A finals del curs 2023-24 l'Institut Antoni de Martí i Franquès va guanyar el Premi Baldiri "Arts i llengua" per un projecte educatiu sobre Montserrat Abelló titulat "Endinsa't al cor de les paraules". Durant el curs curs 2024-25 seguim treballant plàsticament a partir de la poesia en clau de dona, aquest cop afegint altres poetes referents com Maria Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera.
CICLES I TRÀNSITS, Laia Noguera
Un cicle més i menstruo de nou.
He demanat que la sang em netegi.
M’he fos amb la terra:
les arrels són molt fondes.
M’he fos amb el cel
i el vol és alt i il·limitat.
Que cada vegada que menstruo
em faig més clara i refinada.
Potser encara apartes la mirada
quan explico que em pertoca perdre sang.
Però cada vegada que sents la paraula
algun indret de tu respira més profund.
I no hi fa res: bé saps que ets viu
precisament perquè menstruo.
______
Júlia: "La meva obra es titula "Ofegada per etiquetes". He
volgut representar el cos d'una dona idealitzada que està ofegada tant
metafòricament com literalment (a l'aigua) per les etiquetes que el món ens
imposa dia a dia. La meva intenció al fer aquesta fotografia era
representar la sensació d'ofec que moltes dones encara ara poden sentir al ser
jutjades/etiquetades/acusades per persones del seu entorn. Per fer-ho
vaig utilitzar tots els adjectius que diu el poema. Estic contenta del
resultat ja que crec que representa molt bé el missatge que he volgut donar des
d'un principi en relació amb el que jo vaig entendre del poema."
Projecte, princesa, preciosa,
objecte, primmirada, possessió,
salvadora, redemptora, cuidadora,
ploramiques, complicada, figaflor,
personatge secundari, tia bona,
somiatruites, amargada, tu què saps,
dèbil, desvalguda, bruixa, cosa,
prostituta, serventa, escarràs,
barjaula, mala dona, amistançada,
peluda, incoherent, emocional,
casadora, costelleta, gata maula,
voluptuosa, senyoreta, propietat,
harpia, fresca, nimfa, mal follada,
tigressa, pardala, vestal,
fadrina, matrona, bagassa,
eixorca, sirena, lleial,
feble, delicada, consentida,
bon partit, da sposare, sexual,
infantil, diabòlica, egoista,
traïdora, malvada, incapaç,
útil, temorenca, complidora,
procreadora, conilla, quin tipàs,
pecadora, estreta, fada, premi, tonta,
calladeta estàs més guapa, femme fatal,
bleda, histeritzada, mosca morta,
menstruadora, amateur, t’has engreixat,
impura, invisible, sota l’ombra,
abnegada, perduda, dependent,
nimfòmana, coqueta, mala peça,
melosa, incomprensible, complaent,
escòria, dama, frígida, donzella,
pitxer de flors, tu treu les bones notes,
que les dones ―ja ho sabem― no som iguals,
tu somriu i demostra que ets molt bona,
tu sigues innocent i triomfaràs.
______
Ariadna il·lustra el poema "Dona havia de ser" de Laia Noguera
Ariadna: "Aquest poema està format per un munt d'etiquetes o adjectius despectius cap a la dona, per tant jo ho he representat a través d'una seqüència fotogràfica on al principi surt una noia somrient i al llarg de les fotografies se li van escrivint aquests adjectius al cos. A més, també van apareixent algunes "ferides", la seva expressió de la cara també es va entristint. Amb això he volgut mostrar d'una forma bastant "violenta" i literal la forma en què aquests comentaris i etiquetes se'ns queden marcades a la pell i ens acaben afectant i definint com la resta de gent ens veurà."
DONA HAVIA DE SER, Laia Noguera
Projecte,
princesa, preciosa,
objecte,
primmirada, possessió,
salvadora,
redemptora, cuidadora,
ploramiques,
complicada, figaflor,
personatge
secundari, tia bona,
somiatruites,
amargada, tu què saps,
dèbil,
desvalguda, bruixa, cosa,
prostituta,
serventa, escarràs,
barjaula, mala
dona, amistançada,
peluda,
incoherent, emocional,
casadora,
costelleta, gata maula,
voluptuosa,
senyoreta, propietat,
harpia, fresca,
nimfa, mal follada,
tigressa,
pardala, vestal,
fadrina, matrona,
bagassa,
eixorca, sirena,
lleial,
feble, delicada,
consentida,
bon partit, da
sposare, sexual,
infantil,
diabòlica, egoista,
traïdora,
malvada, incapaç,
útil, temorenca,
complidora,
procreadora,
conilla, quin tipàs,
pecadora,
estreta, fada, premi, tonta,
calladeta estàs
més guapa, femme fatal,
bleda,
histeritzada, mosca morta,
menstruadora,
amateur, t’has engreixat,
impura,
invisible, sota l’ombra,
abnegada,
perduda, dependent,
nimfòmana,
coqueta, mala peça,
melosa,
incomprensible, complaent,
escòria, dama,
frígida, donzella,
pitxer de flors,
tu treu les bones notes,
que les dones ―ja
ho sabem― no som iguals,
tu somriu i
demostra que ets molt bona,
tu sigues
innocent i triomfaràs.
______
MARE, Laia Noguera
Mare,
perdona’m per cada ganivetada que t’hem clavat,
per cada vegada que t’hem violat,
per cada vegada que t’hem insultat,
que t’hem fet callar,
que t’hem perseguit,
que t’hem controlat,
que t’hem lapidat,
que t’hem convertit en una esclava,
que t’hem dit que ets la deshonra de la família,
que no t’hem deixat fer el teu camí,
que hem ignorat les teves malalties,
que hem fet els possibles per evitar que sabessis qui ets
i prenguessis possessió de tu mateixa.
Mare,
perdona’m, si us plau.
Teníem tanta por de perdre’ns en el teu amor
que no podíem sinó fer-lo miques.
______
Laia: "He escollit la tècnica de la fotografia perquè és amb la que més m'hi sento còmoda. I el que més m'agrada és disfressar-me o disfressar els altres. Una cosa que vaig aprendre l'any passat d'una fotògrafa molt reconeguda, Cindy Sherman, és que pots disfressar-te tu mateix representant a una altra persona. Però aquest cop he volgut fer que els protagonistes de la foto siguin algú altre.
A la foto podem
veure a un home agafant amb una mà el micròfon i amb l'altra mà a la seva dona.
En canvi, al seu costat trobem una dona amb una postura com d'inferioritat, amb
una cinta adhesiva enganxada a la boca.
El que vull
representar amb aquesta fotografia és que l'home és superior a la dona i té el
poder, i la dona no té dret a parlar o alçar-se i és inferior a l'home."
LA SINTAXI, ELS PAPERS TEMÀTICS, LA SEMÀNTICA, Laia Noguera
Si ell col·labora
en les feines de la casa,
vol dir que ella
s’encarrega de les feines de la casa.
Si ella necessita
el seu espai,
vol dir que ell
ocupa tot l’espai.
Si ell comprèn
les necessitats d’ella i s’hi adapta,
vol dir que ella
ha perdut el nord dels seus propis interessos.
Si ella li alça
la veu,
vol dir que ell
és l’únic que té veu.
Si ella calla i
consent,
vol dir que ell
calla i decideix.
Si ella és
complicada i es queixa per foteses,
vol dir que ell
no la veu, però li explica que és magnànim.
Si ell és a dalt,
és evident:
vol dir que ella
és a baix.
Però ella mor a
mans de la seva parella
quan ell
assassina la seva parella.
______
NO HEM PARLAT DE RES, Montserrat Abelló
No hem parlat de
res,
ens hem assegut
mirant-nos.
La primavera era
un espai somort
vora un estiu
que tot just
començava.
No hem parlat de
res.
La maduresa
dels nostres
esguards
era ben plena
de paraules.
______
Arnau: "Aquest poema representa que la por no existeix si estem junts, mostrant-ho en el dibuix com paraigües units sota la pluja, sense deixar que ningú es mulli.
Des del meu punt
de vista, el que he intentat fer ha estat traspassar l'obra de l'autora mostrant que, encara que ens mulléssim de la por, no cal que ens espantem
tampoc."
SENTO COM GOTEJA LA POR, Montserrat Abelló
Sento com goteja
la por,
cau lenta
damunt els
paraigües.
Drets, a la
plaça,
uns als costats
dels altres,
cridem i ajuntem
les mans.
Després, restem
silenciosos.
Com elles, com
ells, amido
la meva pròpia
feblesa.
______
VINE ET VULL
VEURE, Montserrat Abelló
Vine, et vull
veure
davant meu.
No com pretenies
sinó tal com ets.
Ja res no desfarà
aquesta imatge
perfeta,
que ha quedat
clavada
en mi.
I d’allò que tant
volies que fos,
ja no me’n queda
ni
el més lleu
record.
I ara se’m fa més
dolça
la certesa que
aquell altre tenir-te
a prop a
contracor.
______
A la part
inferior de la imatge veiem un bosc que representa el viatge interior o la
recerca que menciona el poema. També hi ha una cara amb un ull que observa, com
si fos una reflexió sobre els sentiments o els pensaments que hi puguin haver
més profunds. Tant el poema com la imatge parla sobre la recerca d’alguna cosa
especial dins del món dels somnis, com la tendresa que menciona Abelló.
Així, la imatge
mostra el tema del poema, ja que tots dos mostren un món irreal on es busca un
nou sentiment o connexió."
ENS MOVEM ENTRE SOMNIS, Montserrat Abelló
Ens movem
entre somnis
a la recerca
d’una nova
tendresa.
______
Encàustica amb l'Eugeni fabregat
Ens preparem donant una capa d'imprimació amb Gesso sobre fusta de 5 mil·límetres per a preparar el suport. Continuem fent esbossos amb tinta xinesa sobre foli i passant-los després sobre paper d'arròs.
MONTSERRAT ABELLÓ (TERRA)
Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.
MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA (FOC)
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
MONTSERRAT ABELLÓ
(AIRE)
El vent damunt la pell,
entre els cabells, dins
la boca, els narius.
Els ulls esbatanats plens de vent.
El vent damunt les cases,
les finestres, les portes,
esmunyint-se pels forrellats;
entre els barrots dels balcons
i les escletxes,
i pels carrerons estrets.
El vent que escombra
els carrers de la ciutat
i esbulla els teus cabells,
i els meus.
El vent que ens penetra cos
endins.
I tu i jo caminant
contra el vent.
CINTA MULET (AIGUA)
I encara hi ha gent que es tanca a la cuina
i no volen saber que dos rius d’aigua dolça
es puguin trobar i anar avall, ensems,
sortejant rocs i joncs, que plantats als
vorals,
van cenyint el llit de vaivens
com onades.
I encara no entenc que hi hagi gent
que no vulgui salmons al riu,
peix corcat de tendresa,
perquè el brogit dels seus bots, transcendint
cascades,
riu amunt,
aixeca polseguera…
de gotes, que
flueixen a l’aire,
netes, com el coratge en una lluita a mort,
per arribar al cim inaccessible que raja
aigua verge,
que es beguda d’esperits, que com el salmó,
coneixen d’antuvi el secret
de mirar clar.
El projecte explicat per Cèlia i Eira al canal de Youtube de la Fundació Carulla
_____
Pintura mural amb la col·laboració de l'Escola d'Art
Durant el 3r trimestre del curs seguim il·lustrant poesia catalana aquest cop fent pintura mural en col·laboració amb alumnes i professors de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona, grup d'Arts Aplicades al Mur.
Dia 5/3: els alumnes de l'Escola d'Art venen a l'institut Antoni de Martí i Franquès a rebre l'encàrrec. Els expliquem quines són les poetes (Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera) i quins són els poemes que hem il·lustrat a classe de Tècniques d'expressió graficoplàstica i Dibuix artístic. Els mostrem també les nostres il·lustracions. Tot seguit els acompanyem a veure la paret a pintar de 70 metres de llargada per 1'60 metres d'alçada!
Dia 12/3: els alumnes de l'Escola d'Art tornen a venir a l'institut a mostrar-nos les seves propostes artístiques fetes a partir dels nostres dibuixos i la lectura dels poemes. Ens expliquen també la manera de confeccionar les plantilles que necessitarem per traslladar els dibuixos sobre el mur.
Dies 26 i 31/3: Acabem de confeccionar les plantilles i comencem a marcar i pintar la paret, sempre amb la col·laboració dels alumnes del grup d'Arts aplicades al mur de l'Escola d'Art.