diumenge, 10 de desembre de 2017

Tornar a mirar amb altres ulls. Recreant escenes de pel·lícules.

Exercici que proposa la tria i l'anàlisi d'una escena cinematogràfica per després tornar-la a filmar i editar.



Comencem fent un guió tècnic il·lustrat sobre una escena de la pel·lícula "Rebeca", del director Alfred Hitchcock. Ho fem tots junts a classe, dibuixant pla per pla, indicant els moviments de càmera, tipus de pla, angles de visió, il·luminació, so, etc. Aquesta serà la manera de començar a treballar la nostra escena, fent primer el guió tècnic il·lustrat.

A continuació, una mostra de les recreacions d'escenes cinematogràfiques fetes per l'alumnat de 2n de batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2017-2018.


Escena original de la pel·lícula "Amore e rabbia", de Jean-Luc Godard (1969):




Recreació de l'escena per Aitana, Magali:




Aitana: "Vam triar aquesta escena perquè ens agradava molt la fotografia i com estava muntada. Com que són plans detalls, pensàvem que seria molt més fàcil. No obstant, ens va costar més del que ens pensàvem. El pla que ens va costar més va ser el del tocadiscs, ja que cap de les dues en teníem un, així que vaig agafar un disc de vinil (que estava trencat) i el vaig anar rodant, il·luminant-lo amb un focus per aconseguir el mateix efecte de llum. Estem molt orgulloses del resultat final, a més que ens ho hem passat molt bé".


Escena original de la pel·lícula de Xavier Dolan "J'ai tué ma mere" (2009):




Recreació de l'escena per Julieta, Júlia T., Júlia C. i Albert:


Albert: "Un dia, pensant i pensant amb quina pel·lícula ens podríem basar, vaig arribar a la conclusió que el millor seria escollir un film de Xavier Dolan (director i actor canadenc) ja que és un dels meus "ídols" i totes i cada una de les seves pel·lícules m'agraden.

Un dels motius pel que vam escollir l'escena és pel seu dinamisme, també s’alterna la càmera ràpida i lenta. A més a més, és una escena molt bonica pel seu contingut sentimental.

Filmar ha estat molt divertit, i la veritat és que no se'ns va fer gens pesat. Tanmateix, no va ser fàcil, sobretot pel material que necessitàvem i el fet de buscar i trobar una localització adient per a poder pintar lliurement, sense fer una destrossa".

Júlia T.: "El fet de gravar amb pintura va fer que acabéssim tots xops i bruts per aquesta. Tot haver-hi rentat la nostra roba, la pintura no ha sortit d'ella i també vam embrutar els nostres mòbils.

Hem aprés a treballar en grup, a conèixer-nos com a companys de treball, a manifestar les nostres mancances i virtuts a l'hora de treballar, a entendre'ns i posar-nos al lloc dels altres, a descobrir la dificultat i procés que porta darrere tan sols la creació d'una escena cinematogràfica".




 Escena original de la pel·lícula "Pulp Fiction" de Quentin Tarantino (1995):



Recreació de l'escena per Dana, Judit i Cristina:




Dana: "Vam escollir aquesta pel·lícula perquè a les tres ens sembla molt bona, igual que pràcticament totes les pel·lícules del mateix director. La tria d'aquesta escena en concret va ser perquè és una de les més conegudes de la pel·lícula. Ens va semblar un repte ja que els plans eren interessants, a més del tràveling lateral del principi.

Per a fer l'escena vam trigar 3 dies. Un el vam utilitzar per a gravar totes les parts on surt el John Travolta al bany, i els altres dos per a fer les parts de la Uma Thurman.

Durant el rodatge, ens vam trobar amb algunes dificultats, però que les vam poder resoldre fàcilment. Per exemple: A la pel·lícula apareix una columna, cosa que a la nostra casa no hi ha. Per tant, vam agafar la catifa del terra, la vam enrotllar i la va posar verticalment, per a que simulés la columna.

Per a fer el tràveling, vam posar una capsa de les que tenen rodes sobre un moble, amb la càmera posada allà. En el moment de gravar això, em vaig adonar del que costa fer un tràveling."

Cristina: "Aquest projecte m'ha agradat moltíssim, ha sigut una experiència molt grata i divertida, ajudant a la Maria i al Raul a que estiguessin còmodes i relaxats durant l'actuació, i pensant idees per a substituir alguns elements de l'escena. He après un munt de coses noves, passant-ho genial amb la Judit i la Dana".


Escena original, seguida de l'escena recreada, de la pel·lícula "El club de los cinco" de John Hugues (1985), treball fet per Laura i Laia:




Laura: "El dia de la gravació vam tenir petites dificultats amb els actors perquè no paraven de riure, o no feien els gestos que havien de fer. Seguidament vam gravar les escenes en solitari de cadascun dels tres.

En general, vam tenir problemes amb l'enquadrament, amb la continuïtat i sobre tot amb la localització, perquè la il·luminació ens va canviar i també perquè com no érem els únics a la biblioteca, molts cops s'escoltaven les tecles dels ordinadors. També va ser un problema el timbre de l'escola, ja que sempre sonava quan estàvem gravant, i molts cops, l'escena ens havia quedat perfecta".

Laia: "També li vam donar molta importància a l’atrezzo. Fins i tot, vam buscar brics de llet i de suc semblants als originals, també vam comprar moltes Coca-Coles, el sushi... i ens vam trencar el cap buscant bosses de paper marrons, però no les vam trobar.

Al principi semblava que fos una escena força fàcil però no ho va ser ja que té molts plans de poquíssima durada,  el que implicava gravar tots els plans d'una persona d'una tongada i després passar a un pla diferent. Això va ser força difícil perquè no gravàvem seguint l'ordre de plans de la pel·lícula.

Fent aquest rodatge m'he emportat una molt bona experiència ja que a mi m'agradaria estudiar cinema i he pogut veure que dirigir actors no és fàcil perquè s'han de repetir moltes vegades les preses i s'ha d'estar bastant atent als errors de continuïtat.

En resum ha sigut una experiència molt agradable i m'agradaria que féssim més coses d'aquestes en un futur."


Escena recreada, seguida de l'escena original de la pel·lícula "Amélie", del director Jean- Pierre Jeunet (2001). Treball fet per Laura i Andrea:



Andrea: "Vam demanar-li a la nostra amiga Alice que representés a Amélie pels seus dots interpretatius, i per el semblança física que té amb l’actriu.

El que més difícil va ser fou trobar una fotocopiadora, perquè no havia manera d’aconseguir una que mínimament es semblés i almenys poder fer el pla sencer que feien a la peli, però al final vam haver d’utilitzar la de l’institut que, amablement, ens va deixar el conserge i fer un pla més curt. Per la resta, va ser una dificultat moure tots els mobles perquè es semblés l’escena el màxim possible.

Personalment milloraria la il·luminació d’algunes escenes, però estic satisfeta amb el resultat i he gaudit de l’experiència ja que, treballar amb la Laura i la Alice ha sigut fàcil, i hem après molt d’aquest treball".

Laura: "La dificultat que vam tenir va ser que l ‘Alice va haver d’estar-se una bona estona retallant i enganxant papers sense riure i sense parar, per a després, muntar-ho tot en càmera ràpida.

A l’escena on Amèlie mulla el paper en té, vam haver de fer servir un munt de té vermell i com que, encara així no quedava suficientment vermell, vam afegir colorant alimentari. Les dues últimes escenes les vam gravar amb una escala, per tant una es va pujar a dalt de tot i l’altre aguantava l’escala, ja que no era gaire segura. Pels crèdits se’ns va acudir imitar els d’Amèlie.

La major dificultat va ser a l’hora d’editar, ja que ens hi vam estar molta estona, havíem de ficar filtres de color a totes les escenes, ficar a càmera ràpida la primera escena, fer coincidir imatge i so, etc.

Estic molt contenta amb el resultat, malgrat que les habitacions no s’assemblen gaire a les d’Amèlie, l’Alice ho ha fet molt bé i m’ho he passat molt bé fent aquest treball amb l’Andrea."


Escena inicial (original) de la pel·lícula de Quentin Tarantino "Reservoir Dogs" (1992):



Recreació de l'escena inicial de "Reservoir Dogs" per Arnau i Mateu:




Mateu: "Vam triar aquesta escena perquè ens va semblar una part molt icònica d'una peli que ens agrada molt i ens va semblar que seria bona idea imitar-ho i que no seria gaire difícil.  Vam tindre dificultats sobretot en enquadrar els plans i que la càmera no es mogués".

Arnau: "Vam tenir algunes dificultats com, per exemple, poder trobar 8 persones que poguessin quedar el mateix dia per realitzar l'escena i també gravar alguns tràvelings horitzontals. (...) Estic bastant content dels actors ja que, tot i no tenir experiència, ho van fer força bé i estic content amb el resultat final perquè crec que l'escena és bastant semblant, tot i que no igual".


Escena original de la sèrie "Skins" de Bryan Elsey i Jamie Brittain (2007):




Escena recreada per Maria i Max:



Maria: "Recordé una de mis series favoritas de toda mi adolescencia, Skins. Esa serie está grabada de una forma que me encanta, y el tema que trata es aún mejor.

Por mi parte he de decir que me agobié mucho antes y después de grabarla. El lugar donde grabamos (un bosque) no era una localización complicada, y el vestuario tampoco era imposible de encontrar. A pesar de todo, como soy tan perfeccionista, no paré hasta encontrar un camisón parecido al que usa Effy. En el hospital no iban a darnos una bata, así que pregunté a mi abuela si tenía algo parecido, y finalmente mi madre encontró una camisa de mi bisabuela en el cajón. Realmente no se parecen, pero era la mejor opción entre el resto de ropa que había pensado ponerme. Las vendas en las muñecas no causaron ningún problema, solo que se me despegaban de vez en cuando mientras grabábamos. En un principio quería aparecer descalza en el vídeo, como Effy hace. Pero cuando me descalcé y pise el suelo lleno de hojas, ramas y piedras decidí que no hacía falta sufrir tanto. Aunque, al caminar de rodillas por el suelo también me hice daño y aún conservo algunas heridas en las piernas. A pesar de todo, creo que valió la pena sufrir un poco para el resultado.

Sinceramente, no estoy muy orgullosa del resultado del vídeo. La iluminación del día podrían haber sido nubes (de hecho a las 9 de la mañana el cielo estaba tapado, por eso decidimos grabar ese día. Luego despejó y salió el sol, tuvimos mala suerte). También me habría gustado mejorar el vestuario y el pelo; me arrepiento de no haber comprado una peluca del mismo color que el pelo de Effy, pero bueno.

En general no estuvo tan mal, pero prefiero los trabajos más creativos en que yo cree la idea y no haya de recrear otra, ya que es muy difícil meterse en la cabeza de otro director, de la actriz, etc. Por cierto, actuar me costó muchísimo, soy malísima en esto y por eso prefiero estar detrás de las cámaras."

Max: "Jo em vaig encarregar de la part de gravar l’escena i del muntatge. Quant a la gravació, he de dir que tenia alguna complicació tècnica, ja que la càmera es troba en constant moviment, i al no disposar d’un steadycam, el moviment es notava molt en alguna seqüència. Tot i així, no es pot dir que fos impossible de gravar, però sí una mica estressant.

Parlant d’estrès, aquí entra l’edició per amargar-nos una mica més la existència :))). Sabia que seria complicat, ja que la majoria de plans tenen una durada de 1 o 2 segons. Tot i així ens en vam ensortir.
He de dir que el resultat és positiu, però no tan satisfactori com em podia agradar. Tan la Maria com jo som gent una mica perfeccionista, i hi ha diferents detalls que fan que no estiguem del tot satisfets amb el resultat; però, per damunt d’això, valoro l’esforç que hi hem dedicat, i estic content tant del resultat de l’edició, com de la boníssima actuació de la Maria, així que el balanç és positiu.


Escena original de la pel·lícula "Requiem for a dream", del director Darren Aronofsky (2000), seguida de la versió feta per Maria, Miquel i Enrique:



Maria: "La escena nos gustó mucho por la gran variedad de planos que tenía y por la interesantísima forma de presentación, ya que esta presentada con la pantalla dividida en dos, y va combinando videos de cómo van acariciándose.

Fuimos un poco pretenciosos con esta escena, y pienso que nos complicamos la vida. En mi opinión estoy contenta con el trabajo que hicimos pero no estoy muy orgullosa del resultado, ya que nosotros nos esforzamos mucho y tuvimos que superar muchos inconvenientes, como por ejemplo el hecho de grabar con la cámara paralela al suelo. Tuvimos que colocar unas cuantas sillas para aguantar la cámara en el aire y a la altura perfecta de los actores. Además el cámara tenía que estar tumbado encima de la cámara. También la iluminación y el audio fueron un problema, ya que hay poca iluminación y viene de unos sitios determinados, y el audio tenía que captarse bien porque era muy importante el diálogo entre los personajes, no teníamos ningún micrófono profesional, así que tuvimos que grabar el audio con la cámara.

El vídeo final no es como el original, pero estamos orgullosos de todo lo que tuvimos que trabajar y las ganas y las horas que le echamos. Creo que hicimos todo lo que pudimos y más".


Escena original de la pel·lícula  "En busca de la felicidad", del director Gabriele Muccino (2017), i recreació de Laia i Anna:



Anna: "Tot i haver estat un procés ple de complicacions, valoro molt positivament l'experiència d'haver recreat una de les escenes més emotives d'aquesta pel·lícula, que em va marcar tant quan era més petita.

El procés de post-producció va ser bastant laboriós. Tots els efectes de so i els diàlegs estan gravats posteriorment i si pares l'orella, el "vale" que respon la nena és la meva pròpia veu però una mica més aguda, perquè quan vaig gravar no la tenia amb mi. Els efectes de so del parc són agafats d'un banc de sons sense copyright i els de la bossa i els talons també són propis."

Laia: "Aquesta escena recordava a l'Anna la seva infantesa i, per a mi, era important el missatge i l’emoció que transmet. Per tant, era la opció perfecta per a les dues.

La gravació va començar amb moltes complicacions ja que teníem tres parelles d'actors (pare i fill) amb qui podíem comptar, però a l'últim moment ens van fallar tots. Finalment, vam tenir la idea de fer la versió de l'escena amb mare i filla i, com no teníem més temps per buscar actors, el personatge de la mare el va fer l'Anna i vam aconseguir trobar una nena que actués com a filla.

Estic contenta amb el resultat final de la recreació de l'escena, i m'ha animat per a realitzar més projectes d'aquest tipus tan aviat com pugui. Poc a poc, aniré millorant els aspectes i detalls més complicats a l'hora de gravar i editar un vídeo".

Exemples de guions tècnics il·lustrats fets a partir de l'anàlisi de les escenes originals:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada