dimecres, 8 de març de 2017

Treballant el reportatge fotogràfic en vídeo

Exercici de reportatge fotogràfic editat en vídeo. Cutura Audiovisual, 1r de batxillerat, institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2016-2017.









Comencem la seqüència didàctica sobre fotografia de reportatge analitzant junts a classe la següent fotografia de Sebastiao Salgado, utilitzem una versió simplificada de la pauta d'anàlisi proposada per la Universitat Jaume I de València a l'enllaç: http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php


Resultado de imagen de sebastiao salgado fotografo

Sebastiao Salgado: Serra Pelada, 1986.

Tot seguit són els estudiants els que, de forma individual, han d'analitzar una fotografia de reportatge triada lliurement (veure un exemple al final de l'entrada). 

Continuem veient el documental "La sal de la Terra" (2014) fet per Win Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, fill de Sebastiao Salgado, sobre el treball fotogràfic del seu pare:


Després del visionat del documental treiem algunes conclusions com:

Ferran: "Juliano Ribeiro Salgado, fill de Sebastiao, volia mostrar a la gent com es la vida del seu pare amb aquest documental. Amb Wim Wenders (co-guionista) han pogut mostrar petits detalls de la seva vida i aconseguir, d'aquesta forma, fer-nos empatitzar amb les situacions que va viure el fotògraf. Sebastiao és famós per fer-nos obrir els ulls amb la veritat, ens mostra tot allò que passa però no ho veiem o no volem veure".

Marina S.: "Jo, sincerament, li agraeixo que hagi fet totes aquestes sèries fotogràfiques i que hagi suportat passar per totes aquells situacions, perquè gracies a això, quan veig les seves fotografies sento que el món és molt fràgil, que està molt descompensat, i que s'està trencant. Això no pot seguir així, i que els únics que ho podem canviar som nosaltres".

Albert: "La sal de la Tierra" és un dels millors documentals de fotografia que he vist mai. No és fàcil de veure, fins i tot es podria dir que és dur i dolorós".

Montse B.: "Moltes persones no som conscients que hi ha gent que intenta sobreviure com pot mentre nosaltres li plorem als pares perquè en comprin el nou iPhone i ens sentim els més desgraciats del món per haver d'agafar un autobús a les 7 del matí".

Aleix: "Sempre va bé que algú et recordi la sort que has tingut en la teva vida".

 Comencem la proposta de treball: 
Creació d'un reportatge fotogràfic en vídeo.

Què és un reportatge: Un reportatge fotogràfic és una manera de narrar amb imatges, és a dir, d'explicar un esdeveniment, ja sigui de tipus cultural, social, esportiu... A més de la narració dels fets, un bon reportatge també ha de ser capaç de transmetre'ns l'ambient que envoltava l’esdeveniment i, fins i tot, ser capaç de transmetre els estats d'ànim dels seus protagonistes i espectadors.

Objectiu del treball: Practicar la fotografia documental i compartir-la en format vídeo d’un minut, aproximadament. El fotògraf de reportatge treballa com un periodista, les seves fotografies han de respondre preguntes: QUI, QUÈ, ON, COM, PER QUÈ... sobre el que està fotografiant. Per tant, un reportatge inclou altres gèneres fotogràfics com el retrat, el paisatge i o la natura morta, però sense cap manipulació per part de l’autor.

Fases del treball pràctic, que es podia fer individualment o en petits grups de treball:

1. Tria del tema del reportatge fotogràfic (de fàcil accés per a tu).
2. Documentació sobre el tema (a través d’Internet, fent entrevistes, etc.).
3. Elaboració d'un guió previ a la realització de les fotografies (què t’agradaria mostrar), segueix una estructura narrativa cinematogràfica.
4. Realització de les fotografies, en un sol dia o en dies diferents, depenent del tema triat.
5. Selecciona les millors fotografies, ordena-les (unes 60 aproximadament).
6. Edició del vídeo, d’un minut de durada (aprox.). Segons el que vulguis expressar, tria el so que acompanyarà el teu reportatge fotogràfic (so ambiental, música, veu en off...).
7. Incorporació del títol (suggerent!) i els crèdits finals (amb el rol de cada membre del grup i la música utilitzada).
8. Publicació del vídeo a Youtube o Vimeo. Música lliure de drets a:
9. Estrena conjunta dels vídeos amb crispetes! 

A continuació, exemples de reportatges fotogràfics en format vídeo, vistos i comentats a classe. Fotògrafs: Pep Escoda i Marta Richardson.









A tenir en compte:

-    La tècnica fotogràfica: ser capaç d'identificar i capturar el moment precís d’interès, no interferir en el que està passant (no “preparar” les fotos), fer servir (si es pot) distàncies focals diferents, de vegades és aconsellable disparar una ràfega (per descompondre una acció o moviment).

-    Els tipus de pla: procurar que estiguin tots els tipus de pla representats, des dels més llargs (GPF, PG) als més curts (PD, PP).

-    Els angles de visió: evitar fotografiar sempre amb l’angle normal, fer contrapicats: acotxar-se per fer les fotos, estirar-se a terra...; fer picats: pujar a una cadira, a un balcó, etc.

-    La composició: no oblidar la regla dels terços en la col·locació dels horitzons i dels elements de la composició. Deixar aire al voltant de les persones i/o elements importants de la composició. Recordar deixar espai lliure en la direcció del moviment o de les mirades.

-    La llum: disparar, sempre que es pugui, d’esquena al sol. En el cas de contrallum, disparar el flash si fos necessari.

-    La velocitat d’obturació: si volem congelar el moviment, disparar amb velocitat ràpida: 1/250, 1/500 per ex.; en el cas de voler representar el moviment suggerit (borrós), disparar amb velocitat lenta: 1/15, 1/20 per ex.

-    L’obertura del diafragma: obrir el diafragma si volem l'enfocament selectiu (f2 per ex.), tancar el diafragma si volem obtenir molta profunditat de camp (f22 per ex.).

-   La presentació: ordenar de forma coherent les imatges (expliquen un esdeveniment real, no de ficció!), sincronitzar-les amb la música o el so triat.

Mostra dels treballs fets per l'alumnat de Cultura Audiovisual de primer de batxillerat de l'institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2016-2017:

Laura: "Casa nostra, casa vostra"


Laura: "El tema del meu treball és la manifestació a favor de l'acollida de persones refugiades i immigrants que es va dur a terme el 18 de febrer de 2017 a Barcelona. El més important, segons el meu punt de vista, és el missatge que transmet. L'acollida de refugiats és un tema actual que tots l'hauríem de treballar i, fent aquest projecte, puc plasmar en un petit vídeo tota la lluita i la feina que campanyes com "Casa nostra, Casa vostra", entre d'altres, està fent per defensar totes aquelles persones que fugen de la guerra i la fam i necessiten un lloc digne on viure".

"Estic molt satisfeta del resultat final, tot i que en un principi pensava que no aniria gaire bé. Hi havia molta gent a la manifestació, era molt complicat avançar entre les persones i vaig tenir bastants moments d'estrès en que no podia passar per enlloc. La llum ambiental no era gaire bona, ja que el cel estava ennuvolat i moltes fotos quedaven mogudes. Em vaig sentir molt professional perquè la gent em tractava de "fotògrafa" i em demanava que els hi fes fotos i em deixaven passar quan veien que portava una càmera a la mà".


Dana, Marina, Maria, Amanda: "No ser nadie, todos, ni cualquiera. Ser único."


Maria: "Vam decidir fer un reportatge sobre les tribus urbanes que podíem identificar pel carrer: rastafaris, “emo scene", skaters i punkys. Amb aquest reportatge volíem transmetre que hi ha gent de tot tipus, i que no per la seva forma de vestir han de ser jutjats; a més, l’important sempre és ser un mateix, i sent així, segur que sempre tindràs un lloc on pertànyer. Fins i tot, vam conversar amb els qui vam fotografiar, i eren tan amables com qualsevol altre persona. Vam tenir algunes dificultats a l’hora de fer fotos a certes botigues o espais, però ens en vam sortir finalment. Aquell dia era ennuvolat i això va fer que quedessin millor les fotos. Per fer les fotografies a espais interiors (botigues) vam obrir el diafragma (f4) i fins i tot vam pujar una mica l’ISO (400). Les fotos dels skaters en moviment les vam fer amb la velocitat d’obturació ràpida (1/500) i el diafragma depenent del que marcava el fotòmetre. També vam utilitzar, a més de l’objectiu normal, un teleobjectiu per apropar-nos més a persones que estaven més lluny i vam fer molts tipus de plans i angles de visió diferents".


Amanda: "Con este proyecto queríamos transmitir que no debes dejarte influenciar por los demás, situación bastante actual que sufren sobre todo los jóvenes de hoy en día. Casi todos desean llevar lo que está de moda y, si no lo consiguen, no se sienten aceptados. Consideramos que cada uno debe vestir como quiera, ser como quiera, escuchar la música que quiera..."



Elena: "Fugaç"


Elena: "De seguida vaig pensar en el meu avi... Realment, portava temps intentant fer-li un homenatge d'algun tipus, així doncs, vaig veure l'oportunitat perfecta. Vaig decantar-me per fer un "reportatge" sobre la seva vida quotidiana. Vaig dissenyar un petit storyboard amb anotacions i fotografies clau que havia de fer per a que la historia tingues una mica de fil. La recció del meu avi en veure el vídeo final va ser de posar-se a plorar i dir: "És el millor regal que algú m'ha fet mai".


Irene i Maria: "Tutú de plato"




Maria: "Irene practica ballet desde hace años y me explicó que ellas se consideraban buenas bailarinas cuando llegaban a ponerse un Tutú de plato. Así que decidimos mostrar todo lo que ellas tienen que hacer día tras día para llegar a conseguir ponerse ese tutú. Por eso le pusimos ese nombre al proyecto. Decidimos poner las fotografías de los ensayos en blanco y negro para mostrar todo el tiempo que dedicaron en un pasado para formarse. La foto del tutú está en color porque representa el presente".

Irene: "Volíem explicar que, dia darrere dia, treballant al màxim i esforçant-se, es pot arribar on vulguis".

Júlia: "Is there a life, before death?"


Júlia: "Vaig decidir encaminar-me per un tema que m'agrada bastant, els llocs "abandonats”. El moviment o l’estètica underground sempre m'ha agradat molt, igual que el tema dels graffitis; sempre he estat interessada en el Hip Hop i les seves arrels. També vaig pensar en un segon significat: veure bellesa a les coses més enllà del que puguis veure a simple vista. En la majoria d'aquests llocs, malgrat el seu estat brut i d'abandonament, hi puc trobar un aspecte bonic o interessant, a més que el graffiti és una forma d'expressió i reivindicació."


Marina: "Mare Nostrum"




Marina: "Vaig fer servir una càmara analògica, vaig disparar dos rodets de 400 i vaig utilitzar un teleobjectiu, un gran angular i un de 50 mm. Els rodets els vam revelar en un "laboratori" que tenim a casa. Vam ampliar algunes, les vaig escanejar i vaig muntar el vídeo.

Seré sincera, el port de Cambrils no era la meva primera opció; és més, el dia que vaig anar no estava gaire animada però, mentre mirava els pescadors, sentia el soroll del mar, les gavines, les converses i els vaixells que arribaven, em vaig sentir molt a gust. Em vaig posar a fer fotografies i, quantes més en feia, més m'animava i més ganes tenia de quedar-me. Vaig pensar que ser pescador és una feina que existeix des de fa milers d'anys, la qual s'hauria de respectar molt ja que trobo que és molt difícil de fer."


Candela: "A orillas de mi alma"




Candela: "A orillas de mi alma’’ trata de un tema muy importante para mí que es el mar, el cual me transmite alegría y tranquilidad. He puesto esta música por la nostalgia que transmite y me pareció bonito poner también el sonido de las olas para expresar tranquilidad". 



Ianula i Eli: "No abandonis una part de tu"


Eli: "La Ianula i jo vam aprofitar i vam fer una crítica social. Actualment, centenars de gossos són abandonats cada any a la protectora, molts d'ells maltractats, i com estimem als animals, vam pensar de parlar amb la Protectora d'Animals de Tarragona, que aprofitem per agrair-li la seva ajuda, i vam fer el reportatge sobre els gossos, gats i voluntaris de l'associació. Vam triar aquest títol a partir d'un cartell que hi havia a la protectora amb l'objectiu de conscienciar a la gent. Creiem que una mascota forma una part essencial d'una persona i que són, com nosaltres, éssers vius que es mereixen ser estimats". 

Ianula: "La gent es pren el fet de comprar un animal com el fet de comprar una joguina, i les coses no funcionen així! Quan vam arribar, al menys per la meva part, em va impactar molt veure els gossos i els gats allí, ja que mai havia anat a una protectora i impacta veure tot allò". 

"Les fotografíes les vam fer amb la càmera de l'Eli i el meu mòbil, i mentre les feiem, estàvem pensant: '' fes picats!'' ,'' fes contrapicats!'', '' recorda l'enfocament selectiu'' i així tot el matí; tot i que, per exemple, la regla dels terços sortia sola, sense voler".



Paula: "How to become rich?"




Paula: “Antes de tomar ninguna foto, lo primero que tienes que tener claro es el tema de tu reportaje. Yo tenía muchas dudas pero finalmente decidí hacerlo sobre los trabajos duros, utilizando como ejemplo a mi padre, mecánico de coches.

Las fotografías las tomé todas en un solo día, me pase el día siguiendo a mi padre arriba y abajo con la cámara. A veces le resultaba un poco molesta ya que lo seguía a todas partes y estaba en medio del paso. Por eso es difícil hacer un reporte, todas las fotos tienen que ser instantáneas y a veces no te salen las que tenías en mente.

Elegí unas 65 fotos de 200 que hice. Son en blanco y negro y bastante oscuras porque quería que la suciedad se notara y también para esconder los rostros de las personas, para conseguir cierto misterio.

El vídeo se titula “How to become rich?” ("¿Cómo hacerse rico?"). Y la conclusión que saco es esa, la de trabajar duro e involucrarte totalmente en el trabajo”. 

Blanca: "Sonntag"


Blanca: "Lo he titulado Sonntag por una sencilla razón: significa domingo en alemán, y el vídeo trata del mercado de los domingos en Bonavista. Tengo que agradecer a los vendedores por permitirme hacer fotos, a mi madre por ayudarme con la idea y a una de mis mejores amigas por dejarme su cámara."


Marta: "Petits plaers, grans emocions"


Marta: "Vaig decidir fer-lo sobre Barcelona, els músics i artistes de carrer. Un amic em va acompanyar i em va ensenyar llocs impressionants així que finalment el treball inclou també molts altres detalls d’aquesta meravellosa ciutat".



Seguidament podeu veure un exemple d'anàlisi de fotografia de reportatge fet a classe per Eli Flix. Hem busquem les imatges en llocs web com Magnum Photos, World Press Photo o PhotoPres: 
https://fotopres.caixaforum.com/web/fotopres/portada


Resultado de imagen de niña napalm


ANÀLISI DE LA IMATGE FOTOGRÀFICA 

1. NIVELL CONTEXTUAL

TÍTOL: La niña del Napalm. NOM DE L’AUTOR/A: Nick Ut. NACIONALITAT: Va néixer a Vietnam. ANY DE LA FOTOGRAFIA: 8 de juny de 1972.

PROCEDÈNCIA DE LA IMATGE (D’ON L’HAS TRET):   https://www.worldpressphoto.org/gallery/themes/36316/2

GÈNERE (RETRAT, PAISATGE, NATURA MORTA, NU, REPORTATGE...): Reportatge sobre la guerra de Vietnam.

B/N / COLOR: Està feta en blanc i negre. FORMAT (QUADRAT, RECTANGULAR): Format rectangular horitzontal. CÀMERA: Analògica. OBJECTIU: Normal. Angle de visió humana.

DADES BIOGRÀFIQUES DE L'AUTOR: Va néixer a Vietnam el 29 de març de 1951. Va començar a fer fotografia amb només 16 anys per a la Associated Press. Més tard també ha treballat per a la AP a Tokio, Corea del Sud i Hanói. Va guanyar el premi Pulitzer amb la foto que passaré a comentar.

COMENTARIS DE L’AUTOR SOBRE LA SEVA OBRA (INDICAR TAMBÉ D’ON S’HAN TRET ELS COMENTARIS): Frases com aquestes són les que l'autor d'aquesta fotografia opina d'ella, assegura que, gràcies a la seva imatge, va acabar la Guerra de Vietnam.

"Vaig anar a ajudar-la a l'instant (a Phuc) perquè la seva pell se li estava desprenent del braç i l'esquena. No volia que morís. Vaig deixar la meva càmera i vaig començar a tirar-li aigua a sobre, després la vaig ficar en el meu cotxe i ens vam anar a l'hospital, sabia que podria morir en qualsevol moment "

"La Guerra de Vietnam va acabar gràcies a aquesta fotografia"


COMENTARIS CRÍTICS (INDICAR TAMBÉ QUI HO DIU I D’ON S’HAN TRET ELS COMENTARIS): Aquest és el comentari de la protagonista de la foto, la nena nua que corre aterrada pels bombardejos:
"Estic molt contenta. Penso que la fotografia és un regal molt gran per a mi i crec que el món és millor gràcies a ella, perquè ha fet que la gent sigui més conscient quan pensa en guerres "


 2. NIVELL MORFOLÒGIC

DESCRIPCIÓ DEL MOTIU FOTOGRÀFIC (QUÈ ES VEU A LA FOTOGRAFIA, LECTURA DENOTATIVA): Trobem diferents nens corrents pel mig de la carretera. Al mig de la fotografia trobem a una nena nua, protagonista de la imatge. Alguns soldats corren darrere d'ells amb metralletes. Porten casc i vestimenta de militar, Podem observar que el cel està fosc i que no hi ha molta llum.

PUNT (PUNT DE FUGA, PUNT D’ATENCIÓ, GRA, SOROLL...): El punt d'atenció en aquesta foto és la noia nua. Podríem dir que trobem un punt de fuga amb la carretera que acaba a l'horitzó. Ja que la fotografia es va fer amb una càmera analògica, podem apreciar el gra de la imatge que ens mostra la seva antiguitat.

LÍNIA (CORBES/RECTES, VERTICALS/HORITZONTALS/DIAGONALS...): Trobem la línia d'horitzó en forma horitzontal, el cos de les persones, nens i soldats, que formen línies verticals i, per últim, les dues línies diagonals que formen les vores de la carretera.

PLA/PLANS – ESPAI (PLANS DE PROFUNDITAT): En primer pla trobem a tots els nens atemorits, que són el centre d'atenció, les seves cares de por. Més enrere, en un segon pla, trobem als soldats.

ESCALA (TIPUS DE PLA: PD, PPP, PP, PM, PA, PS, PG, GPG... RELACIONS DE GRANDÀRIA ENTRE ELS ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ):  Utilitza un pla general, ja que apareixen diferents persones i podem identificar-les.

FORMA (FORMES ORGÀNIQUES, INORGÀNIQUES...): Predominen les formes orgàniques, els nens i els soldats.

TEXTURA (TEXTURES VISUALS): La textura que més s'aprecia podriem dir que és la de la roba dels nens, la del cos de la nena que va nua i la roba dels soldats. Altres textures són la de la carretera i la del camp del voltant.

NITIDESA DE LA IMATGE (MOLTA/POCA PROFUNDITAT DE CAMP, DESENFOCAMENT...): Hi ha molta profunditat de camp.

IL·LUMINACIÓ (FONT LLUMINOSA: NATURAL/ARTIFICIAL, DIRECCIÓ DE LA LLUM: LATERAL, FRONTAL, CONTRALLUM, ZENITAL, CONTRAPICADA, TIPUS D’IL·LUMINACIÓ: CLAU ALTA/CLAU BAIXA, DIFUSA/CONTRASTADA...): És llum natural ja que es troben al carrer però no hi ha un excés de llum. Sembla que la fotografia s'hagi près en un dia ennuvolat. La llum pot ser que sigui zenital, una mica lateral, d'esquerra a dreta, ja que el nen que està en primer pla té alguna ombra a la part dreta del coll.

CONTRAST (LLUMS I OMBRES): No hi ha moltes ombres pel tipus de llum que hi ha (difusa). Pel color del cel podem saber que és un dia ennuvolat cosa que fa que la imatge quedi amb una textura més brillant.

TONALITAT  (B/N, SATURACIÓ DEL COLOR, FILTRES): La tonalitat de la fotografia és en blanc i negre.

3. NIVELL COMPOSITIU

RITME (REPETICIONS D’ELEMENTS): El ritme visual podrien ser els nens i els soldats que estan darrere.

DISTRIBUCIÓ DE PESOS (COMPOSICIÓ SIMÈTRICA/ASIMÈTRICA, AIRE...): Podem apreciar que hi ha aire per damunt els caps de la gent que apareix a la foto i per sota els peus, amb excepció del nen que està en primer pla. La composició és bastant simètrica, amb el mateix pes d'un costat que l'altre.

LLEI DELS TERÇOS (S’APLICA?): Sí s'aplica la llei dels terços. La primera línia horitzontal començant per dalt, coincideix amb les cares de terror de tots els nens presents.

ESTATICITAT / DINAMISME (ESTÀTICA= HORITZONTAL O VERTICAL, DINÀMICA= DIAGONAL): Podríem dir que la composició és dinàmica ja que es veu que els nens corren fugint dels soldats i de les desgràcies que estan passant. També podem observar els peus que, en algun cas, surten borrosos.

RECORREGUT VISUAL (NORMALMENT D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX, PERÒ DEPÈN DEL/S PUNT/S D’ATENCIÓ): La meva primera visió és la de la nena nua, seguida per tres components, començant pel nen que està davant de tot, seguint pels dos germans i, darrerament, els soldats.

POSE/INSTANTÀNIA (SI ESTÀ PREPARADA O ÉS ESPONTÀNIA): És una instantània; les persones que surten en la fotografia no poden fingir, és un moment únic.

CAMP / FORA DE CAMP (QUÈ VEIEM I QUÈ INTUIM, PERÒ NO VEIEM): Veiem els soldats corrents darrere dels nens. Podem intuir que estan passant per una situació molt difícil, que mai podran oblidar. Estan destrossant les seves vides per culpa d'altra gent, per problemes polítics i/o econòmics i ho paguen la gent amb menys culpa, en aquest cas els nens.

ESPAI (OBERT/TANCAT O INTERIOR/EXTERIOR): Espai obert, es troben a l’exterior.

CONSIDERACIONS SUBJECTIVES SOBRE EL TEMPS REPRESENTAT (FOTOGRAFIA ANTIGA, ACTUAL, ATEMPORAL...): Fotografia antiga, presa a l'any 1972. Crec que és una imatge atemporal ja que vol reivindicar la pau, en contra de la guerra. Per molts anys que passi, sempre tindrà un valor i un significat.

SEQÜENCIALITAT / NARRATIVITAT (SI FORMA PART D’UNA SEQÜENCIA O SÈRIE FOTOGRÀFICA, O SUGGEREIX ALGUNA HISTÒRIA): Forma part d'una sèrie fotogràfica que va fer l'autor escenificant els pitjors moments de la guerra. Pot suggerir la història de les famílies que van patir i pateixen la guerra en els diferents països.

4. NIVELL ENUNCIATIU

PUNT DE VISTA FÍSIC (PICAT, CONTRAPICAT, ZENITAL, NADIR, ABERRANT, RASANT...): És un punt de vista normal, decantant-se més pel picat ja que l'horitzó no està exactament al mig, si no que està una mica més amunt.

MIRADES DELS PERSONATGES (ON MIREN): La majoria dels personatges miren endavant. A mi em transmet que volen oblidar el passat i continuar endavant, superant totes les dificultats que estan patint. També trobem un dels nens mirant cap enrere com controlant el que està passant.

ACTITUT DELS PERSONATGES (COM ES MOSTREN): Els personatges es mostren aterrats davant la situació, desesperats, sense saber què fer, cap a on anar, si la seva família estarà bé. Es preocupen pel seu futur i la seva supervivència.

QUALIFICADORS (COM PODEM DIR QUE SÓN ELS PERSONATGES O QUÈ REPRESENTEN): Els nens representen la innocència, els més desafortunats. La nena nua, la impotència i la vulnerabilitat. Els soldats representen l'autoritat, el poder i l'infern, els que estan provocant el desastre que tant afecta a la gent.

VERSEMBLANÇA (SI ÉS CREIBLE O NO): És una foto creïble ja que la guerra està present actualment en el món i no és res nou.

INTERPRETACIÓ (SUBJECTIVA) GLOBAL DEL TEXT FOTOGRÀFIC (QUÈ CREUS QUE VOL EXPRESSAR EL FOTÒGRAF I QUÈ ET SUGGEREIX A TU LA FOTOGRAFIA, LECTURA CONNOTATIVA): El fotògraf crec que vol expressar la misèria en la que vivien i viuen tots els que pateixen la guerra.

Pel meu punt de vista, els nens són els que més pateixen els problemes dels adults i són els que menys ho haurien de fer perquè són el futur, sense ells el món, en uns quants anys, no serà res, serà només el món, la Terra. La infància dels infants no es pot treure així, perquè sí, un nen sense infància no creixerà feliç, sempre tindrà un passat negre. Diguem no a la guerra!


Vídeo promocional del projecte educatiu "Treballant el reportatge fotogràfic en vídeo", 
editat per Gerard Àvila, alumne de segon de batxillerat:









dilluns, 30 de gener de 2017

Fent luminogrames



Dibuixant amb llum amb l'alumnat de 1r de batxillerat de Cultura Audiovisual de l'institut Antoni de Matí i Franquès, curs 2015-2016.


Luminograma fet a classe per Nacho, Aleix, Albert i Ferran

Albert: "Què és un luminograma? Com s'aconsegueix? És una tècnica fotogràfica que consisteix en captar el registre de la trajectòria d'una font lluminosa en moviment. Qualsevol font de llum és vàlida, però sempre es necessita un temps d'exposició molt llarg. Normalment s'utilitza un trípode per a mantenir la càmera fixa però també es pot aconseguir un luminograma realitzant un moviment de càmera respecte a un punt fix de llum.

A classe de Cultura Audiovisual hem treballat els luminogrames. Un dia vam dedicar-lo a la teoria, mentre que al següent dia vam portar les càmeres, vam habilitar la classe i vam dur a terme la pràctica. La sessió va ser molt lúdica i divertida, i la veritat és que van sortir uns luminogrames força sorprenents".

Laura: "Per aconseguir aquest efecte, hem utilitzat l'opció manual «M», ja que ens deixa controlar l'obertura i la velocitat. L'obertura del diafragma regula la quantitat de llum que entra a l'objectiu i la velocitat d'obturació regula el temps d'exposició a la llum. Per fer els exercicis de classe hem utilitzat una velocitat entre 8" i 15", és a dir, una velocitat molt lenta, així podia entrar molta més llum. L'obertura del diafragma l'hem anat canviant a mesura que anàvem fent fotos".

Luminogrames fets a classe per Nacho, Aleix, Albert i Ferran:






Luminogrames i altres experiències fotogràfiques (amb velocitat d'obturació lenta) fetes per Núria:




 Luminogrames de Max, Maria i Adrian:



Max: "Aquests exercicis els vam realitzar amb l’opció manual de la càmara, amb una velocitat d’obturació molt lenta, d’entre 10 i 30 segons. Teniem una llanterna com a font d’il·luminació, però, tot i així, vam tancar el diafragma a F12, perquè, deixant l’objectiu obert tanta estona, la càmara captava molta més llum. En algunes fotos, després de realitzar un dibuix amb la llanterna, enceniem una altre focus il·luminant tota l’escena uns segons, per a que es veiés el fons i la persona".

Jugant amb l'abstracció. Luminogrames de Laura, Elena i Yaiza, respectivament:




Laura M. experimenta a casa i fa luminogrames com aquests:



Laura R. fa recerca de fotògrafs que dibuixen amb llum i troba els següents:



Susan Sims-Hillbrand: http://susansimshillbrand.com/






Més informació sobre light painting a: http://lightpaintingphotography.com/light-painting-artist/


Per últim, un dels luminogrames fets a classe per Maria, Aaron i Elena 
el convertim en la felicitació de Nadal de l'institut:










diumenge, 22 de gener de 2017

TÈCNICA FOTOGRÀFICA

Exercicis de control manual de la càmera fotogràfica fets per l'alumnat de l'institut Martí i Franquès durant el curs 2012/2013 i 2013/2014.


VELOCITAT D'OBTURACIÓ i REPRESENTACIÓ DEL MOVIMENT:





Chris (velocitat normal 1/125 i lenta 1/30)







Sara (velocitat ràpida 1/250 i lenta 1/15)



Gif fet per Marina, combinant les velocitats lenta 1/30 i ràpida 1/250




Carla, escombrat del fons (seguint la figura amb la càmara, velocitat 1/15)



Chris, luminograma (velocitat molt lenta, 1")





Fotografies nocturnes fetes amb trípode per Marina (velocitat molt lenta, 2"),
la primera està feta movent l'objectiu zoom i la segona girant la càmara horitzontalment



Luminograma fet per Marta amb el mode nocturn d'una càmara automàtica



 





Luminogrames fets per Sergio (velocitat molt lenta, 4")


OBERTURA DEL DIAFRAGMA i PROFUNDITAT DE CAMP:


Anna, diafragma obert amb un objecte proper: poca profunditat de camp (velocitat: 1/640, f 4,5)



Anna, diafragma tancat amb un objecte proper: molta profunditat de camp (velocitat: 1/60, f 14)



Mariona: En aquesta foto el diafragma està obert (f4) per tant, hi ha poca profunditat de camp i l'enfocament és selectiu. 



Mariona: En aquesta foto el diafragma està tancat (f22) per tant, hi ha molta profunditat de camp. 




Mariona: En aquesta imatge el diafragma està obert (f5,6) és per això que l'enfocament
 és selectiu




Mariona: En aquesta imatge el diafragma està tancat (f36) per tant, la profunditat de camp és més gran, tot i que l'enfocament segueix sent selectiu per la gran proximitat de l'objecte en primer pla. 



CONTROL DE L'EXPOSICIÓ:



Mar, contrallum (sobreexposar per aconseguir detall en la figura)





dijous, 12 de gener de 2017

Retrat surrealista


Exercicis de retrat surrealista fets per l'alumnat de cultura audiovisual de 1r de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2016-2017.

Comencem el tema amb alguns referents tant pictòrics com fotogràfics: René Magritte, Frida Kahlo, Grete Stern, Hans Peter Feldmann, John Stezaker,  Ouka Leele, Jose Romussi, Levi van Veluw, Susana Blasco, Rimma Gerlovina o Carmen Calvo, entre d'altres.

Proposem algunes estratègies fotogràfiques de creació com: descontextualizació d’objectes o persones, maquillatge, disfressa, doble exposició (amb la càmera fotogràfica o amb l’ordinador), etc. I també tècniques mixtes possibles com: collage (directe), fotomuntatge (directe o per ordinador), assemblage sobre fotografia, dibuix/pintura/text escrit/cosit sobre fotografia, cubmania, estrenyiments, outagrafia, cadàver exquisit, etc.

A continuació, una mostra del treball fet:





Laura: "Vaig pensar en fer retrats als meus amics i representar una de les seves cançons preferides. Tenia pensat escriure les cançons amb maquillatge a les seves cares i fer una foto en primer pla o primeríssim primer pla.

Però després vaig descobrir les fotografies de Shirin Neshat. És una de les artistes més representatives de l'art a Iran. La seva obra parla de la dona de la societat islàmica en el seu context social, polític i psicològic, i una de les tècniques que utilitza és l'escriptura sobre la imatge. Ho vaig trobar tant interessant que vaig decidir canviar el projecte i inspirar-me en ella.

Vaig fer quatre fotografies a amics meus, tres en primer pla i una en primeríssim primer pla. Les vaig imprimir en format DIN A3 i, finalment, vaig escriure-hi a sobre amb permanent negre.
El tema principal del projecte és la cançó protesta, és a dir, totes aquelles cançons que defensen un canvi social. Va ser difícil haver-ne de triar només quatre i, al final, vaig decidir que cadascuna fos en un idioma diferent. Els autors i les cançons les vaig treure del llibre “El cant de les primaveres lliures; la cançó protesta, els himnes que canvien el món”. 

La finalitat d'aquest treball és potenciar alguns moviments socials que defensen els drets civils, com el pacifisme, el feminisme i el moviment obrer, amb cançons com: “La mauvaise réputation”, de George Brassens, “Torn de preguntes”, de Feliu Ventura o “Imagine”, de John Lennon.
El resultat final va sortir molt millor del que m'esperava. A més a més, la valoració que han fet els meus amics i, el més important, la que han fet els protagonistes del projecte, va ser molt bona.

Els treballs dels meus companys també em van fascinar molt. Molts de la classe encara no ens coneixem i, gràcies a aquest projecte, hem pogut veure la manera de pensar que té cadascú". 





Núria: "Bàsicament, el meu treball consistia en poder representar com era aquella persona sense utilitzar paraules o símbols: només imatges. Vaig preguntar a cadascun què els agradava, en què solien pensar per ser feliços, i què creien que els representava. Vaig escriure les respostes i després vaig intentar plasmar-les totes:

La meva mare: Els bolets, la muntanya, la natura en general, la infermeria i medicina, la família, el punt de creu i Bruce Springsteen.

El meu pare: Les diferents tecnologies (ordinadors, consoles, etc.), el cinema fantàstic i de terror, l'art, Allan Parsons, La Unión i tot allò considerat "retro".

La meva germana: Els animals, les nostres mascotes en concret, les plantes medicinals, les infusions, l’encens i el reggae.

Per fer les imatges definitives, vaig començar per treure la meitat dels caps amb un programa d'ordinador que utilitzo per dibuixar, el Paint Tool Sai, i intentar que no es notés amb el fons. Després vaig posar les imatges en blanc i negre, els hi vaig pujar el contrast per fer més clares les figures i vaig posar una capa d'ombra de cadascun dels seus colors preferits. Per fer els dibuixos, vaig agafar imatges d'internet de cada element (excepte l'arbre) i les vaig calcar. Ho vaig dibuixar amb una tableta gràfica Wacom, i després vaig anar col·locant cada dibuix a un lloc per a que quedés bé. Com a detall final vaig acolorir lleugerament les zones dels dibuixos amb tons més saturats per intentar ressaltar la separació entre la fotografia i el dibuix.

Així vaig aconseguir el meu objectiu principal, que era fer mes ús de la meva habilitat per el dibuix que no pas la fotografia. Si hagués alguna cosa que m'hagués agradat modificar hauria sigut que la paret contrastés més amb les persones. A part d’això estic satisfeta amb el meu treball".







Marina: "He llamado a mi serie fotográfica: “Un mundo aparte”. La finalidad de este trabajo es expresar mi historia y la esencia de mis amigas en una sola imagen. También quiero hacer entender a los demás que todos somos diferentes, cada uno con sus sueños, manías e ambiciones y que no hay nada malo en ser diferente a los demás, al contrario, eso te hace aún más especial.

En el proceso de creación sólo he utilizado una cámara, el vestuario y maquillaje adecuado para mi modelo y mis ideas. También he utilizado una aplicación llamada "Bazaart" para hacer el montaje de las fotos y luego un collage real.

Me costó bastante elaborar la idea que tenía en mente a un simple papel, pero después de dos semanas de pensar y pensar lo conseguí. Este trabajo ha sido muy divertido de hacer y estoy muy contenta de mi resultado ya que he expresado exactamente lo que quería decir.

Tiendo a ser una persona muy insegura y miedosa ante los cambios. Por experiencia propia viví un capítulo de mi vida donde reprimí mi forma de ser para encajar. Poquito a poco iba construyendo una barrera entre mi yo real y mi creación de mi otro yo (aquí representado como una estatua ). Los brazos de las estatuas simbolizan la gente que ha estado a mi alrededor, de piedra, sin sentimiento alguno.

Creemos ser invencibles, pero con el paso del tiempo nos damos cuenta de que podemos ser destruidos. No por algún meteoro o cataclismo natural, sino por nosotros mismos. Me he retratado desnuda como símbolo de libertad y fragilidad, dejando al descubierto mi más sincero yo. He creado mi mundo, y tengo mis propias ideas y opiniones. Los planetas de mi alrededor simbolizan las personas que me rodean, cada una de ellas diferente e única, con su color y su esencia. Cada uno de nosotros somos un mundo".







Ianula: "La primera foto representa l’altra cara de les persones, aquella cara que no tothom entén, i que mol poca gent coneix, i volia fer-la visible.

Aquesta segona fotografia del meu projecte trimestral, està feta amb la finalitat de representar la personalitat d'unes certes persones, aquella personalitat que no accepta punts entremitjos i pensa d'una manera determinada. Vull representar una personalitat amb dos colors, el blanc i el negre, i que per aquestes persones les coses són d'una manera o d'una altra, persones que no accepten ni escolten les opinions dels altres.

I, per últim, la intenció de la tercera fotografia és tot el contrari a la d’abans. És la representació de la personalitat d’aquelles persones que són obertes i escolten altres opinions. Aquesta foto ensenya que les coses no sempre són blanques o negres, sinó que també poden ser grises.

Aquest projecte l'he fet amb molta il·lusió, m'ha agradat fer aquest treball, pensar idees surrealistes, pensar com podia fer-les... M'ha agradat tant i la meva imaginació va volar tan lluny, que se'm va oblidar que havien de ser retrats".




Aitana: "Amb aquesta sèrie fotogràfica volia fer una crítica a la societat, a la vegada que volia representar a la persona fotografiada. En mostrar la seva addicció en la imatge, coneixem una part important d'aquesta persona. Quant al punt de vista crític, amb aquestes fotografies vull que l'espectador reflexioni sobre el fet que cada vegada som més individualistes, que es qüestioni si ell o ella és realment lliure, si algú controla la seva opinió, etc."






Albert: "AQUESTA HA ESTAT L'ACTIVITAT MÉS IMPORTANT I DIVERTIDA!! És el projecte de final de trimestre, en el que se'ns demanava presentar una sèrie de tres retrats surrealistes.

Vaig decidir fer tres retrats a una molt bona amiga, la Sarai. Havia de pensar però, com plasmaria en el treball la seva personalitat, pensaments... Així que prèviament vaig quedar amb ella per a mantenir una conversa més intima, ja que tot i ser amic seu hi havia coses d'ella que encara se m'escapaven. Vaig tenir molta sort, ja que per sorpresa meva, no li va costar gens obrir-se i explicar-me tot allò que li anava preguntant. Va ser una excel·lent experiència, tant per a l'elaboració del projecte, com pel progrés de la nostra amistat.

El treball tractaria de la seva passió per la natura, d'allò que ens fa animals i lliures, i de la màgia.

Més tard vaig decidir també que, per la part de darrera del retrats, hi posaria (a mà) frases cèlebres de novel·les com Harry Potter, Peter Pan... i en un dels retrats hi vaig escriure la seva cançó preferida. La sèrie és en blanc i negre perquè li vaig preguntar a la model i junts vam arribar a l'acord que el blanc i el negre donava un toc misteriós als retrats.

Per a transformar a la Sarai en aquesta mena de "fada" vaig utilitzar, flors, plantes i herbes del mateix medi on vaig anar fer les fotos però també vaig haver d'anar a comprar-ne de falses. Adjunto també algunes imatges del procediment d'elaboració".








Amanda: "Gracias a este trabajo he aprendido a pensar antes de hacer las fotografías, además me ha demostrado que la fotografía no trata simplemente de hacer un clic; que debo dejarme ayudar por los demás y admitir las críticas. Y, finalmente, me ha hecho amar aún más la fotografía".




Núria: "El meu projecte tracta sobre aquella cosa que porta dins cada persona, allò que li agrada tant i que marca tant la seva personalitat. Per això es titula "Passions".

Per a realitzar-lo, el primer pas va ser pensar què volia expressar a través d'aquest treball, ja que em donava l’oportunitat de fer-ho. Cada dia em va servir per a reflexionar sobre tot el que m'envolta i parar atenció en qualsevol cosa que em pogués inspirar i servir d'ajuda. Vaig començar a definir les meves primeres idees per tal d'aconseguir una que m'agradés i que fos possible de realitzar. Totes elles estaven relacionades amb emocions, pors, somnis que té una persona. Per organitzar els pensaments que anava tenint vaig utilitzar un full on vaig escriure tot el que em passava pel cap.

A partir d'aquí vaig decidir que als retrats hi apareixerien tres persones que tindrien una porta o finestra que es pogués obrir per veure el que cada persona porta a dins, la seva passió. Dues noies més i jo mateixa vam ser les models.

Després vaig buscar imatges per internet d'un tema per a cadascuna i les vaig ajuntar. Els temes triats van ser l'art, la música, la moda o el disseny.

A continuació, vaig imprimir totes les imatges per separat i vaig retallar el tors de cadascuna de forma que quedava una finestra oberta. Finalment, a darrere hi vaig enganxar les altres imatges i va quedar el collage final, donant per finalitzat el procés.

En definitiva, ha estat un treball que m'ha fet buscar noves formes d'expressar una idea i saber més sobre el surrealisme dins el camp de la fotografia".



Albert: "M'he inspirat en el treball que vaig fer l'any passat a 4t d'ESO sobre la guerra de Síria. M'ha semblat una bona idea, ja que tinc molts coneixements sobre el tema i per donar-li més importància a aquests fets tan terrorífics i tristos.

El que he fet ha sigut fer-me un autoretrat de pla mitjà, imitant als micos dels emoticons de WhatsApp i representant a Europa, amb un filtre blau i les estrelles de la bandera. Després, he agafat diferents notícies de diaris anglesos i espanyols amb les notícies sobre el que estava passant a Síria i els fets que hi sortien més perjudicats. He volgut fer una crítica a Europa ja que, com es pot apreciar, tots els fets que passen els hi dona igual, i per això m’he fet l'autoretrat com els micos. Europa no vol parlar, ni escoltar ni veure res respecte als conflictes sirians". 






Dana: "Aquesta sèrie de fotografies surrealistes l'hem anomenada "Pain of love", que vol dir "El dolor de l'amor". Inspirant-nos en l'artista Alex Stoddard, volíem representar un punt de vista sobre les relacions entre parella no gaire comú. Tracta sobre el dolor que ens pot fer estimar a algú. Cal destacar que li hem donat un to obscur a les fotos per a donar una sensació de tristesa, per donar a conèixer l'altre punt de vista contrari a l'amor al que estem acostumats, tan brillant i bonic.

En la primera imatge, feta per Laura, volíem representar un noi al que li han fet molt mal emocionalment, per aquesta raó està ple de ferides i té una de molt gran en el pit, just en la posició del cor, ja que significa que on més mal li han fet és allà. La noia és el seu àngel, que el cuida i per a sanejar-li les ferides que la seva anterior parella li ha fet.

En la segona imatge, feta per Laura, volíem donar a entendre el mateix que a l'anterior fotografia, un noi al que li han fet molt mal en la seva vida sentimental.  La diferencia és que està sol i no te a ningú que li ajudi, ni li curi les ferides.

En la tercera, li estic donant el meu cor a la meva parella, literalment. Ell ara té el meu cor, la meva vida, per tant haurà de tenir cura d'ell. Ens estem donant un petó per a donar a entendre la nostra confiança i estimació. Fotografia feta per Dana.

L'última imatge representa el "flechazo". Un enamorament sobtat cap a una persona. Ho hem volgut retratar d'una forma diferent con ja he dit anteriorment. Aquest “flechazo” li ha fet mal, s'ha enamorat molt profundament, tant que li condiciona la vida, no fa res més que pensar en aquella persona tant especial i important per a la seva vida. Fotografia feta per Dana.




Laura: "Vaig demanar a les persones que volia retratar una foto seva de petita i les vaig escanejar, quan les vaig tenir escanejades, vaig quedar amb elles i els hi vaig fer una foto actual.

A casa, vaig fer el fotomuntatge amb Photoshop i em donava la sensació que era molt pobre, així que vaig pensar que podria posar de marc de la fotografia la seva flor preferida, els hi vaig preguntar i les vaig posar.

Vull expressar que el temps passa molt ràpid i també mostrar com canvien físicament les persones".





Andrea: "La sèrie es diu: “El paisatge de la nostra pell”. Des d’un principi sabia que volia pintar, així que vaig buscar idees en pintors surrealistes, però res. Fins que un dia, amb una amiga, per algun motiu vam començar a parlar de l’espai i, com ella es una amant de la mitologia, em va explicar la història de Gea, deessa de la terra, que va crear el cel nocturn. Va ser en aquell moment quan se’m va acudir que podria pintar-li al pit una galàxia. Vaig utilitzar pintures escolars i vaig combinar-ho amb Photoshop per intensificar les estrelles i la galàxia.

Per la següent imatge vaig voler representar l’amor que sent la meva amiga pel mar i com li fa mal que estiguin contaminant i danyant això que tant estima. Representa que plora i es lamenta, però ho afronta i lluita però solucionar-ho.

A l’última imatge vaig voler representar a la meva amiga com a la mare terra, feta pols i plorant,  ja que ella és una amant del medi ambient que es preocupa i entristeix per la contaminació".



Max: "Aquest es el projecte de final de trimestre, fet juntament amb l’Adrian Daraban. El significat dels retrats és senzill: estem morts per dins. Les fotos estan fetes amb una il·luminació lateral, de manera que una meitat de la foto queda molt més fosca que l’altra. La part il·luminada és la part que nosaltres mostrem al món, una faceta nostra, i la part fosca és com estem realment per dins, com ens sentim".

Adrian: "Amb aquest treball el Max i jo volem expressar com som per dins: morts, comparat amb el que ensenyem, que no té res a veure".




 

Marc: "Vaig fer treballar a cada model i els vaig fer una sèrie de preguntes: "Alguna cosa que t'encanti, que et faci feliç o que t'evadeixi dels problemes o de la vida mateixa? Alguna cosa que et sembli que et roba el temps de lo ràpid que et passa? Alguna cosa per la que tu perdis el cap?"

Un cop vaig tenir les respostes vaig començar a rumiar, i a pensar quina composició quedaria millor per a cada retrat. Volia aconseguir una sensació d'intriga i d'incògnita. De... perquè a aquesta persona no se li veu el cap? Perquè el té posat dins d'això? Perquè només se li veu el cos? Etc.

Crec que a cadascú li agradaria sentir-se identificat o representat amb allò que més li agrada i estima. I jo ho he fet substituint el seu cap, o millor dit, posant el seu cap dins d'aquell objecte que representa la felicitat que sent amb allò.

És una forma d'expressar una part de la seva personalitat oblidant-se per un moment de les penúries i malt de caps que tots tenim, deixant-se engolir pel plaer.

Fins que no em vaig posar a veure les obres realitzades pels meus companys no vaig veure el talent que n'hi ha. Uns més exòtics, altres de més clàssics, altres d'originals, també de simpàtics o lletjos i  els avorrits que no t'acaben transmetent res i per això t'avorreixes mentre els mires... Som creatius, som artistes i per això estem aquí, per aprendre i millorar".




Blanca: "Una de mis amigas tenía miedo a los puntos con volumen y a los payasos, y le pinté un payaso en la cara con puntos. Otra de ellas temía a la muerte y lo relacionó con el humo del tabaco, así que, desde la parte superior izquierda, sale humo tapando una calavera. Otra de ellas tenía miedo a los sitios pequeños, así que le dibujé una caja en el medio de la cara y al rededor una especie de laberinto. Y, finalmente, la última tenía miedo a quedarse ciega, así que le pinté ojos azules y le dibujé unas manos tapando la cara. Con este trabajo quería que mis amigas pudieran hacerle frente un poco a sus miedos, por eso la titulé: “Siendo tu propio miedo”.




Èlia i Carla: "La idea fue coger a tres amigas nuestras y hacerles una foto para luego expresar sus sentimientos o su personalidad en el retrato. La primera foto muestra libertad. Es la que más ha costado hacer ya que tuvimos que hacer dos fotos iguales y, con mucha paciencia, ir recortando todos los triángulos menos la boca. Para hacerla más surrealista, utilizamos la otra foto para recortar más fragmentos y engancharlos". 









Maria:  "Volia representar la forma interior de cadascú, la part de nosaltres que ningú coneix. Vaig pensar en fer fotografies de 3 persones diferents que haguessin viscut situacions semblants en el passat. A totes tres ja les coneixia bastant, però tot i així vaig dir-los que em parlessin sobre moments durs per a ells i que expressessin els seus sentiments (bons o dolents). A partir de la seva col·laboració, vaig anar formant característiques de tots tres. Després vaig pensar en la part surrealista d’editar les imatges per a descriure el seu estat, i ho vaig reflexar pintant-los el cos, la cara i al final, editar amb un programa el que no vaig poder pintar a la realitat.

Amb el meu treball, vaig voler expressar els diferents sentiments que havien sentit els 3 models en el passat. També vaig voler que li donessin importància a cançons que van ajudar-los a superar aquella època, que reflectissin i suportessin el que sentien. 

El format en que ho vaig presentar, volia que representes un àlbum de fotos, però en compte d’imatges familiars o amb amics, d’un mateix. De les pròpies experiències que ningú no sap que ha viscut la persona. Per tant, una mena d’àlbum de records, per no oblidar mai que s’han de passar per moments durs per arribar a sentir-te bé finalment.

Al principi temia que les fotografies no quedessin com m’esperava, o que l’edició no em sortís bé. Però, finalment, quan vaig col·locar les imatges i vaig decorar l’àlbum amb les frases i papers de colors, em va agradar el resultat. A més, a la portada de l’àlbum hi ha escrit “Dont get lost”, i a l’última pàgina “in the memories”. Amb això volia transmetre que no s’ha de caure en els records, no perdre’s en el passat, perquè sempre hi ha una sortida al final. Per tant, jo estic molt contenta amb la meva feina, ja que m’hi vaig esforçar i el resultat va ser el que imaginava dins meu". 



Laura: "Em va costar molt triar una idea perquè en tenia moltes i cap alhora. Finalment, durant la vista a l’exposició de Philippe Halsman, en un moment es va dir que ell treballava fent servir una metodologia literal o ideogràfica, o sigui: transformava el no-literal en literal. En aquell moment no se’m va acudir res, però aquesta idea es va quedar gravada al meu cap. Un dia, mentre estava nedant a la piscina, se’m va acudir el que faria: triaria frases fetes que fessin referència a la manera de ser o a les qualitats d’una persona i les representaria literalment. Vaig buscar moltes frases fetes a Internet i em vaig apuntar les que creia que podia aprofitar. Vaig pensar com elaboraria les fotos, quines tècniques utilitzaria, en quines hi retallaria, en quines hi enganxaria…

“Papallones a l’estómac”: En aquesta foto volia representar l’alegria d’estar enamorat i vaig fer que l’Ainhoa rigués per a que quedés més natural. Després vaig pintar unes quantes papallones sobre paper i les vaig enganxar a la panxa.

“Dues cares”: Per a fer-la, en la de la dreta vaig utilitzar una llum blau clar i frontal, a la de l’esquerra vaig fer servir la llum contrapicada vermella perquè crec que li donava molta tenebrositat i, a més, la Mireia es va desmaquillar com si hagués plorat. En un principi anava a fer un collage, però se’m va acudir enganxar-les amb els imperdibles perquè així no quedaven les fotos totalment enganxades, ja que volia representar que aquestes dues parts de la personalitat no acaben de lligar".





Andrea: "Després de dies pensant, vaig recordar un llibre que vaig llegir fa temps, anomenat “El Llenguatge de les flors”. Aquest llibre tenia com a protagonista una noia a la qual, de petita, li havien ensenyat un llenguatge amb flors que utilitzaven les dones a l’edat victoriana per transmetre missatges que normalment expressaven emocions, qualitats, estats d’ànim, etc. Li vaig explicar a l’Andy de què tractava el llibre perquè sabia que li agradaven les flors, i aleshores tots dos vam decidir descriure a les persones a les que volíem retratar utilitzant aquest llenguatge.

Per fer aquest projecte, he hagut de buscar el significat de cada flor per tal d’utilitzar-la de forma correcta. Hi ha diverses pàgines que he consultat, però moltes he hagut de interpretar-les, ja que no tenien un sol significat o un de concret. He volgut expressar que hi ha moltes maneres de descriure a algú, i he volgut donar a conèixer aquest llenguatge, ja que a mi em fascina i és una cosa que m'agradaria aprendre, tot i que no tingui molta utilitat pràctica".

Andy: "Jo m’he encarregat del muntatge fotogràfic i he volgut donar més importància a la part psicològica de la persona retratada. Com que m’agrada molt editar amb Photoshop, m’he permès posar un “color correction” per cremar una mica més les fotografies, recalcant un to blanquinós a la pell que dóna una impressió més nua, els sentiments al descobert. Estic molt orgullós de nostre treball perquè m’ho he passat bé i m’han agradat com han quedat les fotografies."


ALGUNS EXERCICIS PRELIMINARS SOBRE RETRAT SURREALISTA

Abans de la sèrie fotogràfica definitiva, vam fer alguns exercicis de collage directe i dibuix, 
inspirats en l'artista català, i resident a Tarragona, Pau López:

Pau López

Treballant el collage directe a classe



Eli


Eric


Ianula

Posada en comú dels treballs fets:



L'exposició dels retrats surrealistes al vestíbul de l'institut:




Visita a l'exposició de Phillipe Halsman, a CaixaFòrum Barcelona, prèvia a la realització dels retrats surrealistes:




Fotos dels grups saltant: Elena Velasco