fer visible l'invisible...: Projecte de centre: Memòria històrica. Cultura Audiovisual.

TESTIMONIS DE LA MEMÒRIA

Proposem un exercici que formarà part del projecte de centre del curs 2017-2018 de l'Institut Antoni de Martí i Franquès sobre la Memòria Històrica del període de temps comprés entre la Segona República i el final del franquisme.

Amb els alumnes de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat volem fer un documental. Ens organitzarem per grups de treball de manera que cada grup elaborarà un capítol del documental col·lectiu. Comptarem amb l'assessorament de la documentalista Maria Roig, gràcies a la concessió d'un Ajut Pont de la URV per a projectes educatius.

Durant la primera sessió de classe amb la Maria, el dia 14/12, ella es presenta amb una foto de la seva família i ens explica com va a arribar a interessar-se pels documentals. Maria: "Soc el resultat de les meves experiències i de la casualitat però, sobretot, dels meus avantpassats".

La Maria ens explica també la diferència entre un reportatge i un documental. El reportatge és periodístic, immediat, caduc. Altrament, el documental és cinematogràfic, personal, creatiu, atemporal. Ens posa alguns exemples com "Bucarest, la memòria perduda" d'Albert Solé i també l'entrevista a l'autor en el programa Sense Ficció.

Parlem també sobre la memòria dels objectes, que són com a talismans que et transporten a una història llunyana. De fet, la Maria obre una capseta plena d'objectes de la seva memòria personal i els col·loca sobre la taula, explicant-los.

Ens parla, finalment, d'alguns documentals en els quals ha treballat com el titulat "Memòries", de Francesco Corsi o "Cinc batalles". Abans de marxar, fem una pluja d'idees ràpida per temptejar quins temes ens poden interessar sobre el període a treballar: la Guerra Civil espanyola i la postguerra fins l'acabament del franquisme. En aquesta primera pluja d'idees surten temes com: els traumes psicològics, les cicatrius, la música de l'època... Maria ens recomana fer una petita fitxa abans de començar el nostre documental indicant el tema, la hipòtesi, la idea dramàtica, el punt de vista, l'audiència a la que va dirigit i els objectius.

Segona sessió de classe (sense la Maria), dia 19 de gener:

Mirem el documental "Cinc batalles", en el qual la Maria ha participat com a guionista. L'atenció i el silenci de l'alumnat és absolut. La Cristina, protagonista del documental, ha aconseguit captivar-nos des dels primers minuts i ens ha fet emocionar.

Sinopsi: Cristina neix fa vint-i-tres anys amb dos problemes greus de salut: obesitat mòrbida i artritis reumàtica juvenil. Torna a néixer quan tenia 13 anys, després d'una intervenció quirúrgica de reducció d'estòmac. Cristina porta el seu cos marcat, i la seva vida, marcada pel seu cos. Les seves cinc enormes cicatrius als braços, cames i abdomen parlen per ella, sense que ella pogués parlar. Però ara ella vol fotografiar cada cicatriu del seu cos, explorar-la, definir-la, entendre-la i sentir-la. Vol retratar la seva vida a través del seu cos, com ha estat fent el seu cos amb ella, fins ara. Vol entendre el seu cos, dir-li que s’ha reconciliat amb ell, que ara se sent dona, amb cos de dona.

Després de comentar oralment els aspectes del documental que més ens han agradat, tant sobre el contingut tractat com sobre els paràmetres audiovisuals emprats, omplim la fitxa que la Maria ens ha recomanat com a activitat prèvia a la realització d'un documental, d'aquesta manera aprenem a fer el primer pas que haurem d'aplicar més endavant al nostre propi projecte:

Tercera sessió de classe (sense la Maria), dia 24 de gener:

Explico alguns conceptes apresos en el taller de documental impartit per Joan González en el marc del Festival Memorimage de Reus durant el primer trimestre del curs.

