dilluns, 13 de juliol de 2015

Videoart. La identitat de l'adolescent.

Després de l'experiència de treballar amb l'Andrea Eidenhammer en la creació conjunta del vídeo "Social Crossover"  http://fervisible.blogspot.com.es/2015/05/social-crossover-creacio-duna-peca-de.html , ens disposem a elaborar l'últim projecte del curs 2014-2015 sobre la identitat de l'adolescent. Triem aquest tema perquè acabem de tractar la identitat grupal a l'exercici anterior, però ara ens proposem explorar la identitat adolescent des del punt de vista personal de cadascú o de cada petit grup de treball. Tot seguit us mostrem alguns dels resultats.

Cultura Audiovisual, primer de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès.

"Made in China"
Alba, Vanessa, Andrea i Júlia tracten el perill de perdre
 la personalitat si tots seguim les mateixes tendències:


Andrea: "Aquest és un vídeo sobre la identitat de l'adolescent, sobre els canvis físics i psicològics que adoptem els joves a causa de la societat, de les pressions estètiques i cànons que ens imposen inconscientment des que som petits.

Amb el títol "Made in china" vam volem fer referència a les grans fabricacions en sèrie que promou Xina, com per exemple les Barbies, d'aquí les perruques rosses del vídeo, unes simples nines perfectes, un cànon de bellesa femenina impulsat per a crear complexes e insatisfaccions físiques a les nenes a les quals va dirigit aquest producte, fent-les així sentir-se inferiors e insignificants davant d’una nina imperfectament perfecta.

Tot això causat per una societat moguda únicament i exclusivament pels diners. Diners per damunt de la felicitat, de l'empatia, de l'amor i l'acceptació. Diners com a única eina de poder, fent així la raça humana cada cop menys humana.

Esperem obrir els horitzons mentals i psicològics dels espectadors amb aquest petit vídeo, i intentar proclamar que l'autenticitat d'un mateix, el fet que una persona sigui única no es pot comprar amb diners."

Alba: Durant la gravació no vam para de riure i durant l'edició ens va passar el mateix".


"Caged mind"
Andrea i Soumaya parlen de la pressió social que sent l'adolescent provocada pels judicis de la gent:


Andrea: "El que vam voler transmetre amb aquest vídeo és que, en un moment de la nostra adolescència, ens sentim com atrapats dins de nosaltres mateixos pel què dirà la gent sobre el nostre aspecte, la nostra avtitud..., i amb la idea de voler crèixer ràpidament per poder ser més lliures perquè ens pensem que els adults ja no tenen aquests problemes. Volem agradar als altres i deixem de fer el que ens agrada. En el cas del vídeo, la noia està atrapada entre quatre parets perquè ella volia ballar, però no aconseguia sortir de dins per fer el que li agrada.

Darrera d’aquest treball hi ha algunes curiositats de desenvolupament, començant per "l’estabilitzador" que vàrem fer servir: es tractava d'un trípode amb el mòbil enganxat amb gomes de cabell. Aquest mateix invent ens va permetre fer angles de visió picats.

Una altra curiositat és la del mur que permet sortir al personatge a l'exterior, aquest mur no hi era i vam haver de construir-lo amb les mateixes pedres de les runes. No va ser pas al primer o al segon intent que vam aconseguir que es mantingués.

La dificultat més gran va ser la de gravar sense que es veiés la porta de sortida, ja que les runes tenien una porta ben gran per sortir, i va ser difícil que l'actriu fes cas quan li deia que no s’apropés a la porta, i no gravar-ho sense voler, cosa que va passar en molts moments.

Jo personalment estava molt preocupada perquè vam filmar dos dies diferents i no volia que es notessin els canvis de llum, però no hi va haver moltes diferències". 


"Don't drown"
Esther i Laura expressen així l'obsessió pels examens:


Laura: "Esther i jo estàvem d’acord des del principi que volíem expressar l’angoixa que ens aporten els exàmens, el malestar en general que ens ve ja gairebé només amb la paraula “examen”. L’Esther es va inspirar i se li va ocórrer fer un vídeo simbòlic, fer una noia que cada cop s’obsessionava més amb els exàmens, amb les notes... i, paral·lelament, anar intercalant trossos de vídeo d’ella mateixa baixant esglaons de la piscina, com si cada cop s’estigués enfonsant més (en els dos sentits, ella a la piscina i ella com a persona). La idea em va agradar moltíssim, i entre les dos vam modelar-la una mica, vam anar afegint detalls de com ho faríem.

El vam gravar a casa meva, i a la piscina d’un amic. No va haver-hi gairebé cap problema en la filmació, vam utilitzar un trípode dins de la casa per a assegurar-nos  una bona estabilitat. Potser el problema que vam trobar va ser a l’hora de gravar a la piscina, perquè no vam caure que hi podria haver molta gent, així que vam esperar una estona fins que va marxar una mica de gent i vam poder estar més tranquil·les.  

I bé, tan l’Esther com jo estem contentes amb el resultat, creiem que compleix amb els objectius i aporta un missatge clar i molt freqüent en els adolescents, ja que molts  s’obsessionen amb els estudis fins a un punt en que deixen totalment de banda la resta de coses (amics, família, hobbies, …). Al final, el que realment compta es sentir-te bé amb tu mateix, i per a això els amics sempre estan allí, per a ajudar-te en els pitjors moments. Per això també trobo que els hauríem de valorar molt més del que els valorem".


"Être fort pour être utile"
John i Elena ens animen a reunir la força necessària per superar obstacles a la vida:


John: "Des del 2n trimestre tenia pensat fer un vídeo sobre el parkour, que és una disciplina d'origen francès que consisteix a desplaçar-se per qualsevol entorn, usant les habilitats del propi cos, procurant ser el més eficaç i eficient possible i efectuant moviments segurs. Em semblava una cosa de la qual en podríem treure molt de fruit per totes les possibilitats que ens donava en quant a moviments de càmera o angles de visió. A més les imatges quedarien bastant plàstiques i extraordinàries que impressionarien a l'espectador. Per això vam pensar com explicar alguna preocupació de l'adolescent utilitzant el parkour. Després de rumiar-ho, vam pensar que explicaríem que els obstacles i problemes són més fàcils de superar-los quan tens amics en els que confiar i que t'ajuden. En la primera escena ja es pot veure quan no pot pujar un mur i arriba el seu amic per ajudar-lo.

Durant els 4 dies de gravació vam anar a molts llocs de Tarragona i vam fer un munt de vídeos que després vaig haver de seleccionar. Com és normal, els que practiquen parkour, solen tenir accidents ja que els salts, si no estan ben calculats, poder fallir i caure. Cada dia hi havia algun dels quatre que acabava amb una ferida.
Quant a l'edició, vaig ajustar els plans al ritme de la música (tot i deixar-m'hi els ulls per veure les ones musicals), ho vaig aconseguir i em sembla que ha quedat bastant bé. La part que ens agrada més és el salt a càmera lenta de la font, justament en el moment de la posta de sol, que li dóna molt més èmfasi.

Bé, em sento molt orgullós pel resultat de tots aquests esforços i no sé si m'atreviria a dir que es mereix un Oscar jajaja. A més a més, aquest vídeo tindrà més difusió ja que tant el grup Parkour Tarragona com una altra associació de parkour, ens volen donar suport i que arribi a moltes més persones.


Vull fer una menció especial a Joan, Jordi, Michael i Dani, que ens han regalat part del seu temps per a poder gravar i no s'han queixat en cap moment si havíem de tornar a fer la mateixa escena 10 vegades. MOLTES GRÀCIES!


"No hay mayor obstáculo, que el miedo a superarlo"


"Amb què em quedo?"
Maria Rosa reivindica l'Amor com el valor més important a la seva vida:



Maria Rosa: "A un adolescent li passen mil·lions de coses pel cap, li passen els dies volant i canvia d'estat d'ànim a cada moment. Vull expressar les sensacions, emocions... amb les quals es quedaria un noi/noia jove i de les que es desprendria."


"Desconexión"
Elisa dedica el seu vídeo a la música com a refugi:


Elisa: "Amb aquest treball vull donar a entendre l'estrés que causa la gran quantitat de deures del dia a dia, fins al punt que sembla que cada cop n'hi ha més. El vídeo consta d'una altra part en el qual la noia entra en unestat de tranquil·litat, relaxació, pau... gràcies a la música.


"Like an adolescent"
Júlia i Mònica mostren així la rutina del dia a dia de dues adolescents:


Júlia: "La Mònica i jo hem fet aquest vídeo perquè volíem explicar les següents idees: ser adolescent no és sempre tranquil·litat, sempre anem de bòlit, quasi no tenim temps lliure, comencem molt aviat el dia i l'acabem molt tard. 

Fent aquest vídeo hem pogut experimentar tot el món de l'edició i el muntatge. Ja que tot aquest tema m'agrada, he pogut gaudir molt". 



"Què és per tu l'esport?"
Adrià, Francesc, Helena i Anna mostren quin paper juga l'esport en la vida dels adolescents:




Francesc: “El nostre vídeo consistia en donar a conèixer l'opinió que tenen els estudiants sobre l'esport, és a dir, de quina manera els ajudava en la seva vida quotidiana i com els ajudava a sentir-se millor en el seu dia a dia. Jo sabia el que era per mi l'esport, però coneixent l'opinió de més gent he pogut apreciar-ne altres punts de vista”.

Adrià: “Vam escollir el tema de l’esport perquè és una peça clau en la vida de molts nois i  noies de la nostra edat. Què és per tu l’esport? va ser la pregunta que vam decidir formular, buscant els sentiments més profunds dels nostres companys envers el seu estil de vida, basat en l’esport.
Jo, personalment, mai he trobat l’esport com un peça important i indispensable, però aquest vídeo m’ha fet veure l'important que pot ser per algú i com els pot influenciar el seu estat d’ànim.

Anna: “M'ha agradat molt fer aquest treball perquè em sento identificada amb tots, per mi l'esport és un estil de vida i per això, quan enregistràvem els vídeos sentia com si em definissin”.

Exemple de guió tècnic il·lustrat utilitzat a classe:



Algunes activitats realitzades durant el curs, relacionades amb la cultura audiovisual:

Assistim com espectadors al Festival FEC, Reus: http://www.fecfestival.com/



Durant el FEC, l'Alba s'anima a presentar un microfilm a una de les seccions del festival i queda seleccionat dins del programa: http://www.fecfestival.com/fec/microfilms/


Fotograma del microfilm de l'Alba, "Per molts anys", durant la seva projecció al Festival FEC.


Visita a TV3 i a l'exposició "Pixar", al CaixaFòrum de Barcelona: http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/-/pixar-exposicion



Visita de l'Antonio Barrero, director del Festival de Cinema FIC CAT: http://www.fic-cat.cat/ ,
amb el qual comentem aquests dos curtmetratges i reflexionem sobre la dimensió social del cinema:


“El somriure amagat”, de Ventura Durall
Elisa: “Serveix per adonar-se que no cal tenir les coses més luxoses per a ser feliç, fins i tot tenint menys, es té més”.
Patrícia: “Els diners són un pes i s’han de saber administrar, per això es necessita una certa maduresa. Recomanaria el visionat a aquelles persones que no veuen més enllà del seu estatus o només miren per elles mateixes”.



“Som taujà”, de Borja Zausen: http://borjazausen.com/
Júlia: “Tan si val si ets jove o vell, baixet o alt, o si ets capaç de caminar per tu mateix o no: el que realment importa en aquesta vida és el que portes dins (digues-li ànima o com tu vulguis), perquè això és el que realment distingeix a una persona d’una altra. Has de saber parar, respirar i observar el que et rodeja, ja que avui en dia, amb aquest ritme tant accelerat que portem a les nostres vides, no som capaços ni d’adonar-nos de les petites coses i moments que ens envolten i que fan que la vida valgui la pena viure-la i gaudir-la dia a dia”.



L'Antonio Barrero durant la seva trobada amb l'alumnat de cultura audiovisual. 
Gràcies, Antonio!








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada