Instantànies durant el confinament

Quan el curs resulta interromput per un confinament sobtat que canvia d'un dia per l'altre la vida a les aules per un "acompanyament virtual", cal trobar maneres de reinventar la matèria i relacionar-la amb el món. Hem aprofitat els continguts de lectura i creació d'imatges, propis del currículum de Cultura Audiovisual, per comunicar el que hem sentit aquest dies. Els peus de foto s'han resumit per destacar sobretot la part que posa en relació el que volem expressar amb els paràmetres estudiats.

Mostra de les fotografies fetes per l'alumnat de segon de batxillerat de Cultura Audiovisual II durant el període de confinament, del 13/3 al 8/5 de 2020. El nostre referent: el projecte "Límits" de l'estudi Perdomo (Tarragona): https://estudioperdomo.com/limits

Mar: "Es comença la lectura de la imatge mirant la noia del centre de la fotografia, ja que és l'element que ressalta i contrasta amb el seu voltant. És l'únic element que està enfocat, podem apreciar la part superior del cos de la figura i l'acció que està fent. Ens adonem que està escoltant música, transportant-nos a un moment calmat. Seguidament passem a observar l'espai que l'envolta per tal de saber on es troba. Ens adonem que es troba entre una figura geomètrica realitzada amb llibres. Aquest fet pot fer pensar que es troba tancada, i que ella intenta sortir d'aquesta realitat mitjançant la música. També serveix per contextualitzar i podem entendre que es troba a la seva habitació. El blanc i negre respon a una imatge més misteriosa o de tristesa, fent que l'espectador pugui sentir soledat, tendresa o calma amb la noia. (...) El tipus de pla utilitzat és mitjà. És un pla narratiu  ja que s'interessa per la reacció del personatge davant d'una realitat. Permet a l'espectador empatitzar i sentir el que la noia sent, sentint així frustració per estar tancada però trobant alhora una manera d'alliberament  i d'evasió. Pel que fa a l'angle de visió utilitzat, és normal. Aquesta posició fa que l'espectador es senti com si fos ell qui realitza la fotografia. Finalment, cal ressaltar la posició de la càmera, ja que es troba en un lloc inusual, fent així que la imatge sigui més creativa."

Zazu: "La imatge és un primer pla del meu gat en els meus braços, l'angle és un picat molt agut, quasi zenital. Jo estava estirada i se'm va arraulir com si fos un nen petit, el vaig agafar en braços i li vaig fer la foto. Es sol dir que els gats noten quan els humans no es troben bé i suposo que va venir a fer-me companyia perquè em notava decaiguda. Vull simbolitzar amb aquesta fotografia la part més trista del confinament: la soledat, l'enyorança i la desmotivació. Tots trobem a faltar les persones que estimem, només em fa companyia un animal. Era dins del llit perquè em faltaven forces per aixecar-me i sortir. Hi ha gent que ho porta bastant bé això d'estar tancat a casa, però d'altres no ens hi acostumem i la sensació claustrofòbica augmenta amb cada dia. La fotografia mostra un sentiment dolç i amarg, però tot i la tristesa del moment, és un vot d'esperança a que tot acabarà algun dia i ens podrem abraçar."

Alba: "Aquesta imatge representa els dies que la família ens hem de coordinar per a que els meus avis tinguin la compra. (...) L’ordre de lectura comença als barrots, ja que és l’element més proper i a més no ens deixa veure l’espai completament. Després veiem a la persona que es troba darrere d’un dels barrots. (...) És un pla general, ja que la intenció de la fotografia és mostrar una situació, la qual s’està vivint avui dia. Per tant, és necessari un pla ample on mostrar els diferents elements que conformen l’escena. I per altra banda, l’angle aberrant s’ha utilitzat per representar la inestabilitat de la situació, així com l’efecte negatiu que ha tingut sobre les nostres vides."

Ivan: "La imatge està feta de tal manera que se li dona protagonisme tant al noi d’esquena com al seu reflex, deixant un buit entre el mirall i el noi per poder veure el reflex d’aquest. (...) L’angle utilitzat es normal per tal de fer que l’espectador empatitzi millor amb el noi. Aquesta foto és molt expressiva, ja que representa a moltes persones que viuen la mateixa experiència, que és el confinament. Com es pot veure, el seu rostre representa tristor i desesperació, ja que ara mateix tots estem igual i volem escapar d’aquesta situació que tots estem vivint. Altre element que expressa és el fet que es miri al mirall ja que pot representar que ara tots estem tancats dintre de les nostres cases a l'igual que els nostres reflexes als miralls i el fet que la imatge estigui en blanc i negre fa que expressi encara més aquesta tristor."

Lian: "El primer que ens atrau l'atenció de la fotografia és l'arbre invertit que queda reflectit en el toll d'aigua. (...) Els colors són naturals, no tenen cap filtre. Els colors estan poc saturats naturalment, l'arbre és verd, però al xocar amb l'aigua perd color, el mateix passa amb el cel. (...) La fotografia és un pla detall, per a que no apareguin elements de distracció irrellevants. Com està feta i la disposició dels elements em provoquen profunditat, introspecció i tranquil·litat."

Andrea: "L'horitzó està baix, per tant és una clara senyal que la importància de la fotografia és el cel. Els colors d'aquesta fotografia són freds, sent una gama de morats. A més els colors són saturats. També la il·luminació és de clau baixa. La textura que es pot destacar és l'esponjositat que en els núvols. És un pla general del cel amb un angle de visió contrapicat. Aquell dia feia molt de vent, per tant els núvols passaven més ràpids o més lents segons la seva altura, però no s'aturaven. Això simbolitza el pas del temps i que és impossible aturar-lo, per tant no hem de malgastar-lo."

Ares: "Pati de llums que veig des de la taula de la meva habitació on faig feina. (...) El pla utilitzat en aquesta fotografia és un pla general, i l'angle és normal. El fet que sigui un angle normal, ens permet que les línies verticals siguin paral·leles. (...) El valor expressiu aconseguit amb aquest angle i pla, és una vista d'una arquitectura perfecta, amb les seves línies precises, però d'un paisatge inanimat, que no varia, i és sempre igual. Però entremig de tanta monotonia, s'observa un trosset de cel reflectit en el vidre de la finestra superior, que ens regala aquesta esperança necessària de llibertat."

Laura: "No podem veure el que ella està veient, això ens crea una certa intriga, podem crear les nostres pròpies conclusions a partir de l'expressivitat facial. (...) Aquesta fotografia la trobem en blanc i negre, se li han afegit unes motes per donar la sensació d'una imatge antiga, com qui veu la fotografia anys després d'un fet puntual en la història que ja va passar. (...) La fotografia consta d'un pla mitjà i l'angle contrapicat. El que pretenia transmetre amb la imatge era la situació actual i crear expectació de no saber el que hi ha fora de camp, és a dir: el que passarà en un futur. En segon lloc, trobem l'entorn en el qual es troba, està abocada a la finestra que pretén transmetre el tancament emocional en el qual es troba. Tot això ho volia mostrar amb un angle lleugerament contrapicat, ja que indica força en la persona i és que, tot i les circumstàncies incertes, tots podrem afrontar aquesta situació."

Andrea: "La fotografia està composta per uns cubs i fulles. Un cop hem donat una primera ullada, després ens fixem en els detalls com els daus que hi ha dins dels cubs, tots tenen en número 4, i pel que fa a les fulles, ens fixem que és material d'un curs acadèmic, concretament 2n de BAT, perquè una de les matèries és història, amb el temari que s'ensenya en aquest curs. (...) El pla que compon aquesta imatge és un pla detall per la seva proximitat. Al fer un pla de tan a prop el fotògraf destaca els elements que vol per a què l'espectador s'hi fixi. L'angle de visió és zenital i sembla que sigui un joc de taula." 

Marina: "Iniciem la lectura de la imatge observant que aquesta imatge té poca profunditat de camp (hi ha un enfocament selectiu)  fent que ens centrem en primer la granota que és el pla que és troba més a prop de nosaltres, i seguidament en flor que ja es comença a desenfocar. (...) Si apliquem la llei dels terços podem dir que coincideix un del eixos amb la granota, fent així destacar a la granota. (...) El tipus de pla utilitzat és el detall, en aquest cas volem destacar a la granota i les flors. L'angle de visió es normal , encara que a l'enquadrar vaig ficar el mòbil una mica contrapicat per donar-li importància i superioritat a la granota, i a les flors que l’envolten, també ho vaig fer perquè poguéssim veure les flors, les llums i el cel."

Alba: La composició d'aquesta fotografia es (...) totalment estàtica, ja que predomina sobretot la verticalitat.  (...) Hi ha dos plans de profunditat diferents: el primer son els llençols els quals es veuen més a prop de l'objectiu de la càmera, el segon és tota la resta, com ara la paret, la qual està més llunyana i té un angle normal.  El que he volgut expressar amb aquesta fotografia és la calma que em dona el llit i la meva habitació, com si fos una espècie de refugi on estic segura. A més, amb el detall de les ombres de la finestra, la sensació i el sentiment que em desperta a part de serenitat,  és l'ànsia de llibertat, de voler sortir a fora en una mena de “tant a prop i a la vegada tant lluny...”

Anna: "En aquesta fotografia, tal i com podem veure, hi predomina la gamma de colors pastel. (...) Gràcies a la potència de la llum que hi entra, podem esbrinar que fa un dia assoleiat. Podriem pensar que és un dia primaveral. (...) El pla emprat en aquesta fotografia és un pla detall. Aquest pla es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge. Ens deixa veure les papallones perfectament, podem veure la seva forma exacta. L’angle aplicat però, és un contrapicat. Aquest angle normalment serveix per expressar poder; i en aquesta imatge, el que vull expressar és que, tot i estar confinats degut a la situació actual, i estar tancats a casa com sembla que estiguin aquestes papallones en una habitació, nosaltres som més forts i més valents que aquest virus, tenim vitalitat i quan tot això passi, sortirem d’aquí més preparats que mai."

Meri: "En aquesta fotografia no es pot parlar molt de valoració cromàtica ja que al ser en blanc i negre, la fotografia és acromàtica. Tot i així hi ha molts contrastos entre blancs, grisos i negres. Aquests contrastos donen un aire més nostàlgic a la fotografia.  S’hi poden apreciar bastants textures diferents, gràcies a l'efecte HDR. (...) Totes aquestes textures donen un aire més rústic i casolà a la fotografia. (...) El pla sencer i l’angle normal s’ha utilitzat per posar en situació la fotografia. L’escenari es pot veure que és la paret interior d’un racó de casa amb un fanal com a decoració. A l'estar confinats s’ha volgut fer una fotografia que mostrés el que es sent. Gràcies a l’angle normal es pot apreciar l’expressió del gat i la seva postura espitjant la porta per voler sortir. El gat tancant al fanal simbolitza com moltes persones es senten durant el confinament, es senten sense llibertat amb ganes de sortir al carrer i de tornar a la normalitat."

Maria: "La cara de la dona coincideix amb un punt d'atenció principal de la llei dels terços. És una composició dinàmica, per la línia diagonal de la finestra i els moviments de la dona amb els braços. Es tracta d'una fotografia en blanc i negre, per tant, gamma acromàtica. Aquesta fotografia la il·luminació és en clau alta, ja que predomina la llum. Això transmet a la imatge una sensació de frescor i netedat. (...) El tipus de pla d'aquesta imatge és un pla mig curt, ja que podem veure la figura de la persona fins al pit, envoltada per aire a baix i al costat dret, aquest pla li dóna una funció principalment expressiva a la imatge, però també podria ser narrativa, ja que veiem l'acció que duu a terme el personatge. L'angle utilitzat en aquesta imatge és un contrapicat que crea la sensació d'estar observant la persona des de baix de la finestra. Aquesta imatge és una fotografia casual que expressa quotidianitat, el dia a dia d'aquests dies dins de casa, però tot i això, també ens transmet alegria en la seva expressió facial. Un nou dia de bon matí."

Andrea: "El blau és un color que aporta clama i de vegades tristesa, ja que a pesar de la saturació dels colors i la suposada alegria que aquestos atorguen, la fotografia és una imatge trista realment. Seguit del blau, l'altre color que destaca és el groc ataronjat de la llum del sol i dels maons dels edificis. Aquest color ens transmet al igual que el blau calma i calidesa, cal comentar que son complementaris, fet que atorga més qualitat e ingeni a la fotografia. (...) El valor expressiu de la fotografia l’apreciem sobretot en la cara del personatge retratat (jo). La mirada de temor que sobrepassa l’objectiu i ens mira fixament, ens pot donar informació, junt amb el títol de la imatge de la situació en la que es troba aquesta. Una situació de voler escapar, per aquest motiu es troba a la terrassa, ja que és un lloc on es pot respirar lliurement i es pot veure el carrer. Les sabates a terra poden simbolitzar el fet de no poder escapar d’allà, per tant et fas a la idea i t’acomodes en el lloc on et toca, a casa."

Per últim, compartim íntegre el comentari fet per Pablo sobre la seva fotografia. És un exemple del que es demana als examens PAU: 1.L’ordre de lectura i els recorreguts visuals. 2.L’estructura dels elements que componen la imatge. 3.La valoració cromàtica. 4.Textures. 5.En un mínim de cent cinquanta paraules, identifiqueu el tipus de pla i l’angle utilitzats en la fotografia i expliqueu-ne el valor expressiu. 

Pablo: "Aquesta és una fotografia presa des de la finestra de meva habitació en l'ocàs. La posició de la càmera és contrapicada perquè el focus d'atenció és el cel mateix en ple ocàs, i no els edificis. Es tracta d'un gran pla general, perquè volia transmetre la grandiositat del cel respecte a la ciutat. 

Pel que fa al recorregut visual, el primer element en què ens fixem és la palmera, que a l'estar a contrallum ressalta sobre el cel i adquireix pes visual. També destaca perquè és propera a l'espectador i alhora la seva silueta és complexa. Després observem els últims raigs de sol, d'un color taronja intents, que està situat al costat de la palmera. Seguidament ens fixem en la silueta dels edficis, que també contrasten per estar al contrallum. Després mirem el cel i per últim, el tendal, que es troba al contrallum en la zona superior. Podem dir que el recorregut visual és ascendent. 

La profunditat està marcada per 4 plans. El tendal (està a contrallum), la palmera, els edificis i el cel. Tanmateix, això es distingeix per les proporcions perquè no hi ha un desenfocament respecte ens allunyem. Pel que fa a la composició de la imatge, es tracta d'una fotografia dinàmica, perquè els edificis i el tendal generen dues diagonals, són dos punts de fuga que ens marquen la direcció de la mirada cap a la zona dreta de la imatge (on es troba la palmera i la posta de sol). La palmera segueix la llei dels terços, i està situada en la intersecció entre el terç vertical i horitzontal. No és una composició simètrica ni estàtica.

Respecte a la gama cromàtica, s'observa clarament l'acromaticitat de la palmera, els edificis i el tendal, que semblen més espais negatius sobre el cel. Al ser un ocàs, hi ha una barreja entre tons freds i càlids. En la zona inferior dreta predominen els tons ataronjats perquè reben la llum solar directament. Els núvols també tenen aquests tons càlids, entre taronja i rosat. En canvi, la zona superior del cel, més allunyada de la llum solar, té colors blavosos. La transició entre aquests tons és molt progressiva.

Amb aquesta imatge he volgut representar una cosa molt bonica que m'ha passat durant aquest confinament. Estar a casa tot el dia m'ha permès observar molt el meu entorn, i m'ha fet apreciar coses que abans passaven totalment desapercebudes per a mí, com aquest ocàs. He estat llargues estones mirant com el pas del temps fluia a través del cel. Sempre cal extreure optimisme d'aquelles situacions estressants i difícls. En aquest cas, m'ha permès observar la bellesa del capvespre."

La iniciativa a les xarxes de l'institut Antoni de Martí i Franquès: https://www.instagram.com/p/B_-Hav-h4zG/

REPRESENTAR L'INVISIBLE

Exercicis plàstics (fets amb fotografia i tècniques seques) destinats a representar emocions, sensacions, sentiments... allò que s'experimenta de forma íntima i personal, però que no es pot tocar ni veure, només sentir.

Obsessió, per Sheila, Laura i Alba


SEQÜÈNCIA FOTOGRÀFICA

Duane Michals: Mentre els fotògrafs insisteixin en trobar fotografies en lloc d’inventar-les, continuaran passant-se la vida buscant alguna cosa. (...) Un artista no troba un quadre, un escriptor no troba una novel·la, són obres d’invenció, les fan ells. (...) La paraula clau és expressió, no pintura, escriptura o fotografia. (...) L’important és precisament el que no està a la vista.

 Duane Michals, Chance meeting, 1970

Exercicis de seqüència fotogràfica fets per l'alumnat de cultura audiovisual de l'Institut Martí i Franquès durant el curs 2012/2013:

Sara: En el nostre projecte final del segon trimestre havíem de triar un concepte abstracte (una sensació, emoció, sentiment...) i representar com a mínim en 3 fotografies, en el meu cas he utilitzat 6 perquè crec que si tragués alguna foto no tindria el valor que li volia donar.

En aquesta seqüència volia transmetre la passió d'allò que ens omple i ens fa sentir a gust fent-ho. En el meu cas és el ballet, i el ball en sí. Per a mi, el ball és una manera de desfogar-me i sentir-me bé.

Per fer les fotos he utilitzat velocitat 1/20 i una obertura f8 perquè surtin lluminoses i una mica borroses per donar aquesta sensació de girar. L'angle de visió es frontal i en la primera foto és un pla sencer i mentre gira i avança acaba sent un pla mitjà sense veure la cara, i per tant dóna la sensació que la ballarina s'apropa a l'espectador.

La composició l'he ficat en vertical perquè doni la sensació de donar voltes infinitament. La finalitat de ficarles en color blanc i negre era per destacar el maiot blanc i centrar-nos en la ballarina.

En l'exposició que vam fer a classe els meus companys van dir que els va transmetre elegància, delicadesa, fragilitat, alegria, passió... Crec que vaig aconsegir la sensació que volia causar als espectadors.

Andrea: Per mi l'estrés és angoixa, malestar, nerviosisme, que el temps passa molt depressa sense que te n'adonis i sembla que no hagis fet res. El estrés a llarg termini també és cansanci, mal de caps, deriva a la tristesa i t'allunya de la felicitat.L'estrés escolar va més o menys lligat amb l'estrés normal però també s'afegeix la preocupació pel futur, ja que les notes dictaran el que puguis fer o no en el teu futur.

Per desenvolupar el tema de l'estrés escolar em vaig centrar en accions que faig jo diàriament a l'estudiar o quan estic en època d'exàmens. Com, per exemple, escriure molt, llegir, fer molts exercicis, empollar, etc... Fent això sempre se'm passa el temps massa ràpid i no m'agrada. Al final sempre m'entren ganes de cridar. Vaig utilitzar totes aquestes idees i en vaig triar un parell pel resultat final.

Vaig decidir crear el pas del temps i el fet de fer moltes coses molt ràpid, fent fotogràfies a velocitat lenta i amb un tripode perquè el fins quedes fix i sembles que l'acció passes ràpid. També vaig afegir un crit final i un cartell de START OVER perquè es veies un resultat final i que el cicle torna a començar.

Després de varies proves, vaig decidir fer una presentació en un A3 amb 4 imatges, amb aquest resultat:

També he creat un gif per acaba de donar emfàsis a que es un cicle que es repeteix sempre.

Marta: Vinc a representar aquella sensació de plaer, relaxació, inspiració, la capacitat de evadir-te del món i de tot el que t'envolta o aquella capacitat de transportar-te a un món ple de sensacions que té la música que tant t’agrada.

Mariona i Mar: amb aquesta seqüència fotògrafica hem volgut parlar del procés d'acceptació que seguim quan una persona estimada ens deixa.

És un procés que comença amb la ràbia, amb la negació davant del que acaba de passar, reaccionem així perquè és tant dur que no ens ho volem creure. Ho hem representat cremant una foto en la que hi apareix la persona que ha mort simbolitzant aquesta negació a acceptar-ho, la foto representa el fet, el record que no volem recordar però amb el temps anem assumint i poc a poc la negació és converteix en acceptació. És per això, que en cada imatge la fotografia està cada vegada menys cremada i, en la última, queda en el seu estat original. D'aquesta manera recordem a la persona com era abans i els sentiments que ens despertava i som capaços d'assumir el que li ha passat i adoptem una posició madura davant dels fets. La ràbia es converteix en nostàlgia perquè, en el fons, el que sentim cap aquella persona, és amor.

Clara: Have you ever been alone in a crowded room?

Sabeu aquella sensació... quan no encaixes? Suposo que sí. Aquelles ocasions en què, tot i estar envoltat de gent, et trobes sol. Simplement, no formes part de la seva dinàmica i sents que, per intentar integrar-te en l'ambient, et transformes en algú diferent: et poses una màscara que oculta el teu veritable jo. Crea una falsa personalitat. Et converteixes en un no-jo. Somrius, fas veure que tot el que et diuen és tan interessant, i tan divertit que mai havies estat tan bé enlloc. Poc a poc et confons en la multitud, passes a ser algú que no ets. Bé, doncs això és el que he volgut representar amb aqueixa seqüència d'imatges.

Parlant d'aspectes tècnics, voldria remarcar el degradat de color imatge rere imatge.

En la primera, el color és l'original, és viu: simbolitza el moment en què encara ets tu tot i que, com evidencia la meva cara (seriosa), no estàs a gust.

En la segona imatge, però, el color està lleugerament dessaturat, representant l'instant en el qual comences a deixar de ser tu: decideixes posar-te la màscara.

En la tercera imatge, tres quarts del mateix. Acabes de posar-te bé la màscara: intentes adaptar-te, el color està encara més dessaturat.

En l'última imatge ja no hi ha color: tot està en blanc i negre. T'has col·locat del tot la màscara, amb un fals somriure, i no ets tu en absolut.

Com a persona tímida i més aviat introvertida que sóc, he tingut aquesta sensació sovint. És un sentiment que m'empaita amb certa freqüència i que intento defugir. Em preocupa i, per aquest motiu, quan a classe ens van explicar que hauríem de fer per al projecte final una seqüència d'imatges representant un sentiment o un concepte abstracte se'm va acudir de seguida aquest. Així doncs, aquest és el resultat final.

Èlia: En aquesta seqüència he volgut representar la vulnerabilitat de les persones davant la vida, és a dir, en qualsevol moment se'ns pot presentar un problema, inesperadament, i no saber com afrontar-lo. La seqüència presenta 4 fotografies en blanc i negre, perquè el que expressem no és l'alegria, sinò sorpresa i decepció en l'última fotografia. Estan fetes amb trípode, velocitat ràpida (que és la prioritat) i flash.

Yenifer: Con esta secuencia de fotos quise representar la soledad, una persona (en este caso una chica) caminando sola por la calle. Utilicé la velocidad lenta en las 2 últimas fotos, la primera da la sensación de que sentirse así es sinónimo de pensar mucho y que te puedes llegar a volver loco de tanto pensar. En la segunda de estas fotos cuando pasaba gente por detrás da la sensación de que a pesar de que hay gente esta persona se siente sola y tampoco las acaba de ver bien, ni estas personas a ella, es como invisible para los demás o los demás invisibles para ella. Y en la última foto está sentada y hice un plano entero, sale como pensativa, resignada a lo que le pasa. Puse las fotos en blanco y negro para expresar que la sensación de sentirse solo es algo triste, amargo, etc, y así mostrar más dramatismo.

Helem:  La meva seqüència de fotos, a part d'intentar expressar impotència, denuncia el maltractament a la dona, en el sentit que en aquesta societat que vivim encara existeix aquest tipus de gent despreciable i sense sentit comú que maltracta i desprecia a les dones. No es pot tractar a cap persona com un objecte. En aquest treball no només s'expressa la violència, sinò més sentiments en un, la ràbia que em produeix veure els homes que han maltractat les seves dones i filles sense cap remordiment, que surtin lliures de la pressó al seguent dia o que només estiguin pocs anys en la pressó, mai arribaré a respectar a una persona d'aquesta mena. Aquestes dones senten la impotència, tristessa, cobardia, angoixa, solitud, repressió... estan sotmesses a accions terribles i les amenaces dels que les maltractent.

El treball està constituit per 5 fotos, representant les seves ferides i les doloroses memòries que ha deixat el maltractador en el cos de la dona, la seva repressió i impotència per no poder fer res i per intentar demanar ajuda i en alguns casos no ser escoltada o ser més maltractada. De vegades es creuen que es mereixen aquest tipus de violència. Al final es mostra el conformisme de la dona.

Imatge 1: Es mostra la imatge de la dona com un objecte expossat sense cap dret a opinar.

La imatge està desaturada, no he utilitzat cap mena d'efecte per fer els blaus de la pell, he

utilitzat maquillatge, no m'agrada el Photoshop per aquest tipus de efectes, crec que així queda

més realista.

Imatge 2: Aquí la dona es mostra sense cap llibertat, amb la cara d'impotència, sense mostrar interes en canviar la seva propia vida.

Imatge 3: La dona dominada pel maltractador intentant demanar ajuda i escapar dels seus abussos. Enfocament selectiu.

Imatge 4: Intenta lluitar i escapar, defendre's dels abussos.

Imatge 5: Cansada de lluitar, es conforma amb el seu futur , deixa de lluitar contra el seu propi enemic, la por.

Nerea: Els 7 pecats capitals (extracte).

Una acaudalada y noble joven, llamada Elisabeth G. Wottom, es la favorita del mismísimo diablo para estar a su lado para siempre en el infierno. Con cara de ángel y modales impecables, tiene una máscara de perversidad, horror y crueldad. Es la reina de los suburbios del sucio Londres del siglo XIX, y una perfecta noble de cara a la alta sociedad. La perfecta pecadora.

Ira

Un ácido que puede hacer más daño al recipiente en la que se almacena

que en cualquier cosa sobre la que se vierte.

Lujuria

En un pequeño y sucio burdel de los barrios bajos de Londres

se reúnen los más ricos nobles para cometer actos catalogados de inmorales

y se lanzan al pecado y el placer.

Envidia

Tras un tranquilo paseo, la joven no puede ni quiere evitar sentir envidia

por una muchacha sencilla, pura y cándida.

En su mente hay deseos de matar.

Gula

Comiendo carne humana de las víctimas que ella misma ha matado, deja atrás sus modales

y prefiere saborear el manjar con sus propias manos.

Doy las gracias a las tres modelos que han hecho posible esto, realmente nos lo hemos pasado muy bien. El proceso no ha sido difícil, ya que las ideas, vestuario y fondos ya los tenía apuntadas en un papel y sólo hizo falta ponerlas frente al objetivo de la cámara.

Sergio: DESAPARICIÓ

Va ser la primera idea que vaig tenir, però no em va convèncer massa. Parlo de la desaparició, és un desig de fugir de la gent, oblidar-se de tot i, fins i tot, pot ser una necessitat. En moltes ocasions he tingut aquesta necessitat.

Sobre els aspectes tècnics, són quatre fotografies de pla mitjà, fetes en una cambra fosca i amb un focus de llum a la part esquerra, he utilitzat flaix excepte les de velocitat lenta, per això són més fosques que les altres.

Finalment he decidit fer-ne una altra seqüència perquè em semblava poca cosa.

Sergio: DESESPERACIÓ

Aquesta seqüència és la que més m'agrada, expresso el sentiment de la desesperació i, que quedi clar que no em comporto així quan estic desesperat, però és un sentiment interior i ningú ho nota tant. Per tant, a les fotografies he exterioritzat aquest sentiment interior. En moltes situacions m'he desesperat encara que ningú ho hagi notat (crec que puc fingir els sentiments, no ho tinc bastant clar). No es passa bé durant aquest sentiment, però finalment es pot alleujar o no, encara que en aquesta seqüència sí que estic alleujat, però també cap la possibilitat que tot sortís malament...

Sobre els aspectes tècnics, és el mateix que la seqüència anterior, encara que el maquillatge és més agressiu. Totes dues seqüències estan en blanc i negre perquè crec que així contrasta millor el fons i jo. Sobre el vestuari, només una camiseta bàsica negra per a que el punt d'atenció es centrés a la cara, on s'expressa el sentiment.

Verònica: Tristesa

Exercicis fets per l'alumnat de tècniques d'expressió grafico-plàstica, 1r de batxillerat, Institut Martí i Franqués, curs 2012/2013:

O B S E S S I Ó

Mònica (carbonet)

Robert (pastel)

Laura (carbonet i clarió)

Sheila (pastel)

Mei (retolador i llapis de color)

Alba (pastels a l'oli)

Fran (bolígraf)

Eric (retolador)

S O L E D A T

Aida

Alba

Carol

Eric

  

Laura

Mei

Pol

Carol

Sheila

Montse

Laura

Laura

  

Alba