diumenge, 1 de març de 2015

TREBALLANT LA SEQÜÈNCIA FOTOGRÀFICA EN VÍDEO

Exercicis de seqüència fotogràfica fets amb la intenció d'explicar històries en vídeo. Alumnat de cultura audiovisual, primer de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2014-2015.




A l'inici del projecte, vam convidar l'Anna (alumna de segon de batxillerat de l'institut) i el Jordi Biendicho (el seu pare, professor de secundària i videoartista) a venir a classe per explicar-nos com van fer la seva pel·lícula: "The house of the borderland" (2014) a partir de fotografies:





Ens van dir que un dels seus referents era "La Jetée", de Chris Market (1962):


La Jetée (1962) por johntawits


A classe també vam comentar algunes de les seqüències fotogràfiques del fotògraf Duane Michals:

 Duane Michals: "Chance Meeting" (1970)

Per començar a treballar ens vam organitzar en grups, vam escriure primer la sinopsi, després l'escaleta i, finalment, el guió tècnic. A continuació teniu una mostra dels vídeos creats a classe durant el mes de febrer de 2015:

Francesc i Adrià: "Viaje al centro de la locura"




Sinopsi: Un noi es queda tancat a casa i no pot sortir. No para d'escoltar sorolls que el tenen atemorit i, finalment, un home s'incorporarà a la història.

Francesc: "Com a experiència que em quedo d'aquest projecte, és que ha sortit millor del que esperava ja que els actors ho han fet fenomenal. En el moment de les fotografies va ser senzill, tot i que vam estar fent fotografies fins les 2:00 AM.

En el moment de l'edició del vídeo no va ser fàcil, ja que vam haver de fer una tria de les fotografies, la seva durada, com ordenar-les, vincular-les amb la veu en off (que és més complicat del que sembla ja que la durada de la mateixa ha d'anar sincronitzada amb la trama de la història), escollir les bandes sonores, passar les fotografies definitives a l'ordinador, etc. Haig de dir que l'edició del vídeo ens va durar 3 sessions de 3 hores".

Fotograma de "Viaje al centro de la locura"




Alba, Anna i Ricard: "Una historia de uno"




Sinopsi: Tracta de dos adolescents, abans parella, i la visió que tenen sobre el que va passar. El fet que el noi deixés a la noia causarà en ella uns pensaments, potser certs o potser no, de com va ser tot. Veurem també el punt de vista del noi i alguns dels motius, creïbles o no, d’ell.

Anna: "Quan vam començar aquest projecte jo sabia molt bé el que volia representar: el dolor que una noia sent quan s’il·lusiona i és decebuda per un noi. Posant en comú la idea a la resta del grup, a tots els va semblar correcte, ja que tots, d'alguna manera o altra, havíem passat per aquesta situació." 


Vanessa, Alba, Andrea i Júlia: "La última lágrima"




Sinopsi: És el dia a dia d'una noia que es troba atrapada en un cas de violència de gènere.

Andrea: "Crec que aquest vídeo pot transmetre un gran missatge, especialment per conscienciar a la gent del fet tan greu en el qual es troben, desgraciadament, moltes persones. Tothom sap què és i a què fa referencia el terme "violència", tothom pot tindre una idea en ment del que suposa, però per molts missatges i informació que rebem sobre aquest terme, no crec que ens puguem arribar a fer una mínima idea del que suposa realment. L'objectiu d'aquest vídeo és desenvolupar l'empatia de la gent davant d'una dona maltractada, aquesta dona pot ser que sigui insignificant, però és una vida més, és un cas més de violència domèstica, una desgràcia entre tota la multitud de desgràcies que ens rodegen avui en dia. Ha sigut un encant treballar juntament amb les meves companyes, no canviaria res del grup, i crec que parlo en nom de totes quan dic que estic molt satisfeta amb el resultat del nostre treball".

                                              Andrea, Óscar, Soumaya: "Sense límits"




Soumaya: "Tengo que decir que ha sido una experiencia nueva, nunca me hubiera imaginado que detrás de un pequeño vídeo de 3 minutos hubiera tanto trabajo. Me he divertido bastante haciéndolo."

Óscar: "Al començament no teníem una idea. Tampoc el volíem fer d'amor perquè vam deduir que alguns grups agafarien aquest tema i és molt típic. Un dia la Soumaya em va dir un tema: motivació. Al principi no em feia molta gràcia, però quan em va explicar la idea més extensament, no em va semblar tan dolenta. Jo pensava, en un principi, que seria un vídeo més, per aprovar i gràcies. Vam tenir problemes per trobar i quedar amb els actors. Així doncs, vam fer tot el treball en pràcticament dues setmanes. Vaig fer de càmera, ja que dels tres era l'unic que sabia utilitzar més o menys la càmera en manual. L'experiència fent les fotografies va ser bona, millor del que pensava. De l'edició se'n va encarregar Andrea. El resultat final va ser molt superior a les meves expectatives, i sembla que va agradar molt al grup. Per finalitzar vull agrair a l'Andrea i a la Soumaya la seva dedicació per fer aquesta meravella de treball, sense elles el resultat no hauria estat el mateix".


Dani, Adrià i Luis: "Te lo dije"




Procès de transformació de la nina de "Te lo dije"



Dani: "He tret una experiència molt bona amb aquest projecte perquè hem pogut desenvolupar una història mitjançant fotografies fent un esport que ens encanta, el ciclisme. Vam haver de fer molts quilòmetres, i moltes fotografies per poder fer que la historia s'entengués bé".


Joan Antoni, Óscar, John, Albert i Oriol: "Mejor perdonar"




Óscar: "La meva experiència fent el curtmetratge ha estat molt bona. He après que, per fer un curt des de 0, encara que duri 2 minuts, és molt laboriós i s'han de tenir molts factors en compte. Desconeixia què eren l'escaleta, el guió tècnic i el guió literari, i ara he vist la seva importància.

El nostre curtmetratge tracta del valor de saber perdonar a temps. A vegades ens enfadem amb algun familiar i passem enfadats dies, o en el pitjor dels casos anys. Si al teu familiar o amic li passés una desgràcia, s'emportaria un mal record de tu, per això creiem en la importància de saber perdonar".



David, Manu, Marc i Raúl: "The premonition"




Sinopsi: Aquest vídeo explica la història d'un noi anomenat "El flaco" (David) que treballa per a un mafiós que es diu "Big Francis" (Raúl) amb el seu sicari "Vladimir" (Manu). El treball d'aquest noi és portar la droga demanada pel seu jefe. El problema arriba quan "El flaco" s'aixeca el dia de l'entrega de la droga i no l'ha aconseguit. Llavors, pensa una forma per poder enganyar al seu jefe.

Raúl: "El video està fet amb un toc d'humor, com si fos una paròdia de les mafies, perquè ens agrada fer videos divertits i que la gent pugui riure i passar-ho bé veient el vídeo".

Manu: "MÚSICA: Aquí no vam tenir cap mena de dubte, i vam combinar música del més pur estil mafiós de la pel·lícula Ocean's Eleven o la sèrie Sons of Anarchy, per tal de donar l'emotivitat adequada a cada moment. MUNTATGE: Tot i estar una tarda completa, el resultat va ser força acceptable, i vam optar per fer servir Windows Movie Maker degut a què és molt fàcil d'utilitzar. Vam optar pel blanc i negre ja què teníem la idea de recrear un paratge de la dècada dels anys 20 o 30, durant l'època de Al-Capone. Però com apareixia un smartphone, vam descartar aquesta opció. CONCLUSIÓ: Hem fet una bona feina i un bon treball que, amb més eines i temps, podria arribar a ser una bona idea per una pel·lícula degut al seu argument, en la meva opinió. Ja estem pensant en el treball del III trimestre i és ben probable que torni a ser una paròdia, perquè és el gènere que millor sabem explotar."


Mar, Helena i Laia: "Amb tu"


MAR CULTURA AUDIOVISUAL from Mar Serrano on Vimeo.


Mar: "Aquest vídeo està fet amb la intenció de representar una història d’amor. Volíem expressar que tot acaba per algun motiu, per això vam deixar el final obert per a què cada persona interpreti el que vulgui."


Soso, Daniel i Elena: "The game"




Sinopsi: Un noi és perseguit pel seu acosador, el qual sap tots els seus moviments. Mentre transcorre l'acció, veiem un paral·lelisme amb el joc d'escacs.


Júlia, Mònica, Maria: "The best part of me"



Sinopsi: Aquest història tracta sobre una parella de joves que va trencar la seva relació i ara el noi, penedit, li escriu una carta disculpant-se. La noia, rep la carta i camina per la ciutat amb l'esperança de trobar-se amb ell.

Maria: "Vam escollir la cançó "The best part of me" de Sum 41 i hem representat la història d'amor que aquesta cançó ens transmet. La lletra parla dels errors que ha fet el noi, cap a on l'han portat i si poguessin tornar a començar. Volíem crear una història d'amor amb els seus records, somriures i llàgrimes. Ha sigut una experiència molt gratificant, per part meva que he fet les fotografies, he sigut més curosa a l'hora de triar els plans i els angles per representar el que volíem expressar."


Fotograma de "The best part of me"



Exemple d'escaleta utilitzada, prèvia a la realització de les fotografies, "The best part of me":





Exemple de guió tècnic utilitzat, "Una historia de uno":


 

 

Exemple de guió tècnic utilitzat, "Viaje al centro de la locura":




Exemple de pauta utilitzada en la coavaluació:




Durant el curs 2015-2016, hem tornat a repetir la proposta de treballar la seqüència fotogràfica en vídeo amb l'alumnat de primer de batxillerat de cultura audiovisual i hem obtingut aquests resultats tan interessants:

Lián, Alba: "El món és un mocador"



Lián: "El destí pren la forma d’un mocador de color vermell que, durant el seu recorregut per la Part Alta de Tarragona, torna a unir dos joves –un noi i una noia–, la vida dels quals ha canviat bastant des de l’últim cop que es van veure. Ara, tots dos se senten desplaçats i com si no encaixessin. Ell, un amant de la lectura, i ella, una aspirant a dibuixant, tornen a sentir-se compresos al trobar-se de nou.

Estic molt contenta d’haver fet aquest treball i orgullosa del resultat. Com diuen, les feines a les quals els has de dedicar moltes hores te les has d’estimar, i jo m’he pres aquest curt no només com un treball de classe, sinó com un projecte que em motivava. M’he divertit molt i m’ha servit com a una experiència més en rodatge i muntatge. A més a més, gràcies a aquest curt, també he agafat més confiança amb l’Alba, i me n’alegro molt d’haver fet aquest projecte amb ella".


Abril, Andrea, Júlia: "El arte de las casualidades"


Abril: "L'objectiu d'aquest vídeo és que la gent se n'adoni que actualment passem massa temps pendents del mòbil i no gaudim del que estem vivint".

Júlia: "Crec que tot passa per una raó, i és perquè nosaltres ho elegim. Cada dia constantment prenem petites decisions que faran que ens passi una cosa o una altra. Aquesta és la raó del curtmetratge, inclús la petita acció d’utilitzar el GPS del mòbil o de fer servir un mapa i parar-se a preguntar on hem d’anar farà que anem per un camí o per un altre. Com un simple gest pot canviar el nostre "destí" o el que ens depararà el nostre futur".

Andrea: "Durante la elaboración de este vídeo he aprendido un montón de cosas y sobre todo me lo he pasado genial.  La verdad es que nunca pensé que haciendo un trabajo me lo podría pasar tan bien y disfrutar tanto, supongo que es porque estaba muy a gusto con mi grupo y estábamos haciendo lo que nos gustaba y poniendo en práctica todos los conocimientos que teníamos. ¡Da gusto trabajar así!"

Dolça, Marina, Helena: "Pteros de corduliidae"


Sinopsi: Tracta d'una noia que duu una vida monòtona que no l'omple suficient. Simbolitzem aquest estat d'ànim vestint-la de negre i amb ulleres de sol. Arriba a un punt en que la noia decideix canviar, deixar el seu passat i trobar-se a ella mateixa, per això trenca amb el negre i es vesteix de colors, i comença a desplaçar-se volant. Per fi la noia viu la vida que desitja.

Marina: “Hem volgut donar-li un aire diferent al curt amb el vestuari que hem utilitzat, el  conill, i la forma en que la protagonista expressa els seus sentiments”.

Dolça: “Ens vam emocionar molt amb el tema del vestuari i vam deixar volar la creativitat: ens vam passar molts dies amunt i avall carregades de mitjons, jaquetes i barrets com si haguéssim de participar com a dissenyadores en una passarel·la de moda. El tema de muntatge ha estat el més dur, com ja m'esperava. Requereix moltes hores davant d'una pantalla. Algunes hores invertides per retocar petits detalls imperceptibles a la vista de l'espectador/a. Però la feina ha valgut la pena”.


Eric, Gerard, Alicia, Claudia: "La niña imantada"




Gerard: "Amb el vídeo volem explicar la senzillesa de l’amor. És a dir, com des de l’activitat tant simple de sortir a fer fotos pots enamorar-te".


Eric: “La Niña Imantada” és el resultat de tot un procés de fotografia, post-edició. muntatge, creativitat i ganes, moltes ganes i il·lusió per fer el curtmetratge. Com a fans declarats del cinema, hem pogut veure tot el que fa falta per poder crear una història que comuniqui el que volem comunicar i que ho faci de la manera adequada. En resum, fer “La Niña Imantada” ha sigut tota una experiència, la qual m’alegro d’haver compartit amb els meus companys!"


Valentina, Jennifer: "Freedom"

Freedom from Valentina Dimaté on Vimeo.

Sinopsi: Las chicas estan saliendo a escondidas. Ellas son felices, pero les falta la aceptación de sus padres. Un día deciden contarlo a la madre de una de las dos. La madre reacciona mal y las echa de casa. Las chicas se va tristes, pero juntas. La madre recapacita y las llama. Finalmente las acepta y logran sentirse bien con ellas mismas y con su familia.

Valentina: "Este vídeo para mi significa mucho más que simples deberes. Creo que la labor de un artista es trasmitir un mensaje, opinión, sentimientos… y creo que mi compañera y yo lo logramos. Me siento especialmente orgullosa, ya que era una historia que tenía la necesidad de contar.

Hacer este vídeo fue una experiencia genial, siempre lo recordare y lo tendré presente, desde la planificación, la elaboración y el resultado final que estaban llenos de emociones, desde el estrés por si quedaría como lo habíamos pensado hasta los nervios de último momento por la opinión de mis compañeros.

En la experiencia personal como “actriz” me gustaría pensar que lo hice bien, pero la verdad es que creo que la gracia del vídeo fue que nos salió muy natural, muy espontaneo, no interpretamos un papel, simplemente fuimos nosotras mismas."

Jennifer: "A pesar de los nervios que pasé por el típico 'No nos dará tiempo/No va a quedar bien...', lo pasé en grande, me encantó grabar, escribir la voz en off y dirigir este montaje a la vez. Me gustaría hacer más proyectos como éste, planteándomelo a nivel personal. Ha sido una experiencia increíble, divertida y enriquecedora".



"Freedom" guanya el setè premi de Catalunya del Concurs Kabua, Joves per canviar el món, 2016.


Saile, Natalia, Antonio: "Instants de la vida"



Sinopsi: Tot comença amb un globus inflat, el qual s'escapa i recorre la ciutat mostrant diferents aspectes negatius de diferents etapes de la vida en la nostra societat, fins que explota i es mostren també aspectes positius.

Saile: "M’ho he passat molt bé fent aquest treball, encara que al principi cadascú tenia la seva idea i no coincidíem, però el que si estàvem d’acord és que volíem transmetre un missatge profund i al final ho vam aconseguir.

Encara que la idea del globus era difícil, pel temps, les persones que necessitàvem, etc., ho vam a dur a terme igualment, sense pensar que podria ser un desastre perquè ho volíem donar tot per aquest vídeo.

Una cosa que m’ha agradat molt del treball és la escena en la que dues persones grans agafaven el globus i li donaven al nen, va ser una casualitat allò! Em va enamorar aquella escena i vam decidir posar-ho al vídeo perquè encaixava perfectament amb el que volíem transmetre".


Sara, Blanca, Roser: "Memòries"



Sinopsi: Una noia camina pel carrer mentre recorda la vida amb la seva parella. Al final del passeig arriba al cementiri, on li fa un petó a una tomba.

Blanca: "He pogut comprovar que fer fotografies no és tan fàcil com jo creia ja que has d'estar pendent de tot. Després de dues sessions fotogràfiques, hem aconseguit arribar al nostre objectiu, que era representar els records d’una adolescent, els quals estan en blanc i negre. I, mentre ho fa, camina fins a algun lloc misteriós (la passejada està en color perquè s'observi la diferència). En conclusió, ha estat una gran experiència que m'ha nodrit molt de coneixements audiovisuals i, finalment, he aconseguit per part meva el resultat que desitjava".


Mireia, Marc, Alejandro: "Decisions"


Sinopsi: Un noia té dues idees i aquestes cobren vida. Lluiten fins que, finalment, la noia evita el desastre canviant les armes per la pau.

Alejandro: "El video que vam fer va sortir més o menys com jo esperava, pero el final el volia diferent, ja que volia que els personatges s'unisin en un i que el personatge tingués un munt de colors, com si tingués la gran idea".


Mauricio, Anna, Isabel, Míriam: "Renaissance"



Míriam: "El proyecto de nuestro grupo tiene mucho sentimiento puesto en él. En el vídeo se explica una historia, la protagonista habla con su ‘’yo del pasado’’ para contarle cómo le irá la vida y qué cosas ha de tener en cuenta y qué no.
Al principio, cuando eres niño, todo parece perfecto y quieres crecer para ser mayor, pero después se va complicando día a día. La televisión, los informativos, las malas influencias, hacen que pensemos que la vivir no merece la pena, pero realmente sí lo merece.
La vida está para disfrutarla en cada momento, prestar atención a los momentos malos pero dejarlos atrás para valorar los buenos. La vida no es un mar de lágrimas. Tú decides como encaminar tu mente, si hacia lo positivo o a lo negativo."


Clara, Eva, Mar: "Bañando el subconsciente"



Sinopsi: Una chica tiene una vida desgraciada, se levanta pronto, se maquilla, va a classe y saca malas notas. A la hora del patio la situación no mejora, sus "teóricas" amigas pasan de ella. Es la hora de ir a casa y nada funciona en su vida. Se mete en la bañera para desahogar sus penas y es allí cuando despierta su subconsciente y se va a un mundo idílico a través de la bañera.

Clara: "Em feia il·lusió actuar, perquè és una cosa que m'agrada, i perquè la Eva i la Mar fan millors fotografies i per tant el resultat seria millor.

M'ho he passat super be, perquè si ajuntem el fet que m'encanta ficar-me al paper de personatges, i que l’Eva i la Mar son les millors i hem rigut un munt, surt un projecte en el que no podia fer una altra cosa que gaudir.

No va ser difícil tenir la idea, va ser de les primeres que vam tenir i només va caldre retocar-la una mica. L'argument sortia sol.

Ens vam capficar amb una escena, idea de la Mar, que havia de sortir sí o sí al vídeo: una noia a una banyera al bosc. Ara bé, d'on es treu una banyera? Com es transporta fins al bosc? La solució ens la va portar l’Eva, que és especial i té una masia on hi ha un bosc amb banyeres.
Ho vaig passar bastant malament quan vaig haver de mullar-me amb aigua freda al mig del bosc. Tenia moltíssim fred, era com per agafar una pulmonia, però ho van compensar totes les bones estones que vam passar juntes, que es poden veure al making of. Banyar-me amb roba a casa va ser una experiència estranya però divertida.

Tornaria a repetir el paper d'actriu i, tot i que en algunes fotos surto horrible, m'encanta el resultat".


El dia 20/4/2016 inaugurem exposició a l'Espai Jove Kesse
on projectem també els vídeos fets durant el curs:






El dia 30/5/2016 anem a buscar el 2n premi "El CAC a l'escola" en la categoria Educació Secundària Postobligatòria. Felicitats a tots i totes per la feina feta! http://www.premiscacescola.cat/historia/XIII-premis




Cerimònia de lliurament dels XIII Premis "El CAC a l'escola":


Moltes felicitats a tots i totes!!!


Aquesta experiència didàctica s'ha compartit a les Jornades d'Educació en Comunicació d'AulaMèdia, juliol 2017: