Set dones que hem reviscut. Performances 2022.

Aquest és un projecte transversal desenvolupat a les matèries Fonaments de les Arts, Anàlisi Musical i Arts Escèniques, amb alumnat de segon de batxillerat de l'Institut Antoni de Martí i Franquès.

Objectius:

1. Expressar i comunicar idees de forma efímera sobre l'escenari, partint d'un estil o moviment artístic i donant protagonisme a una dona artista d'aquell moment històric i cultural.

2. Fer servir diferents formes d'expressió com la música (enregistrada o en directe), l’expressió corporal i/o la dansa, les arts plàstiques (pintura, fotografia, vídeo...), amb l’objectiu de crear una obra d’art total. L’expressió oral, si es fa servir, serà mínimament.

3. Planificar la creació i portar-la a escena.

A continuació es mostra la relació de dones artistes triades pel mateix alumnat i un resum del treball escènic fet sobre la seva vida i obra.

Claude Cahun, pseudònim de Lucy Renée Mathilde Schwob (1894-1954) fotògrafa i escriptora francesa surrealista.

Membres del grup: Esti, Mar, Jesús, Ester i Marta. Fotos de l'estrena de la performance:

Fotos de l'assaig:

Mar: "Durant aquest temps he conegut a Claude. "Escritora, fotógrafa, activista política, lesbiana i amiga de los surrealistas", així començava la seva biografia i així em va impactar per primera vegada. Vaig veure la meva persona reflectida en una artista de fa més d'un segle, una artista que m'ha ajudat a conèixer-me una miqueta més.

Ester, Jesús, Marta i Esti, quatre persones que m'han acompanyat durant aquest petit viatge i han fet d'un projecte una experiència inigualable. No puc dir que tot hagi sigut un riu de roses, en molts punts les idees no conjugaven i alguna que d'altra discussió ha protagonitzat algun que d'altre assaig. Tot i això, hem sabut portar aquestes desavingudes i, gràcies a ells, he après a escoltar i explicar que ens passa per les ments.

No només he pogut treballar amb gent i idees diferents, sinó que he après a portar a escena una biografia, sense paraules i amb molt d'amor. Des del vestuari i l'escenificació fins als gestos i les imatges, han sigut una odissea per a trobar la perfecció. Tot i que el dia de l'estrena no va sortir tot com esperàvem, estic prou feliç amb el resultat. Els petits errors que van succeir en l'escenari, s'han tornat un aprenentatge de què realment és la interpretació i el directe.

Conjuntament, ha sigut una experiència molt enriquidora: he fet de Claude una inspiració, he pogut cultivar el projecte amb persones que m'estimo i he conegut de primera mà el que és expressar-me damunt un taulell de fusta. Aquest projecte m'ha fet estimar encara més el món de les arts escèniques".

Estivaliz: "Una qüestió important per mi ja que em costa exposar-me davant de gent i al principi em produia molta vergonya i inseguretat pero amb el temps i l'ajuda de les meves companyes vaig aprendre a ser més expressiva amb el meu cos i petites accions i a poder relaxar-me una mica en l'escenari. Tot i que la posada en escena no va ser perfecta perque van haver una sèrie de errors amb la reproducció del vídeo ens va sortir bastant bé i va ser un moment del que vaig poder gaudir, cosa que al principi pensava que no podria fer". 

Ester: "Tot el grup ha treballat per igual en la realització de l'espectacle i d'això n'estic molt orgullosa.

Un altre paper que he desenvolupat és el de creadora del vídeo per reproduir en la part posterior, una feina més completa del que pensava, ja que s'han de calcular els segons per poder quadrar-ho amb l'actuació.

Com a actiu, he après a posar-me dins el paper com feia temps que no ho feia, la qual cosa ha sigut molt agradable. També he après a memoritzar el tempo de les cançons i a quadrar els moviments amb les companyes d'una manera molt satisfactòria. El treball durant les proves va ser molt complex, ja que necessitàvem molt attrezzo i van tenir poc temps per preparar-ho tot, encara així ho vam aconseguir.

Pel que fa al resultat final, encara no ser el que esperàvem, ens ha deixat un bon sabor de boca per tot el treball ben realitzat".

Escaleta Claude Cahun:

___________

Käthe Kollwitz (1867- 1945) gravadora, pintora i escultora expressionista alemanya de la Nova Objectivitat. 

Membres del grup: Sheila, Laura, Maria, Lydia, Aroa i Laura. Fotos de l'estrena de la performance:

Fotos de l'assaig:

Sheila: "Gràcies a les creacions de les performances he après i adquirit coneixements de bastantes dones que no coneixia. A més d'adquirir coneixements d'elles d'una forma dinàmica, he après molt de sobre Käthe Kollwitz i m'ha captivat de tal forma que he continuat investigant sobre ella. 

El grup en el qual estava ja ens coneixíem així que va anar una mica més fàcil posar-nos d'acord i dir les coses clares si en algun moment hi havia alguna cosa que sentíem que no quedava bé. He conegut alguns trets de les meves amigues que són molt interessants i crec que era una altra oportunitat per a conèixer-nos millor i passar més temps juntes. 

Altres coses que m'agradaria destacar són que gràcies a les performances he après a tenir molta paciència i al fet que no sempre ens quedarem amb la idea del principi, sempre cal estar receptius a canvis nous fins i tot a imprevistos que puguin succeir. Al principi no volia sortir a l'escenari. Els assajos eren frustrants i res sortia com volíem. Em vaig adonar que encara que vaig tenir un paper una mica insignificant en l'obra, vaig intentar fer-lo de la millor manera possible, havia de demostrar el que sabia fer durant aquest temps que se m'atorgava. Gràcies a això vaig aprendre que sempre has de donar el millor de tu, en qualsevol moment". 

Escaleta, Kathe Kollwitz:

__________

Isadora Duncan (1877- 1927)  Ballarina i coreògrafa nord-americana, creadora de la dansa moderna.

Membres del grup: Karen, Alexandra, Anna i Claudia. Fotos de l'estrena de la performance:

Fotos de l'assaig:

Alexandra: "Sempre m’havia agradat cantar, compondre i tocar instruments però al contrari de la dansa no tinc gaire experiència a l’escenari,de fet aquest ha sigut el 2n cop. Els nervis abans de pujar a un escenari sempre els he tingut i sempre els tindré,crec que si no els sents és que no estàs al lloc adequat, perquè quan realment t’importa una cosa sempre et despertarà sentiments de nervi i d’eufòria. Tot això val la pena quan saludes i la gent aplaudeix, sents que el treball ha sigut valorat , però el més important és estar satisfet amb un mateix. Sincerament en aquesta performance no he gaudit com m’hagués agradat, ja que la cançó que vaig escollir era molt difícil i em tenia neguitosa per si desafinava però per la resta estic molt orgullosa del nostre grup i de la Isadora Duncan. Cal recalcar que sense l’existència d’aquesta artista expressionista no podríem haver fet res".

Escaleta Isadora Duncan:

_________

Gabrielle Chanel, coneguda com Coco Chanel (1883-1971) dissenyadora d’alta costura francesa.

Membres del grup: Christelle, Nerea, Edgar i Cesc. Fotos de l'estrena de la performance:

Fotos de l'assaig:

Edgar: "Durant el procés de preparació de la performance he après a com poder representar conceptes i aspectes abstractes com la manca de llibertat o els estereotips. També a com organitzar-se i repartir les tasques a fer en grup. 

A nivell personal, he descobert que, malgrat que sigui molt tímid i estigui molt nerviós abans de pujar a l’escenari, suposa una gran satisfacció. Em vaig sentir molt bé quan vam acabar la performance i saber que havia sortit bé que li havia agradat al públic".

Escaleta Coco Chanel:

_________

Grete Stern (1904-1999) dissenyadora i fotògrafa alemanya nacionalitzada argentina.

Membres del grup: Aida, Michelle, Bea i M. Fotos de l'estrena de la performance:

Fotos de l'assaig:

Maria: "Hem pogut aprendre d’una manera diferent la vida de moltes dones artistes. Una manera bonica de donar veu a aquestes dones".

Escaleta Grete Stern:

________

Susan Glaspell (1876 - 1948) dramaturga, novel·lista, periodista i actriu nord-americana.

Membres del grup: Carolina, Mónica i Ester. Fotos de l'estrena de la performance:

Mònica: "Preparar la performance va ser un període molt intens d'assaigs i de molt d’esforç, però després d'haver-lo aconseguit la primera sensació que vaig tenir va ser orgull per tot el que havien aconseguit com a equip. Precisament va ser aquesta la lliçó més important que vaig aprendre durant aquest procés, la importància que té treballar en equip i la retroalimentació que n'hi ha a l'escenari quan tothom està enfocat en actuar.

A més d'això, també sento que la meva concentració ha millorat bastant des del primer dia de classe fins al dia en el qual vaig pujar a l'escenari, la posició del cos abans d'actuar i també deixar fluir al personatge van ser coses que he après durant tot el curs i vaig tenir l'oportunitat posar-lo en escena, i estic molt agraïda per això."

___

Escaleta Susan Glaspell:

____

Margarita Xirgu (1881-1969) actriu i directora teatral. 

Membres del grup: Ariadna, Laia i Jordina. Fotos de l'estrena de la performance:

_________

Article de l'alumne Mar Veciana a "La Gaseta del Martí" sobre l'experiència viscuda: https://lagasetadelmarti.wordpress.com/2022/04/08/sis-dones-que-avui-hem-reviscut/

Fragment de l'article escrit per le Mar: 

"Recordo com si fos ahir el dia que l’Elo ens va proposar conèixer a dones desaparegudes en l’ombra d’artistes masculins; emocionada, ens oferia llibres i noms. Una mica més tard, l’Annais ens mostrava les performances d’anys anteriors. Finalment, la Cèlia suggeria idees prou mereixedores. La passió en els ulls de les tres se’m va encomanar amb facilitat: investigar, fer grups, portar-ho a escena, tot tenia un gust amable, enriquidor. Noms, obres, vídeos, quadres, paraules, danses, biografies i imatges van esdevenir l’eix central de les posteriors classes.

Paraules claus i dates que semblaven abstractes en un document en blanc. Ja teníem la informació, cinc paraules, “com les representem?” “Com li explico als components del grup les meves idees?” “Com interpreto qui era Claude perquè el públic ho entengui?” Preguntes rondaven pel meu cap, aleshores va vindre la que ho va canviar tot: “com puc representar a Claude si la veig com una simple biografia, una anècdota més de la història de l’art?” L’Elo em va regalar una de les seves obres literàries i, llegint les muntanyes de sentiments que guarden aquelles pàgines, ara plenes de post-its, anotacions i llàgrimes, vaig veure la meva persona reflectida en una artista de fa més d’un segle. Ara que ja m’havia enganxat amb una sorprenent rapidesa, podíem començar a plantejar com pujar a un escenari la seva obra, inquietant i surrealista.

No puc dir que treballar en grup hagi sigut un riu de roses, moltes vegades les idees no conjugaven i alguna que d’altra discussió va protagonitzar algun que d’altre assaig. Tot i això, vam fer, conjuntament, que les propostes fluïssin i l’actuació comences a agafar forma. Des del vestuari i l’escenificació, fins al so i les llums han sigut una odissea per trobar la perfecció.

Quasi dos mesos de treball plasmats en cinc minuts damunt un escenari. Els focus il·luminen l’escena i el públic observa amb intriga i atenció el que està a punt d’ocórrer. Crec que vomitaré o em posaré a plorar, això ja s’acaba, penso en tot el que he après aquests últims temps: he fet de Claude una inspiració, he pogut cultivar el projecte amb persones que m’estimo i he conegut de primera mà el que és expressar-me damunt un taulell de fusta. Ara, tot el que hem preparat arriba al seu final i només quedaran l’experiència, els riures i els aplaudiments en el record."

 

Moltes felicitats a tots i totes per la feina feta!