Tot seguit, ens reunim en petits grups de treball i fem una pluja d'idees per acabar de concretar el tema que més ens pot interessar desenvolupar en forma de documental. Alguns temes proposats són: la fam, els jocs dels infants, l'estètica de la dona en aquella època, les dones lluitadores que havien de treure endavant la seva familia elles soles, la correspondència, la televisió, la censura... Poso l'exemple de l'escena final de la pel·lícula "Cinema Paradiso", la mirem i ens preguntem perquè Alfredo li devia fer aquell regal tan peculiar a Salvatore després de morir: algú diu que perquè fos valent fent cinema. El mateix penso jo, i perquè l'estimava:

Quarta sessió de classe (2ª amb la Maria), dia 25 de gener:

Amb la Maria a classe, anem dresgranant les idees per a convertir-les en projectes. Carol, per exemple, proposa treballar a partir del diari del seu besavi, soldat a la Guerra Civil espanyola. Maria diu que la veu en off podria recrear la veu del besavi, a través de les frases del diari. També aconsella la recerca d'imatges antigues i també actuals que parlin sobre el tema i ens recomana visitar els arxius històrics de Tarragona o, fins i tot, consultar "Tarragona antiga" a Facebook, on podem trobar les imatges catalogades per temàtica. Fem la fitxa d'aquesta idea i pensem també en el possible guió.

Un altre tema proposat per l'alumnat és l'estètica de les dones, ja que una de les àvies és costurera. Aquest grup vol recrear a l'actualitat els pentinats i la forma de vestir de les besàvies. Ens sembla una molt bona idea que pot introduir-se amb una entrevista a l'àvia.

Un altre tema és el servei militar ("la mili") durant el franquisme. Comptem amb l'avi del Miquel, el Justo, per a fer-li una entrevista. Podem fer-li les mateixes preguntes que han sorgit avui a classe: feien la mili els homosexuals? per exemple.

Un altre tema és l'educació. En aquest cas, la Maria ens aconsella incloure millor dues entrevistes, per articular la veu de dos persones i així despertar interés de l'espectador. Ens incita a buscar objectes antics sobre el tema, a part d'aconseguir imatges d'arxiu.

Un altre tema d'interés són els jocs dels infants en aquella època. Els jocs antics es podrien comparar amb els jocs actuals i qüestionar, mitjançant el documental, quines són les repercussions dels diferents jocs en la nostra vida.

La Maria també ens recomana distribuir-nos, en cada grup de treball, els diferents rols d'un equip audiovisual: GUIÓ (estructura, ordenació de les idees), PRODUCCIÓ (roba, perruqueria...), DOCUMENTALISTA (recerca als arxius), DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA (tipus de pla, angles de visió, il·luminació...), SO (micros, drets d'autor de la música...), MUNTATGE (edició final del documental).

Cinquena sessió de classe (3ª amb la Maria), dia 16 de febrer:

En aquesta sessió de treball, l'alumnat hauria d'haver començat la recerca sobre el tema escollit, però pocs grups ho han fet. El tema de la moda femenina de l'època comença a definir-se gràcies a les fotografies que els membres del grup han trobat a casa seva. El diari del besavi de la Carol, ja ha estat fotocopiat i llegit a quatre bandes, de manera que s'han resaltat les parts més interessants. Aquests són dos exemples de com ha avançat la recerca prèvia.

La Maria ha preparat una nova presentació de diapositives i ens explica que no és imprescindible ser 100% verídics, sinó que importa sobretot el missatge a transmetre. Ens mostra un exemple de fotografia que va ser preparada per Robert Capa per expressar la precarietat de la vida de les persones en temps de la Guerra Civil Española. La zona era militar i, per tant, havia estat desallotjada, raó per la qual es pensa que Robert Capa va portar els civils fins allà i els va fotografiar. Gràcies a aquesta fotografia, algunes associacions com el "Socorro rojo" es van mobilitzar i van ajudar a la població.

Més informació a: https://www.elespanol.com/cultura/patrimonio/20170620/225228006_0.html

Maria aconsella la transcripció de les entrevistes que farem per detectar després les parts que volem ilustrar audiovisualment. Ens diu que demanem als entrevistats respostes concretes i clares per estalviar-nos així una feina feixuga de transcripcions molt llargues. Ens recomana fer un pla de rodatge en dos únics dies per economitzar temps i esforç i, per últim, fer una escaleta amb dos columnes: imatge i so.

Dedicim dedicar una hora de classe pròximament per elaborar les preguntes a fer als entrevistats (que hauran de plantejar-se amb una INTENCIÓ) i també ens intentarem ajudar-nos uns als altres a través d'un fòrum del moodle creat especialment per al projecte de memòria històrica.

La presentació de la Maria del dia 16 de febrer:

Durant els dies següents l'alumnat fa recerca sobre el tema triat. Alguns d'ells visiten l'Arxiu Provincial de Tarragona, o bé consulten enllaços a Internet, proporcionats per la Maria Roig o suggerits a l'entorn educatiu EduCAC:

Fons lliures de dret: https://archive.org

Facebook Tarragona Antiga: https://www.facebook.com/tarragonantiga

Arxiu municipal de la ciutat de Tarragona, Tabacalera:

https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/arxiu-municipal-tarragona/serveis/consulta-directa-de-documentacio/arxiu-fotografic

Arxiu Provincial de Tarragona, Rambla Vella: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/biblioteca-hemeroteca/hemeroteca-1/premsa-digitalitzada-1

Premsa digitalitzada de Tarragona: https://www.tarragona.cat/patrimoni/fons-documentals/biblioteca-hemeroteca/hemeroteca-1/premsa-digitalitzada-1

EduCAC: http://www.educac.cat/actualitat/trobo-imatges-o-musica-lliure-drets-pel-meu-audiovisual

Fent recerca a l'Arxiu provincial de Tarragona

Seguim avançant en el projecte: corregim a classe les preguntes que volem formular als diferents entrevistats per dirigir-les concretament als continguts que volem explicar. Més endavant corregim també els guions, però ens adonem que falta incloure la transcripció de les parts més interessants de l'entrevista, per així poder fer una tria més concreta de les imatges de recurs.

A través del moodle de la matèria compartim també enllaços a peces musicals lliures de drets i fem votació de les 3 que més ens agraden per si algun grup les vol fer servir per sonoritzar el seu documental. Pensem que això pot contribuir a donar continuïtat als diferents capítols que formaran un sol documental. Ha estat una proposta de l'Albert.

El dia de l'estrena, 19 de març de 2018:

Fem l'estrena en una aula amb pantalla gran i assaborint piruletes, per celebrar que hem estat capaços de fer recerca, entrevistes, el guió i l'edició dels nostres documentals. La Maria i jo estem molt contentes del resultat, però encara falta polir algunes qüestions de so i subtitulació.

Durant la projecció dels documentals hem fet servir una pauta de coavaluació, en la qual hem valorat els següents ítems: contingut interessant (desperta emocions i aporta coneixements), documentació acurada (la documentació ajuda a entendre el missatge), sonorització (se sent bé, s'han fet servir efectes de so, la música es correspon amb el contingut), fotografia i il·luminació (bons enquadraments, bona il·luminació) i, per últim, el guió (estructurat, coherent).

A continuació, una mostra dels documentals fets:

Marta i Óscar: "En memòria dels caiguts"

Óscar: "Hem intentat tornar als temps on el terror dominava sobre els pobles de la Catalunya rural. (...) Volem dedicar aquest documental a tots el morts i les persones de Solivella que van haver de fugir durant el règim franquista".

Marta: “Vaig parlar amb els meus avis per demanar-los informació i em van explicar que, de vegades, al poble, venia un camió. Feien pujar homes al camió de 50 en 50. Segons deien, aquests ja no se’ls tornava a veure. Un d’aquells va ser el pare del meu avi. Per sort, el van deixar baixar, gràcies a que era pianista”.

Laia, Laura, Carolina, Alba: "Memòries de l'Ebre"

Carol: “He col·laborat aportant la informació, extreta d'un diari personal que va escriure el meu besavi, i participant com actriu en el documental. En aquella època, tan soldats com camillers, passaven gana i set, ja que era molt difícil trobar aigua potable. Molts encara no tenien els 18 anys (la quinta del biberó). Va morir molta gent, va haver molts ferits i mutilats, com el meu besavi.”

Laia: “Al principi no em semblava un tema molt entretingut de tractar perquè el trobava molt llunyà però després de fer aquest documental he vist que em vaig equivocar. M'ha semblat una experiència fantàstica ja que he après moltes coses sobre com vivien els camillers i els soldats durant la Guerra Civil, des de primera mà.”

Salvavidas: La fe en la posguerra from Núria Roig on Vimeo.

Marina, Núria i María: "Salvavidas"

María: “Decidimos entrevistar cada una de nosotras a nuestras abuelas para tener tres versiones diferentes sobre el tema de la fe. También nos vino muy bien que una de nuestras abuelas no fuera creyente, otra lo fuera muchísimo y la tercera que creyera en la fe, pero no en extremo. Quedó un documental con preguntas y respuestas muy interesantes que pueden enseñar a muchas personas cosas que no habrían podido encontrar en un libro”.

Albert, Julieta, Júlia T. i Júlia C.: "Pilar i els jocs"

Albert: "Després d'enregistrar l'entrevista, i havent-la escoltat, vam fer una recerca al No-Do per agafar material que quedés bé al documental. També vam utilitzar algunes imatges que ens van ser prestades per l'Arxiu Històric de Tarragona, i que n'estem molt agraïts. Aquest ha estat un dels millors projectes en què he pogut practicar les meves habilitats de vídeo, so i muntatge i que, a més a més, m'ha permès conèixer coses que potser mai hagués sabut, així com intimar més amb mon àvia".

Eric, Victoria, Adrian: "Els trumes psicològics de la guerra"

Victoria: “Nuestra historia gira entorno a Ángela y ponerle voz a este trabajo me ha sido complicado, ya que quería transmitir sus palabras con el tono adecuado al mensaje. Son recuerdos difíciles y por lo tanto cuesta arrancarlos de raíz”.

Adrian: “Quan estava fent els subtítols en vaig quedar pensant sobre aquella època, sobre els milers de famílies que van quedar destrossades per la guerra, va ser una època dura, però el temps ho arregla tot. Hem de mirar endavant i no cometre els mateixos errors per no patir la mateixa situació”.

Aitana, Magalí, Anna, Ariadna, Marc: "Tornar a mirar els pupitres buits"

Ariadna: "És un treball diferent al que estem acostumats, de fet m'atreviria a dir que mai abans havia hagut de treballar sobre un tema amb tanta importància. Consistia en comprendre la història a partir de l'experiència dels nostres propis avis i aconseguir-ne un resultat digne, respectant el seu record. En el meu cas m'he encarregat de documentar el video buscant imatges referents al que explica Pep Burguera i he pogut comprovar que és una tasca realment difícil i, en alguns casos, impossible".

Magalí: “Este documental ha sido sin duda una experiencia muy chocante. Si nunca me hubiese parado a hacerlo, no sería consciente de lo realmente afortunada que soy por no tener que haber vivido en aquellos tiempos y por ello estoy agradecida.”

_____

El Diari Més Tarragona publica el dia 19/6/2019 un article sobre el documental "Memòries de l'Ebre" amb motiu de la seva projecció en la selecció Oficial del Festival de cinema FIC-CAT de Roda de Berà en la secció educativa:
https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2019/06/18/tot_allo_que_no_expliquen_els_apunts_63428_1091.html