fer visible l'invisible...

diumenge, 18 de maig del 2014

IMATGE SEQÜENCIADA

Seqüències fotogràfiques fetes per l'alumnat de cultura audiovisual de l'institut Antoni de Martí i Franquès, 1r de batxillerat, curs 2013-2014.

Marc, "Un matí qualsevol": "Per presentar aquest treball prefereixo que primer mireu la imatge durant dos minuts i treieu les vostres conclusions,i després mireu les meves, potser no coincideixen (i segurament no coincidiran), però la vostra opinió i punt de vista és el que importa... Disfruteu-la!!!"

Marc: "Ara que heu vist i pensat la seqüència donaré la meva visió sobre ella: Aquesta composició és una mena de rutina dessitjada (i bastant impossible) que m'agradaria tenir, la simplicitat de la música, un matí, aixecar-me, prendré un café i començar a tocar la guitarra i entrar al meu món per a no sortir-hi durant hores i hores. La he volgut fer representant la tranquilitat i simplicitat d'un matí qualsevol."

Gina: "Quan creus que coneixes a una persona, quan creus que més a prop d'ella et trobes, sempre et podrà sorprendre per a bé o per a mal, com un reflex distorsionat".

Armine: "Don’t waste your time" significa "No malgastis el teu temps". Així és com em sento quan m’assec a la cadira i em fico a Internet, hores i hores malgastades a les xarxes socials com aquell qui diu, intentant semblar alguna cosa que no t’agrada perquè ho vegi algú que no et cau bé, que és bàsicament el que es fa tot el dia a la pàgina web de Facebook. Intentar donar una imatge de nosaltres mateixos a la gent que ens rodeja, i realment no ens ho creiem ni nosaltres mateixos.

Quan me n'adono d’això, intento sortir corrents i fer alguna cosa productiva, alguna cosa que m’ompli per dins i que, a la vegada, espero que sí em serveixi pe al meu futur: la guitarra. És un instrument que pràcticament acabo de descobrir fa poc, menys de mig any. No tinc cap professor que m’ensenyi a tocar, ni que em digui: això esta bé i això malament. Qüestio de calers. I encara que no m’agradi gens, perquè sé que no ho aprenc de la manera correcta, segueix sense parar-me de fer-ho i algun dia arribar a tocar les coses que més m’agraden. Em sembla simplement impressionant com, amb unes cordes i un tros de fusta, es poden tocar cançons, nota per nota, que totes juntes facin una melodia amb la que molta gent connecta. El millor és tocar la guitarra amb companyia, cantar amb amics, divertir-se, creant alguna cosa del no-res, amb les teves pròpies mans."

Laura, "Dulce introducción al caos": "Amb aquest projecte vull explicar el pas inevitable del temps, les ganes que tenim d’estar a mil llocs alhora que ens acaba comportant a un caos mental, quan la nostra ment ens porta a un passat més remot del que pots imaginar, quan mentrestant, realment estàs en el moment present. Quan somies despert sobre el que t’agradaria fer en un futur, o bé on t’agradaria ser, el que t’agradaria haver viscut, o bé on t’agradaria haver estat. Crec que la millor manera i més perillosa de viatjar és a través de la ment, ja que et pot portar on vulguis i quan vulguis".

Laura: "En aquest projecte, finalment descartat, volia expressar que, per davant de qualsevol estereotip/estil/gust, som persones, i això és el que importa, primer que tot, tots som persones".

Abril: "En aquest projecte he pensat fer una seqüència on es pogués expressar o sentir més d'una sensació o sentiment. És una seqüència de quatre fotografies en blanc i negre, fent servir el recurs de contrallum i amb molta profunditat de camp. Com sempre, m'identifico molt amb la naturalesa. Aquest projecte he tingut l'oportunitat de compartir-ho amb ella un altre cop.

Tinc la sensació que el temps m'està passant molt ràpid i que no estic aprofitant al màxim les coses, que sempre ho deixo per més tard i mai ho acabo fent. Dibuixar un rellotge imaginari amb les meves mans, ganes de llibertat absoluta, el desig de ser un ocell, nostàlgia per algú que viu lluny i no està al teu costat, tranquil·litat, calma... Carícies intangibles del vent..."

Paula, "L'oblit": "Amb aquesta seqüència he volgut expressar que els records, al cap i a la fi, són l'únic que ens queda. Si t'oblides d'una persona, la perds, a l’igual que si s'obliden de tu, és com si no haguessis tocat mai aquella vida. Em vaig inspirar amb l'agressivitat d'algunes malalties com el Parkinson o l'Alzheimer. El fons té colors per expressar pensaments i emocions confuses. La imatge està molt il·luminada per donar-li aquesta sensació de somni, d’irrealitat".

Més exemples de seqüències fotogràfiques fetes per l'alumnat a:
http://fervisible.blogspot.com.es/2013/03/representar-linvisible.html

Còmics fets per l'alumnat de cultura audiovisual de 1r de batxillerat durant el curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès. Tema: "Somnis"

Anna: "Em vaig inspirar en una il·lustració de Paula Bonet (conscient o inconscientment) anomenada "Llorar mares y que se te queden dentro". Vaig decidir que serien tres vinyetes on es veuria el rostre de la mateixa noia i el procés de com plora fins que s'acaba inundant de llàgrimes que acaben sent gotes desembocant en un mar.

Penso que és un còmic senzill, sense molts elements però amb una història amagada. Cadascú pot interpretar-la d'una manera diferent... per mi es tracta d'una persona la qual mai ningú ha vist plorar, algú que només plora per ell mateix, no pels altres. I al final s'acaba ofegant amb les llàgrimes que es van acumulant dins seu... Per això he decidit titular-lo "Jo no ploro".

Vaig fer els dibuixos en una mida aproximada d'A4 i amb tècnica mixta (llapis, aquarel·la i llapis de color). Posteriorment vaig escanejar els dibuixos i vaig empetitir les vinyetes perquè cabessin totes dins un A4".

Armine: "Una cosa petita, la qual no t’atreveixes a descobrir, perquè et fa por o és alguna cosa desconeguda... i, una vegada ho fas, t’esclata en la cara. Llavors penses: m’he penedit, no m’he penedit… és igual. La qüestió és que ho has fet i no hi ha marxa enrere. La vida es allò que diuen: dos dies. No pots perdre el temps preguntant-te les coses. Has d’agafar valor i solucionar allò que no deixa que segueixis el teu camí tranquil·lament".

Lydia

Paula

Marc

Gina, Stop and stare

Gina: "Pel que fa al títol, l’he ficat el de la cançó que estava escoltant en aquell moment. Argument: les dues primeres vinyetes representen les fases dels somnis fins arribar a la fase REM, la característica d'aquesta fase és que el cervell està molt actiu, el tronc cerebral bloqueja les neurones motrius de manera que no ens podem moure. Aquesta és la fase on somiem i captem gran quantitat d'informació del nostre entorn a causa de l'alta activitat cerebral que tenim. En la tercera vinyeta, és on comença la història d'un gondoler que viatja amb una fulla d'arbre, però no s’adona que darrera les muntanyes hi ha una tempesta. Llavors, a la quarta vinyeta, és quan s'enfonsa la fulla, perquè la pluja l’ha trencada i el gonfoler acaba a l'aigua, ofegant-se. Seguidament, trobem la imatge del cel amb el mar i, en lloc del sol, la lluna es troba en el cel. En la darrera vinyeta, es queda mirant-lo, ja que va ser el que li va causar la mort. Aquesta última està inspirada en el quadre de René Magritte “El hombre mirando la luna”.

Estudis preparatoris: l'expressió del rostre

Gina

Anna

Estudis preparatoris: el dibuix del cos

Dibuixos: Paula, Armine, Julieta i Pol

Còmics fets per l'alumnat de visual i plàstica de 4t d'ESO durant el curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès. Tema: "Somnis"

Anna

tira còmica inspirada en el "Fals mirall" de René Magritte

Elisa

Yasmin

Lluís

tira còmica inspirada en René Magritte i Caspar David Friedrich

Júlia

Estudis preparatoris: el dibuix del cos

Dibuixos: Eva, Júlia, Andrea, Isabella i Elisa

Sessió de dibuix del natural a classe, amb una companya de model

Altres activitats desenvolupades en relació amb el còmic:

Taller de caricatures, impartit per Miguel Villalba, 4t d'ESO i 1r de batxillerat

http://www.deliropolis.com/

http://freemural.blogspot.com.es/

http://perrelectrico.blogspot.com.es/

Algunes caricatures fetes per l'alumnat, a propòsit del taller:

Eric (Marc)

Jesús (Alejandro)

Lydia (Armine)

Marc (Eric)

Anna (Olívia)

Miguel Villaba pintant dues vinyetes al mur de l'institut, febrer 2014

Visita al 32 Saló Internacional del còmic de Barcelona, maig 2014, 4t d'ESO

"Ardalén", de Miguelanxo Prado, Premi Nacional de Còmic 2013

dimarts, 25 de març del 2014

EL COS

Exercicis plàstics d'exploració del cos humà

Tècniques d'expressió graficoplàstica, 1r de batxillerat, curs 2013-2014, institut Antoni de Martí i Franquès

Samira, definició de cos humà

Explorant el cervell:

Agus, David, Berta i Mar

Mariona

Montse

Agustí

Olek, definició de cos humà

Explorant els sentits:

Jean Dubuffet, Escrits sobre art: "Pintar un rostre com es pinta una poma, això sí que no! El pensament està íntimament lligat amb la descripció i, si pinto les orelles, penso en el soroll i, si pinto els llavis, penso en la paraula i, pintant les dents, en els aliments."

Samira, nas que olora

David, ull que plora

Mireia, orella que escolta

Laura Q., boca que crida

Fent monotips:

Mariona

Mar

Verònica

Olek

Maria, empremtes de peus

Mireia, empremtes de mans

Fent gravat:

Laura Q., empremta dactilar (linogravat)

Aïda (linogravat en dos colors, fet amb la tècnica de la matriu perduda)

Marta, fusió (linogravat)

mariona, cor (linogravat sobre collage)

Olek (dibuix preparatori i linogravat final)

Montse (linogravat)

Agus, crani (xilografia)

Maria, esquelet (collagraph, planxa i estampacions)

Mar, teleaddicta (collagraph, estampació i planxa)

Berta (tècnica mixta: linogravat estampat sobre collage)

Laura S., autoretrat (fotografia prèvia i punta seca final)

Samira, indústria o natura (punta seca)

Maria, definició de cos humà

Fent un cos humà tridimensional:

Raül: "El meu treball consisteix en un cos amb barreja de plastilina i objectes metàl·lics com grapes, claus, filferro, clips i un fragment d'arxivador. També té un braç d'un ninot vell. Simbolitza dolor, amb les mans al cap i amb filferro sortint de la boca, simulant un crit de desesperació."

Mar: "A decir verdad, cuando me planteé la figura, no sabia bien qué hacer, sólo sabía el material que quería utilizar. Así que pensé en algo acorde con el material y entonces se me ocurrió: angustia, depresión. Muchas veces siento que dichos sentimientos negativos se me tragan, haciendo como si me estuviera fundiendo, deshaciéndome. Y eso fue lo que traté de expresar con la figura, pero el mensaje no llegó a todo el mundo, algunos creen que se parece a la niña de la película "El pozo".

Olek

Mariona: "Mariposas en el estómago". "Amb aquest treball he volgut representar la impotencia que hi ha darrera d'una expressió que utilitzem molt sovint: "tenir papallones a l'estòmac". He volgut exagerar les sensacions que es tenen quan ens enamorem i ho he portat a l'extrem, representant una explosió d'emocions que es queden dins nostre quan, o bé veiem a algú que ens atrau, o bé ens trenquen el cor i perdem el cap".

Maria: "He decidit fer aquestes figures amb fang blanc perquè considero que el color blanc representa delicadesa i una ballarina és molt delicada, el fang l'he escollit perque és un material que has de treballar abans per poder fer la figura i mes tard s'aseca i queda dur, com la carrera d'una ballarina, que al principi ha de treballar molt per arribar a tenir una bona estabilitat i ser forta. Estic bastant satisfeta amb el resultat final, sobretot amb el resultat de la ballarina gran".

Aida: "En aquest treball he volgut representar un cos encongit, mostrant un sentiment de tristesa. He volgut fer-ho amb filferro perquè dóna una mica de transperència interior (...) volia posar-hi el color blau per donar-li més dramatisme".

Laura S.: "He fet aquest cos per a reivindicar la llibertat d'expressió de qualsevol persona, ja sigui per la sexualitat, per al que porti com a roba... o qualsevol altre cosa. Perquè sempre m'ha molestat que caminant pel carrer la gent se'm quedi mirant només per a ser diferent a ells".

Montse: "És una figura que ens transmet tristesa, dolor i impotencia. Vol expressar l'amor a distància a partir de la deformitat dels braços, que són més llargs per simbolitzar que el seu amor, l'altra meitat del cor, es troba molt lluny. És una figura que expressa molt de dolor perquè els filferros l'impedeixen arribar al seu amor".

Xavi: "El significat de la meva figura és la infelicitat per culpa d'un altre. Es podrà apreciar que el maniquí està trist i no pot volar a causa de l'altra persona que està lligada amb ell".

Agus: "Bogeria". "El meu homenet es basa en la desproporció que crea la bogeria, en les formes i en la manera de veure el món. He fet servir el color blanc per pintar-lo perquè els psiquiàtrics els pinten d'aquest color. L'obra està basada en Jean Michel Basquiat perquè m'inspira bastant".

Laura M.: "Vull ensenyar la part més dura de la vida, la més realista i la més industrial. Les claus signifiquen les vivències de cada persona, les bones i males experiències que vivim i que ens fan ser com som. Suposo que els claus són una bona manera de representar-ho ja que, quan claves un clau, per molt que caigui, el forat continua allí, es pot tapar, però no quedarà igual. La cola i els calus rovellats són èpoques més dures o intents de tapar el forat d'aquella vivència. (...) La part del mig, buida, vol mostrar que mai arribem a estar plens, no aconseguim mai saber-ho tot de tot, sempre tenim coses per descobrir".

Verònica: "Pereza". "Creo que el concepto de pereza es muy interesante para representarlo en 3D. La pereza la podemos encontrar, según la enciclopedia, definida como: "Negligencia, tedio o descuido en las cosas a que estamos obligados. Flojedad, descuido o tardanza en las acciones o movimientos". Si nos basamos en esta definición, podemos concluir que la pereza es, básicamente, la falta de ganas o aptitud que se posee para realizar cualquier acción.

Personalmente creo que la pereza, a parte de impedirnos desarrollar cualquier actividad que tengamos que hacer por pura vagancia, nos impide aprender, es decir: debido a la pereza, podemos auto-privarnos de disfrutar del mundo exterior, de las miles de actividades o acciones que podemos desarrollar en el tiempo que estamos inactivos, pero principalmente cultivarnos y gozar.

(...) La pereza nos impide movernos, así que las extremidades superiores e inferiores, como brazos y pies, se podían retirar. Respecto a la cabeza, es retirada por el mismo motivo: nos auto-restringimos. El alambre es colocado en forma de muro que se debe superar, porque fuera de él se encuentran miles de objetos, elementos o maneras de disfrutar. Y ¿qué mejor manera de representar el concepto de aprender, si no es con un libro?"

Laura Q.: "La curva de la felicidad". Quería hacer algo diferente a lo que vemos la gran mayoría de los días, en especial en los medios de comunicación. Muchas mujeres, destacando las jóvenes, son acosadas por la sociedad y, si no sigues las reglas que esta impone, te discriminan. Mi escultura es como una venus con grandes y marcadas curvas. Quería representar la oveja negra de la sociedad, la que es capaz de rebelarse y mostrarse tal y como es, sin complejos. El significado del título es que la curva de una sonrisa tendría que ser la única que le importase a los demás, y no la de tu cuerpo.”

Laura Q.: "La igualdad del corazón". "Hecho con alambre y una bota de un muñeco, he creado, de forma abstracta, a una persona con un estilo urbano punky. En sus manos tine un corazón. Es también una crítica: muchas personas juzgan sin saber (mis padres los primeros) y los punks son juzgados día a día, cuando muchos de ellos tienen más corazón que otros con "mejores pintas", como los políticos, por ejemplo".