Reflexions filosòfiques en vídeo

 Exercici interdepartamental Filosofia - Cultura Audiovisual, 

INS Antoni de Martí i Franquès, 2n de batxillerat, curs 2022-23.

Objectiu: il·lustrar audiovisualment un text filosòfic de creació pròpia.

  

Aquest és un projecte transversal de final del curs 2022-23 desenvolupat de manera individual. Va començar amb la redacció un text d’unes 20 línies aproximadament basat en un problema filosòfic que podíem reconèixer a les nostres vides. Vam buscar la manera d’aplicar els coneixements adquirits a la matèria Història de la Filosofia a exemples quotidians o bé vam intentar trobar la resposta a una pregunta difícil de resoldre.

El professorat de Filosofia va corregir els textos inicials, tot orientant sobre la manera d’actualitzar la reflexió filosòfica en el nostre context o bé aconsellant l’alumnat sobre la recerca del sistema filosòfic més indicat per abordar la qüestió formulada. Les professores de Cultura Audiovisual hem fet el seguiment del procés de creació audiovisual, des de la conversió del text escrit en veu en off, passant per la pluja d’idees, la sinopsi, l’escaleta (resum del guió literari) i el guió tècnic il·lustrat. Una mostra del resultat es mostra a continuació.

Evelyn: "Filtres"

Evelyn: "En aquest vídeo filosòfic relaciono la teoria del mentider de Kant amb la metàfora que el maquillatge i els filtres són la mentida moderna, perquè ens presentem al món amb una màscara d'aparences falses que no ens defineixen a nosaltres mateixos. Aquestes mentides conformen una societat frívola i consumista, la qual he volgut reflectir amb les seqüències de la roba i la dels "likes". Una societat amb individus mentiders que no actuen sota l'imperatiu categòric, sota el deure, pot arribar a provocar la destrucció del món i atemptar contra les vides, per això les imatges de les catàstrofes. En conclusió, he intentat adaptar aquesta petita part de l'ètica kantiana a la societat actual.

Personalment, fer aquest treball ha estat tot un repte. Abans de començar a pensar el vídeo he hagut d'estudiar i fer una reflexió sobre la teoria ètica de Kant. Treballar de forma individual ha sigut difícil perquè em limito a les meves pròpies idees per a crear-ho tot, i a vegades tenir lliure albir per a crear m'arriba a espantar, però la meva capacitat d'expressió és el que em fa ser una artista després de tot. Fent aquest vídeo també he après que a vegades és millor no donar-li a l'espectador tot fet (que hagi de pensar!).

(...) En general estic bastant orgullosa amb el resultat del meu vídeo i amb tot el que vull comunicar, he après a mostrar una teoria filosòfica bastant complicada en un vídeo de 2 minuts, la qual cosa no és fàcil!"

 

Inés: Què és el moralment correcte?

Inés: "Personalment m'ha agradat molt fer aquesta activitat però no estic del tot satisfeta amb el resultat ja que sento que podria haver quedat millor, però haver-ho fet amb un previ esforç de reflexió i un guió l’he sentit com si realment presentés un curtmetratge de veritat."

Raquel: "The true beauty"

the true beauty from Raquel Gil on Vimeo.

Raquel: "Fa referència al pensament de Plató sobre la bellesa, ell la considerava com una presència al món intangible i la comparava amb la bondat.

Per a transferir aquest missatge a l'audiovisual, vaig decidir fer una comparació entre com veu la bellesa la societat i Plató. 

Començant des del punt de vista de la societat, amb una persona que intenta ser part dels cànons de bellesa imposats a partir de la pressió social (sentint-se insatisfeta o amb un semblant apagat, per sentir-se forçada a complir aquests requisits). Poc a poc aquesta persona es va despullant, tant físicament com metafòricament, durant aquest procés cada vegada es sent més segura de si mateixa, ja que està mostrant com és realment, sense haver de fingir res, aquesta és la part on deixa veure la seva veritable bellesa.

A més, el fet que es mostri una escena, després d'haver-se despullat enterament, mirant un àlbum de fotos amb cada una de les persones com ànimes o essències, és un metàfora per parlar de com la bondat dels altres modifica la teva essència i com et sents, fent d'aquesta manera més fàcil ser bell (la teva ànima)."

Andrea: "La puresa"

 

Andrea: "Aquest vídeo està relacionat amb la filosofia kantiana, sobre realitzar les coses perquè s'han de fer i no pel que ens pugui aportar aquesta acció. També volia fer en el vídeo una menció a l'ajuda i  a que també cal ajudar als altres i treure un somriure sense fer-ho amb cap intenció al darrere. Aquesta part l’he volgut representar amb els meus avis, perquè sempre els he vist unes persones molt pures i s'han ajudat l'un a l'altre sense demanar mai res a canvi.

En conclusió, la realització d'aquest vídeo m'ha servit per indagar més sobre aquest tema, buscant la puresa de les persones i allò sentimental que les fa elles i gaudir de la vida.

En general, n'estic satisfeta del resultat final i cal dir que el lloc on he gravat el meu vídeo és Vilafortuny, on jo crec que es troba la meva essència i la meva puresa."

Paula: "L'amor romàntic"

Paula: "Vaig decidir fer un vídeo "mixedmedia", que consisteix en l'ús de materials d'altres àrees com ara el dibuix o pintura dins d'un treball audiovisual. 

En el meu cas, vaig treballar amb l'stopmotion tant pels vídeos fets a partir de fotos ajuntades en fraccions de segon, com les transicions i els efectes creats amb els dibuixos que vaig fer amb ceres de colors o amb bolígraf. Va estar un procés extremadament lent i llarg però va valer la pena. 

Per a la part del petó (tràveling circular en stopmotion i dibuix amb ceres), vaig haver de tallar el vídeo original per cada 0,1 fraccions de segon, de manera que després imprimia cadascuna d'aquestes captures i les pintava a mà amb ceres, pintura acrílica, aquarel·la i boli. Després les escanejava i les pujava a l'ordinador, on les adjuntava al vídeo i, al fer la unió de totes les fraccions de segon, quedava el resultat final. 

Vaig trigar moltíssimes hores, per l'exemple del petó vaig estar tot un dia, però estic molt molt contenta amb el resultat i per tant, estic satisfeta. 

Espero que gaudiu del vídeo tant com jo!!!!!"

Sofia: "Mentides autèntiques"

Sofia: "Totes les teves accions, cadascuna d'elles des de la més simple i irrellevant, fins a la més destacada i important, ha de ser una possible llei universal per definir el correcte o incorrecte." 

Després de reflexionar sobre allò que és bo, és a dir la bona voluntat, puc afirmar que estic d'acord amb la frase.

Kant presenta l'ètica formal, al contrari de la material, on se cerca una felicitat individual, en la formal s'actua pel deure i el no buscar res a canvi. Relacionem aquesta amb l'imperatiu categòric, i al mateix temps amb la frase amb la qual estic d'acord. Penso que les pròpies accions han de ser com voldries que fossin totes les de persones alienes, és a dir que puguin ser lleis universals.

Qualsevol acció ha de ser pel desig d'una bona voluntat, per tant, allò bo. Però pel que fa a les mentides, segons filòsofs deontòlegs com Immanuel Kant, defensen el no mentir en cap situació, però... i si aquella persona, qui fa de les seves accions lleis universals, realment, s'està mentint a si mateixa? És l'imperatiu categòric una mentida, i, per tant, contradictòria a les afirmacions de Kant? La persona estaria sent totalment el contrari al que se cerca amb l'imperatiu categòric.

Llavors estic d'acord amb les bones accions i la bona voluntat per crear una ètica, però crec també que a la vegada va acompanyat d'una falsa realitat o fals desig, que fa impossible la creació de lleis universals. Un exemple és aquella persona suposadament perfecta en tots els àmbits de la seva vida, on les seves accions podrien ser lleis universals, però trobem que és una mentida en si mateixa, una mentida conseqüencialista, per no enfrontar-se a un mal major com la cerca d'un mateix, i veiem que aquella persona, al·legòrica a l'imperatiu categòric, és totalment el contrari d’aquest."

Evan: "Hola a Déu"

Evan: "La meva experiència realitzant aquest vídeo filosòfic ha sigut molt bona. Primer que tot vaig haver d'escollir el tema, la gent anava MOLT ràpid, a mi em va costar més de decidir-me, sempre tinc moltes coses al cap, a més a més volia que fos un tema nou, un tema que ningú fes, original i curiós. 

Jo de petit sempre he anat a un col·legi concertat catòlic i he rebut una educació cristiana catòlica. És per això que se’m va ocórrer fer alguna cosa relacionada amb Déu. La pregunta que jo em vaig fer va ser: Déu existeix? És una pregunta que ningú pot respondre i tothom la pot defensar a la seva manera. Jo, que soc jove, sóc conscient que estic immers en una societat atea i és per això que em va agradar la idea de defensar que Déu sí que existeix. Vaig preguntar-li a la meva professora de filosofia, l'Eli, i ella em va dir diversos filòsofs que defensaven aquesta idea o que, si més no, s'havien fet preguntes sobre l'existència d'un ésser superior. És en aquest moment, quan vaig començar a cercar la informació. 

Des de Tertulià, Sant Agustí, passant per Tomàs d'Aquino, Descartes, Sant Anselm i jo mateix vam anar confeccionant el meu text filosòfic fent una barreja de teories i frases que ara us explicaré en detall."

Joanna: "Mi dulce hogar"

Joanna: "El bé és la idea suprema i el mal és la ignorància –Plató.

Aquest vídeo filosòfic tracta sobre el conflicte entre el bé i el mal. És un conflicte molt personal i intern que tinc i sentia que realitzar el vídeo sobre això m'alliberaria del pes d'aquesta situació, ja que des de sempre el meu desestressant ha sigut l'art i no podia malbaratar aquesta oportunitat. També sentia que ensenyar això als meus companys i no només amb el meu vídeo, sinó el d'ells, ens uniria una mica més per veure el món intern de tots, és una activitat realment bonica i que ens uneix.

El vídeo comença explicant el nucli del sentiment i com es va desenvolupant, podem veure l'angoixa de la meva veu mentre que la velocitat va augmentant fins que trenca en un silenci i comença la cançó de "ARRANCAMELO" de WOS. Tant l'artista com l'obra van ser summament importants pel meu desenvolupament com a persona i per aquest vídeo, també em vaig inspirar en la cançó d'aquest, anomenada "ALMA DINAMITA".

El començament de "ARRANCAMELO" simbolitza l'acceptació de la situació encara que tinc el debat de si està bé o malament, o simplement aquesta casa em fa sentir que està malament i és aquest geni maligne de Descartes que em tracta d'enganyar els meus sentits.

En el vídeo agraeixo i incorporo les persones que em fan pensar les coses més clarament i no tancar-me tant en el conflicte, com per exemple el meu pare, el meu germà petit, Edgar, Erre, Adam, Elisa o Nathaniel, ell és el meu salvador realment.

Vaig començar a qüestionar-me el significat de CASA i HOGAR i d'això el principi del vídeo. És el vídeo més personal i del que més estic orgullosa perquè sento que és una abraçada a mi mateixa i als meus éssers estimats i estic molt contenta amb el resultat d'aquest."

Irene: Què és l'empatia?

Irene: "Aquest vídeo filosòfic està basat en l'ètica de Kant. Explica la història d'un noi que es desperta pel matí i se li fa l’hora de marxar cap a les seves obligacions, però mentre va en el cotxe el seu cap desconnecta de la realitat i comença a reflexionar sobre la vida, aquest cas sobre què és l'empatia.

Mentalment viatja cap a la platja, ja que és un lloc que per al protagonista reflexa un parèntesi de la seva rutina, un lloc en calma perfecte per deixar-te anar pels teus pensament. Així comença el seu viatge espiritual, sense desconnectar del tot de la seva realitat, per això surt una imatge del cotxe enmig de la seva reflexió. Fins que al final torna a la realitat mentre apaga la música de la ràdio del cotxe.

He volgut fer aquest vídeo perquè una de les preguntes més interessants per a mi és: Què és l'empatia? Sempre que he parlat d'aquest tema, cada persona m'ha respost coses diferents, així que partint de la base de l'ètica de Kant he volgut dedicar aquest vídeo a aquesta pregunta filosòfica.

La raó darrera la història del noi ha sigut un reflex de mi mateixa, ja que jo usualment em quedo pensativa en qualsevol situació en la que em trobi, es una cosa que em passa molt sovint des de sempre i m'agrada reflexionar amb mi mateixa. També la ubicació triada ha sigut perquè per a mi la platja i el mar són uns espais apartats de tot el món, com una mena de refugi."

 Adam: ¿Qué es la belleza?

Adam: "Per a la creació d'aquest vídeo filosòfic vaig començar a pensar quina podria ser la pregunta filosòfica que faria servir i a més s'identifiqués amb mi i pogués ser un vídeo una mica més personal. Primer de tot, quan ja vaig saber quina seria la pregunta, Què és la bellesa?, vaig anar a parlar amb la meva professora de filosofia l'Eli, i li vaig preguntar quins filòsofs em podrien servir per a la creació del meu projecte. Ella em va dir que comencés a buscar què seria la bellesa per a Plató. I això vaig fer, quan ja em vaig llegir un parell de textos vaig escriure el meu, i d'allà vaig treure la veu en off.

Va ser una mica difícil pensar el que volia fer al meu vídeo, però finalment vaig veure tot clar. Per això he volgut començar amb el vídeo totalment en silenci i quasi a les fosques, volia expressar una sensació d'angoixa i allò també m'ho va facilitar la meva habitació, ja que és molt petita i et dóna una mica d'angoixa. Seguidament, a mesura que va avançant el vídeo es va fent d'un color més viu, per donar a entendre aquella sensació que dóna igual com siguis, no has de fer-li cas als estàndard sinó ser com tu ets de veritat."

Laia: "La dependència emocional. Sòcrates."

Laia: "Fer aquest vídeo em va fer molta il·lusió perquè l'anava a dirigir tota sola, per tant, vaig pensar a buscar com a actriu una noia que fes teatre, així s'introduiria millor en el paper. Vaig preguntar-li a l'Elisa i va accedir molt emocionada.

Vaig estar durant tres dies fent el guió il·lustrat. Les dues teníem coses a fer durant la tarda, per tant no teníem la llibertat d'entretenir-nos, ens vam posar a la feina i vam tardar només 1h i mitja en gravar. El resultat m'ha agradat moltíssim.

Vaig escollir aquest tema perquè jo vaig tenir dependència emocional durant 2 anys i de diverses persones, i com que sé que és molt fàcil tenir-la, vaig pensar què millor que fer un vídeo perquè hi hagi gent que s'identifiqui i, a més a més, per les persones que no n'han tingut mai entenguin i vegin com és tenir-la.

Per fer el guió il·lustrat, bàsicament vaig pensar en el que jo feia l'any passat, com eren les meves tardes. I amb el resultat no puc estar més encantada de lo bé que s'entén. De fet, quan vaig acabar d'editar el vídeo i li vaig posar música, em van saltar les llàgrimes."

Alba: "La felicitat"

La felicitat from Alba Planas on Vimeo.

Alba: "Realitzar aquest vídeo m'ha ajudat a adonar-me que la felicitat és una cosa que podem obtenir a partir de nosaltres mateixos, ja que som nosaltres qui decidim què ens fa feliç i per què.

En el vídeo també es fa referència a com s'ha d'aprendre a viure sense el sentiment constant de felicitat, això es mostra en el procés de cerca, perquè la protagonista no es rendeix i troba la felicitat en el més senzill.

El moment on se superposen dues imatges fa referència a la lluita que moltes persones tenim amb nosaltres mateixes, les diferents veus del nostre cap. Quan la noia mira el cel fa referència a l'esperança. És quan es troba a ella mateixa, en pau i calma.

La camisa també ha simbolitzat l'alliberació i la seguretat. Té un significat subjectiu i en cada escena es pot interpretar de diferent manera, per exemple: quan la protagonista té la camisa mig ficada representa la lluita per sortir del pou de tristesa, pot semblar contradictori, ja que al final del vídeo la noia es torna a mostrar amb la camisa, això es perquè la noia aprèn a viure amb el que té, acceptant que no sempre sentirà la felicitat. (...) També vaig fer ús de la càmera lenta per exemple per empoderar a la protagonista, fent així un final més interessant.

Estic molt contenta amb el resultat que he obtingut, ja que penso que mostro una part dels meus sentiments i pensaments a partir d'una obra audiovisual. Aquest vídeo no només m'ha generat una gran satisfacció sinó que m'ha fet adonar que aquesta assignatura m'ha omplert de nous coneixements i m'ha ajudat a tindre un criteri propi. Sento que aquest vídeo, com a projecte final, mostra la meva evolució al llarg del que ha sigut l'any i això em fa molt feliç, ja que he gaudit molt d'aquesta assignatura i he après coses que em serviran per a un futur."

 

Irene: "La buena voluntad"

Irene: "Aquest vídeo filosòfic tracta sobre la bona voluntat, relacionant-lo amb l’imperatiu categòric de Kant que diu que hem d’actuar amb bona voluntat sempre perquè és el nostre deure, no actuem per aconseguir alguna cosa a canvi sinó que ho fem perquè s’ha de fer i a la vegada vols que aquestes accions siguin una “llei universal” és a dir que creus que tothom hauria d’actuar de la mateixa manera. Això és el que he volgut reflectir en el meu vídeo, que tracta d’unes germanes, Elvira i Mari Carmen.

Elvira pateix una demència que la fa totalment dependent, això li afecta la parla, ja que gairebé no pot comunicar-se i també l’afecta per qualsevol mena d’acció. Ella es comunica sobretot amb la mirada i els somriures. Per aquest motiu és Mari Carmen qui cuida d'ella tots els dies, ella ho fa amb la bona voluntat de saber que ha de cuidar de la seva germana i que ningú li ha imposat fer-ho. Ella està totalment satisfeta i contenta amb el que fa, no és cap càrrega, al contrari. Per aquest motiu, per a ella, saber que el que fa és genuí i que està fent el que s’ha de fer, això la fa més lliure. També es mostra la importància dels animals i de la vida de camp que porten, perquè és essencial en la manera de viure que tenen.

He gaudit molt gravant ja que, al ser un tema tan proper a mi, i amb persones tan importants, he pogut gaudir molt més del procés. Crec que és una oportunitat molt bona per d'endinsar-se més en el món audiovisual, i de poder veure el que hi ha darrere d'una gravació com aquesta: pensar abans els plans, el procés de muntatge i l'edició del vídeo.

També l'estona que vaig estar amb elles el cap de setmana, vam estar reflexionant sobre el tema de la bona voluntat. Volia saber que en pensava la protagonista del vídeo de tot això. Ella em va dir que la seva vida sempre ha estat lligada amb aquest concepte i que l'interessa molt. Abans que la seva germana desenvolupés demència, qui va estar cuidant d'ella des de ben petites va ser l'Elvira. Ella m'explicava lo agraïda que estava amb la seva germana, com l'havia ajudat quan va tenir problemes al passat, amb la família i la parella. Per aquest motiu és que volia mostrar la seva relació, perquè elles són l'exemple d'ajudar-se mútuament sense voler cap satisfacció pròpia a canvi. 

Personalment estic molt contenta amb el resultat, mostra el que jo volia ensenyar d'elles, i per a mi també a sigut un aprenentatge molt gran i molt gratificant."

Exemple d'escaleta utilitzada, "La buena voluntad":

Exemple de guió tècnic il·lustrat utilitzat, "La buena voluntad":

L'estrena dels vídeos finals de curs es fa habitualment a la sala d'actes. És sempre una jornada festiva que desperta molta expectació i aquest cop va comptar amb la presència dels alumnes de 1r de batxillerat artístic (plàstic i escènic) que van demanar prèviament permís als seus respectius professors per tal d'assistir. 

La coavaluació ha consistit en fer una valoració crítica de 3 vídeos dels companys a escollir lliurement, com es pot llegir en els exemples que segueixen.

Alex: "El vídeo d'Evelyn Filtres em va agradar molt, em va sorprendre com va relacionar la filosofia de Kant amb les mentides de l'actualitat, ja que no era cosa fàcil i ho ha aconseguit plasmar molt bé. El vídeo s'entén molt bé, amb l'ús de colors, les metàfores com la del maquillatge, la música, la càmera ràpida... Parla, a part de les mentides, de les xarxes socials, el consumisme i l'autoestima. Són temes molt actuals i que gairebé tothom les ha patit o les pateix. En conclusió crec que ha fet bona feina en aconseguir fer reflexionar a l'espectador sobre com ens mentim amb els filtres i les xarxes socials."

____

Evelyn: "Penso que el vídeo d'Inés Què és el moralment correcte? és interessant perquè des del primer moment li planteja una situació a l'espectador i li fa una pregunta, les respostes de la qual relaciona a partir de les diferents ètiques i morals. Això és un recurs perfecte per a fer que l'espectador estigui molt atent i que reflexioni sobre què és el que faria ell. En l'àmbit tècnic crec que també està bastant bé perquè utilitza diferents enquadraments i usa també el recurs del color per a indicar quan el temps es rebobina, tornant sempre a la pregunta inicial.

Aquest vídeo és una bona forma per a entendre la teoria de Kant de manera pràctica i amb bons exemples que sens dubte se't queden al cap. Això sí, prèviament has d'haver estudiat l'autor per a captar les idees des d'un principi."

____

Inés: “Un vídeo que m'ha semblat molt interessant ha sigut el de Raquel, The True Beauty. El que més m'ha agradat d'aquest treball ha sigut l’edició, ja que és molt original i fa que tot s'entengui molt millor que no pas si no ho hagués fet d'aquesta manera. El context del vídeo també s'entén a la perfecció, podem veure com fa referència a l'ètica platònica i a la importància que té la bellesa interior.”

____

Sara: "La riquesa visual del vídeo de Paula L'amor romàntic és altíssima. La combinació d'imatges en vídeo, on es mostren una gran varietat d'enquadraments, amb el dibuix superposat en aquestes, crea una sensació d'estar veient un videoclip professional. La gran dificultat que ha degut suposar realitzar aquest muntatge es mereix un reconeixement digne. 

Les transicions són originalíssimes i no es fan repetitives. Penso que aquestes aporten el seu punt especial.

Opino que la tria del color és excel·lent. El fet que el vídeo giri en torn els tons neutres i destaqui el potent roig, ens dóna un missatge sobre el contingut del vídeo: l'amor, ja que el vermell està relacionat amb aquest tema. A més, en reduir la gamma cromàtica, crea una homogeneïtat molt agradable a la vista, com també amb la il·luminació no massa intensa, ni tampoc fosca.

Per acabar, parlant del so, dir que la cançó no ha pogut ser més perfecta per a aquest vídeo. Les parts sincronitzades de la lletra amb el que es mostrava a la imatge, demostra una prèvia preparació meticulosa per a poder aconseguir el resultat que finalment s'ha obtingut. El missatge m'ha semblat preciós i romàntic com el títol indica."

____

Evelyn: "El vídeo de la Sofia Mentides autèntiques és un que tenia ganes de comentar perquè tant el seu vídeo com el meu parlen de les mentides però d'una forma una mica diferent, encara que també tenen moltes similituds. 

Sofia sempre fa una gran feina quan té una càmera a les mans, i del seu vídeo el que més m'agrada és el recurs de l'enregistrament i la fotografia. Quan ensenya la pantalla del telèfon amb les fotos que fa el protagonista, sento que és molt estètic i ajuda a reflectir això que explica, com una imatge queda immortalitzada i quan la compartim en les xarxes es crea una mentida. El protagonista no gaudeix els llocs i només vol gaudir d'una bellesa falsa.

Crec que el vídeo és molt suggeridor, sobretot amb la desaparició del noi al final, perquè dona molt a pensar. M'ha agradat veure com hem tractat el tema de les mentides de diferents maneres però vinculant-les amb les xarxes socials, perquè realment són la font més gran de mentides que tenim al nostre voltant. M'ha resultat molt interessant."

____

Noa: "L'Evan ha escollit una temàtica que em sembla molt interessant i alhora complexa com per realitzar un treball artístic però considero que ho ha aconseguit. Em crida l'atenció les diferents textures que es mostren en el vídeo, les teles suaus, l'aigua caient cristal·lina, les roques protuberants... Hola a Déu m'ha semblat un vídeo amb molta sinestèsia i molt suggerent."

____

Adam: "Volia comentar el vídeo de la Joanna Mi dulce hogar perquè encara que no el va posar a classe té un sentiment que et fa tindre un nus a la gola durant tot el vídeo, no sé si és perquè també m'identifico amb el seu missatge o simplement per lo bonic que és, però crec que si un vídeo et fa sentir així té una cosa que val la pena. A més, el fet de com està editat també li dona una sensació de nostàlgia que fa que aquell sentiment encara s'accentuï més."

____

Virgínia: “El vídeo Què és l'empatia? de la Irene tracta un tema que em sembla molt interessant, ja que jo em considero una persona poc empàtica i això a vegades m'espanta. En el seu vídeo ens deixa el missatge ben clar i també ens transmet aquesta sensació de necessitat, on volem que la gent empatitzi a vegades amb nosaltres. Els plans, filtres i la composició del vídeo en general em semblen molt adequats per al tema que ha triat.”

____

Reich: "M'ha interessat molt el tema del vídeo de l'Adam ¿Qué es la belleza? perquè es tracta des d'un punt de vista quotidià i actual.

Audiovisualment, la idea d'utilitzar un projector per projectar el contingut que es veia en el mòbil em sembla espectacular.

El text que acompanya el vídeo m'ha resultat molt bonic, perquè un cop més ens mostra la bellesa de la vida, del dia a dia i la bellesa pura i més sincera.

Ha sigut molt agradable participar en la realització del vídeo, ha sigut una experiència única i que també m'ha fet reflexionar sobre el concepte que hi ha actualment a la societat sobre la bellesa."

____

 

Sofia: "El vídeo de l'Alba La felicitat crec que és plàsticament excel·lent, ha sigut capaç de transmetre sentiments al públic amb les imatges i també amb el color, ja que el fet que sigui en blanc i negre ha fet que el missatge arribi de forma més contundent. Del vídeo, el que més destaca són les transicions, totes tenen una relació amb allò que es vol expressar, i a més totes tenen una plasticitat molt creativa, sobretot els encadenaments, que de la forma que ha ajuntat els plans creen imatges surrealistes molt expressives. A més, com al final canvia del blanc i negre al color, em sembla molt expressiu i coherent.

A nivell de so, crec que ha escollit una cançó molt bona i a més ha pogut donar-li importància a la veu en off i que aquesta s'escolti bé tenint música darrere."

____

Paula: "El vídeo de la Irene La bona voluntat sobre la filosofia de Kant em va agradar moltíssim. Sento que va ser capaç de captar una història real i propera a ella de manera que ens la va fer arribar a tots, provocant així les nostres emocions. Va fer ús d'una estètica que aparentment és senzilla, però que darrere està molt pensada, tant els moviments de càmera com els colors que utilitzava, plans, angles, etc. La veu en off va ser preciosa i comunicava molt bé el missatge a l'espectador. Va donar peu a la reflexió i va transmetre una gran sensibilitat com cap altre."

Reflexions finals compartides amb el professorat del departament de Filosofia el dia 27 de juny 2023:

Durant el curs anterior ja es va fer l’exercici de creació de vídeos filosòfics per primer cop però el resultat estètic va prevaldre per damunt de la reflexió filosòfica: http://fervisible.blogspot.com/2022/06/video-filosofic.html

És per això que durant el curs 2022-23 la implicació del professorat del departament de Filosofia ha consistit en guiar de diferents maneres el discurs implícit en cada vídeo creat com, per exemple, fent l’acompanyament en la pluja d’idees inicial, corregint els textos escrits i refent-los conjuntament, donant indicacions sobre possibles relacions entre les idees filosòfiques formulades per l’alumnat i alguns pensadors estudiats a classe, obrint el diàleg a partir del text inicial, etc. Resoldre per escrit l’exercici 3 dels models d’exàmens PAU ha resultat inspirador en alguns casos.

L’avaluació del text escrit, en el cas de la matèria d’Història de la Filosofia, ha comptabilitzat com un exercici més del 3r trimestre o bé ha servit per arrodonir la nota a l’alça en alguns casos. En el cas de Cultura Audiovisual ha tingut el valor del 30% de la nota final del 3r trimestre per tractar-se del projecte final de curs.

L’estrena dels vídeos s’ha fet a classe de Cultura Audiovisual. A classe de Història de la Filosofia s’ha projectat algun dels vídeos i s’ha fet el comentari en grup. 

El professorat del departament de Filosofia considera que la proposta de crear un vídeo filosòfic pot ser una eina educativa excel·lent. A partir d’aquesta experiència es considera la possibilitat de treballar-ho a 1r de batxillerat per aprofundir en els temes curriculars de Filosofia com l’antropologia, la política, el coneixements de la realitat, l’estètica, etc. Una altra opció seria desenvolupar aquesta situació d’aprenentatge amb l’optativa de 4t d’ESO. Els vídeos es podrien projectar per Sant Jordi en la sala d’actes de l’institut per a un públic  general, ja siguin alumnes d’ESO o batxillerat.

Vídeo filosòfic

Durant el tercer trimestre del curs 2021-2022, l'alumnat de Cultura Audiovisual de segon de batxillerat de l'institut Antoni de Martí i Franquès ha fet vídeos filosòfics amb la complicitat del professorat de Filosofia.

Objectiu: il·lustrar audiovisualment un text filosòfic de creació pròpia d'unes 15 línies aproximadament.

Abans de començar el procés de creació audiovisual, vam comentar a classe algunes seqüències fotogràfiques del fotògraf nord-americà Duane Michals: "No m 'interessa la còpia (fotogràfica) perfecta. El que m'interessa és la idea perfecta. Les idees perfectes sobreviuen a les còpies dolentes i les reproduccions ordinàries. Poden canviar les nostres vides."

Duane Michals: "Les coses són estranyes" (1973)

Duane Michals: "El mirall de l'Alícia" (1974)

Mostra dels vídeos fets:

Carlota: "TEMPS"

"Aquest vídeo és l'últim projecte del curs de Cultura Audiovisual. La idea principal era escollir un tema filosòfic, una pregunta existencial sense resposta, trobar alguna cosa amb la qual poder fer una reflexió personal, i intentar portar-la a les imatges, mitjançant la creació d'un videoart. Prèviament, s'ha fet un treball de reflexió, hem escrit un text filosòfic tractant les qüestions que volíem transmetre. La creació d'aquest vídeo ha estat possiblement la més complicada de tot el curs, però també el resultat del qual estic més orgullosa. 

El tema filosòfic que he escollit ha estat el pas del temps. Per què el temps?

He escollit el pas del temps perquè és i ha sigut per excel·lència el tòpic literari que ha protagonitzat més poemes de tots els poetes al llarg de la història, el "tempus fugit", i també ha protagonitzat infinites converses amb les meves amigues i amb mi mateixa. Passat, present, futur, el temps que duem a l'esquena, el temps que ens queda, el temps que hem perdut, el temps que som... Volia dur totes aquestes qüestions a la creació d'una cosa tangible, però no sabia com fer-ho, ni per on començar. Finalment, després de donar-hi moltes voltes, vaig decidir (intentar) fer una al·legoria per tal de representar el pas del temps mitjançant un conjunt de metàfores: les fulles del calendari volant, anar taxant els dies, els peus caminant i arribant al mar, la sorra d'aquell rellotge i com després s’acaba enfonsat per la pròpia sorra, la rosa que se l'endu el mar, els rellotges físics sense funcionar, el calendari arrugat i estripat, la sorra escapant-se entre els dits, com el temps ho fa entre els nostres dies, etc. En definitiva, un conjunt d'accions que fessin reflexionar a l'espectador sobre el tema tractat. 

Una decisió important ha estat la de no posar veu en off, recitant, per exemple, algun poema o la meva reflexió sobre el temps. És una decisió sobre la qual vaig pensar molt i em vaig qüestionar moltes vegades si fer-ho o no, però, finalment, vaig decidir que no, ja que volia que l'espectador és plantegés el que ell volgués sobre el que estava veient, sense que una veu i unes paraules delimitessin la seva reflexió. Volia assumir el repte que aquest conjunt de metàfores parlessin per elles soles, sense necessitat d'una veu; per aquest motiu, vaig decidir posar només el so d'un rellotge ("tic-tac") i una instrumental tranquil·la per acompanyar les imatges. 

Ha estat un projecte amb el qual penso que he après molt, he hagut de decidir jo sola sobre moltes coses per saber cap a quina direcció volia conduir el vídeo, i, tot i saber que es pot millorar en molts aspectes, m'ha agradat molt el resultat obtingut. 

I tu, què en penses? Som el temps que ens queda o aquell que ja hem viscut i guardem en forma de records? O potser una barreja de tots dos?"

Irene: "BELLESA (POEMA)"

"Per explicar què significa per mi la bellesa, he escrit un poema musicat on primerament explico el meu punt de vista personal, i desprès poso un exemple. Gràcies a l’Alba Musté per ajudar-me a explicar la part més important del missatge".

 

 

Ester: "TU I JO. CURTMETRATGE SOBRE EL BÉ I EL MAL"

"Aquest curtmetratge parteix d'una situació personal que he viscut des de sempre, la comparació constant amb la meva germana.

Quan era petita, sempre em deien que per ser una bona nena havia d'estar callada, havia de somriure i assentir, havia de fer el que els meus pares volien que fes, el que els meus professors folien que fes, el que la gent al meu voltant volia per mi, però jo no volia res d'això. Jo era una nena que li agradava xerrar, explicar històries inventades i jugar amb els meus amics al futbol o al pica paret.

Com des de sempre he sigut xerraire, insolent, activa, sensible i autònoma sempre he crescut amb el paper de germana trapella, això m'ha portat certs avantatges respecte a la meva germana , ja que ningú esperava res de mi, ni tan sols jo mateixa.

La meva germana era perfecta, treia bones notes, no contestava mai a ningú, era del científic, es preocupava per la resta... i encara així jo mai he volgut ser com ella, ja que per ser de la manera que és l'he vist patir molt en aquesta vida.

Per això mateix he volgut enfocar aquest curt des de la visió de la "nena bona", la que tothom vol que siguis, però que no et portarà mai la Felicitat. Per això animo a tothom a fer les coses que de veritat vol fer, a canviar el món."

Anna: "WHAT IS DONE OUT OF LOVE GOES BEYOND GOOD AND EVIL"

"Per fer aquest vídeo m'he inspirat en Nietzsche i la seva idea sobre el bé i el mal. El vídeo representa dues entitats, cadascuna amb la seva idea de què està bé i què està malament. És clar, al tenir idees tant polaritzades, xoquen entre sí i han de trobar la forma de conviure. En el seu cas, aconsegueixen deixar les diferències a part i recórrer al que uneix a les persones: l'amor."

​Text filosòfic de creació pròpia: "Acostumo a discutir molt amb la gent. No és culpa meva, només els estic ajudant. Ajudant a veure els seus errors, que, si us dic la veritat, en són bastants. Sóc molt estricte amb què la gent compleixi les normes i que facin les coses bé i, com que molts no concorden amb els meus ideals, acabo fent-me càrrec de la majoria de coses.

​Mai he dubtat que la forma correcte de fer les coses és la meva, segueixo un codi moral que he anat polint al llarg de la meva vida a partir de totes les experiències que he viscut i del que he après dels adults presents en meva vida.

Tot i així, no puc deixar de pensar en el perquè em sento tant sol. Ningú gaudeix de la meva companyia, i després de rumiar cada nit, crec que he arribat a la veritat. La gent diu que m'obsessiono massa, que sóc de ment tancada. Potser tenen raó i he de deixar enrere el meu pensament i ideals i començar a entendre el punt de vista dels altres. Fins i tot podria ser jo el que m'he estat equivocant en la manera de fer les coses." 

Jesús: "MANZANA"

"La identidad y el ser, son rompecabezas tan complejos que han tenido a los filósofos durante más de 2 mil años filosofando acerca de cómo resolverlos.

¿Qué hace algo ser lo que es?

¿Hay dos cosas idénticas?

¿Existen, o aquello que percibimos es falso?

Algunos afirman que la única manera de saber que es real e idéntico es a través de los sentidos, que son ellos los únicos capaces de darnos a entender el mundo que nos rodea y que aquello que sentimos, por lo tanto, debe existir tal y como lo sentimos.

Otros en cambio, optan por seguir la razón y huir de los sentidos. Somos todos distintos así que no podemos fiarnos de nuestros sentidos y es la razón la única que es capaz de dar con aquello que es real y lo que no.

Platón teorizó sobre el mundo de las ideas y como todo lo que vemos tiene su reflejo en otro mundo y es allí donde adquiere sus características que vemos reflejadas en el nuestro y asociamos con una determinada identidad. Parménides teorizó algo parecido… Pero lo cierto, es que sigue siendo imposible encontrar una respuesta única al rompecabezas y al final en un mundo tan material como el que vivimos, seguimos sin saber qué es qué, ni qué valor tiene". 

Text filosòfic de creació pròpia:

"— Esto es una manzana, o eso me han dicho. Es decir ¿Qué le hace ser una manzana? A ver, es roja… Pero también las hay verdes y amarillas y seguro que algún loco ha hecho manzanas moradas. 

Entonces debe ser el sabor, pero también recuerdo comprar un líquido color nuclear “Sabor manzana” que en lo absoluto sabía como las manzanas que tengo en mi cabeza… Y lo cierto es que nunca me he comido dos manzanas que sepan igual.

Vale, pues si no es el color, ni el sabor ¿Será la forma? Es bastante característica creo, pero si le corto el tallo y por ejemplo… ¿Le dibujo una cara? Anda, hola manzana con carita.

Ya ha vuelto a dejar ser el ideal de manzana que tengo en mi cabeza, cachis!

Y ahora os preguntaréis si tengo la respuesta a este rompecabezas, pues siento decepcionaros pero no. 

— Creo que desde hace más de dos mil años hay señores preguntándose esto mismo una y otra y otra vez, os animo a intentar entenderlos. Yo mientras tanto me voy a comer esta manzana." 

Christelle: "QUI ÉS?"

Text filosòfic de creació pròpia:

"És allí, però no sap qui es.
És com és, però no sap qui és.
Sembla ser que la seva història comença amb un vídeo.
Sembla ser que no sap res abans d’això.

Els records no li aclareixen la qüestió,
els papers de l’adopció tampoc.
El seu nom no es sap,
la seva data de naixement tampoc.
Qui és?

Va creixent però segueix sense saber-ho.
Les fotografies no li aclareixen el dubte.
Les històries familiars tampoc.
Intenta saber,
intenta recordar, però no ho sap.

El seu dubte seguirà amb ella,
però ho intenta resoldre amb el pas del temps.
S’aixeca cada matí i és segueix preguntant.

És el que veu?
És el que sent?
És el que estima?
És el que enyora?
Sap que hi és
però no qui és."

Ariadna: "BEATUS ILLE"

"A l'assignatura de Cultura Audiovisual hem hagut de crear el nostre propi vídeo filosòfic. Jo he decidit reflexionar sobre el beatus ille, ja que m'encanta la naturalesa i la vida al camp.

Quan vaig escollir el tema, vaig fer un text filosòfic el qual em va inspirar molt per poder crear el meu vídeo sobre el beatus ille.

He après a desenvolupar la meva creativitat, intentar arriscar-me a fer plans nous, a aprendre editar millor, fer un poema intens sobre el beatus ille. En conclusió, aquest treball m'ha servit per conèixer més la meva creativitat i poder traslladar els meus sentiments en un vídeo".

Text filosòfic de creació pròpia:

"Aquella descansada vida

La que fugia del sorollós món

La que perseguia la tranquil·litat

Arriba en una nova llibertat

Aquella vida floral

La que em despertava somiant

Aquella que guardo dins del meu cor

La que surt en tots els meus records

 

Aquells dies de primavera

Que em portaven pau i amor

Aquells dies de sol

Que em calmaven la tristor

Aquells aires de felicitat

Que radiaven als arbres

Son els que avui dia

Em recorden a nosaltres

Finalment, sortint del sorollós món

He trobat el meu propi entorn".

 

Karen: "LA LIBERTAD (VOLADORA)"

Text filosòfic de creació pròpia:

"¿Qué es la libertad?

La libertad, algo que no se puede tocar, ni tampoco esconder para así no perderla.

¿Es algo que te permite volar?

¿Y cuándo es robada te encadena al suelo?

¿Con ella puedes llorar, las lágrimas también son libres?

¿Una mirada pura entre dos individuos es libre?

¿Un amor podría serlo?

Tal vez, el propio sentimiento de poder ser capaz de cogerla, pero a su vez no, es lo que a la propia palabra hace incluso libre, la libertad es libre.

La libertad es intangible, preciada libertad que no puedes ser tocada, pero puedes hacerme sentir que por fin te tengo, tú eres capaz de serlo todo, pero a la vez nada.

La libertad, algo que anhelo desde mi existencia.

Eres capaz de ser la música que escucho, mi primer amor, mi soledad, mis lágrimas, mi felicidad, mi arte.

Por fin la he encontrado.

¿Qué es la libertad para ti?"

 

Clàudia: "El meu vídeo se centra en la pregunta: Què ens fa ser qui som? I per mi la resposta seria: les persones amb qui hem interactuat al llarg de la nostra vida, de qui hem après alguna cosa i de qui hem agafat algun tret que se'ns ha quedat, sigui bo o dolent, i les experiències que hem viscut i que ens han fet modelar qui som per la necessitat o la voluntat de canviar."

Ángela: "INCERTESA CONTÍNUA"

"He triat fer l’últim projecte del curs sobre la meva existència, ja que de petita em preguntava constantment com podia existir, no creia possible que tothom em pogués veure i no sabia el perquè de tot plegat.

Al principi no tenia massa clar com enforcar-ho; això sí, quan m’imaginava el vídeo visualitzava la platja, sabia que volia gravar allí. El mar, la sorra, la sensació que transmet tot plegat es pot adaptar a moltes situacions, es poden fer les metàfores que es vulgui, és molt versàtil.

Quan vaig haver decidit el tema, no em va costar massa, vaig escriure el text tal qual sentia les coses. Em vaig llegir alguns textos de Descartes i Hume, que els acabàvem de fer a classe, per tal d’impregnar-me de diversos punts de vista. Tot i així, no em vaig deixar influir gaire, ja que tenia prou clar el tema i volia que fos molt personal.

A l’hora de gravar sabia que seria difícil trobar algú que volgués entrar al mar amb roba i amb el fred que feia, per sort, a l’explicar-li la idea del vídeo a la meva mare, es va oferir a banyar-se ella.

Vaig tenir molta sort que el dia de la gravació, tot i que feia bastant sol, no hi havia gaire gent a la platja i ho vaig poder fer bastant ràpid. El tema del muntatge va ser fàcil, simplement vaig ordenar els vídeos tal i com havia planejat al guió tècnic, em van quadrar tots excepte un parell que vaig haver d’eliminar per no allargar massa el vídeo.

Vaig gravar-ho tot amb el mòbil, els plans a dins l’aigua també; el vaig posar en una funda aquàtica i ho va gravar la meva mare, ja que ella havia d’entrar igualment a l’aigua.

Al principi de curs no tenia gens confiança en que pogués treure tots els projectes, no em veia capaç i sentia que no tindria idees prou creatives i que tot quedaria malament. A poc a poc he anat veient que no és així, realment ho he pogut fer, he gaudit molt i també he après molt. Quan es va presentar aquest últim exercici em va tornar la por i la inseguretat, ja que, com havia de fer jo un vídeo filosòfic sola? Vaig deixar volar la meva ment i vaig ser jo, fent un vídeo que em representés. Estic molt orgullosa del resultat, crec que plasmo molt bé la meva persona i que he pogut aplicar tot lo aprés durant el curs (tant a nivell tècnic com personal)."

Nomín: "DEIXAR-HO TOT PER DEMÀ"

"Per aquest vídeo final vaig decidir parlar sobre la procrastinació i deixar les coses per un altre dia ja que considero que és un dels problemes que es troben més presents entre els joves.

El tomàquet del vídeo representaria les nostres responsabilitats i com les evadim fins que un dia es fan massa grans com per ignorar-les. Al principi surto traient coses de la nevera que representarien les distraccions que jo mateixa em genero quan intento no pensar en allò que realment hauria de fer. Un altre símbol que també veiem és la guitarra. Vaig triar aquest instrument perquè sempre he volgut aprendre a tocar la guitarra però mai he tingut la iniciativa necessària i sols em dedicava a posposar-la, i és per aquest motiu que la següent escena ens mostra la funda de la guitarra plena de pols mentre pronuncio les paraules "la meva ment es mantindrà al mateix lloc de manera instintiva". 

Al final del vídeo tanco la nevera donant a entendre a l'espectador que el dia de demà tornaré a obrir-la amb l'esperança de no trobar-me amb la responsabilitat o simplement ignorar-la com ho havia fet al principi i retornar al mateix bucle d'abans, de tal manera que no podré avançar."

Nerea: "¿QUÉ ES EL TIEMPO?"

"En aquest vídeo havíem de crear un text filosòfic i, a partir d’ell, crear un vídeo. Per a realitzar-ho, he volgut utilitzar moltes metàfores i simbolismes. Exemples: la bena dels ulls representa la noció del temps, la flor arrencada que torna a la terra representa que passa ràpid i que no es pot tornar enrere, l’escarabat mort representa que mai saps quan moriràs, els ànecs caminant signifiquen que cal aprofitar el temps."

Text filosòfic de creació pròpia: 

"¿Qué es el tiempo?
Sé que es algo que pasa rápido y que no se puede volver atrás.
Suelen decir que hay que aprovecharlo al máximo. De ahí: “el tiempo vuela”.
Pero... ¿realmente lo tenemos presente?
Es decir: ¿mañana será el último día de tu vida o... ya tendrás tiempo para hacer aquello que llevas tanto tiempo pensando?
Porque lo que recordamos no son los días, son los momentos. Aquellos recuerdos que nos marcan, que se guardan dentro.
Este tiempo me deja unos recuerdos en los que quiero hundirme, para ver si me quedo en ellos una eternidad."

  

Íria: "PENSO MOLT EN LA MORT"

"Per aquest vídeo final, havíem de plasmar una reflexió filosòfica pròpia, alguna cosa que ens cridés l'atenció, per la qual sentíssim curiositat i interès. És per això que he triat la mort. Una qüestió que em plantejo de fa tants anys que no recordo una època en què no em preguntés què era la mort, per quin motiu existia i quin tipus d'invenció havia de crear per aturar-la en la meva vida.

Després de vivències desagradables, èpoques de pensar massa i estones de preguntar-me perquè serveix realment tot allò que aconsegueixo si el meu destí és el mateix, inamovible, i persistent durant l'eternitat, no he trobat cap resposta. Encara el dia d'avui em frustra no poder desxifrar les complexitats del que s'amaga darrere del concepte de la mort.

Encara tinc malsons, i encara no concebo una realitat en la qual jo no existeixi, no en el més simple i egocèntric dels sentits, sinó perquè és simplement d'aquesta manera. Si no existeixo, si no percebo res amb els meus sentits, si no puc escoltar les meves cançonetes, si no puc sentir el meu gos llepant-me les llàgrimes dels ulls, si no puc veure com la meva amiga somriu i es posa vermella, si no puc tastar la pizza cutre i congelada del Mercadona, si no puc olorar les roselles els mesos d'abril i maig... I si ni tan sols puc recordar haver-ho fet, per a què existeixo?

Quant a aspectes més tècnics del vídeo final, he decidit tenir una perspectiva que es mogués molt i que abusés del zoom amb la intenció d'imitar els moviments d'una gravadora dels anys 2000, que reflecteixen amb aquest zoom el moviment de les nostres vides i el pas del temps. A més, en el contingut intento mostrar petits aspectes que formen part de la meva vida com poden ser la música, que també és vertaderament el fil conductor del vídeo, més enllà del text. La música comença amb el que és la breu recopilació d'una vida i acaba en negre, simbolitzant de nou la mort, el nou existir, com abans de néixer i abans de començar el vídeo.

Espero i desitjo de tot cor que no hi penseu tant com jo en la mort, i que visqueu en el moment, per molt cringy, basic i superficial que pugui semblar."

Text filosòfic de creació pròpia: "Penso molt en la mort. És maleïdament aterridora.

La mort és, suposadament, el que ens motiva cap a la consecució dels nostres objectius, el que ens ajuda a apreciar a les persones que més estimem i el que conclou la nostra història. És la certesa de la mort el que ens obliga a considerar com hem de viure i alhora, com hem de morir.

Però, què passa després que morim?

Bé, el mateix que passa abans que visquem. A les tombes, es dibuixa la vida com una línia recta entre l'any de naixement i el de la mort. Simbolitzada gairebé com una interrupció de la mort, un esdeveniment únic, un bell sorgiment d’entre les edats en forma d’una interrupció amb nosaltres mateixes.

És reconfortant, crec. Tenim tanta por de deixar d'existir, però no acostumem a reflexionar sobre la immensa quantitat de temps que ja hem passat en aquest estat.

La mort no és una part de la vida, doncs, la vida és una part de la mort." 

Violeta: "RAILS EN BLANC"

"Vaig decidir escriure sobre el nostre camí i el futur ja que és un tema que em preocupa molt últimament perquè dintre de poc haurem de començar la universitat i això suposa triar ja la carrera. Però com la puc triar ja si encara realment no se què és el que vull fer en la meva vida, per tant, com serà el meu futur?

Aprofitant el viatge a Madrid per anar al concurs d'economia Young Business Talent, vaig gravar a l'estació i al tren, i ho he utilitzat com una metàfora sobre el viatge de la nostra vida. Vull destacar el final en què la noia s'allunya de la càmera i es va perdent en la multitud per mostrar que, si seguim el que ens marca la societat, tots acabem amb vides pràcticament iguals. Aquesta escena és l'última i no es mostra el destí final del viatge en tren, sinó que acaba en una fosa en blanc perquè, com diu el títol, el futur encara està en blanc i no sabem com serà per molt que tinguem o no una idea del que volem fer amb la nostra vida.

Text filosòfic de creació pròpia:

“Quan érem petits la nostra única preocupació era jugar i divertir-nos tot el dia fins que els pares ens cridaven que ja era l’hora de tornar a casa i quan arribàvem seguíem jugant amb els ninots o miràvem dibuixos fins l’hora de dormir. Ara, ens hem de preocupar d’anar cada dia a classe i estudiar i, quan tornem a casa, seguir estudiant. Ho fem per poder entrar a la universitat per així continuar estudiant, fins que arribarà el dia que sortirem al món laboral. Aquest és el nostre camí: estudiar, treballar, seguir treballant, trobar una feina estable, una parella estable, començar una família i aconseguir molts diners per poder comprar moltes coses. I d’aquesta manera serem feliços. Però, és realment aquest el futur que vull? És aquest el meu destí o el que em diuen que ha de ser? És aquesta la realitat o una ombra projectada? He nascut per ser una persona més en la massa o és la meva meta diferent a la resta?

Soraya: "ACTUA PER CANVIAR LA VIDA"

"He representat la filosofia de Kant d'una forma diferent. He volgut que l'espectador pensi i reflexioni mentre mira el vídeo i pugui entendre el pensament d'aquest filòsof a partir d'un exemple".

Laura: "SENSE PENSAR EN LES CONSEQÜÈCIES"

"Treballar en aquest vídeo m'ha provocat molta nostàlgia, és l'últim vídeo de Cultura Audiovisual del curs, una de les meves assignatures preferides sense cap mena de dubte, per això mateix, he volgut que fos un vídeo breu, íntim i atractiu, he optat per una història d'amor per representar la teoria kantiana i aquesta, l'he intentat gravar en localitzacions "boniques" perquè fos encara més atractiu, com ara bé en la posta de sol (on he après que treballar amb llum natural és MOLT difícil, ja que no la pots controlar).

He de dir que estic contenta, he gaudit molt gravat i editant i el vídeo, i en general, també he gaudit molt de l'assignatura! Volia acabar dient també que la fi d'aquest curs no suposarà la fi d'aquest blog ni molt menys la fi dels meus projectes, així doncs, no ho anomenem "fi" sinó inici cap a un nou món, un nou camí, unes noves oportunitats. Moltes gràcies!"

Procés de creació seguit, l'exemple de Laura:

VEU EN OFF (text filosòfic de creació pròpia)

"Sense pensar en les conseqüències, que el que pugui passar després no sigui la causa per la qual fem o no fem alguna cosa. Movem el món lliures, independents. Tots hem viscut aquella por a no dir allò que sentim per dins, allò que corre per la nostra sang, tot per... la resposta? Que la bona voluntat sigui el motiu per moure el món, si ho aconseguim, ningú ens ho podrà refutar. Les coses són bones o dolentes per si soles, no pel que puguin suposar després. No per les conseqüències, no permetem que el possible resultat afecti la nostra decisió. Fem-ho. Un impuls a una vida més arriscada, actuem de manera universal, independent al que pugui ser, al que pugui passar, al que puguin dir. Una vida de bona voluntat, una vida sincera. 

SINOPSI

Un noi i una noia s'agraden, però dubten si dir-s'ho per por a les conseqüències, decideixen actuar finalment amb bona voluntat i dir-se la veritat, independentment del que pugui passar."

ESCALETA

1 Exterior/parc/dia: Un noi passa caminant

2 Exterior/parc/dia: El noi es posa els auriculars (comença música)

3 Exterior/carrer/dia: Noi frustrat assegut a unes escales, després s'aixeca i marxa

4 Exterior/carrer/dia: Noia amb auriculars recolzada a una paret, està pensativa

5 Exterior/carrer/dia: Noia asseguda en un banc (indecisa amb els seus pensaments)

6 Exterior/carrer/dia: Noi i noia caminen cap al mateix punt (muntatge altern, diversos plans)

7 Exterior/Port Tarragona/dia: Noi camina pel port

8 Exterior/Port Tarragona/dia: Noia camina pel port

9 Exterior/Port Tarragona/dia: El noi s'asseu per observar la posta de sol, la noia s'asseu al seu costat, es miren

10 Exterior/Port Tarragona/dia: Es mostra el cel.

Guió tècnic il·lustrat:

​