dijous, 12 de gener de 2017

Retrat surrealista


Exercicis de retrat surrealista fets per l'alumnat de cultura audiovisual de 1r de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2016-2017.

Comencem el tema amb alguns referents tant pictòrics com fotogràfics: René Magritte, Frida Kahlo, Grete Stern, Hans Peter Feldmann, John Stezaker,  Ouka Leele, Jose Romussi, Levi van Veluw, Susana Blasco, Rimma Gerlovina o Carmen Calvo, entre d'altres.

Proposem algunes estratègies fotogràfiques de creació com: descontextualizació d’objectes o persones, maquillatge, disfressa, doble exposició (amb la càmera fotogràfica o amb l’ordinador), etc. I també tècniques mixtes possibles com: collage (directe), fotomuntatge (directe o per ordinador), assemblage sobre fotografia, dibuix/pintura/text escrit/cosit sobre fotografia, cubmania, estrenyiments, outagrafia, cadàver exquisit, etc.

A continuació, una mostra del treball fet:





Laura: "Vaig pensar en fer retrats als meus amics i representar una de les seves cançons preferides. Tenia pensat escriure les cançons amb maquillatge a les seves cares i fer una foto en primer pla o primeríssim primer pla.

Però després vaig descobrir les fotografies de Shirin Neshat. És una de les artistes més representatives de l'art a Iran. La seva obra parla de la dona de la societat islàmica en el seu context social, polític i psicològic, i una de les tècniques que utilitza és l'escriptura sobre la imatge. Ho vaig trobar tant interessant que vaig decidir canviar el projecte i inspirar-me en ella.

Vaig fer quatre fotografies a amics meus, tres en primer pla i una en primeríssim primer pla. Les vaig imprimir en format DIN A3 i, finalment, vaig escriure-hi a sobre amb permanent negre.
El tema principal del projecte és la cançó protesta, és a dir, totes aquelles cançons que defensen un canvi social. Va ser difícil haver-ne de triar només quatre i, al final, vaig decidir que cadascuna fos en un idioma diferent. Els autors i les cançons les vaig treure del llibre “El cant de les primaveres lliures; la cançó protesta, els himnes que canvien el món”. 

La finalitat d'aquest treball és potenciar alguns moviments socials que defensen els drets civils, com el pacifisme, el feminisme i el moviment obrer, amb cançons com: “La mauvaise réputation”, de George Brassens, “Torn de preguntes”, de Feliu Ventura o “Imagine”, de John Lennon.
El resultat final va sortir molt millor del que m'esperava. A més a més, la valoració que han fet els meus amics i, el més important, la que han fet els protagonistes del projecte, va ser molt bona.

Els treballs dels meus companys també em van fascinar molt. Molts de la classe encara no ens coneixem i, gràcies a aquest projecte, hem pogut veure la manera de pensar que té cadascú". 





Núria: "Bàsicament, el meu treball consistia en poder representar com era aquella persona sense utilitzar paraules o símbols: només imatges. Vaig preguntar a cadascun què els agradava, en què solien pensar per ser feliços, i què creien que els representava. Vaig escriure les respostes i després vaig intentar plasmar-les totes:

La meva mare: Els bolets, la muntanya, la natura en general, la infermeria i medicina, la família, el punt de creu i Bruce Springsteen.

El meu pare: Les diferents tecnologies (ordinadors, consoles, etc.), el cinema fantàstic i de terror, l'art, Allan Parsons, La Unión i tot allò considerat "retro".

La meva germana: Els animals, les nostres mascotes en concret, les plantes medicinals, les infusions, l’encens i el reggae.

Per fer les imatges definitives, vaig començar per treure la meitat dels caps amb un programa d'ordinador que utilitzo per dibuixar, el Paint Tool Sai, i intentar que no es notés amb el fons. Després vaig posar les imatges en blanc i negre, els hi vaig pujar el contrast per fer més clares les figures i vaig posar una capa d'ombra de cadascun dels seus colors preferits. Per fer els dibuixos, vaig agafar imatges d'internet de cada element (excepte l'arbre) i les vaig calcar. Ho vaig dibuixar amb una tableta gràfica Wacom, i després vaig anar col·locant cada dibuix a un lloc per a que quedés bé. Com a detall final vaig acolorir lleugerament les zones dels dibuixos amb tons més saturats per intentar ressaltar la separació entre la fotografia i el dibuix.

Així vaig aconseguir el meu objectiu principal, que era fer mes ús de la meva habilitat per el dibuix que no pas la fotografia. Si hagués alguna cosa que m'hagués agradat modificar hauria sigut que la paret contrastés més amb les persones. A part d’això estic satisfeta amb el meu treball".







Marina: "He llamado a mi serie fotográfica: “Un mundo aparte”. La finalidad de este trabajo es expresar mi historia y la esencia de mis amigas en una sola imagen. También quiero hacer entender a los demás que todos somos diferentes, cada uno con sus sueños, manías e ambiciones y que no hay nada malo en ser diferente a los demás, al contrario, eso te hace aún más especial.

En el proceso de creación sólo he utilizado una cámara, el vestuario y maquillaje adecuado para mi modelo y mis ideas. También he utilizado una aplicación llamada "Bazaart" para hacer el montaje de las fotos y luego un collage real.

Me costó bastante elaborar la idea que tenía en mente a un simple papel, pero después de dos semanas de pensar y pensar lo conseguí. Este trabajo ha sido muy divertido de hacer y estoy muy contenta de mi resultado ya que he expresado exactamente lo que quería decir.

Tiendo a ser una persona muy insegura y miedosa ante los cambios. Por experiencia propia viví un capítulo de mi vida donde reprimí mi forma de ser para encajar. Poquito a poco iba construyendo una barrera entre mi yo real y mi creación de mi otro yo (aquí representado como una estatua ). Los brazos de las estatuas simbolizan la gente que ha estado a mi alrededor, de piedra, sin sentimiento alguno.

Creemos ser invencibles, pero con el paso del tiempo nos damos cuenta de que podemos ser destruidos. No por algún meteoro o cataclismo natural, sino por nosotros mismos. Me he retratado desnuda como símbolo de libertad y fragilidad, dejando al descubierto mi más sincero yo. He creado mi mundo, y tengo mis propias ideas y opiniones. Los planetas de mi alrededor simbolizan las personas que me rodean, cada una de ellas diferente e única, con su color y su esencia. Cada uno de nosotros somos un mundo".







Ianula: "La primera foto representa l’altra cara de les persones, aquella cara que no tothom entén, i que mol poca gent coneix, i volia fer-la visible.

Aquesta segona fotografia del meu projecte trimestral, està feta amb la finalitat de representar la personalitat d'unes certes persones, aquella personalitat que no accepta punts entremitjos i pensa d'una manera determinada. Vull representar una personalitat amb dos colors, el blanc i el negre, i que per aquestes persones les coses són d'una manera o d'una altra, persones que no accepten ni escolten les opinions dels altres.

I, per últim, la intenció de la tercera fotografia és tot el contrari a la d’abans. És la representació de la personalitat d’aquelles persones que són obertes i escolten altres opinions. Aquesta foto ensenya que les coses no sempre són blanques o negres, sinó que també poden ser grises.

Aquest projecte l'he fet amb molta il·lusió, m'ha agradat fer aquest treball, pensar idees surrealistes, pensar com podia fer-les... M'ha agradat tant i la meva imaginació va volar tan lluny, que se'm va oblidar que havien de ser retrats".




Aitana: "Amb aquesta sèrie fotogràfica volia fer una crítica a la societat, a la vegada que volia representar a la persona fotografiada. En mostrar la seva addicció en la imatge, coneixem una part important d'aquesta persona. Quant al punt de vista crític, amb aquestes fotografies vull que l'espectador reflexioni sobre el fet que cada vegada som més individualistes, que es qüestioni si ell o ella és realment lliure, si algú controla la seva opinió, etc."






Albert: "AQUESTA HA ESTAT L'ACTIVITAT MÉS IMPORTANT I DIVERTIDA!! És el projecte de final de trimestre, en el que se'ns demanava presentar una sèrie de tres retrats surrealistes.

Vaig decidir fer tres retrats a una molt bona amiga, la Sarai. Havia de pensar però, com plasmaria en el treball la seva personalitat, pensaments... Així que prèviament vaig quedar amb ella per a mantenir una conversa més intima, ja que tot i ser amic seu hi havia coses d'ella que encara se m'escapaven. Vaig tenir molta sort, ja que per sorpresa meva, no li va costar gens obrir-se i explicar-me tot allò que li anava preguntant. Va ser una excel·lent experiència, tant per a l'elaboració del projecte, com pel progrés de la nostra amistat.

El treball tractaria de la seva passió per la natura, d'allò que ens fa animals i lliures, i de la màgia.

Més tard vaig decidir també que, per la part de darrera del retrats, hi posaria (a mà) frases cèlebres de novel·les com Harry Potter, Peter Pan... i en un dels retrats hi vaig escriure la seva cançó preferida. La sèrie és en blanc i negre perquè li vaig preguntar a la model i junts vam arribar a l'acord que el blanc i el negre donava un toc misteriós als retrats.

Per a transformar a la Sarai en aquesta mena de "fada" vaig utilitzar, flors, plantes i herbes del mateix medi on vaig anar fer les fotos però també vaig haver d'anar a comprar-ne de falses. Adjunto també algunes imatges del procediment d'elaboració".








Amanda: "Gracias a este trabajo he aprendido a pensar antes de hacer las fotografías, además me ha demostrado que la fotografía no trata simplemente de hacer un clic; que debo dejarme ayudar por los demás y admitir las críticas. Y, finalmente, me ha hecho amar aún más la fotografía".




Núria: "El meu projecte tracta sobre aquella cosa que porta dins cada persona, allò que li agrada tant i que marca tant la seva personalitat. Per això es titula "Passions".

Per a realitzar-lo, el primer pas va ser pensar què volia expressar a través d'aquest treball, ja que em donava l’oportunitat de fer-ho. Cada dia em va servir per a reflexionar sobre tot el que m'envolta i parar atenció en qualsevol cosa que em pogués inspirar i servir d'ajuda. Vaig començar a definir les meves primeres idees per tal d'aconseguir una que m'agradés i que fos possible de realitzar. Totes elles estaven relacionades amb emocions, pors, somnis que té una persona. Per organitzar els pensaments que anava tenint vaig utilitzar un full on vaig escriure tot el que em passava pel cap.

A partir d'aquí vaig decidir que als retrats hi apareixerien tres persones que tindrien una porta o finestra que es pogués obrir per veure el que cada persona porta a dins, la seva passió. Dues noies més i jo mateixa vam ser les models.

Després vaig buscar imatges per internet d'un tema per a cadascuna i les vaig ajuntar. Els temes triats van ser l'art, la música, la moda o el disseny.

A continuació, vaig imprimir totes les imatges per separat i vaig retallar el tors de cadascuna de forma que quedava una finestra oberta. Finalment, a darrere hi vaig enganxar les altres imatges i va quedar el collage final, donant per finalitzat el procés.

En definitiva, ha estat un treball que m'ha fet buscar noves formes d'expressar una idea i saber més sobre el surrealisme dins el camp de la fotografia".



Albert: "M'he inspirat en el treball que vaig fer l'any passat a 4t d'ESO sobre la guerra de Síria. M'ha semblat una bona idea, ja que tinc molts coneixements sobre el tema i per donar-li més importància a aquests fets tan terrorífics i tristos.

El que he fet ha sigut fer-me un autoretrat de pla mitjà, imitant als micos dels emoticons de WhatsApp i representant a Europa, amb un filtre blau i les estrelles de la bandera. Després, he agafat diferents notícies de diaris anglesos i espanyols amb les notícies sobre el que estava passant a Síria i els fets que hi sortien més perjudicats. He volgut fer una crítica a Europa ja que, com es pot apreciar, tots els fets que passen els hi dona igual, i per això m’he fet l'autoretrat com els micos. Europa no vol parlar, ni escoltar ni veure res respecte als conflictes sirians". 






Dana: "Aquesta sèrie de fotografies surrealistes l'hem anomenada "Pain of love", que vol dir "El dolor de l'amor". Inspirant-nos en l'artista Alex Stoddard, volíem representar un punt de vista sobre les relacions entre parella no gaire comú. Tracta sobre el dolor que ens pot fer estimar a algú. Cal destacar que li hem donat un to obscur a les fotos per a donar una sensació de tristesa, per donar a conèixer l'altre punt de vista contrari a l'amor al que estem acostumats, tan brillant i bonic.

En la primera imatge, feta per Laura, volíem representar un noi al que li han fet molt mal emocionalment, per aquesta raó està ple de ferides i té una de molt gran en el pit, just en la posició del cor, ja que significa que on més mal li han fet és allà. La noia és el seu àngel, que el cuida i per a sanejar-li les ferides que la seva anterior parella li ha fet.

En la segona imatge, feta per Laura, volíem donar a entendre el mateix que a l'anterior fotografia, un noi al que li han fet molt mal en la seva vida sentimental.  La diferencia és que està sol i no te a ningú que li ajudi, ni li curi les ferides.

En la tercera, li estic donant el meu cor a la meva parella, literalment. Ell ara té el meu cor, la meva vida, per tant haurà de tenir cura d'ell. Ens estem donant un petó per a donar a entendre la nostra confiança i estimació. Fotografia feta per Dana.

L'última imatge representa el "flechazo". Un enamorament sobtat cap a una persona. Ho hem volgut retratar d'una forma diferent con ja he dit anteriorment. Aquest “flechazo” li ha fet mal, s'ha enamorat molt profundament, tant que li condiciona la vida, no fa res més que pensar en aquella persona tant especial i important per a la seva vida. Fotografia feta per Dana.




Laura: "Vaig demanar a les persones que volia retratar una foto seva de petita i les vaig escanejar, quan les vaig tenir escanejades, vaig quedar amb elles i els hi vaig fer una foto actual.

A casa, vaig fer el fotomuntatge amb Photoshop i em donava la sensació que era molt pobre, així que vaig pensar que podria posar de marc de la fotografia la seva flor preferida, els hi vaig preguntar i les vaig posar.

Vull expressar que el temps passa molt ràpid i també mostrar com canvien físicament les persones".





Andrea: "La sèrie es diu: “El paisatge de la nostra pell”. Des d’un principi sabia que volia pintar, així que vaig buscar idees en pintors surrealistes, però res. Fins que un dia, amb una amiga, per algun motiu vam començar a parlar de l’espai i, com ella es una amant de la mitologia, em va explicar la història de Gea, deessa de la terra, que va crear el cel nocturn. Va ser en aquell moment quan se’m va acudir que podria pintar-li al pit una galàxia. Vaig utilitzar pintures escolars i vaig combinar-ho amb Photoshop per intensificar les estrelles i la galàxia.

Per la següent imatge vaig voler representar l’amor que sent la meva amiga pel mar i com li fa mal que estiguin contaminant i danyant això que tant estima. Representa que plora i es lamenta, però ho afronta i lluita però solucionar-ho.

A l’última imatge vaig voler representar a la meva amiga com a la mare terra, feta pols i plorant,  ja que ella és una amant del medi ambient que es preocupa i entristeix per la contaminació".



Max: "Aquest es el projecte de final de trimestre, fet juntament amb l’Adrian Daraban. El significat dels retrats és senzill: estem morts per dins. Les fotos estan fetes amb una il·luminació lateral, de manera que una meitat de la foto queda molt més fosca que l’altra. La part il·luminada és la part que nosaltres mostrem al món, una faceta nostra, i la part fosca és com estem realment per dins, com ens sentim".

Adrian: "Amb aquest treball el Max i jo volem expressar com som per dins: morts, comparat amb el que ensenyem, que no té res a veure".




 

Marc: "Vaig fer treballar a cada model i els vaig fer una sèrie de preguntes: "Alguna cosa que t'encanti, que et faci feliç o que t'evadeixi dels problemes o de la vida mateixa? Alguna cosa que et sembli que et roba el temps de lo ràpid que et passa? Alguna cosa per la que tu perdis el cap?"

Un cop vaig tenir les respostes vaig començar a rumiar, i a pensar quina composició quedaria millor per a cada retrat. Volia aconseguir una sensació d'intriga i d'incògnita. De... perquè a aquesta persona no se li veu el cap? Perquè el té posat dins d'això? Perquè només se li veu el cos? Etc.

Crec que a cadascú li agradaria sentir-se identificat o representat amb allò que més li agrada i estima. I jo ho he fet substituint el seu cap, o millor dit, posant el seu cap dins d'aquell objecte que representa la felicitat que sent amb allò.

És una forma d'expressar una part de la seva personalitat oblidant-se per un moment de les penúries i malt de caps que tots tenim, deixant-se engolir pel plaer.

Fins que no em vaig posar a veure les obres realitzades pels meus companys no vaig veure el talent que n'hi ha. Uns més exòtics, altres de més clàssics, altres d'originals, també de simpàtics o lletjos i  els avorrits que no t'acaben transmetent res i per això t'avorreixes mentre els mires... Som creatius, som artistes i per això estem aquí, per aprendre i millorar".




Blanca: "Una de mis amigas tenía miedo a los puntos con volumen y a los payasos, y le pinté un payaso en la cara con puntos. Otra de ellas temía a la muerte y lo relacionó con el humo del tabaco, así que, desde la parte superior izquierda, sale humo tapando una calavera. Otra de ellas tenía miedo a los sitios pequeños, así que le dibujé una caja en el medio de la cara y al rededor una especie de laberinto. Y, finalmente, la última tenía miedo a quedarse ciega, así que le pinté ojos azules y le dibujé unas manos tapando la cara. Con este trabajo quería que mis amigas pudieran hacerle frente un poco a sus miedos, por eso la titulé: “Siendo tu propio miedo”.




Èlia i Carla: "La idea fue coger a tres amigas nuestras y hacerles una foto para luego expresar sus sentimientos o su personalidad en el retrato. La primera foto muestra libertad. Es la que más ha costado hacer ya que tuvimos que hacer dos fotos iguales y, con mucha paciencia, ir recortando todos los triángulos menos la boca. Para hacerla más surrealista, utilizamos la otra foto para recortar más fragmentos y engancharlos". 









Maria:  "Volia representar la forma interior de cadascú, la part de nosaltres que ningú coneix. Vaig pensar en fer fotografies de 3 persones diferents que haguessin viscut situacions semblants en el passat. A totes tres ja les coneixia bastant, però tot i així vaig dir-los que em parlessin sobre moments durs per a ells i que expressessin els seus sentiments (bons o dolents). A partir de la seva col·laboració, vaig anar formant característiques de tots tres. Després vaig pensar en la part surrealista d’editar les imatges per a descriure el seu estat, i ho vaig reflexar pintant-los el cos, la cara i al final, editar amb un programa el que no vaig poder pintar a la realitat.

Amb el meu treball, vaig voler expressar els diferents sentiments que havien sentit els 3 models en el passat. També vaig voler que li donessin importància a cançons que van ajudar-los a superar aquella època, que reflectissin i suportessin el que sentien. 

El format en que ho vaig presentar, volia que representes un àlbum de fotos, però en compte d’imatges familiars o amb amics, d’un mateix. De les pròpies experiències que ningú no sap que ha viscut la persona. Per tant, una mena d’àlbum de records, per no oblidar mai que s’han de passar per moments durs per arribar a sentir-te bé finalment.

Al principi temia que les fotografies no quedessin com m’esperava, o que l’edició no em sortís bé. Però, finalment, quan vaig col·locar les imatges i vaig decorar l’àlbum amb les frases i papers de colors, em va agradar el resultat. A més, a la portada de l’àlbum hi ha escrit “Dont get lost”, i a l’última pàgina “in the memories”. Amb això volia transmetre que no s’ha de caure en els records, no perdre’s en el passat, perquè sempre hi ha una sortida al final. Per tant, jo estic molt contenta amb la meva feina, ja que m’hi vaig esforçar i el resultat va ser el que imaginava dins meu". 



Laura: "Em va costar molt triar una idea perquè en tenia moltes i cap alhora. Finalment, durant la vista a l’exposició de Philippe Halsman, en un moment es va dir que ell treballava fent servir una metodologia literal o ideogràfica, o sigui: transformava el no-literal en literal. En aquell moment no se’m va acudir res, però aquesta idea es va quedar gravada al meu cap. Un dia, mentre estava nedant a la piscina, se’m va acudir el que faria: triaria frases fetes que fessin referència a la manera de ser o a les qualitats d’una persona i les representaria literalment. Vaig buscar moltes frases fetes a Internet i em vaig apuntar les que creia que podia aprofitar. Vaig pensar com elaboraria les fotos, quines tècniques utilitzaria, en quines hi retallaria, en quines hi enganxaria…

“Papallones a l’estómac”: En aquesta foto volia representar l’alegria d’estar enamorat i vaig fer que l’Ainhoa rigués per a que quedés més natural. Després vaig pintar unes quantes papallones sobre paper i les vaig enganxar a la panxa.

“Dues cares”: Per a fer-la, en la de la dreta vaig utilitzar una llum blau clar i frontal, a la de l’esquerra vaig fer servir la llum contrapicada vermella perquè crec que li donava molta tenebrositat i, a més, la Mireia es va desmaquillar com si hagués plorat. En un principi anava a fer un collage, però se’m va acudir enganxar-les amb els imperdibles perquè així no quedaven les fotos totalment enganxades, ja que volia representar que aquestes dues parts de la personalitat no acaben de lligar".





Andrea: "Després de dies pensant, vaig recordar un llibre que vaig llegir fa temps, anomenat “El Llenguatge de les flors”. Aquest llibre tenia com a protagonista una noia a la qual, de petita, li havien ensenyat un llenguatge amb flors que utilitzaven les dones a l’edat victoriana per transmetre missatges que normalment expressaven emocions, qualitats, estats d’ànim, etc. Li vaig explicar a l’Andy de què tractava el llibre perquè sabia que li agradaven les flors, i aleshores tots dos vam decidir descriure a les persones a les que volíem retratar utilitzant aquest llenguatge.

Per fer aquest projecte, he hagut de buscar el significat de cada flor per tal d’utilitzar-la de forma correcta. Hi ha diverses pàgines que he consultat, però moltes he hagut de interpretar-les, ja que no tenien un sol significat o un de concret. He volgut expressar que hi ha moltes maneres de descriure a algú, i he volgut donar a conèixer aquest llenguatge, ja que a mi em fascina i és una cosa que m'agradaria aprendre, tot i que no tingui molta utilitat pràctica".

Andy: "Jo m’he encarregat del muntatge fotogràfic i he volgut donar més importància a la part psicològica de la persona retratada. Com que m’agrada molt editar amb Photoshop, m’he permès posar un “color correction” per cremar una mica més les fotografies, recalcant un to blanquinós a la pell que dóna una impressió més nua, els sentiments al descobert. Estic molt orgullós de nostre treball perquè m’ho he passat bé i m’han agradat com han quedat les fotografies."


ALGUNS EXERCICIS PRELIMINARS SOBRE RETRAT SURREALISTA

Abans de la sèrie fotogràfica definitiva, vam fer alguns exercicis de collage directe i dibuix, 
inspirats en l'artista català, i resident a Tarragona, Pau López:

Pau López

Treballant el collage directe a classe



Eli


Eric


Ianula

Posada en comú dels treballs fets:







L'exposició dels retrats surrealistes al vestíbul de l'institut:




Visita a l'exposició de Phillipe Halsman, a CaixaFòrum Barcelona, prèvia a la realització dels retrats surrealistes:




Fotos dels grups saltant: Elena Velasco








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada