dijous, 19 d’octubre de 2017

Paisatge emocional


Exercici sobre el paisatge com a metàfora d'emocions o sentiments, amb l'objectiu d'empatitzar amb els artistes del ROMANTICISME.

Els nostres referents han estat artistes romàntics, com William Turner o Caspar David Friedrich, però també contemporanis, com Elina Brotherus i Alex Stoddard.

Mostra del treball fet pels alumnes de Fonaments de l'Art de segon de batxillerat durant el curs 2017-2018, Institut Antoni de Martí i Franquès.



Laura: "Vaig decidir fer una fotografia. Des del principi tenia bastant clar que volia fer-la al bosc, ja que crec que és un paisatge que pot expressar moltes coses.

Representa que "la meva jo viva" li ha donat la poma "a la morta" i que, per tant, l'ha matat. Amb la meva fotografia el que vull expressar és que molts cops nosaltres mateixos som el nostre pitjor enemic. L’autocrítica, la cerca de la perfecció, l’exigència a un mateix molts cops ens porten a l’autodestrucció. Estem acostumats a carregar amb la culpa dels nostres problemes a altres persones, i la veritat és que molts cops som nosaltres els únics culpables dels nostres mals. Així que si hagués de sintetitzar el que vull expressar amb aquesta imatge en una paraula seria: autodestrucció.

Volia donar un caire fosc i misteriós a la imatge, per això em vaig vestir de negre, a més a més, he desaturat bastant els colors, menys els de  "la meva jo viva" (per a que s'entengués que està viva) i la poma (perquè ressaltés més). A "la meva jo morta" li he desaturat els colors quasi fins arribar al blanc i negre per a que es vegi que està morta.

Em va costar bastant editar perquè l'editor que utilitzo és una aplicació del mòbil que es diu Picsart i no aconseguia que la foto em quedés amb una bona qualitat malgrat haver fet les fotos amb la meva càmera Nikon."



Marina: "Este trabajo para mí ha sido muy emocionante e interesante de hacer ya que siempre me gusta luchar con mi mente e intentar plasmar mis sentimientos en una hoja de papel y luego por alguna vía artística como la fotografía. Es muy importante que nos conozcamos a nosotros mismos y este tipo de trabajos me ayudan a explorar mis lugares más recónditos. Cogí mis tres libros de poesía favoritos y escogí el poema que más emoción me transmitía. Luego en mi cabeza, guiándome por mis sentimientos, aparecieron los paisajes emocionales.


En la foto donde aparecen Amanda y Cinta flotando en la superficie del mar he querido expresar el sentimiento de dos amores no correspondidos. Se ahogan poco a poco por no ser algo mutuo. Poco a poco se van distanciando ya que anteponen una relación amorosa a la amistad y ya ni siquiera se miran, se olvidan".



Amanda: "Con estas imágenes quería expresar el amor libre. Tienes todo el derecho a querer a quien tú desees, no sirve de nada poner etiquetas a la gente dependiendo a la gente que quiera. Por otra parte también quería mostrar el apoyo mutuo, ya que para mí querer a una persona se basa en muchas cosas, y una de ellas es el apoyo mutuo. Además no quería hacer típica foto romántica de una pareja besándose, quería mostrar a la gente que querer a alguien no solo son besos y caricias.

Me incliné porque en la foto los personajes saliesen desnudos o ligeros de ropa, ya que quería mostrarlo como algo natural, cualquier amor es válido. Por otra parte cabe destacar que me decanté por paisajes naturales porque me gustan muchísimo".



Aroa: "Para hacer esta fotografía me he basado en un momento de la vida de este chico en el que lo estaba pasando mal. He querido representar lo ciego que ha llegado a estar para no darse cuenta de que se estaba dejando llevar por malas personas que solo le traían problemas, que pronto iba a caer y se iba a hacer mucho daño.

La furgoneta representaría estas malas influencias, y él está encima con los ojos vendados ya que no quería ver lo que estaba pasando en realidad, estaba a punto de caer".



Candela: "Con esta imagen lo que quería era expresar el gran vacío y la soledad que podemos llegar a experimentar las personas cuando sentimos que algo nos falta y el cansancio que causa por dentro tener que afrontar día a día ese sentimiento. El lugar escogido es una escalera del Serrallo cercana a la playa. Edité la foto para darle más contraste y a su vez un tono más frío".






Maria: "Las fotos que hice se pueden entender por separado, pero mi idea en un principio era que fueran todas unidas y que describieran una continuidad. Si ponemos las 4 fotos en orden, primero aparecerían las dos fotos en las que estoy con Max en un descampado y luego las mías en la orilla de la playa. Con esto quería expresar el significado del amor para mí, lo que he experimentado con los años y se acaba cumpliendo al final.

Podría llamarse el "ciclo" de una relación afectiva (ya sea amistad o amor). En la primera imagen se nos ve vestidos, con ropa y se aprecia una proximidad entre nosotros, aunque aún un poco de distancia. Con esto quería expresar el principio de una relación cuando todavía no conoces demasiado  a una persona y crees saber mucho de ella; la falsa confianza que, con el tiempo, evoluciona y daría paso a la siguiente fotografía.

En esta aparecemos sin ropa, en un lugar que podría ser cualquier escondite en medio de un bosque, un lugar desconocido para todos aquellos que no conocen la conexión que tienen esas dos personas. Al estar sin ropa se puede entender que la confianza es aún mayor, pero a la vez, hay un estado de debilidad, fragilidad ante el otro por haberle entregado tus pensamientos. Es algo como lo que se le llama "desnudar el alma", te sientes confiado pero a la vez no, porque la persona te conoce tanto que sentir dolor será inevitable después. Por eso la he editado con un filtro que la oscurezca; porque a pesar de estar juntos, sufrir cada uno por sus preocupaciones es algo que ni siquiera una relación puede eliminar. Si uno sufre depresión, por mucho que este consiga pareja, su sufrimiento no desaparece de un día para otro. Con esto me refiero que, para mí, el amor no lo es todo y no puede con todo, como muchos dicen.

En la siguiente foto, cambia el ambiente. Ahora aparezco sola, en el agua, y aunque quizás no se aprecia demasiado, me pinté y maquillé con moratones y heridas. Obviamente es una metáfora del dolor que causa en ti tu pareja/amigo o ser querido cuando se aleja de tu vida. Aparte de dejarte un tiempo dolida, se lleva una parte consigo y sientes un vacío que no puede llenarse con nada. Por eso decidí hacerla en el mar: es tan grande que a su lado las personas somos insignificantes. También las olas simbolizan la propia mente, intentando arrastrar recuerdos con esa persona para no hundirse en la tristeza.

Finalmente, se me ve de pie en la orilla con otro "yo" detrás de mí. Esto simplemente representa el yo físico y el inconsciente, por decirlo así. Mi yo que esta levantado representa que, a pesar de todo el dolor y vacío, ha sido capaz de salir del agua. El otro yo, me observa un poco preocupada, a pesar de que sabe que no hay nadie más que yo misma que pueda ayudarme y sabe que seré capaz de recuperarme. En resumen, que sólo uno mismo puede afrontar sus preocupaciones y solucionarlo; porque al final, cuando todos se vayan, sólo nos tendremos a nosotros mismos. Nuestra felicidad no ha de depender de otros.

Ahora hablaré del paisaje. En las dos primeras fotos encontré una especie de bosque, con árboles, un muro y una pared con grafitis. Esto lo he relacionado con los personajes de la imagen; desconocidos, misteriosos el uno para el otro. Como aquel que se mete en un bosque sin saber que puede perderse en él. El momento del día en que las hice fue cuando aún había sol, pero faltaba poco para atardecer. Esto está conectado con las siguientes imágenes, que las hice cuando ya estaba poniéndose el sol y cada una se va oscureciendo más".





Max: "La localització que vaig escollir no és a l'atzar, volia un lloc urbà, amb graffitis i que es veiés una mica danyat i desordenat, així que vaig anar sota un pont del Francolí. Amb això volia expressar un desordre emocional, com si la persona que surt a les fotos tingués la ment poc clara i no es sentís a gust.

Les fotos volen expressar la història de les relacions, com reaccionem als canvis d'aquestes i la naturalesa humana que ens fa ser solitaris".



Blanca: "En esta fotografia quiero expresar un sentimiento de tranquilidad, tiene un significado más profundo. En la imagen se ve una pequeña cueva o similar, y yo estoy apoyada en ella, resulta que yo me siento mucho más a gusto en un espacio pequeño que en uno grande, y cuando estoy mal me gusta encerrarme en el armario de mi habitación para relajarme, así pues el armario es la cueva, y me siento tranquila en ella".



Luís: "Con esta fotografía quería expresar la felicidad, pero la felicidad es algo efímero y pasajero, por tanto hice este contraluz dando a entender el salto (ya que es algo efímero) y la luz como la felicidad. Para realizar esta fotografía puse la cámara modo ráfaga y con temporizador y realicé varios saltos hasta conseguir encontrar la foto que buscaba. Llevaba puesta ropa con la que me sentía cómodo y por tanto feliz, y las zapatilla que utilizo para bailar, ya que es lo que realmente me hace sentir feliz."


Bárbara: "He elegido hacer esta foto en un sitio triste, como una casa en ruinas. Se ve un rayo de sol que resalta la cruz que está hecha con una percha. Las flores son de plástico. Yo aparezco vestida de ángel ya que la intención de esta foto era representar el miedo y la añoranza por el hogar. En la mano llevo un osito de peluche representando el recuerdo".



Jenifer: "Volen acostar-se, però amb intencions molt diferents. Ell es vol apropar perquè es sent atret per la seva bellesa i el seu cabell. En aquell temps el color vermell en el pel era una mena de bogeria, o com deien, eren bruixes. Ella només vol que ell s’apropi per aprofitar-se’n, fent-li un encanteri, ja que en el fons és una bruixa molt dolenta, que juga amb els sentiments del pobre jove".


Laia: "Vull transmetre una sensació de tranquil·litat, un moment de pau amb un mateix, que es mostra a través dels tons blaus i la lluminositat de la fotografia. A més, aquest paratge enmig de la natura, ampli i lluminós, amb el cel i l'aigua tan clars, ajuda a donar aquesta sensació de puresa, d'espai i tranquil·litat, un moment per a pensar i reflexionar." 


Ana: "La setmana passada estava passejant amb ma mare i vaig veure que es quedava mirant un parc ple de nens. Les ganes de plorar se'm van passar quan vaig pensar que potser podia ser un bon exemple de paisatge emocional per al treball que havíem de fer.

Ma mare va perdre el seu tercer fill (el meu germà petit de tres anys) fa quatre anys. És per això que sempre que veu un lloc infantil se'n recorda d'ell, potser amb tristesa, potser amb nostàlgia o potser alguns cops amb alegria. El que tinc clar és que diumenge quan estàvem gravant, l'estava recordant amb tristesa. No li vaig demanar que fes cap cara ni que actués de cap manera, tan sols que mirés el parc, però inevitablement va sortir-li aquesta expressió, un rostre trist. És això el que expressa aquest paisatge emocional, tristesa. Si no coneguéssim la història, poder podríem interpretar que és la nostàlgia, el record de quan érem nens petits. A mi m'és igual com s'interpreti, el que vull que la gent vegi és a una dona recordant amb tristesa el seu passat.

Primerament pensava fer una fotografia, però si la feia des de la seva esquena, no s'hauria vist l'expressió de la cara, i com volia que apareguessin les dues coses, l'única forma de fer-ho va ser en vídeo, fent un tràveling circular. A l'hora d'editar-lo vaig afegir una pista d'àudio per augmentar l'expressivitat i també hi vaig posar un filtre per envellir la imatge i donar l'efecte de nostàlgia, de passat".



Denise i Valentina: "En aquest vídeo i aquestes imatges, es pot observar la diferència entre debilitat (Denise) i força (Valentina) contrastada amb els diferents paisatges emocionals que donen més importància al contrast d'aquestes dues emocions, a més, hem utilitzat l'element del ball fent que els dos estils de ball també estiguin contrastats entre sí i d'acord amb el paisatge emocional de fons".




Emma: "Quan vaig haver de decidir amb quin format volia fer el projecte del paisatge emocional, no vaig dubtar fer-ho en vídeo ja que és com més m'agrada expressar-me.

Un cop vaig haver decidit això, vaig voler fer-lo en col·laboració amb una amiga que toca el violoncel. Quan li vaig proposar la meva idea, va voler fer-ho encantada. Vaig dir-li que podia triar la cançó que ella volgués i a partir del que ens transmetés la música, triaríem el lloc per anar a gravar. Totes dues vam coincidir en que la “Nana” de Manuel de Falla ens transmetia una sensació tranquil·la i nostàlgica, pel que vam decidir anar a gravar a la platja, a l'hora que es posa el sol.

Aquell dia, mentre jo gravava, molta gent va apropar-se a fer-li fotos i a aplaudir-la,  fins i tot va apropar-se un turista japonès a demanar-li que toqués per gravar-la.

El més difícil va estar editar el vídeo de manera que l’àudio coincidís amb les imatges. També vaig voler afegir un filtre càlid per a transmetre una sensació de placidesa".



Durant la posada en comú dels treballs fets, Cecilia ens "canta" el seu paisatge emocional amb una cançó especialment composta per a l'ocasió.

Cecília: "Vaig triar fer el meu paisatge emocional en forma de cançó perquè és com millor podia expressar la idea que tenia al cap. És un crit de soledat, el plor de sentir-te trencat i no saber com recuperar-te. Es una cançó evidentment trista ja que els acords, la melodia i la lletra formen un cúmul de sensacions que et porten a la tristesa. El que volia dir amb aquesta cançó és que moltes vegades ens ocultem la realitat amb les nostres pròpies mentides".




Per últim, una aquarel·la de l'Aitana: "El que volia expressar amb aquest paisatge emocional és la meva preocupació pel planeta, que sembla que a poques persones els hi importi realment. La meva intenció era fer visible el principal problema de la humanitat, que s'està autodestruint, i fer prendre consciència que, si no canviem totalment la manera de tractar al planeta Terra, l'acabarem destruint".

Cal agrair la visita de Laura Rodríguez, soprano, fotògrafa i professora de música, que va venir a parlar-nos del Romanticisme musical. Esperem que tornis aviat!



L'exposició final, al vestíbul de l'institut:




També volem compartir amb vosaltres algunes fotografies fetes durant la realització del vídeo de Valentina i Denise, "Fuerza y debilidad":






Felicitats a tots i totes per la feina feta!









dilluns, 15 de maig de 2017

Reinterpretacions d'obres d'art


Durant el tercer trimestre del curs 2016-2017, en el marc de la matèria Fonaments de l'Art, ens llancem a l'aventura de crear reinterpretacions de grans obres mestres de la història de la pintura estudiades a classe.

A continuació teniu una mostra del treball fet pels estudiants de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès. Les reinterpretacions creades es mostren en ordre cronològic, segons l'estil de l'obra original.

Danae fa servir l'autoretrat fotogràfic per reinterpretar el quadre de Jan van Eyck, "El turbant vermell":


Danae: "Jan van Eyck és un pintor que m'agrada molt i aquest quadre no era difícil de representar. Vaig fer-me la foto jo sola i la vaig retocar amb un programa de tractament d'imatges".

GÒTIC FLAMENC, Jan van Eyck, "El turbant vermell" (1433):

___

Laia fa servir un pot de vidre amb petxines, aigua i pegatines de la Venus de Botticelli per donar forma a la seva interpretació personal de l'emblemàtic quadre del Renaixement:


Laia: "He triat aquesta obra perquè sempre m'ha agradat, ja sigui pel seu significat com estèticament. He volgut destacar la petxina perquè crec que és un dels elements del quadre més representatius, amb el qual Botticelli va voler representar la fecunditat. He ficat moltes petxines en un pot i també aigua en representació de l'oceà que és d'on provè la Venus. En el remake tambè podem trobar a Zèfir, el vent de l’oest i Aura, deessa de la brisa. I una de les Hores que, per les flors del vestit, és identificada amb la Primavera, l’estació de l’Amor".

RENAIXEMENT, Sandro Botticelli, Naixement de Venus, tremp sobre tela (1485):

___

Alejandro S. fa servir el fotomuntatge digital i l'autoretrat múltiple a fi de reinterpretar amb sentit de l'humor el fresc "El Sant Sopar" de Leonardo:


Alejandro S.: "Vaig triar aquesta obra perquè tenia pensat fer un remake amb un toc humorístic, i vaig creure que aquest quadre seria el més convenient per fer-ho. El procés de creació va ser el següent:
1- vaig fer-me un trípode improvisat, amb llibres sobre d'una cadira.
2- vaig ficar a la càmera del mòbil un temporitzador.
3- vaig fer les fotos des de diferents zones de la taula, tal com anirien col·locats els personatges en el quadre.
4- vaig retallar cada personatge de les fotos i els vaig ficar junts en una mateixa taula allargada, organitzant-los.
5- per últim, vaig ficar al fons l’autèntic fons del fresc de l'última cena de Leonardo da Vinci.

Fotografies del procès de creació:



RENAIXEMENT, Leonardo da Vinci, Sant Sopar, fresc (1495 - 1497).


____

Marc i Marina fan servir la fotografia i el retoc digital per reinterpretar el quadre "La noia de la perla" de Vermeer:



Marina: "He triat aquesta obra perquè em va semblar un quadre bonic d'interpretar. Al principi vaig pensar que seria bona idea fer el remake amb mi mateixa, però el meu gos (que rondava pel meu voltant) em va donar la idea que fos ell el protagonista. Així doncs, vaig buscar algunes peces de roba semblants a les del quadre i la resta va ser intentar que el meu gos no es mogués massa i poder fer la foto. Un cop feta, vaig veure que el fons no era gaire semblant, llavors vaig retocar la foto amb un programa per a enfosquir-ho." 

BARROC, Vermeer de Delft, "La noia de la perla", oli sobre tela (1665-1667):

___

Alicia s'autoretrata amb la seva càmera de fotos per fer la seva reinterpretació de "La Mort de Marat" de Jacques-Louis David:


NEOCLASSICISME, Jacques-Louis David, "La mort de Marat", oli sobre tela (1793):

____

Toni fa servir la fotografia i la seva pròpia imatge per reinterpretar l'autoretrat de Courbet titulat: "El desesperat":


Toni: "Elegí "El desesperado" de Courbet por presión y porque no tenia más remedio, ya que según todo el mundo soy idéntico al pintor." 

REALISME, Gustav Courbet: "El desesperat", oli sobre tela (1841):

____

Mar s'autoretrata fotogràficament imitant Lady Lilith de Rossetti:


Mar: "He escollit aquest quadre prerafaelita per la figura de Lilith, ja que m'agrada el que representa. Lilith: va ser la primera dona que es va rebel·lar, i és això el que volia representar, dones revolucionàries".

PRERAFAELITISME, Dante Gabriel Rossetti, "Lady Lilith", oli sobre tela (1866-1868):

____

Saile dibuixa i pinta per ordinador la catedral de Tarragona a partir de l'observació i l'anàlisi de la sèrie de Monet sobre la catedral de Rouen:


Saile: "He escollit les catedrals de Monet ja que l'Impressionisme sempre m'ha agradat molt, per l’ús del color. L'objectiu inicial era fer un remake de Van Gogh i un altre de Monet, però al final he barrejat els dos estils i he pintat la catedral de Tarragona en diferents hores del dia.

Em vaig proposar pintar les obres en el mínim temps possible, trigant al voltant de 2 ó 3 hores cadascuna, i sense utilitzar el negre. Al final he estat força content del resultat."


IMPRESSIONISME, Claude Monet: Catedral de Rouen, oli sobre tela (1892-94):

____

Mireia utilitza la seva pròpia cara com a suport de creació en la seva interpretació de "La nit estrellada" de Vincent van Gogh:


Mireia: "Aquest treball consisteix en agafar quadres i refer-los amb petits canvis. Vaig tindre dificultats ja que no tenia cap persona per fer-me les fotos ni maquillatge suficient. Sincerament m'ha agradat fer-ho perquè per mi no ha sigut feina de classe, sinó hobbie."

POSTIMPRESSIONISME, Vincent van Gogh, "Nit estrellada", oli sobre tela (1889):

_____

Carla s'autoretrata, amb un fotomuntatge digital, reinterpretant una de les estacions de l'any de Mucha:


Carla: "He decidit escollir aquesta obra perquè quan la miro m'hi veig reflexada, donat que vaig neixer a l'octubre i representa la tardor. També em trobo identificada amb el cabell, ja que aquesta noia el té llarg i bonic i jo considero que també el tinc. M'agrada molt com està feta l'obra amb el seu estil modernista amb colors plans com les estampes japoneses".

MODERNISME, Alphonse Mucha, "Les quatre estacions" (1896) oli sobre fusta:
______ 

Dolça s'incorpora, mitjançant el retoc fotogràfic, al quadre de Matisse, tocant el seu violí:


Dolça: "Vaig escollir aquesta obra perquè, a més a més de ser d'un autor que em fascina, em sentia molt identificada amb el personatge que toca el violí i em fa molta gràcia la seva postura una mica ortopèdica. La complicació principal va ser fer-me una foto de cos sencer jo sola amb el trípode i que sortís enfocada. També va costar el procés de retoc amb Photoshop per convertir-me en una persona monocromàtica i sense ombres".

FAUVISME, Henri Matisse, "La música", oli sobre tela (1909-1910)

_____

Claudia fa servir la fotografia per autoretratar-se segons el dibuix d'Egon Schiele "Autoretrat amb les mans al pit":


Claudia: "Egon Schiele es un autor que conozco desde hace tiempo, siempre me ha gustado lo sensuales y extravagantes que son sus cuadros y pensé que podría ser divertido trabajar sobre él. Para hacer la foto lo único que necesité fue: el trípode, que lo coloqué encima de la cama para poder hacerme la foto delante de una pared blanca, y una manta blanca, envolviéndome".

EXPRESSIONISME AUSTRÍAC, Egon Schiele, "Autoretrat amb les mans al pit" (1910):

____

Eric, a l'igual que Claudia, reinterpreta un autoretrat d'Egon Schiele mitjançant un autoretrat fotogràfic:


Eric: "Vaig necesssitar l'ajuda d'una amiga per fer la fotografía ja que amb el trípode no podia, havia d'anar corrents fins al lloc on m'havia de ficar i col·locar-me en una postura molt concreta i irreal. He escollit l'obra d'Egon Schiele perque m'agrada la sensualitat i crudesa que té."

EXPRESSIONISME AUSTRÍAC, Egon Schiele, Autoretrat (1911):

______

Alejandro L. reinterpreta el quadre "La persistència de la memòria" de Dalí, fent servir el collage i la pintura per ordinador:


Alejandro L.: "El meu retrat de Dalí està inspirat en l'obra de l'artista pos-neo-cubista Belin i vaig decidir ambientar-lo en una nova interpretació de "La persistència de la memòria". És un remake d'ilustració digital." Belin: http://belin.es/

SURREALISME, Salvador Dalí, "La persistència de la memòria", oli sobre tela (1931):

____

Natàlia fa servir el degoteig de pintura acrílica i esmalt per fer la seva reinterpretació de l'obra "Número 1" de Pollock:




Natàlia: Vaig triar aquest tema en veure com treballava Pollock. Vaig voler provar-ho ja que, habitualment, la taca es considera un error. Tenir tanta llibertat crec que ha estat una experiencia molt gratificant. No tan sols per tacar sinó també perque s'apren a perdre la por al llenç, a tindre valor davant el blanc i atacar decididament.

Realment, tot i semblar només taques, vaig trobar molt interessant el resultat d'aquestes, ja que mai sabia ben bé com acabaria. L'obra està realitzada amb acrílic i esmalt. A partir de diverses capes de colors, basant-me en el quadre de Pollock del qual hi vaig extraure els colors per aplicar-los al meu".

Carla reinterpreta el mateix quadre de Pollock, també amb esmalt:


Laia: "Em va costar molt, però em vaig divertir fent-ho, trobo que m'ha quedat forca bé. El quadre l'he fet des de diferents posicions, al pati de casa."


EXPRESSIONISME ABSTRACTE, Jackson Pollock, "Número 1"
oli, esmalt i pintura d'alumini sobre tela (1950):

_____

Marina fa una fotografia de la seva mare i del seu germà a partir de l'observació i l'anàlisi d'un quadre de Roy Lichtenstein:


Marina: "Vaig decidir realitzar el meu remake estil POP ART, i vaig agafar com a referent Roy Lichtenstein, que va ser un pintor pop estatunidenc, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de vinyetes de còmic.

El remake imita algunes de les obres de l’artista però amb fotografia. Vaig tenir l'ajuda de la meva mare i del meu germà com a models, els vaig maquillar la cara igual que l'obra i els vaig indicar com s'havien de posicionar per poder imitar-la. M'ho vaig passar molt bé fent-ho!"


ART POP, Roy Lichtenstein: "In the car", oli sobre tela (1963):

______

Alba fa servir el retoc digital per crear la seva interpretació personal d'una serigrafia de l'artista Andy Warhol:


Alba: "Vaig escollir aquesta obra per realitzar el meu remake perquè em va agradar molt quan ens la van mostrar a classe com exemple del Pop Art. En un primer moment, ens haviem posat d'acord la Carla  i jo per fer juntes el treball, i teniem en ment fer el remake de les estacions de Mucha. Però quan m'estava arrissant el cabell per aconseguir l'efecte de moviment i fantasia que dóna Mucha als seus dibuixos, exagerant les ondulacions dels cabells de les noies, em va venir la imatge de l'obra de Warhol. I el comentari de la Carla sobre la semblança que em veia amb la Marilyn, em va acabar de convèncer per fer aquest remake".

ART POP, Andy Warhol, Marilyn Monroe, serigrafia (1962):


Jordi també reinterpreta a Warhol, en aquest cas amb una imatge seriada, aconseguida gràcies a una aplicació del telefon mòbil:


Jordi: "Vaig escollir a Beyoncé perquè crec que equivaldria a la Marilyn de la nostra època i casualment vaig trobar unes fotos on estaba caracteritzada com ella".
______

La posada en comú dels treballs fets i l'exposició al vestíbul de l'institut:







Altres activitats desenvolupades en el marc de la matèria Fonaments de l'Art de segon de batxillerat durant el curs 2016-2017:

Creació de cartografies d'aprenentatge durant el segon trimestre del curs, posada en comú i exposició:








Visita a les exposicions "Art i Cinema, Cent anys d'intercanvis" i "Un thyssen mai vist", ambdues a CaixaFòrum Barcelona, el 26 de gener de 2017. El mateix dia aprofitem per veure "Dona i ocell" de Joan Miró i el pavelló alemany de Mies va der Rohe.





Visita a diversos museus de Madrid i a la Fira d'Art contemporani ARCO, febrer 2017:



Visita a l'institut de l'escultora francesa, resident a Tarragona, Béatrice Bizot. Ella ens parla de la seva obra i ens explica la tècnica de la fosa en bronze a la cera perduda. Per acabar, fem un exercici de pàtina sobre una de les seves escultures.






Celebració del Dia Mundial de la Poesia a la Rambla Nova de Tarragona (21 de març de 2017), amb la realització del happening titulat "FUTUR?":








Exercici de pintura després d'experimentar olors i/o sabors amb els ulls tancats, i exercici d'expressió d'una emoció com la ràbia, amb la intenció d'aproximar-nos a l'art abstracte, abril 2017:



I, per acabar, l'últim dia del curs 2016-2017. Ha estat tot un plaer!