Projecte ecofeminista desenvolupat per l'alumnat de Moviments culturals i artístics (2n de batxillerat) durant el curs 2024-25 amb la col·laboració de la Fundació Akwaba: https://femecoguia1.fundacioakwaba.cat/
Què són els ecofeminismes?
Els ecofeminismes formen un corrent teòric, una proposta política, un(s) moviment(s) social(s) i una proposta vital que destaca la connexió entre la dominació, l'explotació i la degradació de la Terra i la naturalesa no humana, i l'opressió de les dones i altres grups socials (pobles originaris, persones racialitzades, LGTBI, entre d'altres). Els sistemes de dominació responsables d'aquesta subordinació són el sistema capitalista i l'heteropatriarcat.
L'enfocament que tenen en comú els ecofeminismes és posar la vida al centre en lloc del capital, per respectar els processos de la natura i per assegurar unes condicions de vida adequades i desitjades, ambientalment sostenibles, definides de manera democràtica i que assegurin l'equitat entre sectors poblacionals.
Font: portal web de l'Observatori del Deute en la Globalització.
Sessió 1, dia 5/2: Connexions economia i vida.
Comencem tots
drets en rotllana, diem el nostre nom i com ens trobem avui. Molts alumnes manifesten
que estan cansats o nerviosos per l’examen de filosofia que tindran després.
Ens organitzem en
6 grups de treball d’uns 5 ó 6 alumnes per grup. La primera dinàmica consisteix
en ordenar a terra unes targetes escrites amb diferents ocupacions, seguint
uns ítems diferents per a cada grup.
Les ordenacions possibles
consisteixen en: quines ocupacions o activitats contaminen més, quines enriqueixen
més als que les fan, o quines són les més necessàries per a la vida. Un cop
comprovada l’ordenació de les targetes pels diferents grups s’observa que,
malauradament, el sistema està invertit: el que interessa a la societat és fer
diners, tot i que les conseqüències siguin nefastes per a la vida.
L’última
reordenació de les targetes consisteix en distingir quines de les ocupacions o
activitats són realitzades habitualment per dones i quines per homes. Es posa
de relleu que les activitats més relacionades amb les dones són les menys
contaminants i fonamentals per a la vida, mentre que les realitzades en general pels
homes tenen a veure amb el poder econòmic. Es debat a classe si aquest resultat
obtingut és degut a l’estereotip de gènere que tenim inculcat o bé si estem en un
procés de canvi i comencem poc a poc a intercanviar
alguns rols de gènere.
Reflexions de
l’alumnat al final de la sessió:
- - Els treballs
amb més benefici econòmic i més contaminants per al planeta sovint solen ser
realitzats per homes, mentre que els treballs més precaris són els que afecten
menys al mediambient i són realitzats per dones.
- - El desig
d’obtenir diners és major que el de viure amb dignitat
- - L’explotació
comença des del minut zero (quan naixem).
- - Encara
que avui en dia l’ambient laboral estigui una mica més estabilitzat, segueix
patint algunes injustícies. Hem de seguir lluitant per la igualtat.
- - Un
bon sou no significa una bona vida.
- - Les
dones estem infravalorades, s’ha de visibilitzar el seu treball.
Tot seguit ens organitzem
en 6 grups (tal i com vam fer el 1r dia) i, com si d’un world cafè es tractés, escrivim els pros i contres de les 6
tipologies artístiques que podríem fer servir per expressar-nos: performance,
arts plàstiques, instal·lació artística, pancarta, sèrie fotogràfica i vídeo.
Torna a
sortir un dels temes del primer dia: la societat capitalista dóna més valor als
diners i a la competència que no a la cooperació. Per posar de relleu els conceptes
d’interdependència i ecodependència fem la dinàmica de la marioneta, en
parelles o trios i per torns, de manera que algú de nosaltres sempre acaba sent
titella i fent el que decideixen els altres.
.jpg)
Seguidament es reparteixen textos ecofeministes i es llegeixen en grups de 4 aproximadament. Tracten de problemàtiques mediambientals arreu del món i de les lluites de la gent del lloc per defensar el territori. Un cop llegits, un membre de cada grup explica en veu alta el contingut del text. El final de la sessió consistia en fer “teatre imatge” per representar visualment i de forma simbòlica el contingut de cada text. No ens dóna temps i ho deixem per a la propera sessió.
Exemple de relat comentat a classe:
El
creixement industrial a la ciutat de Tarragona ha augmentat els usos del riu
Francolí al llarg dels anys, que han acabat provocant que els entorns del riu
ja no siguin un entorn agradable perquè el veïnat en pugui gaudir. La
petroquímica de Tarragona va suposar un abans i un després en la transformació
del riu, ja que a poc a poc es van anar construint canonades per a transportar
productes químics, entre d’altres elements. El conjunt de totes aquestes
transformacions van provocar que l’entorn es convertís en un espai industrial,
on els veïns i la fauna autòctona es van veure desplaçats per la indústria
creixent de la ciutat.
El riu Francolí també es veu afectat pels abocaments
d’aigües no tractades i residus. Una altra de les necessitats del riu és
millorar la seva situació quant al cabal, especialment en alguns trams concrets
d’aquest i a les èpoques de l’any en les que les pluges són molt escasses. Els
aqüífers podrien solucionar la falta d’aigua del riu sinó fos per la seva
pròpia sobreexplotació.
La ciutadania de Tarragona, així com les
organitzacions ecologistes de la zona, reivindiquen el deure de l’Ajuntament de
protegir i preservar l’entorn del riu engegant un procés de renaturalització
que posi en el centre les necessitats ecològiques de la ciutat per sobre de
les industrials.
Aquesta naturalització de la zona verda de la ciutat
suposaria una millora per la fauna que habita al riu i en la qualitat de vida
de la població humana de la ciutat.
Actors: Empresaris d’empreses
contaminants, Personal de l’Ajuntament de Tarragona, Persones d’entitats
ecologistes, Ciutadanes de Tarragona, Riu Francolí, Fauna del
riu...
Font:https://directa.cat/la-renaturalitzacio-del-riu-francoli/
El
següent exercici és individual i es fa en silenci, amb ceres i sobre un full DIN
A3 a partir d’una lectura en veu alta. Aquest segon exercici funciona molt millor
que el primer perquè s’implica tothom des de l’escolta, la concentració i l’expressió
personal.
Resum, a mode d’exemple, del text llegit:
RELACIÓ COS – TERRITORI
Situem el nostre
cos en el territori que habitem. A quin país està casa nostra? A quina província,
comarca? Vivim en un poble o en una ciutat? Quin és el clima que acostuma a fer
on vivim?
A l’estiu, si fa
calor, com sentim la calor en el nostre cos? Com està el meu estat d’ànim? Si la temperatura és molt
alta, ens agrada banyar-nos? El nostre territori té platges o rius per
banyar-nos? Com és la sorra de les nostres platges? Ens agrada caminar
descalces? Hi viuen peixos, crancs, insectes i altres animalets a les platges?
I durant la
tardor? Com és la tardor en el nostre poble o ciutat? Quin és el clima durant
la tardor? Plou molt, poc o gens? Anys enrere, plovia més o menys que ara? Quin és el meu estat d’ànim
quan plou? On el situaria dintre del meu cos? Quina sensació em dona l’olor de
terra mullada? I l’olor d’asfalt mullat? Quin m’agrada més? Baixen les
temperatures? Hi ha les mateixes hores de Sol? Com afecta això al meu cos? Tinc
fred? De quina forma, amb quin color ho puc expressar?
Durant l’hivern,
quin clima hi ha? Quantes hores de sol hi ha? Què veiem en el nostre
poble/ciutat? Hi ha molts animals i persones, o no n’hi ha tants? Quin és el
meu estat d’ànim a l’hivern? Si fa fred, quin és el meu refugi? És casa meva, és l'institut, és casa de les meves àvies i avis? Què és casa per mi? On la situaria en el meu cos, amb quina forma i quins colors?
Donem
pas a la primavera. És una estació de transició.
Quins canvis identifiquem? Canvia el clima? I les pluges,
plou molt, una mica o gens? Com ens sentim amb aquest canvi, quines emocions
ens genera? Notem que tenim més energia o menys que durant l’hivern? En els
camins que fem habitualment veiem insectes,
animalons? I les plantes, han crescut? Quina emoció ens genera la presència de
tots aquests colors, olors, animals i flors? Si en el nostre poble/ciutat hi ha
asfalt, que ens genera la falta de plantes, arbres i animals de formes i
colors diferents? De quina forma, amb quins colors ho voldríem expressar?
Sessió 5, dia 27/2: Visita al Riu Francolí amb Ecologistes en Acció.
Anem al
riu Francolí acompanyats per la Paula i dos membres d’Ecologistes en acció.
Tractem alguns temes incòmodes com la falta d’aigua en el cabdal del riu, la
presència de gran quantitat de canyes (espècies invasores) arrossegades pel riu
durant l’última inundació, la presència de tovalloletes humides i altres
residus provinents dels embornalls propers.
La falta
d’aigua es deu a diferents raons com, per exemple, a la canalització en línia recta
del cabdal del riu (en lloc de mantenir la forma sinuosa natural) o a la
utilització de l’aigua del riu per algunes empreses locals. La presència de
canyes frena el cicle vital de les anguiles, que queden atrapades i moren. La
depuradora només té la capacitat de purificar la meitat de l’aigua consumida
pels habitants de la ciutat i l’altra meitat arriba al riu o al mar. Tot i
així, ens informen que està aprovat el projecte de renaturalització del riu
Francolí que millorarà la situació d’aquest ecosistema.
Sessió 6, dia 12/3: Ecodependència i interdependència; Composicions artístiques.
Dediquem la sessió a crear amb objectes una metàfora visual sobre els diferents conceptes que hem anat emprant durant les sessions de treball: ecodependència, interdependència, cures, vulnerabilitat, etc. Ho fem en petits grups de treball i sobre una cartolina.
.jpg)
Un cop acabades les composicions, les compartim oralment amb el gran grup demostrant que hem entès el concepte a representar i hem buscat la metàfora adient per comunicar-ho.
Títol: Vida i Vulnerabilitat.
Membres del grup: Valentino, Erik i Raül.
Objectius: Conscienciar a la gent sobre els problemes que causen les mesures que ha pres l’ajuntament al nostre riu i que han afectat seriosament a l’entorn d’aquest causant l’aparició d’espècies invasores, com ara la canya, havent deixat que aquest problema s’hagi allargat més d’una dècada.
Referents: Sergi Quiñonero (Barcelona, 1968), Michelangelo Pistoletto (Biella, 1933), Basurama (Col·lectiu espanyol, 2001).
Metodologia:
● Recollida de residus: Farem una sortida al riu per recollir la brossa que
trobem.
● Selecció i classificació: Un grup buscarà els materials naturals (pedres) i
un altre buscarà materials artificials (residus).
● Construcció de l’obra: Crearem la paraula "VIDA" amb pedres i
"VULNERABILITAT" amb residus.
● Documentació: Fotografies i vídeos del procés per mostrar l’abans i el
després.
● Reflexió escrita: Cada membre compartirà la seva experiència i conclusions
sobre l’impacte de la contaminació.
● Exposició i difusió: Compartirem el projecte amb la comunitat educativa i
xarxes socials per ampliar el seu impacte.
Material necessari:
● Bosses i guants per recollir la brossa.
● Pedres i residus diversos trobats al riu.
● Mòbils o càmeres per documentar el procés.
● Dron per fotografiar l’obra final i els autors.
Lloc:
Riu Francolí (Tarragona)
Es valora:
● L’impacte visual i conceptual de l’obra.
● La quantitat de residus retirats del riu.
● La reflexió crítica i la capacitat de sensibilització del projecte.
● La difusió del missatge a través de les imatges i la documentació.
● La durada de la realització de l’obra (1h aprox.)
●
Qüestionari Online.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada