IMATGES PER A CANVIAR EL MÓN

Exercicis de creació audiovisual per a la sensibilització social.  

Kerry Freedman (2006), Enseñar la cultura visual, Barcelona, Octaedro

"La educación artística está claramente ligada a los aspectos políticos (ciudadanía, ciencia, género, etc.) de la vida social" 

"El objetivo esencial del arte de los alumnos no es terapéutico, es social y cultural. No se trata sólo de emociones individuales, trata de la personalización de las cuestiones sociales" 

Mostra de treballs fets durant el tercer trimestre del curs 2013/2014, alumnat de cultura audiovisual de 1r de Batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès:

Marc, Ester, Eric i Gabriel: Hola
espot de sensibilització sobre la presència abusiva de la tecnologia a les nostres vides

Marc: "Amb aquest espot hem volgut sensibilitzar a la societat d’un tema que actualment afecta moltíssim als joves del nostre entorn: l’abús de la tecnologia. L’hem representat d’una manera, en part còmica, perquè creiem que és la manera més fàcil i entenedora d’arribar a la gent avui en dia.

Amb l’espot hem volgut plantejar un problema senzill: dos nois queden per xerrar, i estan tan ficats en el seus dispositius mòbils, que acaben parlant en codi binari (codi digital amb el que s’emmagatzemen la majoria de dades dels nostres mòbils). Aquesta és una manera molt simple de plantejar a la nostra societat que la tecnologia a vegades ens distreu fins al punt que no sabem parlar d’una altra forma que no sigui amb l’ordinador, el telèfon, etc."

Anna, Who knows? Only time

poema audiovisual sobre l'aprofitament del temps

Anna: "Aquest és el meu vídeo final, es diu Only Time que significa "Només el temps", crec que la cançó és molt adient perquè parla sobre la importància que té el temps per a tots nosaltres.

La història narra una noia que veu passar la vida al seu voltant però no reacciona, veu que el temps passa molt ràpid i no aprofita els moments, es frustra perquè no sap què fer. En diferents plans veiem com ella mira el rellotge i es fica nerviosa, esperant que alguna cosa succeeixi o esperant el moment oportú, però, les agulles del rellotge segueixen avançant. Al final del vídeo, apareix un tren que passa ràpid per l'estació, però no el pot agafar. El veu passar per davant, però ja es massa tard, significa que ha perdut el temps i ara ja no hi ha volta enrere. 

El que he volgut expressar és la importància de viure el moment, el present, estar sempre atents a les oportunitats que ens presenta la vida i sobretot saber aprofitar-les. Ara explicaré una mica com he fet aquest vídeo: primer de tot vaig agafar una tela verda i unes bones llums per poder fer els cromes, vaig gravar a la Diana i després vaig passar a l’ordinador totes les seqüències. Vaig buscar la música i uns paisatges que fossin expressius i concordessin amb les imatges del davant. Finalment amb el Premier vaig ajuntar tots els vídeos, retocant i mesclant els paisatges i els vídeos de la Diana perquè desapareixes el verd del croma i aparegués el paisatge al darrera d'ella". 

Helena i Paula, Ets tu

espot de sensibilització en defensa del paper de la dona en la societat

Helena: "Aquest és el nostre vídeo amb el qual ens ha semblat important ressaltar la figura de la dona, incloent-hi dones influents al llarg de tota la història com són Simone de Beauvoir, Rosa Parks, Benazir Bhutto, Frida Kahlo i Malala. Totes aquestes dones han estat protagonistes destacades del feminisme global.

Primer de tot, el que vam fer va ser anar per Tarragona gravant a diferents dones fent qualsevol cosa, ja sigui treballant en una botiga com sortint a passejar amb els seus fills. El vídeo està dividit en tres parts: 

1.           Una breu introducció o punt de partida, on Simone de Beauvoir exposa la seva teoria sobre el feminisme i el paper de la dona en la societat.

2.           Aleshores, partint d'aquí, vam decidir fer les altres dues parts, una on es veuen moltes dones en blanc i negre que representa quan no són elles mateixes i estan influenciades, tot això acompanyat del text.

3.           Com a última part, surten unes altres dones, ara amb color, que representen la lliure elecció de treballar o ser elles mateixes, sense dependre de cap home, acabat amb el discurs de Malala a les Nacions Unides on defensa el dret de les dones a una educació digna.

Traient els problemes de so, ens ha agradat molt haver fet aquest treball i el resultat obtingut".

La veu en off de l'espot Ets tu (text redactat per Paula):

"Amiga, hermana, madre, compañera... No te dejes engañar. No eres un simple cuerpo. No eres la perfecta ama de casa. No eres un maniquí de Zara. No eres unos ojos bonitos y unos labios carnosos. No eres la más educada, refinada o políticamente correcta. No eres un bonito corte de pelo. No eres una manicura francesa. No eres aquellos zapatos que tanto daño te hacen. No eres un piropo fuera de lugar. No eres las relaciones que tienes y por supuesto no eres el número de parejas que has tenido. No eres una talla de pantalón o sujetador. No eres aquella que espera a su príncipe. No eres la que necesita ser rescatada. No eres lo que te quieren hacer creer que eres.

Eres tu. Eres tus pensamientos, tus emociones y tus sueños. Eres tus alegrías y tus penas. Eres aire. Eres fuego. Eres tus locuras y tu sensatez.  Eres noche, eres día. Eres tus actos. Eres tus palabras. Eres una tarde de domingo. Eres un lunes por la mañana. Eres tus metas. Eres arte, eres ciencia. Eres esfuerzo, eres dedicación y trabajo. Eres la eterna batalla a lo injusto. Eres tus logros y tus fracasos. Eres tus virtudes y tus defectos. Eres valiente. Eres luchadora. Eres mujer.

Así que, amiga, hermana, madre, compañera… no te dejas engañar, no te dejes mentir, no te dejes callar… eres mucho más de lo que te quieren hacer creer."

Just The Way You Are - SpotVideoclip from Anna & Gina Productions on Vimeo.

Anna i Gina, Just The Way You Are
Videoclip que defensa la bellesa natural per sobre de l'artificial

Anna: "Ens vam decantar cap al tema de la bellesa, ja que creiem que és un tema proper per l'edat que tenim, plena de complexes i inseguretats. Vam recordar una cançó bastant popular de la nostra generació que parlava justament del mateix que nosaltres volíem parlar, així que vam decidir fer un videoclip il·lustrant la cançó Just The Way You Are, de Bruno Mars. 

La idea la vam anar desenvolupant poc a poc. El primer pla havia de ser una noia totalment maquillada i, a mida que avancés la cançó, es veuria el procés de desmaquillar-se, fins a arribar a un primer pla d'ella sense maquillatge. Per a fer això hauríem de gravar primer totes les seqüències normals i, després, en el muntatge, girar-les de tal manera que estiguessin al revés. Això ens va obligar a tenir molt planificat els plans que enregistraríem primer i els últims, ja que, sense tenir cap guia, ens era molt enredat de pensar tot plegat.

Estem orgulloses del resultat final del videoclip, després de tantes complicacions mentals. L'objectiu era treballar la idea que la bellesa natural és més bonica que l'artificial. L'important és ser tal i com un mateix és i no intentar aparentar una altre cosa, i creiem que l'hem assolit. El lema final del vídeo és: "YOU'RE AMAZING, JUST THE WAY YOU ARE" ("TU ETS INCREÏBLE, TAL I COM ETS").

Laura, Creus que va de cinc minuts?

espot de sensibilització per a una conducció segura

Laura: "Volia plantejar una història corrent, per a que l'espectador empatitzés amb ella i reflexionés. Vaig fer el meu storyboard  i, a partir d'allí, vaig anar treballant a l'hora de gravar. El vídeo era més llarg, però hi vam treure molts plans que no aportaven dades rellevants a la història. (...) M'agradaria que qualsevol persona que el veiés fos capaç de sentir el cúmul de sentiments que jo vaig sentir només de gravar-lo i editar-lo, ja que la vida és això, passar sentiments de persona a persona".

Laura ja havia tractat durant el segon trimestre el tema de la pèrdua del seu gos
 fent servir la tècnica del fotomuntatge digital

Iván i Olívia, Strange Birds, marginats
Videoclip sobre la marginació social

Iván: "Olivia i jo vam decantar-nos per fer un videoclip de la cançó Strange Birds, del grup Birdy. Aquesta cançó tracta de la diferència. Tots tenim al nostre interior coses que no ens agraden, però que ens fan diferents. Parla d'acceptació i de la importància de l'amistat. Nosaltres hem aprofitat el missatge de la cançó per a fer un crit envers la gent que se sent sola, que no té amics o pensa que no en té. Volem fer un crit a la consciència de tots envers aquest problema que afecta sobretot a joves com nosaltres, perquè son casos durs en els quals les persones sofreixen. Hem d'aprendre a veure la "lletja bellesa".

Alejandro, espot de sensibilització en favor de la pau i la no-violència

Alejandro: "La violència no és la millor manera de resoldre cap situació, això és el que vull expressar amb aquest espot. He utilitzat la tècnica de l'stopmotion per explicar que una pinça blava era assetjada per un grup de pinces marrons. La pinça vermella arriba per ajudar, però fent us de la violència. Al final, les paraules de la pinça blava aconsegueixen que les pinces facin la pau".

Stop-motion reciclatge from Mireia on Vimeo.

Mireia, espot de sensibilització sobre el reciclatge i la conservació del medi

Mireia ja havia tractat durant el segon trimestre el tema de la necessitat de conservació del mediambient
 utilitzant la tècnica del fotomuntatge digital



La posada en comú dels vídeos fets, l'últim dia del curs, amb crispetes i refrescs per a tothom!

Pauta, amb els ítems d'avaluació, feta servir a classe per l'alumnat per tal de valorar la feina feta:

Exemples de guió il·lustrat utilitzat a classe:

Anna i Gina

Marc, Ester, Eric i Gabriel

El dia 15 de juny de 2015 rebem el 1r Premi del Consell Audiovisual de Catalunya, "El CAC a l'escola", en la categoria d'educació secundària postobligatòria, per la realització d'aquests treballs. Enllaç a la memòria escrita de la seqüència didàctica i a la resta de treballs guanyadors: http://www.premiscacescola.cat/historia/XII-premis

El dia 16 d'abril de 2016 rebem el 3r Premi Federico Mayor de Zaragoza en la categoria Educació.
Memòria presentada als Premis: http://es.calameo.com/read/0031444253bead25ccb1e

Enllaç als treballs premiats: http://www.unescotortosa.cat/index.php/premisfmz/ix-premi-fmz/treballs-premiats

Vídeo de l'acte de lliurament de premis:

El Diari de Tarragona publica aquesta noticia el dia 6 de juny de 2016:

Article sobre l'experiència didàctica publicada a la revista Aula de Secundaria:

L'article complet el trobareu a la revista Aula de Secundaria número 019, Juliol-Agost 2016.

L'experiència educativa es va compartir també a Girona, al Congrés de Pedagogia Social, joventut i transformacions socials, del 14 al 16 de setembre de 2016:

http://eventum.upf.edu/event_detail/2141/detail/congres-pedagogia-social-joventut-i-transformacions-socials.html

Algunes activitats, relacionades amb la cultura audiovisual, 
desenvolupades durant el curs 2013-2014:

46 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (Sitges, octubre 2013)

http://sitgesfilmfestival.com/

XVI  FEC  Festival (Reus, 14/3/2014)

DISSECCIONS, Jornada tècnica i de creació sobre el curtmetratge

http://www.fecfestival.com/noticies/?lang=ca 

Xerrada a l'institut a càrrec de José Carlos Suárez, professor de cinema de la URV, 8/5/2014:

"La fotografía y el cine en el contexto del arte contemporáneo"

Inauguració del VII Festival Internacional de cinema en català FIC CAT (Roda de Berà, 4/6/2014)

http://www.fic-cat.cat/

Mostra de treballs sobre diferents problemàtiques socials fets durant el curs 2012/2013, alumnat de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès.

Helem, espot contra el tabaquisme
cultura audiovisual, primer de batxillerat

Helem: "Amb aquest vídeo he volgut expressar l'addicció al tabac i com es troben les persones que tenen aquesta addicció. Des de la joventut que estan enganxats a aquest mal hàbit però no noten com la seva vida es va consumint en una burilla, després es veu el pas del temps, la joventut s'acaba i comença la vellesa, llavors la seva salut, degut a aquest mal hàbit, es mostra danyada i a punt de la seva fi. Al final del vídeo es veu la mà de la persona i el telèfon intentant demanar ajuda, però ja és massa tard".

Marina, espot sobre el consum responsable de l'aigua
 cultura audiovisual, primer de batxillerat

Marina: "Aquí teniu el meu projecte final basat en el malbaratament que fem de l'aigua, mentre hi ha gent que la necessita diàriament per viure i no la té. Espero que us agradi, impacti i suggereixi des del principi el missatge que vull reflectir". 

Alina, espot contra l'estrès escolar
cultura audiovisual, primer de batxillerat

Alina: "Amb aquest espot volia mostrar lo ràpidament que pasa el temps a l'hora de l'estudi, el que ens marca sobre tot en aquesta època de presió i que ens fa falta per "sobreviure" aquesta època. Moltes persones no tenen en compte el que costa per arribar a una nota, o per arribar a aconseguir uns estudis superiors".

Sergio, espot contra el cyberbullying,
cultura audiovisual, primer de batxillerat,

Sergio: "Per aquest projecte final he escollit Cyberbullying com a tema de societat, totes les filmacions estan fetes a casa meva amb la petita ajuda d'un amic i vaig utilitzar el iMovie per posar-ho en blanc i negre, accelerar o alentir algunes preses i posar música de fons i lletres. Vull expressar la perspectiva personal de la víctima rebent amenaces pel mòbil i per ser tan dèbil que arriba al suïcidi. Per tant crec que hauríem de deixar de jutjar a la gent i no destacar els defectes personals... Crec que he pogut aconseguir el vídeo que volia fer, encara que jo m'esperava grans resultats, però crec que està ben fet tot i que es podria millorar encara més".

Joan, Marc, Javi i Yenifer, video-clip sobre l'alcoholisme
cultura audiovisual, primer de batxillerat,

Joan, Marc, Javi i Yenifer: "Amb aquest treball hem volgut representar els efectes que produeix l’alcoholèmia mitjançant tot tipus de paràmetres audiovisuals que hem après durant el curs en aquesta assignatura. Ha sigut molt divertit i interessant fer aquest últim treball".

Mar i Mariona, video-clip sobre la violència de gènere,
cultura audiovisual, primer de batxillerat,

Mar i Mariona: "Aquest treball va començar amb una petita idea que se'ns va acudir. A partir d'aquí vam desenvolupar-la i vam començar a escriure el guió tècnic, aquest va ser modificat continuament mentre la nostra idea madurava i incorporàvem noves i/o millors idees. Un cop teníem clar que era el que volíem ensenyar, vam preparar el "story-board" amb les decisions definitives. Un cop determinat tot el que apareixeria en el nostre vídeo, vam començar a gravar. Per fer-ho, vam necessitar la participació de l'Alba, que és la noia que apareix en el video-clip i que, a part d'això, ens va ajudar en molts aspectes de la gravació i l'edició final.

Vam haver d'allargar el rodatge tres dies. Per sort, l'Alba i el clima no van suposar cap problema, tot el contrari.  El muntatge i l'edició va durar tres dies també. Hem acabat aquest treball amb una molt bona sensació i amb moltes ganes de fer-ne un altre semblant. A través d'aquest projecte hem aprés moltes coses, tant tècniques com personals, hem adquirit molta pràctica en les gravacions i en l'edició i ens hem apassionat i divertit".

Anna i Helena, video-clip contra la violència de gènere
visual i plàstica, 4t d'ESO

Helena: "Ens va agradar molt fer les fotos plovent i amb llamps. L'Anna, sens dubte, és la millor companya de feina que es pot tenir".

  

Laura, Cindy, Irene i Marta, video-clip contra la violència de gènere

visual i plàstica, 4t d'ESO

Laura, Cindy, Irene i Marta: "El nostre projecte vol mostrar el pas que hi ha entre l'opressió que exerceixen alguns homes envers les dones i la llibertat que comporta la igualtat".

Lídia i Clara, video-clip sobre la igualtat d'oportunitats per a homes i dones,

visual i plàstica, 4t d'ESO



Exemples de guions tècnics il·lustrats fets, previs a la filmació i l'edició final dels treballs:

Marina

Mar i Mariona

Com activitat complementària, a classe de cultura audiovisual hem contat amb la visita de Francesc Olivé, càmara i director de fotografia, el qual ens ha explicat la seva experiència professional i ha respost amb entusiasme a les questions plantejades pels estudiants.

Gràcies per venir, Cesc!

Finalment, alumnat de primer de batxillerat i 4t d'ESO hem anat a la inauguració del Festival FIT CAT de Roda de Berà a veure la pel·lícula Fill de Caín.

Festival internacional de cinema en català FIT CAT: http://www.fic-cat.cat/

Amb el director de la pel·lícula, Jesús Monllaó

Amb un dels protagonistes de la pel·lícula, David Solans

Trailer de la pel·lícula:

Els espots i video-clips de sensibilització, creats durant el curs 2012/2013,
exposats al vestíbul de l'institut, desembre 2013

HOMENATGE ALS PIONERS DEL CINEMA

Minuts Lumière
(cultura audiovisual, 1r de BAT, curs 2012/2013, institut Martí i Franquès)

Exercicis inspirats en els germans Lumière
o com documentar un minut de realitat amb imatges en moviment:

  

Helem

 

Albert

 

 Andrea

Sara

Jordi

Yenifer

Primeres pel·lícules dels germans Lumière:
 http://www.institut-lumiere.org/patrimoine_index.html
INSTITUTE LUMIÈRE DE LYON

Mini-curts Méliès
(cultura audiovisual, 1r de BAT, curs 2012/2013, institut Martí i Franquès)

Exercicis inspirats en Georges Méliès
o com fer màgia amb imatges en moviment:


 

Helem

Cristina

Jordi

Mar i Mariona

Pel·lícules de Georges Méliès:
https://www.youtube.com/watch?v=nXbjYaXVVqM&list=PL0AF02C8E6F4DA958

Com a activitat complementària, hem visitat l'exposició de Georges Méliès al CaixaForum de Barcelona: http://prensa.lacaixa.es/obrasocial/exposicion-georges-melies-magia-del-cine-caixaforum-barcelona-esp__816-c-17952__.html

I el mateix dia aprofitem per visitar TV3:

Fotos de la visita: Clara Polo

CONTRAPUBLICITAT

Exercicis d'anàlisi de publicitat, contrapublicitat i creació contrapublicitària.

Mostra de creació contrapublicitària, cultura audiovisual, 1r de batxillerat, Institut Antoni de Martí i Franquès, cursos 2012-2013 i 2013-2014.

Kerry Freedman (2006), Enseñar la cultura visual, Barcelona, Octaedro:

"La estética puede seducirnos para que adoptemos estereotipos, convencernos para que adoptemos imágenes corporales irreales, y persuadirnos para que compremos productos sin una reflexión crítica"

"La educación artística debería ayudar a los alumnos a reflexionar sobre el poder de seducción de la cultura visual de modo que sean más conscientes del aprendizaje continuo que forma parte de su conexión diaria con él"

Marina:

 

"He volgut fer el meu cartell contrapublicitari sobre les Barbies i el seu estúpid estereotip. Els petits i petites que, des de ben menuts, compren aquestes nines, acaben tenint entre les mans un model de dona que dins d'aquesta societat és ben impossible de trobar. I, és clar, volen assemblar-s'hi perquè encara no tenen criteri suficient per veure que tota aquesta bellesa estereotipada és un engany, i que ni ells ni ningú acabaran sent com la preciosa Barbie de la part dreta de la imatge". Marina

Paula:

"Pues como yo soy super original (nótese la ironía) he decidido criticar un poco la belleza femenina de hoy en día. Encontré la imagen de esta chica hace ya un par de meses, yo tan sólo he añadido el logotipo modificado de la marca Barbie. 'Bony' se puede traducir como 'esquelético', que es prácticamente lo que una muñeca Barbie significa (hubiese utilizado cualquier otra palabra, pero quería que empezara por B, como Barbie.) Y encima de 'Bony', lo que se supone que es el perfil de una Barbie, es un esqueleto.

No creo que los fabricantes hiciesen la muñeca con mala intención. Quiero decir, hoy en día cualquier cosa que se haga está mal, o se ve mal, o se malinterpreta... Algo así como 'Oh dios, ese peluche de bicho palo es súper delgado, qué discriminación hacia los bicho palo gordos'... ¿En serio? Pero bueno, tampoco estoy de acuerdo con que las Barbies sean ese tipo de muñeca que grita 'eh tú, sí, tú niña! mira mis inexistentes caderas y siéntete acomplejada por que tú sí que tienes y podrás parir a un niño cuando crezcas, claro que yo nunca pariré, porque soy perfecta siendo un palillo de dientes'. Y claro, las niñas pequeñas, que no saben lo que hacen, pues creen que ser una Barbie es lo mejor que pueden ser, y ahí es cuando las 'niñas delgadas' empiezan a discriminar a las 'niñas gordas' (o niños, quién sabe) porque no son puro hueso, y ahí es cuando la cosa empieza a desagradarme de verdad.

Porque:

1: Cada uno tiene su 'body shape' (odio que no me salgan las palabras en español...) y no hay que compararse con los demás. ¿Te ves gord@? Pues mueve el culo y ponte a hacer ejercicio, come sano y no te llenes a hamburguesas de McDonalds todos los días, pero no hay que dejar de comer por nada del mundo.

2: La discriminación es lo peor que se puede hacer en este mundo, y lo digo porque yo he vivido los dos lados de la agresión. Me han insultado y he insultado. Y créeme que ninguna de las dos partes es agradable. La primera menos, obviamente, porque que te insulten nunca es agradable, pero insultar tampoco sienta bien... Más que nada, porque ahora que he crecido y tengo conciencia (a veces se me olvida que tengo de eso...) pienso que podría haberle destrozado la vida a alguien, que yo podría haber sido el inicio de, lo que voy a llamar, auto-odio. Claro que, yo lo único que hacía era defenderme de las personas que me atacaban a mí, pero siempre es mejor callar que responder... En fin.

Y todo esto me lleva al último punto 3: Hoy en día una chica 'delgada' que se hace una foto en la playa, o que sale en un anuncio es tratada de puta o de esquelética, anoréxica, mal modelo a seguir... Pero si es una chica 'gorda', es un modelo a seguir. No lo entiendo. Es verdad que la sociedad últimamente nos ha implantado unos modelos femeninos (y masculinos, para qué engañarnos) muy 'malos', pero tampoco hace falta quejarse cada vez que una chica con un 'body shape' (sigue sin salirme la palabra) más estereotipado salga en un anuncio de televisión. (Y digo todo esto porque ya he oído demasiados 'mira, otra chica delgada en la tele, qué sorpresa' y estupideces varias últimamente)". Paula

Sara i Chris:

 

"Amb aquest anunci hem volgut destacar la figura de la dona perfecta, amb unes faccions  ideals. Hem escollit els ulls de l'actriu Megan Fox, ja que té una forma molt bonica d'ulls i té aquell color blau que molta gent dessitja tenir. El nas l'hem triat d'una model, la qual no s'ha operat mai i encara així té un nas perfecte, amb un bon tamany. Finalment, hem agafat els llavis de l'Angelina Jolie, els quals sí que estan operats i exagerats, però són uns llavis molt desitjats entre les dones al ser tan gruixuts i carnosos.  

Per aclarir el missatge de l'anunci, hem escrit una frase simple i directa: No existeix, Sigues tu mateixa. Amb aquesta frase volem expressar i demostrar que una dona perfecta no existeix, que cada persona té els seus defectes i que hem de viure amb ells. Que no hi ha una figura sense cap tipus d'error i que tothom té alguna cosa bonica a destacar en el seu rostre. I que, sobretot, no cal obsesionar-se amb els defectes del nostre cos, perquè a la llarga poden ser una obsessió continua i crear malalties com l'anorexia o la bulímia.

Llavors no cal gastar diners per sometre's a operacions per a ser perfecte, sinò invertir aquets diners en coses realment importants i necessàries, però sense deixar-se de cuidar. Sara i Chris".

Mariona i Mar:

  

"La contrapublicitat és una crítica a la publicitat realitzada mitjançant l'alteració dels continguts dels seus missatges. D'aquest joc de paraules s'entén que la contrapublicitat consisteix a subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat. La contrapublicitat s'apodera de les tècniques publicitàries per invertir els significats dels missatges comercials.

Nosaltres, la Mar i jo, hem decidit tractar sobre la bellesa estereotipada ja que realment sentim impotència davant el tema i hem volgut fer una crítica a un anunci de L'Oréal. Des de petits, ens bombardegen diàriament amb imatges que ens fan creure que hem de ser de tal manera per ser guapo o guapa. I en realitat cadascú de nosaltres, amb les nostres qualitats físiques i de personalitat, som guapos o guapes a la nostra manera i, el més important, és cuidar la salut i portar un estil de vida que ens faci realment feliç. 

  

Hem escollit un anunci on hi surt la Diane Kruger molt retocada anunciant maquillatge de la marca L'Oréal anomenat "Mat'Morphose". Primer, hem volgut canviar el nom de la marca intentant no canviar l'estil de lletra i posar "N'oRéal", és a dir, "No real", ja que clarament la imatge de la noia que se'ns mostra és irreal. En segon lloc, hem decidit afegir un adjectiu al nom de la model, que hi posi "La fícticia" Diane Kruger.

Per demostrar que s'ha perfeccionat molt la imatge volem ensenyar una fotografia de la model sense cap mena de retoc". Mariona i Mar

Clara:

"Si una cosa em fa ràbia és l'últimament popularitzat estereotip de bellesa de les noies esquelètiques. Resulta que, si el teu IMC no està per sota dels 19 punts i no gastes una 34 de pantaló, la societat et diu que no ets guapa, que tens un problema i que si no ets com aquest estereotip et diu que siguis, no vals per a res.

La meva experiència respecte el tema ve de molt enrere. Des que tinc memòria he tingut problemes amb les talles i m'he sentit a dir de tot sobre el meu físic. Als 7 anys, a les famoses botigues Zara, ja no em vestien a la secció infantil, tot i que pressumtament tenen roba de nois i noies de fins a 16 anys. Val a dir que mai he sigut una persona de constitució petita, però jo crec que dels 7 als 16 anys hi ha una diferència considerable i, aquesta experiència, i moltes d'altres amb temes com aquest, m'han portat a plantejar-me reiteradament si realment les talles s'ajusten a les característiques reals de (sobretot) la joventut actual.

Amb aquest exercici de contrapublicitat volia fer una crítica a tot aquest tema de la bellesa portada a extrems molts cops no saludables (tots hem sentit parlar de models i joves que pateixen d'anorèxia, gent que fins i tot ha mort d'aquesta malaltia) i la insatisfacció que una imatge distorsionada de la realitat (també és vox populi que els mitjans de comunicació manipulen fins a punts immorals les fotografies que mostren, ensenyant atractives noies primíssimes, amb cutis perfectes i sense ni un quilo de més) provoca en tots nosaltres, no deixant-nos estar mai satisfets amb tal i com som". Clara

Èlia i Júlia:

"En aquesta fotografia de maquillatge Max Factor, el logo l'hem cambiat per Mal Vamos, ja que avui en dia l'aparença de moltes de les noies que surten a la televisió, és falsa, ja que estàn retocades amb gran quantitat de maquillatge i Photoshop". Èlia i Júlia

Helem i Cristina:

"Aquesta idea va sorgir a partir d'una imatge de Corporación Dermostética que deia que podem canviar tot el que volguem del nostre cos. Doncs, ja que estem, podem canviar la nostra identitad per acabar sent igual que tothom. Amb aquesta imatge, el que volem demostrar és que, a part de l'aparença física, els teus pensaments i idees també influeixen en la manera que les persones et veuen a tu. No has de convertir-te en una persona diferent per agradar a la societat. Tu ets com ets, ningú ho cambiarà". Helem i Cristina

Marc i Yenifer:

"Hem creat aquest cartell contrapublicitari perquè no ens sembla bé com ens donen una imatge d'un producte "perfecte", i que la crua realitat sigui la que es mostra a l'esquerra de la imatge, que sembla que l'hamburguesa estigui podrida. Es veu molt clarament que hi ha hagut un procés de postproducció en fer l'anunci de l'empresa McDonald's. Hem utilitzat el Photoshop per a col·locar el logo de l'empresa a dalt a la dreta i la mateixa tipografia que fa servir McDonald's, ja que la imatge l'hem trobat a Internet i l'hem trobat força interessant per a fer aquesta activitat".

A més, hem trobat una sèrie d'imatges en les que es veu clarament aquest procés de postproducció per a conseguir el "producte perfecte". Marc i Yenifer

Andrea:

"Per aquest exercici se'ns ha demanat fer un cartell contrapublicitari en contra d'algun aspecte de la publicitat com el sector estètic o l'ús d'algun sexe com a objecte etc...

Jo he triat el tema de l'explotació infantil en països del tercer món i he agafat com a exemple per aquest projecte en l'empresa NIKE que és una de les quals utilitza nens per produir les seves sabates.

A partir d'aqui vaig buscar tota mena de anuncis de sabates NIKE i també anuncis contrapublicitaris ja fets per tenir ideas.

Al principi volia agafar la imatge d'un nen fent sabates i denunciar a través de l'eslògan de NIKE que no s'hauria de fer servir nens per aquesta mena de treballs. El resultat és aquest:

Després d'això, encara no estava satisfeta amb el meu treball, i vaig seguir fent proves amb anuncis ja fets de NIKE i afegint-hi un missatge per trencar la publicitat i fer-ho contrapublicitat". Andrea

Sergio:

"Del treball de contrapublicitat, vaig fer anuncis publicitaris de marques de roba reconegudes internacionalment, però a les fotografies no surten models amb gran bellesa com ho fan normalment, doncs la gràcia és que les fotografies surten gent desfavorida del tercer món o països en guerra, també als barris pobres de les ciutats del primer món. Les fotografies són extretes del Magnum Photos: http://www.magnumphotos.com/ ja que són fotografies de països en guerra o pobres. Aleshores he creat com uns cartells publicitaris de les marques amb un sentit irònic". Sergio

Aïda i Carla:

"Hem fet aquest treball de contrapublicitat juntes, ja que ens vam interessar pel mateix tema. Hem decidit fer-ho sobre la "teleporqueria" perquè actualment, en tots els canals de televisió, n’hi ha molta. Programes que no tenen sentit, que parlen de coses absurdes, sobre les vides privades de la gent... i n’hi ha d'altres que poden afectar a les maneres de pensar de la gent, i noies que poden agafar com a referent a noies d'aquests programes". Aïda i Carla

Anna i Abril:

"He volgut fer un cartell parlant sobre la televisió. Vull criticar la manipulació que es fa a través d'aquest aparell. Encara que no ens adonem, a tots, sigui de una manera o una altra, ens manipula algun anunci o bé algun programa. Cal remarcar que, a la televisió, la majoria de programes no són reals, encara que ho semblin i, darrere d'aquella pantalla, s'amaguen moltes coses que, a simple vista, no veiem.

A part de la televisió, hi ha moltes altres vies de comunicació que també ens manegen, hem de ser molt conscients del que veiem a la tele, saber separar-ho de la realitat i no deixar que ens canviïn les idees.

En aquest collage que he fet he agafat un fons que impressionés a la vista, aquests colors i ratlles maregen i, si et quedes una estona mirant-ho, et quedes bocabadat i això faria referència a que, quan mirem la tele, molts cops ens quedem també fascinats del que veiem. El fons també et pot recordar a una pantalla de televisió quan té interferències, aquestes interferències també podrien ser els teus pensaments. 

I la frase que està dintre de la televisió  " LA TELEVISIÓN PUEDE MAREAR TUS IDEAS" per a mi significa que la televisió pot marejar el teu cervell, és a dir, manipular les teves idees i portar-les cap allà on vol". Anna

Gina:

Gina, Contrapublicitat amb quadres

Com a treball previ als exercicis de creació, hem analitzat anuncis publicitaris i contrapublicitaris, aquí en teniu una mostra:

EXEMPLE D'ANÀLISI DE PUBLICITAT COMERCIAL

"Aquest cartell mostra una noia devant de tot, darrere seu observem el nom de la marca que s'anuncia, encara que una part queda tapada per la noia. Els fons és de color negre per ressaltar més la figura de la noia. És un pla americà ja que mostra desde els genolls fins al cap. El punt de vista és lleugerament contrapicat. La imatge està feta en color, en un estudi. La noia està il·luminada amb focus. La imatge compleix lleugerament la regla dels terços, ja que la noia està situada al terç vertical esquerre, i el nom de la marca al terç horitzontal superior. En aquesta imatge es ressalta la noia, que porta roba interior de la marca, i perd importància el nom de la marca ja que una part queda tapada per la noia.

Aquest cartell utilitza una dona amb una bellesa i un cos idealitzat que pot influir en moltes noies a voler tenir un cos així. Això provoca problemes com la anorèxia o la bulímia a noies que intenten assemblar-se a aquestes models. També pot produir inseguretat en moltes altres, que no es veuran a gust amb el seu cos, ja que es compararan amb aquest prototip de dona perfecta.

Per tant, aquest anunci busca cridar l'atenció amb el cos de la dona, aquest és el reclam utilitzat i, sense posar el nom complet de la marca, tu ja ho associes perquè et pares a mirar-lo". Javier

EXEMPLE D'ANÀLISI DE PUBLICITAT DE SENSIBILITZACIÓ

"Aquesta frase tan famosa és la primera campanya de la Fundació Affinity. Aquesta, és una entitat privada sense ànims de lucre, que promou el paper dels animals de companyia en la societat.

El que més impacta de la campanya és la frase "Él nunca lo haría", ja que conciencia a les persones del greu problema dels abandonaments. Aquest cartell pretén que els amos tinguin responsabilitat sobre els seus animals.

Tot i així, no hi ha una bona campanya sense una bona imatge. I, en aquest cas, la fotografia també fa molt. En ella veiem un gos enmig d'una carretera solitària, situat perfectament en el punt de fuga. Per a fer aquesta fotografia probablement es va utiltzar una rèflex digital.

Els colors blaus contrasten amb el marró del gos, l'objecte que es vol destacar en la captura. El punt de vista és picat, produint-nos així, un sentiment de llàstima (dit fredament) davant la situació. Aquesta campanya va tenir molt d'èxit i prova d'això és, que després de molts anys (1987/88 fins al present), la frase i la imatge del gos abandonat en una carretera, segueix en la memòria de molts de nosaltres". Cristina

EXEMPLE D'ANÀLISI DE CONTRAPUBLICITAT

"Anàlisi 1:

Lectura denotativa

En aquesta imatge veiem una dona amb el cabell llarg, ros i llis. És jove, a jutjar pel seu aspecte. Porta un abric blanc. Es veu que no té faccions facials: ni ulls, ni nas, ni boca ni celles. Té la cara amb pell completament llisa. Sota seu hi ha un missatge: "Elimina tus imperfecciones", i sota seu un altre que anuncia "Ya sólo soy estética". El fons de la imatge és neutre, d'un color gris apagat. La il·luminació és zenital-lateral. És un pla mitjà.

Lectura connotativa

A jutjar pels missatges, i el fet que la noia tingui esborrades totes les faccions facials, puc entendre que, sigui com sigui cadascú, mai serà suficientment bo per la societat. És a dir, esborrant qualsevol facció de la cara eliminem tota imperfecció. Per tant, nosaltres som sinònim d'imperfecció. Això ens crea un sentiment de no satisfacció amb com som, el que tenim: mai arribem a agradar-nos perquè la societat ens vol fer creure que no som suficientment bons. Tot plegat crea complexes que ens porten a no ser completament feliços amb tal i com som i, per tant, ens crea la necessitat de consumir cosmètics i comprar roba que, segons el que ens vol vendre la indústria de la moda, ens farà millors. Però, per molt que un faci per arribar a la perfecció, mai serà suficient. Clara

Anàlisi 2:

Algo que nunca podremos hacer es luchar contra la sociedad, pero nadie nos impide intentarlo. Este anuncio da a entender que, si pensamos únicamente en la estética, no solamente todos acabaremos siendo iguales, sino que perderemos la personalidad y eso, sin duda, no es físico, sino interior. Perderemos nuestros pensamientos, nuestros gustos y todos seremos iguales, misma altura, mismos pies y misma cantidad de pelos en las pestañas.

Lo queramos o no, la sociedad es lo que hace, y la sociedad somos todos nosotros. Somos los principales traficantes de modas, de estereotipos y no hay nada que podamos hacer para ganar a la sociedad. Poco a poco todos seremos iguales, de lo contrario las personas que no seamos como tal estereotipo nos "extingiremos" o simplemente acabaremos aislados de la sociedad.

Sabemos que nadie es perfecto, de hecho no debería existir ese adjetivo, dado que no existe ni la persona, ni el animal, ni el objeto que pueda merecer dicho adjetivo. Todos somos imperfectos, con nuestros rasgos que nos hacen únicos e imperfectos". Laura

 Sobre contrapublicitat: http://www.consumehastamorir.com/

OPINIONS PERSONALS SOBRE PUBLICITAT
I tu, què en penses sobre la publicitat?

   

La publicitat és necessària per assabentar-nos del que hi ha al mercat, per veure la competència, etc. Yenifer 

Jo penso que, tot i que la publicitat és una arma perillosa, no deixa de ser una estratègia intel·ligent més de l’empresa per aconseguir diners. El problema de la publicitat ens el trobem quan aquesta crea necessitats i fins i tot problemes socials. Jo personalment, quan haig de triar una determinada marca d’un producte, busco per Internet les opinions dels consumidors i trio la que em sembli millor. Cristina 

Dins de l’anunci res no és el que sembla, poden enganyar, però ho fan perquè han d’intentar vendre el producte i per fer això utilitzen famosos, suavitzen els defectes, retoquen... El seu objectiu és crear necessitats i commoure la societat perquè consumeixi més del que necessita. Sergio 

Crea un prototip en la ment d’una utopia perfecta, amb la dona i l’home ideal, la casa d’ensomni, la família sense errors, etc. Sembla que en la publicitat no hi ha massa un codi ètic i ens tenen a tots enganyats. Nerea 

Tots els anuncis publicitaris utilitzen trucs per atreure la mirada dels espectadors i ho fan a través de la il·luminació, el Photoshop, etc. No ens mostren la realitat i ens creiem el que no és (és fictici). Sara

El producte es pot fer arribar de forma emocional. Si et desperta sentiments, has caigut en la trampa. A més, els productes queden amagats darrera trucs d’imatge, ja siguin fets amb Photoshop o directament sobre el producte. Per tant la imatge del producte no té perquè ser igual al producte real. Javier G.

Manipulen les nostres ments per fer-nos creure alguna cosa que no és certa, a això se li diu "publicitat emocional", encara que s’hauria de dir "publicitat del vilà" ja que indirectament fa mal als espectadors. Laura

Per mi la publicitat és una manera d’influenciar-nos, de dir-nos que amb els diners tot és possible. Ens creen un món fals, un prototip de persona perfecta, sense arrugues, sense grans, sense cap defecte, sempre jove, tot això és una manera de treure’ns diners i d’aprofitar-se de les nostres inseguretats. Ens diuen que consumim, ens inciten a comprar el producte i ens omplen el cap de mentides, tot amb el fi del seu benefici, tot econòmic. Javier Z.

Trobo horrible que, per exemple, sense cap mirament les empreses de cosmètics i moda ens bombardegin amb imatges de noies perfectes que no existeixen. Fan que moltes noies arribin a patir trastorns alimentaris i que mai estiguem satisfets amb el que tenim. Jo crec que hauríem de fer l’esforç de ser més crítics i intentar eradicar tanta mentida i poca ètica. Ens hem de plantejar si necessitem tot allò que comprem. Estem controlats pels mitjans de
comunicació: creiem que som lliures, però vivim sota les seves decisions i missatges. Clara

Tenen les estratègies per a fer caure en la temptació i seduir tot tipus de clients. Poden causar rivalitats o diferències entre la gent, ja que certes marques representa que, només comprant-les, et situen en un status social determinat. Ruben

Penso que el que realment és perjudicial és que, tot i sabent que ens intenten crear il·lusions, estats d’ànim, i seduir-nos com a receptors de la publicitat, ho aconsegueixin amb tants bons resultats. M’agrada la publicitat, però tinc una postura davant d’ella. Hèctor

És impossible escapar de la publicitat. Alina

Odio la majoria de la publicitat, ja que imposa a la societat com una mena de pressió i, a part, ens tracten com a gent sense cervell la qual farà el que se li digui, com se li digui i quan se li digui. Vull afegir que hi ha una publicitat de crítica social que aquesta sí que la tolero, i molt. Posaré l’exemple d’en Oliviero Toscani. Laura

Podria dir que tinc tres punt de vista sobre la publicitat:

- El primer, m'agraden les campanyes, m'agrada el treball del publicista, però sento que és una hipocresia per part de la marca. Per exemple, Benetton. Va fer uns anuncis que adoro, em semblen molt atractius visualment i amb un missatge molt humà. En canvi Benetton és una de les moltes multinacionals que tenen a gent explotada per mig món, a més d'esta involucrat en el cas de la fàbrica de Bangladesh (i enlloc d’assumir-ho i pagar indemnitzacions als afectats, ho ha negat fins l'últim moment i no ha pagat res a ningú).

- En segon lloc, la publicitat pura i ben feta. La publicitat que hauria de ser: simplement informant-te sobre una marca, sobre un producte... o potser sensibilitzant-te. Però sense manipulació ni hipocresia.

- I per últim, publicitat sexista, denigrant, irrespectuosa... La que ha aconseguit donar aquest mal nom a la publicitat en general. Marques que no es preocupen si venen una idea masclista mentre la gent la segueixi, anuncis que t'intenten convèncer que només allò et servirà per arreglar-te la vida... Aquesta publicitat hauria de ser absolutament prohibida, i no només els anuncis clarament irrespectuosos sinó que també aquells que inculquen la idea d'un cos perfecte, de l'elitisme... Paula

Penso que s'haurien de fer més anuncis que ens ensenyessin valors. Si els anuncis ens mengen el cap negativament per comprar, doncs també ho podrien fer positivament per millorar alguna cosa. Anna

Crea uns estereotips i unes falses expectatives que fan que la gent tingui una baixa autoestima o que es cregui que és menys per no tenir allò que anuncia. Olívia

Us recomanem el DVD "Darrere la pantalla: la publicitat" d'AULA MÈDIA:

http://www.aulamedia.org/dvdpublicitat/