dimarts, 25 de març de 2014

EL COS

Exercicis plàstics d'exploració del cos humà

Tècniques d'expressió graficoplàstica, 1r de batxillerat, curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès


Samira, definició de cos humà


Explorant el cervell:

Agus, David, Berta i Mar


Mariona


Montse


Agustí

Olek, definició de cos humà

Explorant els sentits:

Jean Dubuffet, Escrits sobre art: "Pintar un rostre com es pinta una poma, això sí que no! El pensament està íntimament lligat amb la descripció i, si pinto les orelles, penso en el soroll i, si pinto els llavis, penso en la paraula i, pintant les dents, en els aliments."

Samira, nas que olora 
 David, ull que plora 
 Mireia, orella que escolta 
 Laura Q., boca que crida

Fent monotips:

Mariona


Mar


Verònica


Olek


Maria, empremtes de peus


Mireia, empremtes de mans


Fent gravat:

Laura Q., empremta dactilar (linogravat)


Aïda (linogravat en dos colors, fet amb la tècnica de la matriu perduda)


Marta, fusió (linogravat)


mariona, cor (linogravat sobre collage)


Olek (dibuix preparatori i linogravat final)


Montse (linogravat)


Agus, crani (xilografia)


Maria, esquelet (collagraph, planxa i estampacions)


Mar, teleaddicta (collagraph, estampació i planxa)


Berta (tècnica mixta: linogravat estampat sobre collage)


Laura S., autoretrat (fotografia prèvia i punta seca final)


Samira, indústria o natura (punta seca)


Maria, definició de cos humà


Fent un cos humà tridimensional:




Raül: "El meu treball consisteix en un cos amb barreja de plastilina i objectes metàl·lics com grapes, claus, filferro, clips i un fragment d'arxivador. També té un braç d'un ninot vell. Simbolitza dolor, amb les mans al cap i amb filferro sortint de la boca, simulant un crit de desesperació."




Mar: "A decir verdad, cuando me planteé la figura, no sabia bien qué hacer, sólo sabía el material que quería utilizar. Así que pensé en algo acorde con el material y entonces se me ocurrió: angustia, depresión. Muchas veces siento que dichos sentimientos negativos se me tragan, haciendo como si me estuviera fundiendo, deshaciéndome. Y eso fue lo que traté de expresar con la figura, pero el mensaje no llegó a todo el mundo, algunos creen que se parece a la niña de la película "El pozo".



Olek




Mariona: "Mariposas en el estómago". "Amb aquest treball he volgut representar la impotencia que hi ha darrera d'una expressió que utilitzem molt sovint: "tenir papallones a l'estòmac". He volgut exagerar les sensacions que es tenen quan ens enamorem i ho he portat a l'extrem, representant una explosió d'emocions que es queden dins nostre quan, o bé veiem a algú que ens atrau, o bé ens trenquen el cor i perdem el cap".



Maria: "He decidit fer aquestes figures amb fang blanc perquè considero que el color blanc representa delicadesa i una ballarina és molt delicada, el fang l'he escollit perque és un material que has de treballar abans per poder fer la figura i mes tard s'aseca i queda dur, com la carrera d'una ballarina, que al principi ha de treballar molt per arribar a tenir una bona estabilitat i ser forta. Estic bastant satisfeta amb el resultat final, sobretot amb el resultat de la ballarina gran". 




Aida: "En aquest treball he volgut representar un cos encongit, mostrant un sentiment de tristesa. He volgut fer-ho amb filferro perquè dóna una mica de transperència interior (...) volia posar-hi el color blau per donar-li més dramatisme".




Laura S.: "He fet aquest cos per a reivindicar la llibertat d'expressió de qualsevol persona, ja sigui per la sexualitat, per al que porti com a roba... o qualsevol altre cosa. Perquè sempre m'ha molestat que caminant pel carrer la gent se'm quedi mirant només per a ser diferent a ells". 




Montse: "És una figura que ens transmet tristesa, dolor i impotencia. Vol expressar l'amor a distància a partir de la deformitat dels braços, que són més llargs per simbolitzar que el seu amor, l'altra meitat del cor, es troba molt lluny. És una figura que expressa molt de dolor perquè els filferros l'impedeixen arribar al seu amor".


Xavi: "El significat de la meva figura és la infelicitat per culpa d'un altre. Es podrà apreciar que el maniquí està trist i no pot volar a causa de l'altra persona que està lligada amb ell".



Agus: "Bogeria". "El meu homenet es basa en la desproporció que crea la bogeria, en les formes i en la manera de veure el món. He fet servir el color blanc per pintar-lo perquè els psiquiàtrics els pinten d'aquest color. L'obra està basada en Jean Michel Basquiat perquè m'inspira bastant".





Laura M.: "Vull ensenyar la part més dura de la vida, la més realista i la més industrial. Les claus signifiquen les vivències de cada persona, les bones i males experiències que vivim i que ens fan ser com som. Suposo que els claus són una bona manera de representar-ho ja que, quan claves un clau, per molt que caigui, el forat continua allí, es pot tapar, però no quedarà igual. La cola i els calus rovellats són èpoques més dures o intents de tapar el forat d'aquella vivència. (...) La part del mig, buida, vol mostrar que mai arribem a estar plens, no aconseguim mai saber-ho tot de tot, sempre tenim coses per descobrir".



Verònica: "Pereza". "Creo que el concepto de pereza es muy interesante para representarlo en 3D. La pereza la podemos encontrar, según la enciclopedia, definida como: "Negligencia, tedio o descuido en las cosas a que estamos obligados. Flojedad, descuido o tardanza en las acciones o movimientos". Si nos basamos en esta definición, podemos concluir que la pereza es, básicamente, la falta de ganas o aptitud que se posee para realizar cualquier acción. 

Personalmente creo que la pereza, a parte de impedirnos desarrollar cualquier actividad que tengamos que hacer por pura vagancia, nos impide aprender, es decir: debido a la pereza, podemos auto-privarnos de disfrutar del mundo exterior, de las miles de actividades o acciones que podemos desarrollar en el tiempo que estamos inactivos, pero principalmente cultivarnos y gozar.

(...) La pereza nos impide movernos, así que las extremidades superiores e inferiores, como brazos y pies, se podían retirar. Respecto a la cabeza, es retirada por el mismo motivo: nos auto-restringimos. El alambre es colocado en forma de muro que se debe superar, porque fuera de él se encuentran miles de objetos, elementos o maneras de disfrutar. Y ¿qué mejor manera de representar el concepto de aprender, si no es con un libro?"



Laura Q.: "La curva de la felicidad". Quería hacer algo diferente a lo que vemos la gran mayoría de los días, en especial en los medios de comunicación. Muchas mujeres, destacando las jóvenes, son acosadas por la sociedad y, si no sigues las reglas que esta impone, te discriminan. Mi escultura es como una venus con grandes y marcadas curvas. Quería representar la oveja negra de la sociedad, la que es capaz de rebelarse y mostrarse tal y como es, sin complejos. El significado del título es que la curva de una sonrisa tendría que ser la única que le importase a los demás, y no la de tu cuerpo.”




Laura Q.: "La igualdad del corazón". "Hecho con alambre y una bota de un muñeco, he creado, de forma abstracta, a una persona con un estilo urbano punky. En sus manos tine un corazón. Es también una crítica: muchas personas juzgan sin saber (mis padres los primeros) y los punks son juzgados día a día, cuando muchos de ellos tienen más corazón que otros con "mejores pintas", como los políticos, por ejemplo".

Laura Q., definició de cos humà


La posada en comú del cos tridimensional:



L'exposició dels treballs al vestíbul de l'institut:




Altres aproximacions al cos, fetes durant el curs 2013-2014, amb el mateix alumnat de tècniques d'expressió, 1r de batxillerat:



Autoretrats d'esquena, pastel



Autoretrats de perfil, aquarel·la


"GENS HUMANS", aquarel·la sobre format llibre

 Laura

 Laura

 David

 Verònica

 Olek

 Montse

 Berta

Marta

Loli

"Gens humans", activitat en format llibre inspirada en els tallers d'art de Margarita Mascaró:

Laura


Mireia


Verònica


Mar