divendres, 16 de febrer de 2018

Projecte de centre: Memòria històrica. Cultura Audiovisual.

Proposem un exercici que formarà part del projecte de centre del curs 2017-2018 de l'Institut Antoni de Martí i Franquès sobre la Memòria Històrica del període de temps comprés entre la Segona República i el final del franquisme.

Amb els alumnes de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat volem fer un documental. Comptarem amb l'assessorament de la documentalista Maria Roig, gràcies a la concessió d'un Ajut Pont de la URV per a projectes educatius.

Durant la primera sessió de classe amb la Maria, el dia 14/12, ella es presenta amb una foto de la seva família i ens explica com va a arribar a interessar-se pels documentals. Maria: "Soc el resultat de les meves experiències i de la casualitat però, sobretot, dels meus avantpassats".

La Maria ens explica també la diferència entre un reportatge i un documental. El reportatge és periodístic, immediat, caduc. Altrament, el documental és cinematogràfic, personal, creatiu, atemporal. Ens posa alguns exemples com "Bucarest, la memòria perduda" d'Albert Solé i també l'entrevista a l'autor en el programa Sense Ficció.

Parlem també sobre la memòria dels objectes, que són com a talismans que et transporten a una història llunyana. De fet, la Maria obre una capseta plena d'objectes de la seva memòria personal i els col·loca sobre la taula, explicant-los.

Ens parla, finalment, d'alguns documentals en els quals ha treballat com el titulat "Memòries", de Francesco Corsi o "Cinc batalles". Abans de marxar, fem una pluja d'idees ràpida per temptejar quins temes ens poden interessar sobre el període a treballar: la Guerra Civil espanyola i la postguerra fins l'acabament del franquisme. En aquesta primera pluja d'idees surten temes com: els traumes psicològics, les cicatrius, la música de l'època... Maria ens recomana fer una petita fitxa abans de començar el nostre documental indicant el tema, la hipòtesi, la idea dramàtica, el punt de vista, l'audiència a la que va dirigit i els objectius.






Segona sessió de classe (sense la Maria), dia 19 de gener:

Mirem el documental "Cinc batalles", en el qual la Maria ha participat com a guionista. L'atenció i el silenci de l'alumnat és absolut. La Cristina, protagonista del documental, ha aconseguit captivar-nos des dels primers minuts i ens ha fet emocionar.

Sinopsi: Cristina neix fa vint-i-tres anys amb dos problemes greus de salut: obesitat mòrbida i artritis reumàtica juvenil. Torna a néixer quan tenia 13 anys, després d'una intervenció quirúrgica de reducció d'estòmac. Cristina porta el seu cos marcat, i la seva vida, marcada pel seu cos. Les seves cinc enormes cicatrius als braços, cames i abdomen parlen per ella, sense que ella pogués parlar. Però ara ella vol fotografiar cada cicatriu del seu cos, explorar-la, definir-la, entendre-la i sentir-la. Vol retratar la seva vida a través del seu cos, com ha estat fent el seu cos amb ella, fins ara. Vol entendre el seu cos, dir-li que s’ha reconciliat amb ell, que ara se sent dona, amb cos de dona.


Després de comentar oralment els aspectes del documental que més ens han agradat, tant sobre el contingut tractat com sobre els paràmetres audiovisuals emprats, omplim la fitxa que la Maria ens ha recomanat com a activitat prèvia a la realització d'un documental:


Tercera sessió de classe (sense la Maria), dia 24 de gener:

Explico alguns conceptes apresos en el taller de documental impartit per Joan González en el marc del Festival Memorimage de Reus durant el primer trimestre del curs.


Tot seguit, ens reunim en petits grups de treball i fem una pluja d'idees per acabar de concretar el tema que més ens pot interessar desenvolupar en forma de documental. Alguns temes proposats són: la fam, els jocs dels infants, l'estètica de la dona en aquella època, les dones lluitadores que havien de treure endavant la seva familia elles soles, la correspondència, la televisió, la censura... Poso l'exemple de l'escena final de la pel·lícula "Cinema Paradiso", la mirem i ens preguntem perquè Alfredo li devia fer aquell regal tan peculiar a Salvatore després de morir: algú diu que perquè fos valent fent cinema. El mateix penso jo, i perquè l'estimava:




Quarta sessió de classe (2ª amb la Maria), dia 25 de gener:


Amb la Maria a classe, anem dresgranant les idees per a convertir-les en projectes. Carol, per exemple, proposa treballar a partir del diari del seu besavi, soldat a la Guerra Civil espanyola. Maria diu que la veu en off podria recrear la veu del besavi, a través de les frases del diari. També aconsella la recerca d'imatges antigues i també actuals que parlin sobre el tema i ens recomana visitar els arxius històrics de Tarragona o, fins i tot, consultar "Tarragona antiga" a Facebook, on podem trobar les imatges catalogades per temàtica. Fem la fitxa d'aquesta idea i pensem també en el possible guió.

Un altre tema proposat per l'alumnat és l'estètica de les dones, ja que una de les àvies és costurera. Aquest grup vol recrear a l'actualitat els pentinats i la forma de vestir de les besàvies. Ens sembla una molt bona idea que pot introduir-se amb una entrevista a l'àvia.

Un altre tema és el servei militar ("la mili") durant el franquisme. Comptem amb l'avi del Miquel, el Justo, per a fer-li una entrevista. Podem fer-li les mateixes preguntes que han sorgit avui a classe: feien la mili els homosexuals? per exemple.

Un altre tema és l'educació. En aquest cas, la Maria ens aconsella incloure millor dues entrevistes, per articular la veu de dos persones i així despertar interés de l'espectador. Ens incita a buscar objectes antics sobre el tema, a part d'aconseguir imatges d'arxiu.

Un altre tema d'interés són els jocs dels infants en aquella època. Els jocs antics es podrien comparar amb els jocs actuals i qüestionar, mitjançant el documental, quines són les repercussions dels diferents jocs en la nostra vida.

La Maria també ens recomana distribuir-nos, en cada grup de treball, els diferents rols d'un equip audiovisual: GUIÓ (estructura, ordenació de les idees), PRODUCCIÓ (roba, perruqueria...), DOCUMENTALISTA (recerca als arxius), DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA (tipus de pla, angles de visió, il·luminació...), SO (micros, drets d'autor de la música...), MUNTATGE (edició final del documental).

Cinquena sessió de classe (3ª amb la Maria), dia 16 de març:

En aquesta sessió de treball, l'alumnat hauria d'haver començat la recerca sobre el tema escollit, però pocs grups ho han fet. El tema de la moda femenina de l'època comença a definir-se gràcies a les fotografies que els membres del grup han trobat a casa seva. El diari del besavi de la Carol, ja ha estat fotocopiat i llegit a quatre bandes, de manera que s'han resaltat les parts més interessants. Aquests són dos exemples de com ha avançat la recerca prèvia.



La Maria ha preparat una nova presentació de diapositives i ens explica que no és imprescindible ser 100% verídics, sinó que importa sobretot el missatge a transmetre. Ens mostra un exemple de fotografia que va ser preparada per Robert Capa per expressar la precarietat de la vida de les persones en temps de la Guerra Civil Española. La zona era militar i, per tant, havia estat desallotjada, raó per la qual es pensa que Robert Capa va portar els civils fins allà i els va fotografiar. Gràcies a aquesta fotografia, algunes associacions com el "Socorro rojo" es van mobilitzar i van ajudar a la població.

Més informació a: https://www.elespanol.com/cultura/patrimonio/20170620/225228006_0.html





Maria aconsella la transcripció de les entrevistes que farem per detectar després les parts que volem ilustrar audiovisualment. Ens diu que demanem als entrevistats respostes concretes i clares per estalviar-nos així una feina feixuga de transcripcions molt llargues. Ens recomana fer un pla de rodatge en dos únics dies per economitzar temps i esforç i, per últim, fer una escaleta amb dos columnes: imatge i so.

Dedicim dedicar una hora de classe pròximament per elaborar les preguntes a fer als entrevistats (que hauran de plantejar-se amb una INTENCIÓ) i també ens intentarem ajudar-nos uns als altres a través d'un fòrum del moodle creat especialment per al projecte de memòria històrica.




















dimarts, 26 de desembre de 2017

Publicitat-Consumisme-Art

Exercicis sobre consumisme (les seves causes, conseqüències i solucions), proposats a classe de Cultura Audiovisual durant l'estudi de la publicitat televisiva, radiofònica i per Internet.

Comencem fent un mapa conceptual sobre el tema, en petits grups de treball, fent una pluja d'idees sobre les possibles causes, conseqüències i solucions del consumisme:




Alguns resultats:







Compartim a classe exemples d'artistes que han treballat el tema de la publicitat, el consumisme i les seves repercusions com: Richard Hamilton, Barbara Kruger, Dan Perjovschi, Silvie Fleury, Daniel Canogar, Maurizio Cattelan, Chris Jordan, Banksy, Basurama, etc. O bé prenem com a referents el treball d’activistes contrapublicitaris com BLF, Adbusters, Proyecto Squatters, Consume hasta morir, etc.

Continuem fent alguns exercicis amb tot el grup-classe per exemplificar possibilitats de creació, com aquesta sèrie fotogràfica amb alumnes voluntaris que trien per Internet les imatges que volen projectar-se al damunt i la postura del cos que millor s'adeqüa a la idea que volen expressar:











Seguim amb un altre exercici, fet a l'aula d'informàtica per tot el grup-classe, on fem parlar les/els models de les revistes de moda, afegint una bafarada amb un text inventat. Desenvolupem aquesta proposta a partir de l'exemple de creació contrapublicitària "Yo también hago caca" de Amparito.

Dani

Andy

Eric

Marina

Andrea

Albert

Núria

Sergi

Victoria


Júlia

Per últim, una mostra dels treballs fets per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018. Els estudiants, organitzats en petits grups de treball, han pogut triar lliurement la tècnica que millor s'adaptés a les seves intencions comunicatives i han valorat també l'impacte de la seva creació, ja que han pres el rol d'activistes socials:


Marina S., Maria V. i Maria B. (performance): "Dinero para comprar más, o razones para dejarlo"

Maria S.: "A la Maria B. se li va acudir fer una acció al carrer. Va proposar seure al davant del Parc Central, «ben vestida», maquillada i envoltada de bosses de la compra. Vam posar al davant seu un cartell que deia: «Dinero para comprar más o Razones para dejarlo».

Vam gravar diferents plans d’ella i la gent passant. Per altra banda, preguntàvem a la gent el que opinaven sobre el consumisme, l’addicció a les compres i ho vam gravar en àudio. Aquí escric algunes de les respostes que més em van agradar o sorprendre:

- “Compramos demasiado sin razón. Tú eres quien eres, no te define lo que llevas puesto.
- No es malo el consumismo, pero sí consumir en exceso, pero mientras puedas y quieras... ¿Qué más da?
- Se consume innecesariamente, no nos conformamos con nada, todo nos parece poco.
- Consume acorde a tus necesidades.
- Si es adicta a consumir, es problema suyo. Que compre la gente, que el dinero se mueva.
- Nos venden mentiras. Nunca llegamos a ver lo que hay detrás de todo lo que compramos. El consumismo es una obsesión que no nos beneficia.
- El consumismo es un pez que se muerde la cola.
- Consumir te quita tiempo de estar con la gente que quieres. Ve un día al parque con tus padres o amigos, eso ya es un regalo, les estás dando tu tiempo.

Conclusió:
Pel que vaig veure i escoltar, puc dir que la societat està relativament conscienciada sobre el consumisme i els problemes que aquest comporta, que vindrien a ser l’explotació laboral de persones, la contaminació, la sobreproducció, etc. A més, som conscients de solucions que podriem aplicar, com reciclar i comprar menys; el veritable problema i el que a mi em preocupa és que sembla que ens doni igual, o que creguem que el problema no és nostre! A la Terra hi vivim tots i, si el planeta està morint, és per culpa nostra. Sembla que no hi vulguem posar solucions, som uns hipòcrites dient que el consumisme no és bo, però anant a comprar a les rebaixes o al Black Friday pel simple fet que els preus estan rebaixats! Però si es mentida... I és que és això, ens venen mentides i ens eduquen per a que ens les creguem. On quedarà l’originalitat quan tots siguem iguals? Som com titelles, fan amb nosaltres el que volen i, si no fem alguna cosa, potser en uns anys ja serà massa tard."



Júlia i Julieta (vídeo): "I la felicitat, també l’has comprat?" 

Júlia: "Actualment el consumisme s’està incrementant moltíssim; massa. La gent està cada cop més obsessionada en comprar coses materials amb una vida limitada (obsolescència programada). No em queixo pas de que la gent compri, sinó que compri massa. Crec que comprar d’una forma exagerada crea una necessitat, una infelicitat que no podem arribar a controlar i que va consumint la nostra societat poc a poc. Cada cop hi ha més gent amb I-phones al carrer i menys gent parlant, comunicant-se naturalment amb les persones del seu voltant, les persones reals i no les coses fictícies com ara jocs fàcilment descarregats de l’anomenat Play Store del mòbil. Ens crea una necessitat, una dependència cap a aquest sistema que la majoria de la gent no sap controlar i, de fet, ni tan sols es para a pensar que potser tot és un engany programat i ben pensat per unes persones que, igual que el consumisme, tan sols pensen en elles mateixes i en quants milions de diners rebran per vendre tal producte. Ens enganyen, ens fan pensar que comprar, comprar i comprar és l’única solució a tots els nostres problemes, quan realment és el contrari. Comprant contínuament no fem més que fer-nos mal a nosaltres mateixos i a la nostra societat, la qual cada dia està més controlada i així esdevé més superficial.

D’aquí ve la nostra frase “I la felicitat, també l’has comprat?”. Et farà feliç estar amb els teus amics, anar de viatge, passar l’estona amb la teva família i amb la gent que t’estima, o senzillament estant sol a casa, amb tu mateix sense la necessitat de dependre de ningú, ni de res. Cada persona és un món, però cal que aquest món sigui envaït per un engany tan gran com és el consumisme?

A continuació, adjunto el link de la pàgina on està publicat el vídeo que la Julieta i jo hem creat, juntament alguns comentaris que hem rebut"


Júlia: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram:

- "Hem d'obrir els ulls i ignorar les falses ànsies de comprar i consumir que ens crea la societat".
- "La felicitat no es pot comprar. Ve de dins d'un mateix. Nosaltres serem els únics que podrem fer-nos feliços, així com també lliures".
- "La publicitat ens crea inseguretats i insatisfaccions i ens dóna com a única solució consumir. En comptes de fer-nos veure com de privilegiats que som pel fet de tenir el que tenim i aprendre a valorar-nos a nosaltres mateixos".
- "Més amor i menys consumisme!".

Julieta: Resum dels comentaris sobre el vídeo a Instagram (visualitzacions totals: 469):

- "A mi me lleva a una clara conclusión: la sociedad ahora no prioriza lo que realmente importa".
- "La frase es muy impactante, hace que reflexiones sobre que la felicidad que te produce comprar no es felicidad, sólo insatisfacción y apariencia".
- "En los primeros segundos incluso parece un anuncio navideño, pero la frase da un chute de realidad y es ahí cuando te paras a pensar. Estamos tan acostumbrados al consumismo que hasta nos parece algo natural pero hay cosas más allá (como la felicidad) que son difíciles de conseguir en la sociedad actual".



Núria M. i Núria R. (fotografia): "La nostra idea va ser representar l'opressió del consumisme sobre les persones en forma de metàfora. Volíem mostrar d'alguna manera com el consumisme ens atrapa i ens anul·la com a lliures pensadors i crítics. Se'ns va acudir d'enrotllar-me a mi amb paper blanc i, a sobre, escriure-hi les causes del consumisme i posar-me un pegat a la boca on hi digués "consumisme". Després la Núria em va fer fotos. A l'hora d'editar, les vam posar en blanc i negre per transmetre més dramatisme. 

Posteriorment vam compartir les fotografies a l'Instagram i el resultat va ser 80 likes i 12 comentaris. Des del meu punt de vista, crec que malauradament el consumisme ens atrapa i ens fa callar i la societat el que fa és acceptar aquesta submissió. Però també crec que la solució està a les nostres mans, que podem alliberar-nos, dir prou i reconstruir un món lliure amb criteri propi on no importin tant els diners i més l'amor propi i cap als altres. L'únic que ens falta és la decisió, la voluntat i la valentia. Aquest esperit positiu el vam voler representar també creant un gif.





Per últim, m'agradaria afegir una valoració personal sobre els treballs dels meus companys. Puc dir que veient les propostes dels altres he reflexionat sobre el tema del consumisme, les seves causes, les conseqüències que comporta i les solucions que estan a les nostres mans per a canviar-ho. També penso que és molt necessari que fem l'exercici de reflexionar i posar en dubte allò que ens imposen ja que pot ser que no tot sigui correcte".






Laia, Laura i Alba (cartell i adhesius): "Volem que la gent interpreti el fet que el consumisme ens cega i que qualsevol persona podria ser aquesta noia que ha estat influenciada pel consumisme i ara està patint les conseqüències. Aquest cartell el vam distribuir a través d'una enquesta que vàrem passar pels nostres contactes de Whatsapp. La van respondre 77 persones.

Trobo que amb aquest treball hem pogut trobar una manera de fer pensar a la gent sobre el consumisme i el què comporta. També va haver gent que ens va felicitar per dur a terme un treball d'aquest tipus, cosa que ens va fer sentir molt bé.

M'ha agradat portar a terme aquest treball perquè trobo que fer projectes així al final crearan un impacte en la societat, per molt petit que sigui, i així podem informar la gent de tot el què passa en el mont de la publicitat i el consumisme."

Enquesta feta per Laia, Laura i Alba: "Vam crear un formulari Google. Vam compartir l'enllaç a través del Whatsapp i vam procedir al buidat automàtic del resultats. Les respostes més interessants són aquestes:

SAPS QUÈ ES EL CONSUMISME?: Sí (42), No (2).
- L'acció de comprar bens que no són estrictament necessaris.
- És un tipus d'ideologia basada en el consum.

QUÈ CREUS QUE DÓNA PAS AL CONSUMISME: 
- El capitalisme.
- La publicitat, que et crea una necessitat inexistent.
- Les falses expectatives i el desig de posseïr coses.
- L'enveja, les modes, les rebaixes.
- La falta d'identitat i d'autoestima.
- La "falsa necessitat" de tenir i no pensar en el que realment aporta la felicitat.

EN CONEIXES ALGUNES CONSEQÜÈNCIES? No (6).
- La alienació, l'explotació humana i de recursos.
- La contaminació i el canvi climàtic.
- No tens diners per seguir comprant.

TÉ ALGUNA SOLUCIÓ?
- S'hauria d'establir una consciència col·lectiva que advertís sobre els perills de la compra abusiva.
- Pensar si realment ens fa falta una cosa abans de comprar-la.
- Anar al psicòleg.
- Educació i consciència. Empatia i solidaritat amb el tercer món. Experiments socials com aquest treball que fa que et qüestionis la teva manera de viure.
- Tornar a l'essència. Materialment només necessitem un sostre i un plat a taula. El que realment és imprescindible és estar amb les persones que estimem.
- Evidentment tot té solució, però posar remei al consumisme significaria treure el poder (tant econòmic com polític) d'aquells que el tenen. Per tant, és una solució pràcticament utòpica, ja que la nostra societat funciona pel capital i pels poderosos que el mouen. Aquests líders manipulen la societat per tal que consumeixi i que els beneficiaris siguin ells.

QUÈ CREUS QUE REPRESENTA AQUESTA IMATGE? (la del cartell i els adhesius creats)
- Que al final les compres poden acabar amb tu.
- Psicològicament, després de comprar, primer em sentiré bé i després malament.
- Només cal veure el món en què vivim. Voler, voler, voler... Competir per qui ho té tot... i com que "tot" mai s'acaba: tenir més. Conseqüència? BUIDOR ABSOLUTA.
- Que el fet de comprar masses coses et torna esclau.

FINALMENT, CREUS QUE TENS UNA MENTALITAT CONSUMISTA? Sí (47%), No (53%).




Andrea i Laura (videoart): “Basta de sentir que no somos suficientes, basta de callar, basta de hacernos daño a nosotrxs mismxs y a lxs demás, basta de no pensar, de hablar pero no actuar, basta de críticas, basta de tener miedo, basta de fingir. Basta de contribuir a este sistema que nos hace sentir que no valemos y nos hace creer que consumiendo nuestra vida será mejor.

Empecemos a actuar en vez de decir, empecemos a cuestionar, a dudar, a actuar, a vivir, a errar y ser imperfectxs. Empecemos a querer a lxs demás, nuestrxs amigxs, familiares, al planeta pero sobre todo a nostrxs mismos.

