Mostra de les fotografies fetes per l'alumnat de segon de batxillerat de Cultura Audiovisual II durant el període de confinament, del 13/3 al 8/5 de 2020. El nostre referent: el projecte "Límits" de l'estudi Perdomo (Tarragona): https://estudioperdomo.com/limits
Mar: "Es comença la
lectura de la imatge mirant la noia del centre de la fotografia, ja que és
l'element que ressalta i contrasta amb el seu voltant. És l'únic element que
està enfocat, podem apreciar la part superior del cos de la figura i l'acció
que està fent. Ens adonem que està escoltant música, transportant-nos a un
moment calmat. Seguidament passem a observar l'espai que l'envolta per tal de
saber on es troba. Ens adonem que es troba entre una figura geomètrica
realitzada amb llibres. Aquest fet pot fer pensar que es troba tancada, i que
ella intenta sortir d'aquesta realitat mitjançant la música. També serveix per
contextualitzar i podem entendre que es troba a la seva habitació. El
blanc i negre respon a una imatge més misteriosa o de tristesa, fent que
l'espectador pugui sentir soledat, tendresa o calma amb la noia. (...) El tipus de pla
utilitzat és mitjà. És un pla narratiu ja que s'interessa per la reacció del personatge
davant d'una realitat. Permet a l'espectador empatitzar i sentir el que la noia
sent, sentint així frustració per estar tancada però trobant alhora una manera
d'alliberament i d'evasió. Pel que fa a l'angle de visió utilitzat, és
normal. Aquesta posició fa que l'espectador es senti com si fos ell qui
realitza la fotografia. Finalment, cal ressaltar la posició de la càmera, ja
que es troba en un lloc inusual, fent així que la imatge sigui més creativa."
Zazu: "La imatge és un
primer pla del meu gat en els meus braços, l'angle és un picat molt agut, quasi
zenital. Jo estava estirada i se'm va arraulir com si fos un nen petit, el vaig
agafar en braços i li vaig fer la foto. Es sol dir que els gats noten quan els
humans no es troben bé i suposo que va venir a fer-me companyia perquè em
notava decaiguda. Vull simbolitzar amb aquesta fotografia la part més trista
del confinament: la soledat, l'enyorança i la desmotivació. Tots trobem a
faltar les persones que estimem, només em fa companyia un animal. Era dins del
llit perquè em faltaven forces per aixecar-me i sortir. Hi ha gent que ho porta
bastant bé això d'estar tancat a casa, però d'altres no ens hi acostumem i la
sensació claustrofòbica augmenta amb cada dia. La fotografia mostra un
sentiment dolç i amarg, però tot i la tristesa del moment, és un vot
d'esperança a que tot acabarà algun dia i ens podrem abraçar."
Alba: "Aquesta imatge
representa els dies que la família ens hem de coordinar per a que els meus avis
tinguin la compra. (...) L’ordre de lectura comença als barrots, ja que és
l’element més proper i a més no ens deixa veure l’espai completament. Després
veiem a la persona que es troba darrere d’un dels barrots. (...) És un pla
general, ja que la intenció de la fotografia és mostrar una situació, la qual
s’està vivint avui dia. Per tant, és necessari un pla ample on mostrar els
diferents elements que conformen l’escena. I per altra banda, l’angle aberrant s’ha
utilitzat per representar la inestabilitat de la situació, així com l’efecte
negatiu que ha tingut sobre les nostres vides."
Ivan: "La imatge està
feta de tal manera que se li dona protagonisme tant al noi d’esquena com al seu
reflex, deixant un buit entre el mirall i el noi per poder veure el reflex
d’aquest. (...) L’angle utilitzat es normal per tal de fer que l’espectador
empatitzi millor amb el noi. Aquesta foto és molt expressiva, ja que representa
a moltes persones que viuen la mateixa experiència, que és el confinament. Com
es pot veure, el seu rostre representa tristor i desesperació, ja que ara
mateix tots estem igual i volem escapar d’aquesta situació que tots estem
vivint. Altre element que expressa és el fet que es miri al mirall ja que pot
representar que ara tots estem tancats dintre de les nostres cases a l'igual
que els nostres reflexes als miralls i el fet que la imatge estigui en blanc i
negre fa que expressi encara més aquesta tristor."
Lian: "El primer que ens
atrau l'atenció de la fotografia és l'arbre invertit que queda reflectit en el
toll d'aigua. (...) Els colors són naturals, no tenen cap filtre. Els colors
estan poc saturats naturalment, l'arbre és verd, però al xocar amb l'aigua perd
color, el mateix passa amb el cel. (...) La fotografia és un pla detall, per a
que no apareguin elements de distracció irrellevants. Com està feta i la
disposició dels elements em provoquen profunditat, introspecció i
tranquil·litat."
Andrea: "L'horitzó està
baix, per tant és una clara senyal que
la importància de la fotografia és el cel. Els colors
d'aquesta fotografia són freds, sent una gama de morats. A més els
colors són saturats. També la il·luminació és de clau baixa. La textura que es
pot destacar és l'esponjositat que en els núvols. És un pla general
del cel amb un angle de visió contrapicat. Aquell dia feia molt de vent, per
tant els núvols passaven més ràpids o més lents segons la seva altura,
però no s'aturaven. Això simbolitza el pas del temps i que és impossible
aturar-lo, per tant no hem de malgastar-lo."
Ares: "Pati de llums que
veig des de la taula de la meva habitació on faig feina. (...) El pla utilitzat
en aquesta fotografia és un pla general, i l'angle és normal. El fet que sigui
un angle normal, ens permet que les línies verticals siguin
paral·leles. (...) El valor expressiu aconseguit amb aquest angle i pla,
és una vista d'una arquitectura perfecta, amb les
seves línies precises, però d'un paisatge inanimat, que no varia, i
és sempre igual. Però entremig de tanta monotonia, s'observa
un trosset de cel reflectit en el vidre de la finestra superior, que
ens regala aquesta esperança necessària de llibertat."
Laura: "No podem veure el
que ella està veient, això ens crea una certa intriga, podem crear les nostres
pròpies conclusions a partir de l'expressivitat facial. (...) Aquesta
fotografia la trobem en blanc i negre, se li han afegit unes motes
per donar la sensació d'una imatge antiga, com qui veu la fotografia anys
després d'un fet puntual en la història que ja va passar. (...) La fotografia
consta d'un pla mitjà i l'angle contrapicat. El que pretenia transmetre amb la
imatge era la situació actual i crear expectació de no saber el
que hi ha fora de camp, és a dir: el que passarà en un futur. En segon lloc,
trobem l'entorn en el qual es troba, està abocada a la finestra que pretén
transmetre el tancament emocional en el qual es troba. Tot això ho volia mostrar
amb un angle lleugerament contrapicat, ja que indica força en la persona i és que, tot i les circumstàncies incertes, tots podrem afrontar aquesta situació."
Andrea: "La fotografia
està composta per uns cubs i fulles. Un cop hem donat una primera ullada,
després ens fixem en els detalls com els daus que hi ha dins dels cubs, tots
tenen en número 4, i pel que fa a les fulles, ens fixem que és material d'un
curs acadèmic, concretament 2n de BAT, perquè una de les matèries és
història, amb el temari que s'ensenya en aquest curs. (...) El pla que compon
aquesta imatge és un pla detall per la seva proximitat. Al fer un pla de tan a
prop el fotògraf destaca els elements que vol per a què l'espectador s'hi fixi.
L'angle de visió és zenital i sembla que sigui un joc de taula."
Marina: "Iniciem la
lectura de la imatge observant que aquesta imatge té poca profunditat de camp (hi
ha un enfocament selectiu) fent que ens centrem en primer la granota que
és el pla que és troba més a prop de nosaltres, i seguidament en flor que ja es
comença a desenfocar. (...) Si apliquem la llei dels terços podem dir que
coincideix un del eixos amb la granota, fent així destacar a la granota. (...) El
tipus de pla utilitzat és el detall, en aquest cas volem destacar a la granota
i les flors. L'angle de visió es normal , encara que a l'enquadrar vaig ficar
el mòbil una mica contrapicat per donar-li importància i superioritat a la
granota, i a les flors que l’envolten, també ho vaig fer perquè poguéssim veure
les flors, les llums i el cel."
Alba: La composició d'aquesta
fotografia es (...) totalment estàtica, ja que predomina sobretot la
verticalitat. (...) Hi ha dos plans de profunditat diferents: el primer
son els llençols els quals es veuen més a prop de l'objectiu de la càmera, el
segon és tota la resta, com ara la paret, la qual està més llunyana i té un
angle normal. El que he volgut expressar amb aquesta fotografia és la
calma que em dona el llit i la meva habitació, com si fos una espècie de refugi
on estic segura. A més, amb el detall de les ombres de la finestra, la sensació
i el sentiment que em desperta a part de serenitat, és l'ànsia de
llibertat, de voler sortir a fora en una mena de “tant a prop i a la vegada
tant lluny...”
Anna: "En aquesta
fotografia, tal i com podem veure, hi predomina la gamma de colors pastel. (...)
Gràcies a la potència de la llum que hi entra, podem esbrinar que fa un dia
assoleiat. Podriem pensar que és un dia primaveral. (...) El pla emprat en
aquesta fotografia és un pla detall. Aquest pla es correspon amb una distància
íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al
personatge. Ens deixa veure les papallones perfectament, podem veure la seva
forma exacta. L’angle aplicat però, és un contrapicat. Aquest angle normalment
serveix per expressar poder; i en aquesta imatge, el que vull expressar és que,
tot i estar confinats degut a la situació actual, i estar tancats a casa com
sembla que estiguin aquestes papallones en una habitació, nosaltres som més
forts i més valents que aquest virus, tenim vitalitat i quan tot això passi,
sortirem d’aquí més preparats que mai."
Meri: "En aquesta
fotografia no es pot parlar molt de valoració cromàtica ja que al ser en blanc
i negre, la fotografia és acromàtica. Tot i així hi ha molts contrastos entre
blancs, grisos i negres. Aquests contrastos donen un aire més nostàlgic a la
fotografia. S’hi poden apreciar bastants textures diferents, gràcies a l'efecte
HDR. (...) Totes aquestes textures donen un aire més rústic i casolà a la
fotografia. (...) El pla sencer i l’angle normal s’ha utilitzat per posar en
situació la fotografia. L’escenari es pot veure que és la paret interior d’un
racó de casa amb un fanal com a decoració. A l'estar confinats s’ha volgut fer
una fotografia que mostrés el que es sent. Gràcies a l’angle normal es pot
apreciar l’expressió del gat i la seva postura espitjant la porta per voler
sortir. El gat tancant al fanal simbolitza com moltes persones es senten durant
el confinament, es senten sense llibertat amb ganes de sortir al carrer i de
tornar a la normalitat."
Maria: "La cara de la
dona coincideix amb un punt d'atenció principal de la llei dels terços. És una
composició dinàmica, per la línia diagonal de la finestra i els moviments de la
dona amb els braços. Es tracta d'una fotografia en blanc i negre, per tant,
gamma acromàtica. Aquesta fotografia la il·luminació és en clau alta, ja que
predomina la llum. Això transmet a la imatge una sensació de frescor i netedat.
(...) El tipus de pla d'aquesta imatge és un pla mig curt, ja que podem veure
la figura de la persona fins al pit, envoltada per aire a baix i al costat
dret, aquest pla li dóna una funció principalment expressiva a la imatge, però
també podria ser narrativa, ja que veiem l'acció que duu a terme el personatge.
L'angle utilitzat en aquesta imatge és un contrapicat que crea la sensació
d'estar observant la persona des de baix de la finestra. Aquesta imatge és una
fotografia casual que expressa quotidianitat, el dia a dia d'aquests dies dins
de casa, però tot i això, també ens transmet alegria en la seva expressió
facial. Un nou dia de bon matí."
Andrea: "El blau és un
color que aporta clama i de vegades tristesa, ja que a pesar de la saturació
dels colors i la suposada alegria que aquestos atorguen, la fotografia és una
imatge trista realment. Seguit del blau, l'altre color que destaca és el groc
ataronjat de la llum del sol i dels maons dels edificis. Aquest color ens
transmet al igual que el blau calma i calidesa, cal comentar que son
complementaris, fet que atorga més qualitat e ingeni a la fotografia. (...) El
valor expressiu de la fotografia l’apreciem sobretot en la cara del personatge
retratat (jo). La mirada de temor que sobrepassa l’objectiu i ens mira
fixament, ens pot donar informació, junt amb el títol de la imatge de la
situació en la que es troba aquesta. Una situació de voler escapar, per aquest
motiu es troba a la terrassa, ja que és un lloc on es pot respirar lliurement i
es pot veure el carrer. Les sabates a terra poden simbolitzar el fet de no
poder escapar d’allà, per tant et fas a la idea i t’acomodes en el lloc on et
toca, a casa."
Per últim, compartim íntegre el comentari fet per Pablo sobre la seva fotografia. És un exemple del que es demana als examens PAU: 1.L’ordre
de lectura i els recorreguts visuals. 2.L’estructura dels elements
que componen la imatge. 3.La valoració cromàtica. 4.Textures.
5.En un mínim de cent cinquanta paraules, identifiqueu el tipus de pla i
l’angle utilitzats en la fotografia i expliqueu-ne el valor expressiu.
Pablo: "Aquesta és una
fotografia presa des de la finestra de meva habitació en l'ocàs. La posició de
la càmera és contrapicada perquè el focus d'atenció és el cel mateix en ple
ocàs, i no els edificis. Es tracta d'un gran pla general, perquè volia
transmetre la grandiositat del cel respecte a la ciutat.
Pel que fa al
recorregut visual, el primer element en què ens fixem és la palmera, que a l'estar a contrallum ressalta sobre el cel i adquireix pes visual. També destaca
perquè és propera a l'espectador i alhora la seva silueta és complexa. Després
observem els últims raigs de sol, d'un color taronja intents, que està situat
al costat de la palmera. Seguidament ens fixem en la silueta dels edficis, que
també contrasten per estar al contrallum. Després mirem el cel i per últim, el
tendal, que es troba al contrallum en la zona superior. Podem dir que el
recorregut visual és ascendent.
La profunditat
està marcada per 4 plans. El tendal (està a contrallum), la palmera, els
edificis i el cel. Tanmateix, això es distingeix per les proporcions perquè no
hi ha un desenfocament respecte ens allunyem. Pel que fa a la
composició de la imatge, es tracta d'una fotografia dinàmica, perquè els
edificis i el tendal generen dues diagonals, són dos punts de fuga que ens
marquen la direcció de la mirada cap a la zona dreta de la imatge (on es troba
la palmera i la posta de sol). La palmera segueix la llei dels terços, i està
situada en la intersecció entre el terç vertical i horitzontal. No és una
composició simètrica ni estàtica.
Respecte a la
gama cromàtica, s'observa clarament l'acromaticitat de la palmera, els edificis
i el tendal, que semblen més espais negatius sobre el cel. Al ser un ocàs, hi
ha una barreja entre tons freds i càlids. En la zona inferior dreta predominen
els tons ataronjats perquè reben la llum solar directament. Els núvols també
tenen aquests tons càlids, entre taronja i rosat. En canvi, la zona superior
del cel, més allunyada de la llum solar, té colors blavosos. La transició entre
aquests tons és molt progressiva.
Amb aquesta
imatge he volgut representar una cosa molt bonica que m'ha passat durant aquest
confinament. Estar a casa tot el dia m'ha permès observar molt el meu entorn, i
m'ha fet apreciar coses que abans passaven totalment desapercebudes per a mí,
com aquest ocàs. He estat llargues estones mirant com el pas del temps fluia a
través del cel. Sempre cal extreure optimisme d'aquelles situacions estressants
i difícls. En aquest cas, m'ha permès observar la bellesa del capvespre."
La iniciativa a les xarxes de l'institut Antoni de Martí i Franquès: https://www.instagram.com/p/B_-Hav-h4zG/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada