Georgina
Punt de partida: el quadre de René Magritte "Això no és una pipa", mentre reflexionem a classe sobre aquesta idea: LA IMATGE NO ÉS LA REALITAT.
Ens proposem llavors assumir el repte d'intentar REPRESENTAR les múltiples dimensions de la poma "real", començant pel seu sabor i la seva olor.
INTENTANT REPRESENTAR L'OLOR D'UNA POMA:
Judith, l'olor de la poma (fotografia i pintura):
Anna (fotomuntatge): "Penso que l'olor de qualsevol cosa sempre és bastant difícil de representar o de desxifrar el seu significat. Per mi, té una olor molt fresca per això les pomes de la meva imatge són blaves. I, a part de fresca, té una olor dolça i per això he triat el rosa del fons. I la raó per la qual el rosa només ocupi el fons és perquè penso que en la seva olor, predomina molt més la frescor que la dolçor. Per tant, en aquesta imatge he fet una petita comparació de les olors que té una poma".
Alicia, olor de poma:
Blai, sobre l'olor d'una poma: "El butirat de metil és el nom de la substancia que deixa anar la
poma i aquest és el seu dibuix cientific. Representa l'olor".
Rebeca (fotomuntatge): "El olor producido por la manzana me recuerda a una explosión
de colores, sobretodo del violeta, el rosa (colores vivos), refrescante y dulce. Yo lo relaciono con la primavera, con el olor de las flores, de
los árboles, de las frutas y con los pájaros libres".
Clara: "L’olor de la poma em recorda a net i al
sabó que utilitzava de petita".
Eva, l'olor de les pomes:
Toni, l'olor d'una poma (pintura i text escrit):
Jordi, l'olor d'una poma (obra participativa, amb instruccions):
INTENTANT REPRESENTAR EL SABOR D'UNA POMA:
Anna: "No us passa que quan mossegueu una poma resulta que hi surt molt de suc? Aquesta és la raó per la qual he volgut expressar el seu sabor amb un colador. He utilitzat els colors rosa i lila per representar la seva dolçor i el color verd per aquesta lleugera amargura que té la poma".
Georgina, el sabor d'una poma (pintura):
Alicia, el sabor de la poma:
Gerard, la dolçor de la poma:
Blai, el gust de la poma:
Adriana, el sabor d'una poma:
Míriam: "Una manzana es dulce y pura como el bosque"
Marc, el sabor d'una poma:
Isabel: "¿Zumo de manzana o sólo agua con manzanas? No es lo que hay o
veamos, es lo que imaginamos y deseamos ver y sentir".
Carla: "Y éste es el postre, el
sabor peculiar común en todo tipo de manzana que las contradice entre sí. A
veces es ácido, otras veces muy dulce, pero siempre el reconocible sabor. Para
visualizar las variedades dulces he cortado dos nubes de azúcar en pedacitos y
la he recubierto de caramelo, y mezclando éste con agua, he escrito con ayuda de
una cuchara la contradicción que éstas presentan, ácido con sabor dulce".
Carla: "La manzana está situada en la cocina,
simbolizando que es un elemento que los humanos hemos domesticado y adaptado a
nuestras necesidades (alimentación), de ahí que tenga un molde dental
de una mandíbula muy grande (avaricia, glotonería) dando la impresión de que ya
mismo va a ser devorada".
Arnau, gust d'una poma:
per acompanyar: https://www.youtube.com/watch?v=ZP-RBzKevH8&feature=youtu.be
Eva, el sabor d'una poma (seqüència fotogràfica):
Jordi, el sabor d'una poma (gif animat):
Jordi, making of:
INTENTANT REPRESENTAR EL TACTE D'UNA POMA:
Alicia, el tacte d'una poma:
Alicia, el frescor d'una poma:
Blanca, el frescor d'una poma:
INTENTANT REPRESENTAR EL SO D'UNA POMA:
Gerard: "El soroll de la poma al mossegar-la, tallar-la, pelar-la..."
Dolça, el so de menjar-se una poma (vídeo):
ALTRES APROXIMACIONS PLÀSTIQUES AL CONCEPTE DE POMA:
Lián, definició de poma:
poma
[s. XIV; del ll. poma, neutre pl. de pomum ‘fruit’, aplicat ja des de molt aviat al fruit de la pomera]
1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de la pomera, subglobós i poc o molt umbilicat a l’indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. Poma d’agredolç, roqueta, terrola.
2 [LC] poma de la discòrdia Causa de la discòrdia. Llançar la poma de la discòrdia.
Lián, poema visual:
Dolça, paronomàsia:
Saile (fotografia i dibuix), "Altres usos d'una poma, si fossim més petits...":
Adriana: "Con una rodaja de una manzana he querido representar medio
corazón, ya que media manzana, o una rodaja, se parece al típico corazón que
solemos dibujar todos desde pequeños".
Gerard: "Podem semblar molt plens per fora, però en realitat estar totalment buits":
Anna: "En aquesta imatge he volgut que l'espectador reflexioni. Sempre es diu que les pomes surten dels arbres, però els arbres també surten de les pomes, oi? O estic dient una bogeria? Si les pomes no tinguessin llavors per a que creixessin els arbres, no en tindríem. Per tant, quina es l'afirmació més correcta?
Carla: “Evolution”, en inglés,
porque es algo global. ¿Qué hemos creado con el paso de tantísimos años, los
humanos? Una historia. ¿Y qué hemos destruido? La naturaleza."
Alicia, expressant el sofriment a través d'una poma:
Arnau, la mort d'una poma:
Blai, expressant violència a través d'una poma:
Georgina, amagant la poma (dibuix):
Anna (gif animat): "Fruita com a material artístic. Què és pot fer amb una poma tallada en comptes de menjar-se-la?"
Eric (poema): "Aquesta Oda a la manzana lloa a la fruita de manera poética, explicant, mitjançant exageracions, el desig i les sensacións que es tenen al menjar una poma".
ODA A LA MANZANA
Quiero ser el dueño de los dedos
que arrancan tu cuerpo de las raíces,
quiero ser el dueño de los dientes
que notan como tu piel se rasga cando te muerden.
También quiero notar cómo el líquido
que hay en ti baila sobre mi lengua
para acabar en mi estómago,
quiero que la punta de mi lengua capte
tu sabor dulce cada día, cada noche y cada
vida que me queda por vivir.
Quiero acariciar tus curvas satinadas,
agarrarlas con una sola mano y
comerte hasta el hueso.
Tu, fruto prohibido, deja que me marche
del Edén al son de un solo mordisco.
A partir d'ara, potser entendrem el que volia dir Jean Dubuffet quan explicava en els seus "Escrits sobre art": “Pintar un rostre como es pinta una poma, això sí que no! El pensament està íntimament lligat amb la descripció i si pinto les orelles, penso en el soroll i si pinto els llavis, penso en la paraula, i, quan pinto les dents, en els aliments”.
Jean Dubuffet, Home amb rosa, 1949
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada