Alguns dels nostres referents:
"Amélie" (2001) de Jean-Pierre Jeunet,
al començament de la pel·lícula es mostra el retrat audiovisual d'Amélie i també des seus pares.
al començament de la pel·lícula es mostra el retrat audiovisual d'Amélie i també des seus pares.
Espot ESCAC (2001) creat i dirigit per Lluís Segura (retrat d'un noi que vol ser director de cine):
"Paula" (2016), retrat audiovisual de ficció creat per l'alumna del curs anterior Alba Merino:
Aquí teniu una mostra dels retrats audiovisuals creats per l'alumnat de primer de batxillerat de cultura audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2015-2016:
Eva, "Pèl Verd" (retrat de la Clara)
Eva: "Pèl verd" és el retrat audiovisual que he fet de la Clara, ja que està farta que la reconeguin pel seu cabell, i per fer veure
a la gent que ella és més que el seu pèl, que ella és una noia genial en tots
els aspectes.
La idea que vull transmetre és que no has de deixar que res
del teu aspecte et defineixi si tu no ho vols, que no som només el nostre
aspecte físic, que cadascú és com és i que fins que no coneguem a la persona,
mai hauríem de jutjar-la pel seu aspecte".
Eric, Gerad, Alicia, Claudia: "James Dean no ha muerto"
(retrat d'un noi que s'identifica amb el personatge de James Dean)
Alicia: "La idea la sugirió
Eric e inmediatamente supimos quién debía ser el actor principal. Encontrar
todo el atrezzo no fue un problema ya que él es un gran fan de James Dean y disponía de todo".
Gerard: "La intenció del curt és recordar aquells ídols que tothom té i la importància i influència que tenen sobre nosaltres. Vam buscar fotografies a partir de les quals vam crear les escenes el més semblant possible als retrats de James Dean que havíem trobat. També és important l’Eric i la seva particular manera de tornar a la vida a la icona del cinema que és James Dean".
Gerard: "La intenció del curt és recordar aquells ídols que tothom té i la importància i influència que tenen sobre nosaltres. Vam buscar fotografies a partir de les quals vam crear les escenes el més semblant possible als retrats de James Dean que havíem trobat. També és important l’Eric i la seva particular manera de tornar a la vida a la icona del cinema que és James Dean".
Júlia: "Anna"
Júlia: "Gràcies a aquest treball he pogut gaudir i passar-ho bé, i
conèixer encara més a l'Anna, la protagonista del vídeo".
Clara, Roser: "Cinefília"
Clara: "La Rous i jo vam tenir varies idees en un principi, i podríem
haver-ne triat una més fàcil, però aquesta idea ens va enamorar massa i l’havíem
de dur a terme. El retrat audiovisual és d'una persona fictícia, la
característica principal de la qual és que està obsessionada amb el cinema. Té
una mena de paral·lelisme amb el Quixot, que de tant llegir llibres de
cavalleries veu visions i interpreta la realitat a la seva manera. La noia del
nostre vídeo relaciona moments quotidians de la seva vida amb escenes de
pel·lícules, més o menys famoses. Volem fer una mena d'homenatge a
les grans pel·lícules que més ens han marcat".
Lian, Gina, Mar: "Per sobre de tot"
Lian: "Només teníem una cosa clara: volíem que el que
escoltessin els espectadors en la veu en off no coincidís amb el que les
imatges mostressin. D’acord, no era molta cosa, però era una bona idea, i vam
decidir apostar-ho tot per ella.
Vam començar a plantejar-nos, llavors, què volíem
expressar. Ens vam proposar que el curt servís per criticar alguna cosa, per reivindicar
o per fer reflexionar. Al final vam arribar a un primer apropament a la idea: l’estrès d’un estudiant, el fet d’estar sotmesos a unes aspiracions
per parts dels pares i/o professors que potser no som capaços d’arribar.
El repte més gran era que no semblés una cosa
pessimista, perquè no ho era. Simplement volíem fer reflexionar sobre el tema.
Totes som estudiants i, per tant, no volíem de cap de les maneres que donés a
pensar que la vida que vivim no és bona.
El títol, “Per sobre de tot”, fa
referència a l’última frase del curt on la mare diu “Tinc sort perquè sé
que, per damunt de tot, la Paula és feliç” que aporta aquest punt benestant.
Malgrat que la protagonista potser no arribarà mai a aquella imatge idealitzada
que té la seva mare d’ella, ella és feliç amb la seva vida, i simbolitza aquest
pensament de gaudir al màxim de les coses i no deixar-te ensorrar per aquelles
coses petites que no són com s’esperen en un primer moment."
Gina: "Ha sigut una experiència molt bona fer aquest treball, ja
que poc a poc vaig aprenent i veig que realment vull que això tingui relació
amb el meu futur. Tot i que encara m’he d’equivocar moltíssim per anar
millorant."
Rodatge i edició de: "Per sobre de tot":
A continuació, exemple d'escaleta utilitzada per Clara i Roser en "Cinefília" i exemple de guió tècnic il·lustrat fet servir per Lian, Gina i Mar en "Per sobre de tot":
Durant el curs següent, 2016-2017, tornem a fer l'exercici, aquesta vegada aprofundint en el tema del retrat escrit com a punt de partida. Agraeixo la col·laboració de les meves companyes de llengua i literatura catalana i castellana que m'han fet arribar exemples literaris com els que podeu llegir a continuació:
Exemple de retrat literari escrit per Josep Pla a "El carrer estret",
primer fa referència als trets físics i després als psicològics:
La senyora Massaguer és una persona petita, de faccions menudes, molt ben dibuixades, amb un naset una mica tirat enlaire, els ulls blauets vius, les dents blanques i ben conservades, el cabell gris allisat, recollit en un monyo a l'antiga. És una dona alegre i animada, lleugerament irònica.
Exemple de retrat literari escrit per Jaume Fuster a "De mica en mica s'omple la pica",
fa servir la comparació i la hipérbole:
En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresuades i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixuda. No en filava tres dalt d'un ruc, pobre home, i m'examinà tan de prop que semblava que m'anés a petonejar.
Exemple de retrat literari, escrit per Mercè Rodoreda a "La Plaça del Diamant",
fa servir la comparació i la personificació:
Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espeses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí.
Exemple d'autoretrat literari, escrit per Miguel de Cervantes a "Las novelas ejemplares",
comença pels trets físics i continua amb anècdotes sobre la seva vida:
“Éste que veis aquí, de rostro aguileño, de cabello castaño, frente lisa y
desembarazada, de alegres ojos y de nariz corva, aunque bien proporcionada; las
barbas de plata, que no ha veinte años que fueron de oro, los bigotes grandes,
la boca pequeña, los dientes ni menudos ni crecidos, porque no tiene sino seis,
y ésos mal acondicionados y peor puestos, porque no tienen correspondencia los
unos con los otros; el cuerpo entre dos extremos, ni grande, ni pequeño, la
color viva, antes blanca que morena; algo cargado de espaldas, y no muy ligero
de pies; éste digo que es el rostro del autor de La Galatea y de Don Quijote de
la Mancha, y del que hizo el Viaje del Parnaso, a imitación del de César
Caporal Perusino, y otras obras que andan por ahí descarriadas y, quizá, sin el
nombre de su dueño. Llámase comúnmente Miguel de Cervantes Saavedra. Fue
soldado muchos años, y cinco y medio cautivo, donde aprendió a tener paciencia
en las adversidades. Perdió en la batalla naval de Lepanto la mano izquierda de
un arcabuzazo, herida que, aunque parece fea, él la tiene por hermosa, por
haberla cobrado en la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados
siglos, ni esperan ver los venideros, militando debajo de las vencedoras
banderas del hijo del rayo de la guerra, Carlo Quinto, de felice memoria”.
Com a conclusió, alguns consells per abordar el tema del retrat, ja sigui escrit o audiovisual (tant si en el vídeo es vol fer servir veu en off, com si no):
- Començar pels trets físics (ulls, cabells, talla...) i la vestimenta, continuar amb els trets psicològics, els gustos, costums, aficions, manies...
- Fer servir les figures retòriques, que són les mateixes que es fan servir a la retòrica de la imatge: comparació, metàfora, hipérbole, ironia, etc.
A continuació teniu una mostra de retrats audiovisuals fets per l'alumnat de primer de Batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2016-2017:
Eli, Irene, Ianula i Maria: "Alba"
Eli: "El nostre vídeo consisteix en
descriure el dia a dia d'una persona una miqueta "peculiar"; és un
noi, però li agrada ser una noia. S'expliquen els seus gustos, les seves
manies...
La nostra intenció és fer veure a
la gent que aquestes coses estan a l'ordre del dia, i cada vegada és més comú
trobar-se una persona d'aquestes característiques. Les hem d'acceptar perquè
són persones igual que les altres, amb els mateixos drets i se les ha de
respectar."
Irene: "Jo vaig fer d'actriu, em va
agradar molt i vaig saber com és de cansat fer d'actriu per totes les vegades
que vaig haver de repetir les seqüències!!!
Estic molt orgullosa de tota
feina feta, ja que a més de passar-ho molt bé, també hem après molt, perquè no
es el mateix fer la teoria a classe que posar-la en pràctica i jo crec que això
és el que més ens ha agradat, poder viure de primera mà com és tot el procés de
creació".
Maria: "Orphic"
Maria: "Cambiaba la idea del argumento y los planos cada dos semanas, así que me
llevaba la cámara de vídeo a todas partes y, si veía algo relacionado con la
imagen que tenía en mente, lo grababa. Eso hice con las escenas de
paisajes y objetos, ya que no necesitaba ningún actor, todavía. Al juntar lo poco
que tenía vi que estaba bastante desordenado y tenía poco sentido, y poco a
poco fui dándole una forma coherente. Es por eso que le puse este título,
Orphic. Significa misterioso, difícil de entender y fuera de lo normal. Creo
que mi corto en general se define así, y soy consciente de que el mensaje
cuesta de entender, pero a la vez quería que cada uno lo interpretara según su
visión (negativa si creen que el chico muere, o positiva si creen que el chico
vive). El mensaje que quería dar es que, a pesar de todo lo malo que uno pueda
sentir, siempre hay una esperanza para seguir avanzando".
Èric: S/T
Èric: "Aquest retrat audiovisual parla d’una
persona misteriosa i extravagant, mai revela la seva identitat, només diu coses
sobre ell com, per exemple, que no li agraden les pomes, és aventurer, és poètic,
te imaginació, li agraden les espases i no li agraden el jocs de cartes. No té
títol per mantenir l’anonimat del personatge. Vaig voler donar-li un filtre sèpia perquè
així semblava com antic."
Julieta: "Gama de grises"
Julieta: "Decidí retratar a mi mejor amiga porque es una de las personas que mejor
conozco y creí que me resultaría más fácil destacar los aspectos más relevantes
de su día a día.
El vídeo empieza con una imagen de ella abriendo los ojos. Tiene la piel
limpia, como un lienzo antes de ser pintado. Progresivamente van apareciendo dibujos hechos por mí en su piel. Cada uno
de ellos representa una experiencia o algo que a ella le gusta. Cosas que han
marcado su existencia, por ello quise marcarlos en su piel, como tatuajes.
Detalles que la caracterizan por dentro, vistos desde fuera.
Al principio pueden verse fotos de su infancia y personas caminando con
maletas, representando el gran cambio que le supuso mudarse de Venezuela a
España. Después se aprecia una imagen de la lluvia al atardecer y otra de su
silueta viendo el paisaje siendo casi de noche. En estas secuencias he querido mostrar su preferencia por el atardecer y la noche, el momento en que más se
inspira.
Seguidamente señalé una pequeña cicatriz que tiene bajo el párpado inferior
del ojo izquierdo. También la grabé jugando y acariciando dos de sus mascotas y
oliendo unas flores, todo esto a fin de enseñar su amor por los animales y la
naturaleza.
Quise representar todas las disciplinas del arte en general, ya que para
ella es algo muy importante, por esta razón grabé varias escenas con ella
leyendo, escuchando sus discos favoritos, haciendo fotografías, pintando… Y al final, creo que pude destacar una de las cosas que más la han llenado
día a día y que más le gustan, la poesía.
Acabé el vídeo con un encuadre igual que al principio, en el que ella está en
la misma postura y con el mismo fondo pero, llena de dibujos en la cara y el
cuerpo, finalmente cierra los ojos.
Respecto a los detalles técnicos, cabe destacar que no he querido abusar de los
fundidos en negro y por ello utilicé muchos desenfoques al final y al principio
de las tomas. También puse algunas escenas de detalles no tan relevantes en
cámara rápida, y otras en cámara lenta que creo que aportan nostalgia a la
grabación, al igual que el hecho de grabar todo en blanco y negro. El título se
refiere precisamente a esto, son casi tres minutos de diferentes facetas de su
vida, todas en blanco y negro, como una gama de grises, algunos más oscuros,
otros más claros, pero todos hablan de la misma persona".
Elena: "Somos humanos"
Elena: "Vaig estar donant-li voltes al
cap fins que se'm va ocórrer fer un retrat de la Humanitat, és a dir, com la
humanitat ha anat evolucionat amb el pas del temps i fer la reflexió sobre quin
tipus de humanitat estem creant, aprofitant per criticar les noves tecnologies.
Quan vaig tenir l'escaleta feta,
em vaig motivar moltíssim, el simple fet de veure que el meu petit projecte
anava agafant forma, em va donar molts ànims per continuar amb molta més força.
L’escaleta també em va servir per adornar-me’n de que hi havien escenes, com
ara l'explosió del Big Bang, que no estarien al meu abast, i va ser doncs, quan
vaig començar a buscar pàgines d’on podia treure aquestes imatges sense
problemes de Copyright.
Fer el Guió Tècnic il·lustrat va
ser la part més difícil i pesada del treball, ja que havia de pensar en els
aspectes tècnics, com ara el tipus de pla, moviment de càmera o angle de visió
que utilitzaria en cada una de les escenes. A més, em va servir per pensar en
les persones que apareixerien en el vídeo, es a dir els actors i les actrius.
Un cop acabat i definit el
projecte, quedava la part més emocionant juntament amb la edició: la gravació.
He d'agrair de tot cor a les persones que em van ajudar i que van haver
d'aguantar les exigències de tornar a repetir una presa de vídeo perquè no
m'agradava el resultat o simplement "per si de cas".
L'última part del projecte va ser
l'edició. No sé el numero d'hores que vaig estar editant el vídeo i gravant la
veu en off, però en tot cas han valgut la pena. Veure com el projecte cobra
vida, com les lletres del guió i l'escaleta es transformen en segons de vídeo i
que els personatges tenen cara, em va produir una emoció molt especial, que
feia que no pogués parar d'editar fins que el vídeo estigues enllestit.
Per últim, pel que fa al tema
sonor, vaig haver de fer un guio literari, per a poder llegir mentre gravava la
veu en off i tindre clara en tot moment l'entonació. Fer la tria de la musica
tampoc va ser una feina fàcil, sobretot perquè cap cançó s'ajustava al que
volia, però al final vaig trobar la cançó que transmet i crea un clima de
reflexió idoni pel missatge del vídeo.
Abans de concloure aquesta
entrada, m'agradaria destacar diversos punts que he aprés o he observat durant
la creació del projecte:
Primer, he de destacar que
el fet de tenir un guió tècnic ajuda i accelera moltíssim el procés, tant de
gravació, com d’edició del vídeo, ja que saps que has de gravar i l'ordre en el
que va al vídeo. Per tant, tot i que sigui una part que dona molta mandra
fer-la, a partir d'ara abans de fer un vídeo utilitzaré aquest procés.
Per últim, he d'afegir que estic
molt contenta amb el resultat del vídeo i ,que sens dubte aprofitaré aquest
estiu per fer volar la meva imaginació i crear algun altre vídeo o
curmetratge".
Max: "Vida de merda"
Max: "L’objectiu del meu vídeo era fer un retrat realista,
demostrant una vida normal, un dia a dia qualsevol, d’alguna manera intentar-ho
fer negatiu. Volia demostrar que un bon curt no necessàriament ha de ser bonic
i tenir música de piano.
Les meves sensacions en fer-ho han sigut molt variades. La gravació
va ser realitzada en només tres dies, fet que em va fer organitzar la roba de
la protagonista per a que no hi hagués un error de continuïtat en l’edició. El
resultat final em deixa mig satisfet, ja que, per una part, el resultat és bo i
aconsegueix transmetre el que volia però, per altra banda, m’hagués agradat
molt poder realitzar la meva idea original, amb la que m’hagués sentit
totalment realitzat.
Tot i així no he de negar que el resultat final m’agrada i,
com no, agrair a la meva germana per realitzar un treball d’actuació tan
increïble".
Laia: "Júlia"
Laia: "El meu projecte és un retrat
audiovisual de la meva amiga Júlia. Té un punt irònic perquè la Júlia és una
persona bastant despistada, bàsicament com la majoria d'adolescents. Quan la
vaig conèixer fa 5 anys, em pensava que era una persona molt treballadora,
centrada... I va resultar que era tot el contrari.
He volgut mostrar com és, tant els seus
defectes com els seus gustos i manera de ser. La majoria de plans estan gravats
amb trípode, perquè m'era més pràctic i còmode. Quan l'estava gravant
havia de posar-me darrera la càmera parlant-li
perquè es sentís més còmoda i pogués mostrar realment com és.
M'ho vaig passar molt bé fent-ho.
Estic molt satisfeta del resultat perquè he aconseguit mostrar el que m'havia
proposat. A més, li he ensenyat el vídeo a la Júlia i m'ha dit que li ha
encantat."
____
L'article que explica el projecte "Retrat audiovisual" el trobaràs a la Revista "Aula de secundària", de Graó (juliol-agost 2020):
https://www.grao.com/es/producto/retrato-audiovisual-as03795894
____
L'article que explica el projecte "Retrat audiovisual" el trobaràs a la Revista "Aula de secundària", de Graó (juliol-agost 2020):
https://www.grao.com/es/producto/retrato-audiovisual-as03795894
____
El dia 28 de maig de 2018 recollim el 2n Premi "El CAC a l'escola" en la categoria d'alumnat de batxillerat.
Moltes felicitats a tots i totes!
El dia 29 de juny de 2018 sortim al Diari de Tarragona! A més del reconeixement del CAC, hem aconseguit dos premis més: el Jove 48 hores del Festival FIC-CAT, gràcies al curtmetratge de Maria Gracia i Max Garriga titulat "Evasió", i el 2n Premi Domènec Font de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, gràcies al treball de recerca de batxillerat "Un neix nu", de l'Emma Segovia. Aquí us deixem els enllaços:
Premi Domènec Font: https://www.upf.edu/web/premi-domenec-font
"Un neix nu", curtmetratge de l'Emma Segovia:
L'Emma durant l'entrega de premis a la UPF:
El dia 7 d'octubre de 2018, l'Emma guanya també el 1r Premi del Festival Psicurt en la categoria Educurt, amb "Un neix nu".
Max Garriga i Maria Gracia: "Evasió". Premi Jove 48 hores del Festival FIC CAT 2018.
Festival FIC-CAT: https://www.fic-cat.cat
El Max i la Maria durant l'entrega de premis al FIC CAT
Un privilegi haver compartit tantes experiències amb tots vosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada