divendres, 3 de juny de 2016

RETRAT AUDIOVISUAL

A continuació, una proposta del curs 2015-2016 i també del 2016-2017: creació d'un retrat audiovisual d’un personatge real o de ficció.

Alguns dels nostres referents:


"Amélie" (2001) de Jean-Pierre Jeunet, 
al començament de la pel·lícula es mostra el retrat audiovisual d'Amélie i també des seus pares.


Espot ESCAC (2001) creat i dirigit per Lluís Segura (retrat d'un noi que vol ser director de cine):




"Paula" (2016), retrat audiovisual de ficció creat per l'alumna del curs anterior Alba Merino:


Aquí teniu una mostra dels retrats audiovisuals creats per l'alumnat de primer de batxillerat de cultura audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2015-2016:



Eva, "Pèl Verd" (retrat de la Clara)

Eva: "Pèl verd" és el retrat audiovisual que he fet de la Clara, ja que està farta que la reconeguin pel seu cabell, i per fer veure a la gent que ella és més que el seu pèl, que ella és una noia genial en tots els aspectes.

La idea que vull transmetre és que no has de deixar que res del teu aspecte et defineixi si tu no ho vols, que no som només el nostre aspecte físic, que cadascú és com és i que fins que no coneguem a la persona, mai hauríem de jutjar-la pel seu aspecte".



Eric, Gerad, Alicia, Claudia: "James Dean no ha muerto" 
(retrat d'un noi que s'identifica amb el personatge de James Dean)

Alicia: "La idea la sugirió Eric e inmediatamente supimos quién debía ser el actor principal. Encontrar todo el atrezzo no fue un problema ya que él es un gran fan de James Dean y disponía de todo".

Gerard: "La intenció del curt és recordar aquells ídols que tothom té i la importància i influència que tenen sobre nosaltres. Vam buscar fotografies a partir de les quals vam crear les escenes el més semblant possible als retrats de James Dean que havíem trobat. També és important l’Eric i la seva particular manera de tornar a la vida a la icona del cinema que és James Dean".




Júlia: "Anna"


Júlia: "Gràcies a aquest treball he pogut gaudir i passar-ho bé, i conèixer encara més a l'Anna, la protagonista del vídeo".



Clara, Roser: "Cinefília"

Clara: "La Rous i jo vam tenir varies idees en un principi, i podríem haver-ne triat una més fàcil, però aquesta idea ens va enamorar massa i l’havíem de dur a terme. El retrat audiovisual és d'una persona fictícia, la característica principal de la qual és que està obsessionada amb el cinema. Té una mena de paral·lelisme amb el Quixot, que de tant llegir llibres de cavalleries veu visions i interpreta la realitat a la seva manera. La noia del nostre vídeo relaciona moments quotidians de la seva vida amb escenes de pel·lícules, més o menys famoses. Volem fer una mena d'homenatge a les grans pel·lícules que més ens han marcat".





Lian, Gina, Mar: "Per sobre de tot"

Lian: "Només teníem una cosa clara: volíem que el que escoltessin els espectadors en la veu en off no coincidís amb el que les imatges mostressin. D’acord, no era molta cosa, però era una bona idea, i vam decidir apostar-ho tot per ella.

Vam començar a plantejar-nos, llavors, què volíem expressar. Ens vam proposar que el curt servís per criticar alguna cosa, per reivindicar o per fer reflexionar. Al final vam arribar a un primer apropament a la idea: l’estrès d’un estudiant, el fet d’estar sotmesos a unes aspiracions per parts dels pares i/o professors que potser no som capaços d’arribar.

El repte més gran era que no semblés una cosa pessimista, perquè no ho era. Simplement volíem fer reflexionar sobre el tema. Totes som estudiants i, per tant, no volíem de cap de les maneres que donés a pensar que la vida que vivim no és bona.

El títol, “Per sobre de tot”, fa referència a l’última frase del curt on la mare diu “Tinc sort perquè sé que, per damunt de tot, la Paula és feliç” que aporta aquest punt benestant. Malgrat que la protagonista potser no arribarà mai a aquella imatge idealitzada que té la seva mare d’ella, ella és feliç amb la seva vida, i simbolitza aquest pensament de gaudir al màxim de les coses i no deixar-te ensorrar per aquelles coses petites que no són com s’esperen en un primer moment."

Gina: "Ha sigut una experiència molt bona fer aquest treball, ja que poc a poc vaig aprenent i veig que realment vull que això tingui relació amb el meu futur. Tot i que encara m’he d’equivocar moltíssim per anar millorant."



Rodatge i edició de: "Per sobre de tot":

A continuació, exemple d'escaleta utilitzada per Clara i Roser en "Cinefília" i exemple de guió tècnic il·lustrat fet servir per Lian, Gina i Mar en "Per sobre de tot":







Durant el curs següent, 2016-2017, tornem a fer l'exercici, aquesta vegada aprofundint en el tema del retrat escrit com a punt de partida. Agraeixo la col·laboració de les meves companyes de llengua i literatura catalana i castellana que m'han fet arribar exemples literaris com els que podeu llegir a continuació:

Exemple de retrat literari escrit per Josep Pla a "El carrer estret", 
primer fa referència als trets físics i després als psicològics:

La senyora Massaguer és una persona petita, de faccions menudes, molt ben dibuixades, amb un naset una mica tirat enlaire, els ulls blauets vius, les dents blanques i ben conservades, el cabell gris allisat, recollit en un monyo a l'antiga. És una dona alegre i animada, lleugerament irònica.

Exemple de retrat literari escrit per Jaume Fuster a "De mica en mica s'omple la pica",
fa servir la comparació i la hipérbole:

En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans entresuades i ulls de garrí que s'amagaven darrera unes ulleres de muntura gruixuda. No en filava tres dalt d'un ruc, pobre home, i m'examinà tan de prop que semblava que m'anés a petonejar. 

Exemple de retrat literari, escrit per Mercè Rodoreda a "La Plaça del Diamant", 
fa servir la comparació i la personificació:

Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espeses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí.

Exemple d'autoretrat literari, escrit per Miguel de Cervantes a "Las novelas ejemplares", 
comença pels trets físics i continua amb anècdotes sobre la seva vida:

“Éste que veis aquí, de rostro aguileño, de cabello castaño, frente lisa y desembarazada, de alegres ojos y de nariz corva, aunque bien proporcionada; las barbas de plata, que no ha veinte años que fueron de oro, los bigotes grandes, la boca pequeña, los dientes ni menudos ni crecidos, porque no tiene sino seis, y ésos mal acondicionados y peor puestos, porque no tienen correspondencia los unos con los otros; el cuerpo entre dos extremos, ni grande, ni pequeño, la color viva, antes blanca que morena; algo cargado de espaldas, y no muy ligero de pies; éste digo que es el rostro del autor de La Galatea y de Don Quijote de la Mancha, y del que hizo el Viaje del Parnaso, a imitación del de César Caporal Perusino, y otras obras que andan por ahí descarriadas y, quizá, sin el nombre de su dueño. Llámase comúnmente Miguel de Cervantes Saavedra. Fue soldado muchos años, y cinco y medio cautivo, donde aprendió a tener paciencia en las adversidades. Perdió en la batalla naval de Lepanto la mano izquierda de un arcabuzazo, herida que, aunque parece fea, él la tiene por hermosa, por haberla cobrado en la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados siglos, ni esperan ver los venideros, militando debajo de las vencedoras banderas del hijo del rayo de la guerra, Carlo Quinto, de felice memoria”.

Com a conclusió, alguns consells per abordar el tema del retrat, ja sigui escrit o audiovisual (tant si en el vídeo es vol fer servir veu en off, com si no): 

- Començar pels trets físics (ulls, cabells, talla...) i la vestimenta, continuar amb els trets psicològics, els gustos, costums, aficions, manies... 

- Fer servir les figures retòriques, que són les mateixes que es fan servir a la retòrica de la imatge: comparació, metàfora, hipérbole, ironia, etc.

A continuació teniu una mostra de retrats audiovisuals fets per l'alumnat de primer de Batxillerat de Cultura Audiovisual de l'Institut Antoni de Martí i Franquès durant el curs 2016-2017:

Eli, Irene, Ianula i Maria: "Alba" 


Eli: "El nostre vídeo consisteix en descriure el dia a dia d'una persona una miqueta "peculiar"; és un noi, però li agrada ser una noia. S'expliquen els seus gustos, les seves manies...

La nostra intenció és fer veure a la gent que aquestes coses estan a l'ordre del dia, i cada vegada és més comú trobar-se una persona d'aquestes característiques. Les hem d'acceptar perquè són persones igual que les altres, amb els mateixos drets i se les ha de respectar." 

Irene: "Jo vaig fer d'actriu, em va agradar molt i vaig saber com és de cansat fer d'actriu per totes les vegades que vaig haver de repetir les seqüències!!!

Estic molt orgullosa de tota feina feta, ja que a més de passar-ho molt bé, també hem après molt, perquè no es el mateix fer la teoria a classe que posar-la en pràctica i jo crec que això és el que més ens ha agradat, poder viure de primera mà com és tot el procés de creació".


Maria: "Orphic"


Maria: "Cambiaba la idea del argumento y los planos cada dos semanas, así que me llevaba la cámara de vídeo a todas partes y, si veía algo relacionado con la imagen que tenía en mente, lo grababa. Eso hice con las escenas de paisajes y objetos, ya que no necesitaba ningún actor, todavía. Al juntar lo poco que tenía vi que estaba bastante desordenado y tenía poco sentido, y poco a poco fui dándole una forma coherente. Es por eso que le puse este título, Orphic. Significa misterioso, difícil de entender y fuera de lo normal. Creo que mi corto en general se define así, y soy consciente de que el mensaje cuesta de entender, pero a la vez quería que cada uno lo interpretara según su visión (negativa si creen que el chico muere, o positiva si creen que el chico vive). El mensaje que quería dar es que, a pesar de todo lo malo que uno pueda sentir, siempre hay una esperanza para seguir avanzando".


Èric: S/T


Èric: "Aquest retrat audiovisual parla d’una persona misteriosa i extravagant, mai revela la seva identitat, només diu coses sobre ell com, per exemple, que no li agraden les pomes, és aventurer, és poètic, te imaginació, li agraden les espases i no li agraden el jocs de cartes. No té títol per mantenir l’anonimat del personatge.  Vaig voler donar-li un filtre sèpia perquè així semblava com antic." 


Julieta: "Gama de grises"



Julieta: "Decidí retratar a mi mejor amiga porque es una de las personas que mejor conozco y creí que me resultaría más fácil destacar los aspectos más relevantes de su día a día. 

El vídeo empieza con una imagen de ella abriendo los ojos. Tiene la piel limpia, como un lienzo antes de ser pintado. Progresivamente van apareciendo dibujos hechos por mí en su piel. Cada uno de ellos representa una experiencia o algo que a ella le gusta. Cosas que han marcado su existencia, por ello quise marcarlos en su piel, como tatuajes. Detalles que la caracterizan por dentro, vistos desde fuera.

Al principio pueden verse fotos de su infancia y personas caminando con maletas, representando el gran cambio que le supuso mudarse de Venezuela a España. Después se aprecia una imagen de la lluvia al atardecer y otra de su silueta viendo el paisaje siendo casi de noche. En estas secuencias he querido mostrar su preferencia por el atardecer y la noche, el momento en que más se inspira.

Seguidamente señalé una pequeña cicatriz que tiene bajo el párpado inferior del ojo izquierdo. También la grabé jugando y acariciando dos de sus mascotas y oliendo unas flores, todo esto a fin de enseñar su amor por los animales y la naturaleza.

Quise representar todas las disciplinas del arte en general, ya que para ella es algo muy importante, por esta razón grabé varias escenas con ella leyendo, escuchando sus discos favoritos, haciendo fotografías, pintando… Y al final, creo que pude destacar una de las cosas que más la han llenado día a día y que más le gustan, la poesía.

Acabé el vídeo con un encuadre igual que al principio, en el que ella está en la misma postura y con el mismo fondo pero, llena de dibujos en la cara y el cuerpo, finalmente cierra los ojos.

Respecto a los detalles técnicos, cabe destacar que no he querido abusar de los fundidos en negro y por ello utilicé muchos desenfoques al final y al principio de las tomas. También puse algunas escenas de detalles no tan relevantes en cámara rápida, y otras en cámara lenta que creo que aportan nostalgia a la grabación, al igual que el hecho de grabar todo en blanco y negro. El título se refiere precisamente a esto, son casi tres minutos de diferentes facetas de su vida, todas en blanco y negro, como una gama de grises, algunos más oscuros, otros más claros, pero todos hablan de la misma persona".


Elena: "Somos humanos"


Elena:  "Vaig estar donant-li voltes al cap fins que se'm va ocórrer fer un retrat de la Humanitat, és a dir, com la humanitat ha anat evolucionat amb el pas del temps i fer la reflexió sobre quin tipus de humanitat estem creant, aprofitant per criticar les noves tecnologies.

Quan vaig tenir l'escaleta feta, em vaig motivar moltíssim, el simple fet de veure que el meu petit projecte anava agafant forma, em va donar molts ànims per continuar amb molta més força. L’escaleta també em va servir per adornar-me’n de que hi havien escenes, com ara l'explosió del Big Bang, que no estarien al meu abast, i va ser doncs, quan vaig començar a buscar pàgines d’on podia treure aquestes imatges sense problemes de Copyright.

Fer el Guió Tècnic il·lustrat va ser la part més difícil i pesada del treball, ja que havia de pensar en els aspectes tècnics, com ara el tipus de pla, moviment de càmera o angle de visió que utilitzaria en cada una de les escenes. A més, em va servir per pensar en les persones que apareixerien en el vídeo, es a dir els actors i les actrius.

Un cop acabat i definit el projecte, quedava la part més emocionant juntament amb la edició: la gravació. He d'agrair de tot cor a les persones que em van ajudar i que van haver d'aguantar les exigències de tornar a repetir una presa de vídeo perquè no m'agradava el resultat o simplement "per si de cas".

L'última part del projecte va ser l'edició. No sé el numero d'hores que vaig estar editant el vídeo i gravant la veu en off, però en tot cas han valgut la pena. Veure com el projecte cobra vida, com les lletres del guió i l'escaleta es transformen en segons de vídeo i que els personatges tenen cara, em va produir una emoció molt especial, que feia que no pogués parar d'editar fins que el vídeo estigues enllestit.

Per últim, pel que fa al tema sonor, vaig haver de fer un guio literari, per a poder llegir mentre gravava la veu en off i tindre clara en tot moment l'entonació. Fer la tria de la musica tampoc va ser una feina fàcil, sobretot perquè cap cançó s'ajustava al que volia, però al final vaig trobar la cançó que transmet i crea un clima de reflexió idoni pel missatge del vídeo.

Abans de concloure aquesta entrada, m'agradaria destacar diversos punts que he aprés o he observat durant la creació del projecte:

Primer, he de destacar que el fet de tenir un guió tècnic ajuda i accelera moltíssim el procés, tant de gravació, com d’edició del vídeo, ja que saps que has de gravar i l'ordre en el que va al vídeo. Per tant, tot i que sigui una part que dona molta mandra fer-la, a partir d'ara abans de fer un vídeo utilitzaré aquest procés.

Per últim, he d'afegir que estic molt contenta amb el resultat del vídeo i ,que sens dubte aprofitaré aquest estiu per fer volar la meva imaginació i crear algun altre vídeo o curmetratge". 



Max: "Vida de merda"





Max: "L’objectiu del meu vídeo era fer un retrat realista, demostrant una vida normal, un dia a dia qualsevol, d’alguna manera intentar-ho fer negatiu. Volia demostrar que un bon curt no necessàriament ha de ser bonic i tenir música de piano.


Les meves sensacions en fer-ho han sigut molt variades. La gravació va ser realitzada en només tres dies, fet que em va fer organitzar la roba de la protagonista per a que no hi hagués un error de continuïtat en l’edició. El resultat final em deixa mig satisfet, ja que, per una part, el resultat és bo i aconsegueix transmetre el que volia però, per altra banda, m’hagués agradat molt poder realitzar la meva idea original, amb la que m’hagués sentit totalment realitzat.

Tot i així no he de negar que el resultat final m’agrada i, com no, agrair a la meva germana per realitzar un treball d’actuació tan increïble".

Laia: "Júlia"

JÚLIA from laia on Vimeo.

Laia: "El meu projecte és un retrat audiovisual de la meva amiga Júlia. Té un punt irònic perquè la Júlia és una persona bastant despistada, bàsicament com la majoria d'adolescents. Quan la vaig conèixer fa 5 anys, em pensava que era una persona molt treballadora, centrada... I va resultar que era tot el contrari.

He volgut mostrar com és, tant els seus defectes com els seus gustos i manera de ser. La majoria de plans estan gravats amb trípode, perquè m'era més pràctic i còmode. Quan l'estava gravant havia de posar-me darrera la càmera parlant-li perquè es sentís més còmoda i pogués mostrar realment com és.

M'ho vaig passar molt bé fent-ho. Estic molt satisfeta del resultat perquè he aconseguit mostrar el que m'havia proposat. A més, li he ensenyat el vídeo a la Júlia i m'ha dit que li ha encantat."




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada