dissabte, 17 de desembre de 2016

Animals geomètrics. Disseny de màscares amb 1r d'ESO.



Mentre estudiem el tema de la simetria (axial, radial i central) fent làmines del llibre de plàstica, se'ns acut la idea de fer màscares d'animals geomètrics aplicant la simetria axial. Comencem fent proves de color i de textures gràfiques, sobre màscares ja dissenyades que trobem a la xarxa:

 Proves de color i textures gràfiques fetes per Helena, Judit, Marta i Andrea

Més primeres proves fetes per Abril, Núria, Núria i Nomin

Continuem creant dissenys propis de màscares d'animals geomètrics, primer a mà alçada:

 Esbossos de dissenys propis fets a mà alçada per Abril i Natàlia
 i amb escaire, cartabó i compàs per Hèctor

Esbòs fet a mà alçada i a color de Paula

I continuem amb escaire, cartabó i compàs per donar forma geomètrica a la nostra màscara definitiva, havent mesurat la distància entre els ulls de la cara perquè la màscara sigui útil i pugui fer-se servir. Aquí teniu alguns exemples dels dissenys creats:

Inma

Andrea

Sabrina

Àlex

Helena

Gerard

Núria

Hèctor

Àngela

Marta

Un cop retallades les màscares i amb la goma elàstica col·locada a nivell dels ulls, sortim al pati i anem al teatre a fer fotografies del resultat aconseguit:








Per últim, exposem les màscares al vestíbul de l'institut:


















dimecres, 2 de novembre de 2016

Ruta Sepetys: "Entre tonos de gris"

Quan ens anuncien que l'escriptora nord-americana d'ascendència lituana Ruta Sepetys visitarà l'institut Antoni de Martí i Franquès el dia 28 de novembre, comencem a planificar la rebuda. La seva novel·la "Entre tonos de gris" es converteix en una excusa perfecta per treballar des de diferents departaments i des de diferents perspectives. 


Enllaç a la pàgina web de l'autora: http://rutasepetys.com/

Des del departament de Filosofia, amb els professors Josep Mª Duch, Joan Canet i Elisabet Pérez, els/les alumnes comencen a reflexionar sobre la lectura amb la intenció d'obrir el diàleg amb l'escriptora.

Ruta Sepetys escriu "Entre tonos de gris" per tal de recuperar la tràgica història de la seva família que va haver de migrar als USA després de la repressió d’Stalin. El llibre ha recollit infinitat de premis i reconeixements i ha estat traduït a més de 30 idiomes.

L’acció de la novel·la es desenvolupa a Lituània, l’any 1941, ocupada des de 1939 quan la NKVD (policia secreta soviètica) d’Stalin interromp la vida de Lina, una noia lituana de 15 anys que, gràcies a l’art del dibuix i de la música, manté l’equilibri en aquestes dificilíssimes condicions. Lituània va perdre un terç de la seva població.

Aquesta novel·la té com a objectiu recuperar la memòria històrica col·lectiva del poble lituà, i també la memòria ocultada a nivell social, familiar i personal. 

Algunes qüestions abordades a classe de Filosofia:

- És la memòria històrica un mecanisme terapèutic per apaivagar el dolor de les víctimes? És la memòria històrica un acte de justícia? Pot haver perdó o reconciliació en l’oblit? És a dir, es pot perdonar sense conèixer la veritat històrica? Creus que es pot perdonar coneixent la veritat?

- Les indignitats comeses durant les sis setmanes de viatge en un tren per animals cap a Siberia. Creus que són equivalents als viatges dels jueus envers els camps d’extermini?

- Els familiars de la Lina són venuts com a esclaus per treballar al camp. Creus que l’explotació laboral dels supervivents forma part de les ideologies totalitàries?

- Hi havia algun tipus d’ètica als gulags? (entre els presoners, entre presoners i carcellers, entre els carcellers).

- Els supervivents tornaren traumatitzats a meitat de la dècada de 1950. Les seves cases havien estat ocupades pels soviètics que també es van apropiar de noms i cognoms... alguns migraren a altres països. Lituània va recuperar la independència i la llibertat nacional l’any 1991 de manera pacífica. L’autora afirma que l’amor i el perdó ho van fer possible. Tú com ho veus? 

Fotograma de la pel·lícula "Ashes in the Snow", 
basada en la novel·la "Entre tonos de gris" de Ruta Sepetys

El Departament de Castellà va recomanar la novel.la "Entre tonos de gris" a tot l’alumnat de 4t ESO com a lectura d’estiu, al juny del curs passat. Aquest  primer trimestre del curs, en els diferents grups de 1r de batxillerat, s’ha parlat de l’obra per tal de motivar a la seva lectura. Els alumnes que l’han llegida han fet  interessants presentacions orals a l’aula davant els seus companys, incidint en la seva temàtica i propiciant el debat i la reflexió, a més d’engrescar als que encara no l’han llegida. 

A classe de Cultura Audiovisual de 1r de batxillerat, ens fiquem a la pell de Lina, la protagonista del llibre i ens imaginem que fem les maletes d'un viatge sense retorn. Què ens portariem?

Ianula: "Jo em portaria els meus dos gossos perquè no em vull separar d'ells i me'ls estimo molt. També em portaria menjar.  Seguidament, els meus auriculars, ja que quasi bé tot el dia estic escoltant música. I sobretot fotos, fotos que són importants per mi. Finalment, el meu peluix, que me'l va regalar el meu avi i no el vull perdre mai."



Marta: "En mi maleta he metido principalmente mi osito de peluche porque le tengo mucho cariño. Cuando me siento sola ahí esta él para hacerme compañía y darme el amor que me falta. Seguidamente he colocado las fotografías de mis padres con mi hermana, una con cada uno, ya que están separados. Después metí el secador porque siempre he tenido una obsesión con él; y junto a él, también el corrector de ojeras ya que me veo demasiado ojeras y no me gusta nada. El estuche con la funda de los dientes, porque estuve más de tres años con brackets y siempre lo debo llevar encima para que no vuelvan a estar mal posicionadas. Posteriormente deposité el libro "A todos los chicos de los que me enamoré" de Jenny Han, que fue el primer libro que me leí con interés, así decir que me interesan los libros románticos. Seguidamente coloqué una de mis colonias ya que nunca salgo de casa sin ponérmela. Acabando, situé una imagen de Gemeliers, porque han sido mi adolescencia y lo siguen siendo y no me quiero olvidar nunca de ellos, para mí siempre han estado conmigo. Finalmente dejé el móvil y los auriculares para, cuando necesite escuchar música, poder hacerlo. 


Núria


Laura: " Si tuviera que hacer la maleta para irme de casa y no volver jamás, realmente lo único que querría llevarme sería a las personas más importantes de mi vida. Por eso, en lo primero que pensé cuando la profesora propuso el ejercicio, fue en mi madre, que para mí, es una de esas personas indispensables. La verdad es que no necesitaría nada material, ya que todo eso lo puedo comprar en cualquier sitio, pero siempre hay algo que tiene como un significado simbólico y que por mucho que lo intentes, cuando toca hacer limpieza de la habitación no te puedes separar de esa cosa o cosas materiales que significan algo especial para ti."


Núria


Maria: "Lo que yo me llevaría sin dudarlo ni un instante es mi familia, ya que no sería nada sin ellos, y, claramente, mi conejo entraría en ese conjunto. Simplemente a mi familia y algunos álbumes y marcos con fotos y recuerdos de nuestra vida, ya que desde mi punto de vista la ropa y la comida siempre las puedes volver a conseguir, pero los recuerdos son únicos e irrepetibles y creo que es lo que más valor tiene, al menos para mí".


Anna


Amanda: "Escogí algunos objetos significativos, como los CD's que más me gustan, fotografías con seres queridos, incluso películas que me marcaron. Por otra parte, también decidí llevar cosas útiles, como ropa, dinero, y cosas de higiene íntima."


Irene: "Els objectes que he posat en aquesta maleta són els que més em representen i sense ells jo no seria com sóc: la música, el ballet, els records més importants, la família... Tot això és el que m’emportaria".

Yaiza: "El més important per mi és el meu gos i els records amb la meva família."


Eric

En el marc de la matèria Tècniques d´Expressió Grafico-Plàstica, impartida per la professora Susana Mena, els/les alumnes de 2n de batxillerat il·lustren diferents fragments del llibre. Tras una prèvia selecció dels textos més representatius i impactants, trien la tècnica més adient per realitzar els dibuixos; posant-se una mica en el lloc de la Lina, la protagonista del llibre, a la que tant li agradava dibuixar, fan els dibuixos tal i com els podria realitzar ella, i fan servir únicament un boli Bic, un material molt senzill, però amb moltes possibilitats. Aquí teniu una mostra dels resultats:




Des de la matèria Història i fonaments de l'Art, fem una pluja d'idees per condicionar l'espai del vestíbul i també l'escenari del teatre de l'institut que acollirà una performance organitzada pels alumnes d'Arts Escèniques i la seva professora Mercè Sardà. Ens inspirem en artistes com Christian Boltanski i Chiharu Shiota, ja que ambdós fan instal·lacions artístiques sobre el tema de la memòria.

Pluja d'idees feta amb els alumnes d'Història i Fonaments de l'Art

Després de la pluja d'idees, decidim que el vestíbul mostrarà una taula, la taula de casa de Lina, sobre la qual col·locarem la maleta de la noia i les tasses que ha trencat a posta la seva mare, just abans de marxar de casa per iniciar el camí cap a Siberia juntament amb els altres deportats:


Decidim també que l'escenari mostrarà una muntanya de roba usada i, sobre ella, quatre peces de roba sospeses en penja robes que faran referència als quatre membres de la família de Lina: el pare, la mare, el germà petit i ella mateixa:



Assaig de la perfomance al teatre de l'institut

Per últim, a l'entrada al teatre, pengem del sostre fulls DIN A3 amb retrats fotogràfics antics impresos en paper vegetal, referència directa als desapareguts:


Decidim també, gràcies a la pluja d'idees, que els alumnes Toni Martínez i Marc Legaz dibuixin sense parar (i situats a l'escenari) durant la conversa amb Ruta Sepetys, tal i com feia la protagonista de la seva novel·la, i que li regalarem els dibuixos fets. D'altra banda, Mireia Salcedo maquilla una companya de classe fent al·lusió al quadre "El crit" d'Edward Munch, artista preferit de la Lina, protagonista de la història narrada. Fet que emociona intensament l'escriptora.




L'exposició final de les fotografies de maletes, juntament amb els dibuixos sobre la novel·la i la instal·lació de la taula de la casa de Lina al vestíbul de l'institut:


L’alumne de l'institut, Sergi Planas, estudiant de 1r de batxillerat A, composa una obra per a l’ocasió, instrumentada per a flauta, violoncel, piano, percussió, veu solista i cor. L’autor es va inspirar en el llibre i en les diferents escenes. Va tractar de formar un clima i uns sentiments concrets que s’assemblessin a allò que hom percep llegint el llibre “Between shades of gray”. L’obra, d’aproximadament quatre minuts de durada, es titula “Lina’s theme”, en al·lusió a la protagonista de la història que Ruta Sepetys va treure a la llum. Els intèrprets van ser un total de 16 alumnes del centre, de 1r de batxillerat A, B i C: Sergi Planas, Clara Grande, Julia Ramos, Jordi Llatser, Ainara Gallent, Miguel Dickinson, Adrià Folch, Adrià Rubio, Albert Farré, Álvaro Andrés, Elena Velasco, Ferran Guillén, Iván Sánchez, Izam Gómez, Paloma Ballarín i Sofía López. Aquesta composició musical es va escoltar durant la performance desenvolupada al teatre pels alumnes d'Arts Escèniques.

Assaig de la composició musical al teatre de l'institut


Muntatge de vídeo fet per l'alumne Gerard Àvila que recull alguns dels moments més importants de la trobada 


La notícia de la visita de Ruta Sepetys a l'institut, explicada al telenotícies TAC12 del 28 d'octubre de 2016http://tac12.xiptv.cat/noticies-12/capitol/divendres-28-d-octubre-2016



Finalment, rebem per correu electrònic l'agraïment del director del centre, Jean-Marc Segarra, a tot l'equip docent:

"Benvolguts companys,
Volia enviar uns mots d’agraïment a tots vosaltres per haver posat un gra de sorra en un projecte col·lectiu.

No cal dir que l’escriptora Ruta Sepetys s’ha emocionat moltíssim amb la rebuda, les mostres artístiques plàstiques, fotogràfiques; el teatre, la música, l’ús exclusiu de l’anglès sense INTÈRPRET; la profunditat de les preguntes filosòfiques, la calidesa de la gent, l’atenció i respecte dels joves que han servat silenci durant tot l’acte.

Ens ha confessat que després d’una gira per 22 països europeus, mitjà orient i asiàtics, ja que torna demà cap a USA, MAI NO HAVIA PRESENCIAT UN TREBALL CONJUNT ENTRE PROFESSORAT I ALUMNAT TAN EMOTIU I PROFUND. Ja s’havia emocionat només arribant quan ha vist la petita exposició al hall: fotografies (segons ella mereixedores d’un àlbum col·lectiu), els dibuixos impressionants fets amb boli bic, l’exposició sobre la guerra freda (seminari d'Alemany).

Després, l’atenció a la premsa... i després, de sorpresa en sorpresa: el happening amb els alumnes d’escènic...  el viatge iniciàtic cap al teatre..., l’atrezzo... , el fum, la boira, la música en directe i composat per un jove alumne... Veient els actors i actrius no ha pogut parar de plorar perquè recordava l’anècdota del seu tiet: era escriptor i quan anava per llocs ignots de Sibèria va anar buidant efectes personals de la maleta. Sacrificà tots els seus escrits perquè no tenia ni esma de dur pes durant una nevada a -40ºC...

I la sorpresa final, el regal amb el bagul ple de fotos, dibuixos, preguntes filosòfiques, partitura original, cartes de comiat (seminari d'anglès) fet pels alumnes...  Li hem dit que podia agafar una carpeta del Martí Franquès perquè anava amb avió...i ha respost que EL BAGUL VIATJARÀ amb ella i el servarà al seu estudi. Així, quan tingui un moment de dubte quant a la seva professió o si s’encalla amb la següent novel.la..., obrirà el bagul i PENSARÀ EN EL MOMENT MÀGIC VISCUT a un institut a Tarragona, vora el Mediterrani. “Sou i sereu una font d’inspiració per continuar donant veu a històries oblidades! Heu teixit un moment únic entre escriptora i lectors..., un moment que mai no oblidaré. M’heu donat l’oportunitat de veure com paga la pena donar veu als que no la tenen!”

Després de tot aixó, només podem agrair de tot cor, a tots aquells que heu esmerçat hores a més a més de la feina quotidiana per interactuar amb els vostres alumnes i ser capaços d’haver treballat en un projecte comú i un final tan exitós. Creiem fermament que els nostres alumnes tampoc oblidaran la PROFUNDIDAT DE LES RESPOSTES de la Ruta Sepetys. Entre tots i totes hem fet i farem el nostre institut encara més “gran”!

Un cop més, gràcies a tothom: a qui ha participat activament, i a qui ha permès que es pugui fer aquest acte, malgrat afectar a les hores lectives."

L'escriptora Ruta Sepetys i Jean-Marc Segarra, director de l'Institut Antoni de Martí i Franquès,
posen amb la instal·lació i l'exposició de fotografies i dibuixos del vestíbul



Ferran, un cop a casa, sent l'impuls de tornar a fotografiar la seva maleta buida
però en aquest cas amb el record de l'exposició



Per últim, alumnes encarregats de la Revista "Full Ras" del nostre institut editen un altre vídeo sobre la visita de l'escriptora:





divendres, 3 de juny de 2016

RETRAT AUDIOVISUAL

A continuació, una proposta del curs 2015-2016 i també del 2016-2017: creació d'un retrat audiovisual d’un personatge real o de ficció.

Alguns dels nostres referents:


"Amélie" (2001) de Jean-Pierre Jeunet, 
al començament de la pel·lícula es mostra el retrat audiovisual d'Amélie i també des seus pares.


Espot ESCAC (2001) creat i dirigit per Lluís Segura (retrat d'un noi que vol ser director de cine):




"Paula" (2016), retrat audiovisual de ficció creat per l'alumna del curs anterior Alba Merino:


Aquí teniu una mostra dels retrats audiovisuals creats per l'alumnat de primer de batxillerat de cultura audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2015-2016:



Eva, "Pèl Verd" (retrat de la Clara)

Eva: "Pèl verd" és el retrat audiovisual que he fet de la Clara, ja que està farta que la reconeguin pel seu cabell, i per fer veure a la gent que ella és més que el seu pèl, que ella és una noia genial en tots els aspectes.

La idea que vull transmetre és que no has de deixar que res del teu aspecte et defineixi si tu no ho vols, que no som només el nostre aspecte físic, que cadascú és com és i que fins que no coneguem a la persona, mai hauríem de jutjar-la pel seu aspecte".



Eric, Gerad, Alicia, Claudia: "James Dean no ha muerto" 
(retrat d'un noi que s'identifica amb el personatge de James Dean)

Alicia: "La idea la sugirió Eric e inmediatamente supimos quién debía ser el actor principal. Encontrar todo el atrezzo no fue un problema ya que él es un gran fan de James Dean y disponía de todo".

Gerard: "La intenció del curt és recordar aquells ídols que tothom té i la importància i influència que tenen sobre nosaltres. Vam buscar fotografies a partir de les quals vam crear les escenes el més semblant possible als retrats de James Dean que havíem trobat. També és important l’Eric i la seva particular manera de tornar a la vida a la icona del cinema que és James Dean".




Júlia: "Anna"


Júlia: "Gràcies a aquest treball he pogut gaudir i passar-ho bé, i conèixer encara més a l'Anna, la protagonista del vídeo".



Clara, Roser: "Cinefília"

Clara: "La Rous i jo vam tenir varies idees en un principi, i podríem haver-ne triat una més fàcil, però aquesta idea ens va enamorar massa i l’havíem de dur a terme. El retrat audiovisual és d'una persona fictícia, la característica principal de la qual és que està obsessionada amb el cinema. Té una mena de paral·lelisme amb el Quixot, que de tant llegir llibres de cavalleries veu visions i interpreta la realitat a la seva manera. La noia del nostre vídeo relaciona moments quotidians de la seva vida amb escenes de pel·lícules, més o menys famoses. Volem fer una mena d'homenatge a les grans pel·lícules que més ens han marcat".





Lian, Gina, Mar: "Per sobre de tot"

Lian: "Només teníem una cosa clara: volíem que el que escoltessin els espectadors en la veu en off no coincidís amb el que les imatges mostressin. D’acord, no era molta cosa, però era una bona idea, i vam decidir apostar-ho tot per ella.

Vam començar a plantejar-nos, llavors, què volíem expressar. Ens vam proposar que el curt servís per criticar alguna cosa, per reivindicar o per fer reflexionar. Al final vam arribar a un primer apropament a la idea: l’estrès d’un estudiant, el fet d’estar sotmesos a unes aspiracions per parts dels pares i/o professors que potser no som capaços d’arribar.

El repte més gran era que no semblés una cosa pessimista, perquè no ho era. Simplement volíem fer reflexionar sobre el tema. Totes som estudiants i, per tant, no volíem de cap de les maneres que donés a pensar que la vida que vivim no és bona.

El títol, “Per sobre de tot”, fa referència a l’última frase del curt on la mare diu “Tinc sort perquè sé que, per damunt de tot, la Paula és feliç” que aporta aquest punt benestant. Malgrat que la protagonista potser no arribarà mai a aquella imatge idealitzada que té la seva mare d’ella, ella és feliç amb la seva vida, i simbolitza aquest pensament de gaudir al màxim de les coses i no deixar-te ensorrar per aquelles coses petites que no són com s’esperen en un primer moment."

Gina: "Ha sigut una experiència molt bona fer aquest treball, ja que poc a poc vaig aprenent i veig que realment vull que això tingui relació amb el meu futur. Tot i que encara m’he d’equivocar moltíssim per anar millorant."



Rodatge i edició de: "Per sobre de tot":

A continuació, exemple d'escaleta utilitzada per Clara i Roser en "Cinefília" i exemple de guió tècnic il·lustrat fet servir per Lian, Gina i Mar en "Per sobre de tot":







Durant el curs següent, 2016-2017, tornem a fer l'exercici, aquesta vegada aprofundint en el tema del retrat escrit com a punt de partida. Agraeixo la col·laboració de les meves companyes de llengua i literatura catalana i castellana que m'han fet arribar exemples literaris com els que podeu llegir a continuació:

Exemple de retrat literari escrit per Josep Pla a "El carrer estret", 
primer fa referència als trets físics i després als psicològics:

La senyora Massaguer és una persona petita, de faccions menudes, molt ben dibuixades, amb un naset una mica tirat enlaire, els ulls blauets vius, les dents blanques i ben conservades, el cabell gris allisat, recollit en un monyo a l'antiga. És una dona alegre i animada, lleugerament irònica.

Exemple de retrat literari escrit per Jaume Fuster a "De mica en mica s'omple la pica",
fa servir la comparació i la hipérbole:

En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresuades i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixuda. No en filava tres dalt d'un ruc, pobre home, i m'examinà tan de prop que semblava que m'anés a petonejar. 

Exemple de retrat literari, escrit per Mercè Rodoreda a "La Plaça del Diamant", 
fa servir la comparació i la personificació:

Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espeses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí.

Exemple d'autoretrat literari, escrit per Miguel de Cervantes a "Las novelas ejemplares", 
comença pels trets físics i continua amb anècdotes sobre la seva vida:

“Éste que veis aquí, de rostro aguileño, de cabello castaño, frente lisa y desembarazada, de alegres ojos y de nariz corva, aunque bien proporcionada; las barbas de plata, que no ha veinte años que fueron de oro, los bigotes grandes, la boca pequeña, los dientes ni menudos ni crecidos, porque no tiene sino seis, y ésos mal acondicionados y peor puestos, porque no tienen correspondencia los unos con los otros; el cuerpo entre dos extremos, ni grande, ni pequeño, la color viva, antes blanca que morena; algo cargado de espaldas, y no muy ligero de pies; éste digo que es el rostro del autor de La Galatea y de Don Quijote de la Mancha, y del que hizo el Viaje del Parnaso, a imitación del de César Caporal Perusino, y otras obras que andan por ahí descarriadas y, quizá, sin el nombre de su dueño. Llámase comúnmente Miguel de Cervantes Saavedra. Fue soldado muchos años, y cinco y medio cautivo, donde aprendió a tener paciencia en las adversidades. Perdió en la batalla naval de Lepanto la mano izquierda de un arcabuzazo, herida que, aunque parece fea, él la tiene por hermosa, por haberla cobrado en la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados siglos, ni esperan ver los venideros, militando debajo de las vencedoras banderas del hijo del rayo de la guerra, Carlo Quinto, de felice memoria”.

Com a conclusió, alguns consells per abordar el tema del retrat, ja sigui escrit o audiovisual (tant si en el vídeo es vol fer servir veu en off, com si no): 

- Començar pels trets físics (ulls, cabells, talla...) i la vestimenta, continuar amb els trets psicològics, els gustos, costums, aficions, manies... 

- Fer servir les figures retòriques, que són les mateixes que es fan servir a la retòrica de la imatge: comparació, metàfora, hipérbole, ironia, etc.

A continuació teniu una mostra de retrats audiovisuals fets per l'alumnat de primer de Batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2016-2017:

Eli, Irene, Ianula i Maria: "Alba" 


Eli: "El nostre vídeo consisteix en descriure el dia a dia d'una persona una miqueta "peculiar"; és un noi, però li agrada ser una noia. S'expliquen els seus gustos, les seves manies...

La nostra intenció és fer veure a la gent que aquestes coses estan a l'ordre del dia, i cada vegada és més comú trobar-se una persona d'aquestes característiques. Les hem d'acceptar perquè són persones igual que les altres, amb els mateixos drets i se les ha de respectar." 

Irene: "Jo vaig fer d'actriu, em va agradar molt i vaig saber com és de cansat fer d'actriu per totes les vegades que vaig haver de repetir les seqüències!!!

Estic molt orgullosa de tota feina feta, ja que a més de passar-ho molt bé, també hem après molt, perquè no es el mateix fer la teoria a classe que posar-la en pràctica i jo crec que això és el que més ens ha agradat, poder viure de primera mà com és tot el procés de creació".


Maria: "Orphic"


Maria: "Cambiaba la idea del argumento y los planos cada dos semanas, así que me llevaba la cámara de vídeo a todas partes y, si veía algo relacionado con la imagen que tenía en mente, lo grababa. Eso hice con las escenas de paisajes y objetos, ya que no necesitaba ningún actor, todavía. Al juntar lo poco que tenía vi que estaba bastante desordenado y tenía poco sentido, y poco a poco fui dándole una forma coherente. Es por eso que le puse este título, Orphic. Significa misterioso, difícil de entender y fuera de lo normal. Creo que mi corto en general se define así, y soy consciente de que el mensaje cuesta de entender, pero a la vez quería que cada uno lo interpretara según su visión (negativa si creen que el chico muere, o positiva si creen que el chico vive). El mensaje que quería dar es que, a pesar de todo lo malo que uno pueda sentir, siempre hay una esperanza para seguir avanzando".


Èric: S/T


Èric: "Aquest retrat audiovisual parla d’una persona misteriosa i extravagant, mai revela la seva identitat, només diu coses sobre ell com, per exemple, que no li agraden les pomes, és aventurer, és poètic, te imaginació, li agraden les espases i no li agraden el jocs de cartes. No té títol per mantenir l’anonimat del personatge.  Vaig voler donar-li un filtre sèpia perquè així semblava com antic." 


Julieta: "Gama de grises"



Julieta: "Decidí retratar a mi mejor amiga porque es una de las personas que mejor conozco y creí que me resultaría más fácil destacar los aspectos más relevantes de su día a día. 

El vídeo empieza con una imagen de ella abriendo los ojos. Tiene la piel limpia, como un lienzo antes de ser pintado. Progresivamente van apareciendo dibujos hechos por mí en su piel. Cada uno de ellos representa una experiencia o algo que a ella le gusta. Cosas que han marcado su existencia, por ello quise marcarlos en su piel, como tatuajes. Detalles que la caracterizan por dentro, vistos desde fuera.

Al principio pueden verse fotos de su infancia y personas caminando con maletas, representando el gran cambio que le supuso mudarse de Venezuela a España. Después se aprecia una imagen de la lluvia al atardecer y otra de su silueta viendo el paisaje siendo casi de noche. En estas secuencias he querido mostrar su preferencia por el atardecer y la noche, el momento en que más se inspira.

Seguidamente señalé una pequeña cicatriz que tiene bajo el párpado inferior del ojo izquierdo. También la grabé jugando y acariciando dos de sus mascotas y oliendo unas flores, todo esto a fin de enseñar su amor por los animales y la naturaleza.

Quise representar todas las disciplinas del arte en general, ya que para ella es algo muy importante, por esta razón grabé varias escenas con ella leyendo, escuchando sus discos favoritos, haciendo fotografías, pintando… Y al final, creo que pude destacar una de las cosas que más la han llenado día a día y que más le gustan, la poesía.

Acabé el vídeo con un encuadre igual que al principio, en el que ella está en la misma postura y con el mismo fondo pero, llena de dibujos en la cara y el cuerpo, finalmente cierra los ojos.

Respecto a los detalles técnicos, cabe destacar que no he querido abusar de los fundidos en negro y por ello utilicé muchos desenfoques al final y al principio de las tomas. También puse algunas escenas de detalles no tan relevantes en cámara rápida, y otras en cámara lenta que creo que aportan nostalgia a la grabación, al igual que el hecho de grabar todo en blanco y negro. El título se refiere precisamente a esto, son casi tres minutos de diferentes facetas de su vida, todas en blanco y negro, como una gama de grises, algunos más oscuros, otros más claros, pero todos hablan de la misma persona".


Elena: "Somos humanos"


Elena:  "Vaig estar donant-li voltes al cap fins que se'm va ocórrer fer un retrat de la Humanitat, és a dir, com la humanitat ha anat evolucionat amb el pas del temps i fer la reflexió sobre quin tipus de humanitat estem creant, aprofitant per criticar les noves tecnologies.

Quan vaig tenir l'escaleta feta, em vaig motivar moltíssim, el simple fet de veure que el meu petit projecte anava agafant forma, em va donar molts ànims per continuar amb molta més força. L’escaleta també em va servir per adornar-me’n de que hi havien escenes, com ara l'explosió del Big Bang, que no estarien al meu abast, i va ser doncs, quan vaig començar a buscar pàgines d’on podia treure aquestes imatges sense problemes de Copyright.

Fer el Guió Tècnic il·lustrat va ser la part més difícil i pesada del treball, ja que havia de pensar en els aspectes tècnics, com ara el tipus de pla, moviment de càmera o angle de visió que utilitzaria en cada una de les escenes. A més, em va servir per pensar en les persones que apareixerien en el vídeo, es a dir els actors i les actrius.

Un cop acabat i definit el projecte, quedava la part més emocionant juntament amb la edició: la gravació. He d'agrair de tot cor a les persones que em van ajudar i que van haver d'aguantar les exigències de tornar a repetir una presa de vídeo perquè no m'agradava el resultat o simplement "per si de cas".

L'última part del projecte va ser l'edició. No sé el numero d'hores que vaig estar editant el vídeo i gravant la veu en off, però en tot cas han valgut la pena. Veure com el projecte cobra vida, com les lletres del guió i l'escaleta es transformen en segons de vídeo i que els personatges tenen cara, em va produir una emoció molt especial, que feia que no pogués parar d'editar fins que el vídeo estigues enllestit.

Per últim, pel que fa al tema sonor, vaig haver de fer un guio literari, per a poder llegir mentre gravava la veu en off i tindre clara en tot moment l'entonació. Fer la tria de la musica tampoc va ser una feina fàcil, sobretot perquè cap cançó s'ajustava al que volia, però al final vaig trobar la cançó que transmet i crea un clima de reflexió idoni pel missatge del vídeo.

Abans de concloure aquesta entrada, m'agradaria destacar diversos punts que he aprés o he observat durant la creació del projecte:

Primer, he de destacar que el fet de tenir un guió tècnic ajuda i accelera moltíssim el procés, tant de gravació, com d’edició del vídeo, ja que saps que has de gravar i l'ordre en el que va al vídeo. Per tant, tot i que sigui una part que dona molta mandra fer-la, a partir d'ara abans de fer un vídeo utilitzaré aquest procés.

Per últim, he d'afegir que estic molt contenta amb el resultat del vídeo i ,que sens dubte aprofitaré aquest estiu per fer volar la meva imaginació i crear algun altre vídeo o curmetratge". 



Max: "Vida de merda"





Max: "L’objectiu del meu vídeo era fer un retrat realista, demostrant una vida normal, un dia a dia qualsevol, d’alguna manera intentar-ho fer negatiu. Volia demostrar que un bon curt no necessàriament ha de ser bonic i tenir música de piano.


Les meves sensacions en fer-ho han sigut molt variades. La gravació va ser realitzada en només tres dies, fet que em va fer organitzar la roba de la protagonista per a que no hi hagués un error de continuïtat en l’edició. El resultat final em deixa mig satisfet, ja que, per una part, el resultat és bo i aconsegueix transmetre el que volia però, per altra banda, m’hagués agradat molt poder realitzar la meva idea original, amb la que m’hagués sentit totalment realitzat.

Tot i així no he de negar que el resultat final m’agrada i, com no, agrair a la meva germana per realitzar un treball d’actuació tan increïble".

Laia: "Júlia"

JÚLIA from laia on Vimeo.

Laia: "El meu projecte és un retrat audiovisual de la meva amiga Júlia. Té un punt irònic perquè la Júlia és una persona bastant despistada, bàsicament com la majoria d'adolescents. Quan la vaig conèixer fa 5 anys, em pensava que era una persona molt treballadora, centrada... I va resultar que era tot el contrari.

He volgut mostrar com és, tant els seus defectes com els seus gustos i manera de ser. La majoria de plans estan gravats amb trípode, perquè m'era més pràctic i còmode. Quan l'estava gravant havia de posar-me darrera la càmera parlant-li perquè es sentís més còmoda i pogués mostrar realment com és.

M'ho vaig passar molt bé fent-ho. Estic molt satisfeta del resultat perquè he aconseguit mostrar el que m'havia proposat. A més, li he ensenyat el vídeo a la Júlia i m'ha dit que li ha encantat."