Hoy en día muchas empresas  para poder vender su producto recurren a hacer sentirnos mal con nuestro físico, nos imponen unos cánones que tenemos que seguir para ser perfectos, nos hacen sentir que no seremos nadie si no compramos lo que nos están vendiendo, nos hacen crear una dependencia hacia su producto. Propongo que nos paremos a reflexionar, todxs somos diferentes, todxs tenemos cosas buenas y cosas malas, y eso es lo bonito, ser único, ser especial,  poder ser tu mismx, con o sin maquillar, con o sin ropa de marca, eso da igual, pero ser tú y quererte por lo que eres".

La idea surgió porque al pensar en lo que causa el consumismo y la publicidad nos dimos cuenta de las inseguridades que nos generan tan sólo para vender productos como, por ejemplo, el maquillaje. Nos hacen creer que sin él no somos nada, lo que crea una dependencia muy grande.

Hemos creado este video para decirle a todo el mundo que la belleza reside en ser tú mismo y en quererte tal y como eres. Al publicarlo en las redes sociales hemos obtenido comentarios como estos:

- Ens hem d’estimar tal i com som i estar-ne orgullosos; l’autoestima i l’acceptació són clau per a ser lliure i no sentir-te lligat a cap moda, pensament, o missatge que tant la publicitat com la societat mateixa ens llença.

- Desde hace siglos a las mujeres se nos han impuesto modelos de belleza a seguir y todos esos modelos eran para el agrado del hombre. Nunca se nos ha dicho vístete como tú te veas guapa o maquíllate como te gustes”.









Albert i Júlia (fotomuntatges): "El consum irresponsable s’ha convertit en un estil de vida ideal i admirat pels nostres contemporanis, per tu, i per mi! La febre boja del consumisme és una malaltia que hem de  superar... però SÍ, tenim la cura i és la imaginació, la creativitat i el criteri propi.

Totes les imatges són extretes d’internet. Són comparacions, fotografies que s’emmirallen entre sí. Ens hem basat en artistes com, per exemple, la #barbarakruger

La majoria de les paraules que hem escrit a sobre, tenen un to irònic. Amb elles fem clara i evident la irracionalitat que ens comporta ser consumidors compulsius."

Marina, Amanda, Cinta (adhesius): "Hemos tratado de fomentar el vegetarianismo. En la imagen aparece el cubo de pollo de la cadena KFC con piernas y brazos de humanos simulando las extremidades de los animales. Colgamos estas pegatinas por la ciudad de Tarragona y otras las dimos a alumnos de nuestro instituto y les pedimos su opinión. Elegimos el formato pegatina porque es de fácil difusión y así podrían llevarlas con ellos. Estas son algunas de las frases que dijeron:

María: ''No sabes ni lo que comes en el Kentucky''
Adrian: ''No comas animales''
Jorge: ''Si te comes un pollo es como si te comieras una persona''
Maria José: ''Les dones es poden consumir''
Herme: ''Ús sexual de les dones en la publicitat''
Encarna: ''Dones que demanen ajuda, independentment de la seva condició''
Jean-Marc: ''Sexualització de la publicitat''

Con este trabajo hemos llegado a la conclusión de que es muy poco probable concienciar a todos de no comer carne ya que está muy normalizado y la gente lo ve como algo habitual". 





Max i Maria (fotografia i performance): "Con estas fotografías queríamos reflejar la hipocresía de la mayoría de personas que dicen tener una mente crítica pero siguen expresando asco al ver unos órganos de animales, cuando realmente son lo mismo que la carne cocinada.

El consumismo, y el hecho de querer conseguir dinero como sea, ha llegado a límites como testar productos en animales. Productos cotidianos que, seguramente, todos aquellos que están desinformados tengan en casa: marcas de maquillaje, de cuidados del cabello, de tabaco, etc. Se ha de dejar de ver al animal como un ser inferior al ser humano, tal vez entonces esta crueldad llegará a su fin."

  


Laia (fotomuntatge i body painting): "He decidit centrar-me en mostrar una de les conseqüències d'aquest, ja que sempre m'ha preocupat bastant el tema. El concepte que he volgut mostrar és la contaminació.

He escollit aquest tema ja que sempre he valorat molt la natura, el planeta en el que vivim, i al qual cada vegada estem perjudicant més. Amb aquest projecte he volgut conscienciar a la gent d'aquesta situació que va empitjorant dia a dia, i a la qual contribuïm cadascun de nosaltres.

El missatge sobre el que volen fer reflexionar aquestes imatges és el següent: la gent consumeix il·limitadament sense pensar en les conseqüències que això comporta, com més es consumeix més es produeix, com més es produeix més es contamina, i contaminant l'aire ens contaminem a nosaltres mateixos. El consumisme excessiu no és més que un mètode d'autodestrucció i insatisfacció; mai és suficient i, al final, l'únic que aconsegueix és causar-nos més problemes a nosaltres i al món en que vivim.

A Instagram he demanat que la gent opini sobre aquest tema. Totes les persones que han comentat pensen que hauríem de cuidar més de la natura i pensar més en les conseqüències del consumisme a l'hora de comprar alguna cosa que no sigui imprescindible. A més, han sorgit temes relacionats amb aquest, com les persones asmàtiques, a les quals afecta més estar en un entorn amb l'aire contaminat, o un estudi recent que relaciona l'augment de la contaminació amb l'augment d'atacs de cor.

Un exemple dels comentaris que ha deixat la gent respecte al treball són els següents: “Creo que la contaminación ha llegado a un punto imparable y cada día que pasa crece más... nos está devolviendo todo el daño que le hemos hecho poco a poco... y para arreglarlo deberíamos colaborar cada uno aunque sea poco”.

M'ha agradat molt fer aquest treball i, sobretot, m'he sentit bé en saber que he fet alguna obra per col·laborar en la conscienciació de la societat sobre la contaminació, i per recordar-ho a les persones que ja es preocupen pel tema".


Aitana (gif): "Un dia, passejant amb l'Anna, va comentar que li feia molta ràbia que posessin les llums tan d'hora només per a fer comprar a la gent. A nosaltres se'ns va encendre la bombeta, i se'ns va ocórrer fer un gif d'unes llums de nadal on es veiés com les empreses s'han apropiat del concepte de Nadal per a explotar-lo al màxim.

(...) Quan ja havíem fet les fotografies, vam editar-les amb un programa que es diu Pickmonkey, i a cada fotografia vam posar una part de la frase "christmas is coming buy your family hapiness" que la traducció al català seria " el nadal ja està aquí, compra la felicitat de la teva família".

Finalment vam entrar a una web on pots crear gifs i vam ordenar les imatges tal com ho havíem pensat. Vam repetir la paraula "buy" diverses vegades ja que volíem recalcar que les empreses juguen amb els nostres sentiments per a crear-nos la necessitat de comprar per Nadal.

Com que volíem que el gif tingués una certa repercussió mediàtica, el vam pujar al meu Instagram. Aquests són alguns dels comentaris que van deixar amigues i amics, meves i meus:



Magalí: "Este gif lo hemos creado Aitana y yo con la intención de hacer una crítica al consumismo excesivo que hay durante las navidades.

Se nos ocurrió modificar luces de Navidad de Tarragona para que digan exactamente eso que inconscientemente transmiten: que compremos más, más y más, ya que de eso se trata la navidad ¿no? de a ver quién regala el mejor regalo y quién recibe más, convirtiendo algo que podría ser tan bonito en otra excusa más para fomentar el consumismo."

L'exposició, al vestíbul de l'institut:



Exemple d'anàlisi d'un espot publicitari fet per Laia i Marta:

Sinopsi: el següent espot publicitari mostra un protagonista amb uns ideals de bellesa masculins, amb fama i poder, que aconsegueix un trofeu que representa la colònia que s'anuncia i, gràcies a aquest trofeu, aconsegueix unes noies que també segueixen un ideal de bellesa estereotipat. La colònia anunciada s'anomena Invictus, de Paco Rabanne.


BRIEFING

Empresa anunciant: Puig (Paco Rabanne).
Producte: una colònia per a home.
Característiques: el preu és de 60€ aproximadament (depenent de la capacitat de l'envàs), l'envàs té forma de copa, és atractiu a la vista, i com a beneficis aporta una bona fragància per al consumidor. L'empresa obté uns beneficis elevats, ja que el consumidor paga per la marca.
Competència: qualsevol colònia treta al mercat per una marca de prestigi és competència per a aquesta. Per exemple, les colònies de Jean Paul Gaultier, i de Dolce and Gabbana. Un avantatge del producte Invictus és que els seus espots publicitaris són molt atractius als ulls del consumidor.
Mercat: el mercat real d'aquest producte inclou totes les persones que vegin l'anunci i els cridi l'atenció el producte i els ideals que transmet. El mercat potencial inclou tots els homes del mercat real que es puguin permetre comprar el producte.
Consumidor: el consumidor és un home, i pot tenir diferents característiques amb motivacions de compra diferents: pot no tenir les característiques físiques ideals del protagonista de l'espot i per això voler comprar la colònia per a triomfar, pot tenir aquestes característiques i voler comprar la colònia perquè s'hi sent identificat, o pot voler comprar la colònia simplement perquè li agrada l’olor. El consumidor té un estil de vida de classe mitjana, que es pot permetre comprar-se una colònia a aquest preu.
Objectiu de màrqueting: vendre la colònia Invictus (la major quantitat d'unitats possible del producte).
Objectiu de la publicitat: fer que el consumidor cregui que realment necessita la colònia per a ser com el protagonista de l'espot, és a dir, ser un triomfador. I, en el cas de tenir les característiques d'aquest, fer que s'hi senti identificat.
Públic objectiu: aquest espot s'adreça a una població masculina jove, que es preocupa de cuidar el seu físic, la seva imatge, d'una edat entre uns 18 i 40 anys.
Pressupost: una unitat del producte té un cost de 60€ aproximadament. Segons el volum de l'envàs de la colònia, el preu pot variar uns 10€ amunt o avall.

ANÀLISI FORMAL

Color: els colors estan molt poc saturats i amb un filtre blau.
Il·luminació: clau baixa, il·luminació artificial (dels focus i els flash de les càmeres). Il·luminació que ve de tots els angles, en especial lateral per marcar la musculatura.
Vestuari: el protagonista porta pantalons negres i no porta samarreta, els fotògrafs van vestits de negre, els dos gegants van vestits com déus grecs, de negre, i les dones van vestides com deesses gregues, de blanc.
Maquillatge: el protagonista porta dues línies molt suaus a cada banda de la cara (com línies de guerra, representant que és un triomfador).
Atrezzo: càmeres dels fotògrafs, bastó i copa.
Escenaris: apareixen dos escenaris: al principi de l'espot un estadi (exterior) i després, al final uns vestidors de l'estadi (interior).
Planificació: els plans són curts (d'entre 1 i 3 segons, aproximadament).
Moviments de càmera: hi ha tràvelings d'apropament i d'allunyament, càmera fixa, i una petita panoràmica vertical ascendent.
Angles de visió: el primer pla és picat, i els següents plans són normals i contrapicats (per donar sensació de grandesa al protagonista).
Transicions: totes les transicions són talls en sec.
Muntatge: analític (els plans són molt curts, duren entre un i tres segons, és molt dinàmic).
So: Hi ha efectes de so: flash de les càmeres i gent cridant. Hi ha música: la cançó "Power" de Kanye West. I hi ha una veu en off que diu l'eslògan del producte.
Durada total de l'anunci: 45 segons.

ANÀLISI DEL CONTINGUT

Eslògan: "Fragance for men".
Missatge: Si et compres aquesta colònia seràs un campió i aconseguiràs totes les noies que vulguis.
Figures retòriques emprades: Hipèrbole: apareix una noia com una deessa gegant, i dos déus grecs gegants. Comparació: la forma de la copa guanyada s'identifica amb la forma de l'envàs de la colònia.
Estereotips que mostra l'anunci: Es mostren els estereotips de bellesa de la societat actual en el protagonista i en les noies. Apareixen "dones florero" que són el premi del protagonista campió. Es transmet el següent missatge estereotipat: si olores bé, aconseguiràs totes les noies guapes.
Altres missatges encoberts: l'espot vol fer creure al consumidor que si et compres la colònia, oloraràs bé i aconseguiràs tot el que vulguis (fama, noies...). També apareixen mostres de masclisme amb les noies que s'utilitzen com a trofeu, com a objecte.