dissabte, 27 d’abril de 2013

CONTRAPUBLICITAT

Exercicis d'anàlisi de publicitat, contrapublicitat i creació contrapublicitària.

Mostra de creació contrapublicitària, cultura audiovisual, 1r de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès, cursos 2012-2013 i 2013-2014.


Kerry Freedman (2006), Enseñar la cultura visual, Barcelona, Octaedro:

"La estética puede seducirnos para que adoptemos estereotipos, convencernos para que adoptemos imágenes corporales irreales, y persuadirnos para que compremos productos sin una reflexión crítica"

"La educación artística debería ayudar a los alumnos a reflexionar sobre el poder de seducción de la cultura visual de modo que sean más conscientes del aprendizaje continuo que forma parte de su conexión diaria con él"


Marta:

  
"En aquest cartell vull queixar-me de la manipulació, ja sigui digital com per cirurgia, de manera que he fet aquest cartell fusionant-ho (a no ser que algú hagi patit algun tipus d’accident i serveixi per “reconstruir”, per exempre, en el cas d’una cremada).
He fet com si, d’alguna manera, el Photoshop es transportés a la vida real i que aquesta dona s’estigués sometent a una “operació dermoestètica”.



Últimament resulta que tenir el físic d'un mateix no és atractiu, que és molt millor tenir els pits de Megan Fox, el nas d'Angelina Jolie i imitacions físiques d'altres famosos en lloc de ser un mateix i acceptar els teus complexes i convertir-los en les teves virtuts o, almenys, pensar que són coses que et descriuen i et fan "especial". No ens hem de deixar seduir per aquest model d'estètica que hi ha avui en dia". Marta


Marina:

 

"He volgut fer el meu cartell contrapublicitari sobre les Barbies i el seu estúpid estereotip. Els petits i petites que, des de ben menuts, compren aquestes nines, acaben tenint entre les mans un model de dona que dins d'aquesta societat és ben impossible de trobar. I, és clar, volen assemblar-s'hi perquè encara no tenen criteri suficient per veure que tota aquesta bellesa estereotipada és un engany, i que ni ells ni ningú acabaran sent com la preciosa Barbie de la part dreta de la imatge". Marina


Paula:

"Pues como yo soy super original (nótese la ironía) he decidido criticar un poco la belleza femenina de hoy en día. Encontré la imagen de esta chica hace ya un par de meses, yo tan sólo he añadido el logotipo modificado de la marca Barbie. 'Bony' se puede traducir como 'esquelético', que es prácticamente lo que una muñeca Barbie significa (hubiese utilizado cualquier otra palabra, pero quería que empezara por B, como Barbie.) Y encima de 'Bony', lo que se supone que es el perfil de una Barbie, es un esqueleto.


No creo que los fabricantes hiciesen la muñeca con mala intención. Quiero decir, hoy en día cualquier cosa que se haga está mal, o se ve mal, o se malinterpreta... Algo así como 'Oh dios, ese peluche de bicho palo es súper delgado, qué discriminación hacia los bicho palo gordos'... ¿En serio? Pero bueno, tampoco estoy de acuerdo con que las Barbies sean ese tipo de muñeca que grita 'eh tú, sí, tú niña! mira mis inexistentes caderas y siéntete acomplejada por que tú sí que tienes y podrás parir a un niño cuando crezcas, claro que yo nunca pariré, porque soy perfecta siendo un palillo de dientes'. Y claro, las niñas pequeñas, que no saben lo que hacen, pues creen que ser una Barbie es lo mejor que pueden ser, y ahí es cuando las 'niñas delgadas' empiezan a discriminar a las 'niñas gordas' (o niños, quién sabe) porque no son puro hueso, y ahí es cuando la cosa empieza a desagradarme de verdad.

Porque:

1: Cada uno tiene su 'body shape' (odio que no me salgan las palabras en español...) y no hay que compararse con los demás. ¿Te ves gord@? Pues mueve el culo y ponte a hacer ejercicio, come sano y no te llenes a hamburguesas de McDonalds todos los días, pero no hay que dejar de comer por nada del mundo.

2: La discriminación es lo peor que se puede hacer en este mundo, y lo digo porque yo he vivido los dos lados de la agresión. Me han insultado y he insultado. Y créeme que ninguna de las dos partes es agradable. La primera menos, obviamente, porque que te insulten nunca es agradable, pero insultar tampoco sienta bien... Más que nada, porque ahora que he crecido y tengo conciencia (a veces se me olvida que tengo de eso...) pienso que podría haberle destrozado la vida a alguien, que yo podría haber sido el inicio de, lo que voy a llamar, auto-odio. Claro que, yo lo único que hacía era defenderme de las personas que me atacaban a mí, pero siempre es mejor callar que responder... En fin.

Y todo esto me lleva al último punto 3: Hoy en día una chica 'delgada' que se hace una foto en la playa, o que sale en un anuncio es tratada de puta o de esquelética, anoréxica, mal modelo a seguir... Pero si es una chica 'gorda', es un modelo a seguir. No lo entiendo. Es verdad que la sociedad últimamente nos ha implantado unos modelos femeninos (y masculinos, para qué engañarnos) muy 'malos', pero tampoco hace falta quejarse cada vez que una chica con un 'body shape' (sigue sin salirme la palabra) más estereotipado salga en un anuncio de televisión. (Y digo todo esto porque ya he oído demasiados 'mira, otra chica delgada en la tele, qué sorpresa' y estupideces varias últimamente)". Paula


Sara i Chris:
 
"Amb aquest anunci hem volgut destacar la figura de la dona perfecta, amb unes faccions  ideals. Hem escollit els ulls de l'actriu Megan Fox, ja que té una forma molt bonica d'ulls i té aquell color blau que molta gent dessitja tenir. El nas l'hem triat d'una model, la qual no s'ha operat mai i encara així té un nas perfecte, amb un bon tamany. Finalment, hem agafat els llavis de l'Angelina Jolie, els quals sí que estan operats i exagerats, però són uns llavis molt desitjats entre les dones al ser tan gruixuts i carnosos.  

Per aclarir el missatge de l'anunci, hem escrit una frase simple i directa: No existeix, Sigues tu mateixa. Amb aquesta frase volem expressar i demostrar que una dona perfecta no existeix, que cada persona té els seus defectes i que hem de viure amb ells. Que no hi ha una figura sense cap tipus d'error i que tothom té alguna cosa bonica a destacar en el seu rostre. I que, sobretot, no cal obsesionar-se amb els defectes del nostre cos, perquè a la llarga poden ser una obsessió continua i crear malalties com l'anorexia o la bulímia.

Llavors no cal gastar diners per sometre's a operacions per a ser perfecte, sinò invertir aquets diners en coses realment importants i necessàries, però sense deixar-se de cuidar.
Sara i Chris".


Mariona i Mar:
  
"La contrapublicitat és una crítica a la publicitat realitzada mitjançant l'alteració dels continguts dels seus missatges. D'aquest joc de paraules s'entén que la contrapublicitat consisteix a subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat. La contrapublicitat s'apodera de les tècniques publicitàries per invertir els significats dels missatges comercials.
Nosaltres, la Mar i jo, hem decidit tractar sobre la bellesa estereotipada ja que realment sentim impotència davant el tema i hem volgut fer una crítica a un anunci de L'Oréal. Des de petits, ens bombardegen diàriament amb imatges que ens fan creure que hem de ser de tal manera per ser guapo o guapa. I en realitat cadascú de nosaltres, amb les nostres qualitats físiques i de personalitat, som guapos o guapes a la nostra manera i, el més important, és cuidar la salut i portar un estil de vida que ens faci realment feliç. 
  
Hem escollit un anunci on hi surt la Diane Kruger molt retocada anunciant maquillatge de la marca L'Oréal anomenat "Mat'Morphose". Primer, hem volgut canviar el nom de la marca intentant no canviar l'estil de lletra i posar "N'oRéal", és a dir, "No real", ja que clarament la imatge de la noia que se'ns mostra és irreal. En segon lloc, hem decidit afegir un adjectiu al nom de la model, que hi posi "La fícticia" Diane Kruger.



Per demostrar que s'ha perfeccionat molt la imatge volem ensenyar una fotografia de la model sense cap mena de retoc". Mariona i Mar



Clara:




"Si una cosa em fa ràbia és l'últimament popularitzat estereotip de bellesa de les noies esquelètiques. Resulta que, si el teu IMC no està per sota dels 19 punts i no gastes una 34 de pantaló, la societat et diu que no ets guapa, que tens un problema i que si no ets com aquest estereotip et diu que siguis, no vals per a res.

La meva experiència respecte el tema ve de molt enrere. Des que tinc memòria he tingut problemes amb les talles i m'he sentit a dir de tot sobre el meu físic. Als 7 anys, a les famoses botigues Zara, ja no em vestien a la secció infantil, tot i que pressumtament tenen roba de nois i noies de fins a 16 anys. Val a dir que mai he sigut una persona de constitució petita, però jo crec que dels 7 als 16 anys hi ha una diferència considerable i, aquesta experiència, i moltes d'altres amb temes com aquest, m'han portat a plantejar-me reiteradament si realment les talles s'ajusten a les característiques reals de (sobretot) la joventut actual.

Amb aquest exercici de contrapublicitat volia fer una crítica a tot aquest tema de la bellesa portada a extrems molts cops no saludables (tots hem sentit parlar de models i joves que pateixen d'anorèxia, gent que fins i tot ha mort d'aquesta malaltia) i la insatisfacció que una imatge distorsionada de la realitat (també és vox populi que els mitjans de comunicació manipulen fins a punts immorals les fotografies que mostren, ensenyant atractives noies primíssimes, amb cutis perfectes i sense ni un quilo de més) provoca en tots nosaltres, no deixant-nos estar mai satisfets amb tal i com som". Clara



Èlia i Júlia:



"En aquesta fotografia de maquillatge Max Factor, el logo l'hem cambiat per Mal Vamos, ja que avui en dia l'aparença de moltes de les noies que surten a la televisió, és falsa, ja que estàn retocades amb gran quantitat de maquillatge i Photoshop". Èlia i Júlia


Helem i Cristina:



"Aquesta idea va sorgir a partir d'una imatge de Corporación Dermostética que deia que podem canviar tot el que volguem del nostre cos. Doncs, ja que estem, podem canviar la nostra identitad per acabar sent igual que tothom. Amb aquesta imatge, el que volem demostrar és que, a part de l'aparença física, els teus pensaments i idees també influeixen en la manera que les persones et veuen a tu. No has de convertir-te en una persona diferent per agradar a la societat. Tu ets com ets, ningú ho cambiarà". Helem i Cristina

Marc i Yenifer:


"Hem creat aquest cartell contrapublicitari perquè no ens sembla bé com ens donen una imatge d'un producte "perfecte", i que la crua realitat sigui la que es mostra a l'esquerra de la imatge, que sembla que l'hamburguesa estigui podrida. Es veu molt clarament que hi ha hagut un procés de postproducció en fer l'anunci de l'empresa McDonald's. Hem utilitzat el Photoshop per a col·locar el logo de l'empresa a dalt a la dreta i la mateixa tipografia que fa servir McDonald's, ja que la imatge l'hem trobat a Internet i l'hem trobat força interessant per a fer aquesta activitat".


A més, hem trobat una sèrie d'imatges en les que es veu clarament aquest procés de postproducció per a conseguir el "producte perfecte". Marc i Yenifer


Andrea:
"Per aquest exercici se'ns ha demanat fer un cartell contrapublicitari en contra d'algun aspecte de la publicitat com el sector estètic o l'ús d'algun sexe com a objecte etc...

Jo he triat el tema de l'explotació infantil en països del tercer món i he agafat com a exemple per aquest projecte en l'empresa NIKE que és una de les quals utilitza nens per produir les seves sabates.

A partir d'aqui vaig buscar tota mena de anuncis de sabates NIKE i també anuncis contrapublicitaris ja fets per tenir ideas.

Al principi volia agafar la imatge d'un nen fent sabates i denunciar a través de l'eslògan de NIKE que no s'hauria de fer servir nens per aquesta mena de treballs. El resultat és aquest:





Després d'això, encara no estava satisfeta amb el meu treball, i vaig seguir fent proves amb anuncis ja fets de NIKE i afegint-hi un missatge per trencar la publicitat i fer-ho contrapublicitat". Andrea










Sergio:







"Del treball de contrapublicitat, vaig fer anuncis publicitaris de marques de roba reconegudes internacionalment, però a les fotografies no surten models amb gran bellesa com ho fan normalment, doncs la gràcia és que les fotografies surten gent desfavorida del tercer món o països en guerra, també als barris pobres de les ciutats del primer món. Les fotografies són extretes del Magnum Photos: http://www.magnumphotos.com/ ja que són fotografies de països en guerra o pobres. Aleshores he creat com uns cartells publicitaris de les marques amb un sentit irònic". Sergio


Aïda i Carla:





"Hem fet aquest treball de contrapublicitat juntes, ja que ens vam interessar pel mateix tema. Hem decidit fer-ho sobre la "teleporqueria" perquè actualment, en tots els canals de televisió, n’hi ha molta. Programes que no tenen sentit, que parlen de coses absurdes, sobre les vides privades de la gent... i n’hi ha d'altres que poden afectar a les maneres de pensar de la gent, i noies que poden agafar com a referent a noies d'aquests programes". Aïda i Carla



Anna i Abril:


"He volgut fer un cartell parlant sobre la televisió. Vull criticar la manipulació que es fa a través d'aquest aparell. Encara que no ens adonem, a tots, sigui de una manera o una altra, ens manipula algun anunci o bé algun programa. Cal remarcar que, a la televisió, la majoria de programes no són reals, encara que ho semblin i, darrere d'aquella pantalla, s'amaguen moltes coses que, a simple vista, no veiem.

A part de la televisió, hi ha moltes altres vies de comunicació que també ens manegen, hem de ser molt conscients del que veiem a la tele, saber separar-ho de la realitat i no deixar que ens canviïn les idees.

En aquest collage que he fet he agafat un fons que impressionés a la vista, aquests colors i ratlles maregen i, si et quedes una estona mirant-ho, et quedes bocabadat i això faria referència a que, quan mirem la tele, molts cops ens quedem també fascinats del que veiem. El fons també et pot recordar a una pantalla de televisió quan té interferències, aquestes interferències també podrien ser els teus pensaments. 

I la frase que està dintre de la televisió  " LA TELEVISIÓN PUEDE MAREAR TUS IDEAS" per a mi significa que la televisió pot marejar el teu cervell, és a dir, manipular les teves idees i portar-les cap allà on vol". Anna

Gina:






Gina, Contrapublicitat amb quadres


Com a treball previ als exercicis de creació, hem analitzat anuncis publicitaris i contrapublicitaris, aquí en teniu una mostra:

EXEMPLE D'ANÀLISI DE PUBLICITAT COMERCIAL






"Aquest cartell mostra una noia devant de tot, darrere seu observem el nom de la marca que s'anuncia, encara que una part queda tapada per la noia. Els fons és de color negre per ressaltar més la figura de la noia. És un pla americà ja que mostra desde els genolls fins al cap. El punt de vista és lleugerament contrapicat. La imatge està feta en color, en un estudi. La noia està il·luminada amb focus. La imatge compleix lleugerament la regla dels terços, ja que la noia està situada al terç vertical esquerre, i el nom de la marca al terç horitzontal superior. En aquesta imatge es ressalta la noia, que porta roba interior de la marca, i perd importància el nom de la marca ja que una part queda tapada per la noia.

Aquest cartell utilitza una dona amb una bellesa i un cos idealitzat que pot influir en moltes noies a voler tenir un cos així. Això provoca problemes com la anorèxia o la bulímia a noies que intenten assemblar-se a aquestes models. També pot produir inseguretat en moltes altres, que no es veuran a gust amb el seu cos, ja que es compararan amb aquest prototip de dona perfecta.


Per tant, aquest anunci busca cridar l'atenció amb el cos de la dona, aquest és el reclam utilitzat i, sense posar el nom complet de la marca, tu ja ho associes perquè et pares a mirar-lo". Javier



EXEMPLE D'ANÀLISI DE PUBLICITAT DE SENSIBILITZACIÓ






"Aquesta frase tan famosa és la primera campanya de la Fundació Affinity. Aquesta, és una entitat privada sense ànims de lucre, que promou el paper dels animals de companyia en la societat.
El que més impacta de la campanya és la frase "Él nunca lo haría", ja que conciencia a les persones del greu problema dels abandonaments. Aquest cartell pretén que els amos tinguin responsabilitat sobre els seus animals.

Tot i així, no hi ha una bona campanya sense una bona imatge. I, en aquest cas, la fotografia també fa molt. En ella veiem un gos enmig d'una carretera solitària, situat perfectament en el punt de fuga. Per a fer aquesta fotografia probablement es va utiltzar una rèflex digital.

Els colors blaus contrasten amb el marró del gos, l'objecte que es vol destacar en la captura. El punt de vista és picat, produint-nos així, un sentiment de llàstima (dit fredament) davant la situació.
Aquesta campanya va tenir molt d'èxit i prova d'això és, que després de molts anys (1987/88 fins al present), la frase i la imatge del gos abandonat en una carretera, segueix en la memòria de molts de nosaltres". Cristina


EXEMPLE D'ANÀLISI DE CONTRAPUBLICITAT

"Anàlisi 1:

Lectura denotativa
En aquesta imatge veiem una dona amb el cabell llarg, ros i llis. És jove, a jutjar pel seu aspecte. Porta un abric blanc. Es veu que no té faccions facials: ni ulls, ni nas, ni boca ni celles. Té la cara amb pell completament llisa. Sota seu hi ha un missatge: "Elimina tus imperfecciones", i sota seu un altre que anuncia "Ya sólo soy estética". El fons de la imatge és neutre, d'un color gris apagat. La il·luminació és zenital-lateral. És un pla mitjà.

Lectura connotativa
A jutjar pels missatges, i el fet que la noia tingui esborrades totes les faccions facials, puc entendre que, sigui com sigui cadascú, mai serà suficientment bo per la societat. És a dir, esborrant qualsevol facció de la cara eliminem tota imperfecció. Per tant, nosaltres som sinònim d'imperfecció. Això ens crea un sentiment de no satisfacció amb com som, el que tenim: mai arribem a agradar-nos perquè la societat ens vol fer creure que no som suficientment bons. Tot plegat crea complexes que ens porten a no ser completament feliços amb tal i com som i, per tant, ens crea la necessitat de consumir cosmètics i comprar roba que, segons el que ens vol vendre la indústria de la moda, ens farà millors. Però, per molt que un faci per arribar a la perfecció, mai serà suficient. Clara

Anàlisi 2:

Algo que nunca podremos hacer es luchar contra la sociedad, pero nadie nos impide intentarlo. Este anuncio da a entender que, si pensamos únicamente en la estética, no solamente todos acabaremos siendo iguales, sino que perderemos la personalidad y eso, sin duda, no es físico, sino interior. Perderemos nuestros pensamientos, nuestros gustos y todos seremos iguales, misma altura, mismos pies y misma cantidad de pelos en las pestañas.

Lo queramos o no, la sociedad es lo que hace, y la sociedad somos todos nosotros. Somos los principales traficantes de modas, de estereotipos y no hay nada que podamos hacer para ganar a la sociedad. Poco a poco todos seremos iguales, de lo contrario las personas que no seamos como tal estereotipo nos "extingiremos" o simplemente acabaremos aislados de la sociedad.

Sabemos que nadie es perfecto, de hecho no debería existir ese adjetivo, dado que no existe ni la persona, ni el animal, ni el objeto que pueda merecer dicho adjetivo. Todos somos imperfectos, con nuestros rasgos que nos hacen únicos e imperfectos". Laura



 Sobre contrapublicitat: http://www.consumehastamorir.com/



OPINIONS PERSONALS SOBRE PUBLICITAT
I tu, què en penses sobre la publicitat?
   


La publicitat és necessària per assabentar-nos del que hi ha al mercat, per veure la competència, etc. Yenifer 


Jo penso que, tot i que la publicitat és una arma perillosa, no deixa de ser una estratègia intel·ligent més de l’empresa per aconseguir diners. El problema de la publicitat ens el trobem quan aquesta crea necessitats i fins i tot problemes socials. Jo personalment, quan haig de triar una determinada marca d’un producte, busco per Internet les opinions dels consumidors i trio la que em sembli millor. Cristina 


Dins de l’anunci res no és el que sembla, poden enganyar, però ho fan perquè han d’intentar vendre el producte i per fer això utilitzen famosos, suavitzen els defectes, retoquen... El seu objectiu és crear necessitats i commoure la societat perquè consumeixi més del que necessita. Sergio 


Crea un prototip en la ment d’una utopia perfecta, amb la dona i l’home ideal, la casa d’ensomni, la família sense errors, etc. Sembla que en la publicitat no hi ha massa un codi ètic i ens tenen a tots enganyats. Nerea 


Tots els anuncis publicitaris utilitzen trucs per atreure la mirada dels espectadors i ho fan a través de la il·luminació, el Photoshop, etc. No ens mostren la realitat i ens creiem el que no és (és fictici). Sara



El producte es pot fer arribar de forma emocional. Si et desperta sentiments, has caigut en la trampa. A més, els productes queden amagats darrera trucs d’imatge, ja siguin fets amb Photoshop o directament sobre el producte. Per tant la imatge del producte no té perquè ser igual al producte real. Javier G.



Manipulen les nostres ments per fer-nos creure alguna cosa que no és certa, a això se li diu "publicitat emocional", encara que s’hauria de dir "publicitat del vilà" ja que indirectament fa mal als espectadors. Laura



Per mi la publicitat és una manera d’influenciar-nos, de dir-nos que amb els diners tot és possible. Ens creen un món fals, un prototip de persona perfecta, sense arrugues, sense grans, sense cap defecte, sempre jove, tot això és una manera de treure’ns diners i d’aprofitar-se de les nostres inseguretats. Ens diuen que consumim, ens inciten a comprar el producte i ens omplen el cap de mentides, tot amb el fi del seu benefici, tot econòmic. Javier Z.



Trobo horrible que, per exemple, sense cap mirament les empreses de cosmètics i moda ens bombardegin amb imatges de noies perfectes que no existeixen. Fan que moltes noies arribin a patir trastorns alimentaris i que mai estiguem satisfets amb el que tenim. Jo crec que hauríem de fer l’esforç de ser més crítics i intentar eradicar tanta mentida i poca ètica. Ens hem de plantejar si necessitem tot allò que comprem. Estem controlats pels mitjans de
comunicació: creiem que som lliures, però vivim sota les seves decisions i missatges. Clara



Tenen les estratègies per a fer caure en la temptació i seduir tot tipus de clients. Poden causar rivalitats o diferències entre la gent, ja que certes marques representa que, només comprant-les, et situen en un status social determinat. Ruben


Penso que el que realment és perjudicial és que, tot i sabent que ens intenten crear il·lusions, estats d’ànim, i seduir-nos com a receptors de la publicitat, ho aconsegueixin amb tants bons resultats. M’agrada la publicitat, però tinc una postura davant d’ella. Hèctor
És impossible escapar de la publicitat. Alina


Odio la majoria de la publicitat, ja que imposa a la societat com una mena de pressió i, a part, ens tracten com a gent sense cervell la qual farà el que se li digui, com se li digui i quan se li digui. Vull afegir que hi ha una publicitat de crítica social que aquesta sí que la tolero, i molt. Posaré l’exemple d’en Oliviero Toscani. Laura

Podria dir que tinc tres punt de vista sobre la publicitat:

- El primer, m'agraden les campanyes, m'agrada el treball del publicista, però sento que és una hipocresia per part de la marca. Per exemple, Benetton. Va fer uns anuncis que adoro, em semblen molt atractius visualment i amb un missatge molt humà. En canvi Benetton és una de les moltes multinacionals que tenen a gent explotada per mig món, a més d'esta involucrat en el cas de la fàbrica de Bangladesh (i enlloc d’assumir-ho i pagar indemnitzacions als afectats, ho ha negat fins l'últim moment i no ha pagat res a ningú).
- En segon lloc, la publicitat pura i ben feta. La publicitat que hauria de ser: simplement informant-te sobre una marca, sobre un producte... o potser sensibilitzant-te. Però sense manipulació ni hipocresia.
- I per últim, publicitat sexista, denigrant, irrespectuosa... La que ha aconseguit donar aquest mal nom a la publicitat en general. Marques que no es preocupen si venen una idea masclista mentre la gent la segueixi, anuncis que t'intenten convèncer que només allò et servirà per arreglar-te la vida... Aquesta publicitat hauria de ser absolutament prohibida, i no només els anuncis clarament irrespectuosos sinó que també aquells que inculquen la idea d'un cos perfecte, de l'elitisme... Paula


Penso que s'haurien de fer més anuncis que ens ensenyessin valors. Si els anuncis ens mengen el cap negativament per comprar, doncs també ho podrien fer positivament per millorar alguna cosa. Anna


Crea uns estereotips i unes falses expectatives que fan que la gent tingui una baixa autoestima o que es cregui que és menys per no tenir allò que anuncia. Olívia

Us recomanem el DVD "Darrere la pantalla: la publicitat" d'AULA MÈDIA:













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada