Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris duane michals. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de març del 2015

TREBALLANT LA SEQÜÈNCIA FOTOGRÀFICA EN VÍDEO

Exercicis de seqüència fotogràfica fets amb la intenció d'explicar històries en vídeo. Alumnat de cultura audiovisual, primer de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2014-2015.

A l'inici del projecte, vam convidar l'Anna (alumna de segon de batxillerat de l'institut) i el Jordi Biendicho (el seu pare, professor de secundària i videoartista) a venir a classe per explicar-nos com van fer la seva pel·lícula: "The house of the borderland" (2014) a partir de fotografies:

Ens van dir que un dels seus referents era "La Jetée", de Chris Market (1962):

+
La Jetée, (1962) Chris Marker from LADA on Vimeo.

A classe també vam comentar algunes de les seqüències fotogràfiques del fotògraf Duane Michals:

Duane Michals: "Chance Meeting" (1970)

Per començar a treballar ens vam organitzar en grups, vam escriure primer la sinopsi, després l'escaleta i, finalment, el guió tècnic. A continuació teniu una mostra dels vídeos creats a classe durant el mes de febrer de 2015:

Francesc i Adrià: "Viaje al centro de la locura"

Sinopsi: Un noi es queda tancat a casa i no pot sortir. No para d'escoltar sorolls que el tenen atemorit i, finalment, un home s'incorporarà a la història.

Francesc: "Com a experiència que em quedo d'aquest projecte, és que ha sortit millor del que esperava ja que els actors ho han fet fenomenal. En el moment de les fotografies va ser senzill, tot i que vam estar fent fotografies fins les 2:00 AM.

En el moment de l'edició del vídeo no va ser fàcil, ja que vam haver de fer una tria de les fotografies, la seva durada, com ordenar-les, vincular-les amb la veu en off (que és més complicat del que sembla ja que la durada de la mateixa ha d'anar sincronitzada amb la trama de la història), escollir les bandes sonores, passar les fotografies definitives a l'ordinador, etc. Haig de dir que l'edició del vídeo ens va durar 3 sessions de 3 hores".

Fotograma de "Viaje al centro de la locura"

Andrea, Óscar, Soumaya: "Sense límits"

Soumaya: "Tengo que decir que ha sido una experiencia nueva, nunca me hubiera imaginado que detrás de un pequeño vídeo de 3 minutos hubiera tanto trabajo. Me he divertido bastante haciéndolo."

Óscar: "Al començament no teníem una idea. Tampoc el volíem fer d'amor perquè vam deduir que alguns grups agafarien aquest tema i és molt típic. Un dia la Soumaya em va dir un tema: motivació. Al principi no em feia molta gràcia, però quan em va explicar la idea més extensament, no em va semblar tan dolenta. Jo pensava, en un principi, que seria un vídeo més, per aprovar i gràcies. Vam tenir problemes per trobar i quedar amb els actors. Així doncs, vam fer tot el treball en pràcticament dues setmanes. Vaig fer de càmera, ja que dels tres era l'unic que sabia utilitzar més o menys la càmera en manual. L'experiència fent les fotografies va ser bona, millor del que pensava. De l'edició se'n va encarregar Andrea. El resultat final va ser molt superior a les meves expectatives, i sembla que va agradar molt al grup. Per finalitzar vull agrair a l'Andrea i a la Soumaya la seva dedicació per fer aquesta meravella de treball, sense elles el resultat no hauria estat el mateix".

Dani, Adrià i Luis: "Te lo dije"

Procès de transformació de la nina de "Te lo dije"

Dani: "He tret una experiència molt bona amb aquest projecte perquè hem pogut desenvolupar una història mitjançant fotografies fent un esport que ens encanta, el ciclisme. Vam haver de fer molts quilòmetres, i moltes fotografies per poder fer que la historia s'entengués bé".

Joan Antoni, Óscar, John, Albert i Oriol: "Mejor perdonar"

Óscar: "La meva experiència fent el curtmetratge ha estat molt bona. He après que, per fer un curt des de 0, encara que duri 2 minuts, és molt laboriós i s'han de tenir molts factors en compte. Desconeixia què eren l'escaleta, el guió tècnic i el guió literari, i ara he vist la seva importància.

El nostre curtmetratge tracta del valor de saber perdonar a temps. A vegades ens enfadem amb algun familiar i passem enfadats dies, o en el pitjor dels casos anys. Si al teu familiar o amic li passés una desgràcia, s'emportaria un mal record de tu, per això creiem en la importància de saber perdonar".

David, Manu, Marc i Raúl: "The premonition"

Sinopsi: Aquest vídeo explica la història d'un noi anomenat "El flaco" (David) que treballa per a un mafiós que es diu "Big Francis" (Raúl) amb el seu sicari "Vladimir" (Manu). El treball d'aquest noi és portar la droga demanada pel seu jefe. El problema arriba quan "El flaco" s'aixeca el dia de l'entrega de la droga i no l'ha aconseguit. Llavors, pensa una forma per poder enganyar al seu jefe.

Raúl: "El video està fet amb un toc d'humor, com si fos una paròdia de les mafies, perquè ens agrada fer videos divertits i que la gent pugui riure i passar-ho bé veient el vídeo".

Manu: "MÚSICA: Aquí no vam tenir cap mena de dubte, i vam combinar música del més pur estil mafiós de la pel·lícula Ocean's Eleven o la sèrie Sons of Anarchy, per tal de donar l'emotivitat adequada a cada moment. MUNTATGE: Tot i estar una tarda completa, el resultat va ser força acceptable, i vam optar per fer servir Windows Movie Maker degut a què és molt fàcil d'utilitzar. Vam optar pel blanc i negre ja què teníem la idea de recrear un paratge de la dècada dels anys 20 o 30, durant l'època de Al-Capone. Però com apareixia un smartphone, vam descartar aquesta opció. CONCLUSIÓ: Hem fet una bona feina i un bon treball que, amb més eines i temps, podria arribar a ser una bona idea per una pel·lícula degut al seu argument, en la meva opinió. Ja estem pensant en el treball del III trimestre i és ben probable que torni a ser una paròdia, perquè és el gènere que millor sabem explotar."

Mar, Helena i Laia: "Amb tu"

MAR CULTURA AUDIOVISUAL from Mar Serrano on Vimeo.

Mar: "Aquest vídeo està fet amb la intenció de representar una història d’amor. Volíem expressar que tot acaba per algun motiu, per això vam deixar el final obert per a què cada persona interpreti el que vulgui."

Soso, Daniel i Elena: "The game"

Sinopsi: Un noi és perseguit pel seu acosador, el qual sap tots els seus moviments. Mentre transcorre l'acció, veiem un paral·lelisme amb el joc d'escacs.

Júlia, Mònica, Maria: "The best part of me"

Sinopsi: Aquest història tracta sobre una parella de joves que va trencar la seva relació i ara el noi, penedit, li escriu una carta disculpant-se. La noia, rep la carta i camina per la ciutat amb l'esperança de trobar-se amb ell.

Maria: "Vam escollir la cançó "The best part of me" de Sum 41 i hem representat la història d'amor que aquesta cançó ens transmet. La lletra parla dels errors que ha fet el noi, cap a on l'han portat i si poguessin tornar a començar. Volíem crear una història d'amor amb els seus records, somriures i llàgrimes. Ha sigut una experiència molt gratificant, per part meva que he fet les fotografies, he sigut més curosa a l'hora de triar els plans i els angles per representar el que volíem expressar."

Fotograma de "The best part of me"

Exemple d'escaleta utilitzada, prèvia a la realització de les fotografies, "The best part of me":

Exemple de guió tècnic utilitzat, "Una historia de uno":

Exemple de guió tècnic utilitzat, "Viaje al centro de la locura":

Exemple de pauta utilitzada en la coavaluació:

Durant el curs 2015-2016, hem tornat a repetir la proposta de treballar la seqüència fotogràfica en vídeo amb l'alumnat de primer de batxillerat de cultura audiovisual i hem obtingut aquests resultats tan interessants:

Lián, Alba: "El món és un mocador"

Lián: "El destí pren la forma d’un mocador de color vermell que, durant el seu recorregut per la Part Alta de Tarragona, torna a unir dos joves –un noi i una noia–, la vida dels quals ha canviat bastant des de l’últim cop que es van veure. Ara, tots dos se senten desplaçats i com si no encaixessin. Ell, un amant de la lectura, i ella, una aspirant a dibuixant, tornen a sentir-se compresos al trobar-se de nou.

Estic molt contenta d’haver fet aquest treball i orgullosa del resultat. Com diuen, les feines a les quals els has de dedicar moltes hores te les has d’estimar, i jo m’he pres aquest curt no només com un treball de classe, sinó com un projecte que em motivava. M’he divertit molt i m’ha servit com a una experiència més en rodatge i muntatge. A més a més, gràcies a aquest curt, també he agafat més confiança amb l’Alba, i me n’alegro molt d’haver fet aquest projecte amb ella".

Abril, Andrea, Júlia: "El arte de las casualidades"

Abril: "L'objectiu d'aquest vídeo és que la gent se n'adoni que actualment passem massa temps pendents del mòbil i no gaudim del que estem vivint".

Júlia: "Crec que tot passa per una raó, i és perquè nosaltres ho elegim. Cada dia constantment prenem petites decisions que faran que ens passi una cosa o una altra. Aquesta és la raó del curtmetratge, inclús la petita acció d’utilitzar el GPS del mòbil o de fer servir un mapa i parar-se a preguntar on hem d’anar farà que anem per un camí o per un altre. Com un simple gest pot canviar el nostre "destí" o el que ens depararà el nostre futur".

Andrea: "Durante la elaboración de este vídeo he aprendido un montón de cosas y sobre todo me lo he pasado genial. La verdad es que nunca pensé que haciendo un trabajo me lo podría pasar tan bien y disfrutar tanto, supongo que es porque estaba muy a gusto con mi grupo y estábamos haciendo lo que nos gustaba y poniendo en práctica todos los conocimientos que teníamos. ¡Da gusto trabajar así!"

Dolça, Marina, Helena: "Pteros de corduliidae"

Sinopsi: Tracta d'una noia que duu una vida monòtona que no l'omple suficient. Simbolitzem aquest estat d'ànim vestint-la de negre i amb ulleres de sol. Arriba a un punt en que la noia decideix canviar, deixar el seu passat i trobar-se a ella mateixa, per això trenca amb el negre i es vesteix de colors, i comença a desplaçar-se volant. Per fi la noia viu la vida que desitja.

Marina: “Hem volgut donar-li un aire diferent al curt amb el vestuari que hem utilitzat, el conill, i la forma en que la protagonista expressa els seus sentiments”.

Dolça: “Ens vam emocionar molt amb el tema del vestuari i vam deixar volar la creativitat: ens vam passar molts dies amunt i avall carregades de mitjons, jaquetes i barrets com si haguéssim de participar com a dissenyadores en una passarel·la de moda. El tema de muntatge ha estat el més dur, com ja m'esperava. Requereix moltes hores davant d'una pantalla. Algunes hores invertides per retocar petits detalls imperceptibles a la vista de l'espectador/a. Però la feina ha valgut la pena”.

Eric, Gerard, Alicia, Claudia: "La niña imantada"

Gerard: "Amb el vídeo volem explicar la senzillesa de l’amor. És a dir, com des de l’activitat tant simple de sortir a fer fotos pots enamorar-te".

Eric: “La Niña Imantada” és el resultat de tot un procés de fotografia, post-edició. muntatge, creativitat i ganes, moltes ganes i il·lusió per fer el curtmetratge. Com a fans declarats del cinema, hem pogut veure tot el que fa falta per poder crear una història que comuniqui el que volem comunicar i que ho faci de la manera adequada. En resum, fer “La Niña Imantada” ha sigut tota una experiència, la qual m’alegro d’haver compartit amb els meus companys!"

Valentina, Jennifer: "Freedom"

Freedom from Valentina Dimaté on Vimeo.

Sinopsi: Las chicas estan saliendo a escondidas. Ellas son felices, pero les falta la aceptación de sus padres. Un día deciden contarlo a la madre de una de las dos. La madre reacciona mal y las echa de casa. Las chicas se va tristes, pero juntas. La madre recapacita y las llama. Finalmente las acepta y logran sentirse bien con ellas mismas y con su familia.

Valentina: "Este vídeo para mi significa mucho más que simples deberes. Creo que la labor de un artista es trasmitir un mensaje, opinión, sentimientos… y creo que mi compañera y yo lo logramos. Me siento especialmente orgullosa, ya que era una historia que tenía la necesidad de contar.

Hacer este vídeo fue una experiencia genial, siempre lo recordare y lo tendré presente, desde la planificación, la elaboración y el resultado final que estaban llenos de emociones, desde el estrés por si quedaría como lo habíamos pensado hasta los nervios de último momento por la opinión de mis compañeros.

En la experiencia personal como “actriz” me gustaría pensar que lo hice bien, pero la verdad es que creo que la gracia del vídeo fue que nos salió muy natural, muy espontaneo, no interpretamos un papel, simplemente fuimos nosotras mismas."

Jennifer: "A pesar de los nervios que pasé por el típico 'No nos dará tiempo/No va a quedar bien...', lo pasé en grande, me encantó grabar, escribir la voz en off y dirigir este montaje a la vez. Me gustaría hacer más proyectos como éste, planteándomelo a nivel personal. Ha sido una experiencia increíble, divertida y enriquecedora".

"Freedom" guanya el setè premi de Catalunya del Concurs Kabua, Joves per canviar el món, 2016.

Saile, Natalia, Antonio: "Instants de la vida"

Sinopsi: Tot comença amb un globus inflat, el qual s'escapa i recorre la ciutat mostrant diferents aspectes negatius de diferents etapes de la vida en la nostra societat, fins que explota i es mostren també aspectes positius.

Saile: "M’ho he passat molt bé fent aquest treball, encara que al principi cadascú tenia la seva idea i no coincidíem, però el que si estàvem d’acord és que volíem transmetre un missatge profund i al final ho vam aconseguir.

Encara que la idea del globus era difícil, pel temps, les persones que necessitàvem, etc., ho vam a dur a terme igualment, sense pensar que podria ser un desastre perquè ho volíem donar tot per aquest vídeo.

Una cosa que m’ha agradat molt del treball és la escena en la que dues persones grans agafaven el globus i li donaven al nen, va ser una casualitat allò! Em va enamorar aquella escena i vam decidir posar-ho al vídeo perquè encaixava perfectament amb el que volíem transmetre".

Sara, Blanca, Roser: "Memòries"

Mémories from Sara Gómez on Vimeo.

Sinopsi: Una noia camina pel carrer mentre recorda la vida amb la seva parella. Al final del passeig arriba al cementiri, on li fa un petó a una tomba.

Blanca: "He pogut comprovar que fer fotografies no és tan fàcil com jo creia ja que has d'estar pendent de tot. Després de dues sessions fotogràfiques, hem aconseguit arribar al nostre objectiu, que era representar els records d’una adolescent, els quals estan en blanc i negre. I, mentre ho fa, camina fins a algun lloc misteriós (la passejada està en color perquè s'observi la diferència). En conclusió, ha estat una gran experiència que m'ha nodrit molt de coneixements audiovisuals i, finalment, he aconseguit per part meva el resultat que desitjava".

Mireia, Marc, Alejandro: "Decisions"

Sinopsi: Un noia té dues idees i aquestes cobren vida. Lluiten fins que, finalment, la noia evita el desastre canviant les armes per la pau.

Alejandro: "El video que vam fer va sortir més o menys com jo esperava, pero el final el volia diferent, ja que volia que els personatges s'unisin en un i que el personatge tingués un munt de colors, com si tingués la gran idea".

Mauricio, Anna, Isabel, Míriam: "Renaissance"

RENAISSANCE from Mauricio Carrillo Cardona on Vimeo.

Míriam: "El proyecto de nuestro grupo tiene mucho sentimiento puesto en él. En el vídeo se explica una historia, la protagonista habla con su ‘’yo del pasado’’ para contarle cómo le irá la vida y qué cosas ha de tener en cuenta y qué no.

Al principio, cuando eres niño, todo parece perfecto y quieres crecer para ser mayor, pero después se va complicando día a día. La televisión, los informativos, las malas influencias, hacen que pensemos que la vivir no merece la pena, pero realmente sí lo merece.

La vida está para disfrutarla en cada momento, prestar atención a los momentos malos pero dejarlos atrás para valorar los buenos. La vida no es un mar de lágrimas. Tú decides como encaminar tu mente, si hacia lo positivo o a lo negativo."

Clara, Eva, Mar: "Bañando el subconsciente"

Sinopsi: Una chica tiene una vida desgraciada, se levanta pronto, se maquilla, va a classe y saca malas notas. A la hora del patio la situación no mejora, sus "teóricas" amigas pasan de ella. Es la hora de ir a casa y nada funciona en su vida. Se mete en la bañera para desahogar sus penas y es allí cuando despierta su subconsciente y se va a un mundo idílico a través de la bañera.

Clara: "Em feia il·lusió actuar, perquè és una cosa que m'agrada, i perquè la Eva i la Mar fan millors fotografies i per tant el resultat seria millor.

M'ho he passat super be, perquè si ajuntem el fet que m'encanta ficar-me al paper de personatges, i que l’Eva i la Mar son les millors i hem rigut un munt, surt un projecte en el que no podia fer una altra cosa que gaudir.

No va ser difícil tenir la idea, va ser de les primeres que vam tenir i només va caldre retocar-la una mica. L'argument sortia sol.

Ens vam capficar amb una escena, idea de la Mar, que havia de sortir sí o sí al vídeo: una noia a una banyera al bosc. Ara bé, d'on es treu una banyera? Com es transporta fins al bosc? La solució ens la va portar l’Eva, que és especial i té una masia on hi ha un bosc amb banyeres.

Ho vaig passar bastant malament quan vaig haver de mullar-me amb aigua freda al mig del bosc. Tenia moltíssim fred, era com per agafar una pulmonia, però ho van compensar totes les bones estones que vam passar juntes, que es poden veure al making of. Banyar-me amb roba a casa va ser una experiència estranya però divertida.

Tornaria a repetir el paper d'actriu i, tot i que en algunes fotos surto horrible, m'encanta el resultat".

El dia 20/4/2016 inaugurem exposició a l'Espai Jove Kesse

on projectem també els vídeos fets durant el curs:

El dia 30/5/2016 anem a buscar el 2n premi "El CAC a l'escola" en la categoria Educació Secundària Postobligatòria. Felicitats a tots i totes per la feina feta! http://www.premiscacescola.cat/historia/XIII-premis

Cerimònia de lliurament dels XIII Premis "El CAC a l'escola":

Moltes felicitats a tots i totes!!!

Aquesta experiència didàctica s'ha compartit a les Jornades d'Educació en Comunicació d'AulaMèdia, juliol 2017:

diumenge, 3 de març del 2013

REPRESENTAR L'INVISIBLE

Exercicis plàstics (fets amb fotografia i tècniques seques) destinats a representar emocions, sensacions, sentiments... allò que s'experimenta de forma íntima i personal, però que no es pot tocar ni veure, només sentir.

Obsessió, per Sheila, Laura i Alba

SEQÜÈNCIA FOTOGRÀFICA

Duane Michals: Mentre els fotògrafs insisteixin en trobar fotografies en lloc d’inventar-les, continuaran passant-se la vida buscant alguna cosa. (...) Un artista no troba un quadre, un escriptor no troba una novel·la, són obres d’invenció, les fan ells. (...) La paraula clau és expressió, no pintura, escriptura o fotografia. (...) L’important és precisament el que no està a la vista.

Duane Michals, Chance meeting, 1970

Exercicis de seqüència fotogràfica fets per l'alumnat de cultura audiovisual de l'Institut Martí i Franquès durant el curs 2012/2013:

Sara: En el nostre projecte final del segon trimestre havíem de triar un concepte abstracte (una sensació, emoció, sentiment...) i representar com a mínim en 3 fotografies, en el meu cas he utilitzat 6 perquè crec que si tragués alguna foto no tindria el valor que li volia donar.

En aquesta seqüència volia transmetre la passió d'allò que ens omple i ens fa sentir a gust fent-ho. En el meu cas és el ballet, i el ball en sí. Per a mi, el ball és una manera de desfogar-me i sentir-me bé.

Per fer les fotos he utilitzat velocitat 1/20 i una obertura f8 perquè surtin lluminoses i una mica borroses per donar aquesta sensació de girar. L'angle de visió es frontal i en la primera foto és un pla sencer i mentre gira i avança acaba sent un pla mitjà sense veure la cara, i per tant dóna la sensació que la ballarina s'apropa a l'espectador.

La composició l'he ficat en vertical perquè doni la sensació de donar voltes infinitament. La finalitat de ficarles en color blanc i negre era per destacar el maiot blanc i centrar-nos en la ballarina.

En l'exposició que vam fer a classe els meus companys van dir que els va transmetre elegància, delicadesa, fragilitat, alegria, passió... Crec que vaig aconsegir la sensació que volia causar als espectadors.

Andrea: Per mi l'estrés és angoixa, malestar, nerviosisme, que el temps passa molt depressa sense que te n'adonis i sembla que no hagis fet res. El estrés a llarg termini també és cansanci, mal de caps, deriva a la tristesa i t'allunya de la felicitat.L'estrés escolar va més o menys lligat amb l'estrés normal però també s'afegeix la preocupació pel futur, ja que les notes dictaran el que puguis fer o no en el teu futur.

Per desenvolupar el tema de l'estrés escolar em vaig centrar en accions que faig jo diàriament a l'estudiar o quan estic en època d'exàmens. Com, per exemple, escriure molt, llegir, fer molts exercicis, empollar, etc... Fent això sempre se'm passa el temps massa ràpid i no m'agrada. Al final sempre m'entren ganes de cridar. Vaig utilitzar totes aquestes idees i en vaig triar un parell pel resultat final.

Vaig decidir crear el pas del temps i el fet de fer moltes coses molt ràpid, fent fotogràfies a velocitat lenta i amb un tripode perquè el fins quedes fix i sembles que l'acció passes ràpid. També vaig afegir un crit final i un cartell de START OVER perquè es veies un resultat final i que el cicle torna a començar.

Després de varies proves, vaig decidir fer una presentació en un A3 amb 4 imatges, amb aquest resultat:

També he creat un gif per acaba de donar emfàsis a que es un cicle que es repeteix sempre.

Marta: Vinc a representar aquella sensació de plaer, relaxació, inspiració, la capacitat de evadir-te del món i de tot el que t'envolta o aquella capacitat de transportar-te a un món ple de sensacions que té la música que tant t’agrada.

Mariona i Mar: amb aquesta seqüència fotògrafica hem volgut parlar del procés d'acceptació que seguim quan una persona estimada ens deixa.

És un procés que comença amb la ràbia, amb la negació davant del que acaba de passar, reaccionem així perquè és tant dur que no ens ho volem creure. Ho hem representat cremant una foto en la que hi apareix la persona que ha mort simbolitzant aquesta negació a acceptar-ho, la foto representa el fet, el record que no volem recordar però amb el temps anem assumint i poc a poc la negació és converteix en acceptació. És per això, que en cada imatge la fotografia està cada vegada menys cremada i, en la última, queda en el seu estat original. D'aquesta manera recordem a la persona com era abans i els sentiments que ens despertava i som capaços d'assumir el que li ha passat i adoptem una posició madura davant dels fets. La ràbia es converteix en nostàlgia perquè, en el fons, el que sentim cap aquella persona, és amor.

Clara: Have you ever been alone in a crowded room?

Sabeu aquella sensació... quan no encaixes? Suposo que sí. Aquelles ocasions en què, tot i estar envoltat de gent, et trobes sol. Simplement, no formes part de la seva dinàmica i sents que, per intentar integrar-te en l'ambient, et transformes en algú diferent: et poses una màscara que oculta el teu veritable jo. Crea una falsa personalitat. Et converteixes en un no-jo. Somrius, fas veure que tot el que et diuen és tan interessant, i tan divertit que mai havies estat tan bé enlloc. Poc a poc et confons en la multitud, passes a ser algú que no ets. Bé, doncs això és el que he volgut representar amb aqueixa seqüència d'imatges.

Parlant d'aspectes tècnics, voldria remarcar el degradat de color imatge rere imatge.

En la primera, el color és l'original, és viu: simbolitza el moment en què encara ets tu tot i que, com evidencia la meva cara (seriosa), no estàs a gust.

En la segona imatge, però, el color està lleugerament dessaturat, representant l'instant en el qual comences a deixar de ser tu: decideixes posar-te la màscara.

En la tercera imatge, tres quarts del mateix. Acabes de posar-te bé la màscara: intentes adaptar-te, el color està encara més dessaturat.

En l'última imatge ja no hi ha color: tot està en blanc i negre. T'has col·locat del tot la màscara, amb un fals somriure, i no ets tu en absolut.

Com a persona tímida i més aviat introvertida que sóc, he tingut aquesta sensació sovint. És un sentiment que m'empaita amb certa freqüència i que intento defugir. Em preocupa i, per aquest motiu, quan a classe ens van explicar que hauríem de fer per al projecte final una seqüència d'imatges representant un sentiment o un concepte abstracte se'm va acudir de seguida aquest. Així doncs, aquest és el resultat final.

Èlia: En aquesta seqüència he volgut representar la vulnerabilitat de les persones davant la vida, és a dir, en qualsevol moment se'ns pot presentar un problema, inesperadament, i no saber com afrontar-lo. La seqüència presenta 4 fotografies en blanc i negre, perquè el que expressem no és l'alegria, sinò sorpresa i decepció en l'última fotografia. Estan fetes amb trípode, velocitat ràpida (que és la prioritat) i flash.

Yenifer: Con esta secuencia de fotos quise representar la soledad, una persona (en este caso una chica) caminando sola por la calle. Utilicé la velocidad lenta en las 2 últimas fotos, la primera da la sensación de que sentirse así es sinónimo de pensar mucho y que te puedes llegar a volver loco de tanto pensar. En la segunda de estas fotos cuando pasaba gente por detrás da la sensación de que a pesar de que hay gente esta persona se siente sola y tampoco las acaba de ver bien, ni estas personas a ella, es como invisible para los demás o los demás invisibles para ella. Y en la última foto está sentada y hice un plano entero, sale como pensativa, resignada a lo que le pasa. Puse las fotos en blanco y negro para expresar que la sensación de sentirse solo es algo triste, amargo, etc, y así mostrar más dramatismo.

Helem: La meva seqüència de fotos, a part d'intentar expressar impotència, denuncia el maltractament a la dona, en el sentit que en aquesta societat que vivim encara existeix aquest tipus de gent despreciable i sense sentit comú que maltracta i desprecia a les dones. No es pot tractar a cap persona com un objecte. En aquest treball no només s'expressa la violència, sinò més sentiments en un, la ràbia que em produeix veure els homes que han maltractat les seves dones i filles sense cap remordiment, que surtin lliures de la pressó al seguent dia o que només estiguin pocs anys en la pressó, mai arribaré a respectar a una persona d'aquesta mena. Aquestes dones senten la impotència, tristessa, cobardia, angoixa, solitud, repressió... estan sotmesses a accions terribles i les amenaces dels que les maltractent.

El treball està constituit per 5 fotos, representant les seves ferides i les doloroses memòries que ha deixat el maltractador en el cos de la dona, la seva repressió i impotència per no poder fer res i per intentar demanar ajuda i en alguns casos no ser escoltada o ser més maltractada. De vegades es creuen que es mereixen aquest tipus de violència. Al final es mostra el conformisme de la dona.

Imatge 1: Es mostra la imatge de la dona com un objecte expossat sense cap dret a opinar.

La imatge està desaturada, no he utilitzat cap mena d'efecte per fer els blaus de la pell, he

utilitzat maquillatge, no m'agrada el Photoshop per aquest tipus de efectes, crec que així queda

més realista.

Imatge 2: Aquí la dona es mostra sense cap llibertat, amb la cara d'impotència, sense mostrar interes en canviar la seva propia vida.

Imatge 3: La dona dominada pel maltractador intentant demanar ajuda i escapar dels seus abussos. Enfocament selectiu.

Imatge 4: Intenta lluitar i escapar, defendre's dels abussos.

Imatge 5: Cansada de lluitar, es conforma amb el seu futur , deixa de lluitar contra el seu propi enemic, la por.

Nerea: Els 7 pecats capitals (extracte).

Una acaudalada y noble joven, llamada Elisabeth G. Wottom, es la favorita del mismísimo diablo para estar a su lado para siempre en el infierno. Con cara de ángel y modales impecables, tiene una máscara de perversidad, horror y crueldad. Es la reina de los suburbios del sucio Londres del siglo XIX, y una perfecta noble de cara a la alta sociedad. La perfecta pecadora.

Ira

Un ácido que puede hacer más daño al recipiente en la que se almacena

que en cualquier cosa sobre la que se vierte.

Lujuria

En un pequeño y sucio burdel de los barrios bajos de Londres

se reúnen los más ricos nobles para cometer actos catalogados de inmorales

y se lanzan al pecado y el placer.

Envidia

Tras un tranquilo paseo, la joven no puede ni quiere evitar sentir envidia

por una muchacha sencilla, pura y cándida.

En su mente hay deseos de matar.

Gula

Comiendo carne humana de las víctimas que ella misma ha matado, deja atrás sus modales

y prefiere saborear el manjar con sus propias manos.

Doy las gracias a las tres modelos que han hecho posible esto, realmente nos lo hemos pasado muy bien. El proceso no ha sido difícil, ya que las ideas, vestuario y fondos ya los tenía apuntadas en un papel y sólo hizo falta ponerlas frente al objetivo de la cámara.

Sergio: DESAPARICIÓ

Va ser la primera idea que vaig tenir, però no em va convèncer massa. Parlo de la desaparició, és un desig de fugir de la gent, oblidar-se de tot i, fins i tot, pot ser una necessitat. En moltes ocasions he tingut aquesta necessitat.

Sobre els aspectes tècnics, són quatre fotografies de pla mitjà, fetes en una cambra fosca i amb un focus de llum a la part esquerra, he utilitzat flaix excepte les de velocitat lenta, per això són més fosques que les altres.

Finalment he decidit fer-ne una altra seqüència perquè em semblava poca cosa.

Sergio: DESESPERACIÓ

Aquesta seqüència és la que més m'agrada, expresso el sentiment de la desesperació i, que quedi clar que no em comporto així quan estic desesperat, però és un sentiment interior i ningú ho nota tant. Per tant, a les fotografies he exterioritzat aquest sentiment interior. En moltes situacions m'he desesperat encara que ningú ho hagi notat (crec que puc fingir els sentiments, no ho tinc bastant clar). No es passa bé durant aquest sentiment, però finalment es pot alleujar o no, encara que en aquesta seqüència sí que estic alleujat, però també cap la possibilitat que tot sortís malament...

Sobre els aspectes tècnics, és el mateix que la seqüència anterior, encara que el maquillatge és més agressiu. Totes dues seqüències estan en blanc i negre perquè crec que així contrasta millor el fons i jo. Sobre el vestuari, només una camiseta bàsica negra per a que el punt d'atenció es centrés a la cara, on s'expressa el sentiment.

Verònica: Tristesa