A l'inici del curs 2025-26 comencem la matèria de tècniques graficoplàstiques amb la utilització de tècniques seques i humides, aquesta vegada ho fem a partir de l'exploració de la figura humana.
Tot seguit es mostra la seqüenciació de les activitats portades a terme amb alumnes de 2n de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, amb un apropament als processos i els resultats obtinguts.
Primer exercici: dibuix realista amb bolígraf Bic.
Comencem aquest 1r exercici sobre la figura humana fent-nos fotografies al pati després de veure i comentar a classe els dibuixos de Robert Longo de la sèrie "Persones a la ciutat" (1981-1982): https://www.robertlongo.com/series/meninthecity/
Continuem dibuixant el cos humà de la fotografia que hem fet sobre una cartolina blanca DIN A3 o DIN A4 (a escollir), deixant el fons blanc, tal i com fa l'artista Robert Longo.
Proposem també als alumnes inventar una situació per a cada personatge i redactar-la per acompanyar el dibuix fet. Una mostra dels resultats obtinguts:
Andrea: "Des de fa unes setmanes, la noia de llargs rínxols foscos visita a la seva veïna cada diumenge, una senyora gran que viu al seu bloc de pisos. Li porta menjar a ella i al seu gat, ja que la dona surt cada vegada menys de casa.
A diferència de l'àvia, la jove no és molt creient, però amb tota la bona voluntat del món, la senyora li va regalar el seu rosari més preuat com a "protecció" i agraïment.
"Contra què em protegirà això? es preguntava la noia mentre es disposava a creuar el carrer, distreta, observant el penjoll, sense adornar-se del cotxe que anava cap a ella massa ràpid com per a frenar a temps.
En un obrir i tancar d'ulls, sense cap precedent, el penjoll va semblar cobrar vida i li va pegar una estirada de tornada a la vorera a la jove, tirant-la al terra i salvant-la pels pèls del perill.
"Aquest rosari m'acaba de salvar la vida" va murmurar, mentre se'l mirava, incrèdula".
Xinyan: "Ella va sentir el petit clic metàl·lic de les ulleres contra la pell. Ajustar-les no era un problema de visió, sinó un intent desesperat d'aconseguir nitidesa mental. El món exterior estava borrós pel cansament.
Feia mitja hora que estava asseguda en aquell racó, amb els genolls amunt, amb el pes del cos i l'ànima a terra. El motiu pel qual no es podia moure estava davant seu, damunt la taula, una llista. No una llista de la compra, sinó una llista de canvis.
Li havien donat tres opcions dràstiques pel seu futur immediat i ella havia de triar-ne una abans de mitjanit. Les tres implicaven desfer-se d'alguna cosa important: amistat, relació o estudis. Totes fèien mal. Va pensar: "la llista existeix. Les opcions existeixen. Ara, tria."
Jeremy: "En aquell moment,
vaig sentir com em feia més i més lleuger. Com si m’estigués traient un gran pes
de l’esquena. I és que, després de confessar aquests sentiments a la meva
estimada, m’havia, de fet, tret un pes de damunt. Cada cop em pesava menys el
cos, i els meus peus es separaven del terra. Però jo no m’hi preocupava. No em
preocupava de res. No després d’haver deixat anar aquesta càrrega. I així,
sense poder contenir el somriure, em vaig perdre al cel, flotant."
Ona: "La noia es va deixar caure sobre aquella superfície, el no-res sota seu, com si el món li pesés massa. Poc a poc els seus braços van començar a relliscar, a l'igual que les seves cames. Ella no va intentar aferrar-se a la plataforma quan el seu cos va relliscar completament. En aquell moment, el fracàs li va semblar fins i tot satisfactori."
Sara: "(...) Va arribar el dia de la competició i ella ho va fer com mai ningú l'havia vist ballar. Una barreja de gimnàstica clàssica amb diferents danses urbanes, amb un salt informal, però al mateix temps elegant que va cridar l'atenció del jurat donat-li el primer lloc al pòdium. Al veure-la ballar semblava que la música l'absorbia."
Carlota:
"Està agenollada. No plora, però tampoc pot aixecar el cap.
Els cabells li tapen la cara, com si volgués desaparèixer.
Les mans li pengen, cansades, com si ja no volgués tocar res.
No li passa res en concret. Però tot pesa. Les paraules no surten.
El cor li va lent.
"Avui no vull parlar. Avui no vull que em mirin".
Només vol estar quieta.
Esperar que passi. Esperar que torni una mica de llum.
Potser demà".
Zoe: "Es va amagar just abans de poder ser vista. Es va plegar sobre sí mateixa i va encongir el cap buscant pausa. Fora s'escolten passes, rialles, música i veus que no li pertanyen. Tot es torna extern.
Creu que l'han vist, però no es mou. Segueix mirant cap a l'interior del seu cos, tornant-se cada cop més petita, insignificant. Desapareix. Ningú l'ha vist."
Segon exercici: figura humana en un context, tècnica seca.
Per desenvolupar aquest segon exercici, comencem fent esbossos ràpids (15 minuts aprox.) a partir de fotografies projectades a classe de grans fotògrafs com Brassaï, Annie Leibovitz, Elina Brotherus o Henri Prestes. Són dibuixos d'un quart d'hora per aconseguir soltar el traç i fixar-se en allò essencial, sense treballar els detalls. Mirem d'incorporar paper fosc com a suport per treballar les llums i els tons mitjos, així com suport gris per treballar les llums i les ombres. Reduïm també la gamma cromàtica a una o dues tonalitats com a màxim, per donar-li més importància al dibuix que al color.
Seguidament cadascú tria lliurement una situació de figura en un context, la dibuixa i a continuació inventa un altre punt de vista de la mateixa situació.
Tercer exercici: dibuix d'un monstre a gran format
El curs anterior vam fer una intervenció artística al passadís de la 3a planta, on tenim les aules habituals, oberta a la participació de tot l'alumnat. Aquesta experiència va estimular la creativitat i l'acció artística durant mesos. Tan gratificant va ser, que l'alumnat proposa aquest curs tornar a intervenir en aquest mateix espai i a gran escala.
Com s'apropa Halloween, inventem monstres (bons i dolents), amb formes antropomorfes o lliures. Fem esbossos preparatoris i finalment els dibuixem a gran format, sobre paper d'embalar de diferents colors (negre, vermell i marró) amb tècniques seques, al passadís de l'institut. Els monstres creats tenen la seva pròpia personalitat, costums, intencions, somnis i d'alguna manera ens representen.
Andrea: "Encara que a simple vista el meu monstre pugui semblar un ésser perillós i lleig, per dins és un ésser diferent. Quan ha d'estar en un lloc puntual, surt de la seva cova amb un mínim de dues hores d'antelació ja que la seva fesomia li fa ser extremadament lent i odia fer esperar als altres. Sol ser molt relaxat i tranquil en el seu temps lliure, fa meditacions i ioga per a cuidar la seva esquena, ja que li sap greu quan la gent li diu que la té encorbada. La gent pensa que el vermell dels seus braços i cua és sang, però no només és això! També és pintura, ja que és un monstre molt creatiu i li encanta pintar els seus malsons de cada nit."
Zoe: "Aquest monstre, Arkhé, no representa el bé o el mal perquè existeix de molt abans que aquestes idees tinguessin sentit. La criatura va néixer del buit i del silenci i, del seu cos, creixen ànimes en busca d'un cos o propòsit. De vegades, les ànimes que crea es tornen bondadoses, de vegades obscures, però això no depèn del seu creador. Ell només observa tranquil el flux de la vida i de la mort."
Jeremy: "Té un enorme odi per tothom, especialment pels infants. Ara no té la força necessària per moure's, però solia ser un assassí en sèrie. A l'actualitat, si una persona s'apropa molt, la matarà."
Sara: "El meu monstre és un ull mutat per una aranya. Té una personalitat innocent. Encara que sembli perillós, no és conscient del mal que pot fer i, si ho fa, és sense voler. És com un espia, silenciós i àgil, que segueix ordres. És com un nen petit que no vol fer cap mal, només segueix les ordres com un nen obedient, però sense voler fer mal a ningú encara que li tinguin por. Per això normalment està trist ja que està molt solitari, tot i que no ho vol. És molt amable, amigable, és un bon monstre però marginat, cosa que provoca una tristesa interior en ell. Però algun dia, algú li donarà l'oportunitat de conèixer-lo i aquest mal sentiment desapareixerà."
Xin Yan: "Aquest ésser viu amb llibertat total, sense preocupar-se per les normes del carrer. Té una personalitat molt descarada i espavilada. Els seus braços, cames i dits llargs mostren com és de curiós i explorador. Es mou ràpid i arribar a tot arreu. Els seus ulls grans estan sempre buscant la propera cosa a fer, sempre sense voler fer mal a ningú. Quant a la seva vestimenta, porta un top i calçotets perquè no necessita res més. Però, a diferència de la seva actitud de trapella, porta el cabell curt i ben pentinat (el tupè) ja que li agrada tenir cura personal."
A continuació, fotografies de l'acció artística al passadís:
Quart exercici: dibuix de la figura humana amb tècniques humides (aquarel·la, tinta xinesa i nogalina)
Comencem aquest apartat fent servir l'aquarel·la a partir de projeccions de fotografies del cos humà nu d'artistes com Elina Brotherus i Robert Mappletorphe.
Robert Mapplethorpe:
Practiquem seguidament amb tinta xinesa i nogalina a partir de projeccions a classe de fotografies de John Coplans en les que explora parts del seu cos vell i nu:
https://artenfoto.webnode.page/personas/john-coplans/ Ens hem fabricat una ploma casera a partir d'una canya natural, però també fem servir el pinzell o fins i tot ditades per aconseguir empremtes del nostre propi cos sobre el dibuix.
Cinquè exercici: dibuix de la figura humana al natural amb tècnica lliure
Seguim dibuixant model del natural, primer entre companys i més endavant amb model nua. Aquest exercici final és amb tècnica lliure amb l'objectiu que cada alumne pugui expressar-se de la forma que consideri més adient a la seva personalitat.
Sessions de model entre companys de classe:
Sessions de treball amb model nua i tècnica lliure:
Setè exercici: Il·lustració de poemes sobre el cos, com "Cicles i trànsits" de Laia Noguera sobre la menstruació o "Desembasto els anys" de Montserrat Abelló sobre la bellesa. Ho fem amb tècniques extrapictòriques (materials inusuals com llegiu, cera, cafè...) que cada alumne tria amb llibertat segons les seves necessitats creatives.
Per acabar aquest 1r trimestre d'exploració de la figura humana amb tècniques seques i humides, muntem una exposició al passadís de l'institut.
Molt bona feina i felicitats a tots i totes!
