dijous, 5 de novembre de 2020

Accions quotidianes

Proposta: fer una fotografia artística que mostri una acció quotidiana. És un exercici de creació, d'aplicació dels tipus de pla i angles de visió estudiats, i d'anàlisi de la imatge fixa. Cultura Audiovisual II, curs 2020-2021, INS Antoni de Marti i Franquès.




Rocío: "La manera en què ens veu un gat quan baixem les escales. L’angle contrapicat representa l’altura del gat i la raó per la que he triat un pla detall de les cames és més que res per donar misteri i un ventall de possibles significats per la mateixa foto. He escollit una gamma acromàtica perquè, encara que els gats no vegin en blanc i negre, volia apropar-me a la seva visió. Mentre jo veig un gat, un altra persona veu una escena de terror on les cames s’aproximen a fer-nos mal i un altre una acció quotidiana. Crec que, quan més diferents significats pots donar a una imatge, més interessant és."

 


Blanca: "Aquesta noia ha sortit de la dutxa i ara, amb molta calma i tranquil·litat, es prepara per sortir. És el que s'expressa a la imatge: una acció quotidiana però realitzada amb molta tranquil·litat i pau."





Marta: "Aquest és un angle normal i un pla general. Aquest pla s'ha fet amb intenció descriptiva i narrativa. Ens permet enquadrar els objectes del prestatge i poder després destacar-los amb la modificació del color.

El propòsit d'aquesta imatge és mostrar situacions on ens trobem diàriament i no en pensem. Si penséssim en aquesta situació, ens adonaríem de la saturació visual en la qual ens veiem envoltats cada dia (per aquesta raó he decidit exagerar-ho i saturar). Amb això vull mostrar-ho i que es faci consciència que, de tant en tant, ens hem d'allunyar de la rutina i separar-nos de tota aquesta manipulació comercial".

 



Nekane: "Les persones que em coneixen saben que em caracteritza bastant el meu cabell, ja que me'l canvio cada mes, així que la primera idea que vaig tenir era fotografiar-me tenyint-me'l.

Malgrat que m'agradava la primera idea, al final vaig optar per (encara que sí que m'estic tenyint el cabell a les fotos) intentar representar diferents emocions que es poden sentir a l'aigua, així com calma, tranquil·litat, pena o angoixa. Aquesta última és la que he escollit finalment.Ens trobem amb un pla mitjà, encara que sembla estrany per estar del revés, i un angle zenital. El pla mitjà ens dóna una intimitat i proximitat amb la model, sense treure'ns detalls de l'acció que està fent, en aquest lloc, banyar-se, deixant-nos així informació per a acabar d'empatitzar amb ella". 




Eizan: "Es tracta d'un pla mitjà llarg que ens permet fixar-nos en la noia i el que està fent, l'acció quotidiana. És un angle contrapicat, ja que jo em trobava fent la fotografia acotxada.

En aquest cas l'angle contrapicat no representa grandiositat, ja que a la imatge es veu una simple noia fent una acció quotidiana. A l'hora d'escollir un angle, jo volia que aquest fos sorprenent, que en veure la fotografia no pensessis "ah, està esmorzant" i et quedessis amb això. Per això vaig decidir posar la pintura amb l'úter al seu abdomen (a més de com a representació de la meva vida) i vaig decidir utilitzar un angle tan estrany en aquesta situació, per donar un element que et faci pensar "per què?".


Bryan: "El valor connotatiu de la fotografia es basa en un missatge que el fotògraf vol enviar al món: la disfòria de gènere. El personatge representat a la foto és un noi que vol maquillar-se, però mai cap persona li ha ensenyat com perquè és una cosa atribuïda a les noies i, des que va néixer, se li va tractar com una persona de gènere masculí. Els llavis estan pintats, però no estan ben fets i ara intenta posar-se rímel.

Poc a poc anirà descobrint qui és i la manera de transmetre-ho al món.

El filtre sèpia té molt a veure amb el significat de la fotografia: els tons de color que donen un efecte de familiaritat i d'estabilitat. Precisament el personatge és quan s'expressa a sí mateix, quan se sent a casa i en pau, és només en aquests moments quan se sent en un món en sèpia".




Andrea: "El que he volgut representar i expressar amb aquesta fotografia és l’acte quotidià de menjar però amb una peculiaritat visible, i és que el gos també està menjant sobre la taula. El fet d'incloure el gos ha sigut per donar com dinamisme a la fotografia i que no es quedés en una simple foto de jo menjant a taula. La imatge m’expressa família, vincle, unió, ja que el gos és una part de la família i té un lloc a taula".

 


Elena: "La imatge vol mostrar la intimitat d'una parella. Amb la distorsió de les persones, vol transmetre que aquest és un acte no només físic, que té una part sentimental, espiritual i extracorporal que no veiem, però que està allà. També trobem que l'ombra reflecteix aquesta unió, fent que les ombres de les dues noies es converteixin pràcticament en una".

 



Jordi: "El pla és mitja, ja que és on l'acció passa. L'angle de visió és picat, ja que veiem la imatge des d'un punt superior al noi. Tant el pla, l'angle de visió, la il·luminació i la dessaturació dels colors, expressen una sensació d'intimitat. Això concorda amb l'acció de la fotografia, on veiem un noi sol, tancat al lavabo de casa seva, mentre està cantant sense vergonya. Sovint, quan estem sols és quan ens desfoguem dels nostres sentiments i fem desaparèixer la vergonya. Cantar a la dutxa o al lavabo és una cosa faig molt, que m'ajuda a animar-me, i per això ho he volgut capturar en una fotografia".




Maria: "Vaig optar per la ficció. Inspirant-me en la Holly Golightly. el personatge d'Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's. Així doncs vaig recollir-me el cabell amb una tovallola, vaig omplir la banyera d'escuma i vaig començar a fer fotos. A continuació, la que més em va agradar. Aquesta fotografia està feta en un pla mitjà, que s'englobaria dintre de la categoria dels plans narratius, doncs ens permet tant veure les emocions del personatge retratat, com l'entorn en el qual es troba. En aquest cas l'emoció és l'elegància, per una part, i la calma, per una altra. L'entorn és una banyera plena d'escuma. Pel que fa a l'angle, és zenital. Aquest tipus d'angle expressa feblesa i subordinació, doncs l'espectador es troba per sobre del personatge, però en aquest cas es relacionaria més amb la delicadesa femenina."



 
Tot seguit, un exemple de l'anàlisi complet  d'una de les fotografies presentades: "La dolça espera"

Rut: "1. En primer lloc, pel que fa al seu recorregut visual, penso que el primer element en què ens fixem és el manillar de la bicicleta, atès que no només és l'aspecte de la fotografia que vaig decidir enfocar amb més nitidesa per cridar-ne l'atenció, sinó que a la vegada també vaig decidir situar-lo en un dels eixos verticals resultants d'aplicar la llei de terços (Ambdós aspectes seran tractats amb detall posteriorment). Així mateix, com a fotògrafa de la imatge, trobo que en segon lloc l'espectador dirigirà la mirada cap a la roda de la bicicleta, tenint en compte que aquesta té una estreta relació amb el primer element observat, a més que es troba dins de l'enfocament selectiu i també fins i tot en un dels quatre principals punts d'atenció de la regla dels terços.

Ja en tercer lloc, personalment diria que l'espectador se centra llavors en analitzar tot allò que la poca profunditat de camp no permet distingir amb claredat. Penso que després un observa la figura de l'home que inclina el cap mirant en direcció a l'arbre (el meu pare), donat que espontàniament vaig decidir situar-lo a ell també seguint la llei dels terços, per així remarcar la rellevància del seu paper en la fotografia. Finalment, qui visualitzi la imatge pararà atenció en el nen que l'acompanya (el meu germà) i en altres detalls de la fotografia com la figuera, les espigues i l'herba o els núvols.

2. Ara tractant ja la part de la composició, cal destacar fonamentalment el compliment de la llei de terços, que s'ha mencionat breument en l'apartat de recorregut visual. Si dividim la fotografia en nou parts iguals, veurem que, tant el manillar de la bicicleta com en especial la roda, es troben situats en un dels eixos verticals que permeten cridar més l'atenció. A més, en la roda també hi trobem un dels quatre punts principals d'atenció resultants d'aplicar la llei dels terços, igual que succeeix amb el cas de l'home, que no només és a l'altra línia vertical sinó que també té el cos situat en un dels altres quatre punts d'atenció. Per aquest motiu, doncs, també és un element que adopta un rellevant paper en la imatge. En referència a la posició de l'home, podríem esmentar també que s'ha deixat una mica d'aire en la direcció cap a la qual mira, complint així la norma general; de la mateixa manera, també se n'ha deixat a la part superior de la fotografia. Tractant els plans de profunditat, personalment en distingiria dos de principals: un primer que seria a l'alçada de la bicicleta i un segon que es trobaria a l'alçada de l'home i el nen del fons (tot i que algun espectador també podria considerar aquest últim personatge com un tercer pla de profunditat). Així doncs, és destacable l'enfocament selectiu que es fa de la bicicleta i sobretot del manillar (comentat en l'ordre de lectura) perquè és l'aspecte de la imatge que de debò es veu amb total nitidesa, a diferència de les herbes del camp i les dues persones, que les observem borroses a causa de la poca profunditat de camp. Per a mi, aquesta composició meva té un cert punt de dinamisme perquè, malgrat estar quieta la bici, el seu manillar ens presenta una clara línia diagonal, que va acompanyada d'altres com les de la roda, el fre o fins i tot la línia diagonal suggerida per la inclinació del cap de l'home. En aquest cas particular, el fet que miri cap a l'arbre i potser encara més enllà (en certa manera s'utilitza el fora de camp) és una mostra evident que es tracta d'una composició oberta i centrífuga: li provoca a l'espectador una sensació que l'escena, el paisatge, continua fora dels elements enquadrats. Per finalitzar amb aquesta part del comentari, la fotografia és una composició equilibrada, donat que els elements importants estan repartits entre les bandes esquerra i dreta de la imatge.

3. Quant a la valoració dels colors, vaig decidir utilitza una gamma acromàtica a l'hora de fer la fotografia perquè, per a mi, aquesta era la millor opció no només per tal de transmetre millor el missatge de la fotografia, sinó també per a destacar la bellesa del moment amb el contrast de tons neutres. En aquest sentit, com a fotògrafa de la imatge, també m'agradaria destacar un aspecte rellevant per a mi a l'hora de mostrar la bellesa de les accions quotidianes senzilles com la retratada: la il·luminació. En la fotografia, la llum prové del lateral esquerre i, més concretament, des del fons d'aquesta banda, que és on es trobava el sol ponent-se en aquells instants. Aquesta particularitat pot ser observada a la imatge a través del reflex de llum del manillar o fins i tot una mica fixant-nos en els núvols del fons.

4. Ja pel que respecta a les textures, fonamentalment s'hi poden apreciar les de les parts de la bici. Observant la fotografia, es podria qualificar la del manillar com a rugosa i la de la roda com a molt irregular i amb una mena de punxes. D'altra banda, es podrien deduir les textures dels elements que no han estat enfocats selectivament, tot i que la opinió en quant a aquestes seria encara més personal i dependria més de la lectura individual que fes cadascú de la fotografia. Les espigues i herbes, per exemple, podrien considerar-se aspres o seques, mentre que de la roba de l'home i del nen es podria dir que és llisa o suau.

5. En referència als tipus de pla i d'angle, cal remarcar que es tracta, al meu parer, d'un pla general. Tot i que sí que és cert que podem observar la bicicleta des de molt a prop, la fotografia a més a més és capaç de traslladar al visualitzador informació descriptiva sobre l'acció que s'està desenvolupant i els elements que conformen aquesta acció. Per tant, penso que es podria considerar que, en aquest cas, el pla general té un valor exclusivament descriptiu; i és que ni tan sols podem observar amb nitidesa els rostres de les dues persones, de manera que penso que no tindria del tot un valor expressiu. Respecte a l'angle, es tracta d'un contrapicat. En ser jo qui va fotografia l'escena, tinc la sort de poder explicar la posició exacta en què es va situar el fotògraf, és a dir jo: agenollada a terra, vaig posicionar la càmera força per sota del manillar de la bicicleta, de tal manera que intuïtivament vaig aconseguir així donar-li aquest aire de superioritat i la importància que mereixia en la fotografia.

Un cop fet el comentari formal, trobo oportú explicar què representa per a mi aquesta imatge quotidiana i per què he decidit anomenar-la així, més enllà de les suposicions individuals que puguin fer-se els espectadors basant-se en allò que els suggereix a ells la fotografia. Durant els dies d'estiu i, ara ja amb l'arribada de la tardor, només els caps de setmana acostumo a anar en bici al bosc a la tarda o al vespre, amb el meu pare i el meu germà. Abans de tornar cap a casa, sovint ens acostem a unes figueres que hi ha en una zona del bosc i, mentre el meu pare i el meu germà cullen les figues, jo els observo guardant les bicicletes des de més lluny. És en aquests moments d'estar esperant que tornin cap a on sóc jo (moments en què normalment ja s'està ponent el sol i la il·luminació és ideal) en els quals gaudeixo molt del paisatge natural i valoro més l'esport a l'aire lliure i la companyia de la meva família. Per aquest motiu vaig trobar necessari fotografiar l'escena i remarcar en la seva composició els elements concrets que he decidit destacar. Per aquest motiu la fotografia té el nom de "La dolça espera": es tracta d'una estona quotidiana agradable, inspiradora, dolça, en què curiosament estic esperant a què els meus familiars portin un fruit que també ho és molt, de dolç."

 







dilluns, 18 de maig de 2020

Instantànies durant el confinament



Quan el curs resulta interromput per un confinament sobtat que canvia d'un dia per l'altre la vida a les aules per un "acompanyament virtual", cal trobar maneres de reinventar la matèria i relacionar-la amb el món. Hem aprofitat els continguts de lectura i creació d'imatges, propis del currículum de Cultura Audiovisual, per comunicar el que hem sentit aquest dies. Els peus de foto s'han resumit per destacar sobretot la part que posa en relació el que volem expressar amb els paràmetres estudiats.

Mostra de les fotografies fetes per l'alumnat de segon de batxillerat de Cultura Audiovisual II durant el període de confinament, del 13/3 al 8/5 de 2020. El nostre referent: el projecte "Límits" de l'estudi Perdomo (Tarragona): https://estudioperdomo.com/limits



Mar: "Es comença la lectura de la imatge mirant la noia del centre de la fotografia, ja que és l'element que ressalta i contrasta amb el seu voltant. És l'únic element que està enfocat, podem apreciar la part superior del cos de la figura i l'acció que està fent. Ens adonem que està escoltant música, transportant-nos a un moment calmat. Seguidament passem a observar l'espai que l'envolta per tal de saber on es troba. Ens adonem que es troba entre una figura geomètrica realitzada amb llibres. Aquest fet pot fer pensar que es troba tancada, i que ella intenta sortir d'aquesta realitat mitjançant la música. També serveix per contextualitzar i podem entendre que es troba a la seva habitació. El blanc i negre respon a una imatge més misteriosa o de tristesa, fent que l'espectador pugui sentir soledat, tendresa o calma amb la noia. (...) El tipus de pla utilitzat és mitjà. És un pla narratiu  ja que s'interessa per la reacció del personatge davant d'una realitat. Permet a l'espectador empatitzar i sentir el que la noia sent, sentint així frustració per estar tancada però trobant alhora una manera d'alliberament  i d'evasió. Pel que fa a l'angle de visió utilitzat, és normal. Aquesta posició fa que l'espectador es senti com si fos ell qui realitza la fotografia. Finalment, cal ressaltar la posició de la càmera, ja que es troba en un lloc inusual, fent així que la imatge sigui més creativa."




Zazu: "La imatge és un primer pla del meu gat en els meus braços, l'angle és un picat molt agut, quasi zenital. Jo estava estirada i se'm va arraulir com si fos un nen petit, el vaig agafar en braços i li vaig fer la foto. Es sol dir que els gats noten quan els humans no es troben bé i suposo que va venir a fer-me companyia perquè em notava decaiguda. Vull simbolitzar amb aquesta fotografia la part més trista del confinament: la soledat, l'enyorança i la desmotivació. Tots trobem a faltar les persones que estimem, només em fa companyia un animal. Era dins del llit perquè em faltaven forces per aixecar-me i sortir. Hi ha gent que ho porta bastant bé això d'estar tancat a casa, però d'altres no ens hi acostumem i la sensació claustrofòbica augmenta amb cada dia. La fotografia mostra un sentiment dolç i amarg, però tot i la tristesa del moment, és un vot d'esperança a que tot acabarà algun dia i ens podrem abraçar."




Alba: "Aquesta imatge representa els dies que la família ens hem de coordinar per a que els meus avis tinguin la compra. (...) L’ordre de lectura comença als barrots, ja que és l’element més proper i a més no ens deixa veure l’espai completament. Després veiem a la persona que es troba darrere d’un dels barrots. (...) És un pla general, ja que la intenció de la fotografia és mostrar una situació, la qual s’està vivint avui dia. Per tant, és necessari un pla ample on mostrar els diferents elements que conformen l’escena. I per altra banda, l’angle aberrant s’ha utilitzat per representar la inestabilitat de la situació, així com l’efecte negatiu que ha tingut sobre les nostres vides."




Ivan: "La imatge està feta de tal manera que se li dona protagonisme tant al noi d’esquena com al seu reflex, deixant un buit entre el mirall i el noi per poder veure el reflex d’aquest. (...) L’angle utilitzat es normal per tal de fer que l’espectador empatitzi millor amb el noi. Aquesta foto és molt expressiva, ja que representa a moltes persones que viuen la mateixa experiència, que és el confinament. Com es pot veure, el seu rostre representa tristor i desesperació, ja que ara mateix tots estem igual i volem escapar d’aquesta situació que tots estem vivint. Altre element que expressa és el fet que es miri al mirall ja que pot representar que ara tots estem tancats dintre de les nostres cases a l'igual que els nostres reflexes als miralls i el fet que la imatge estigui en blanc i negre fa que expressi encara més aquesta tristor."




Lian: "El primer que ens atrau l'atenció de la fotografia és l'arbre invertit que queda reflectit en el toll d'aigua. (...) Els colors són naturals, no tenen cap filtre. Els colors estan poc saturats naturalment, l'arbre és verd, però al xocar amb l'aigua perd color, el mateix passa amb el cel. (...) La fotografia és un pla detall, per a que no apareguin elements de distracció irrellevants. Com està feta i la disposició dels elements em provoquen profunditat, introspecció i tranquil·litat."





Andrea: "L'horitzó està baix, per tant és una clara senyal que la importància de la fotografia és el cel. Els colors d'aquesta fotografia són freds, sent una gama de morats. A més els colors són saturats. També la il·luminació és de clau baixa. La textura que es pot destacar és l'esponjositat que en els núvols. És un pla general del cel amb un angle de visió contrapicat. Aquell dia feia molt de vent, per tant els núvols passaven més ràpids o més lents segons la seva altura, però no s'aturaven. Això simbolitza el pas del temps i que és impossible aturar-lo, per tant no hem de malgastar-lo."




Ares: "Pati de llums que veig des de la taula de la meva habitació on faig feina. (...) El pla utilitzat en aquesta fotografia és un pla general, i l'angle és normal. El fet que sigui un angle normal, ens permet que les línies verticals siguin paral·leles. (...) El valor expressiu aconseguit amb aquest angle i pla, és una vista d'una arquitectura perfecta, amb les seves línies precises, però d'un paisatge inanimat, que no varia, i és sempre igual. Però entremig de tanta monotonia, s'observa un trosset de cel reflectit en el vidre de la finestra superior, que ens regala aquesta esperança necessària de llibertat."




Laura: "No podem veure el que ella està veient, això ens crea una certa intriga, podem crear les nostres pròpies conclusions a partir de l'expressivitat facial. (...) Aquesta fotografia la trobem en blanc i negre, se li han afegit unes motes per donar la sensació d'una imatge antiga, com qui veu la fotografia anys després d'un fet puntual en la història que ja va passar. (...) La fotografia consta d'un pla mitjà i l'angle contrapicat. El que pretenia transmetre amb la imatge era la situació actual i crear expectació de no saber el que hi ha fora de camp, és a dir: el que passarà en un futur. En segon lloc, trobem l'entorn en el qual es troba, està abocada a la finestra que pretén transmetre el tancament emocional en el qual es troba. Tot això ho volia mostrar amb un angle lleugerament contrapicat, ja que indica força en la persona i és que, tot i les circumstàncies incertes, tots podrem afrontar aquesta situació."




Andrea: "La fotografia està composta per uns cubs i fulles. Un cop hem donat una primera ullada, després ens fixem en els detalls com els daus que hi ha dins dels cubs, tots tenen en número 4, i pel que fa a les fulles, ens fixem que és material d'un curs acadèmic, concretament 2n de BAT, perquè una de les matèries és història, amb el temari que s'ensenya en aquest curs. (...) El pla que compon aquesta imatge és un pla detall per la seva proximitat. Al fer un pla de tan a prop el fotògraf destaca els elements que vol per a què l'espectador s'hi fixi. L'angle de visió és zenital i sembla que sigui un joc de taula." 




Marina: "Iniciem la lectura de la imatge observant que aquesta imatge té poca profunditat de camp (hi ha un enfocament selectiu)  fent que ens centrem en primer la granota que és el pla que és troba més a prop de nosaltres, i seguidament en flor que ja es comença a desenfocar. (...) Si apliquem la llei dels terços podem dir que coincideix un del eixos amb la granota, fent així destacar a la granota. (...) El tipus de pla utilitzat és el detall, en aquest cas volem destacar a la granota i les flors. L'angle de visió es normal , encara que a l'enquadrar vaig ficar el mòbil una mica contrapicat per donar-li importància i superioritat a la granota, i a les flors que l’envolten, també ho vaig fer perquè poguéssim veure les flors, les llums i el cel."




Alba: La composició d'aquesta fotografia es (...) totalment estàtica, ja que predomina sobretot la verticalitat.  (...) Hi ha dos plans de profunditat diferents: el primer son els llençols els quals es veuen més a prop de l'objectiu de la càmera, el segon és tota la resta, com ara la paret, la qual està més llunyana i té un angle normal.  El que he volgut expressar amb aquesta fotografia és la calma que em dona el llit i la meva habitació, com si fos una espècie de refugi on estic segura. A més, amb el detall de les ombres de la finestra, la sensació i el sentiment que em desperta a part de serenitat,  és l'ànsia de llibertat, de voler sortir a fora en una mena de “tant a prop i a la vegada tant lluny...”




Anna: "En aquesta fotografia, tal i com podem veure, hi predomina la gamma de colors pastel. (...) Gràcies a la potència de la llum que hi entra, podem esbrinar que fa un dia assoleiat. Podriem pensar que és un dia primaveral. (...) El pla emprat en aquesta fotografia és un pla detall. Aquest pla es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge. Ens deixa veure les papallones perfectament, podem veure la seva forma exacta. L’angle aplicat però, és un contrapicat. Aquest angle normalment serveix per expressar poder; i en aquesta imatge, el que vull expressar és que, tot i estar confinats degut a la situació actual, i estar tancats a casa com sembla que estiguin aquestes papallones en una habitació, nosaltres som més forts i més valents que aquest virus, tenim vitalitat i quan tot això passi, sortirem d’aquí més preparats que mai."





Meri: "En aquesta fotografia no es pot parlar molt de valoració cromàtica ja que al ser en blanc i negre, la fotografia és acromàtica. Tot i així hi ha molts contrastos entre blancs, grisos i negres. Aquests contrastos donen un aire més nostàlgic a la fotografia.  S’hi poden apreciar bastants textures diferents, gràcies a l'efecte HDR. (...) Totes aquestes textures donen un aire més rústic i casolà a la fotografia. (...) El pla sencer i l’angle normal s’ha utilitzat per posar en situació la fotografia. L’escenari es pot veure que és la paret interior d’un racó de casa amb un fanal com a decoració. A l'estar confinats s’ha volgut fer una fotografia que mostrés el que es sent. Gràcies a l’angle normal es pot apreciar l’expressió del gat i la seva postura espitjant la porta per voler sortir. El gat tancant al fanal simbolitza com moltes persones es senten durant el confinament, es senten sense llibertat amb ganes de sortir al carrer i de tornar a la normalitat."



Maria: "La cara de la dona coincideix amb un punt d'atenció principal de la llei dels terços. És una composició dinàmica, per la línia diagonal de la finestra i els moviments de la dona amb els braços. Es tracta d'una fotografia en blanc i negre, per tant, gamma acromàtica. Aquesta fotografia la il·luminació és en clau alta, ja que predomina la llum. Això transmet a la imatge una sensació de frescor i netedat. (...) El tipus de pla d'aquesta imatge és un pla mig curt, ja que podem veure la figura de la persona fins al pit, envoltada per aire a baix i al costat dret, aquest pla li dóna una funció principalment expressiva a la imatge, però també podria ser narrativa, ja que veiem l'acció que duu a terme el personatge. L'angle utilitzat en aquesta imatge és un contrapicat que crea la sensació d'estar observant la persona des de baix de la finestra. Aquesta imatge és una fotografia casual que expressa quotidianitat, el dia a dia d'aquests dies dins de casa, però tot i això, també ens transmet alegria en la seva expressió facial. Un nou dia de bon matí."



Andrea: "El blau és un color que aporta clama i de vegades tristesa, ja que a pesar de la saturació dels colors i la suposada alegria que aquestos atorguen, la fotografia és una imatge trista realment. Seguit del blau, l'altre color que destaca és el groc ataronjat de la llum del sol i dels maons dels edificis. Aquest color ens transmet al igual que el blau calma i calidesa, cal comentar que son complementaris, fet que atorga més qualitat e ingeni a la fotografia. (...) El valor expressiu de la fotografia l’apreciem sobretot en la cara del personatge retratat (jo). La mirada de temor que sobrepassa l’objectiu i ens mira fixament, ens pot donar informació, junt amb el títol de la imatge de la situació en la que es troba aquesta. Una situació de voler escapar, per aquest motiu es troba a la terrassa, ja que és un lloc on es pot respirar lliurement i es pot veure el carrer. Les sabates a terra poden simbolitzar el fet de no poder escapar d’allà, per tant et fas a la idea i t’acomodes en el lloc on et toca, a casa."




Per últim, compartim íntegre el comentari fet per Pablo sobre la seva fotografia. És un exemple del que es demana als examens PAU: 1.L’ordre de lectura i els recorreguts visuals. 2.L’estructura dels elements que componen la imatge. 3.La valoració cromàtica. 4.Textures. 5.En un mínim de cent cinquanta paraules, identifiqueu el tipus de pla i l’angle utilitzats en la fotografia i expliqueu-ne el valor expressiu. 

Pablo: "Aquesta és una fotografia presa des de la finestra de meva habitació en l'ocàs. La posició de la càmera és contrapicada perquè el focus d'atenció és el cel mateix en ple ocàs, i no els edificis. Es tracta d'un gran pla general, perquè volia transmetre la grandiositat del cel respecte a la ciutat. 

Pel que fa al recorregut visual, el primer element en què ens fixem és la palmera, que a l'estar a contrallum ressalta sobre el cel i adquireix pes visual. També destaca perquè és propera a l'espectador i alhora la seva silueta és complexa. Després observem els últims raigs de sol, d'un color taronja intents, que està situat al costat de la palmera. Seguidament ens fixem en la silueta dels edficis, que també contrasten per estar al contrallum. Després mirem el cel i per últim, el tendal, que es troba al contrallum en la zona superior. Podem dir que el recorregut visual és ascendent. 

La profunditat està marcada per 4 plans. El tendal (està a contrallum), la palmera, els edificis i el cel. Tanmateix, això es distingeix per les proporcions perquè no hi ha un desenfocament respecte ens allunyem. Pel que fa a la composició de la imatge, es tracta d'una fotografia dinàmica, perquè els edificis i el tendal generen dues diagonals, són dos punts de fuga que ens marquen la direcció de la mirada cap a la zona dreta de la imatge (on es troba la palmera i la posta de sol). La palmera segueix la llei dels terços, i està situada en la intersecció entre el terç vertical i horitzontal. No és una composició simètrica ni estàtica.

Respecte a la gama cromàtica, s'observa clarament l'acromaticitat de la palmera, els edificis i el tendal, que semblen més espais negatius sobre el cel. Al ser un ocàs, hi ha una barreja entre tons freds i càlids. En la zona inferior dreta predominen els tons ataronjats perquè reben la llum solar directament. Els núvols també tenen aquests tons càlids, entre taronja i rosat. En canvi, la zona superior del cel, més allunyada de la llum solar, té colors blavosos. La transició entre aquests tons és molt progressiva.

Amb aquesta imatge he volgut representar una cosa molt bonica que m'ha passat durant aquest confinament. Estar a casa tot el dia m'ha permès observar molt el meu entorn, i m'ha fet apreciar coses que abans passaven totalment desapercebudes per a mí, com aquest ocàs. He estat llargues estones mirant com el pas del temps fluia a través del cel. Sempre cal extreure optimisme d'aquelles situacions estressants i difícls. En aquest cas, m'ha permès observar la bellesa del capvespre."


La iniciativa a les xarxes de l'institut Antoni de Martí i Franquès: https://www.instagram.com/p/B_-Hav-h4zG/

















divendres, 31 de maig de 2019

ESPOTS PUBLICITARIS

Exercici proposat: crear un espot, a escollir entre espot comercial (amb l’objectiu de vendre un producte), espot contrapublicitari (fent servir la paròdia, amb l’objectiu de desemmascarar les estratègies publicitàries), o espot de sensibilització social (amb l’objectiu de conscienciar a la població sobre algun tema que contribueixi al bé individual i col·lectiu).

Mostra de la creació d'espots comercials i de sensibilització fets per l'alumnat de Cultura Audiovisual II de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2018-2019.


ESPOTS COMERCIALS:

Joana, Andrea, Víctor: "JAV. Urban Style"



Víctor: "El projecte principal del segon trimestre de cultura audiovisual consistia en la creació d'un espot publicitari. Aquest espot podia ser de caràcter comercial, de conscienciació o parodia. El meu grup, format per la Joana Sabater, l'Andrea Suárez i jo, vam decidir fer un anunci de caràcter comercial.

Partint dels gustos que tenim els tres en comú, vam decidir fer una marca de roba estil urbà. Aquesta s'anomenaria "JAV. Urban Style". El nom s'urgeix de la unió de les sigles dels nostres noms: la J de Joana, la A d'Andrea i la V de Víctor.

La gravació de l'espot es va dividir en dos dies. El primer dia de gravació ens vam dirigir a una casa abandonada situada prop del Catllar per gravar els primers plans. Al ser exterior, estàvem limitats per les hores de sol, així que ho vam haver de fer de pressa. En tractar-se d'un lloc on no havíem estat abans, estàvem força espantats.

El segon dia vam gravar a l'exposició del Pep Escoda situada en el Tinglado 2 del Port de Tarragona. Per fer això vam demanar el permís a l'artista i a l'encarregada de l'exposició, Mariona. En tractar-se d'un interior ens va permetre passar més hores sense tanta preocupació per la llum, ja que era artificial.

En definitiva estic molt content amb el treball resultant. Crec que ens ha quedat un espot molt creatiu i força professional."


Paula, Germán i Gerard: "Caracoal Omega" (Paròdia)


Paula: "El nostre missatge era trencar amb els cànons de bellesa de l’actualitat i donar-li la volta a les situacions que les dones en aquest moment patim.

També volíem qüestionar les causes d’aquest consumisme cosmètic i per això les raons de la model per utilitzar la crema són tan absurdes."

Germán: "El nostre anunci consisteix en la presentació d'un producte, que, segons l'anunci, t'atorgaria la bellesa d'un Déu nòrdic. Això sí, aquest anunci també critica la publicitat, ja que hem fet ús de la hipèrbole per a exagerar els trets dels anuncis més típics, afegint a banda les nostres aportacions humorístiques.

En general, aquest anunci l'hem fet fluidament i sense molts inconvenients, més enllà d'algun error de raccord, però estem contents amb el resultat."


Júlia, Roger: "Philips"



Júlia: "Vam decidir fer un anunci comercial aprofitant uns auriculars blancs de la marca Philips. El que volíem transmetre era multifuncionalitat dels auriculars i la comoditat i adequació d'aquests per a qualsevol situació. A més a més de voler fer arribar el missatge clara i concisament, volíem fer un anunci ètic i amb valors positius. Així doncs vam decidir trencar alguns dels estereotips sexistes que encara ara estan imposats en la nostra societat. Per eliminar aquests rols vam fer que el personatge que en l’anunci surt jugant a la consola fos femení i que el que estigués bevent cafè a partir d’una tetera de Disney fos masculí.

Per transmetre aquest dinamisme i adaptació dels auriculars en diverses situacions vam fer un muntatge en paral·lel ja que hem explicat quatre històries diferents amb quatre personatges desconeguts entre sí. Per remarcar la nostra idea vam utilitzar una font musical excèntrica i activa que la vam relacionar amb uns efectes, plans i moviments de càmera energètics i amb molta mobilitat. I finalment, per acabar de lligar-ho tot, vam editar el vídeo amb tons saturats que va donar el toc final que esperàvem".


Esther, Ivan, Ana: "Post-it"



Ivan: "Ens vam decantar per fer-ho sobre l'alzheimer, de manera que podíem així combinar la sensibilització amb un anunci de caràcter comercial, ja que darrere el missatge hi ha la voluntat d'associar aquest valor de solidaritat al producte anunciat, els Post-its.

L'element que es comercialitza són els post-it. Volíem a més contrastar l'ús que els hi donen les persones sense alzheimer amb aquelles que la pateixen, i remarcar que un Post-it arriba a formar part de la seva memòria.

Vam finalitzar l'espot amb una frase que instava a recordar per aquells que no ho poden fer, per donar visualització d'aquest fet."


ESPOTS DE SENSIBILITZACIÓ:

Marc, Helena, Pol: "Ets jove, atura les drogues"


Marc: "Ens vam decidir per fer un espot de sensibilització, ja que així aportàvem el nostre granet de sorra a alguna causa. Vam decidir que volíem que tractés sobre les drogues, un tema delicat i que encara que no ho sembla és molt present en la vida dels adolescents. Incompresos per la societat, per la família, pels amics, els adolescents podem acabar submergits en el món de les drogues i sense conèixer les conseqüències que aquestes comporten.  

El següent pas va ser pensar com fer arribar el nostre missatge, el Pol va proposar fer servir allò que se'ns dóna bé i incorporar-ho a l'espot. Així doncs el Pol, que és un gran esportista i que competeix en diferents categories de natació, es va convertir en la nostra primera passa cap a la construcció del nostre espot. Vaig dur a terme una recerca per tal de veure com s'havia de gravar a una persona que es troba nadant a una piscina, arribant així a treure idees dels vídeos gravats de natació dels Jocs Olímpics.

Del procés d'edició vaig fer servir el programa Final Cut Pro X, programa que no havia utilitzat mai, això va portar-me dificultats, que vaig saber superar invertint-hi moltes hores. La banda sonora és el que més em va costar dur a terme, ja que vaig haver de gravar per separat els efectes de so (encenedor, cop del micròfon, targeta i nas aspirant) incloure'ls a l'espot i ajuntar-los amb la música i la veu en off.

És un projecte del qual em sento molt orgullós i en el que tots els membres del grup hi hem ficat un 200% de nosaltres fet que s'ha vist reflectit al resultat."

Emma, Clara, Aaron, Laura: "Protectora d'animals de Tarragona"


Emma: "Nuestra elección ha estado crear un spot de sensibilización acerca de la adopción de animales, para llegar al espectador de manera emocional, y hacerle ver que la vida de un ser vivo no debe venderse. Apoyamos a las protectoras de animales, en las que no solamente tenemos la opción de adoptar, sino también la de contribuir de alguna manera, ya sea paseando perros, dándoles el cariño que les falta y se merecen, o aportando algún beneficio para estos vulnerables seres vivos, porque todos tenemos derecho a un hogar, a una familia, al amor.

No ha sido un trabajo fácil, hemos necesitado varios días, puesto que solamente disponíamos de una hora de luz diurna, ya que grabábamos de 18h (que es cuando abría la protectora) a 19h (hora en la que el sol ya se escondía). Pero no nos suponía un grandísimo problema porque siempre teníamos la opción de volver. A parte, aprovechábamos que teníamos escasa iluminación, para aparcar la cámara y sacar a pasear perros por los alrededores de la protectora.

Grabar animales no es algo fácil, coincidir miradas (objetivo-perro), capturarlos en un estado tranquilo en el que no se descentren del plano, evitar emocionarte entre tanto llanto y ladrido enjaulado mientras procedes a grabar… Lo mismo me ha pasado a la hora de editar, no por la dificultad, sino por el hecho de estar revisando cada vídeo una y otra vez, recortando, alargando, silenciando esos ladridos de desesperación… Ha sido complicado por la conmoción que supone realizar este spot, que a la vez te abre los ojos ante una realidad que todos conocemos, pero desde fuera.

Esperamos abrir los ojos y el corazón a cada uno de los espectadores de nuestro vídeo. Nuestro propósito no es dar lástima de un perro enjaulado, sino concienciar para adoptar antes que comprar, y si no podéis adoptar, colaborad, porque a día de hoy, con un sencillo “compartir”, ya estas poniendo tu granito de arena."



Exemple de guió tècnic il·lustrat i escaleta fets per l'anunci "Ets jove, atura les drogues":





Escaleta de l'anunci "Ets jove, atura les drogues":

1. INT – CASA – DIA: Noi es desperta, apaga el despertador i posa en marxa un rellotge de sorra. 

2. EXT – CARRER – DIA: El mateix noi camina pel carrer, mirant el mòbil i escoltant música. Prepara un porro, l’encén i procedeix a fumar-lo.

3. INT – PISCINA – DIA: El noi ara està dins d’una piscina amb banyador i es col·loca les ulleres de natació. 
Puja al trampolí per saltar a l’aigua. S’impulsa i es llença de cap a l’aigua. Neda l’estil de papallona. Surt de l’aigua i deixa caure el casquet i les ulleres al terra.

4. INT – ESTUDI – DIA: Apareix, de sobte, la mà d’algú deixant un micròfon damunt la taula. Noia col·locant-se els cascos de música. Tecleja l’ordinador. Mira la pantalla, seguint el ritme de la música amb el moviment del seu cap. De sobte, ja no està produint música, sinó que està preparant el que sembla ser una “ratlla” de cocaïna. Utilitza una targeta per distribuir la quantitat de droga a consumir. Enrotlla un bitllet, donant-li així una forma cilíndrica, estri amb el que consumirà la droga. La noia esnifa la cocaïna que havia preparat. En acabar, intenta netejar-se el nas.

5. INT –VESTUARIS – DIA: El noi d’abans apareix cansat, assegut a un banc dels vestuaris, mentre pensa en les conseqüències que està trobant a causa de la droga.

6. INT – ESTUDI – DIA: Torna a aparèixer la noia, girant-se i amb la mirada perduda, reflexiona.

7. INT – CASA – DIA: Una mà agafa el rellotge de sorra del principi, que seguia funcionant, i el gira horitzontalment de manera que ho atura.

Taula de coavaluació dels espots fets:


Exemple de coavaluació:



Mostra de la creació d'espots comercials i de sensibilització fets per l'alumnat de Cultura Audiovisual II de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2019-2020. 


ESPOTS DE SENSIBILITZACIÓ:

Marcos, Islem, Joan: "Donació de sang"






Marcos: "Vam decidir fer un espot de sensibilització social, la nostra idea era fer un anunci que servís de campanya per a fomentar la donació de sang. La "història" tracta d'un noi que ha tingut un accident de cotxe, s'està dessagnant i necessita una transfusió de sang, però els metges no poden ajudar-lo perquè no tenen reserves de sang.


Com a "director" va ser molt divertit el fet d'escollir els plans que faríem i dir als companys el que havien de fer. Com a càmera vaig posar-me sota del llit agafant-me d'un tub per poder filmar els peus del doctor corrents. En definitiva ens ho vam passar molt bé i ho vam gaudir molt".






Ares i Maria: "Bamboo Tooth Brush"



Publicitat CA from Ares Pallares on Vimeo.



Maria: "En aquesta activitat hem après a com fer un espot, des de la meva experiència, jo mai abans havia provat de crear alguna cosa similar, per tant, ha estat una experiència enriquidora, ja que hem après moltes coses noves com el fet de pensar per a quin tipus d'audiència es dirigeix el teu anunci, de quina manera vols transmetre el teu missatge, si t'interessa informar, seduir o conscienciar a l'espectador, etc. Al principi volíem fer un espot totalment de conscienciació, però les idees no eren gaire clares: vam pensar en el feminisme, l'alcoholèmia, etc. Vam acabar creant però, una combinació entre un missatge de conscienciació i alhora l'exposició d'un producte i la seva comercialització, que fes un bé per a la societat.
Vam recórrer diversos llocs de la ciutat i finalment vam aconseguir gravar zones amb força brutícia i sobretot que fossin de la nostra ciutat, això ho vam voler reflectir en el plànol on veiem la bossa de Tarragona flotant. Finalment, vam aconseguir les nostres expectatives: impressionar a la gent per transmetre un missatge amb imatges de la nostra ciutat i aportar un producte que oferís una alternativa ecològica per donar-li (part de) solució a aquest problema.

Ares: "Pel que fa a la gravació de plàstics al mar, ens vam sorprendre com de ràpid vam trobar-ne al port del Serrallo."


ESPOTS COMERCIALS:

Iván, Pablo: "Green Bull"



Pablo: "Encara que la idea sobre l'espot va sorgir relativament aviat (l'Ivan ho volia fer relacionat amb l'esport), tot el procés de rodatge ha estat feixuc. Com vam decidir fer un espot sobre una beguda energètica, vam dissenyar la marca, amb el logotip i l'adhesiu per l'ampolla, aprofitant els coneixements de Disseny.

Una vegada vam tenir-ho tot plantejat, vam haver de demanar permís al gimnàs per poder gravar. No va ser gens fàcil, ja que l'encarregat ens deia que estava prohibit gravar, però finalment va accedir.
Una vegada vanm gravar tots els fragments, va arribar l'hora d'editar. Aquesta part ha estat la més difícil. Un dels principals problemes va ser el de quadrar el vídeo amb l'àudio, ja que la música anava coordinada amb l'acció. Un altre problema va ser afegir efectes com els talls en negre o una superposició d'imatges. Pel que fa a la música utilitzada, vam triar una cançó motivadora, molt utilitzada en els gimnasos (NEFFEX, Fight Back)."


Xènia i Meritxell: "Edea"



Xènia: "En aquest treball he gaudit molt, ja que vaig tindre la oportunitat de tornar a posar-me els patins desprès de 6 mesos sense posar-me'ls, ja que al juny vaig deixar de patinar.

Vam quedar a les 8 del matí. Vam decidir aquesta hora per poder aprofitar la inclinació del sol, per poder gravar les ombres del terra, i d'aquesta manera la llum no cremava tant.

Com es pot veure en alguns plans, feia molt de fred i va ser difícil a l'hora de gravar ja que se'ns congelaven les mans, vam utilitzar aquests plans per crear una sensació sinestèsica, la persona quan veu l'alè fred pot recordar el moment que ha tingut fred.



A l'hora d'editar va ser molt complicat, degut a que volíem fer una edició diferent, que fes el vídeo més dinàmic i que despertés l'atenció de l'espectador.



Una de les coses que ens va resultar molt difícil va ser escollir un eslògan."

Meritxell: "He hagut d'aprendre a moure més ràpid la càmera i amb més equilibri i amb més control del pols, ja que en alguns casos havia de seguir el moviment de la patinadora.



He pogut treballar més creativament aquest trimestre, ja que he tingut la llibertat d'escollir els plans, els angles i altres aspectes tècnics, la qual cosa en veritat ha suposat més feia ja que havíem de començar de zero."


Alba: "Ksix"





Alba: Ha sigut difícil fer-ho tota sola. Va ser una decisió que vaig prendre en començar el projecte per poder experimentar per mi mateixa en tots els camps disponibles en la creació d'un espot publicitari. Per tant, he valorat molt l'esforç que suposa crear un espot i, també, he après molt més del que m'esperava. Potser no és l'espot que m'agradaria haver fet, però estic orgullosa d'haver aconseguit aquest resultat.
Cal esmentar que la preproducció va ser bastant difícil perquè no sabia com explicar la història amb un muntatge en paral·lel sense que durés més de un minut i mig. La solució va ser col·locar les tres històries en una mateixa pantalla. També volia posar una transició visual entre la primera part i la segona, de l'estil filtre, però quedava massa artificial. La solució final va ser molt simple: la música. Vaig buscar el remix d'una cançó (Soul Bossa Nova) i vaig adequar-la al meu espot.



Andrea, Juan, Patrícia: "El cuchillo" (Paròdia)


Patrícia: "En este anuncio se ve representada una figura femenina que vive en un mundo alternativo donde los cuchillos no existen. Andrea (el nombre de la actriz que interpreta este papel) intenta repetidamente cortar una naranja con una cuchara, pero no tiene éxito. Una mano misteriosa aparecerá en escena para enseñarle un maravilloso utensilio que puede solucionar sus problemas.

Como directora de escenografía, mi trabajo principal era encontrar atrezzo, cómo y dónde situar los objetos y por último conseguir ambientar éste anuncio en una época que, tristemente, no he podido vivir. La experiencia de creación ha sido sublime, pero lo que más me ha gustado es estar constantemente activa, pensando y creando nuevas técnicas para innovar planos, ángulos y movimientos de cámara.

A parte, el papel realizado como actriz también me ha supuesto un reto, ya que nunca me he tenido que poner en la situación de un vendedor inglés de Teletienda. Es más, por otro lado, la crítica escondida tras el anuncio fue una idea que tuvimos en común, ya que al final se ve como la persona que ve el anuncio no hace caso, y sigue encabezonada con  cortar la mandarina con una cuchara.

El papel de vendedora no me ha resultado muy difícil de hacer, ya que la brevedad del espot no ha requerido un trabajo exhaustivo del personaje. No obstante, mi escena como vendedora ha requerido mucho tiempo de grabación y poco a poco la temperatura de la sala subió por culpa de los focos, cosa que me aportó una dosis de realidad y supe que el trabajo como actriz no es nada fácil.

Cada trabajo grupal me enseña algún valor nuevo. Pero esta vez me he dado cuenta de que si hay un trabajo bien hecho en equipo y una dedicación, todo sale bien. Además también hay que valorar a mis buenos compañeros, Juan y Andrea, que me han ayudado y se han implicado tanto o más que yo."


Cartell de l'anunci "El cuchillo":




Exemple de guió tècnic il·lustrat "Green Bull":



Exemple d'escaleta "Green Bull":

 INTERIOR-GIMNÀS-TARDA

1. Ivan arriba al gimnàs.
2. Ivan fa estiraments.
3. Ivan fa press banca.
4. Ivan fa dominades.
5. Ivan fa esquats.
6. Ivan corre a la cinta.
7. Ivan fa press militar amb manuelles.
8. Ivan beu de la beguda energètica Breen Bull.
9. Apareix el logotip.


Mostra de la coavaluació:




Exemple d'espot analitzat al portafolis digital de l'alumnat (per Xènia i Meritxell):


SINOPSI: Diversos esportistes fent esport amb diferents outfits  Adidas.


BRÍFING (estudi de mercat, normalment el fa l’anunciant)

Empresa anunciant:

Adidas
Producte:
(característiques, composició, preu, benefici que aporta al consumidor, etc.)
Roba molt dinàmica i perfecta per fer esport.
Producte molt bo per la relació qualitat-preu.
T’aporta comoditat per entrenar.
Competència:
(avantatges i desavantatges del producte respecte als de la competència)
Avantatges: són productes originals i molt estètics, pots trobar-ne de qualsevol color i talla.
Desavantatges: Pots trobar-ne  estèticament similar per un preu molt més assequible.
Mercat:
(lloc on ha de competir el producte, mercat real i mercat potencial)
Mercat real: esportistes de qualsevol esport o de gimnàs, que ja són consumidors d’Adidas.

Mercat potencial: Tota aquella gent que vulguin introduir-se al món de l’esport.
Consumidor:
(característiques, estils de vida, motivacions de compra)

Persones de totes les edats, però sobretot gent jove, esportistes que els agradi cuidar la seva imatge. Que els motivi anar “guapos” al gimnàs o practicar qualsevol esport.
Objectiu de màrqueting:
(què vol aconseguir l’empresa)

Vendre el màxim de productes d’Adides possibles. Seduir a l'espectador.
Objectiu de la publicitat:
(què ha d’aconseguir l’anunci publicitari en concret)

Mostrar les seves peces de roba i calçat per que seduir a la gent, tant compradors habituals com possibles nous clients, i fer que s’ho vulguin comprar. Fer un esport dinàmic i sorprenent.
Públic objectiu:
(informació demogràfica i psicològica sobre el grup d’individus al què s’adreça el missatge)
Gent jove que els agradi fer esport.
Joventut la qual va molt ben vestida a fer esport ja que les aparences són importants per a ells.

ANÀLISI FORMAL
Color:
Amb un filtre que desatura les imatges.
Il·luminació:
Clau baixa, il·luminació càlida i al final freda.
Vestuari:
Roba esportiva de la marca Adidas
Maquillatge:
No hi predomina a la imatge, és maquillatge natural, i afegeixen gotes per simbolitzar la suor.
Atrezzo:
Escenaris i material esportiu.
Escenaris:
(exteriors/interiors)
Interior al gimnàs i exterior en la pista de bàsquet i al carrer.
Planificació:
(plans llargs / plans curts)
Plans curts per ensenyar el producte i permetre a l’espectador imaginar-se amb aquella roba i plans llargs per contextualitzar els actors en un entorn esportiu.
Moviments de càmara:
(panoràmica, tràveling, fix, zoom, càmara a les espatlles)
Tràvelings per apropar a l’espectador cap al producte i contextualitzar en l’ambient.
Gir de 180º per sorprendre a l’espectador.
Angles de visió:
(picat, contrapicat, normal)
Normal, per no distreure a l’espectador del missatge important.
Rasant, per afavorir la mostra del producte. Contrapicat, mostrar superioritat dels esportistes.
Zenital,mostrar angles diferents per sorprendre.
Aberrant per mostrar dinamisme.
Transicions:
(tall en sec, fosa encadenada, fosa en negre, cortineta, escombrada, etc.)
A tot el vídeo s’utilitzen talls en sec.
Muntatge:
(analìtic=ràpid / sintètic=lent, salt endavant, salt enrere)
Analític, hi ha un muntatge en paral·lel en el que es mostra l’activitat de diversos esportistes que estan entrenant alhora.
So:
(veu en off, efectes de so, música)
Veu over, durant tot l’anunci i música de fons.
Durada total de l’anunci:
(minuts i segons)
34 segons


ANÀLISI DEL CONTINGUT
Eslògan:

Here to create
Raó que justifica el missatge:
T’anima a crear nous mètodes d’entrenament, desafiar allò que està establert i a trencar amb la rutina.
Figures retòriques emprades: 
(metàfora, hipèrbole, metonímia, personificació, comparació, etc.)
Comparació: compara tots els esportistes entre ells, a tots els agrada Adidas.
Estereotips que mostra l’anunci:

1.La dona esportista forta i prima.
2.Classe d’spinning amb la gent súper feliç ballant.
Altres missatges encoberts:

Sigui l’esport que sigui el que practiques, la roba Adidas és la millor.








A l'examen del segon trimestre van analitzar algun aspectes de l'anunci de LOEWE: https://www.youtube.com/watch?v=rGmrz70AjuI i aquí teniu un resum del resultat:

EMPRESA ANUNCIANT: Loewe

CONSUMIDOR (target):
Pablo: "Gent  amb gran poder adquisitiu, de classe mitjana-alta, que li agraden els productes naturals."
Mar: "Va dirigit a persones apassionades pel ball perquè fan com contemporani, també a la gent interessada en la natura, persones que els agradi la tranquil·litat i la calma".

OBJECTIU DE MÀRQUETING:
Sílvia: "L'empresa Loewe ha volgut expressar la puresa de la seva colònia  i l'olor suau amb un anunci estètic".
Xènia: "Ens trobem en l'etapa de RECORDAR, ja que la marca es pot permetre no ensenyar el producte fins el final".

OBJECTIU DE LA PUBLICITAT:
Sílvia: "El creatiu publicitari ho ha fet possible (expressar puresa i suavitat) mitjançant els paisatges naturals i per mostrar l'olor suau han fet servir els moviments lents de les persones durant l'anunci. L'olor de cada colònia l'han representat ficant una planta o flor al costat de cada persona."
Xènia: "Els actors van nus, ja que només necesiten la colònia per sentir-se lliures. L'aigua de la platja també simbolitza llibertat".

FIGURES RETÒRIQUES EMPRADES:
Ares: "COMPARACIÓ entre les persones de la dreta i les flors de l'esquerra. EL·LIPSI, ja que no es mostra el producte fins al final."

COLOR:
Meritxell: "El color d'aquest anunci és blanc i negre. Està fet amb l'objectiu de mostrar la puresa  i l'elegància del perfum. També pot ser per evitar distraccions amb el color, ja que en blanc i negre només ens fixem en la similitud que hi ha entre les flors i la forma quer imiten les persones. Que sigui en blanc i negre també fa que ens impacti més el color dels perfums al final".

PLANIFICACIÓ:
Mar: "Plans detall, mitjans i algun americà per veure millor els moviments, la forma del cos i com s'assembla a la forma de la planta, es mostren només les parts del cos absolutament necessàries".

MISSATGES ENCOBERTS: 
Mireia: "Se'ns presenten estereotips de bellesa, ja que només surten homes musculosos i de cabell curt, i dones primes i de cabell llarg".
Anna: "Tots nosaltres som com les plantes, éssers vius, i hem de cuidar d'elles com si fossin persones, perquè sense elles no existiriem".


Tràiler del treball fet, creat per Marcos: