dimecres, 30 d’octubre de 2013

LA TARDOR

Fem viure la tardor del curs 2013/2014 a la biblioteca de l'Institut Martí i Franqués amb aquest esdeveniment:



Alumnes de 4t d'ESO creen una ambientació de tardor amb fulles seques:










El dia assenyalat, llegim textos amb acompanyament de piano, guitarra i violí.






Mostra de la lectura de textos de creació pròpia:



22

Entre les persianes s’escola un fil de llum mandrós
que desperta els llençols que no es volen moure.
Potser és perquè el fred ja va arribant i noto
lluny els dies eterns de l’estiu calorós.
Em tapo els ulls perquè no em desperti la claror
però la pluja em desvetlla i mirant per la finestra
sento el dia nou que m’espera,
els núvols que em cobreixen les idees,
l’aire sec que s’emporta les esperances.

Donaria el cel perquè brolles una flor
entre tanta fulla morta, per així poder recordar
el color de la meva ànima i reviure com una tija verda
d’un arbre sec.

Les classes fosques semblen que mai acaben i
la pluja incessant marca el ritme de la desesperació
i l’oblit.
El cel s’ennegreix al compàs de la meva desgana
i l’aire fresc em recorda que queda molt per endavant.

I sense ganes camino cap al refugi de la tristesa
per poder oblidar que cada dia serà més curt
i cada nit més llarga.
Que la pluja caurà com si res hagués passat
i cada matí em costarà més despertar.
Quan tot sembla tan negre com el dia,
i tan espès com els carrers farcits de fulles,
sembla que un ocell canta com si sortís el sol,
i d’un arbre brollen fulles verdes i fresques,
flors gran i blanques es despullen dels capolls
i es converteixen en enormes fruits.

i, tancant el ulls, sento l’olor forta de la primavera, 
les acolorides ales de les papallones 
i la gespa tendra sota els meus peus.

Que no hi ha millor refugi de la tristesa
que la meva esperança d’un dia més fresc
que està per venir.

Pol Guasch 
1r de batxillerat

___



Aitana Iniesta
2n de batxillerat

___



Épocas frías para cálidas mentes

¿Qué es el otoño sino el estado mental del que se rinde?  Me pregunto en una tarde, como el resto de tardes y noches desde que el frío empezó a babear mis ventanas y acariciar mi abrigo. Me hago preguntas sin sentido ni respuesta, quizá solo cansada, quizá envenenada por palabras podridas y marchitas.

¿Qué es el otoño sino desesperanza y no desesperación?   No es para aquél que siente rabia, más bien para aquél que se resignó a no vivir, una vez más, un amor de verano, para aquél que planeó mucho y se le ha acabado el tiempo, es para tristeza tranquila, sabia. Se vuelve a la rutina. A la pesadez del frío, a esa inexplicable sensación de soledad y perdición, de sequía al ver caerse las hojas y cambiar de color.

El otoño viene a ser como la llegada de la realidad; tras meses de sueño y aletargado subidón, sin previo aviso ni piedad, arrastrando con él, muchas veces, el calor del cuerpo y la mente. Cruel Hades, que te llevas contigo la calidez, el movimiento, la vida y el frenesí, sin dejar esperanza de su regreso en breve tiempo, a sabiendas de que aún queda un frío más puntiagudo y paralizante, más furioso.


Y yo, que siempre he apreciado el frío, aún así te recibo con desánimo, porque, ¿ qué más da lo que cambien las estaciones si la propia ya es una mente rendida, enamorada, no del ser humano ni del verano, sino de la palabra y las letras que estos crean? Si el único momento en el que considero libre y alado al ser que las suelta es sobre el papel, y por tanto, de lo único que puedo ser cautiva, alegre, amada o desesperanzada, es de esto que ahora mismo hago, ya sea verano, invierno, primavera o, por supuesto, otoño.

Manuela Pérez
1r de batxillerat

___


Altres poemes llegits sobre la tardor:


CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers -Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater
___


TARDOR

Sol de tardor que comences
a esgrogueir tants jardins,
que endolceixes fulla a fulla
tots els recers i els camins,
que omples de melangia
els passadissos del cor
i que duus a cada cosa
tendrament la seva mort,
fes-me entrar a la teva dansa,
sol de tardor complaent,
ves mirant sense recança
els poders que té la ment,
apilona'ls amb les fulles
que cansades del seu vol,
amb un esclat incendies
i es perden en fumerol. 
     
Narcís Comadira

___

PAISATGE DE TARDOR AMB POETA

Et vas girar un moment, acomiadant-nos,
encerclant amb ulls cansats i empetitits
un paisatge de tardor que es reduïa
a un carrer gris, discretament indiferent,
vorejat de plàtans vells, mig nus, esblanqueïts.
Enfilant altra volta el camí vers l'estació
t'endinsares pel portal de la teva ombra.
Era el capvespre del dia de Tots Sants,
l'inici d'un altre llarg i fosc hivern.

Joan Vinyoli

___


DESPRÉS
No serà falaguer, l’estiu, i la tardor
-saps prou com l’estimàvem-
serà potser en excés melangiosa.
Quan s’escurcin els dies te’m faràs més
present, 
perquè el silenci fa més densos
els records, i més íntim el temps
que ens és donat per viure’ls.
A ulls clucs et veuré: tot serà tu
per la cambra, pels llibres, en la fosca.
Després passaran anys i esdevindràs
translúcida
i a través teu estimaré el futur
potser sense pensar-te ni sentir-te.
Arribaràs a ser una part tan íntima
de mi mateix, que al capdavall la mort
se t’endurà de nou quan se m’endugui.

Miquel Martí i Pol

___

TARDOR

Ah!... l'octubre... primeres fredorades.
L'aire fa olor d'hivern, eixut, coent;
Comença com un gran ressecament
I les grogors de sol en les fatxades.
Comença el desmaiar en els passeigs
La fulla, i en el cel, buit d'orenetes,
Les fredes transparències dels oreigs
I els cap-tards del color de les violetes.
Al vesprejar les tardes més escasses
S'agita repoblada la ciutat,
I va escampant-se per carrers i places
Fum olorós del fruit d'hivern torrat

Joan Maragall

___


COLOR DE NOVEMBRE

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.

Josep Sebastià  Pons

___

 POEMA 6

Te recuerdo como eras en el último otoño.
Eras la boina gris y el corazón en calma.
En tus ojos peleaban las llamas del crepúsculo.
Y las hojas caían en el agua de tu alma.

Apegada a mis brazos como una enredadera,
las hojas recogían tu voz lenta y en calma.
Hoguera de estupor en que mi sed ardía.
Dulce jacinto azul torcido sobre mi alma.

Siento viajar tus ojos y es distante el otoño:
boina gris, voz de pájaro y corazón de casa
hacia donde emigraban mis profundos anhelos
y caían mis besos alegres como brasas.

Cielo desde un navío. Campo desde los cerros.
Tu recuerdo es de luz, de humo, de estanque en calma!
Más allá de tus ojos ardían los crepúsculos.
Hojas secas de otoño giraban en tu alma.

Pablo Neruda

___


OTOÑO

Esparce octubre, al blando movimiento
del sur, las hojas áureas y las rojas,
y, en la caída clara de sus hojas,
se lleva al infinito el pensamiento.

Qué noble paz en este alejamiento
de todo; oh prado bello que deshojas
tus flores; oh agua fría ya, que mojas
con tu cristal estremecido el viento!

¡Encantamiento de oro! Cárcel pura,
en que el cuerpo, hecho alma, se enternece,
echado en el verdor de una colina!

En una decadencia de hermosura,
la vida se desnuda, y resplandece
la excelsitud de su verdad divina.
Juan Ramón Jiménez








dimarts, 22 d’octubre de 2013

CONEIXENT-NOS MILLOR


Exercicis d'autoretrat fets amb l'alumnat de 4t d'ESO de l'institut Martí i Franquès, curs 2013/2014



Comencem el tema fent un dibuix d'observació del nostre reflex en el mirall:

Rymma 
Andrea

Zacarias

Posada en comú dels dibuixos fets


Continuem triant un objecte que parli de nosaltres o un objecte amb el qual ens identifiquem:








Els dos primers treballs, exposats al vestíbul de l'institut:




En tercer lloc, demanem a la gent descripcions sobre nosaltres, i assumim el repte de fotografiar-les!

Aquí teniu LA MIRADA DELS ALTRES, exercici inspirat en l'obra "La filature" de Sophie Calle en la qual l'artista s'autoretrata a través de la mirada d'un altre, en aquest cas, un detectiu.

Sophie Calle, "La filature" (1981)


Sobre Elisa: "Eres una persona de confianza a la cual le puedes explicar cualquier secreto. Eres agradable y muy tranquila, lo cual nos complementa" (Francisca, 15 anys)



Sobre Mireia:


Sobre Rymma: "Rymma és molt guapa i es porta molt bé. Sempre juga amb mi i li faig molts petons (Diana, la meva germana petita)




Sobre Andrea: "És molt despistada i desordenada... també és intel·ligent, molt sensible i vergonyosa" (Olga, la meva mare)



Sobre Júlia:



Sobre Elisa: "Es una chica muy responsable y madura para su edad. Es amable y cariñosa. Le gusta mucho cocinar y tener una vida sana" (Àvia, 69 anys)



Sobre Ana: "La meva amiga Ana és una persona amb una personalitat molt marcada. Té uns principis bàsics molt clars i els segueix al peu de la lletra. Per ella la traïció és el pitjor que se li pot fer a algú. És una persona molt lleial que s'entrega amb la gent que estima i TRANSPARENT com no hi ha ningú. És sincera, potser a vegades massa. Quan té una cosa clara ningú la fa canviar d'opinió perquè té una personalitat molt original". Ivan





Sobre Zacarias: "El Zacka és l'amic o més bé el germà que sempre t'agrada tenir al costat, perquè és com una còpia de mi mateix, per això som GEMES. Des que el vaig conèixer no he trobat un amic igual... Ell t'escolta, t'ajuda i et dóna un cop de mà quan ho necessites. Bé, que no em vull fer poeta! Aleee que és el millor i que, com ell, ningú això assegurat" (HUSE)




Sobre Clàudia:




Sobre Andrea: "Cariñosa, muy buena persona, bondadosa y un poco tímida" (Loli, àvia)




Sobre Lluís: "El Lluís, es un noi molt sensible, tímid i treballador però, si se li trenqués l'ordinador, es moriria" (Pare)






Sobre Júlia: "És una noia molt lluitadora i defensa els seus ideals fins a límits molt heavys...!!" (Paula, 23 anys)



El següent exercici d'autoretrat el fem amb la tècnica del dibuix, inspirant-nos en els autoretrats simbòlics de Frida Kahlo.

Frida Kahlo, mexicana (1907-1954).



"M'he fet aquest autoretrat perquè explica com sóc a l'interior, com és la meva ànima i com soc amb la gent. M'agrada obrir-me a la gent". Zaca




"La part on està l'arbre significa les meves etapes de la vida infantil. El cabel llarg simbolitza que, amb el cabell llarg, no em sento bé (que sóc més jo amb el cabell curt) i representa la part que no expresso a les persones. La part de les branques vol dir que encara estic lligada als mals records i que no els oblido. Fan molt de mal, però ho dissimulo molt bé. Per això, el meu somni és ser actriu, perquè sé dir-ho a través d'això". Ana




"Aquest autoretrat significa que puc ser molt tranquil·la, però a la vegada puc ser ferotge com una leona, sempre m'han definit amb aquest animal". Yasmin




"El meu dibuix representa el que sento i el que m'agrada. També vull dir que, per exemple, la maleta que fica "future" no és per res en concret, sinò curiositat per veure què em depara". Carmen



"En el meu autoretrat apareix un ocell que expressa la llibertat, el meu somni de poder viatjar i volar pel món, conèixer noves cultures i veure més sovint a la meva família de Mèxic. També es troba a contrallum perquè sóc una mica vergonyosa i, fins que no em coneixen molt bé, puc semblar una mica misteriosa; és a dir, que no m'obro amb facilitat a la gent. Per últim, la delicadesa de la imatge en general representa que sóc una persona sensible i que també cuido molt les amistats i la relació amb la família". Júlia




"Per a mi significa que vull deixar la meva imaginació volant, és a dir, que vull submergir-me en els meus pesdnaments i que vagin apareixent a poc a poc. També representa la llibertat, però a la vegada por, perquè encara estic a la foscor i el buit. Vull brillar, sento que em falta alguna cosa". Isabella




"He fet aquest dibuix perquè l'aigua significa la meva vida, on hi ha la natació, les plantes, l'esport... Les bombolles simbolitzen les coses que han marxat com l'equitació que feia de petita o la pintura que, en canvi, he tornat a recuperar. La mà amb l'anell significa que l'he afegit a la meva vida recentment i la mà en sí que m'agrada molt fer manualitats". Elisa




"A veces, nuestras emociones tienen dos caras, dos realidades". Eva



"Al meu dibuix es pot observar a un noi assegut en un carreró ple d'escombreries a causa d'un tornado. Es veu que té fred i està trist. Aquest dibuix està basat en una pel·lícula basada en fets reals, i es diu Gummo. Ho vaig escollir perquè aquella escena em va semblar impactant". Rymma.




"En el meu autoretrat he volgut transmetre principalment la meva forma d'entendre el món. El cofre amb la llengua fora és el passat (símbol). A la part esquerra inferior, les màquines que hi ha simbolitzen la dependència de la tecnologia a la meva vida en general. Que hi hagi un teló fa referència a la meva manera de veure la vida, com una obra de teatre on tots interpreten els seus papers. A l'esquerra, la noia amb por i el cofre i el noi amb l'interrogant (el futur) són els dos aspectes que em fan més por: que la por al futur no em deixi avançar com a mi m'agradaria o que el passat em condicioni." Andrea



"Vaig decidir dibuixar els meus peus perquè penso que és la part més negativa del meu cos i seria la més interessant de descriure ja que, per culpa de les meves cames, he estat en més de 7 hospitals diferents i he estat mesos sense caminar i aquesta tristsa podria descriure part de la meva personalitat" Lluís



Posada en comú dels autoretrats inspirats en Frida Kahlo. Cadascú comenta en veu alta l'autoretrat d'un/a company/a, comprovem llavors com s'ha donat a conèixer i si es pot interpretar el que ha volgut expressar l'autor/a.






L'últim treball d'autoretrat: LA CAPSA DELS TRESORS


Un dels nostres referents, Lucas Samaras i les seves capses:


Lucas Samaras, grec (n.1936)


Fotografies de la posada en comú dels treballs fets:





Alguns comentaris de l'alumnat sobre el seu treball:

Júlia: "Crec que amb aquest calaix es pot deduir com sóc. L'he pintat blau i he ficat cotó per simular el cel, això fa referència a que m'grada ser lliure tan físicament com mentalment. El fons del calaix és un collage amb mapes perquè m'agrada molt viatjar, la màscara i les cordes que no deixen passar la mà fàcilment simbolitzen que, al principi, puc ser una mica vergonyosa però que, si et guanyes la meva confiança, pots arribar a mi. I, finalment, hi ha diverses fotos dels meus familiars i amics, incloent la meva família de Mèxic i objectes característics d'allà."



Andrea: "Normalment la gent pensa que soc una noia tranquil·la i responsable, 
aquesta caixa desmenteix les aparences que puc donar"






Mireia: "La meva caixa tracta sobre l'amistat que tinc amb els meus amics i també sobre les ganes de viatjar que tinc."






Luís: 1-La meva capsa esta formada per varies capses petites perquè penso que és la millor manera d'explicar algunes coses de mi mateix.
2-Vaig afegir un candau a la capsa per intentar dir que soc un noi molt tancat i bastant vergonyós. 3-Les capses estan posades en ordre perquè representen el que molta gent sap de mi. Les que estan a sota, són les que menys saben, com les preguntes que em faig, etc.




Miki: "Els colors amb els que està pintada la capsa signifiquen que soc alegre, després del que hi ha dins he volgut explicar que m'agrada el Villarrreal, jugar a la play, skate, les fotos i els amics."




Raluca: "Las plumas las he puesto por los colores y porque significa para mí la libertad, los accesorios porque me encanta llevarlos, me gustan mucho los peluches y la foto de cuando era pequeña porque representa mi infancia".


L'exposició de la capsa a la biblioteca de l'institut, gener 2014: