dilluns, 30 de gener del 2012

NARRACIONS DIGITALS O STORYTELLINGS


Exercici d'autoretrat al·legòric a partir d'un objecte personal
Alumnat de 3r d'ESO, visual i plàstica, Institut Martí i Franquès, curs 2011-2012




30 de gener: després d'haver fet dibuixos del natural i havent dibuixat un autoretrat davant del mirall, ens endinsem en un exercici d'autoretrat molt més personal.



Ens hem assegut en rotllana i cadascú ha mostrat un objecte triat per a l'ocasió, explicant perquè l'havia escollit i perquè era important per ell/a. Llavors ha passat una cosa ben curiosa: en parlar sobre alguns objectes, en especial aquells relacionats amb els avis, ha hagut moments molt emotius, fins i tot hem arribat a les llàgrimes.


La Marta, mentre explicava el seu objecte, ha estat la primera que ha començat a emocionar-se i plorar, poc després l'han seguit la Diana, la Berta, la Laia... Per què ens fas fer aquests treballs, Elo? s'ha queixat el Pol, en veure el panorama. Doncs perquè es tracta de fer un autoretrat íntim i personal, que parli sobre el que ens interessa, el que sentim, el que ens preocupa, etc.

3 de febrer: hem seguit amb la posada en comú dels objectes triats. Semblava que, en aquesta ocasió, tot era més fàcil perquè ja ho havíem experimentat el dia anterior. Ja en la recta final de la classe, Ana i Paula han explicat que, pel fet de ser bessones, sempre han estat juntes i tenen por de separar-se en el futur. Llavors sí que hem tornat a emocionar-nos tots i totes. També ens ha passat en sentir al Dani, que ens ha fet partícips de la intensa relació afectiva que tenia amb el seu avi.





6 de febrer: hem dedicat l'hora de classe a escriure unes 10 línies de text sobre l'objecte i a enregistrar la veu amb un MP3. Alguns preparaven la carpeta amb les imatges que farien servir per il·lustrar la seva narració. La Jasmina havia avançat feina a casa i ja portava el treball pràcticament fet.

Exemple de guio previ a l'enregistrament de la veu en off:



10 de febrer: última sessió de classe dedicada a editar la narració digital amb el programa Movie Maker. Encara hi havia gent enregistrant la veu en off. Vam començar a projectar els treballs més avançats a la pantalla.
Aquest exercici de narracio digital s'inclou dins d'una sèrie d'exercicis sobre el tema de l'autoretrat, com l'autoretrat davant del mirall:



O l'autoretrat avatar (http://faceyourmanga.com/):



24 de febrer: estrena oficial dels storytellings a classe. Hem comentat alguns aspectes tècnics i de contingut dels diferents treballs presentats. En projectar algun dels vídeos, ens hem tornat a emocionar. Aqui teniu alguns dels storytellings acabats:



Armine ha treballat a partir d'una entrada amb la qual va assistir a un concert de Justin Bieber.




Luis va portar un guants de porter i ha dedicat el seu treball a la seva afició favorita.




Juan s'autoretrata com un apassionat del skateboarding.





Arnau s'autoretrata a través de la seva mascota.





Irene s'autoretrata a partir del collaret que li van regalar les seves amigues.





Edu ha treballat a partir d'una pilota de futbol del Barça.




Marta s'autoretrata a partir de la gent que més estima.




Cris fa un homenatge als seus millors amics.




A partir de fotografies de les seves germanes, Paula explica la bona relació que té amb elles.




Anna dedica el seu treball a les seves cosines.





Biel i la seva passió: nedar




Valoració final del treball per part de l’alumnat

T’ha agradat fer-ho? Sí, perquè m’agrada parlar de les coses importants per mi (Cris). Sí, perquè hem pogut tractar un aspecte personal i sentimental, cadascú ha ensenyat la seva part més oculta i mimosa (Laura). Sí, molt, perquè crec que és una bona manera de retratar-nos a nosaltres mateixos i a la vegada hem aprés a fer servir el Movie Maker (Marta). Sí, perquè et dóna l’oportunitat d’explicar alguna cosa teva als altres (Alejo). Sí, perquè en redactar l’escrit m’he adonat que estimo molt el meu germà i que és molt important per mi (Laura). No massa, trobo que per fer aquest treball podíem haver treballat un altre tema que no la nostra vida personal (Dani). Sí, perquè ha sigut una forma de veure el que tenim i estimem (Laia). Sí, molt, trobo que aquesta forma d’autoretratar-se et pot fer reviure vells records que tenies oblidats o simplement et costava transmetre (Guillem). Sí, perquè ens hem conegut més entre tots i perquè és una cosa diferent (Anna). No, perquè no m’agrada mostrar les meves coses (David). M’ha agradat fer-ho perquè he recopilat fotografies que mai havia vist o no me’n recordava, ho vaig parlar amb el meu avi i vam passar més temps junts (Oscar).

Què opinen del resultat familiars i/o amics? Que és commovedor (Cris). Els familiars estan encantats i els amics també (Paula). Els hi agrada, però he de millorar alguns aspectes tècnics (Eduard). Als meus familiars els hi ha agradat molt, ja que els toca molt a prop i els ha agradat el valor que he tingut en fer-ho (Irene). No ho he ensenyat a ningú (Laia, Biel, Alejo, Otger). Que els ha agradat moltíssim (Marta). Al meu avi li va agradar molt i això és una de les coses que més m’importa (Oscar). Que és molt emotiu (Guillem). Als meus pares els hi agrada i no ho he ensenyat a cap amic (Rafa). A la família no ho he ensenyat i als amics els ha fet gràcia (David). Els hi va agradar veure fotos de quan érem petits (Berta). Que després de les hores que li vaig dedicar la nota ha sigut baixa (Dani). Opinen que ha sigut un vídeo en el que he pogut expressar tot el que sento, però també opinen una cosa negativa: que les imatges passen molt ràpid, però en general m’ha quedat molt bé (Jasmina).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada