregim també els guions, però ens adonem que falta incloure la transcripció de les parts més interessants de l'entrevista, per així poder fer una tria més concreta de les imatges de recurs. 

A través del moodle de la matèria compartim també enllaços a peces musicals lliures de drets i fem votació de les 3 que més ens agraden per si algun grup les vol fer servir per sonoritzar el seu documental. Pensem que això pot contribuir a donar continuïtat als diferents capítols que formaran un sol documental. Ha estat una proposta de l'Albert.

El dia de l'estrena, 19 de març de 2018:

Fem l'estrena en una aula amb pantalla gran i assaborint piruletes, per celebrar que hem estat capaços de fer recerca, entrevistes, el guió i l'edició dels nostres documentals. La Maria i jo estem molt contentes del resultat, però encara falta polir algunes qüestions de so i subtitulació.


Durant la projecció dels documentals hem fet servir una pauta de coavaluació, en la qual hem valorat els següents ítems: contingut interessant (desperta emocions i aporta coneixements), documentació acurada (la documentació ajuda a entendre el missatge), sonorització (se sent bé, s'han fet servir efectes de so, la música es correspon amb el contingut), fotografia i il·luminació (bons enquadraments, bona il·luminació) i, per últim, el guió (estructurat, coherent).



A continuació, una mostra dels documentals fets:



Marta i Óscar: "En memòria dels caiguts"

Óscar: "Hem intentat tornar als temps on el terror dominava sobre els pobles de la Catalunya rural. (...) Volem dedicar aquest documental a tots el morts i les persones de Solivella que van haver de fugir durant el règim franquista".

Marta: “Vaig parlar amb els meus avis per demanar-los informació i em van explicar que, de vegades, al poble, venia un camió. Feien pujar homes al camió de 50 en 50. Segons deien, aquests ja no se’ls tornava a veure. Un d’aquells va ser el pare del meu avi. Per sort, el van deixar baixar, gràcies a que era pianista”.



Laia, Laura, Carolina, Alba: "Memòries de l'Ebre"

Carol: “He col·laborat aportant la informació, extreta d'un diari personal que va escriure el meu besavi, i participant com actriu en el documental. En aquella època, tan soldats com camillers, passaven gana i set, ja que era molt difícil trobar aigua potable. Molts encara no tenien els 18 anys (la quinta del biberó). Va morir molta gent, va haver molts ferits i mutilats, com el meu besavi.”


Laia: “Al principi no em semblava un tema molt entretingut de tractar perquè el trobava molt llunyà però després de fer aquest documental he vist que em vaig equivocar. M'ha semblat una experiència fantàstica ja que he après moltes coses sobre com vivien els camillers i els soldats durant la Guerra Civil, des de primera mà.”




Marina, Núria i María: "Salvavidas"

María: “Decidimos entrevistar cada una de nosotras a nuestras abuelas para tener tres versiones diferentes sobre el tema de la fe. También nos vino muy bien que una de nuestras abuelas no fuera creyente, otra lo fuera muchísimo y la tercera que creyera en la fe, pero no en extremo. Quedó un documental con preguntas y respuestas muy interesantes que pueden enseñar a muchas personas cosas que no habrían podido encontrar en un libro”.



Albert, Julieta, Júlia T. i Júlia C.: "Pilar i els jocs"

Albert: "Després d'enregistrar l'entrevista, i havent-la escoltat, vam fer una recerca al No-Do per agafar material que quedés bé al documental. També vam utilitzar algunes imatges que ens van ser prestades per l'Arxiu Històric de Tarragona, i que n'estem molt agraïts. Aquest ha estat un dels millors projectes en què he pogut practicar les meves habilitats de vídeo, so i muntatge i que, a més a més, m'ha permès conèixer coses que potser mai hagués sabut, així com intimar més amb mon àvia".




Eric, Victoria, Adrian: "Els trumes psicològics de la guerra"

Victoria: “Nuestra historia gira entorno a Ángela y ponerle voz a este trabajo me ha sido complicado, ya que quería transmitir sus palabras con el tono adecuado al mensaje. Son recuerdos difíciles y por lo tanto cuesta arrancarlos de raíz”.


Adrian: “Quan estava fent els subtítols en vaig quedar pensant sobre aquella època, sobre els milers de famílies que van quedar destrossades per la guerra, va ser una època dura, però el temps ho arregla tot. Hem de mirar endavant i no cometre els mateixos errors per no patir la mateixa situació”.



Aitana, Magalí, Anna, Ariadna, Marc: "Tornar a mirar els pupitres buits"

Ariadna: "És un treball diferent al que estem acostumats, de fet m'atreviria a dir que mai abans havia hagut de treballar sobre un tema amb tanta importància. Consistia en comprendre la història a partir de l'experiència dels nostres propis avis i aconseguir-ne un resultat digne, respectant el seu record. En el meu cas m'he encarregat de documentar el video buscant imatges referents al que explica Pep Burguera i he pogut comprovar que és una tasca realment difícil i, en alguns casos, impossible". 

Magalí: “Este documental ha sido sin duda una experiencia muy chocante. Si nunca me hubiese parado a hacerlo, no sería consciente de lo realmente afortunada que soy por no tener que haber vivido en aquellos tiempos y por ello estoy agradecida.”