dijous, 10 d’abril del 2025

Poetes catalanes com a punt de partida. Literatura i art.

A finals del curs 2023-24 l'Institut Antoni de Martí i Franquès va guanyar el Premi Baldiri "Arts i llengua" per un projecte educatiu sobre Montserrat Abelló titulat "Endinsa't al cor de les paraules". Durant el curs curs 2024-25 seguim treballant plàsticament a partir de la poesia en clau de dona, aquest cop afegint altres poetes referents com Maria Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera.



Comencem a treballar!

El 1r exercici del curs a Tècniques d'Expressió Graficoplàstica (el diagnòstic inicial de 2n de batxillerat) ha estat el d'il·lustrar un poema amb tècnica i format lliures. Aquí en teniu alguns exemples de creacions de l'alumnat:


Carla il·lustra el poema "Cicles i trànsit" de Laia Noguera

Carla: "Per representar aquest poema he decidit fer una fotografia, ja que és una tècnica que m'agrada molt. Penso que el meu treball és prou simbòlic, ja que he col·locat diversos elements que representen el missatge que dóna el poema. Per mostrar la menstruació, he fet servir cordills vermells amb boletes i perles que representen la vida, igual que les flors. Podem dir que la vida representada als cordills, dóna vida a les flors. He decidit que les cames estiguin nues i que la localització sigui a l'exterior, ja que el poema parla de la dona i la connexió amb la natura. Vaig escollir també una hora del dia en què el cel es veu de tons liles i roses, que penso que són colors que es poden relacionar amb la feminitat. No he volgut editar els colors ni passar la foto a blanc i negre, ja que penso que la foto tal com és expressa exactament el que vull dir."


CICLES I TRÀNSITS, Laia Noguera

Un cicle més i menstruo de nou. 

He demanat que la sang em netegi.


M’he fos amb la terra:

les arrels són molt fondes.

 

M’he fos amb el cel

i el vol és alt i il·limitat.

 

Que cada vegada que menstruo

em faig més clara i refinada.

 

Potser encara apartes la mirada

quan explico que em pertoca perdre sang.

 

Però cada vegada que sents la paraula

algun indret de tu respira més profund.

 

I no hi fa res: bé saps que ets viu

precisament perquè menstruo.

______


Júlia il·lustra el poema "Dona havia de ser" de Laia Noguera

Júlia: "La meva obra es titula "Ofegada per etiquetes". He volgut representar el cos d'una dona idealitzada que està ofegada tant metafòricament com literalment (a l'aigua) per les etiquetes que el món ens imposa dia a dia. La meva intenció al fer aquesta fotografia era representar la sensació d'ofec que moltes dones encara ara poden sentir al ser jutjades/etiquetades/acusades per persones del seu entorn. Per fer-ho vaig utilitzar tots els adjectius que diu el poema. Estic contenta del resultat ja que crec que representa molt bé el missatge que he volgut donar des d'un principi en relació amb el que jo vaig entendre del poema."


DONA HAVIA DE SER, Laia Noguera

Projecte, princesa, preciosa,

objecte, primmirada, possessió,

salvadora, redemptora, cuidadora,

ploramiques, complicada, figaflor,

personatge secundari, tia bona,

somiatruites, amargada, tu què saps,

dèbil, desvalguda, bruixa, cosa,

prostituta, serventa, escarràs,

barjaula, mala dona, amistançada,

peluda, incoherent, emocional,

casadora, costelleta, gata maula,

voluptuosa, senyoreta, propietat,

harpia, fresca, nimfa, mal follada,

tigressa, pardala, vestal,

fadrina, matrona, bagassa,

eixorca, sirena, lleial,

feble, delicada, consentida,

bon partit, da sposare, sexual,

infantil, diabòlica, egoista,

traïdora, malvada, incapaç,

útil, temorenca, complidora,

procreadora, conilla, quin tipàs,

pecadora, estreta, fada, premi, tonta,

calladeta estàs més guapa, femme fatal,

bleda, histeritzada, mosca morta,

menstruadora, amateur, t’has engreixat,

impura, invisible, sota l’ombra,

abnegada, perduda, dependent,

nimfòmana, coqueta, mala peça,

melosa, incomprensible, complaent,

escòria, dama, frígida, donzella,

pitxer de flors, tu treu les bones notes,

que les dones ―ja ho sabem― no som iguals,

tu somriu i demostra que ets molt bona,

tu sigues innocent i triomfaràs.

______


Ariadna il·lustra el poema "Dona havia de ser" de Laia Noguera

Ariadna: "Aquest poema està format per un munt d'etiquetes o adjectius despectius cap a la dona, per tant jo ho he representat a través d'una seqüència fotogràfica on al principi surt una noia somrient i al llarg de les fotografies se li van escrivint aquests adjectius al cos. A més, també van apareixent algunes "ferides", la seva expressió de la cara també es va entristint. Amb això he volgut mostrar d'una forma bastant "violenta" i literal la forma en què aquests comentaris i etiquetes se'ns queden marcades a la pell i ens acaben afectant i definint com la resta de gent ens veurà."


DONA HAVIA DE SER, Laia Noguera

Projecte, princesa, preciosa,

objecte, primmirada, possessió,

salvadora, redemptora, cuidadora,

ploramiques, complicada, figaflor,

personatge secundari, tia bona,

somiatruites, amargada, tu què saps,

dèbil, desvalguda, bruixa, cosa,

prostituta, serventa, escarràs,

barjaula, mala dona, amistançada,

peluda, incoherent, emocional,

casadora, costelleta, gata maula,

voluptuosa, senyoreta, propietat,

harpia, fresca, nimfa, mal follada,

tigressa, pardala, vestal,

fadrina, matrona, bagassa,

eixorca, sirena, lleial,

feble, delicada, consentida,

bon partit, da sposare, sexual,

infantil, diabòlica, egoista,

traïdora, malvada, incapaç,

útil, temorenca, complidora,

procreadora, conilla, quin tipàs,

pecadora, estreta, fada, premi, tonta,

calladeta estàs més guapa, femme fatal,

bleda, histeritzada, mosca morta,

menstruadora, amateur, t’has engreixat,

impura, invisible, sota l’ombra,

abnegada, perduda, dependent,

nimfòmana, coqueta, mala peça,

melosa, incomprensible, complaent,

escòria, dama, frígida, donzella,

pitxer de flors, tu treu les bones notes,

que les dones ―ja ho sabem― no som iguals,

tu somriu i demostra que ets molt bona,

tu sigues innocent i triomfaràs.

______

 


Ivan il·lustra el poema "Mare" de Laia Noguera

Ivan: "He fet aquesta foto en blanc i negre perquè el que més destaqui sigui la llàgrima, que representa tot el dolor que sent ella. En blanc i negre es nota més la tristesa, mostrant a una mare esgotada per tot el patiment que ha passat. Per últim he decidit ficar a la meva mare per així donar-li més sentiment."


MARE, Laia Noguera

Mare,

perdona’m per cada ganivetada que t’hem clavat,

per cada vegada que t’hem violat,

per cada vegada que t’hem insultat,

que t’hem fet callar,

que t’hem perseguit,

que t’hem controlat,

que t’hem lapidat,

que t’hem convertit en una esclava,

que t’hem dit que ets la deshonra de la família,

que no t’hem deixat fer el teu camí,

que hem ignorat les teves malalties,

que hem fet els possibles per evitar que sabessis qui ets

i prenguessis possessió de tu mateixa.

 

Mare,

perdona’m, si us plau.

Teníem tanta por de perdre’ns en el teu amor

que no podíem sinó fer-lo miques.

______



Laia il·lustra el poema "La sintaxi. Els papers temàtics. La semàntica” de Laia Noguera

Laia: "He escollit la tècnica de la fotografia perquè és amb la que més m'hi sento còmoda. I el que més m'agrada és disfressar-me o disfressar els altres. Una cosa que vaig aprendre l'any passat d'una fotògrafa molt reconeguda, Cindy Sherman, és que pots disfressar-te tu mateix representant a una altra persona.  Però aquest cop he volgut fer que els protagonistes de la foto siguin algú altre. 

A la foto podem veure a un home agafant amb una mà el micròfon i amb l'altra mà a la seva dona. En canvi, al seu costat trobem una dona amb una postura com d'inferioritat, amb una cinta adhesiva enganxada a la boca. 

El que vull representar amb aquesta fotografia és que l'home és superior a la dona i té el poder, i la dona no té dret a parlar o alçar-se i és inferior a l'home." 


LA SINTAXI, ELS PAPERS TEMÀTICS, LA SEMÀNTICA, Laia Noguera

Si ell col·labora en les feines de la casa,

vol dir que ella s’encarrega de les feines de la casa.

Si ella necessita el seu espai,

vol dir que ell ocupa tot l’espai.

Si ell comprèn les necessitats d’ella i s’hi adapta,

vol dir que ella ha perdut el nord dels seus propis interessos.

Si ella li alça la veu,

vol dir que ell és l’únic que té veu.

Si ella calla i consent,

vol dir que ell calla i decideix.

Si ella és complicada i es queixa per foteses,

vol dir que ell no la veu, però li explica que és magnànim.

Si ell és a dalt, és evident:

vol dir que ella és a baix.

Però ella mor a mans de la seva parella

quan ell assassina la seva parella.

______



Laura il·lustra el poema "No hem parlat de res" de Montserrat Abelló

Laura: "El poema parla de dues persones que seuen una davant de l’altra i no es diuen res, perquè no els fa falta. Aquesta situació m’ha fet pensar en dos vells amics que es retroben després de molts anys i que no els cal dir res perquè la seva relació s’ha quedat parada en el temps, igual que fa tants anys. Per això l’obra és una tassa de cafè, d’on sobresurt el cafè amb les paraules del poema".

NO HEM PARLAT DE RES, Montserrat Abelló

No hem parlat de res,

ens hem assegut mirant-nos.

La primavera era

un espai somort

 vora un estiu

que tot just començava.


No hem parlat de res.


La maduresa

dels nostres esguards

 era ben plena

de paraules.

______



Arnau il·lustra el poema "Sento com goteja la por" de Montserrat Abelló

Arnau: "Aquest poema representa que la por no existeix si estem junts, mostrant-ho en el dibuix com paraigües units sota la pluja, sense deixar que ningú es mulli.

Des del meu punt de vista, el que he intentat fer ha estat traspassar l'obra de l'autora mostrant que, encara que ens mulléssim de la por, no cal que ens espantem tampoc."


SENTO COM GOTEJA LA POR, Montserrat Abelló

Sento com goteja la por,

cau lenta

damunt els paraigües.

Drets, a la plaça,

uns als costats dels altres,

cridem i ajuntem les mans.

Després, restem silenciosos.

Com elles, com ells, amido

la meva pròpia feblesa.

______




Mònica il·lustra el poema "Vine et vull veure" de Montserrat Abelló

Mònica: "El poema parla de com l'autora vol que una persona es mostri tal i com és, sense amagar-se, que el record que ella tenia de la persona ja no hi és perquè mai l'havia conegut realment. Jo he decidit fer unes fotografies de coses que són importants i que formen gran part de la vida de una persona molt important per a mi, per arribar a poder conèixer a la persona mes enllà del que ella vol mostrar".

VINE ET VULL VEURE, Montserrat Abelló

Vine, et vull veure

davant meu.

No com pretenies

sinó tal com ets.

Ja res no desfarà

aquesta imatge perfeta,

que ha quedat clavada

en mi.

I d’allò que tant

volies que fos,

ja no me’n queda ni

el més lleu record.

I ara se’m fa més dolça

la certesa que aquell altre tenir-te

a prop a contracor.

______


Gabriel il·lustra el poema "Ens movem entre somnis" de Montserrat Abelló

Gabriel: "El poema de Montserrat Abelló ens parla de viure en un món de somnis, buscant una nova tendresa. Bàsicament vol mostrar un sentiment de calor o afecte. Això ho he relacionat amb la imatge perquè també ens mostra una escena surrealista, com si fos un somni, ja que a mi m’agrada molt l’edició digital sobre el Surrealisme. També veiem una persona asseguda sola, com si estigués pensativa o buscant alguna cosa important. També hi ha un rellotge que es desfà, que simbolitza el pas del temps o la idea que en els somnis el temps no té importància.

A la part inferior de la imatge veiem un bosc que representa el viatge interior o la recerca que menciona el poema. També hi ha una cara amb un ull que observa, com si fos una reflexió sobre els sentiments o els pensaments que hi puguin haver més profunds. Tant el poema com la imatge parla sobre la recerca d’alguna cosa especial dins del món dels somnis, com la tendresa que menciona Abelló.

Així, la imatge mostra el tema del poema, ja que tots dos mostren un món irreal on es busca un nou sentiment o connexió."


ENS MOVEM ENTRE SOMNIS, Montserrat Abelló

Ens movem

entre somnis

a la recerca

d’una nova tendresa.

______

Encàustica amb l'Eugeni fabregat

A l'inici del 2n trimestre vam convidar l'artista Eugeni Fabregat a venir a classe per treballar amb ell la tècnica de l'encàustica. La nostra inspiració va ser la sèrie d'obres de Helen Ward titulada "Vistes urbanes" https://www.helenwardartist.com/urban-glimpse-1 

Ens preparem donant una capa d'imprimació amb Gesso sobre fusta de 5 mil·límetres per a preparar el suport. Continuem fent esbossos amb tinta xinesa sobre foli i passant-los després sobre paper d'arròs. 







Els dies 29 i 30 de gener (2025) ve l'artista convidat a l'institut i fem encàustica amb ell. L'Eugeni Fabregat porta els materials necessaris: cera d'abelles i parafina, un fogonet amb termòstat i pinzells de tipus paletina. Els alumnes que volen superposar dos dibuixos fan primer una capa de cera sobre la fusta, afegeixen el primer dibuix i s'ajuden d'una paletina (o espàtula) per aconseguir que el paper d'arròs es fixi sobre la fusta. Seguidament superposen una altra capa de cera i el segon dibuix, tornant a fer servir la paletina. Amb un assecador de cabell acceleren l'assecat de la cera. La superposició dels dos fulls de paper d'arròs provoca dos plans de profunditat, veient-se més nítid el dibuix del damunt i menys intens el de darrere.






El segon dia que ve a classe l'Eugeni Fabregat acabem de col·locar sobre les fustes els dibuixos fets sobre paper d'arròs que quedaven per cobrir amb una capa de cera d'abelles i parafina (aquesta última per donar més resistència al material) i seguim experimentant creant poemes tridimensionals. Ho fem manipulant primer els poemes impresos sobre paper (amb retolador permanent, tinta xinesa, grafit...) i submergint-los després en cera calenta per aconseguir una consistència del paper que fins i tot s'adapta a la forma que li vulguem donar. És com una petita escultura de cera.

L'artista porta algunes de les seves obres a classe i ens explica el seu procés de treball i com ha arribat fins a l'abstracció. Per acabar, ens acomiadem d'ell fent-nos una fotografia de grup, mostrant la nostra encàustica sobre fusta a la mà.








Els poemes que hem treballat amb l'Eugeni Fabregat van en relació amb els 4 elements, tema que ens ha ocupat tot el primer trimestre de Tècniques d'Expressió i part del segon. Són els que es poden llegir a continuació:

MONTSERRAT ABELLÓ (TERRA)

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo. 

 

MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA (FOC)

Amb totes dues mans
alçades a la lluna, 
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà 
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
 

MONTSERRAT ABELLÓ (AIRE)

El vent damunt la pell,

entre els cabells, dins

la boca, els narius.

Els ulls esbatanats plens de vent.

El vent damunt les cases,

les finestres, les portes,

esmunyint-se pels forrellats;

entre els barrots dels balcons

i les escletxes, 

i pels carrerons estrets.

El vent que escombra 

els carrers de la ciutat

i esbulla els teus cabells,

i els meus.

El vent que ens penetra cos

endins.

I tu i jo caminant 

contra el vent.

 

CINTA MULET (AIGUA)

I encara hi ha gent que es tanca a la cuina

i no volen saber que dos rius d’aigua dolça

es puguin trobar i anar avall, ensems,

sortejant rocs i joncs, que plantats als vorals,

van cenyint el llit de vaivens

com onades.

 

I encara no entenc que hi hagi gent

que no vulgui salmons al riu,

peix corcat de tendresa,

perquè el brogit dels seus bots, transcendint cascades,

riu amunt,

aixeca polseguera…

 

                                 de gotes, que flueixen a l’aire,

netes, com el coratge en una lluita a mort,

per arribar al cim inaccessible que raja aigua verge,

que es beguda d’esperits, que com el salmó,

coneixen d’antuvi el secret

de mirar clar.


 El projecte explicat per Cèlia i Eira al canal de Youtube de la Fundació Carulla

_____

Pintura mural amb la col·laboració de l'Escola d'Art

Durant el 3r trimestre del curs seguim il·lustrant poesia catalana aquest cop fent pintura mural en col·laboració amb alumnes i professors de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona, grup d'Arts Aplicades al Mur.

Dia 5/3: els alumnes de l'Escola d'Art venen a l'institut Antoni de Martí i Franquès a rebre l'encàrrec. Els expliquem quines són les poetes (Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal, Cinta Mulet i Laia Noguera) i quins són els poemes que hem il·lustrat a classe de Tècniques d'expressió graficoplàstica i Dibuix artístic. Els mostrem també les nostres il·lustracions. Tot seguit els acompanyem a veure la paret a pintar de 70 metres de llargada per 1'60 metres d'alçada!



Dia 12/3: els alumnes de l'Escola d'Art tornen a venir a l'institut a mostrar-nos les seves propostes artístiques fetes a partir dels nostres dibuixos i la lectura dels poemes. Ens expliquen també la manera de confeccionar les plantilles que necessitarem per traslladar els dibuixos sobre el mur. 





Dia 19/3: En 8 grups de treball (un per cada poema) consensuem quins seran els dissenys finals que pintarem a la paret i comencem a confeccionar les plantilles. En cada grup hi ha alumnes de l'institut i també de l'Escola d'Art.







Dies 26 i 31/3: Acabem de confeccionar les plantilles i comencem a marcar i pintar la paret, sempre amb la col·laboració dels alumnes del grup d'Arts aplicades al mur de l'Escola d'Art.



Dia 2/4: Els alumnes de l'Escola d'art venen per ajudar-nos a acabar de pintar el mural del pati i comencem molt il·lusionats, però al cap d'un parell d'hores hem de desistir degut a la pluja. Recollim i continuarem el proper dimecres.










Dia 9/4: Continuem pintant la paret del pati de l'institut, aquest cop sense interrupció de la pluja!






______

L'exposició a l'Espai Jove Kesse

Per últim, mostrem una part de tot el recorregut fet sobre POESIA i ART a l'Espai Jove Kesse de Tarragona. Tot seguit fotografies del muntatge de l'exposició, amb l'ajuda de l'Eugeni Fabregat:








El cartell de l'exposició, amb la il·lustració de l'Ariadna:


La inauguració de l'exposició, amb l'actuació dels alumnes d'arts escèniques:







Felicitats a tots i totes per la feina feta!!!