fer visible l'invisible...: Treballant el reportatge fotogràfic en vídeo

Exercici de reportatge fotogràfic editat en vídeo. Cutura Audiovisual, 1r de batxillerat, institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2016-2017.

Comencem la seqüència didàctica sobre fotografia de reportatge analitzant junts a classe la següent fotografia de Sebastiao Salgado, utilitzem una versió simplificada de la pauta d'anàlisi proposada per la Universitat Jaume I de València a l'enllaç: http://www.analisisfotografia.uji.es/root2/anal.php

Resultado de imagen de sebastiao salgado fotografo

Sebastiao Salgado: Serra Pelada, 1986.

Tot seguit són els estudiants els que, de forma individual, han d'analitzar una fotografia de reportatge triada lliurement (veure un exemple al final de l'entrada).

Continuem veient el documental "La sal de la Terra" (2014) fet per Win Wenders i Juliano Ribeiro Salgado, fill de Sebastiao Salgado, sobre el treball fotogràfic del seu pare:

Després del visionat del documental treiem algunes conclusions com:

Ferran: "Juliano Ribeiro Salgado, fill de Sebastiao, volia mostrar a la gent com es la vida del seu pare amb aquest documental. Amb Wim Wenders (co-guionista) han pogut mostrar petits detalls de la seva vida i aconseguir, d'aquesta forma, fer-nos empatitzar amb les situacions que va viure el fotògraf. Sebastiao és famós per fer-nos obrir els ulls amb la veritat, ens mostra tot allò que passa però no ho veiem o no volem veure".

Marina S.: "Jo, sincerament, li agraeixo que hagi fet totes aquestes sèries fotogràfiques i que hagi suportat passar per totes aquells situacions, perquè gracies a això, quan veig les seves fotografies sento que el món és molt fràgil, que està molt descompensat, i que s'està trencant. Això no pot seguir així, i que els únics que ho podem canviar som nosaltres".

Albert: "La sal de la Tierra" és un dels millors documentals de fotografia que he vist mai. No és fàcil de veure, fins i tot es podria dir que és dur i dolorós".

Montse B.: "Moltes persones no som conscients que hi ha gent que intenta sobreviure com pot mentre nosaltres li plorem als pares perquè en comprin el nou iPhone i ens sentim els més desgraciats del món per haver d'agafar un autobús a les 7 del matí".

Aleix: "Sempre va bé que algú et recordi la sort que has tingut en la teva vida".

Comencem la proposta de treball:

Creació d'un reportatge fotogràfic en vídeo.

Què és un reportatge: Un reportatge fotogràfic és una manera de narrar amb imatges, és a dir, d'explicar un esdeveniment, ja sigui de tipus cultural, social, esportiu... A més de la narració dels fets, un bon reportatge també ha de ser capaç de transmetre'ns l'ambient que envoltava l’esdeveniment i, fins i tot, ser capaç de transmetre els estats d'ànim dels seus protagonistes i espectadors.

Objectiu del treball: Practicar la fotografia documental i compartir-la en format vídeo d’un minut, aproximadament. El fotògraf de reportatge treballa com un periodista, les seves fotografies han de respondre preguntes: QUI, QUÈ, ON, COM, PER QUÈ... sobre el que està fotografiant. Per tant, un reportatge inclou altres gèneres fotogràfics com el retrat, el paisatge i o la natura morta, però sense cap manipulació per part de l’autor.

Fases del treball pràctic, que es podia fer individualment o en petits grups de treball:

1. Tria del tema del reportatge fotogràfic (de fàcil accés per a tu).

2. Documentació sobre el tema (a través d’Internet, fent entrevistes, etc.).

3. Elaboració d'un guió previ a la realització de les fotografies (què t’agradaria mostrar), segueix una estructura narrativa cinematogràfica.

4. Realització de les fotografies, en un sol dia o en dies diferents, depenent del tema triat.

5. Selecciona les millors fotografies, ordena-les (unes 60 aproximadament).

6. Edició del vídeo, d’un minut de durada (aprox.). Segons el que vulguis expressar, tria el so que acompanyarà el teu reportatge fotogràfic (so ambiental, música, veu en off...).

7. Incorporació del títol (suggerent!) i els crèdits finals (amb el rol de cada membre del grup i la música utilitzada).

8. Publicació del vídeo a Youtube o Vimeo. Música lliure de drets a:

http://socialgeek.co/tecnologia/22-sitios-descargar-musica-legal-gratis/

9. Estrena conjunta dels vídeos amb crispetes!

A continuació, exemples de reportatges fotogràfics en format vídeo, vistos i comentats a classe. Fotògrafs: Pep Escoda i Marta Richardson.

Paris Blues from Pep Escoda on Vimeo.

Estels de pluja from Pep Escoda on Vimeo.

Marta Richardson - Deseo de cosas imposibles from Objectiu Actiu on Vimeo.

A tenir en compte:

- La tècnica fotogràfica: ser capaç d'identificar i capturar el moment precís d’interès, no interferir en el que està passant (no “preparar” les fotos), fer servir (si es pot) distàncies focals diferents, de vegades és aconsellable disparar una ràfega (per descompondre una acció o moviment).

- Els tipus de pla: procurar que estiguin tots els tipus de pla representats, des dels més llargs (GPF, PG) als més curts (PD, PP).

- Els angles de visió: evitar fotografiar sempre amb l’angle normal, fer contrapicats: acotxar-se per fer les fotos, estirar-se a terra...; fer picats: pujar a una cadira, a un balcó, etc.

- La composició: no oblidar la regla dels terços en la col·locació dels horitzons i dels elements de la composició. Deixar aire al voltant de les persones i/o elements importants de la composició. Recordar deixar espai lliure en la direcció del moviment o de les mirades.

- La llum: disparar, sempre que es pugui, d’esquena al sol. En el cas de contrallum, disparar el flash si fos necessari.

- La velocitat d’obturació: si volem congelar el moviment, disparar amb velocitat ràpida: 1/250, 1/500 per ex.; en el cas de voler representar el moviment suggerit (borrós), disparar amb velocitat lenta: 1/15, 1/20 per ex.

- L’obertura del diafragma: obrir el diafragma si volem l'enfocament selectiu (f2 per ex.), tancar el diafragma si volem obtenir molta profunditat de camp (f22 per ex.).

- La presentació: ordenar de forma coherent les imatges (expliquen un esdeveniment real, no de ficció!), sincronitzar-les amb la música o el so triat.

Mostra dels treballs fets per l'alumnat de Cultura Audiovisual de primer de batxillerat de l'institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2016-2017:

Laura: "Casa nostra, casa vostra"

Laura: "El tema del meu treball és la manifestació a favor de l'acollida de persones refugiades i immigrants que es va dur a terme el 18 de febrer de 2017 a Barcelona. El més important, segons el meu punt de vista, és el missatge que transmet. L'acollida de refugiats és un tema actual que tots l'hauríem de treballar i, fent aquest projecte, puc plasmar en un petit vídeo tota la lluita i la feina que campanyes com "Casa nostra, Casa vostra", entre d'altres, està fent per defensar totes aquelles persones que fugen de la guerra i la fam i necessiten un lloc digne on viure".

"Estic molt satisfeta del resultat final, tot i que en un principi pensava que no aniria gaire bé. Hi havia molta gent a la manifestació, era molt complicat avançar entre les persones i vaig tenir bastants moments d'estrès en que no podia passar per enlloc. La llum ambiental no era gaire bona, ja que el cel estava ennuvolat i moltes fotos quedaven mogudes. Em vaig sentir molt professional perquè la gent em tractava de "fotògrafa" i em demanava que els hi fes fotos i em deixaven passar quan veien que portava una càmera a la mà".

Dana, Marina, Maria, Amanda: "No ser nadie, todos, ni cualquiera. Ser único."

Reportaje Tribus urbanas de Barcelona from AMANDA on Vimeo.

Maria: "Vam decidir fer un reportatge sobre les tribus urbanes que podíem identificar pel carrer: rastafaris, “emo scene", skaters i punkys. Amb aquest reportatge volíem transmetre que hi ha gent de tot tipus, i que no per la seva forma de vestir han de ser jutjats; a més, l’important sempre és ser un mateix, i sent així, segur que sempre tindràs un lloc on pertànyer. Fins i tot, vam conversar amb els qui vam fotografiar, i eren tan amables com qualsevol altre persona. Vam tenir algunes dificultats a l’hora de fer fotos a certes botigues o espais, però ens en vam sortir finalment. Aquell dia era ennuvolat i això va fer que quedessin millor les fotos. Per fer les fotografies a espais interiors (botigues) vam obrir el diafragma (f4) i fins i tot vam pujar una mica l’ISO (400). Les fotos dels skaters en moviment les vam fer amb la velocitat d’obturació ràpida (1/500) i el diafragma depenent del que marcava el fotòmetre. També vam utilitzar, a més de l’objectiu normal, un teleobjectiu per apropar-nos més a persones que estaven més lluny i vam fer molts tipus de plans i angles de visió diferents".

Amanda: "Con este proyecto queríamos transmitir que no debes dejarte influenciar por los demás, situación bastante actual que sufren sobre todo los jóvenes de hoy en día. Casi todos desean llevar lo que está de moda y, si no lo consiguen, no se sienten aceptados. Consideramos que cada uno debe vestir como quiera, ser como quiera, escuchar la música que quiera..."

Elena: "Fugaç"

Elena: "De seguida vaig pensar en el meu avi... Realment, portava temps intentant fer-li un homenatge d'algun tipus, així doncs, vaig veure l'oportunitat perfecta. Vaig decantar-me per fer un "reportatge" sobre la seva vida quotidiana. Vaig dissenyar un petit storyboard amb anotacions i fotografies clau que havia de fer per a que la historia tingues una mica de fil. La recció del meu avi en veure el vídeo final va ser de posar-se a plorar i dir: "És el millor regal que algú m'ha fet mai".

Irene i Maria: "Tutú de plato"

Tutú de plato♥ from María Barrera Muñoz on Vimeo.

Maria: "Irene practica ballet desde hace años y me explicó que ellas se consideraban buenas bailarinas cuando llegaban a ponerse un Tutú de plato. Así que decidimos mostrar todo lo que ellas tienen que hacer día tras día para llegar a conseguir ponerse ese tutú. Por eso le pusimos ese nombre al proyecto. Decidimos poner las fotografías de los ensayos en blanco y negro para mostrar todo el tiempo que dedicaron en un pasado para formarse. La foto del tutú está en color porque representa el presente".

Irene: "Volíem explicar que, dia darrere dia, treballant al màxim i esforçant-se, es pot arribar on vulguis".

Júlia: "Is there a life, before death?"

Is there a life, before death? from Júlia Tinca on Vimeo.

Júlia: "Vaig decidir encaminar-me per un tema que m'agrada bastant, els llocs "abandonats”. El moviment o l’estètica underground sempre m'ha agradat molt, igual que el tema dels graffitis; sempre he estat interessada en el Hip Hop i les seves arrels. També vaig pensar en un segon significat: veure bellesa a les coses més enllà del que puguis veure a simple vista. En la majoria d'aquests llocs, malgrat el seu estat brut i d'abandonament, hi puc trobar un aspecte bonic o interessant, a més que el graffiti és una forma d'expressió i reivindicació."

Marina: "Mare Nostrum"

Mare Nostrum from Marina Silva on Vimeo.

Marina: "Vaig fer servir una càmara analògica, vaig disparar dos rodets de 400 i vaig utilitzar un teleobjectiu, un gran angular i un de 50 mm. Els rodets els vam revelar en un "laboratori" que tenim a casa. Vam ampliar algunes, les vaig escanejar i vaig muntar el vídeo.

Seré sincera, el port de Cambrils no era la meva primera opció; és més, el dia que vaig anar no estava gaire animada però, mentre mirava els pescadors, sentia el soroll del mar, les gavines, les converses i els vaixells que arribaven, em vaig sentir molt a gust. Em vaig posar a fer fotografies i, quantes més en feia, més m'animava i més ganes tenia de quedar-me. Vaig pensar que ser pescador és una feina que existeix des de fa milers d'anys, la qual s'hauria de respectar molt ja que trobo que és molt difícil de fer."

Candela: "A orillas de mi alma"

Candela: "A orillas de mi alma’’ trata de un tema muy importante para mí que es el mar, el cual me transmite alegría y tranquilidad. He puesto esta música por la nostalgia que transmite y me pareció bonito poner también el sonido de las olas para expresar tranquilidad".

Ianula i Eli: "No abandonis una part de tu"

Eli: "La Ianula i jo vam aprofitar i vam fer una crítica social. Actualment, centenars de gossos són abandonats cada any a la protectora, molts d'ells maltractats, i com estimem als animals, vam pensar de parlar amb la Protectora d'Animals de Tarragona, que aprofitem per agrair-li la seva ajuda, i vam fer el reportatge sobre els gossos, gats i voluntaris de l'associació. Vam triar aquest títol a partir d'un cartell que hi havia a la protectora amb l'objectiu de conscienciar a la gent. Creiem que una mascota forma una part essencial d'una persona i que són, com nosaltres, éssers vius que es mereixen ser estimats".

Ianula: "La gent es pren el fet de comprar un animal com el fet de comprar una joguina, i les coses no funcionen així! Quan vam arribar, al menys per la meva part, em va impactar molt veure els gossos i els gats allí, ja que mai havia anat a una protectora i impacta veure tot allò".

"Les fotografíes les vam fer amb la càmera de l'Eli i el meu mòbil, i mentre les feiem, estàvem pensant: '' fes picats!'' ,'' fes contrapicats!'', '' recorda l'enfocament selectiu'' i així tot el matí; tot i que, per exemple, la regla dels terços sortia sola, sense voler".

Paula: How to become rich?

Paula: “Antes de tomar ninguna foto, lo primero que tienes que tener claro es el tema de tu reportaje. Yo tenía muchas dudas pero finalmente decidí hacerlo sobre los trabajos duros, utilizando como ejemplo a mi padre, mecánico de coches.

Las fotografías las tomé todas en un solo día, me pase el día siguiendo a mi padre arriba y abajo con la cámara. A veces le resultaba un poco molesta ya que lo seguía a todas partes y estaba en medio del paso. Por eso es difícil hacer un reporte, todas las fotos tienen que ser instantáneas y a veces no te salen las que tenías en mente.

Elegí unas 65 fotos de 200 que hice. Son en blanco y negro y bastante oscuras porque quería que la suciedad se notara y también para esconder los rostros de las personas, para conseguir cierto misterio.

El vídeo se titula “How to become rich?” ("¿Cómo hacerse rico?"). Y la conclusión que saco es esa, la de trabajar duro e involucrarte totalmente en el trabajo”.

Blanca: "Sonntag"

Blanca: "Lo he titulado Sonntag por una sencilla razón: significa domingo en alemán, y el vídeo trata del mercado de los domingos en Bonavista. Tengo que agradecer a los vendedores por permitirme hacer fotos, a mi madre por ayudarme con la idea y a una de mis mejores amigas por dejarme su cámara."

Marta: "Petits plaers, grans emocions"

Marta: "Vaig decidir fer-lo sobre Barcelona, els músics i artistes de carrer. Un amic em va acompanyar i em va ensenyar llocs impressionants així que finalment el treball inclou també molts altres detalls d’aquesta meravellosa ciutat".

Seguidament podeu veure un exemple d'anàlisi de fotografia de reportatge fet a classe per Eli Flix. Hem buscat les imatges en llocs web com Magnum Photos, World Press Photo o PhotoPres:

https://www.magnumphotos.com/

https://www.worldpressphoto.org/

https://fotopres.caixaforum.com/web/fotopres/portada

ANÀLISI DE LA IMATGE FOTOGRÀFICA

1. NIVELL CONTEXTUAL

TÍTOL: La niña del Napalm. NOM DE L’AUTOR/A: Nick Ut. NACIONALITAT: Va néixer a Vietnam. ANY DE LA FOTOGRAFIA: 8 de juny de 1972.

PROCEDÈNCIA DE LA IMATGE (D’ON L’HAS TRET): https://www.worldpressphoto.org/gallery/themes/36316/2

GÈNERE (RETRAT, PAISATGE, NATURA MORTA, NU, REPORTATGE...): Reportatge sobre la guerra de Vietnam.

B/N / COLOR: Està feta en blanc i negre. FORMAT (QUADRAT, RECTANGULAR): Format rectangular horitzontal. CÀMERA: Analògica. OBJECTIU: Normal. Angle de visió humana.

DADES BIOGRÀFIQUES DE L'AUTOR: Va néixer a Vietnam el 29 de març de 1951. Va començar a fer fotografia amb només 16 anys per a la Associated Press. Més tard també ha treballat per a la AP a Tokio, Corea del Sud i Hanói. Va guanyar el premi Pulitzer amb la foto que passaré a comentar.

COMENTARIS DE L’AUTOR SOBRE LA SEVA OBRA (INDICAR TAMBÉ D’ON S’HAN TRET ELS COMENTARIS): Frases com aquestes són les que l'autor d'aquesta fotografia opina d'ella, assegura que, gràcies a la seva imatge, va acabar la Guerra de Vietnam.

"Vaig anar a ajudar-la a l'instant (a Phuc) perquè la seva pell se li estava desprenent del braç i l'esquena. No volia que morís. Vaig deixar la meva càmera i vaig començar a tirar-li aigua a sobre, després la vaig ficar en el meu cotxe i ens vam anar a l'hospital, sabia que podria morir en qualsevol moment "

"La Guerra de Vietnam va acabar gràcies a aquesta fotografia"

Opinió extreta de http://www.cubadebate.cu/noticias/2012/06/08/la-famosa-fotografia-de-la-nina-del-napalm-cumple-40-anos/#.WIvDnS7t2M8

COMENTARIS CRÍTICS (INDICAR TAMBÉ QUI HO DIU I D’ON S’HAN TRET ELS COMENTARIS): Aquest és el comentari de la protagonista de la foto, la nena nua que corre aterrada pels bombardejos:

"Estic molt contenta. Penso que la fotografia és un regal molt gran per a mi i crec que el món és millor gràcies a ella, perquè ha fet que la gent sigui més conscient quan pensa en guerres "

Opinió extreta de: http://www.cubadebate.cu/noticias/2012/06/08/la-famosa-fotografia-de-la-nina-del-napalm-cumple-40-anos/#.WIvDnS7t2M8

2. NIVELL MORFOLÒGIC

DESCRIPCIÓ DEL MOTIU FOTOGRÀFIC (QUÈ ES VEU A LA FOTOGRAFIA, LECTURA DENOTATIVA): Trobem diferents nens corrents pel mig de la carretera. Al mig de la fotografia trobem a una nena nua, protagonista de la imatge. Alguns soldats corren darrere d'ells amb metralletes. Porten casc i vestimenta de militar, Podem observar que el cel està fosc i que no hi ha molta llum.

PUNT (PUNT DE FUGA, PUNT D’ATENCIÓ, GRA, SOROLL...): El punt d'atenció en aquesta foto és la noia nua. Podríem dir que trobem un punt de fuga amb la carretera que acaba a l'horitzó. Ja que la fotografia es va fer amb una càmera analògica, podem apreciar el gra de la imatge que ens mostra la seva antiguitat.

LÍNIA (CORBES/RECTES, VERTICALS/HORITZONTALS/DIAGONALS...): Trobem la línia d'horitzó en forma horitzontal, el cos de les persones, nens i soldats, que formen línies verticals i, per últim, les dues línies diagonals que formen les vores de la carretera.

PLA/PLANS – ESPAI (PLANS DE PROFUNDITAT): En primer pla trobem a tots els nens atemorits, que són el centre d'atenció, les seves cares de por. Més enrere, en un segon pla, trobem als soldats.

ESCALA (TIPUS DE PLA: PD, PPP, PP, PM, PA, PS, PG, GPG... RELACIONS DE GRANDÀRIA ENTRE ELS ELEMENTS DE LA COMPOSICIÓ): Utilitza un pla general, ja que apareixen diferents persones i podem identificar-les.

FORMA (FORMES ORGÀNIQUES, INORGÀNIQUES...): Predominen les formes orgàniques, els nens i els soldats.

TEXTURA (TEXTURES VISUALS): La textura que més s'aprecia podriem dir que és la de la roba dels nens, la del cos de la nena que va nua i la roba dels soldats. Altres textures són la de la carretera i la del camp del voltant.

NITIDESA DE LA IMATGE (MOLTA/POCA PROFUNDITAT DE CAMP, DESENFOCAMENT...): Hi ha molta profunditat de camp.

IL·LUMINACIÓ (FONT LLUMINOSA: NATURAL/ARTIFICIAL, DIRECCIÓ DE LA LLUM: LATERAL, FRONTAL, CONTRALLUM, ZENITAL, CONTRAPICADA, TIPUS D’IL·LUMINACIÓ: CLAU ALTA/CLAU BAIXA, DIFUSA/CONTRASTADA...): És llum natural ja que es troben al carrer però no hi ha un excés de llum. Sembla que la fotografia s'hagi près en un dia ennuvolat. La llum pot ser que sigui zenital, una mica lateral, d'esquerra a dreta, ja que el nen que està en primer pla té alguna ombra a la part dreta del coll.

CONTRAST (LLUMS I OMBRES): No hi ha moltes ombres pel tipus de llum que hi ha (difusa). Pel color del cel podem saber que és un dia ennuvolat cosa que fa que la imatge quedi amb una textura més brillant.

TONALITAT (B/N, SATURACIÓ DEL COLOR, FILTRES): La tonalitat de la fotografia és en blanc i negre.

3. NIVELL COMPOSITIU

RITME (REPETICIONS D’ELEMENTS): El ritme visual podrien ser els nens i els soldats que estan darrere.

DISTRIBUCIÓ DE PESOS (COMPOSICIÓ SIMÈTRICA/ASIMÈTRICA, AIRE...): Podem apreciar que hi ha aire per damunt els caps de la gent que apareix a la foto i per sota els peus, amb excepció del nen que està en primer pla. La composició és bastant simètrica, amb el mateix pes d'un costat que l'altre.

LLEI DELS TERÇOS (S’APLICA?): Sí s'aplica la llei dels terços. La primera línia horitzontal començant per dalt, coincideix amb les cares de terror de tots els nens presents.

ESTATICITAT / DINAMISME (ESTÀTICA= HORITZONTAL O VERTICAL, DINÀMICA= DIAGONAL): Podríem dir que la composició és dinàmica ja que es veu que els nens corren fugint dels soldats i de les desgràcies que estan passant. També podem observar els peus que, en algun cas, surten borrosos.

RECORREGUT VISUAL (NORMALMENT D’ESQUERRA A DRETA I DE DALT A BAIX, PERÒ DEPÈN DEL/S PUNT/S D’ATENCIÓ): La meva primera visió és la de la nena nua, seguida per tres components, començant pel nen que està davant de tot, seguint pels dos germans i, darrerament, els soldats.

POSE/INSTANTÀNIA (SI ESTÀ PREPARADA O ÉS ESPONTÀNIA): És una instantània; les persones que surten en la fotografia no poden fingir, és un moment únic.

CAMP / FORA DE CAMP (QUÈ VEIEM I QUÈ INTUIM, PERÒ NO VEIEM): Veiem els soldats corrents darrere dels nens. Podem intuir que estan passant per una situació molt difícil, que mai podran oblidar. Estan destrossant les seves vides per culpa d'altra gent, per problemes polítics i/o econòmics i ho paguen la gent amb menys culpa, en aquest cas els nens.

ESPAI (OBERT/TANCAT O INTERIOR/EXTERIOR): Espai obert, es troben a l’exterior.

CONSIDERACIONS SUBJECTIVES SOBRE EL TEMPS REPRESENTAT (FOTOGRAFIA ANTIGA, ACTUAL, ATEMPORAL...): Fotografia antiga, presa a l'any 1972. Crec que és una imatge atemporal ja que vol reivindicar la pau, en contra de la guerra. Per molts anys que passi, sempre tindrà un valor i un significat.

SEQÜENCIALITAT / NARRATIVITAT (SI FORMA PART D’UNA SEQÜENCIA O SÈRIE FOTOGRÀFICA, O SUGGEREIX ALGUNA HISTÒRIA): Forma part d'una sèrie fotogràfica que va fer l'autor escenificant els pitjors moments de la guerra. Pot suggerir la història de les famílies que van patir i pateixen la guerra en els diferents països.

4. NIVELL ENUNCIATIU

PUNT DE VISTA FÍSIC (PICAT, CONTRAPICAT, ZENITAL, NADIR, ABERRANT, RASANT...): És un punt de vista normal, decantant-se més pel picat ja que l'horitzó no està exactament al mig, si no que està una mica més amunt.

MIRADES DELS PERSONATGES (ON MIREN): La majoria dels personatges miren endavant. A mi em transmet que volen oblidar el passat i continuar endavant, superant totes les dificultats que estan patint. També trobem un dels nens mirant cap enrere com controlant el que està passant.

ACTITUT DELS PERSONATGES (COM ES MOSTREN): Els personatges es mostren aterrats davant la situació, desesperats, sense saber què fer, cap a on anar, si la seva família estarà bé. Es preocupen pel seu futur i la seva supervivència.

QUALIFICADORS (COM PODEM DIR QUE SÓN ELS PERSONATGES O QUÈ REPRESENTEN): Els nens representen la innocència, els més desafortunats. La nena nua, la impotència i la vulnerabilitat. Els soldats representen l'autoritat, el poder i l'infern, els que estan provocant el desastre que tant afecta a la gent.

VERSEMBLANÇA (SI ÉS CREIBLE O NO): És una foto creïble ja que la guerra està present actualment en el món i no és res nou.

INTERPRETACIÓ (SUBJECTIVA) GLOBAL DEL TEXT FOTOGRÀFIC (QUÈ CREUS QUE VOL EXPRESSAR EL FOTÒGRAF I QUÈ ET SUGGEREIX A TU LA FOTOGRAFIA, LECTURA CONNOTATIVA): El fotògraf crec que vol expressar la misèria en la que vivien i viuen tots els que pateixen la guerra.

Pel meu punt de vista, els nens són els que més pateixen els problemes dels adults i són els que menys ho haurien de fer perquè són el futur, sense ells el món, en uns quants anys, no serà res, serà només el món, la Terra. La infància dels infants no es pot treure així, perquè sí, un nen sense infància no creixerà feliç, sempre tindrà un passat negre. Diguem no a la guerra!

Vídeo promocional del projecte educatiu "Treballant el reportatge fotogràfic en vídeo",

editat per Gerard Àvila, alumne de segon de batxillerat: