FOTOGRAFIAR EL QUE NO ES VEU

"Potser si tanques fort els ulls, veuràs que la foscor se t'il·lumina" Miquel Martí i Pol

"No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible als ulls"  Antoine de Saint-Exupéry, El petit príncep

"L'art no reprodueix el visible, FA visible" Paul Klee

Exercici d'experimentar sensacions tàctils i després fotografiar-les

Explicació de l'activitat: Amb una capsa de sabates, o qualsevol capsa de cartró de mides similars, hem fet un forat i l’hem tapat amb un fragment de roba o paper. Dins de la capsa hem introduït algun objecte o substància que hem deixat tocar (però no veure) als companys de classe. Hem escrit una descripció detallada de les sensacions que més ens han interessat. Es tractava d’imaginar a què ens recordava o què ens suggeria aquella sensació tàctil i escriure-ho. Un cop fora de classe, hem fet fotografies expressant cadascuna de les sensacions experimentades i descrites. És un exercici difícil i s’ha de pensar molt per aconseguir expressar fotogràficament el que vols transmetre. 

Mostra de fotografies fetes per l'alumnat de primer de batxillerat, cultura audiovisual, institut Martí i Franquès, curs 2013-2014

Capsa 1: "Ganes de llençar-se a l'aigua i nedar" Gabriel

Capsa 1: "Poso la mà i sento la riba d'un riu, la sorra de la platja, fang mullat per la pluja. Camino en un camí que no sé on em porta, però em sento bé, estic bé. És un tacte agradable, encara que una mica llefiscós, però m'agrada i segueixo caminant, descalç, sense saber tot el que em depara..." Pol

Capsa 2: "Este último mes me han pasado muchas cosas, de las cuales, muchas no muy buenas, y mi manera de evadirme ha sido siempre venir a este lugar, las escaleras que están justo en el balcón del Mediterráneo. Cada noche que me sentía sola o entristecida, cogía mi patín y venía a sentarme, a escuchar mi música y a reflexionar. 

Cuando toqué la caja me pareció áspera, triste. Me daba asco, ganas de salir corriendo. Justo como me siento cuando voy ahí, porque justamente nunca hay nadie, nadie molesta y tiene unas vistas preciosas." Armine

Capsa 2: "Fred. Soledat. Blaus. Noia amb els cabells mullats." Anna

Capsa 3: "Fragmentos de personas, casinos que destruyen vidas. Para esta caja he utilizado una fotografía que hice un día cerca de mi casa. En un polígono vi que estaban derribando un edificio, corriendo fui a casa y cogí la cámara y un teleobjetivo con el que hice varias fotografías del destroce de la estructura. Cuando pensé en casinos destrozando vidas, rápido hice la asociación y me pareció que esta fotografía podría ser la adecuada. El casino es representado con la demoledora y la estructura serían las personas; que en otro tiempo fueron esplendorosas estructuras en su apogeo y que a día de hoy, están siendo destrozadas. En la situación de crisis que vivimos, la demoledora podrían ser los bancos, los políticos... y la destruida edificación podrías ser tú" Ivan

Capsa 4:  "Teranyina, atrapada sense sortida, enganxifós" Laura

Capsa 5: "Me sentía pegada a la caja, atrapada" Lydia

Capsa 5: "Miro per la finestra i sento que no hi ha un demà. Em sento pres dins d'un laberint, en una batalla constant, sense final, en un lloc on m'enganxo i no en puc sortir. L'horror m'omple, la indecisió, l'ansietat i sento com caic, poc a poc, sobre les persones indiferents, que no se n'adonen que caic i caic i caic... potser, allà lluny, hi ha una llum". Pol

Capsa 7: "Aquesta capsa em va confondre una mica, em va causar un lio mental. No em va agradar massa, potser perquè em va recordar a l'estrés de la setmana d'examens, que confons moltes matèries i molts temes, i no saps com sortir d'aquell embolic" Aïda

Capsa 8: "Aquesta última em va agradar molt, em va fer tornar el fred al cos, em va recordar l'aigua, l'hivern, el mar..." Aïda

Capsa 9:  "Vaig tenir la sensació de tornar a un lloc passat, de veure per una finestreta on vivia quan era petita, com si fes un viatge en el temps i no em preocupés res. L'he representat amb una xemeneia encesa ja que em sembla una imatge molt càlida i donen ganes d'estar-hi a prop i vaig ficar-li aquest efecte ja que sembla com si el miressis a traves d'un foradet petit". Olívia

Capsa 9: "Un munt de sensacions agradables. L'olor del bosc, les fulles seques, els arbres, la sorra, l'aire pur, i els seus ocells, la calma i la tardor. La capsa és molt original i és la meva preferida, perquè a mi, personalment la natura és el principal punt d'estabilitat i equilibri. Poder caminar descalça pel bosc i sentir com la natura t'abraça, t'embarca i t'acompanya en un camí on tot és benestar i silenci. Poder sentir cada part de la natura dins teu i carregar-te d'energia pura". Abril

                  Capsa 16: "Había pelo, me hizo sentir agobiada, con un lío en la cabeza". Lydia

Capsa 17: "Inseguretat. Preocupació. Sembla que tremoli. Persona enmig del bosc, perduda". Anna

Capsa 18: "Un sueño dulce, una gaviota volando sobre un mar azul y una vida feliz. Los domingos son el mejor día para hacer fotografías de desconocidos, callejeras. La gente sale sin fines materiales. Quieren pasar un día agradable con los suyos, pasear, "tocar ferro", ir a la playa a dar un paseo, salir a correr, en bicicleta... Es un día feliz también para las parejas y familias, juntos observando el atardecer o simplemente tomando algo en una cafetería, sin prisas, sin nada que les enturbie la mente". Ivan

Capsa 21: "Sentí el frescor del campo, el ir descalza, sentir la arena y la hierba sin rumbo con libertad". Lydia

Capsa 22: "Los recuerdos de uno suelen ser las pesadillas de otros (descans complicat, malson)" Laura

"En questa capsa, al ficar-hi la mà vaig sentir com me l'atrapava i em va venir la imatge d'una persona ofegant-se en el mar, però he preferit representar l'ofegament d'una manera més simple, com si estigués enganxat a ell mateix". Gina

"Simplement em va recordar quan trepitges ninots i se't claven a la planta del peu". Gina

El nostre referent: Evgen Bavcar, fotògraf cec

http://www.zonezero.com/exposiciones/fotografos/bavcar/bavcar01sp.html

John Dewey, "El arte como experiencia": "Las cualidades sensibles, las del tacto y gusto, así como también las de la vista y el oído, tienen cualidad estética. No obstante, la tienen no aisladamente, sino en sus conexiones, en su interaccción y no como entidades simples y separadas".

Més exemples de treballs fets a: http://fervisible.blogspot.com.es/2011/11/el-repte-de-fotografiar-sensacions.html