fer visible l'invisible...: jean dubuffet

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jean dubuffet. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de novembre del 2015

AIXÒ NO ÉS UNA POMA

Exercicis de creativitat a partir d'una poma. Alumnat de cultura audiovisual, 1r de batxillerat, institut Antoni de Martí i Franquès, curs 2015-2016.

Georgina

Punt de partida: el quadre de René Magritte "Això no és una pipa", mentre reflexionem a classe sobre aquesta idea: LA IMATGE NO ÉS LA REALITAT.

Ens proposem llavors assumir el repte d'intentar REPRESENTAR les múltiples dimensions de la poma "real", començant pel seu sabor i la seva olor.

INTENTANT REPRESENTAR L'OLOR D'UNA POMA:

Judith, l'olor de la poma (fotografia i pintura):

Anna (fotomuntatge): "Penso que l'olor de qualsevol cosa sempre és bastant difícil de representar o de desxifrar el seu significat. Per mi, té una olor molt fresca per això les pomes de la meva imatge són blaves. I, a part de fresca, té una olor dolça i per això he triat el rosa del fons. I la raó per la qual el rosa només ocupi el fons és perquè penso que en la seva olor, predomina molt més la frescor que la dolçor. Per tant, en aquesta imatge he fet una petita comparació de les olors que té una poma".

Alicia, olor de poma:

Blai, sobre l'olor d'una poma: "El butirat de metil és el nom de la substancia que deixa anar la poma i aquest és el seu dibuix cientific. Representa l'olor".

Rebeca (fotomuntatge): "El olor producido por la manzana me recuerda a una explosión de colores, sobretodo del violeta, el rosa (colores vivos), refrescante y dulce. Yo lo relaciono con la primavera, con el olor de las flores, de los árboles, de las frutas y con los pájaros libres".

Clara: "L’olor de la poma em recorda a net i al sabó que utilitzava de petita".

Eva, l'olor de les pomes:

Toni, l'olor d'una poma (pintura i text escrit):

Jordi, l'olor d'una poma (obra participativa, amb instruccions):

INTENTANT REPRESENTAR EL SABOR D'UNA POMA:

Anna: "No us passa que quan mossegueu una poma resulta que hi surt molt de suc? Aquesta és la raó per la qual he volgut expressar el seu sabor amb un colador. He utilitzat els colors rosa i lila per representar la seva dolçor i el color verd per aquesta lleugera amargura que té la poma".

Georgina, el sabor d'una poma (pintura):

Alicia, el sabor de la poma:

Gerard, la dolçor de la poma:

Blai, el gust de la poma:

Adriana, el sabor d'una poma:

Míriam: "Una manzana es dulce y pura como el bosque"

Marc, el sabor d'una poma:

Isabel: "¿Zumo de manzana o sólo agua con manzanas? No es lo que hay o veamos, es lo que imaginamos y deseamos ver y sentir".

Carla: "Y éste es el postre, el sabor peculiar común en todo tipo de manzana que las contradice entre sí. A veces es ácido, otras veces muy dulce, pero siempre el reconocible sabor. Para visualizar las variedades dulces he cortado dos nubes de azúcar en pedacitos y la he recubierto de caramelo, y mezclando éste con agua, he escrito con ayuda de una cuchara la contradicción que éstas presentan, ácido con sabor dulce".

Carla: "La manzana está situada en la cocina, simbolizando que es un elemento que los humanos hemos domesticado y adaptado a nuestras necesidades (alimentación), de ahí que tenga un molde dental de una mandíbula muy grande (avaricia, glotonería) dando la impresión de que ya mismo va a ser devorada".

Arnau, gust d'una poma:

per acompanyar: https://www.youtube.com/watch?v=ZP-RBzKevH8&feature=youtu.be

Eva, el sabor d'una poma (seqüència fotogràfica):

Jordi, el sabor d'una poma (gif animat):

Jordi, making of:

INTENTANT REPRESENTAR EL TACTE D'UNA POMA:

Alicia, el tacte d'una poma:

Alicia, el frescor d'una poma:

Blanca, el frescor d'una poma:

INTENTANT REPRESENTAR EL SO D'UNA POMA:

Gerard: "El soroll de la poma al mossegar-la, tallar-la, pelar-la..."

Dolça, el so de menjar-se una poma (vídeo):

ALTRES APROXIMACIONS PLÀSTIQUES AL CONCEPTE DE POMA:

Lián, definició de poma:

poma

[s. XIV; del ll. poma, neutre pl. de pomum ‘fruit’, aplicat ja des de molt aviat al fruit de la pomera]

1 f. [LC] [BOS] [AGA] Fruit comestible de la pomera, subglobós i poc o molt umbilicat a l’indret de la cua, de dimensions diverses, amb la pela groga, verda, vermellenca o bruna, i la polpa blanca, més o menys dolça i acídula, i amb el cor coriaci, que enclou les llavors. Poma d’agredolç, roqueta, terrola.

2 [LC] poma de la discòrdia Causa de la discòrdia. Llançar la poma de la discòrdia.

Lián, poema visual:

Dolça, paronomàsia:

Saile (fotografia i dibuix), "Altres usos d'una poma, si fossim més petits...":

Adriana: "Con una rodaja de una manzana he querido representar medio corazón, ya que media manzana, o una rodaja, se parece al típico corazón que solemos dibujar todos desde pequeños".

Gerard: "Podem semblar molt plens per fora, però en realitat estar totalment buits":

Anna: "En aquesta imatge he volgut que l'espectador reflexioni. Sempre es diu que les pomes surten dels arbres, però els arbres també surten de les pomes, oi? O estic dient una bogeria? Si les pomes no tinguessin llavors per a que creixessin els arbres, no en tindríem. Per tant, quina es l'afirmació més correcta?

Carla: “Evolution”, en inglés, porque es algo global. ¿Qué hemos creado con el paso de tantísimos años, los humanos? Una historia. ¿Y qué hemos destruido? La naturaleza."

Alicia, expressant el sofriment a través d'una poma:

Arnau, la mort d'una poma:

Blai, expressant violència a través d'una poma:

Georgina, amagant la poma (dibuix):

Anna (gif animat): "Fruita com a material artístic. Què és pot fer amb una poma tallada en comptes de menjar-se-la?"

Eric (poema): "Aquesta Oda a la manzana lloa a la fruita de manera poética, explicant, mitjançant exageracions, el desig i les sensacións que es tenen al menjar una poma".

ODA A LA MANZANA

Quiero ser el dueño de los dedos

que arrancan tu cuerpo de las raíces,

quiero ser el dueño de los dientes

que notan como tu piel se rasga cando te muerden.

También quiero notar cómo el líquido

que hay en ti baila sobre mi lengua

para acabar en mi estómago,

quiero que la punta de mi lengua capte

tu sabor dulce cada día, cada noche y cada

vida que me queda por vivir.

Quiero acariciar tus curvas satinadas,

agarrarlas con una sola mano y

comerte hasta el hueso.

Tu, fruto prohibido, deja que me marche

del Edén al son de un solo mordisco.

A partir d'ara, potser entendrem el que volia dir Jean Dubuffet quan explicava en els seus "Escrits sobre art": “Pintar un rostre como es pinta una poma, això sí que no! El pensament està íntimament lligat amb la descripció i si pinto les orelles, penso en el soroll i si pinto els llavis, penso en la paraula, i, quan pinto les dents, en els aliments”.

Jean Dubuffet, Home amb rosa, 1949

dimarts, 25 de març del 2014

EL COS

Exercicis plàstics d'exploració del cos humà

Tècniques d'expressió graficoplàstica, 1r de batxillerat, curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès

Samira, definició de cos humà

Explorant el cervell:

Agus, David, Berta i Mar

Mariona

Montse

Agustí

Olek, definició de cos humà

Explorant els sentits:

Jean Dubuffet, Escrits sobre art: "Pintar un rostre com es pinta una poma, això sí que no! El pensament està íntimament lligat amb la descripció i, si pinto les orelles, penso en el soroll i, si pinto els llavis, penso en la paraula i, pintant les dents, en els aliments."

Samira, nas que olora

David, ull que plora

Mireia, orella que escolta

Laura Q., boca que crida

Fent monotips:

Mariona

Mar

Verònica

Olek

Maria, empremtes de peus

Mireia, empremtes de mans

Fent gravat:

Laura Q., empremta dactilar (linogravat)

Aïda (linogravat en dos colors, fet amb la tècnica de la matriu perduda)

Marta, fusió (linogravat)

mariona, cor (linogravat sobre collage)

Olek (dibuix preparatori i linogravat final)

Montse (linogravat)

Agus, crani (xilografia)

Maria, esquelet (collagraph, planxa i estampacions)

Mar, teleaddicta (collagraph, estampació i planxa)

Berta (tècnica mixta: linogravat estampat sobre collage)

Laura S., autoretrat (fotografia prèvia i punta seca final)

Samira, indústria o natura (punta seca)

Maria, definició de cos humà

Fent un cos humà tridimensional:

Raül: "El meu treball consisteix en un cos amb barreja de plastilina i objectes metàl·lics com grapes, claus, filferro, clips i un fragment d'arxivador. També té un braç d'un ninot vell. Simbolitza dolor, amb les mans al cap i amb filferro sortint de la boca, simulant un crit de desesperació."

Mar: "A decir verdad, cuando me planteé la figura, no sabia bien qué hacer, sólo sabía el material que quería utilizar. Así que pensé en algo acorde con el material y entonces se me ocurrió: angustia, depresión. Muchas veces siento que dichos sentimientos negativos se me tragan, haciendo como si me estuviera fundiendo, deshaciéndome. Y eso fue lo que traté de expresar con la figura, pero el mensaje no llegó a todo el mundo, algunos creen que se parece a la niña de la película "El pozo".

Olek

Mariona: "Mariposas en el estómago". "Amb aquest treball he volgut representar la impotencia que hi ha darrera d'una expressió que utilitzem molt sovint: "tenir papallones a l'estòmac". He volgut exagerar les sensacions que es tenen quan ens enamorem i ho he portat a l'extrem, representant una explosió d'emocions que es queden dins nostre quan, o bé veiem a algú que ens atrau, o bé ens trenquen el cor i perdem el cap".

Maria: "He decidit fer aquestes figures amb fang blanc perquè considero que el color blanc representa delicadesa i una ballarina és molt delicada, el fang l'he escollit perque és un material que has de treballar abans per poder fer la figura i mes tard s'aseca i queda dur, com la carrera d'una ballarina, que al principi ha de treballar molt per arribar a tenir una bona estabilitat i ser forta. Estic bastant satisfeta amb el resultat final, sobretot amb el resultat de la ballarina gran".

Aida: "En aquest treball he volgut representar un cos encongit, mostrant un sentiment de tristesa. He volgut fer-ho amb filferro perquè dóna una mica de transperència interior (...) volia posar-hi el color blau per donar-li més dramatisme".

Laura S.: "He fet aquest cos per a reivindicar la llibertat d'expressió de qualsevol persona, ja sigui per la sexualitat, per al que porti com a roba... o qualsevol altre cosa. Perquè sempre m'ha molestat que caminant pel carrer la gent se'm quedi mirant només per a ser diferent a ells".

Montse: "És una figura que ens transmet tristesa, dolor i impotencia. Vol expressar l'amor a distància a partir de la deformitat dels braços, que són més llargs per simbolitzar que el seu amor, l'altra meitat del cor, es troba molt lluny. És una figura que expressa molt de dolor perquè els filferros l'impedeixen arribar al seu amor".

Xavi: "El significat de la meva figura és la infelicitat per culpa d'un altre. Es podrà apreciar que el maniquí està trist i no pot volar a causa de l'altra persona que està lligada amb ell".

Agus: "Bogeria". "El meu homenet es basa en la desproporció que crea la bogeria, en les formes i en la manera de veure el món. He fet servir el color blanc per pintar-lo perquè els psiquiàtrics els pinten d'aquest color. L'obra està basada en Jean Michel Basquiat perquè m'inspira bastant".

Laura M.: "Vull ensenyar la part més dura de la vida, la més realista i la més industrial. Les claus signifiquen les vivències de cada persona, les bones i males experiències que vivim i que ens fan ser com som. Suposo que els claus són una bona manera de representar-ho ja que, quan claves un clau, per molt que caigui, el forat continua allí, es pot tapar, però no quedarà igual. La cola i els calus rovellats són èpoques més dures o intents de tapar el forat d'aquella vivència. (...) La part del mig, buida, vol mostrar que mai arribem a estar plens, no aconseguim mai saber-ho tot de tot, sempre tenim coses per descobrir".

Verònica: "Pereza". "Creo que el concepto de pereza es muy interesante para representarlo en 3D. La pereza la podemos encontrar, según la enciclopedia, definida como: "Negligencia, tedio o descuido en las cosas a que estamos obligados. Flojedad, descuido o tardanza en las acciones o movimientos". Si nos basamos en esta definición, podemos concluir que la pereza es, básicamente, la falta de ganas o aptitud que se posee para realizar cualquier acción.

Personalmente creo que la pereza, a parte de impedirnos desarrollar cualquier actividad que tengamos que hacer por pura vagancia, nos impide aprender, es decir: debido a la pereza, podemos auto-privarnos de disfrutar del mundo exterior, de las miles de actividades o acciones que podemos desarrollar en el tiempo que estamos inactivos, pero principalmente cultivarnos y gozar.

(...) La pereza nos impide movernos, así que las extremidades superiores e inferiores, como brazos y pies, se podían retirar. Respecto a la cabeza, es retirada por el mismo motivo: nos auto-restringimos. El alambre es colocado en forma de muro que se debe superar, porque fuera de él se encuentran miles de objetos, elementos o maneras de disfrutar. Y ¿qué mejor manera de representar el concepto de aprender, si no es con un libro?"

Laura Q.: "La curva de la felicidad". Quería hacer algo diferente a lo que vemos la gran mayoría de los días, en especial en los medios de comunicación. Muchas mujeres, destacando las jóvenes, son acosadas por la sociedad y, si no sigues las reglas que esta impone, te discriminan. Mi escultura es como una venus con grandes y marcadas curvas. Quería representar la oveja negra de la sociedad, la que es capaz de rebelarse y mostrarse tal y como es, sin complejos. El significado del título es que la curva de una sonrisa tendría que ser la única que le importase a los demás, y no la de tu cuerpo.”

Laura Q.: "La igualdad del corazón". "Hecho con alambre y una bota de un muñeco, he creado, de forma abstracta, a una persona con un estilo urbano punky. En sus manos tine un corazón. Es también una crítica: muchas personas juzgan sin saber (mis padres los primeros) y los punks son juzgados día a día, cuando muchos de ellos tienen más corazón que otros con "mejores pintas", como los políticos, por ejemplo".