Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte transversal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecte transversal. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de maig del 2023

Reflexions filosòfiques en vídeo

 Exercici interdepartamental Filosofia - Cultura Audiovisual

INS Antoni de Martí i Franquès, 2n de batxillerat, curs 2022-23.


Objectiu: il·lustrar audiovisualment un text filosòfic de creació pròpia.

  



Aquest és un projecte transversal de final del curs 2022-23 desenvolupat de manera individual. Va començar amb la redacció un text d’unes 20 línies aproximadament basat en un problema filosòfic que podíem reconèixer a les nostres vides. Vam buscar la manera d’aplicar els coneixements adquirits a la matèria Història de la Filosofia a exemples quotidians o bé vam intentar trobar la resposta a una pregunta difícil de resoldre.

El professorat de Filosofia va corregir els textos inicials, tot orientant sobre la manera d’actualitzar la reflexió filosòfica en el nostre context o bé aconsellant l’alumnat sobre la recerca del sistema filosòfic més indicat per abordar la qüestió formulada. Les professores de Cultura Audiovisual hem fet el seguiment del procés de creació audiovisual, des de la conversió del text escrit en veu en off, passant per la pluja d’idees, la sinopsi, l’escaleta (resum del guió literari) i el guió tècnic il·lustrat. Una mostra del resultat es mostra a continuació.


Evelyn: "Filtres"


Evelyn: "En aquest vídeo filosòfic relaciono la teoria del mentider de Kant amb la metàfora que el maquillatge i els filtres són la mentida moderna, perquè ens presentem al món amb una màscara d'aparences falses que no ens defineixen a nosaltres mateixos. Aquestes mentides conformen una societat frívola i consumista, la qual he volgut reflectir amb les seqüències de la roba i la dels "likes". Una societat amb individus mentiders que no actuen sota l'imperatiu categòric, sota el deure, pot arribar a provocar la destrucció del món i atemptar contra les vides, per això les imatges de les catàstrofes. En conclusió, he intentat adaptar aquesta petita part de l'ètica kantiana a la societat actual.

Personalment, fer aquest treball ha estat tot un repte. Abans de començar a pensar el vídeo he hagut d'estudiar i fer una reflexió sobre la teoria ètica de Kant. Treballar de forma individual ha sigut difícil perquè em limito a les meves pròpies idees per a crear-ho tot, i a vegades tenir lliure albir per a crear m'arriba a espantar, però la meva capacitat d'expressió és el que em fa ser una artista després de tot. Fent aquest vídeo també he après que a vegades és millor no donar-li a l'espectador tot fet (que hagi de pensar!).

(...) En general estic bastant orgullosa amb el resultat del meu vídeo i amb tot el que vull comunicar, he après a mostrar una teoria filosòfica bastant complicada en un vídeo de 2 minuts, la qual cosa no és fàcil!"

 

Inés: Què és el moralment correcte?


Inés: "Personalment m'ha agradat molt fer aquesta activitat però no estic del tot satisfeta amb el resultat ja que sento que podria haver quedat millor, però haver-ho fet amb un previ esforç de reflexió i un guió l’he sentit com si realment presentés un curtmetratge de veritat."



Raquel: "The true beauty"

the true beauty from Raquel Gil on Vimeo.

Raquel: "Fa referència al pensament de Plató sobre la bellesa, ell la considerava com una presència al món intangible i la comparava amb la bondat.

Per a transferir aquest missatge a l'audiovisual, vaig decidir fer una comparació entre com veu la bellesa la societat i Plató. 

Començant des del punt de vista de la societat, amb una persona que intenta ser part dels cànons de bellesa imposats a partir de la pressió social (sentint-se insatisfeta o amb un semblant apagat, per sentir-se forçada a complir aquests requisits). Poc a poc aquesta persona es va despullant, tant físicament com metafòricament, durant aquest procés cada vegada es sent més segura de si mateixa, ja que està mostrant com és realment, sense haver de fingir res, aquesta és la part on deixa veure la seva veritable bellesa.

A més, el fet que es mostri una escena, després d'haver-se despullat enterament, mirant un àlbum de fotos amb cada una de les persones com ànimes o essències, és un metàfora per parlar de com la bondat dels altres modifica la teva essència i com et sents, fent d'aquesta manera més fàcil ser bell (la teva ànima)."


Andrea: "La puresa"

 


Andrea: "Aquest vídeo està relacionat amb la filosofia kantiana, sobre realitzar les coses perquè s'han de fer i no pel que ens pugui aportar aquesta acció. També volia fer en el vídeo una menció a l'ajuda i  a que també cal ajudar als altres i treure un somriure sense fer-ho amb cap intenció al darrere. Aquesta part l’he volgut representar amb els meus avis, perquè sempre els he vist unes persones molt pures i s'han ajudat l'un a l'altre sense demanar mai res a canvi.

En conclusió, la realització d'aquest vídeo m'ha servit per indagar més sobre aquest tema, buscant la puresa de les persones i allò sentimental que les fa elles i gaudir de la vida.

En general, n'estic satisfeta del resultat final i cal dir que el lloc on he gravat el meu vídeo és Vilafortuny, on jo crec que es troba la meva essència i la meva puresa."


Paula: "L'amor romàntic"



Paula: "Vaig decidir fer un vídeo "mixedmedia", que consisteix en l'ús de materials d'altres àrees com ara el dibuix o pintura dins d'un treball audiovisual. 

En el meu cas, vaig treballar amb l'stopmotion tant pels vídeos fets a partir de fotos ajuntades en fraccions de segon, com les transicions i els efectes creats amb els dibuixos que vaig fer amb ceres de colors o amb bolígraf. Va estar un procés extremadament lent i llarg però va valer la pena. 

Per a la part del petó (tràveling circular en stopmotion i dibuix amb ceres), vaig haver de tallar el vídeo original per cada 0,1 fraccions de segon, de manera que després imprimia cadascuna d'aquestes captures i les pintava a mà amb ceres, pintura acrílica, aquarel·la i boli. Després les escanejava i les pujava a l'ordinador, on les adjuntava al vídeo i, al fer la unió de totes les fraccions de segon, quedava el resultat final. 

Vaig trigar moltíssimes hores, per l'exemple del petó vaig estar tot un dia, però estic molt molt contenta amb el resultat i per tant, estic satisfeta. 

Espero que gaudiu del vídeo tant com jo!!!!!"


Sofia: "Mentides autèntiques"


Sofia: "Totes les teves accions, cadascuna d'elles des de la més simple i irrellevant, fins a la més destacada i important, ha de ser una possible llei universal per definir el correcte o incorrecte." 

Després de reflexionar sobre allò que és bo, és a dir la bona voluntat, puc afirmar que estic d'acord amb la frase.

Kant presenta l'ètica formal, al contrari de la material, on se cerca una felicitat individual, en la formal s'actua pel deure i el no buscar res a canvi. Relacionem aquesta amb l'imperatiu categòric, i al mateix temps amb la frase amb la qual estic d'acord. Penso que les pròpies accions han de ser com voldries que fossin totes les de persones alienes, és a dir que puguin ser lleis universals.

Qualsevol acció ha de ser pel desig d'una bona voluntat, per tant, allò bo. Però pel que fa a les mentides, segons filòsofs deontòlegs com Immanuel Kant, defensen el no mentir en cap situació, però... i si aquella persona, qui fa de les seves accions lleis universals, realment, s'està mentint a si mateixa? És l'imperatiu categòric una mentida, i, per tant, contradictòria a les afirmacions de Kant? La persona estaria sent totalment el contrari al que se cerca amb l'imperatiu categòric.

Llavors estic d'acord amb les bones accions i la bona voluntat per crear una ètica, però crec també que a la vegada va acompanyat d'una falsa realitat o fals desig, que fa impossible la creació de lleis universals. Un exemple és aquella persona suposadament perfecta en tots els àmbits de la seva vida, on les seves accions podrien ser lleis universals, però trobem que és una mentida en si mateixa, una mentida conseqüencialista, per no enfrontar-se a un mal major com la cerca d'un mateix, i veiem que aquella persona, al·legòrica a l'imperatiu categòric, és totalment el contrari d’aquest."


Evan: "Hola a Déu"



Evan: "La meva experiència realitzant aquest vídeo filosòfic ha sigut molt bona. Primer que tot vaig haver d'escollir el tema, la gent anava MOLT ràpid, a mi em va costar més de decidir-me, sempre tinc moltes coses al cap, a més a més volia que fos un tema nou, un tema que ningú fes, original i curiós. 

Jo de petit sempre he anat a un col·legi concertat catòlic i he rebut una educació cristiana catòlica. És per això que se’m va ocórrer fer alguna cosa relacionada amb Déu. La pregunta que jo em vaig fer va ser: Déu existeix? És una pregunta que ningú pot respondre i tothom la pot defensar a la seva manera. Jo, que soc jove, sóc conscient que estic immers en una societat atea i és per això que em va agradar la idea de defensar que Déu sí que existeix. Vaig preguntar-li a la meva professora de filosofia, l'Eli, i ella em va dir diversos filòsofs que defensaven aquesta idea o que, si més no, s'havien fet preguntes sobre l'existència d'un ésser superior. És en aquest moment, quan vaig començar a cercar la informació. 

Des de Tertulià, Sant Agustí, passant per Tomàs d'Aquino, Descartes, Sant Anselm i jo mateix vam anar confeccionant el meu text filosòfic fent una barreja de teories i frases que ara us explicaré en detall."


Joanna: "Mi dulce hogar"



Joanna: "El bé és la idea suprema i el mal és la ignorància –Plató.

Aquest vídeo filosòfic tracta sobre el conflicte entre el bé i el mal. És un conflicte molt personal i intern que tinc i sentia que realitzar el vídeo sobre això m'alliberaria del pes d'aquesta situació, ja que des de sempre el meu desestressant ha sigut l'art i no podia malbaratar aquesta oportunitat. També sentia que ensenyar això als meus companys i no només amb el meu vídeo, sinó el d'ells, ens uniria una mica més per veure el món intern de tots, és una activitat realment bonica i que ens uneix.

El vídeo comença explicant el nucli del sentiment i com es va desenvolupant, podem veure l'angoixa de la meva veu mentre que la velocitat va augmentant fins que trenca en un silenci i comença la cançó de "ARRANCAMELO" de WOS. Tant l'artista com l'obra van ser summament importants pel meu desenvolupament com a persona i per aquest vídeo, també em vaig inspirar en la cançó d'aquest, anomenada "ALMA DINAMITA".

El començament de "ARRANCAMELO" simbolitza l'acceptació de la situació encara que tinc el debat de si està bé o malament, o simplement aquesta casa em fa sentir que està malament i és aquest geni maligne de Descartes que em tracta d'enganyar els meus sentits.

En el vídeo agraeixo i incorporo les persones que em fan pensar les coses més clarament i no tancar-me tant en el conflicte, com per exemple el meu pare, el meu germà petit, Edgar, Erre, Adam, Elisa o Nathaniel, ell és el meu salvador realment.

Vaig començar a qüestionar-me el significat de CASA i HOGAR i d'això el principi del vídeo. És el vídeo més personal i del que més estic orgullosa perquè sento que és una abraçada a mi mateixa i als meus éssers estimats i estic molt contenta amb el resultat d'aquest."


Irene: Què és l'empatia?


Irene: "Aquest vídeo filosòfic està basat en l'ètica de Kant. Explica la història d'un noi que es desperta pel matí i se li fa l’hora de marxar cap a les seves obligacions, però mentre va en el cotxe el seu cap desconnecta de la realitat i comença a reflexionar sobre la vida, aquest cas sobre què és l'empatia.

Mentalment viatja cap a la platja, ja que és un lloc que per al protagonista reflexa un parèntesi de la seva rutina, un lloc en calma perfecte per deixar-te anar pels teus pensament. Així comença el seu viatge espiritual, sense desconnectar del tot de la seva realitat, per això surt una imatge del cotxe enmig de la seva reflexió. Fins que al final torna a la realitat mentre apaga la música de la ràdio del cotxe.

He volgut fer aquest vídeo perquè una de les preguntes més interessants per a mi és: Què és l'empatia? Sempre que he parlat d'aquest tema, cada persona m'ha respost coses diferents, així que partint de la base de l'ètica de Kant he volgut dedicar aquest vídeo a aquesta pregunta filosòfica.

La raó darrera la història del noi ha sigut un reflex de mi mateixa, ja que jo usualment em quedo pensativa en qualsevol situació en la que em trobi, es una cosa que em passa molt sovint des de sempre i m'agrada reflexionar amb mi mateixa. També la ubicació triada ha sigut perquè per a mi la platja i el mar són uns espais apartats de tot el món, com una mena de refugi."


 Adam: ¿Qué es la belleza?



Adam: "Per a la creació d'aquest vídeo filosòfic vaig començar a pensar quina podria ser la pregunta filosòfica que faria servir i a més s'identifiqués amb mi i pogués ser un vídeo una mica més personal. Primer de tot, quan ja vaig saber quina seria la pregunta, Què és la bellesa?, vaig anar a parlar amb la meva professora de filosofia l'Eli, i li vaig preguntar quins filòsofs em podrien servir per a la creació del meu projecte. Ella em va dir que comencés a buscar què seria la bellesa per a Plató. I això vaig fer, quan ja em vaig llegir un parell de textos vaig escriure el meu, i d'allà vaig treure la veu en off.

Va ser una mica difícil pensar el que volia fer al meu vídeo, però finalment vaig veure tot clar. Per això he volgut començar amb el vídeo totalment en silenci i quasi a les fosques, volia expressar una sensació d'angoixa i allò també m'ho va facilitar la meva habitació, ja que és molt petita i et dóna una mica d'angoixa. Seguidament, a mesura que va avançant el vídeo es va fent d'un color més viu, per donar a entendre aquella sensació que dóna igual com siguis, no has de fer-li cas als estàndard sinó ser com tu ets de veritat."


Laia: "La dependència emocional. Sòcrates."


Laia: "Fer aquest vídeo em va fer molta il·lusió perquè l'anava a dirigir tota sola, per tant, vaig pensar a buscar com a actriu una noia que fes teatre, així s'introduiria millor en el paper. Vaig preguntar-li a l'Elisa i va accedir molt emocionada.

Vaig estar durant tres dies fent el guió il·lustrat. Les dues teníem coses a fer durant la tarda, per tant no teníem la llibertat d'entretenir-nos, ens vam posar a la feina i vam tardar només 1h i mitja en gravar. El resultat m'ha agradat moltíssim.

Vaig escollir aquest tema perquè jo vaig tenir dependència emocional durant 2 anys i de diverses persones, i com que sé que és molt fàcil tenir-la, vaig pensar què millor que fer un vídeo perquè hi hagi gent que s'identifiqui i, a més a més, per les persones que no n'han tingut mai entenguin i vegin com és tenir-la.

Per fer el guió il·lustrat, bàsicament vaig pensar en el que jo feia l'any passat, com eren les meves tardes. I amb el resultat no puc estar més encantada de lo bé que s'entén. De fet, quan vaig acabar d'editar el vídeo i li vaig posar música, em van saltar les llàgrimes."


Alba: "La felicitat"


Alba: "Realitzar aquest vídeo m'ha ajudat a adonar-me que la felicitat és una cosa que podem obtenir a partir de nosaltres mateixos, ja que som nosaltres qui decidim què ens fa feliç i per què.

En el vídeo també es fa referència a com s'ha d'aprendre a viure sense el sentiment constant de felicitat, això es mostra en el procés de cerca, perquè la protagonista no es rendeix i troba la felicitat en el més senzill.

El moment on se superposen dues imatges fa referència a la lluita que moltes persones tenim amb nosaltres mateixes, les diferents veus del nostre cap. Quan la noia mira el cel fa referència a l'esperança. És quan es troba a ella mateixa, en pau i calma.

La camisa també ha simbolitzat l'alliberació i la seguretat. Té un significat subjectiu i en cada escena es pot interpretar de diferent manera, per exemple: quan la protagonista té la camisa mig ficada representa la lluita per sortir del pou de tristesa, pot semblar contradictori, ja que al final del vídeo la noia es torna a mostrar amb la camisa, això es perquè la noia aprèn a viure amb el que té, acceptant que no sempre sentirà la felicitat. (...) També vaig fer ús de la càmera lenta per exemple per empoderar a la protagonista, fent així un final més interessant.

Estic molt contenta amb el resultat que he obtingut, ja que penso que mostro una part dels meus sentiments i pensaments a partir d'una obra audiovisual. Aquest vídeo no només m'ha generat una gran satisfacció sinó que m'ha fet adonar que aquesta assignatura m'ha omplert de nous coneixements i m'ha ajudat a tindre un criteri propi. Sento que aquest vídeo, com a projecte final, mostra la meva evolució al llarg del que ha sigut l'any i això em fa molt feliç, ja que he gaudit molt d'aquesta assignatura i he après coses que em serviran per a un futur."

 

Irene: "La buena voluntad"



Irene: "Aquest vídeo filosòfic tracta sobre la bona voluntat, relacionant-lo amb l’imperatiu categòric de Kant que diu que hem d’actuar amb bona voluntat sempre perquè és el nostre deure, no actuem per aconseguir alguna cosa a canvi sinó que ho fem perquè s’ha de fer i a la vegada vols que aquestes accions siguin una “llei universal” és a dir que creus que tothom hauria d’actuar de la mateixa manera. Això és el que he volgut reflectir en el meu vídeo, que tracta d’unes germanes, Elvira i Mari Carmen.

Elvira pateix una demència que la fa totalment dependent, això li afecta la parla, ja que gairebé no pot comunicar-se i també l’afecta per qualsevol mena d’acció. Ella es comunica sobretot amb la mirada i els somriures. Per aquest motiu és Mari Carmen qui cuida d'ella tots els dies, ella ho fa amb la bona voluntat de saber que ha de cuidar de la seva germana i que ningú li ha imposat fer-ho. Ella està totalment satisfeta i contenta amb el que fa, no és cap càrrega, al contrari. Per aquest motiu, per a ella, saber que el que fa és genuí i que està fent el que s’ha de fer, això la fa més lliure. També es mostra la importància dels animals i de la vida de camp que porten, perquè és essencial en la manera de viure que tenen.

He gaudit molt gravant ja que, al ser un tema tan proper a mi, i amb persones tan importants, he pogut gaudir molt més del procés. Crec que és una oportunitat molt bona per d'endinsar-se més en el món audiovisual, i de poder veure el que hi ha darrere d'una gravació com aquesta: pensar abans els plans, el procés de muntatge i l'edició del vídeo.

També l'estona que vaig estar amb elles el cap de setmana, vam estar reflexionant sobre el tema de la bona voluntat. Volia saber que en pensava la protagonista del vídeo de tot això. Ella em va dir que la seva vida sempre ha estat lligada amb aquest concepte i que l'interessa molt. Abans que la seva germana desenvolupés demència, qui va estar cuidant d'ella des de ben petites va ser l'Elvira. Ella m'explicava lo agraïda que estava amb la seva germana, com l'havia ajudat quan va tenir problemes al passat, amb la família i la parella. Per aquest motiu és que volia mostrar la seva relació, perquè elles són l'exemple d'ajudar-se mútuament sense voler cap satisfacció pròpia a canvi. 

Personalment estic molt contenta amb el resultat, mostra el que jo volia ensenyar d'elles, i per a mi també a sigut un aprenentatge molt gran i molt gratificant."


Exemple d'escaleta utilitzada, "La buena voluntad":




Exemple de guió tècnic il·lustrat utilitzat, "La buena voluntad":




L'estrena dels vídeos finals de curs es fa habitualment a la sala d'actes. És sempre una jornada festiva que desperta molta expectació i aquest cop va comptar amb la presència dels alumnes de 1r de batxillerat artístic (plàstic i escènic) que van demanar prèviament permís als seus respectius professors per tal d'assistir. 




La coavaluació ha consistit en fer una valoració crítica de 3 vídeos dels companys a escollir lliurement, com es pot llegir en els exemples que segueixen.




Alex: "El vídeo d'Evelyn Filtres em va agradar molt, em va sorprendre com va relacionar la filosofia de Kant amb les mentides de l'actualitat, ja que no era cosa fàcil i ho ha aconseguit plasmar molt bé. El vídeo s'entén molt bé, amb l'ús de colors, les metàfores com la del maquillatge, la música, la càmera ràpida... Parla, a part de les mentides, de les xarxes socials, el consumisme i l'autoestima. Són temes molt actuals i que gairebé tothom les ha patit o les pateix. En conclusió crec que ha fet bona feina en aconseguir fer reflexionar a l'espectador sobre com ens mentim amb els filtres i les xarxes socials."

____


Evelyn: "Penso que el vídeo d'Inés Què és el moralment correcte? és interessant perquè des del primer moment li planteja una situació a l'espectador i li fa una pregunta, les respostes de la qual relaciona a partir de les diferents ètiques i morals. Això és un recurs perfecte per a fer que l'espectador estigui molt atent i que reflexioni sobre què és el que faria ell. En l'àmbit tècnic crec que també està bastant bé perquè utilitza diferents enquadraments i usa també el recurs del color per a indicar quan el temps es rebobina, tornant sempre a la pregunta inicial.

Aquest vídeo és una bona forma per a entendre la teoria de Kant de manera pràctica i amb bons exemples que sens dubte se't queden al cap. Això sí, prèviament has d'haver estudiat l'autor per a captar les idees des d'un principi."

____



Inés: “Un vídeo que m'ha semblat molt interessant ha sigut el de Raquel, The True Beauty. El que més m'ha agradat d'aquest treball ha sigut l’edició, ja que és molt original i fa que tot s'entengui molt millor que no pas si no ho hagués fet d'aquesta manera. El context del vídeo també s'entén a la perfecció, podem veure com fa referència a l'ètica platònica i a la importància que té la bellesa interior.”

____



Sara: "La riquesa visual del vídeo de Paula L'amor romàntic és altíssima. La combinació d'imatges en vídeo, on es mostren una gran varietat d'enquadraments, amb el dibuix superposat en aquestes, crea una sensació d'estar veient un videoclip professional. La gran dificultat que ha degut suposar realitzar aquest muntatge es mereix un reconeixement digne. 

Les transicions són originalíssimes i no es fan repetitives. Penso que aquestes aporten el seu punt especial.

Opino que la tria del color és excel·lent. El fet que el vídeo giri en torn els tons neutres i destaqui el potent roig, ens dóna un missatge sobre el contingut del vídeo: l'amor, ja que el vermell està relacionat amb aquest tema. A més, en reduir la gamma cromàtica, crea una homogeneïtat molt agradable a la vista, com també amb la il·luminació no massa intensa, ni tampoc fosca.

Per acabar, parlant del so, dir que la cançó no ha pogut ser més perfecta per a aquest vídeo. Les parts sincronitzades de la lletra amb el que es mostrava a la imatge, demostra una prèvia preparació meticulosa per a poder aconseguir el resultat que finalment s'ha obtingut. El missatge m'ha semblat preciós i romàntic com el títol indica."

____



Evelyn: "El vídeo de la Sofia Mentides autèntiques és un que tenia ganes de comentar perquè tant el seu vídeo com el meu parlen de les mentides però d'una forma una mica diferent, encara que també tenen moltes similituds. 

Sofia sempre fa una gran feina quan té una càmera a les mans, i del seu vídeo el que més m'agrada és el recurs de l'enregistrament i la fotografia. Quan ensenya la pantalla del telèfon amb les fotos que fa el protagonista, sento que és molt estètic i ajuda a reflectir això que explica, com una imatge queda immortalitzada i quan la compartim en les xarxes es crea una mentida. El protagonista no gaudeix els llocs i només vol gaudir d'una bellesa falsa.

Crec que el vídeo és molt suggeridor, sobretot amb la desaparició del noi al final, perquè dona molt a pensar. M'ha agradat veure com hem tractat el tema de les mentides de diferents maneres però vinculant-les amb les xarxes socials, perquè realment són la font més gran de mentides que tenim al nostre voltant. M'ha resultat molt interessant."

____


Noa: "L'Evan ha escollit una temàtica que em sembla molt interessant i alhora complexa com per realitzar un treball artístic però considero que ho ha aconseguit. Em crida l'atenció les diferents textures que es mostren en el vídeo, les teles suaus, l'aigua caient cristal·lina, les roques protuberants... Hola a Déu m'ha semblat un vídeo amb molta sinestèsia i molt suggerent."

____


Adam: "Volia comentar el vídeo de la Joanna Mi dulce hogar perquè encara que no el va posar a classe té un sentiment que et fa tindre un nus a la gola durant tot el vídeo, no sé si és perquè també m'identifico amb el seu missatge o simplement per lo bonic que és, però crec que si un vídeo et fa sentir així té una cosa que val la pena. A més, el fet de com està editat també li dona una sensació de nostàlgia que fa que aquell sentiment encara s'accentuï més."

____


Virgínia: “El vídeo Què és l'empatia? de la Irene tracta un tema que em sembla molt interessant, ja que jo em considero una persona poc empàtica i això a vegades m'espanta. En el seu vídeo ens deixa el missatge ben clar i també ens transmet aquesta sensació de necessitat, on volem que la gent empatitzi a vegades amb nosaltres. Els plans, filtres i la composició del vídeo en general em semblen molt adequats per al tema que ha triat.”

____


Reich: "M'ha interessat molt el tema del vídeo de l'Adam ¿Qué es la belleza? perquè es tracta des d'un punt de vista quotidià i actual.

Audiovisualment, la idea d'utilitzar un projector per projectar el contingut que es veia en el mòbil em sembla espectacular.

El text que acompanya el vídeo m'ha resultat molt bonic, perquè un cop més ens mostra la bellesa de la vida, del dia a dia i la bellesa pura i més sincera.

Ha sigut molt agradable participar en la realització del vídeo, ha sigut una experiència única i que també m'ha fet reflexionar sobre el concepte que hi ha actualment a la societat sobre la bellesa."

____

 


Sofia: "El vídeo de l'Alba La felicitat crec que és plàsticament excel·lent, ha sigut capaç de transmetre sentiments al públic amb les imatges i també amb el color, ja que el fet que sigui en blanc i negre ha fet que el missatge arribi de forma més contundent. Del vídeo, el que més destaca són les transicions, totes tenen una relació amb allò que es vol expressar, i a més totes tenen una plasticitat molt creativa, sobretot els encadenaments, que de la forma que ha ajuntat els plans creen imatges surrealistes molt expressives. A més, com al final canvia del blanc i negre al color, em sembla molt expressiu i coherent.

A nivell de so, crec que ha escollit una cançó molt bona i a més ha pogut donar-li importància a la veu en off i que aquesta s'escolti bé tenint música darrere."

____




Paula: "El vídeo de la Irene La bona voluntat sobre la filosofia de Kant em va agradar moltíssim. Sento que va ser capaç de captar una història real i propera a ella de manera que ens la va fer arribar a tots, provocant així les nostres emocions. Va fer ús d'una estètica que aparentment és senzilla, però que darrere està molt pensada, tant els moviments de càmera com els colors que utilitzava, plans, angles, etc. La veu en off va ser preciosa i comunicava molt bé el missatge a l'espectador. Va donar peu a la reflexió i va transmetre una gran sensibilitat com cap altre."

Reflexions finals compartides amb el professorat del departament de Filosofia el dia 27 de juny 2023:

Durant el curs anterior ja es va fer l’exercici de creació de vídeos filosòfics per primer cop però el resultat estètic va prevaldre per damunt de la reflexió filosòfica: http://fervisible.blogspot.com/2022/06/video-filosofic.html

És per això que durant el curs 2022-23 la implicació del professorat del departament de Filosofia ha consistit en guiar de diferents maneres el discurs implícit en cada vídeo creat com, per exemple, fent l’acompanyament en la pluja d’idees inicial, corregint els textos escrits i refent-los conjuntament, donant indicacions sobre possibles relacions entre les idees filosòfiques formulades per l’alumnat i alguns pensadors estudiats a classe, obrint el diàleg a partir del text inicial, etc. Resoldre per escrit l’exercici 3 dels models d’exàmens PAU ha resultat inspirador en alguns casos.

L’avaluació del text escrit, en el cas de la matèria d’Història de la Filosofia, ha comptabilitzat com un exercici més del 3r trimestre o bé ha servit per arrodonir la nota a l’alça en alguns casos. En el cas de Cultura Audiovisual ha tingut el valor del 30% de la nota final del 3r trimestre per tractar-se del projecte final de curs.

L’estrena dels vídeos s’ha fet a classe de Cultura Audiovisual. A classe de Història de la Filosofia s’ha projectat algun dels vídeos i s’ha fet el comentari en grup. 

El professorat del departament de Filosofia considera que la proposta de crear un vídeo filosòfic pot ser una eina educativa excel·lent. A partir d’aquesta experiència es considera la possibilitat de treballar-ho a 1r de batxillerat per aprofundir en els temes curriculars de Filosofia com l’antropologia, la política, el coneixements de la realitat, l’estètica, etc. Una altra opció seria desenvolupar aquesta situació d’aprenentatge amb l’optativa de 4t d’ESO. Els vídeos es podrien projectar per Sant Jordi en la sala d’actes de l’institut per a un públic  general, ja siguin alumnes d’ESO o batxillerat.









divendres, 16 de febrer del 2018

Projecte de centre: Memòria històrica. Cultura Audiovisual.

TESTIMONIS DE LA MEMÒRIA

Proposem un exercici que formarà part del projecte de centre del curs 2017-2018 de l'Institut Antoni de Martí i Franquès sobre la Memòria Històrica del període de temps comprés entre la Segona República i el final del franquisme.

Amb els alumnes de Cultura Audiovisual de 2n de Batxillerat volem fer un documental. Ens organitzarem per grups de treball de manera que cada grup elaborarà un capítol del documental col·lectiu. Comptarem amb l'assessorament de la documentalista Maria Roig, gràcies a la concessió d'un Ajut Pont de la URV per a projectes educatius.


Durant la primera sessió de classe amb la Maria, el dia 14/12, ella es presenta amb una foto de la seva família i ens explica com va a arribar a interessar-se pels documentals. Maria: "Soc el resultat de les meves experiències i de la casualitat però, sobretot, dels meus avantpassats".

La Maria ens explica també la diferència entre un reportatge i un documental. El reportatge és periodístic, immediat, caduc. Altrament, el documental és cinematogràfic, personal, creatiu, atemporal. Ens posa alguns exemples com "Bucarest, la memòria perduda" d'Albert Solé i també l'entrevista a l'autor en el programa Sense Ficció.

Parlem també sobre la memòria dels objectes, que són com a talismans que et transporten a una història llunyana. De fet, la Maria obre una capseta plena d'objectes de la seva memòria personal i els col·loca sobre la taula, explicant-los.

Ens parla, finalment, d'alguns documentals en els quals ha treballat com el titulat "Memòries", de Francesco Corsi o "Cinc batalles". Abans de marxar, fem una pluja d'idees ràpida per temptejar quins temes ens poden interessar sobre el període a treballar: la Guerra Civil espanyola i la postguerra fins l'acabament del franquisme. En aquesta primera pluja d'idees surten temes com: els traumes psicològics, les cicatrius, la música de l'època... Maria ens recomana fer una petita fitxa abans de començar el nostre documental indicant el tema, la hipòtesi, la idea dramàtica, el punt de vista, l'audiència a la que va dirigit i els objectius.






Segona sessió de classe (sense la Maria), dia 19 de gener:

Mirem el documental "Cinc batalles", en el qual la Maria ha participat com a guionista. L'atenció i el silenci de l'alumnat és absolut. La Cristina, protagonista del documental, ha aconseguit captivar-nos des dels primers minuts i ens ha fet emocionar.

Sinopsi: Cristina neix fa vint-i-tres anys amb dos problemes greus de salut: obesitat mòrbida i artritis reumàtica juvenil. Torna a néixer quan tenia 13 anys, després d'una intervenció quirúrgica de reducció d'estòmac. Cristina porta el seu cos marcat, i la seva vida, marcada pel seu cos. Les seves cinc enormes cicatrius als braços, cames i abdomen parlen per ella, sense que ella pogués parlar. Però ara ella vol fotografiar cada cicatriu del seu cos, explorar-la, definir-la, entendre-la i sentir-la. Vol retratar la seva vida a través del seu cos, com ha estat fent el seu cos amb ella, fins ara. Vol entendre el seu cos, dir-li que s’ha reconciliat amb ell, que ara se sent dona, amb cos de dona.


Després de comentar oralment els aspectes del documental que més ens han agradat, tant sobre el contingut tractat com sobre els paràmetres audiovisuals emprats, omplim la fitxa que la Maria ens ha recomanat com a activitat prèvia a la realització d'un documental, d'aquesta manera aprenem a fer el primer pas que haurem d'aplicar més endavant al nostre propi projecte:


Tercera sessió de classe (sense la Maria), dia 24 de gener:

Explico alguns conceptes apresos en el taller de documental impartit per Joan González en el marc del Festival Memorimage de Reus durant el primer trimestre del curs.


Tot seguit, ens reunim en petits grups de treball i fem una pluja d'idees per acabar de concretar el tema que més ens pot interessar desenvolupar en forma de documental. Alguns temes proposats són: la fam, els jocs dels infants, l'estètica de la dona en aquella època, les dones lluitadores que havien de treure endavant la seva familia elles soles, la correspondència, la televisió, la censura... Poso l'exemple de l'escena final de la pel·lícula "Cinema Paradiso", la mirem i ens preguntem perquè Alfredo li devia fer aquell regal tan peculiar a Salvatore després de morir: algú diu que perquè fos valent fent cinema. El mateix penso jo, i perquè l'estimava:




Quarta sessió de classe (2ª amb la Maria), dia 25 de gener:


Amb la Maria a classe, anem dresgranant les idees per a convertir-les en projectes. Carol, per exemple, proposa treballar a partir del diari del seu besavi, soldat a la Guerra Civil espanyola. Maria diu que la veu en off podria recrear la veu del besavi, a través de les frases del diari. També aconsella la recerca d'imatges antigues i també actuals que parlin sobre el tema i ens recomana visitar els arxius històrics de Tarragona o, fins i tot, consultar "Tarragona antiga" a Facebook, on podem trobar les imatges catalogades per temàtica. Fem la fitxa d'aquesta idea i pensem també en el possible guió.

Un altre tema proposat per l'alumnat és l'estètica de les dones, ja que una de les àvies és costurera. Aquest grup vol recrear a l'actualitat els pentinats i la forma de vestir de les besàvies. Ens sembla una molt bona idea que pot introduir-se amb una entrevista a l'àvia.

Un altre tema és el servei militar ("la mili") durant el franquisme. Comptem amb l'avi del Miquel, el Justo, per a fer-li una entrevista. Podem fer-li les mateixes preguntes que han sorgit avui a classe: feien la mili els homosexuals? per exemple.

Un altre tema és l'educació. En aquest cas, la Maria ens aconsella incloure millor dues entrevistes, per articular la veu de dos persones i així despertar interés de l'espectador. Ens incita a buscar objectes antics sobre el tema, a part d'aconseguir imatges d'arxiu.

Un altre tema d'interés són els jocs dels infants en aquella època. Els jocs antics es podrien comparar amb els jocs actuals i qüestionar, mitjançant el documental, quines són les repercussions dels diferents jocs en la nostra vida.

La Maria també ens recomana distribuir-nos, en cada grup de treball, els diferents rols d'un equip audiovisual: GUIÓ (estructura, ordenació de les idees), PRODUCCIÓ (roba, perruqueria...), DOCUMENTALISTA (recerca als arxius), DIRECCIÓ FOTOGRÀFICA (tipus de pla, angles de visió, il·luminació...), SO (micros, drets d'autor de la música...), MUNTATGE (edició final del documental).

Cinquena sessió de classe (3ª amb la Maria), dia 16 de febrer:

En aquesta sessió de treball, l'alumnat hauria d'haver començat la recerca sobre el tema escollit, però pocs grups ho han fet. El tema de la moda femenina de l'època comença a definir-se gràcies a les fotografies que els membres del grup han trobat a casa seva. El diari del besavi de la Carol, ja ha estat fotocopiat i llegit a quatre bandes, de manera que s'han resaltat les parts més interessants. Aquests són dos exemples de com ha avançat la recerca prèvia.



La Maria ha preparat una nova presentació de diapositives i ens explica que no és imprescindible ser 100% verídics, sinó que importa sobretot el missatge a transmetre. Ens mostra un exemple de fotografia que va ser preparada per Robert Capa per expressar la precarietat de la vida de les persones en temps de la Guerra Civil Española. La zona era militar i, per tant, havia estat desallotjada, raó per la qual es pensa que Robert Capa va portar els civils fins allà i els va fotografiar. Gràcies a aquesta fotografia, algunes associacions com el "Socorro rojo" es van mobilitzar i van ajudar a la població.

Més informació a: https://www.elespanol.com/cultura/patrimonio/20170620/225228006_0.html





Maria aconsella la transcripció de les entrevistes que farem per detectar després les parts que volem ilustrar audiovisualment. Ens diu que demanem als entrevistats respostes concretes i clares per estalviar-nos així una feina feixuga de transcripcions molt llargues. Ens recomana fer un pla de rodatge en dos únics dies per economitzar temps i esforç i, per últim, fer una escaleta amb dos columnes: imatge i so.

Dedicim dedicar una hora de classe pròximament per elaborar les preguntes a fer als entrevistats (que hauran de plantejar-se amb una INTENCIÓ) i també ens intentarem ajudar-nos uns als altres a través d'un fòrum del moodle creat especialment per al projecte de memòria històrica.


La presentació de la Maria del dia 16 de febrer:




Durant els dies següents l'alumnat fa recerca sobre el tema triat. Alguns d'ells visiten l'Arxiu Provincial de Tarragona, o bé consulten enllaços a Internet, proporcionats per la Maria Roig o suggerits a l'entorn educatiu EduCAC:

Fons lliures de dret: https://archive.org

Facebook Tarragona Antiga: https://www.facebook.com/tarragonantiga

Arxiu municipal de la ciutat de Tarragona, Tabacalera:





Fent recerca a l'Arxiu provincial de Tarragona

Seguim avançant en el projecte: corregim a classe les preguntes que volem formular als diferents entrevistats per dirigir-les concretament als continguts que volem explicar. Més endavant corregim també els guions, però ens adonem que falta incloure la transcripció de les parts més interessants de l'entrevista, per així poder fer una tria més concreta de les imatges de recurs. 

A través del moodle de la matèria compartim també enllaços a peces musicals lliures de drets i fem votació de les 3 que més ens agraden per si algun grup les vol fer servir per sonoritzar el seu documental. Pensem que això pot contribuir a donar continuïtat als diferents capítols que formaran un sol documental. Ha estat una proposta de l'Albert.

El dia de l'estrena, 19 de març de 2018:

Fem l'estrena en una aula amb pantalla gran i assaborint piruletes, per celebrar que hem estat capaços de fer recerca, entrevistes, el guió i l'edició dels nostres documentals. La Maria i jo estem molt contentes del resultat, però encara falta polir algunes qüestions de so i subtitulació.


Durant la projecció dels documentals hem fet servir una pauta de coavaluació, en la qual hem valorat els següents ítems: contingut interessant (desperta emocions i aporta coneixements), documentació acurada (la documentació ajuda a entendre el missatge), sonorització (se sent bé, s'han fet servir efectes de so, la música es correspon amb el contingut), fotografia i il·luminació (bons enquadraments, bona il·luminació) i, per últim, el guió (estructurat, coherent).



A continuació, una mostra dels documentals fets:



Marta i Óscar: "En memòria dels caiguts"

Óscar: "Hem intentat tornar als temps on el terror dominava sobre els pobles de la Catalunya rural. (...) Volem dedicar aquest documental a tots el morts i les persones de Solivella que van haver de fugir durant el règim franquista".

Marta: “Vaig parlar amb els meus avis per demanar-los informació i em van explicar que, de vegades, al poble, venia un camió. Feien pujar homes al camió de 50 en 50. Segons deien, aquests ja no se’ls tornava a veure. Un d’aquells va ser el pare del meu avi. Per sort, el van deixar baixar, gràcies a que era pianista”.



Laia, Laura, Carolina, Alba: "Memòries de l'Ebre"

Carol: “He col·laborat aportant la informació, extreta d'un diari personal que va escriure el meu besavi, i participant com actriu en el documental. En aquella època, tan soldats com camillers, passaven gana i set, ja que era molt difícil trobar aigua potable. Molts encara no tenien els 18 anys (la quinta del biberó). Va morir molta gent, va haver molts ferits i mutilats, com el meu besavi.”


Laia: “Al principi no em semblava un tema molt entretingut de tractar perquè el trobava molt llunyà però després de fer aquest documental he vist que em vaig equivocar. M'ha semblat una experiència fantàstica ja que he après moltes coses sobre com vivien els camillers i els soldats durant la Guerra Civil, des de primera mà.”




Marina, Núria i María: "Salvavidas"

María: “Decidimos entrevistar cada una de nosotras a nuestras abuelas para tener tres versiones diferentes sobre el tema de la fe. También nos vino muy bien que una de nuestras abuelas no fuera creyente, otra lo fuera muchísimo y la tercera que creyera en la fe, pero no en extremo. Quedó un documental con preguntas y respuestas muy interesantes que pueden enseñar a muchas personas cosas que no habrían podido encontrar en un libro”.



Albert, Julieta, Júlia T. i Júlia C.: "Pilar i els jocs"

Albert: "Després d'enregistrar l'entrevista, i havent-la escoltat, vam fer una recerca al No-Do per agafar material que quedés bé al documental. També vam utilitzar algunes imatges que ens van ser prestades per l'Arxiu Històric de Tarragona, i que n'estem molt agraïts. Aquest ha estat un dels millors projectes en què he pogut practicar les meves habilitats de vídeo, so i muntatge i que, a més a més, m'ha permès conèixer coses que potser mai hagués sabut, així com intimar més amb mon àvia".




Eric, Victoria, Adrian: "Els trumes psicològics de la guerra"

Victoria: “Nuestra historia gira entorno a Ángela y ponerle voz a este trabajo me ha sido complicado, ya que quería transmitir sus palabras con el tono adecuado al mensaje. Son recuerdos difíciles y por lo tanto cuesta arrancarlos de raíz”.


Adrian: “Quan estava fent els subtítols en vaig quedar pensant sobre aquella època, sobre els milers de famílies que van quedar destrossades per la guerra, va ser una època dura, però el temps ho arregla tot. Hem de mirar endavant i no cometre els mateixos errors per no patir la mateixa situació”.



Aitana, Magalí, Anna, Ariadna, Marc: "Tornar a mirar els pupitres buits"

Ariadna: "És un treball diferent al que estem acostumats, de fet m'atreviria a dir que mai abans havia hagut de treballar sobre un tema amb tanta importància. Consistia en comprendre la història a partir de l'experiència dels nostres propis avis i aconseguir-ne un resultat digne, respectant el seu record. En el meu cas m'he encarregat de documentar el video buscant imatges referents al que explica Pep Burguera i he pogut comprovar que és una tasca realment difícil i, en alguns casos, impossible". 

Magalí: “Este documental ha sido sin duda una experiencia muy chocante. Si nunca me hubiese parado a hacerlo, no sería consciente de lo realmente afortunada que soy por no tener que haber vivido en aquellos tiempos y por ello estoy agradecida.”

_____


El Diari Més Tarragona publica el dia 19/6/2019 un article sobre el documental "Memòries de l'Ebre" amb motiu de la seva projecció en la selecció Oficial del Festival de cinema FIC-CAT de Roda de Berà en la secció educativa:
https://www.diarimes.com/noticies/tarragona/2019/06/18/tot_allo_que_no_expliquen_els_apunts_63428_1091.html








L'experiència educativa explicada a la revista Aula de Secundària, setembre-octubre 2021: https://www.grao.com/es/producto/testimonios-de-la-memoria-as04397801

Primeres pàgines de l'article (6 pàgines en total):





Gràcies, avis i àvies!!!