divendres, 23 de desembre de 2011

TURISME DE POSTAL

El dia 21 de desembre vam anar amb l'alumnat de cultura audiovisual (de 1r de BATX) a veure l'exposició Turisme de postal, a CatalunyaCaixa (Tarragona).



L'exposició mostrava un recull de fotografies de Raimon Miserachs fetes amb la intenció de crear postals turístiques de la Costa Daurada. Les fotografies dels anys 50 i 60 es combinaven amb altres actuals, de manera que es podien apreciar els canvis urbanístics de la zona a través del temps. Teniu més informació a la nota de premsa:
http://www.fundaciocaixatarragona.com/uploads/File/pdfs-newsletters/NP_FCT_11_026%20Turisme%20de%20postal.pdf 

Vam continuar la visita fent dos tallers educatius. Un d'ells ens ensenyava el funcionament d'una cambra fosca i, l'altre, tot el procés de treball dins d'un laboratori analògic.


Aquí teniu a l'Hèctor inspeccionant una cambra fosca del segle XVIII.




Maria a través del visor de la cambra fosca.




Nico, Nicolàs i Sofia es van fer una foto amb la cambra fosca
 i després la vam positivar dins d'un laboratori improvisat pel servei educatiu de CatalunyaCaixa, on també vam fer fotogrames. 



Tot plegat lligava a la perfecció amb el moment del curs on ens trovàvem, poc després d'haver introduit a classe els orígens de la fotografia.

Ja de tornada, vam tenir l'oportunitat d'observar (i experimentar) les intervencions artístiques del projecte ESTACIÓ CREACTIVA de l'estació d'autobusos de Tarragona.




 Instal·lació Distorsion Libre, de l'artista Unai Reglero.
No us perdeu les "cames" de la Georgina ni els "caps" del Lucas (foto esquerra), la Susana i el Ruben (foto dreta).






(in) CONFORT-MISME, Violeta Bru, Agustina Bonessi y Lázaro Ginarte. Künstainer  (in) CONFORT-MISME, Violeta Bru, Agustina Bonessi y Lázaro Ginarte. Künstainer


(In)confort-misme, instal·lació de Violeta Bru, Agustina Bonessi  i Lázaro Ginarte. Més informació: http://www.caldodecultivo.com/news/confort-misme-de-violeta-bru-agustina-bonessi-y-lazaro-ginarte










De pas, fotografies de Maria Veses, Andrea Eidenhammer i Salva Borrego.









divendres, 25 de novembre de 2011

EL REPTE DE FOTOGRAFIAR SENSACIONS

Exercici: fotografiar sensacions experimentades a partir del sentit del tacte.

Explicació de l'activitat:

Amb una capsa de sabates, o qualsevol capsa de cartró de mides similars, hem fet un forat en un dels costats més estrets i l’hem tapat amb un fragment de roba o paper. Dins de la capsa hem introduït algun objecte o substància que hem deixat tocar (però no veure) als companys de classe. Hem escrit una descripció detallada de les tres sensacions (com a mínim) que més ens han interessat en tocar el que hi havia a dins. Es tractava d’imaginar a què ens recordava o què ens suggeria aquella sensació tàctil i escriure-ho.



Lucas i Nícola durant el procès d'experimentació de les sensacions

Un cop fora de classe, hem fet fotografies expressant cadascuna de les 3 sensacions experimentades i descrites. És un exercici difícil i s’ha de pensar molt per aconseguir expressar fotogràficament el que vols transmetre.


El nostre referent: Evgen Bavcar, fotògraf invident:
http://zonezero.com/exposiciones/fotografos/bavcar/indexsp.html



Fotografia d'Evgen Bavcar 


Mostra de fotografies fetes per l'alumnat de primer de batxillerat de l'Institut Martí i Franqués de Tarragona, curs 2011/2012

TREBALL DE LA SÍLVIA:

 


























La tercera caixa que he triat, va ser la número 1, em va recordar sensació de sequetat que relaciono amb el fred de l'hivern; el tacte de les meves mans seques i plenes de ferides, els arbres sense fulles, les plantes més petites mortes i congelades pel fred. Per a representar tot aixó, vaig decidir fer fotos de diferents elements que repressentessin aquest fred i aquesta sequetat, per a que es complementessin i comuniquessin bé la meva sensació.
Sílvia
















La segona capsa que he triat, ha estat la número 23. Em recordava a la platja i sobretot a la sorra; a les petjades marcades damunt dels dibuixos que deixa l'aigua... Per a representar aixó vaig decidir anar a fer una sèrie de fotos a la platja a l'hora que es pon el sol, perquè volia aconseguir diferents colors i tonalitats, tant en el cel, com en el reflex d'aquest en l'aigua.
Sílvia



TREBALL DEL NÍCOLA:



















Claustrofòbia. Por. Soledat. Aquestes són les sensacions que he experimentat en tocar les capses.
Nícola.




TREBALL DE LA GEORGINA:




La capsa em recordava la sensació d'infinit i fugacitat que em transmet agafar arena de la platja seca, i deixar que em vagi relliscant fins a desaparèixer. També em transmet una mica de sensació d'impotència; quan intentes arribar o aferrar-te a alguna cosa i notes que s'esvaeix, i no pots arribar-hi.
Georgina





TREBALL DE L'ORIOL:




Capsa nº8: Aquesta capsa m'ha suggerit una sensació d'inseguretat, ja que al principi era suau, però quan ficaves tota la mà dins de la capsa et punxaves, i per això he fet una fotografia en la qual surt una mà plena d'agulles. Un amic meu va oferir-se com a voluntari per clavar-se les agulles.

Oriol









Capsa nº14: Aquesta capsa em produïa una mica de grima, junt a una sensació d'humitat. Aquestes sensacions em van recordar a quan menjo gel.
Oriol




TREBALL D'EN NICOLÀS:



Aquesta capsa em va donar una sensació com si hi fós a un lloc amigable però que a la vegada és hostil.

L'altra capsa em va donar una sensació de repugnància, asquerositat, com una banyera plena de brossa.

Nicolàs



TREBALL DE LA JÉSSICA:



La caja 11 la elegí porque me hizo sentir una gran relajación y me hizo recordar que cuando era pequeña tenia total libertad, por el hecho de que no pensaba en nada y estaba en una ‘’burbuja’’ aislada del mundo.
Jéssica



TREBALL DE L'ANA:










20.- Sensación:

Hay algo malo, no me gusta la sensación pero he hecho un esfuerzo por seguir y he encontrado algo positivo, agradable.

Mensaje:
Ves a través de un cristal, todo lo que podrías hacer y no haces, todo lo que podrías vivir y no disfrutas, todo lo que podrías sentir, oler, tocar y no puedes llegar a ello. ¿Por qué? Pueden ser diferentes cosas… ¿Quizás por miedo al qué dirán, porque no confías en ti mismo/a, porque alguien te impide salir, porque simplemente no quieres arriesgarte? Pueden ser varias cosas, cualquiera de ellas posibles. Pero lo importante es ese instante en que decides coger el tren, aprovechar la oportunidad, abrir esa ventana a la vida. Y cuando seas capaz de hacerlo y salgas, y sientas el viento sobre tu cara, habrás logrado mirar más allá, experimentar y vivir.
Ana



TREBALL DE L'ANDREA:



En aquesta capsa, quan hi entrava la mà, notava una espècie de teranyines que no em permetien moure la mà com jo volia, em limitaven l'espai. Al fons de la capsa hi havia sorra, molt freda, que em va espantar i em va posar la pell de gallina.

Amb aquesta imatge volia representar el moment de desconcert que vaig tenir, em sentia com atrapada perquè no podia explorar l'espai.
Andrea






En posar la mà en una de les capses, plena de sorra i aigua, em va transmetre una enorme sensació de calma i benestar, igual que quan s'està a la platja, mirant l'horitzó.
Amb l'ajuda d'una ''mirilla'' de porta vaig simular l'efecte de l'ull de peix per donar a la fotografia la sensació que fos com un somni.

Després, amb l'ajuda d'un programa de retoc d'imatges (HDR), vaig remarcar la textura dels núvols i el mar, de manera que impressionen més que a la imatge original.
Andrea






En aquesta capsa hi havia alguna cosa enganxosa i alhora dura, que feia soroll a fulles seques quan ficaves la mà. Em va recordar a quan menjo crispetes dolces, totes recobertes de sucre que s'enganxen entre els dits, i el soroll era molt semblant al que fan quan ens les mengem, cruixent.
Andrea


TREBALL DE MICAELA:



Quan vaig ficar la mà dins d'aquesta capsa, primer em va donar una sensació com de fàstic, ja que hi havia un líquid. L'esponja de dins em va fer recordar quan el meu gos em llepa la cara.
Micaela



TREBALL DE L'ANABEL:



Aquesta caixa tenia a dins per una part, alguna cosa molt agradable però, per una altra, punxant i feia un mica de mal. Aquella sensació em va recordar per una banda, la sensació agradable de portar unes sabates noves i, per una altra, el mal que poden arribar a fer la primera vegada que les portes fins que t'acostumes a aquella sensació.
Anabel




TREBALL DE LA RAQUEL:



Ja que el sol fet de ficar la mà en llocs desconeguts em dona una mica d'ansietat, els records o sensacions que m'aporten normalment tambè són estressants, com és el cas de la sensació que vull transmetre mitjançant aquestes fotografíes. Em va evocar disgust i estrés perque em va recordar a quan se t'omple tota la roba i les sabates de sorra a la platja.
Raquel










dijous, 20 d’octubre de 2011

LA POÈTICA DELS OBJECTES QUOTIDIANS

Exercicis d'exploració de les possibilitats evocadores dels objectes, de la seva dimensió simbòlica.


Júlia fotografia una natura morta amb una mirada clàsica




Blanca fotografia una natura morta amb una mirada contemporània




Els referents, procedents de l'art i la cultura visual en general, comentats a classe:


Més treballs de l'alumnat de 1r de batxillerat artístic
fets a tècniques d'expressió gràfico-plàstica,
curs 2010/2011, INS Gabriel Ferrater de Reus:



Objecte surrealista de l'Aitor




Objecte impossible de l'Ariadna






Objecte impossible de Carolina




Maria descontextualitza un objecte





Objectes descontextualitzats de la Xènia





Objectes descontextualitzats de l'Anna




Oriol explora els llocs ocults de casa seva




Sònia es pregunta què hi ha al congelador




Oriol ens mostra l'interior del seu armari





Judith fa una foto-denúncia dirigint la seva mirada
 cap a allò despreciable





Blanca descobreix la poètica d'allò més insignificant




Tatiana dirigeix la seva mirada a la pica de la cuina
on troba un món de geometria, ritme i textures




Poema objecte de l'Oriol




Seguint els passos d'Arman, Oriol acumula objectes (en aquest cas, burilles)

Oriol: "El tema és la relació entre addicció i mort que crea el tabac. He omplert tot un pot de vidre amb burilles de tabac que he anat recol·lectant de bars i cafeteries. Vull donar a entendre que, quan et fumes una cigarreta, llences una miserable burilla al terra, però en realitat llences molt més que una burilla, ja que llences la teva vida en petites porcions. Creus que, per una cigarreta, no passa res, però si acumules tot el que fumes en aquesta forma cilíndrica, aconsegueixes veure lo perjudicial que és".

  
ANIMAR L'INANIMAT
Animacions amb objectes quotidians fetes per l'alumnat:






Els objectes i segon d'ESO

Més exercicis sobre els objectes, en aquest cas fets per l'alumnat de 2n d'ESO,
educació visual i plàstica, curs 2013/2014, Institut Antoni de Martí i Franquès:


Carlos organitza els objectes de casa per obtenir una natura morta clàssica, amb elements simbòlics




Mireia descobreix i fotografia una natura morta contemporània en un restaurant per a joves




Didac és sensible a la bellesa de la natura i als canvis que experimenta 
 per això acumula llavors de dent de lleó que troba pels voltants de casa seva




Maria: "Aquest pot, està ple de cera d’espelmes. Durant la Setmana Santa, vaig anar de viatge a Andalusia, ja que els meus avis són d’allà. Un d’aquells dies vam visitar “El Rocío”, al costat de l’església, hi ha una caseta que esta plena d’espelmes que ha anat ficant la gent que visitava a la Mare de Deu. Aquelles espelmes es fiquen per demanar-li algun desig i, com que molta gent va a visitar-ho durant tot l’any, hi havia un munt, però hi havia bastants que ja eren apagades. Aquesta cera ve dels desitjos de la gent que li va demanar alguna cosa a la Mare de Deu. Així que, aquest pot, està ple de desitjos."




Clara crea un objecte impossible




Diana crea un ésser impossible




Joel fantasieja amb les propietats dels objectes




Aroa aporta nous significats als objectes




Carla aporta nous significats als objectes




Valentina crea un paisatge amb elements quotidians




Diana personifica un peluix, gràcies a l'acoblament d'objectes




Andrea descontextualitza un ninot de xocolata i aconsegueix personificar-lo 




Ruben fa palesa la vulnerabilitat dels éssers vius, descontextualitzant un arma




Sergi posa de manifest la necessitat de conservar el medi ambient fotografiant allò menyspreable 




Sergi dirigeix la seva mirada a l'interior d'un calaix i ens mostra la riquesa de formes, colors i textures que hi troba



Fent servir la tècnica de l'stop-motion per aconseguir animar l'inanimat: