dimecres, 2 de novembre de 2016

Ruta Sepetys: "Entre tonos de gris"

Quan ens anuncien que l'escriptora nord-americana d'ascendència lituana Ruta Sepetys visitarà l'institut Antoni de Martí i Franquès el dia 28 de novembre, comencem a planificar la rebuda. La seva novel·la "Entre tonos de gris" es converteix en una excusa perfecta per treballar des de diferents departaments i des de diferents perspectives. 


Enllaç a la pàgina web de l'autora: http://rutasepetys.com/

Des del departament de Filosofia, amb els professors Josep Mª Duch, Joan Canet i Elisabet Pérez, els/les alumnes comencen a reflexionar sobre la lectura amb la intenció d'obrir el diàleg amb l'escriptora.

Ruta Sepetys escriu "Entre tonos de gris" per tal de recuperar la tràgica història de la seva família que va haver de migrar als USA després de la repressió d’Stalin. El llibre ha recollit infinitat de premis i reconeixements i ha estat traduït a més de 30 idiomes.

L’acció de la novel·la es desenvolupa a Lituània, l’any 1941, ocupada des de 1939 quan la NKVD (policia secreta soviètica) d’Stalin interromp la vida de Lina, una noia lituana de 15 anys que, gràcies a l’art del dibuix i de la música, manté l’equilibri en aquestes dificilíssimes condicions. Lituània va perdre un terç de la seva població.

Aquesta novel·la té com a objectiu recuperar la memòria històrica col·lectiva del poble lituà, i també la memòria ocultada a nivell social, familiar i personal. 

Algunes qüestions abordades a classe de Filosofia:

- És la memòria històrica un mecanisme terapèutic per apaivagar el dolor de les víctimes? És la memòria històrica un acte de justícia? Pot haver perdó o reconciliació en l’oblit? És a dir, es pot perdonar sense conèixer la veritat històrica? Creus que es pot perdonar coneixent la veritat?

- Les indignitats comeses durant les sis setmanes de viatge en un tren per animals cap a Siberia. Creus que són equivalents als viatges dels jueus envers els camps d’extermini?

- Els familiars de la Lina són venuts com a esclaus per treballar al camp. Creus que l’explotació laboral dels supervivents forma part de les ideologies totalitàries?

- Hi havia algun tipus d’ètica als gulags? (entre els presoners, entre presoners i carcellers, entre els carcellers).

- Els supervivents tornaren traumatitzats a meitat de la dècada de 1950. Les seves cases havien estat ocupades pels soviètics que també es van apropiar de noms i cognoms... alguns migraren a altres països. Lituània va recuperar la independència i la llibertat nacional l’any 1991 de manera pacífica. L’autora afirma que l’amor i el perdó ho van fer possible. Tú com ho veus? 

Fotograma de la pel·lícula "Ashes in the Snow", 
basada en la novel·la "Entre tonos de gris" de Ruta Sepetys

El Departament de Castellà va recomanar la novel.la "Entre tonos de gris" a tot l’alumnat de 4t ESO com a lectura d’estiu, al juny del curs passat. Aquest  primer trimestre del curs, en els diferents grups de 1r de batxillerat, s’ha parlat de l’obra per tal de motivar a la seva lectura. Els alumnes que l’han llegida han fet  interessants presentacions orals a l’aula davant els seus companys, incidint en la seva temàtica i propiciant el debat i la reflexió, a més d’engrescar als que encara no l’han llegida. 

A classe de Cultura Audiovisual de 1r de batxillerat, ens fiquem a la pell de Lina, la protagonista del llibre i ens imaginem que fem les maletes d'un viatge sense retorn. Què ens portariem?

Ianula: "Jo em portaria els meus dos gossos perquè no em vull separar d'ells i me'ls estimo molt. També em portaria menjar.  Seguidament, els meus auriculars, ja que quasi bé tot el dia estic escoltant música. I sobretot fotos, fotos que són importants per mi. Finalment, el meu peluix, que me'l va regalar el meu avi i no el vull perdre mai."



Marta: "En mi maleta he metido principalmente mi osito de peluche porque le tengo mucho cariño. Cuando me siento sola ahí esta él para hacerme compañía y darme el amor que me falta. Seguidamente he colocado las fotografías de mis padres con mi hermana, una con cada uno, ya que están separados. Después metí el secador porque siempre he tenido una obsesión con él; y junto a él, también el corrector de ojeras ya que me veo demasiado ojeras y no me gusta nada. El estuche con la funda de los dientes, porque estuve más de tres años con brackets y siempre lo debo llevar encima para que no vuelvan a estar mal posicionadas. Posteriormente deposité el libro "A todos los chicos de los que me enamoré" de Jenny Han, que fue el primer libro que me leí con interés, así decir que me interesan los libros románticos. Seguidamente coloqué una de mis colonias ya que nunca salgo de casa sin ponérmela. Acabando, situé una imagen de Gemeliers, porque han sido mi adolescencia y lo siguen siendo y no me quiero olvidar nunca de ellos, para mí siempre han estado conmigo. Finalmente dejé el móvil y los auriculares para, cuando necesite escuchar música, poder hacerlo. 


Núria


Laura: " Si tuviera que hacer la maleta para irme de casa y no volver jamás, realmente lo único que querría llevarme sería a las personas más importantes de mi vida. Por eso, en lo primero que pensé cuando la profesora propuso el ejercicio, fue en mi madre, que para mí, es una de esas personas indispensables. La verdad es que no necesitaría nada material, ya que todo eso lo puedo comprar en cualquier sitio, pero siempre hay algo que tiene como un significado simbólico y que por mucho que lo intentes, cuando toca hacer limpieza de la habitación no te puedes separar de esa cosa o cosas materiales que significan algo especial para ti."


Núria


Maria: "Lo que yo me llevaría sin dudarlo ni un instante es mi familia, ya que no sería nada sin ellos, y, claramente, mi conejo entraría en ese conjunto. Simplemente a mi familia y algunos álbumes y marcos con fotos y recuerdos de nuestra vida, ya que desde mi punto de vista la ropa y la comida siempre las puedes volver a conseguir, pero los recuerdos son únicos e irrepetibles y creo que es lo que más valor tiene, al menos para mí".


Anna


Amanda: "Escogí algunos objetos significativos, como los CD's que más me gustan, fotografías con seres queridos, incluso películas que me marcaron. Por otra parte, también decidí llevar cosas útiles, como ropa, dinero, y cosas de higiene íntima."


Irene: "Els objectes que he posat en aquesta maleta són els que més em representen i sense ells jo no seria com sóc: la música, el ballet, els records més importants, la família... Tot això és el que m’emportaria".

Yaiza: "El més important per mi és el meu gos i els records amb la meva família."


Eric

En el marc de la matèria Tècniques d´Expressió Grafico-Plàstica, impartida per la professora Susana Mena, els/les alumnes de 2n de batxillerat il·lustren diferents fragments del llibre. Tras una prèvia selecció dels textos més representatius i impactants, trien la tècnica més adient per realitzar els dibuixos; posant-se una mica en el lloc de la Lina, la protagonista del llibre, a la que tant li agradava dibuixar, fan els dibuixos tal i com els podria realitzar ella, i fan servir únicament un boli Bic, un material molt senzill, però amb moltes possibilitats. Aquí teniu una mostra dels resultats:




Des de la matèria Història i fonaments de l'Art, fem una pluja d'idees per condicionar l'espai del vestíbul i també l'escenari del teatre de l'institut que acollirà una performance organitzada pels alumnes d'Arts Escèniques i la seva professora Mercè Sardà. Ens inspirem en artistes com Christian Boltanski i Chiharu Shiota, ja que ambdós fan instal·lacions artístiques sobre el tema de la memòria.

Pluja d'idees feta amb els alumnes d'Història i Fonaments de l'Art

Després de la pluja d'idees, decidim que el vestíbul mostrarà una taula, la taula de casa de Lina, sobre la qual col·locarem la maleta de la noia i les tasses que ha trencat a posta la seva mare, just abans de marxar de casa per iniciar el camí cap a Siberia juntament amb els altres deportats:


Decidim també que l'escenari mostrarà una muntanya de roba usada i, sobre ella, quatre peces de roba sospeses en penja robes que faran referència als quatre membres de la família de Lina: el pare, la mare, el germà petit i ella mateixa:



Assaig de la perfomance al teatre de l'institut

Per últim, a l'entrada al teatre, pengem del sostre fulls DIN A3 amb retrats fotogràfics antics impresos en paper vegetal, referència directa als desapareguts:


Decidim també, gràcies a la pluja d'idees, que els alumnes Toni Martínez i Marc Legaz dibuixin sense parar (i situats a l'escenari) durant la conversa amb Ruta Sepetys, tal i com feia la protagonista de la seva novel·la, i que li regalarem els dibuixos fets. D'altra banda, Mireia Salcedo maquilla una companya de classe fent al·lusió al quadre "El crit" d'Edward Munch, artista preferit de la Lina, protagonista de la història narrada. Fet que emociona intensament l'escriptora.




L'exposició final de les fotografies de maletes, juntament amb els dibuixos sobre la novel·la i la instal·lació de la taula de la casa de Lina al vestíbul de l'institut:


L’alumne de l'institut, Sergi Planas, estudiant de 1r de batxillerat A, composa una obra per a l’ocasió, instrumentada per a flauta, violoncel, piano, percussió, veu solista i cor. L’autor es va inspirar en el llibre i en les diferents escenes. Va tractar de formar un clima i uns sentiments concrets que s’assemblessin a allò que hom percep llegint el llibre “Between shades of gray”. L’obra, d’aproximadament quatre minuts de durada, es titula “Lina’s theme”, en al·lusió a la protagonista de la història que Ruta Sepetys va treure a la llum. Els intèrprets van ser un total de 16 alumnes del centre, de 1r de batxillerat A, B i C: Sergi Planas, Clara Grande, Julia Ramos, Jordi Llatser, Ainara Gallent, Miguel Dickinson, Adrià Folch, Adrià Rubio, Albert Farré, Álvaro Andrés, Elena Velasco, Ferran Guillén, Iván Sánchez, Izam Gómez, Paloma Ballarín i Sofía López. Aquesta composició musical es va escoltar durant la performance desenvolupada al teatre pels alumnes d'Arts Escèniques.

Assaig de la composició musical al teatre de l'institut


Muntatge de vídeo fet per l'alumne Gerard Àvila que recull alguns dels moments més importants de la trobada 


La notícia de la visita de Ruta Sepetys a l'institut, explicada al telenotícies TAC12 del 28 d'octubre de 2016http://tac12.xiptv.cat/noticies-12/capitol/divendres-28-d-octubre-2016



Finalment, rebem per correu electrònic l'agraïment del director del centre, Jean-Marc Segarra, a tot l'equip docent:

"Benvolguts companys,
Volia enviar uns mots d’agraïment a tots vosaltres per haver posat un gra de sorra en un projecte col·lectiu.

No cal dir que l’escriptora Ruta Sepetys s’ha emocionat moltíssim amb la rebuda, les mostres artístiques plàstiques, fotogràfiques; el teatre, la música, l’ús exclusiu de l’anglès sense INTÈRPRET; la profunditat de les preguntes filosòfiques, la calidesa de la gent, l’atenció i respecte dels joves que han servat silenci durant tot l’acte.

Ens ha confessat que després d’una gira per 22 països europeus, mitjà orient i asiàtics, ja que torna demà cap a USA, MAI NO HAVIA PRESENCIAT UN TREBALL CONJUNT ENTRE PROFESSORAT I ALUMNAT TAN EMOTIU I PROFUND. Ja s’havia emocionat només arribant quan ha vist la petita exposició al hall: fotografies (segons ella mereixedores d’un àlbum col·lectiu), els dibuixos impressionants fets amb boli bic, l’exposició sobre la guerra freda (seminari d'Alemany).

Després, l’atenció a la premsa... i després, de sorpresa en sorpresa: el happening amb els alumnes d’escènic...  el viatge iniciàtic cap al teatre..., l’atrezzo... , el fum, la boira, la música en directe i composat per un jove alumne... Veient els actors i actrius no ha pogut parar de plorar perquè recordava l’anècdota del seu tiet: era escriptor i quan anava per llocs ignots de Sibèria va anar buidant efectes personals de la maleta. Sacrificà tots els seus escrits perquè no tenia ni esma de dur pes durant una nevada a -40ºC...

I la sorpresa final, el regal amb el bagul ple de fotos, dibuixos, preguntes filosòfiques, partitura original, cartes de comiat (seminari d'anglès) fet pels alumnes...  Li hem dit que podia agafar una carpeta del Martí Franquès perquè anava amb avió...i ha respost que EL BAGUL VIATJARÀ amb ella i el servarà al seu estudi. Així, quan tingui un moment de dubte quant a la seva professió o si s’encalla amb la següent novel.la..., obrirà el bagul i PENSARÀ EN EL MOMENT MÀGIC VISCUT a un institut a Tarragona, vora el Mediterrani. “Sou i sereu una font d’inspiració per continuar donant veu a històries oblidades! Heu teixit un moment únic entre escriptora i lectors..., un moment que mai no oblidaré. M’heu donat l’oportunitat de veure com paga la pena donar veu als que no la tenen!”

Després de tot aixó, només podem agrair de tot cor, a tots aquells que heu esmerçat hores a més a més de la feina quotidiana per interactuar amb els vostres alumnes i ser capaços d’haver treballat en un projecte comú i un final tan exitós. Creiem fermament que els nostres alumnes tampoc oblidaran la PROFUNDIDAT DE LES RESPOSTES de la Ruta Sepetys. Entre tots i totes hem fet i farem el nostre institut encara més “gran”!

Un cop més, gràcies a tothom: a qui ha participat activament, i a qui ha permès que es pugui fer aquest acte, malgrat afectar a les hores lectives."

L'escriptora Ruta Sepetys i Jean-Marc Segarra, director de l'Institut Antoni de Martí i Franquès,
posen amb la instal·lació i l'exposició de fotografies i dibuixos del vestíbul



Ferran, un cop a casa, sent l'impuls de tornar a fotografiar la seva maleta buida
però en aquest cas amb el record de l'exposició



Per últim, alumnes encarregats de la Revista "Full Ras" del nostre institut editen un altre vídeo sobre la visita de l'escriptora:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada