diumenge, 18 de maig de 2014

IMATGE SEQÜENCIADA

Seqüències fotogràfiques fetes per l'alumnat de cultura audiovisual de l'institut Antoni de Martí i Franquès, 1r de batxillerat, curs 2013-2014.

Marc, "Un matí qualsevol": "Per presentar aquest treball prefereixo que primer mireu la imatge durant dos minuts i treieu les vostres conclusions,i després mireu les meves, potser no coincideixen (i segurament no coincidiran), però la vostra opinió i punt de vista és el que importa... Disfruteu-la!!!"


Marc: "Ara que heu vist i pensat la seqüència donaré la meva visió sobre ella: Aquesta composició és una mena de rutina dessitjada (i bastant impossible) que m'agradaria tenir, la simplicitat de la música, un matí, aixecar-me, prendré un café i començar a tocar la guitarra i entrar al meu món per a no sortir-hi durant hores i hores. La he volgut fer representant la tranquilitat i simplicitat d'un matí qualsevol."


Gina: "Quan creus que coneixes a una persona, quan creus que més a prop d'ella et trobes, sempre et podrà sorprendre per a bé o per a mal, com un reflex distorsionat".


image
Armine: "Don’t waste your time" significa "No malgastis el teu temps". Així és com em sento quan m’assec a la cadira i em fico a Internet, hores i hores malgastades a les xarxes socials com aquell qui diu, intentant semblar alguna cosa que no t’agrada perquè ho vegi algú que no et cau bé, que és bàsicament el que es fa tot el dia a la pàgina web de Facebook. Intentar donar una imatge de nosaltres mateixos a la gent que ens rodeja, i realment no ens ho creiem ni nosaltres mateixos.


Quan me n'adono d’això, intento sortir corrents i fer alguna cosa productiva, alguna cosa que m’ompli per dins i que, a la vegada, espero que sí em serveixi pe al meu futur: la guitarra. És un instrument que pràcticament acabo de descobrir fa poc, menys de mig any. No tinc cap professor que m’ensenyi a tocar, ni que em digui: això esta bé i això malament. Qüestio de calers. I encara que no m’agradi gens, perquè sé que no ho aprenc de la manera correcta, segueix sense parar-me de fer-ho i algun dia arribar a tocar les coses que més m’agraden. Em sembla simplement impressionant com, amb unes cordes i un tros de fusta, es poden tocar cançons, nota per nota, que totes juntes facin una melodia amb la que molta gent connecta. El millor és tocar la guitarra amb companyia, cantar amb amics, divertir-se, creant alguna cosa del no-res, amb les teves pròpies mans."









 




Laura, "Dulce introducción al caos": "Amb aquest projecte vull explicar el pas inevitable del temps, les ganes que tenim d’estar a mil llocs alhora que ens acaba comportant a un caos mental, quan la nostra ment ens porta a un passat més remot del que pots imaginar, quan mentrestant, realment estàs en el moment present. Quan somies despert sobre el que t’agradaria fer en un futur, o bé on t’agradaria ser, el que t’agradaria haver viscut, o bé on t’agradaria haver estat. Crec que la millor manera i més perillosa de viatjar és a través de la ment, ja que et pot portar on vulguis i quan vulguis".





Laura: "En aquest projecte, finalment descartat, volia expressar que, per davant de qualsevol estereotip/estil/gust, som persones, i això és el que importa, primer que tot, tots som persones".




Abril: "En aquest projecte he pensat fer una seqüència on es pogués expressar o sentir més d'una sensació o sentiment. És una seqüència de quatre fotografies en blanc i negre, fent servir el recurs de contrallum i amb molta profunditat de camp. Com sempre, m'identifico molt amb la naturalesa. Aquest projecte he tingut l'oportunitat de compartir-ho amb ella un altre cop.

Tinc la sensació que el temps m'està passant molt ràpid i que no estic aprofitant al màxim les coses, que sempre ho deixo per més tard i mai ho acabo fent. Dibuixar un rellotge imaginari amb les meves mans, ganes de llibertat absoluta, el desig de ser un ocell, nostàlgia per algú que viu lluny i no està al teu costat, tranquil·litat, calma... Carícies intangibles del vent..."









 

Paula, "L'oblit": "Amb aquesta seqüència he volgut expressar que els records, al cap i a la fi, són l'únic que ens queda. Si t'oblides d'una persona, la perds, a l’igual que si s'obliden de tu, és com si no haguessis tocat mai aquella vida. Em vaig inspirar amb l'agressivitat d'algunes malalties com el Parkinson o l'Alzheimer. El fons té colors per expressar pensaments i emocions confuses. La imatge està molt il·luminada per donar-li aquesta sensació de somni, d’irrealitat".


Més exemples de seqüències fotogràfiques fetes per l'alumnat a:
http://fervisible.blogspot.com.es/2013/03/representar-linvisible.html


Còmics fets per l'alumnat de cultura audiovisual de 1r de batxillerat durant el curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès. Tema: "Somnis"



Anna: "Em vaig inspirar en una il·lustració de Paula Bonet (conscient o inconscientment) anomenada "Llorar mares y que se te queden dentro". Vaig decidir que serien tres vinyetes on es veuria el rostre de la mateixa noia i el procés de com plora fins que s'acaba inundant de llàgrimes que acaben sent gotes desembocant en un mar. 

Penso que és un còmic senzill, sense molts elements però amb una història amagada. Cadascú pot interpretar-la d'una manera diferent... per mi es tracta d'una persona la qual mai ningú ha vist plorar, algú que només plora per ell mateix, no pels altres. I al final s'acaba ofegant amb les llàgrimes que es van acumulant dins seu... Per això he decidit titular-lo "Jo no ploro". 

Vaig fer els dibuixos en una mida aproximada d'A4 i amb tècnica mixta (llapis, aquarel·la i llapis de color). Posteriorment vaig escanejar els dibuixos i vaig empetitir les vinyetes perquè cabessin totes dins un A4".


Armine: "Una cosa petita, la qual no t’atreveixes a descobrir, perquè et fa por o és alguna cosa desconeguda... i, una vegada ho fas, t’esclata en la cara. Llavors penses: m’he penedit, no m’he penedit… és igual. La qüestió és que ho has fet i no hi ha marxa enrere. La vida es allò que diuen: dos dies. No pots perdre el temps preguntant-te les coses. Has d’agafar valor i solucionar allò que no deixa que segueixis el teu camí tranquil·lament".


Lydia


Paula


Marc



Gina, Stop and stare

Gina: "Pel que fa al títol, l’he ficat el de la cançó que estava escoltant en aquell moment. Argument: les dues primeres vinyetes representen les fases dels somnis fins arribar a la fase REM, la característica d'aquesta fase és que el cervell està molt actiu, el tronc cerebral bloqueja les neurones motrius de manera que no ens podem moure. Aquesta és la fase on somiem i captem gran quantitat d'informació del nostre entorn a causa de l'alta activitat cerebral que tenim. En la tercera vinyeta, és on comença la història d'un gondoler que viatja amb una fulla d'arbre, però no s’adona que darrera les muntanyes hi ha una tempesta. Llavors, a la quarta vinyeta, és quan s'enfonsa la fulla, perquè la pluja l’ha trencada i el gonfoler acaba a l'aigua, ofegant-se. Seguidament, trobem la imatge del cel amb el mar i, en lloc del sol, la lluna es troba en el cel. En la darrera vinyeta, es queda mirant-lo, ja que va ser el que li va causar la mort. Aquesta última està inspirada en el quadre de René Magritte “El hombre mirando la luna”.


Estudis preparatoris: l'expressió del rostre 
 Gina

 Anna


Estudis preparatoris: el dibuix del cos

Dibuixos: Paula, Armine, Julieta i Pol


Còmics fets per l'alumnat de visual i plàstica de 4t d'ESO durant el curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès. Tema: "Somnis"


 Anna
tira còmica inspirada en el "Fals mirall" de René Magritte


Elisa


 Yasmin


 Lluís
tira còmica inspirada en René Magritte i Caspar David Friedrich


Júlia


Estudis preparatoris: el dibuix del cos

Dibuixos: Eva, Júlia, Andrea, Isabella i Elisa


Sessió de dibuix del natural a classe, amb una companya de model


Altres activitats desenvolupades en relació amb el còmic:

Taller de caricatures, impartit per Miguel Villalba, 4t d'ESO i 1r de batxillerat


Algunes caricatures fetes per l'alumnat, a propòsit del taller:

 Eric (Marc)

 Jesús (Alejandro)

 Lydia (Armine)

Marc (Eric)

Anna (Olívia)



 Miguel Villaba pintant dues vinyetes al mur de l'institut, febrer 2014


Visita al 32 Saló Internacional del còmic de Barcelona, maig 2014, 4t d'ESO



 "Ardalén", de Miguelanxo Prado, Premi Nacional de Còmic 2013 












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada