Ariadna: "Sobretot m'he inspirat amb les fotos
que Cindy Sherman va fer transmitent el seu pensament feminista. Vaig disfressar-me
com a la meva àvia quan era pagesa, representant com ella feia, a les dones del
camp i el seu dur treball. (...) He mirat cap a la càmera, a diferència de les
fotos de la Cindy, ja que volia mostrar l'empoderament de les dones".
Aroa: "Vaig decidir disfressar-me
com els personatges de la sèrie "La casa de papel". Els personatges
s'anomenen a ells mateixos com "la resistència", ja que davant les
injustícies ells actuen contra el sistema. (...) Vaig escollir la
disfressa per la força que podia tenir el missatge que volia transmetre a
partir de l'angle nadir, la superioritat."
Carolina: "M'he inspirat amb un paper que em representa a
mi com a persona. He utilitzat la "aesthetic" de la pel·lícula Midsommar
(2019) i he intentat representar-ho amb un toc naturalista en aquesta
fotografia."
Ester: "El
meu autoretrat ha sigut una representació de la hipocresia. He decidit
maquillar-me plorant i amagant aquest sentiment darrere d'una màscara
maquillada. (...) Quan no estic bé d'ànim, em maquillo per sentir-me millor amb mi mateixa i amagar aquest sentiment de malestar."
Irene: "M’he caracteritzat d’elf ja que
sento que la connexió amb la natura i l'esperit d’aventura són trets que em
caracteritzen força bé, i he volgut reflexar-los tots en un mateix personatge."
Lydia:
"Volia transmetre la confusió i incomoditat que a vegades sentim quan ens
trobem fora de lloc, quan no entres amb es estàndars o els cànons que imposen,
no només la societat en general, també els petits grups d'amics que t'exclouen
per "x" motiu. Això ho he volgut representar amb un vestit de
casament i un maquillatge que no lliga. I també amb la mirada perduda, trista i
cansada, que és l'últim que esperes veure a una novia."
Maria: "He fet una seqüència de quatre
fotografies on s'il·lustra el procés que molts de nosaltres travessem, en el
qual intentem alterar la nostra identitat per convertir-nos el qui la gent
espera que siguem. En algun punt de la nostra vida, molts intentem ocultar i
canviar els aspectes de la nostra identitat que ens fan sentir vulnerables,
imperfectes o diferents i ens anem modificant per transformar-nos en el que
"hauríem de ser". Així, ens acabem perdent a nosaltres mateixos en el
procés i arriba un punt en el qual ja ni ens reconeixem. (...) Aquestes imatges
han estat inspirades també per la famosa escena de la pel·lícula "I, Tonya" on veiem el caos emocional de la protagonista i el
seu desig de ser percebuda com a perfecta a través de la seva manera de
maquillar-se i de practicar el somriure forçat davant el mirall. Enllaç a
l'escena: https://youtu.be/FHhTm7y_OOw "
Michelle: "En aquest autoretrat no
vull deixar indiferent a ningú. Estem immersos dins d'una societat, en la qual
hi ha massa que desitjar. Les xarxes socials influeixen negativament a les
persones, a la seva essència, perquè el que fa és mostrar i oferir uns cànons
de bellesa i estereotips que, si no els segueixes, no ets ningú. Així doncs la
utilització dels colors ha sigut bàsicament per fer referència els nostres
sentiments i emocions que es fusionen amb el fons pixelat, el qual fa
referència metafòricament a la gent que està immersa en les xarxes socials i no
en el món real. Ara bé, vaig a retocar les celles i els llavis per burlar-me
d'aquests cànons de bellesa que no són gens naturals."
Clàudia: "Absorció"
Maria: "El meu alter ego serien els nens que van haver
de fugir o estar amagats durant la Segona Guerra Mundial. Jo m’he inspirat en
Ana Frank, qui va haver-se d’amagar durant uns anys a una casa d’Amsterdam. Ana
es va refugiar en escriure tot el que li succeïa o tot el que pensava i
opinava."
De forma voluntària, exposem alguns d'aquests retrats a les vitrines del vestíbul de l'institut. L'exposició mostra les fotografies emmarcades acompanyades d'un objecte que s'ha triat amb la intenció de potenciar el missatge. El marc vol destacar cada imatge i fer-la present.
___
El dia 11/11/2021 amb la Sílvia fem el balanç dels dos últims treballs fets. Sobre l'exercici a la manera d'Elina Brotherus,
veiem que les fotografies són bastant repetitives. En alguns casos aporten
informació sobre la persona autoretratada, però en la majoria es centren en
mostrar el lloc triat. Totes les fotografies tenen cura del color, la
composició, el ritme, les textures, però només en alguns casos s'ha
experimentat amb l'expresivitat del cos o la utilització d'algun element
representatiu com un paraigües, un gos, o una vestimenta determinada.
Plàsticament totes les imatges són belles i ben construïdes, però falta deslligar-se del
referent i explorar possibilitats més enllà de la figura-fons.
Sobre l'exercici fet a la manera de Cindy
Sherman constatem que els resultats són molt més interessants. Cadascú ha
resolt fotogràficament tot el que tenia ganes de dir a través d'una disfressa i l'atrezzo. Entre
els temes tractats està la revindicació feminista, la hipocresia social,
l'addicció a les tecnologies, el sotmetiment als cànons de bellesa, la
identitat sexual, els lligams que s'autoimposem, la manca de llibertat, etc.
Tothom ha elaborat amb cura una imatge que comuniqués de la millor manera possible
el missatge. L'expressivitat del cos i de la cara, el vestuari, el maquillatge, els petits
detalls de l'atrezzo, la utilització del color, la
il·luminació, els angles de visió... tot un ventall d'estratègies s'han posat
en marxa per expressar i no deixar ningú indiferent.
L'Abril explicant la seva fotografia a la Sílvia i a la resta de companys/es.
Le Mar explicant la seva fotografia a la Sílvia i a la resta de companys/es.
Dia 18/11/2021: el quart i últim exercici creatiu individual sobre la identitat abans del vídeo final (en petits grups de treball) és sobre un referent cultural lliure, cadascú podrà triar el seu. La Sílvia Itúrria tria un fotògraf que es dedica a la seqüència fotogràfica, Duane Michals (https://clavoardiendo-magazine.com/mundofoto/panorama/duane-michals-hombre-fotografio-pensamiento/), però
el nostre referent pot provenir de qualsevol àmbit: la pintura, el cinema, les
arts escèniques, etc.
Per explicar aquest últim exercici d'imatge
fixa, hem triat Duane Michals perquè considerem que la seqüència fotogràfica
pot ser la baula que falta just abans del pas final: la creació audiovisual. A
l'igual que Michals explica petites històries amb una gran reflexió existencial
subjacent, el projecte acabarà amb un vídeo que recollirà les nostres
conclusions finals.
La Sílvia comença explicant la diferència
entre una sèrie i una seqüència. La sèrie ja la vam treballar amb el nostre
primer referent, Richard Avedon, fent 3 fotos de retrat. També és una sèrie
fotogràfica la nostra exposició al passadís de l'entrada a l'institut, tot i
que estigui feta per persones diferents. A continuació, qui vulgui inspirar-se
en Duane Michals, explicarà una petita història amb fotografies ordenades en el
temps. Cadascú pensarà el tema d'aquesta breu narració visual.
Mentre observem les seqüències fotogràfiques
de Michals, ens sorprenem per la seva visió del món, molt poètica i filosòfica.
Afegeix textos escrits a les seves fotografies en blanc i negre. Es fa
preguntes sobre la realitat, el temps, la memòria, la mort, la por... de manera
simbòlica, fins i tot surrealista.
Per continuar, la Sílvia mostra un segon
referent: Gilbert Garcín (http://www.gilbert-garcin.com/index.htm), que s'autoretrata en móns fantàstics de forma poètica
i molt narrativa. L'autor no fa servir programes de retoc d'imatges, sinó
recursos propis de la fotografia analògica, com el fotomuntatge manual, o el
retoc amb dibuix i pintura.
Deixem ben clar que aquest últim exercici
creatiu és per passar-s'ho bé i treballar des de les preferències personals i
el perfil específic de cadascú. Per posar un exemple de referent de l'alumnat,
Nerea surt i ens explica una fotògrafa que segueix per Instagram, Lilya Kunitskaya, i per què li
agrada (https://www.instagram.com/photo.destruction/?hl=es).
Al dia següent poso jo mateixa un altre
possible referent aparentment més fàcil, però no menys interessant: la Sabine Koe. Ella es
dedica a fotografiar el seu dia a dia, com si d'un diari íntim es tractés: http://www.sabinekoe.info/Sabine_Koe/Sabine_Koe.html. Les
seves fotografies de la vida quotidiana tenen un gran contingut poètic que
s'expressa a través del desenfocament, el fora de camp, el tractament del
color... Els alumnes sembla que es tranquil·litzen i han entès millor el que
han de fer. Són lliures de triar el seu propi referent amb la intenció de
gaudir al màxim de la proposta.
A continuació, una mostra del resultat d'aquest quart exercici de creació sobre el referent triat lliurement:
Nomín, sèrie fotogràfica
Nomín: "M'he inspirat en la Sanja Ivekovic, una
fotogràfa coneguda per abordar qüestions com la identitat femenina,
els mitjans de comunicació, el consumisme i les lluites polítiques.
La seva sèrie "Paper
Women" consisteix en il·lustracions de diverses revistes femenines
que Sanja Iveković va alterar o espatllar d'alguna manera per
així criticar els mitjans de comunicació i la manera en que manipulen el
cos de la dona.
L'he triat perquè em sembla molt original i m'agrada
molt la seva crítica a la superficialitat. L'agressió física a les
il·lustracions aconsegueix crear una sensació d'inquietud, de tal manera que
transmet la idea que la seducció d'aquestes fotografies resideix en la seva
qualitat com a superfície, revelant la seva naturalesa deshumanitzant i
merament superficial."
Mar, llibre manuscrit il·lustrat amb fotografies
Mar: "Quan a classe ens van dir que el pròxim
treball seria d'un referent cultural lliure, ràpidament em va vindre la imatge
d'un poema de Maria Mercè Marçal al cap. Amb ànsies vaig buscar la manera de
representar les paraules mitjançant fotografies, i, quan vaig trobar-la, amb
moltíssima il·lusió, vaig decidir que havia de protagonitzar-ho: el meu llit.
Un llit que ha viscut mil i una aventures, m'ha vist plorar, riure, cantar,
llegir, fer l'amor... un espai on la seguretat sempre és present.
Quan escollia els poemes, les persones em
venien al cap: la mama, aquella que em dona suport en tot el que faig, que
m'estima com ningú ho fa i que sap el que em passa amb un sol esguard; els
avis, qui m'han ensenyat a estimar: l'avi, qui em fa riure quan explica algun
d'aquells acudits que no tenen ni cap ni peus, la güela qui m'ha inculcat
aquesta passió cap a l'art i les ànsies de crear. L'Ari, una persona d'aquelles
que es diuen "especials", les que et transporten felicitat i coneixen
fins a l'últim racó del teu cos i ànima. I jo... qui, a la pell, té ferides que
només els que m'envolten han sabut curar.
En tenir clar qui hi havia de ser present, un
matí de dissabte vaig fotografiar, un a un, els poemes. Els vaig fer entrar
dins la meva habitació i els vaig llegir el que els pertocava; després els vaig
demanar que m'expliquessin el que els feien sentir. Arribats a un punt en comú
entre la seva representació i la meva, els vaig demanar que s'estiressin al llit
per tal de mostrar les sensacions que els recorrien pel cos i, posterior a
demanar-los algun que d'altre canvi de posició, vaig captar el moment.
A l'haver imprès les fotografies, vaig
enganxar-les amb les respectives obres de Maria Mercè Marçal. El projecte final
tracta a les fotografies com si l'escriptora les hagués utilitzat d'inspiració.
És per això que els poemes estan escrits amb una lletra ràpida i desigual, ja
que, això mostra la manera en què veig l'esborrany d'un llibre de poesies.
(...) En la foto en la qual em trobo en
solitud, les llàgrimes negres que cauen dels meus ulls, acaben a la llibreta
oberta dels meus peus. Amb aquest símbol vull mostrar com, les llàgrimes, els
patiments, més ben dit, els sentiments en general, fan que l'art sigui
possible".
Júlia, sèrie fotogràfica
Júlia: "Peter Lindbergh va ser un fotògraf de moda i
director de cinema alemany. Va trencar motlles establerts i va canviar per
sempre la fotografia de moda. Va advocar per un nou cànon de bellesa natural,
sense retocs, molt allunyada de la imatge de 'femmes fatales', de deesses
inabastables. "La bellesa és tenir el coratge de ser un
mateix", deia Peter Lindbergh.
Li interessava ressaltar a les seves
fotografies la personalitat, l'ànima, la sensibilitat, la individualitat de les
dones que les fa úniques. Va trobar autenticitat a la imperfecció. «Hi ha aquesta demolidora religió de la
perfecció absoluta i la joventut com les eines més importants per definir les
dones i crec que és inacceptable que a la nostra època la bellesa s'hagi de
definir per interessos comercials», es lamentava.
Peter Lindbergh és un referent que tinc sempre
present. És el meu fotograf preferit tant per les seves fotografies com per la
seva personalitat. (...) La bellesa parla de la individualitat, el coratge de
ser tu mateix i la teva pròpia sensibilitat, aquesta és la meva definició de
dona avui."
Abril, composicions fotogràfiques
Abril: "M'he inspirat en un poema
molt sensual que em recorda a una persona en especial."
"Hay en tu nuca
una conexión
mortal
que hace de mí
el felino
de tus sueños
(...)
Y ya no se
si son tus manos
o mi boca
tus dedos
o mi lengua
quienes buscan
en el otro
el placer
que sienten."
Annaïs, seqüència fotogràfica
Annaïs: "Em vaig decantar per l'àmbit literari
realizant una seqüència fotogràfica a partir d'un poema de Benji Verdes
anomenat "Quiérete" extret del seu llibre "Te he vuelto a
escribir".
El motiu pel qual vaig optar per aquest poema
entre tots els altres va ser l'important missatge que conté i el gran
significat que té per mi, ja que m'ha ajudat molt a reflexionar sobre l'estima
que tinc cap a mi mateixa.
"Quiérete"
No busques la felicidad en los demás si no
eres capaz de encontrarla en ti mismo. Vive. Sangra. Cáete. Lame tus propias
heridas. Quiérete como nadie te ha querido. Sé el amor de tu vida. Aprende a
reírte de ti y contigo mismo. Aprende a no necesitar. A no depender. A llorar
sin esperar que nadie te seque las lágrimas. A bailar sin que nadie te tienda
la mano para hacerlo juntos.
Entiende que eres la única persona que estará
siempre contigo. Y sigue queriéndote como nadie te ha querido. Porque entonces
estarás listo para que los demás te den su felicidad y su amor. Entonces podrás
dar y recibir. Pero si no te quieres, te aceptas y te respeto solo, todo se
romperá cuando venga alguien y te haga reír, querer i encontrar la felicidad.
Porque esa felicidad, ese, amor, serán suyos y por mucho que te los dé, no se
sostienen si tú no eres capaz de quererte tanto como para darle tu amor.
Así que lámete las heridas y aprende a
quererte, y solo entonces, comparte." Benji Verdes
Mònica, sèrie fotogràfica
Mònica: "Volia inspirar-me en les fotografies de la
meva mare. A la vegada, vaig implementar la tècnica de la il·lustració sobre la
fotografia per a donar-li un toc més autèntic i fantasiós a les imatges que
vaig fer. Aquí podeu observar les referències que vaig utilitzar, totes
extretes del seu Instragram (https://www.instagram.com/mocastellanophotos/).
El primer tret que vaig observar en la seva
fotografia va ser la importància que li dóna a la figura femenina, que
normalment està envoltada d'elements naturals o d'una absència de fons. A més,
fa més que tot retrat i autoretrats, i per aquesta raó vaig decidir fer una
sèrie fotogràfica d'autoretrats.
Com a temàtica per fer aquesta sèrie vaig
inspirar-me en el que s'anomena "triada fosca" en la psicologia
analítica, que no és més que un grup que es refereix als trets de personalitat
del narcisisme, el maquiavel·lisme i la psicopatia.
A més, com a personatges que protagonitzaran
aquesta sèrie vaig inspirar-me també en els arquetips de personalitat que
explica Carl Jung, específicament en l'arquetip d'ombra (que són tots aquells
desigs i impulsos que la persona rebutja per por a ser jutjat per la societat)
i l'arquetip de persona (que és aquella imatge que es crea l'individu de cara a
la societat, tot allò que està bé als ulls del que l'envolta)."
Maria, fotomuntatge
Maria: "Vaig pensar a escollir la meva cantant
preferida, Phoebe Bridgers, però no sabia com aplicar-ho per fer una
fotografia, així que em vaig inspirar en les portades dels seus discs i
singles.
Així, és evident que el tret característic de
les fotografies d'Angela Deane és l'aparició de fantasmes. Aquestes pertanyen a
la sèrie "Ghost Photographs" (2012-2019), on tapa totes les figures
humanes dibuixant un vestit de fantasma a sobre, així ho explica l'artista: "Veig
els records com a fantasmes, fantasmes que viatgen amb nosaltres com a experiències
passades- instants de les nostres vides".
A partir d'aquesta informació, jo he decidit
fer una fotografia on sortís la meva jo del present visitant un record. Per
aconseguir-ho he demanat ajuda a la meva cosina petita Sofia, que ha fet de mi
de petita, i hem anat al jardí de la casa del poble. He triat representar tots
els records que tinc collint fruits a l'hortet amb el meu avi (encara que ell
no surt a la imatge).
Primer hem fet la fotografia que tenia
pensada: jo de petita (la Sofia) recollint llimones, i jo actualment recordant
el moment. Aleshores he eliminat la figura de la Sofia editant la foto. Després
he tornat a afegir la Sofia però fent-la semitransparent, perquè sembli un
fantasma. Finalment, he retocat els colors perquè sembli una imatge antiga i
nostàlgica. També he afegit la frase "And my cheeks are growing tired from
turning red and faking smiles" amb una tipografia semblant a la que
s'utilitza a les portades de Phoebe Bridgers. Aquest és un lyric de la cantant
que encapsula perfectament la sensació d'anar allunyant-se del nostre nen petit
interior i de perdre la mirada innocent i alegre del món.
La meva intenció amb aquesta imatge era
reflectir justament aquesta sensació d'adonar-te que has madurat i ja has
perdut l'energia i il·lusió de ser petit, i també representar la sensació
agredolça que ens envaeix quan pensem en la nostra infantesa".
Anna, sèrie fotogràfica
Anna: "Francesca Woodman (1958-1981) es fotografiava a
ella mateixa en interiors, en blanc i negre, sovint amb roba lleugera o alta
exposició per a que la seva figura quedés borrosa. També solia ocultar part del
seu cos darrere objectes com miralls o mobles.
Les seves fotografies em semblen molt intrigants, tenen un
aire tètric i es senten molt íntimes, com si poguessis veure a través d'ella.
Sovint en les seves fotos representava dificultats amb la imatge personal,
alienació, qüestionaments de l'existència d'un mateix i de la pròpia
identitat. Aquests temes han sigut els que he intentat expressar en
aquesta sèrie fotogràfica."
_________
Coincidint amb el treball a casa sobre el referent lliure, seguim a classe amb el currículum de la matèria Cultura Audiovisual II i també dediquem un dia a omplir una fitxa d'anàlisi sobre la nostra identitat digital.
A continuació dos exemples de respostes a la fitxa sobre la identitat digital personal:
Fem un buidat de respostes sobre la fitxa d'anàlisi de la nostra identitat digital i obtenim aquest resultat:
