dijous, 5 de novembre de 2020

Accions quotidianes

Proposta: fer una fotografia artística que mostri una acció quotidiana. És un exercici de creació, d'aplicació dels tipus de pla i angles de visió estudiats, i d'anàlisi de la imatge fixa. Cultura Audiovisual II, curs 2020-2021, INS Antoni de Marti i Franquès.




Rocío: "La manera en què ens veu un gat quan baixem les escales. L’angle contrapicat representa l’altura del gat i la raó per la que he triat un pla detall de les cames és més que res per donar misteri i un ventall de possibles significats per la mateixa foto. He escollit una gamma acromàtica perquè, encara que els gats no vegin en blanc i negre, volia apropar-me a la seva visió. Mentre jo veig un gat, un altra persona veu una escena de terror on les cames s’aproximen a fer-nos mal i un altre una acció quotidiana. Crec que, quan més diferents significats pots donar a una imatge, més interessant és."

 


Blanca: "Aquesta noia ha sortit de la dutxa i ara, amb molta calma i tranquil·litat, es prepara per sortir. És el que s'expressa a la imatge: una acció quotidiana però realitzada amb molta tranquil·litat i pau."





Marta: "Aquest és un angle normal i un pla general. Aquest pla s'ha fet amb intenció descriptiva i narrativa. Ens permet enquadrar els objectes del prestatge i poder després destacar-los amb la modificació del color.

El propòsit d'aquesta imatge és mostrar situacions on ens trobem diàriament i no en pensem. Si penséssim en aquesta situació, ens adonaríem de la saturació visual en la qual ens veiem envoltats cada dia (per aquesta raó he decidit exagerar-ho i saturar). Amb això vull mostrar-ho i que es faci consciència que, de tant en tant, ens hem d'allunyar de la rutina i separar-nos de tota aquesta manipulació comercial".

 



Nekane: "Les persones que em coneixen saben que em caracteritza bastant el meu cabell, ja que me'l canvio cada mes, així que la primera idea que vaig tenir era fotografiar-me tenyint-me'l.

Malgrat que m'agradava la primera idea, al final vaig optar per (encara que sí que m'estic tenyint el cabell a les fotos) intentar representar diferents emocions que es poden sentir a l'aigua, així com calma, tranquil·litat, pena o angoixa. Aquesta última és la que he escollit finalment.Ens trobem amb un pla mitjà, encara que sembla estrany per estar del revés, i un angle zenital. El pla mitjà ens dóna una intimitat i proximitat amb la model, sense treure'ns detalls de l'acció que està fent, en aquest lloc, banyar-se, deixant-nos així informació per a acabar d'empatitzar amb ella". 




Eizan: "Es tracta d'un pla mitjà llarg que ens permet fixar-nos en la noia i el que està fent, l'acció quotidiana. És un angle contrapicat, ja que jo em trobava fent la fotografia acotxada.

En aquest cas l'angle contrapicat no representa grandiositat, ja que a la imatge es veu una simple noia fent una acció quotidiana. A l'hora d'escollir un angle, jo volia que aquest fos sorprenent, que en veure la fotografia no pensessis "ah, està esmorzant" i et quedessis amb això. Per això vaig decidir posar la pintura amb l'úter al seu abdomen (a més de com a representació de la meva vida) i vaig decidir utilitzar un angle tan estrany en aquesta situació, per donar un element que et faci pensar "per què?".


Bryan: "El valor connotatiu de la fotografia es basa en un missatge que el fotògraf vol enviar al món: la disfòria de gènere. El personatge representat a la foto és un noi que vol maquillar-se, però mai cap persona li ha ensenyat com perquè és una cosa atribuïda a les noies i, des que va néixer, se li va tractar com una persona de gènere masculí. Els llavis estan pintats, però no estan ben fets i ara intenta posar-se rímel.

Poc a poc anirà descobrint qui és i la manera de transmetre-ho al món.

El filtre sèpia té molt a veure amb el significat de la fotografia: els tons de color que donen un efecte de familiaritat i d'estabilitat. Precisament el personatge és quan s'expressa a sí mateix, quan se sent a casa i en pau, és només en aquests moments quan se sent en un món en sèpia".




Andrea: "El que he volgut representar i expressar amb aquesta fotografia és l’acte quotidià de menjar però amb una peculiaritat visible, i és que el gos també està menjant sobre la taula. El fet d'incloure el gos ha sigut per donar com dinamisme a la fotografia i que no es quedés en una simple foto de jo menjant a taula. La imatge m’expressa família, vincle, unió, ja que el gos és una part de la família i té un lloc a taula".

 


Elena: "La imatge vol mostrar la intimitat d'una parella. Amb la distorsió de les persones, vol transmetre que aquest és un acte no només físic, que té una part sentimental, espiritual i extracorporal que no veiem, però que està allà. També trobem que l'ombra reflecteix aquesta unió, fent que les ombres de les dues noies es converteixin pràcticament en una".

 



Jordi: "El pla és mitja, ja que és on l'acció passa. L'angle de visió és picat, ja que veiem la imatge des d'un punt superior al noi. Tant el pla, l'angle de visió, la il·luminació i la dessaturació dels colors, expressen una sensació d'intimitat. Això concorda amb l'acció de la fotografia, on veiem un noi sol, tancat al lavabo de casa seva, mentre està cantant sense vergonya. Sovint, quan estem sols és quan ens desfoguem dels nostres sentiments i fem desaparèixer la vergonya. Cantar a la dutxa o al lavabo és una cosa faig molt, que m'ajuda a animar-me, i per això ho he volgut capturar en una fotografia".




Maria: "Vaig optar per la ficció. Inspirant-me en la Holly Golightly. el personatge d'Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's. Així doncs vaig recollir-me el cabell amb una tovallola, vaig omplir la banyera d'escuma i vaig començar a fer fotos. A continuació, la que més em va agradar. Aquesta fotografia està feta en un pla mitjà, que s'englobaria dintre de la categoria dels plans narratius, doncs ens permet tant veure les emocions del personatge retratat, com l'entorn en el qual es troba. En aquest cas l'emoció és l'elegància, per una part, i la calma, per una altra. L'entorn és una banyera plena d'escuma. Pel que fa a l'angle, és zenital. Aquest tipus d'angle expressa feblesa i subordinació, doncs l'espectador es troba per sobre del personatge, però en aquest cas es relacionaria més amb la delicadesa femenina."



 
Tot seguit, un exemple de l'anàlisi complet  d'una de les fotografies presentades: "La dolça espera"

Rut: "1. En primer lloc, pel que fa al seu recorregut visual, penso que el primer element en què ens fixem és el manillar de la bicicleta, atès que no només és l'aspecte de la fotografia que vaig decidir enfocar amb més nitidesa per cridar-ne l'atenció, sinó que a la vegada també vaig decidir situar-lo en un dels eixos verticals resultants d'aplicar la llei de terços (Ambdós aspectes seran tractats amb detall posteriorment). Així mateix, com a fotògrafa de la imatge, trobo que en segon lloc l'espectador dirigirà la mirada cap a la roda de la bicicleta, tenint en compte que aquesta té una estreta relació amb el primer element observat, a més que es troba dins de l'enfocament selectiu i també fins i tot en un dels quatre principals punts d'atenció de la regla dels terços.

Ja en tercer lloc, personalment diria que l'espectador se centra llavors en analitzar tot allò que la poca profunditat de camp no permet distingir amb claredat. Penso que després un observa la figura de l'home que inclina el cap mirant en direcció a l'arbre (el meu pare), donat que espontàniament vaig decidir situar-lo a ell també seguint la llei dels terços, per així remarcar la rellevància del seu paper en la fotografia. Finalment, qui visualitzi la imatge pararà atenció en el nen que l'acompanya (el meu germà) i en altres detalls de la fotografia com la figuera, les espigues i l'herba o els núvols.

2. Ara tractant ja la part de la composició, cal destacar fonamentalment el compliment de la llei de terços, que s'ha mencionat breument en l'apartat de recorregut visual. Si dividim la fotografia en nou parts iguals, veurem que, tant el manillar de la bicicleta com en especial la roda, es troben situats en un dels eixos verticals que permeten cridar més l'atenció. A més, en la roda també hi trobem un dels quatre punts principals d'atenció resultants d'aplicar la llei dels terços, igual que succeeix amb el cas de l'home, que no només és a l'altra línia vertical sinó que també té el cos situat en un dels altres quatre punts d'atenció. Per aquest motiu, doncs, també és un element que adopta un rellevant paper en la imatge. En referència a la posició de l'home, podríem esmentar també que s'ha deixat una mica d'aire en la direcció cap a la qual mira, complint així la norma general; de la mateixa manera, també se n'ha deixat a la part superior de la fotografia. Tractant els plans de profunditat, personalment en distingiria dos de principals: un primer que seria a l'alçada de la bicicleta i un segon que es trobaria a l'alçada de l'home i el nen del fons (tot i que algun espectador també podria considerar aquest últim personatge com un tercer pla de profunditat). Així doncs, és destacable l'enfocament selectiu que es fa de la bicicleta i sobretot del manillar (comentat en l'ordre de lectura) perquè és l'aspecte de la imatge que de debò es veu amb total nitidesa, a diferència de les herbes del camp i les dues persones, que les observem borroses a causa de la poca profunditat de camp. Per a mi, aquesta composició meva té un cert punt de dinamisme perquè, malgrat estar quieta la bici, el seu manillar ens presenta una clara línia diagonal, que va acompanyada d'altres com les de la roda, el fre o fins i tot la línia diagonal suggerida per la inclinació del cap de l'home. En aquest cas particular, el fet que miri cap a l'arbre i potser encara més enllà (en certa manera s'utilitza el fora de camp) és una mostra evident que es tracta d'una composició oberta i centrífuga: li provoca a l'espectador una sensació que l'escena, el paisatge, continua fora dels elements enquadrats. Per finalitzar amb aquesta part del comentari, la fotografia és una composició equilibrada, donat que els elements importants estan repartits entre les bandes esquerra i dreta de la imatge.

3. Quant a la valoració dels colors, vaig decidir utilitza una gamma acromàtica a l'hora de fer la fotografia perquè, per a mi, aquesta era la millor opció no només per tal de transmetre millor el missatge de la fotografia, sinó també per a destacar la bellesa del moment amb el contrast de tons neutres. En aquest sentit, com a fotògrafa de la imatge, també m'agradaria destacar un aspecte rellevant per a mi a l'hora de mostrar la bellesa de les accions quotidianes senzilles com la retratada: la il·luminació. En la fotografia, la llum prové del lateral esquerre i, més concretament, des del fons d'aquesta banda, que és on es trobava el sol ponent-se en aquells instants. Aquesta particularitat pot ser observada a la imatge a través del reflex de llum del manillar o fins i tot una mica fixant-nos en els núvols del fons.

4. Ja pel que respecta a les textures, fonamentalment s'hi poden apreciar les de les parts de la bici. Observant la fotografia, es podria qualificar la del manillar com a rugosa i la de la roda com a molt irregular i amb una mena de punxes. D'altra banda, es podrien deduir les textures dels elements que no han estat enfocats selectivament, tot i que la opinió en quant a aquestes seria encara més personal i dependria més de la lectura individual que fes cadascú de la fotografia. Les espigues i herbes, per exemple, podrien considerar-se aspres o seques, mentre que de la roba de l'home i del nen es podria dir que és llisa o suau.

5. En referència als tipus de pla i d'angle, cal remarcar que es tracta, al meu parer, d'un pla general. Tot i que sí que és cert que podem observar la bicicleta des de molt a prop, la fotografia a més a més és capaç de traslladar al visualitzador informació descriptiva sobre l'acció que s'està desenvolupant i els elements que conformen aquesta acció. Per tant, penso que es podria considerar que, en aquest cas, el pla general té un valor exclusivament descriptiu; i és que ni tan sols podem observar amb nitidesa els rostres de les dues persones, de manera que penso que no tindria del tot un valor expressiu. Respecte a l'angle, es tracta d'un contrapicat. En ser jo qui va fotografia l'escena, tinc la sort de poder explicar la posició exacta en què es va situar el fotògraf, és a dir jo: agenollada a terra, vaig posicionar la càmera força per sota del manillar de la bicicleta, de tal manera que intuïtivament vaig aconseguir així donar-li aquest aire de superioritat i la importància que mereixia en la fotografia.

Un cop fet el comentari formal, trobo oportú explicar què representa per a mi aquesta imatge quotidiana i per què he decidit anomenar-la així, més enllà de les suposicions individuals que puguin fer-se els espectadors basant-se en allò que els suggereix a ells la fotografia. Durant els dies d'estiu i, ara ja amb l'arribada de la tardor, només els caps de setmana acostumo a anar en bici al bosc a la tarda o al vespre, amb el meu pare i el meu germà. Abans de tornar cap a casa, sovint ens acostem a unes figueres que hi ha en una zona del bosc i, mentre el meu pare i el meu germà cullen les figues, jo els observo guardant les bicicletes des de més lluny. És en aquests moments d'estar esperant que tornin cap a on sóc jo (moments en què normalment ja s'està ponent el sol i la il·luminació és ideal) en els quals gaudeixo molt del paisatge natural i valoro més l'esport a l'aire lliure i la companyia de la meva família. Per aquest motiu vaig trobar necessari fotografiar l'escena i remarcar en la seva composició els elements concrets que he decidit destacar. Per aquest motiu la fotografia té el nom de "La dolça espera": es tracta d'una estona quotidiana agradable, inspiradora, dolça, en què curiosament estic esperant a què els meus familiars portin un fruit que també ho és molt, de dolç."

 







Cap comentari:

Publica un comentari